| |
|
| |
|
| |
|
| |
STEPV dóna suport a la vaga convocada a
Catalunya per USTEC-STES i altres sindicats contra la política educativa del
Departament d'Ensenyament
STEPV–Intersindical Valenciana dóna suport a la vaga convocada per la
USTEC-STES i altres sindicats contra la política educativa del Departament
d'Ensenyament que tindrà lloc el proper dia 17 de març.
La nova jornada de vaga ha estat motivada per: la política de retallades en
les plantilles, la presentació del decret d'autonomia de centres sense una
negociació en la Mesa Sectorial d'Educació i la manca de voluntat negociadora
per per part del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.
STEPV-Intersindical Valenciana, que manté una carta de relacions amb la
USTEC-STES (Intersindical Alternativa de Catalunya), comparteix les
reividicacions que han motivat la convocatòria de la vaga. Unes reividicacions
que es concreten en:
• Per l’increment generalitzat de plantilles. No a més retallades.
Disminució dels alumnes per aula.
• Per la cobertura de totes les baixes amb substitucions des del primer dia.
No a les hores extres.
• No a aquest projecte de decret d’autonomia de centres. Per la gestió
democràtica i participativa. No a la desregularització de les condicions
laborals del professorat.
• Per la jornada intensiva al juny. No a aquest calendari escolar.
• Pel treball estable i de qualitat. Contractacions de mitja jornada i
sencera.
• No a aquests nomenaments telemàtics, que no garanteixen ni la transparència
ni el control.
Per tot açò, una representació del Secretariat Nacional de l'STEPV acudirà a
la manifestació que tindrà lloc a Barcelona, el mateix dia 17 de març, per fer
palés el seu suport a la jornada de vaga. País Valencià, 15 de març de 2010 |
 |
|
| |
La Comissió Permanent del Consell
Escolar Valencià ha rebujat el projecte de llei d'autoritat i ha demanat la seua
devolució a la Conselleria d'Educació STEPV defensa mesures
efectives de suport a la tasca docent en la llei d'autoritat del professorat
Aquest matí s’ha reunit la Comissió Permanent del Consell Escolar Valencià per a
tractar la proposta de la Llei d’autoritat del professorat, proposada per la
Conselleria d’Educació. STEPV ha presentat una sèrie de mesures per a la millora
de la tasca docent que siguen un suport efectiu al professorat. Aquestes mesures
haurien de formar part de l'informe del Consell Escolar València per a
l'administració valenciana.
El Sindicat considera que la redacció actual del projecte de llei no aporta res
que millore l'actuació del professorat valencià i que les mesures proposades no
tenen un suport legislatiu en el codi penal i, per tant, no canvien res en la
consideració dels docents. Dit d'altra manera, el diagnòstic del que ocorre en
les aules no requereix aquest tractament (aquesta Llei). Quan es done algun cas
aïllat de violència (que és el que realment ocorre), n'hi ha prou amb aplicar el
Codi Penal vigent. No volem que els centres d'ensenyament es convertisquen en
establiments on el professorat es dedica a vigilar i castigar, sinó més aviat en
llocs de formació i de convivència. Per tant, creiem que reconèixer al
professorat com autoritat pública no contribueix en res a la seua situació
actual, ja que tota agressió contra un funcionari públic es considera ja com un
delicte i està tipificat com a tal en el Codi Penal, amb penes de presó d'un a
tres anys, segons estableix l'article 551.
Per a STEPV la millora de la convivència dels centres i el reconeixement social
del professorat haurien de suposar un suport efectiu al professorat valencià. En
aquest sentit, ha proposat les següents mesures:
- Creació del servei d’assessorament al professorat per oferir una ajuda
integral en tots els aspectes relacionats amb el possibles conflictes en
l’exercici de les seues funcions docents.
- Adopció de les mesures oportunes per a garantir a l'equip directiu i al
professorat dels centres docents públics i en els centres privats concertats no
universitaris de la Comunitat Valenciana, l'adequada defensa jurídica i
protecció en els procediments que se seguisquen davant de qualsevol orde
jurisdiccional, com a conseqüència de l'exercici legítim de les seues funcions o
càrrecs públics, en els termes establits en la Llei d'Assistència Jurídica a la
Generalitat.
- Potenciació del servei de prevenció de riscos laborals amb la finalitat de
promoure una adequada salut i seguretat en el treball del professorat.
- Promoció de mesures de suport al professorat valencià per tal de garantir la
jubilació parcial prevista en la llei 7/2007 de l’Estatut Bàsic de l’Empleat
Públic, la reducció horària lectiva per als majors de 55 anys i la creació de
llocs singulars de treball docent.
- Dotació als centres docents no universitaris del personal educatiu
especialitzat per a una correcta aplicació dels plans de convivència.
- Oferta d’un pla específic de formació del professorat en estratègies i
tècniques de gestió de la convivència i de l’aula per a tot el professorat.
- Constitució d’una comissió interdepartamental de les conselleries competents
en educació, benestar social, immigració i sanitat que elabore un pla integral
d’atenció al professorat dels centres que escolaritzen alumnat amb riscos
d’exclusió social i problemàtiques greus de convivència.
STEPV espera que el Conseller d’Educació prenga nota de les propostes i
rectifique la seua trajectoria de trencaments amb la comunitat educativa i
negocie mesures que veritablement ajuden a la millora del sistema educatiu
valencià i que compte amb la col·laboració de tots els sectors educatius. 12
març de 2010 |
|
|
| |
STEPV critica les cessions de
Conselleria a les pressions contra l’ensenyament en valencià
L’administració se salta la seua pròpia normativa La decisió de la Secretària
Autonòmica d’Educació, Concha Gómez, d’aplicar un “tractament lingüístic
diferenciat” a una alumna el pare de la qual no volia que fos examinada en
valencià de l’assignatura de Coneixement del Medi atempta contra el
desenvolupament normal de l’ús del valencià a l’ensenyament que, com denuncia
STEPV any rere any, troba molts impediments per part de l’administració
valenciana.
Aquesta cessió a les pretensions d’un sol pare està fora de lloc, perquè
contradiu la legislació vigent, com fins i tot ha reconegut la Conselleria, i és
un exemple més de la deixadesa de l’administració se salta la seua pròpia
normativa. Els centres docents apliquen els programes lingüístics acordats pel
Consell Escolar i autoritzats per la Conselleria d’Educació que són coneguts
pels pares i mares abans de matricular els seus fills i filles. És inadmissible,
per tant, que amb el curs començat es plantege cap mena d’exempció i, encara
pitjor, que Conselleria li done suport.
La Conselleria d’Educació, en lloc d’atendre les demandes de la majoria de la
comunitat educativa de fomentar l’ensenyament en valencià, catalogar els llocs
de treball de secundària en valencià (com recull l’acord de plantilles del 99),
ampliar l’oferta a l’ESO i als ensenyaments no obligatoris, fomentar el valencià
en els seus plans plurilingües, etc., cedeix a les exigències d’un sol pare.
STEPV recorda que aquest curs 2009/10 molts centres educatius han vist com
l’administració denagava l’ampliació de programes d’ensenyament en valencià,
malgrat comptar amb el suport del claustre i del Consell Escolar del centre, com
ja va denunciar en el seu moment. 3 de març de 2010 |
|
|
| |
STEs-Intersindical apoya la creación
de Un observatorio sobre la situación de las mujeres en el seno de la
internacional de la educación
Con el nombre de “Educación después de la crisis” la
Conferencia de la Internacional de la Educación (I.E.) que se celebra estos
días en Nueva York està debatiendo la situación de la educación en el
contexto económico y social actual. La sesión del 8 de
marzo fué dedicada al papel de las mujeres ante la economía mundial y en
ella Albert Sansano, representante de STEs-Intersindical, apoyó la propuesta
realizada por Juçara Dutra, vicepresidenta de la I.E. de crear en el seno de
la misma un Observatório sobre la situación de las mujeres (profesoras,
madres y alumnas) en el contexto educativo. Sansano
también denunció como los gobiernos conservadores están apropiándose del
lenguaje de las propuestas progresistas para avanzar en sus medidas
privatizadoras y neoliberales. Tal es el caso, señaló, de los debates sobre
la evaluación y la autoridad docente que se estan dando ante la propuesta
del Pacto Educativo que ha realizado el Ministro de Educación.
Respecto a la necesidad del Observatório, puso como ejemplo el caso del
Estado Español en que existen unas propuestas para la formación del
profesorado recogidas en el artículo 7º de la Ley Integral de Medidas contra
la Violéncia de Genero, que seis años después de su publicación están
escasamente desarrolladas. |
|
|
| |
STEPV demana la retirada de
l’avantprojecte de llei d’autoritat del professorat El
sindicat proposa mesures que realment ajuden a la millora de l’educació i de la
convivència en els centres i donen suport al professorat en la seua funció
docent La comissió de projectes legislatius del Consell Escolar Valencià s’ha
reunit hui per informar l’avantporojecte de llei d’autoritat del professorat.
STEPV i altres organitzacions i entitats han demanat la retirada d’aquesta
iniciativa legislativa.
La motivació donada per la administració, basada en la situació del sistema
educatiu valencià, no té fonamentació en la realitat social, segons les dades de
l'Observatori per a la convivència. Dit d'una altra manera, el diagnòstic del
que ocorre en les aules no requereix aquest tractament, aquesta llei. Quan es
dóna algun cas aïllat de violència (que és el que realment ocorre), n'hi ha prou
amb aplicar el Codi Penal vigent. Els centres docents no es poden convertir en
establiments on el professorat es dedica a vigilar i castigar, sinó que han de
ser llocs de formació i de convivència.
Per tant, reconèixer per llei al professorat com a autoritat pública no afig res
a la seua situació actual, ja que tota agressió contra un funcionari públic es
considera ja com un delicte contra la autoritat i està tipificat com a tal en el
Codi Penal, amb penes de presó d'un a tres anys, segons estableix l'article 551.
És a dir, agredir a un professor o a una professora no es considera una agressió
a un ciutadà qualsevol, sinó una agressió a un funcionari públic, que és un
representant de l'Estat en exercici de les seues obligacions constitucionals i
laborals.
Per això, no són necessàries noves normatives repressives, que tendeixen a
ocultar els problemes de l'educació i a convertir-los en una mera qüestió
policial o d'ordre públic i no aporten una solució pràctica als conflictes en
les aules.
STEPV ha demanat mesures concretes que de veritat donen suport al professorat en
l’exercici de les seues funcions més enllà d’una declaració d’autoritat pública
que, a hores d’ara, és competència de les Corts espanyoles mitjançant el canvi
de l’actual Codi Penal.
Així, el Sindicat ha proposat les següents mesures:
- Creació del servei d’assessorament al professorat per oferir una ajuda
integral en tots els aspectes relacionats amb el possibles conflictes en
l’exercici de les seues funcions docents.
- Adopció de les mesures oportunes per a garantir a l'equip directiu i al
professorat dels centres docents públics i en els centres privats concertats no
universitaris del País Valencià, l'adequada defensa jurídica i protecció en els
procediments que se seguisquen davant de qualsevol orde jurisdiccional, com a
conseqüència de l'exercici legítim de les seues funcions o càrrecs públics, en
els termes establits en la Llei d'Assistència Jurídica a la Generalitat.
- Establiment del servei de prevenció de riscos laborals amb la finalitat de
promoure una adequada salut i seguretat en el treball del professorat.
- Promoció de mesures de suport al professorat valencià per tal de garantir la
jubilació parcial prevista en la llei 7/2007 de l’Estatut Bàsic de l’Empleat
Públic, la reducció horària lectiva per als majors de 55 anys i la creació de
llocs singulars de treball docent.
- Dotació als centres docents no universitaris del personal educatiu
especialitzat per a una correcta aplicació dels plans de convivència.
- Oferta d’un pla específic de formació del professorat en estratègies i
tècniques de gestió de la convivència i de l’aula per a tot el professorat.
- Constitució d’una comissió interdepartamental de les conselleries competents
en educació, benestar social, immigració i sanitat que elabore un pla integral
d’atenció al professorat dels centres que escolaritzen alumnat amb riscos
d’exclusió social i problemàtiques greus de convivència.
STEPV espera que el conseller d’educació prenga nota de les propostes i
rectifique la seua trajectoria de trencaments amb la comunitat educativa i
negocie mesures que veritablement ajuden a la millora del sistema educatiu
valencià comptant amb la col·laboració de tots els sectors educatius. 1 de
març de 2010 |
|
|
| |
El Ple del Consell Escolar Valencià
rebutja per majoria aplastant modificar la composició de l’òrgan
STEPV insta al conseller a retirar la proposta de modificació El Ple del
Consell Escolar Valencià (CEV) ha rebutjat aquest matí per aclaparadora majoria
el projecte de llei que pretén modificar la composició d’aquest important òrgan
consultiu i reduir el nombre de consellers del professorat, alumnat i pares i
mares i augmentar-ne el dels representants de l’administració. El resultat de la
votació ha estat de 35 vots en contra de la modificació, 15 a favor i 0
abstencions.
Els arguments de l’administració no han convençut els consellers de la
necessitat de modificar la composició ni molt menys en la línia que s’ha
proposat. Els arguments esgrimits per STEPV destacaven que cap membre del CEV
havia manifestat mai la necessitat d’aquest canvi i que el projecte de llei
respon a unes obscures intencions de l’administració d’acallar les veus
crítiques amb la política educativa del conseller.
STEPV també ha acusat al conseller Font de Mora d’haver paralitzat durant els
darrers dos anys el funcionament del CEV perquè els dictàmens i informes emesos
últimament no han agradat gens al conseller.
Finalment, el Sindicat ha destacat la capacitat del CEV d’arribar a consensos
sobre els temes de la seua competència amb la mateixa administració representada
en el CEV i amb els sectors que ara han donat suport a la modificació de la seua
composició. Tanmateix, el conseller d’Educació sempre ha obviat aquests
dictàmens i informes quan no li han convingut perquè matisaven o qüestionaven la
seua política educativa, com va passar amb el decret de convivència en els
centres, el decret d’escolarització i altres normatives.
Precisament per això, Font de Mora pretén modificar la composició del CEV i
assegurar-se’n majories suficients per dificultar aquests consensos i imposar
els seus criteris, tot fent callar les veus crítiques amb la seua gestió.
Tot i això, STEPV confia que el conseller, després del resultat d’aquesta
votació, recapacite i retire la proposta de llei. Si no, novament estarà
practicant una política autoritària contrària a les demandes de la comunitat
educativa representades en el principal òrgan consultiu de la Conselleria
d’Educació. 26 de febrer de 2010
|
|
|
| |
Nota sindical conjunta
La Conselleria trenca de forma unilateral la negociació col·lectiva
L'administració educativa es nega a negociar el Decret
d'alumnat amb necessitats educatives especials
Avui, 23 de febrer, ha tingut lloc un fet insòlit en la negociació
col·lectiva del professorat dels centres docents valencians.
Durant la negociació de l'esborrany del Decret d'alumnat amb necessitats
educatives especials, els sindicats que formem part de la Mesa Sectorial
d'Educació hem sol·licitat uns minuts per a unir-nos a la concentració en la
porta de Conselleria, en contra de l'actual normativa que regula les proves
d'homologació de llengües estrangeres. Es tractava d'una concentració anunciada
amb antelació i amb els corresponents permisos administratius.
Després d'un breu interval de temps, en incorporar-nos de nou a la mesa de
negociació, l'Administració ens ha informat que a causa de la nostra absència es
donava per conclosa la negociació de l'esborrany del Decret, per a donar pas al
següent punt de l'ordre del dia.
Tots els sindicats hem sol·licitat la presència del Director General d'Ordenació
Acadèmica i Centres per a desbloquejar aquesta situació i reobrir la negociació
d'un Decret tan llargament esperat. A aquesta sol·licitud els representants de
l'Administració allí presents ens han comunicat que es mantenien en la seua
decisió de no seguir amb la negociació del Decret.
Considerem que aquest fet senta un precedent inèdit que dificultarà el
desenvolupament normal de la negociació col·lectiva. Per tant, tots els
sindicats presents, STEPV, CCOO, ANPE i UGT, hem decidit abandonar la Mesa
Tècnica de forma conjunta, perquè considerem un furt al dret del professorat
valencià a la negociació mitjançant els seus representants legals. València,
23 de febrer de 2010 |
|
|
| |
Concentració del professorat de
llengües davant les proves homologades
Més de 50 persones es concentren en la Conselleria
d’Educació per a protestar per les proves homologades Més
de 50 professors dels departaments de llengües dels IES s’han concentrat
aquest matí a la porta de la Conselleria d’Educació per a protestar per la
manera en què la Conselleria ha imposat la realització de les proves
homologades de llengües perquè afecten les seues condicions laborals, entre
altres coses.
El col·lectiu, convocat per la Junta de Personal de València, ha manifestat
el seu profund malestar perquè han vist com el seu treball quotidià resulta
sovint interromput per la realització d’altres tasques que la Conselleria va
afegint al seu horari sense contrapartida ni previsió (proves
extraordinàries de graduat escolar, proves de nivell, proves de llengües
estrangeres per alumnat que realitza pràctiques a l’estranger, proves de
llengües per les beques Bancaixa, i, ara, les proves homologades de nivell
bàsic). Cal destacar que la realització de totes aquestes proves va en
detriment de la docència, ja que l’alumnat regular perd hores lectives si la
prova en qüestió coincideix amb les seues hores de classe.
Les queixes d’aquest professorat es poden resumir en:
1.- Tal i com estan plantejades, les proves homologades responen a un
desconeixement i nul·la planificació de l’ensenyament de llengües. Si
l’administració vol un ensenyament d’idiomes de qualitat, ha d’afrontar la
qüestió des dels fonaments i no des de la teulada: cal una adaptació dels
currículums de llengua de tots els nivells al Marc Europeu Comú de
Referència (com resa una resolució del 2008 del Consell de Ministres de la
Unió Europea), ha de garantir els desdoblaments a totes les classes de
llengües, ha d’invertir en dotació material (aules de llengua, laboratoris
d’idiomes, etc) i en formació del professorat.
2.- Ja existeix una prova d’aquestes característiques, realitzada a les
Escoles Oficials d’Idiomes. Si realment es vol apostar per una certificació
adreçada a l’alumnat de secundària i cicles formatius, s’han de crear els
mecanismes des d’una nova perspectiva (adaptant currículums, etc) i no
carregar al professorat amb el volum de treball que representa una
duplicació de proves.
3.- Només unes proves úniques per a tots els centres poden garantir la
igualtat d’oportunitats del nostre alumnat i la uniformitat en la
qualificació. El fet que, al País Valencià, acaben havent al voltant de 800
proves d’anglés i de francés (l’italià i alemany s’imparteixen en un número
reduït de centres) pot crear greuges comparatius entre el nostre alumnat.
Aquesta prova hauria de ser externa i elaborada per una comissió formada per
professorat voluntari.
4.- Cal un reforç de personal provinent de la borsa de treball, per tal de
fer-se càrrec de les activitats docents que no podran ser ateses pel
professorat que estiga realitzant la prova. STEPV confia
en què el curs que ve se subsane aquesta situació i la Conselleria atenga
les peticions d’aquest col·lectius de professorat. 23 de
febrer de 2010 |
|
|
| |
Conselleria té deutes econòmics
importants amb el professorat STEPV insta al conseller a
pagar el que deu i a situar l’ensenyament públic en l’eix del sistema educatiu
L’esforç inversor de la Conselleria d’Educació en concertació, que arriba a
un increment del 98% des de l’any 2000, contrasta amb la disminució de partides
en els pressupostos d’enguany per a l’ensenyament públic i els deutes que té
l’administració amb el seu professorat, tant del sector públic com de la
concertada.
Com ja vam informar, els increments en els pressupostos educatius de 2010 han
estat ridículs, quan no negatius, en tot allò que suposa una millora qualitativa
del servei públic d'educació. Especialment significativa és la retallada per a
inversions (-26,63%), és a dir, per a la construcció i millora de la xarxa de
centres públics. També les despeses de funcionament dels centres han vist
números negatius: -4,32% en Primària i del -2,04% en Secundària. Especialment
greu ha sigut la retallada de la Formació de Persones Adultes (-35%) enmig d’una
greu crisi econòmica que ha col·lapsat aquests centres per la demanda de
treballadors i treballadores en busca d’una titulació bàsica.
Recordem també els greus retards en el pagament del menjador escolar (23 milions
d’euros) que, durant el primer trimestre del curs, ha creat seriosos problemes a
les escoles i que només s’ha subsanat davant l’anunci de mobilització per part
de les AMPAs.
El Sindicat també denuncia els impagaments que s’estan produint i que afecten al
personal docent de pública i privada. El professorat del sector públic està
patint retards en el cobrament de sexennis d’entre 6 i 12 mesos.
D’altra banda, al professorat interí encara se li deuen triennis i el
professorat en pràctiques ha tingut problemes per a cobrar-los. Des de la
publicació de l’EBEP (Estatut Bàsic de l’Empleat Públic) en 2007 el personal
interí de les administracions públiques té aquest dret. En educació no es va fer
efectiu fins l’any passat, i des d’aleshores més de 10.000 interins o han cobrat
malament o no se’ls ha fet efectiu encara.
El funcionariat en pràctiques no va cobrar els triennis que els corresponien
durant els cursos 2007/08 (2.626 funcionaris) i 2008/09 (2.555 funcionaris). En
el present curs, una campanya de STEPV va forçar al pagament dels triennis al
professorat en pràctiques (1.951 funcionaris) fent ús d’un article de les
convocatòries d’oposicions que així ho permet, però que l’administració no va
contemplar en 2007 i 2008.
I encara més. Aquest curs s’ha sabut que la Conselleria no farà efectives les
subvencions compromeses a les empreses que van acollir alumnat de FP en
pràctiques formatives durant el curs 2008/09. La majoria d’aquestes ajudes
retornaven als centres de FP perquè les empreses hi renunciaven. Una estimació
de STEPV, publicat en l’actual número de la revista Allioli, eleva la xifra que
han deixat d’ingressar els centres en quasi un milió d’euros. A més, enguany
aquestes ajudes han deixat de donar-se.
També l’aplicació del Pla de Pensions als funcionaris de la Generalitat,
aprovada en 2006 i feta efectiva a partir de la nòmina de novembre de 2009, està
generant problemes entre el professorat. Molts han hagut de presentar
reclamacions perquè les quantitats abonades no són correctes.
Els impagaments també afecten al professorat de l’ensenyament concertat. La
Conselleria d'Alejandro Font de Mora té pendent encara els endarreriments
corresponents a l’homologació amb la pública de 2008 a uns 20.000 professors que
arriba als 15 milions d’euros, aproximadament. Tampoc no han cobrat la paga de
25 anys del 2009 el professorat que li correspon i encara queden pendents
pagaments del 2008 per aquest concepte.
Tots aquests impagaments al professorat valencià i les retallades
pressupostàries en l’ensenyament públic afecten directament la qualitat de
l’ensenyament. La Conselleria d’Educació prefereix, però, dedicar els esforços
inversos en incrementar els concerts educatius en lloc de tindre actualitzades
les nòmines dels seus treballadors i treballadores i millorar-les (recordem el
País Valencià es troba en el lloc 11 de les 17 autonomies de l’estat, quant a
les retribucions del professorat, i que el conseller ja ha dit que no les
actualitzarà).
STEPV insta novament al Conseller d’Educació, Alejandro Font de Mora, a dedicar
els seus esforços a situar l’ensenyament públic en l’eix vertebrador del sistema
educatiu valencià en lloc de deixar-lo a la seua sort. Insta, per tant, a abonar
immediatament els deutes retributius al professorat i a incrementar les
inversions en aquells aspectes que afecten directament la qualitat de
l’ensenyament públic al País Valencià. 22 de febrer de 2010 |
|
|
| |
STEPV felicita l’APTCV pel 1r
Congrés d’Educació Tecnològica STEPV vol felicitar
l’Associació de Professorat de Tecnologia de la Comunitat Valenciana (APTCV)
pel magnífic congrés que ha organitzat el 19 i 20 de febrer sobre
l’ensenyament de la tecnologia en el sistema educatiu valencià.
El Sindicat destaca els aspectes organitzatius, la qualitat de les
ponències, les conclusions dels diferents àmbits de treball, la implicació
de les universitats i l’èxit de participació (més de 400 persones) perquè
posen de manifest el compromís del professorat de tecnologia en la voluntat
de millorar la seua tasca pedagògica i de situar en el lloc que li correspon
l’ensenyament tecnològic en els instituts del País Valencià.
STEPV espera que l’administració valenciana estudie amb atenció les
interessants conclusions a què s’han arribat en el congrés i que atenga les
peticions del professorat que ha hagut de lluitar durament aquests darrers
anys per a mantindre i dignificar la tecnologia en el sistema educatiu
valencià.
En eixe sentit, STEPV ratifica el seu compromís amb l’APTCV i el professorat
de tecnologia de continuar col·laborant perquè aquest objectiu siga una
realitat. El Sindicat també agraeix la invitació d’APTCV de col·laborar en
aquest primer congrés.
Més informació sobre el congrés
20 de febrer de 2010 |
|
|
| |
Conselleria no renova direccions de SPEs
de forma injustificada i antidemocràtica Les direccions
compten amb el suport dels equips de professionals que hi treballen i així i tot
no s’han renovat La Conselleria d’Educació va iniciar un procés de renovació
dels càrrecs directius dels Serveis Psicopedagògics Escolars (SPEs) en ple mes
de desembre. Fins ara, el procediment habitual és fer una consulta a tots els
professionals de cada Servei (psicopedagogs, logopedes, treballadors socials) i,
sobre eixa proposta, la Conselleria d’Educació nomena la direcció.
Alguns SPEs han acordat proposar unànimament la continuïtat de la direcció
actual, però la Conselleria n’ha fet cas omís i ha demanat una terna de
candidats, hi haja o no voluntaris. Això està comportant que, malgrat el suport
a l’actual direcció, la Conselleria ha nomenat unilateralment altres
“candidats”, sense el suport de l’SPEs ni tampoc de la persona nomenada, que
està obligada a acceptar el càrrec.
STEPV no troba cap tipus de justificació perquè Conselleria obligue a proposar
una terna (no es preveu en la normativa) i, pitjor encara, nomene directors o
directores a persones que no ho volen ser quan l’actual direcció vol continuar
exercint aquesta tasca.
Pràcticament tots els membres dels equips consultats pel Sindicat coincideixen
en afirmar que els Directors de SPEs cesats han mantés una trajectòria clara,
transparent i objectiva en la defensa i la millora de l’atenció psicopedagògica
en les respectives escoles, com ho demostren les distintes avaluacions, plans i
propostes que al llarg de molts anys s’han realitzat per a la millora constant
dels serveis educatius.
El Sindicat es pregunta, per tant, quina és la raó per maniobrar d’aquesta
manera i no respectar la voluntat democràtica manifestada pels equips i posar en
qüestió la dignitat professional dels directors i directores?
Fins ara, STEPV té confirmació de nous nomenaments en SPEs de València (SPE
VII), Gandia, Sagunt, Xàtiva i Burjassot. Actualment hi ha 33 SPEs, 17 a les
comarques de València, 4 a les de Castelló i 12 a les d’Alacant. De moment, el
procés de renovació de direccions s’està produint en els SPEs de València.
El Sindicat convocarà pròximament assemblees en el sector per analitzar la
situació i acordar les mesures de protesta adients contra aquest nou atac a la
gestió democràtica dels centres, en aquest cas, dels Serveis Psicopedagògics
Escolars.
El Sindicat demanarà a la Conselleria explicacions per aquestes actuacions i
instarà a l’administració a respectar la voluntat democràtica dels equips i a
dedicar-se a fer la seua feina que és desplegar el decret 131/94, que regula el
funcionament i l'organització dels SPEs i que 16 anys després encara està per
desenvolupar. Això passa per posar en marxa algunes mesures com: establir el
catàleg de llocs de treball millorant les plantilles; transformar les places
habilitades en estables per poder traure-les al concurs de trasllats; incorporar
altres professionals; creació dels serveis especialitzats previstos en el
decret; millora de les plantilles, instal.lacions i mitjants tècnics:
admnistratius, informàtics, locals adequats o simplificació de les tasques
burocràtiques i administratives que hipotequen molt la seua activitat. 14 de
febrer de 2010 |
|
|
| |
La permanent del Consell Escolar
Valencià aprova la retirada de l'avantprojecte de modificació del CEV
La proposta de modificació pretén acallar les veus crítiques A la reunió
celebrada avui, la Permanent del Consell Escolar Valencià ha aprovat el dictamen
davant la proposta del govern valencià de modificar la composició del Consell
Escolar Valencià (CEV), i que ara, haurà d’anar al Ple del CEV.
Aquest text conté les diferents propostes presentades pels sindicats STEPV, CCOO
i UGT, la Federació de Pares i Mares “Gonçal Anaya”, els Moviments de Renovació
Pedagògica i la representació dels i les estudiants.
Entre altres coses el dictamen diu “Que no hi ha necessitat de modificació del
Decret Legislatiu de 16 de gener de 1989, del Consell de la Generalitat
Valenciana, pel que s'aprova el Text Refós de la Llei de Consells Escolars de la
Comunitat Valenciana” i que “Els possibles canvis en la Composició del Consell
Escolar Valencià siguen introduïts com s'ha vingut fent fins a la data a través
d'un Decret del Consell.”
Com es recordarà, fa dies, STEPV –a l’igual que altres organitzacions
progressistes- va manifestar la seua preocupació per les intencions del govern
valencià de fer callar les veus majoritàries de la comunitat educativa,
representades en el Consell, primer amb la paràlisi del seu funcionament l'últim
any, i ara, amb l’intent d’imposar una ampliació de la representació de
l’administració i una reducció de la representació de la comunitat educativa.
STEPV va recordar a Francisco Balla, actual president del Consell, que l'actual
composició del professorat, mares i pares, MRPs i estudiants reflecteix la
representació real de l'ensenyament al País Valencià, i que els intents
antidemocràtics de confrontació com les que pretén el conseller Font de Mora no
aconseguiran fer callar aquestes veus.
12 de febrer de 2010 |
|
|
| |
Malestar entre el professorat de
llengües davant les proves homologades de llengües El
Sindicat no descarta convocar concentracions de protesta si no s’atenen les
demandes del professorat Aquesta setmana s’han realitzar assemblees de
professorat de llengües estrangeres a les ciutats d’Alacant, Castelló i
València, congregant a representants de departaments de francés i anglés de més
de 65 centres. Les assemblees han analitzat l’ordre de Conselleria que regula
les proves homologades per a l’obtenció del Certificat de Nivell Bàsic de
llengües estrangeres en secundària, publicada en el DOCV el passat 14 de gener
(consulteu en el DOCV).
En aquestes reunions, va quedar palés el profund malestar d’un col·lectiu que
veu com el seu treball quotidià resulta sovint interromput per la realització
d’altres tasques que la Conselleria va afegint al seu horari sense contrapartida
ni previsió (proves extraordinàries de graduat escolar, proves de nivell, proves
de llengües estrangeres per alumnat que realitza pràctiques a l’estranger,
proves de llengües per les beques Bancaixa, i, ara, les proves homologades de
nivell bàsic). Cal destacar que la realització de totes aquestes proves va en
detriment de la docència, ja que l’alumnat regular perd hores lectives si la
prova en qüestió coincideix amb les seues hores de classe.
A les assemblees, el professorat va arribar a les següents conclusions:
1.- Tal i com estan plantejades, les proves homologades responen a un
desconeixement i nul·la planificació de l’ensenyament de llengües. Si
l’administració vol un ensenyament d’idiomes de qualitat, ha d’afrontar la
qüestió des dels fonaments i no des de la teulada: cal una adaptació dels
currículums de llengua de tots els nivells al Marc Europeu Comú de Referència
(com resa una resolució del 2008 del Consell de Ministres de la Unió Europea),
ha de garantir els desdoblaments a totes les classes de llengües, ha d’invertir
en dotació material (aules de llengua, laboratoris d’idiomes, etc) i en formació
del professorat.
2.- Ja existeix una prova d’aquestes característiques, realitzada a les Escoles
Oficials d’Idiomes. Si realment es vol apostar per una certificació adreçada a
l’alumnat de secundària i cicles formatius, s’han de crear els mecanismes des
d’una nova perspectiva (adaptant currículums, etc) i no carregar al professorat
amb el volum de treball que representa una duplicació de proves.
3.- Només unes proves úniques per a tots els centres poden garantir la igualtat
d’oportunitats del nostre alumnat i la uniformitat en la qualificació. El fet
que, al País Valencià, acaben havent al voltant de 800 proves d’anglés i de
francés (l’italià i alemany s’imparteixen en un número reduït de centres) pot
crear greuges comparatius entre el nostre alumnat. Aquesta prova hauria de ser
externa i elaborada per una comissió formada per professorat voluntari.
4.- Cal un reforç de personal provinent de la borsa de treball, per tal de
fer-se càrrec de les activitats docents que no podran ser ateses pel professorat
que estiga realitzant la prova.
A més, i per la desagradable sorpresa de molt del professorat present, a alguns
centres havia arribat una instrucció de l’administració en la qual s’establien
una ampliació de matrícula i unes possibles dates de realització dels exàmens
que el professorat va qualificar de ‘totalment impossibles’: 16, 17 i 22 de
març. Aquesta instrucció, que ha creat confusió als centres, està en clara
contradicció amb l’ordre de 23 de desembre, on s’estableix que és la Junta
d’Avaluació de cada centre la que estableix aquestes dates (de fet, en alguns
centres les proves comencen la setmana que ve, per tal de no entorpir les
avaluacions).
STEPV ja va informar en el seu moment dels problemes que generava aquesta ordre
i va iniciar una campanya en els centres i als departaments de llengües perquè
manifestaren el seu malestar.
El Sindicat no descarta convocar concentracions de protesta davant les
Direccions Territorials si no s’atenen les propostes del professorat afectat i
continuarà convocant i acudint a assemblees per a informar al professorat i
recollir les seues reivindicacions. 12 de febrer de 2010 |
|
|
| |
STEPV proposa millores a l’esborrany de
la Llei d’Autoritat del Professorat El Sindicat espera que
es negocie en la Mesa Sectorial d’Educació tot i que no consta en el calendari
proposat per Conselleria
Esborrany de l'avantprojecte de llei de l'autoritat
del professorat STEPV, davant l’esborrany de la Llei d’Autoritat del
Professorat presentada ahir pel Conseller d’Educació, vol manifestar que està
d’acord amb tota proposta que millore la qualitat de l’educació al País
Valencià. Ara bé, la proposta de Llei d’Autoritat del Professorat, a banda de
ser un calc de la que presentà recentment la presidenta de la Comunitat de
Madrid, no millora la redacció quant als drets del professorat contemplats en el
Decret sobre convivència escolar (Decret 39/2008, de 4 d’abril) que ja contempla
“l’autoritat del professorat”, el mateix que ja passa amb el Codi Penal que en
l'actualitat s’aplica en els tribunals de justícia.
A més, aquesta proposta de llei ha d'anar acompanyada de mesures concretes
perquè no passe com en l'aplicació del decret de convivència de 2008 que està
quedant-se en paper mullat.. En concret, STEPV reivindica que l’Observatori de
la Convivència, creat en 2004, informe sobre les dades relatives a la
convivència en els centres docents, quin tipus de problemes s’hi donen, quines
actuacions es posen en marxa, quines causes motiven aquests problemes, etc. A
més, reivindica que hi participen els sindicats representants del professorat
per a poder aportar la seu visió en aquest òrgan.
A més, el Sindicat proposa un nou títol: “Mesures de suport a l’autoritat del
professorat”, que contemple els aspectes següents:
- Creació d’un servei d’assessorament integral al professorat en cadascuna
de les direccions territorials, amb especialistes que donen suport permanent
al professorat.
- Formació específica del professorat en estratègies i tècniques de gestió de
la convivència i de l'aula.
- Promoció dels serveis de prevenció de riscos laborals en els centres
docents.
- Mesures de jubilació parcial per al professorat contemplades a l’Estatut
Bàsic de l'Empleat Públic.
- Reducció efectiva del nombre d’hores lectives al professorat major de 55
anys.
- Dotació als centres de personal educatiu especialitzat que done suport al
professorat en l'aplicació dels plans de convivència.
- Obligació de l'administració educativa de substituir el professorat de baixa
en el termini de cinc dies.
- Creació d'una comissió interdepartamental de benestar social, educació,
immigració i sanitat per a elaborar un pla integral d'atenció al professorat
dels centres amb alumnat amb riscos d'exclusió social.
Totes aquestes propostes millorarien significativament el projecte de llei
presentat pel Conseller. STEPV espera que la Conselleria convoque les
corresponents meses de negociació per a tractar aquest esborrany i que també es
consulte, com és preceptiu, el Consell Escolar Valencià.
STEPV recorda que la setmana passada el Director General de Personal, en el marc
de la Junta de Portaveus, va facilitar als sindicats la seua proposta de
calendari de negociació, en la qual no consta tractar l’avantprojecte de llei
d’autoritat del professorat, fet públic ahir.
11 de febrer de 2010 |
|
|
| |
STEPV reclama un acord a Conselleria que
millore les condicions laborals del professorat STEPV ha reclamat a la
Conselleria d’Educació un acord global que millore les condicions laborals del
professorat i la qualitat del sistema educatiu. En aquesta proposta, llançada en
la Junta de Portaveus de la setmana passada, s’inclourien aspectes com:
- Acord de millora de les retribucions del professorat valencià, que
garantira el manteniment del poder adquisitiu;
- Acord sobre el model de jornada que introduisca la jornada continuada;
- Acord sobre les plantilles en totes les etapes educatives (infantil i
primària, ESO, FP, Batxillerat, ensenyaments artístics, persones adultes,
serveis psicopedagògics, EOI);
- Acord sobre les condicions laborals del professorat interí i la gestió de
les borses de treball.
- Dotació de personal suficient per als programes educatius específics i per a
les tasques que demanda el nou sistema educatiu valencià
- Dotació de Personal d’Administració i Serveis, especialment en els centres
de primària que descarregue de tasques administratives els equips directius
dels col•legis.
Actualment, el professorat es veu amb més tasques a realitzar (proves
d’homologació de llengües, de Graduat Escolar per a persones no escolaritzades,
proves diagnòstiques, etc.), però en canvi no tenen cap contrapartida ni horària
ni retributiva. El professorat interí està patint injustificables retards en
el cobrament dels triennis als quals tenen dret des de 2007, tenen molts menys
drets que el funcionariat de carrera i reclamen un sistema d’adjudicació
comarcalitzat que evite els llargs desplaçaments i canvis de domicili que han de
patir any rere any. STEPV reclama que Conselleria accepte aquesta proposta i
òbriga una negociació global que contemple aquests aspectes i d’altres que
millorarien la qualitat del sistema educatiu i les condicions laborals dels
professorat. 10 de febrer de 2010 |
|
|
| |
El País Valencià és l’autonomia núm. 11
en les retribucions al professorat STEPV exigirà
l’actualització de les retribucions del professorat La Conselleria d’Educació
ha iniciat una campanya sobre els augments retributius del professorat en
aplicació de l’acord de 8 de maig de 2007. L’administració destaca que cobren
més que altres autonomies, en concret Madrid, Catalunya i Andalusia. Tanmateix,
si ampliem la comparativa al conjunt de l’estat espanyol, el País Valencià es
troba en la posició 11 (de les 17 que hi ha més Ceuta i Melilla) de les
autonomies que millor paguen el professorat.
Efectivament, STEPV no va signar aquell acord retributiu i el va qualificar
d’injust, insuficient i incomplet. Insuficient, perquè econòmicament no ens
equipara a les Comunitats Autònomes capdavanteres de l’estat espanyol;
incomplet, perquè no compromet l’administració educativa en temes que estava
obligada a negociar per la firma del protocol (jornada, professorat interí,
salut laboral, etc.); i injust, perquè l’acord aprofundeix en la divisió
salarial del professorat ja que es destinen unes quantitats al complement
específic (que és el mateix per a tothom) i unes altres per als sexennis (que no
cobren tots).
STEPV defensava en la negociació de l’acord retributiu de 2007 -que va ser
possible per la mobilització del professorat convocat en solitari per STEPV- un
augment de 300€ del complement específic, que afecta a tot el professorat per
igual, i que ens equiparava amb altres comunitats autònomes. En canvi, el que
l’acord final recull és un augment menor (130€) del complement específic i uns
augments en els sexennis que han incrementat les diferències salarials entre el
professorat en més de 500€.
I ara, dos anys i mig després de la signatura de l’acord, el professorat
valencià continua estant pitjor pagat que el d'altres comunitats autònomes. De
fet, des que es va signar l’acord de 8 de maig de 2007, la diferència quant al
complement específic entre la comunitat autonòmica que més bé el paga (País
Basc) respecte del País Valencià s’ha incrementat i la diferència amb
l’autonomia amb el complement més baix (Astúries) ha disminuït.
Per corregir tot açò, STEPV va sol·licitar, el passat 12 de novembre de 2009,
una actualització del complement específic del professorat per equiparar-nos amb
les Comunitats Autònomes que millor paguen al seu professorat. Aquesta petició
va ser rebutjada per l'Administració Educativa valenciana.
STEPV ha signat diversos acords salarials amb l’actual administració aquests
darrers anys, que són:
- Acord Equiparació salarial (1999). Augment de més de 111 € mensuals al C.
Específic. La seua revisió va suposar 25€ mensuals més.
- Revisió de l'acord d'equiparació salarial de 1999 (2003). Augment linial
de 25 euros.
- Acord per la distribució del 0,7% de la massa salarial entre el
professorat valencià. (2006).
- Acord entre l’administració i les organitzacions sindicals que fixa les
noves retribucions dels càrrecs directius (2008).
Molts d’aquests augments, i el de maig de 2007, han estat possibles no per la
voluntat i l’”esforç” de la Conselleria d’Educació, sinó per la pressió i la
mobilització sindical, i especialment de STEPV.
Ara cal revisar l’acord de 8 de maig, com el mateix acord reconeix, i és per
això que STEPV continuarà demanant que el País Valencià se situe entre les
autonomies millors pagades de l’estat. 1 de febrer de 2010 |
|
|
| |
STEPV acull amb el màxim
interès i compromís de col·laboració la proposta per a un Pacte polític
i social per a millorar l'educació llançada pel ministre Ángel
Gabilondo
La proposta és ambiciosa i controvertida que precisa d'una anàlisi detallada
STEPV,
que comparteix, en línies generals, els objectius fixats pel ministre
d'Educació, valora especialment que es pretenga fomentar l'educació
inclusiva, el reconeixement de la diversitat i la interculturalitat,
amb mitjans i recursos adequats per a garantir la plena incorporació
dels estudiants amb necessitats específiques de suport educatiu.
Per
a aconseguir aquest objectiu s'hauran d'engegar polítiques
progressistes dirigides a qui més ho necessita, amb la qual cosa
l'ensenyament públic podria rebre el suport que sens dubte espera des
de fa temps. En aquest sentit, el Sindicat estudiarà amb deteniment les
mesures dirigides a cadascuna de les etapes educatives a fi de ponderar
adequadament les seues potencialitats.
No obstant això, STEPV
veu amb preocupació que la proposta del Ministeri consagra la doble
xarxa pública/privada concertada com una mateixa oferta per a les
famílies, quan la realitat ens diu que l'interès de servei públic de
qualitat per a tot el món que presideix l'acció dels centres públics és
substituït per l'afany segregador de molts centres privats, tant per
raons socioeconòmiques com ideològiques i religioses. Si el Ministeri
no actua amb absoluta claredat impedint abusos i adoctrinament
partidista amb finançament públic, podrien créixer els diners destinats
als concerts amb l'extensió als mateixos de certs serveis sense que,
per això, contribuisquen a la consecució de major cohesió social.
Així
mateix, tocant al professorat, el document fa esment d'una carrera
docent, entesa “com un sistema d'incentius econòmics i de promoció
professional lligat a la millora de la pràctica docent”, que, pel que
sabem fins a ara per anteriors projectes, suposa establir un sistema
jerarquitzador per a retribuir de manera desigual el mateix treball i
grau de responsabilitat del professorat. Els plans de millora dels
centres precisen de la implicació de tot el professorat. Aquesta
implicació no es pot concebre com un exercici de voluntarisme i, per
tant, no ha de traduir-se tampoc en escales salarials artificials
aplicades, discrecionalment, sobre una plantilla que és molt
horitzontal.
D’altra banda, l'horitzó d'increment
pressupostari assenyalat fins al 2015 sembla adequat, ja que no dilata
en excés la consecució de les mesures proposades. No obstant això les
referències al percentatge del PIB que es es vol aconseguir en aquest
temps són encara imprecises, ja que el marc de la Unió Europea ofereix
exemples molt diferents. L'Estat espanyol, per la seua situació actual,
ha de fer un gran esforç per a acostar-se als països amb inversions més
elevades i arribar al 7% del PIB.
Finalment, STEPV reclama del
Ministeri que el tractament i desenvolupament de les mesures educatives
proposades es realitze amb totes les organitzacions socials que
representen a la comunitat educativa i en els àmbits que corresponga,
sense privilegis i sense crear marcs ad hoc, d'accés restringit.
28 de gener de 2010 |
|
|
| |
Les direccions de primària protesten
en Conselleria per l’acumulació de tasques burocràtiques
STEPV dóna suport a la concentració i exigeix dotació de PAS en els col·legis
Aquest matí, s’han concentrat davant la Conselleria d’Educació un centenar de
directors i directores de col•legis públics per mostrar el seu malestar davant
l’acumulació de tasques burocràtiques, el mal funcionament del programa ÍTACA i
la manca de Personal d’Administració i Serveis.
Des de fa anys que es reivindica la dotació de PAS en els centres
d’Infantil i Primària que descarreguen l’equip directiu d’aquestes tasques i que
es puguen dedicar a la direcció pedagògica del centre, que és la funció per la
qual han estat elegits i nomenats.
Recordem que els equips directius dels centres realitzen tasques
administratives com la matriculació de l’alumnat, la gestió de beques de
llibres, menjador i transport, faltes d’assistència, la gravació de la
Programació General Anual en el Programa Ítaca, etc…. a més de les tasques
pedagògiques que els correspon. Si a tot això sumem els problemes generats pel
mal funcionament del programa de gestió ÍTACA, on s’ha de gravar i registrar
tota la informació de la gestió del centre i el no abonament per part de
Conselleria dels diners per a menjadors, aquest curs s’ha convertit en un
autèntic maldecap per als equips directius per les complicacions afegides.
STEPV ha donat suport a la concentració de les direccions i exigeix a
Conselleria que dote els centres amb personal d’administracions i serveis,
solucione els problemes tècnics del Programa ÍTACA i abone les quantitats
pendents per fer front a les despeses de menjador. 27 gener 2010 |
|
|
| |
Conselleria torna a usar la inspecció
amb interessos partidistes
ADIDE denuncia que han d’investigar com s’imparteix
l’alternativa” a la Religió L’associació d’inspectors ADIDE ha denunciat que
la Secretaria Autonòmica d’Educació, a partir de les denúncies dels bisbes
valencians i de professors de religió, ha ordenat a la inspecció educativa a
supervisar com s’està impartint l’”Atenció educativa” als alumnes de 1r de
Batxillerat que no han optat per la matèria de Religió. Recordem que el Reial
Decret que regula els ensenyaments en Batxillerat estableix que la matèria de
Religió serà d’oferta obligatòria en els centres però voluntària per a
l’alumnat. No es regula cap matèria alternativa a la de Religió. En canvi, el
Decret valencià que adapta aquests ensenyaments al nostre sistema educatiu sí
que regula que “els centres disposaran les mesures organitzatives necessàries
per a proporcionar la deguda atenció educativa en el cas de l’alumnat que haja
optat per no cursar ensenyances de Religió, garantint, en tot cas, que l’elecció
d’una opció o de l’altra no supose cap discriminació”. És a dir, l’alumnat ha de
romandre en el centre i fent tasques educatives que no poden versar sobre
continguts curriculars per no “discriminar” els qui han optat per la matèria de
Religió. La inspecció ha de comprovar les franges horàries en què s’imparteix
Religió, si s’han pres les mesures adients per a garantir l’atenció educativa
als qui no han optat per Religió i si tenen assignat un professor.
En la negociació del Decret valencià sobre el Batxillerat, STEPV ja va denunciar
que la imposició de l’atenció educativa com a alternativa a la Religió
contravenia el Reial Decret i suposava un càstig a l’alumnat no interessat en la
matèria de la Religió. STEPV censura novament el servilisme de la Conselleria
d’Educació al servei dels interessos d’entitats alienes al sistema educatiu, en
aquest cas de l’esglèsia catòlica i recorda que aquest mateix servilisme va dur
a l’administració a imposar la matèria d’EpC en anglés, que va generar el
conflicte més greu amb la comunitat educativa dels darrers anys.
El Sindicat dóna suport a la denúncia pública d’ADIDE i insta a la
Conselleria d’Educació a abandonar aquesta política de control del sistema
educatiu a través de la inspecció (i ara també del Consell Escolar Valencià) al
servei dels seus interessos partidistes i se centre en els problemes reals del
sistema educatiu valencià. 27 de gener de 2010 |
|
|
| |
La maniobra de Conselleria pel control
del Consell Escolar Valencià posa de manifest, novament, la seua debilitat
L’administració augmenta del 5,9% al 35% els seus consellers i el pes de la
comunitat educativa es retalla del 57,3% al 40% Uns dies després de la presa
de possessió el nou president del Consell Escolar Valencià l’administració
educativa anuncia canvis en la composició d'aquest òrgan consultiu. El govern
Camps, no content amb la supressió de les subvencions a STEPV, el sindicat
majoritari de l'ensenyament, per la seua postura crítica davant determinats
aspectes de la política educativa popular, pretén aixafar la participació social
dels agents educatius en el Consell Escolar Valencià (CEV). El CEV neix del
mandat constitucional de l'article 27 que en el seu apartat 5 ordena: "Els
poders públics garanteixen el dret de tots a l'educació, mitjançant una
programació general de l'ensenyament, amb participació efectiva de tots els
sectors afectats i la creació de centres docents". Al País Valencià el CEV es
crea en 1983 amb representació de tots els sectors que intervenen en
l'ensenyament, especialment els seus protagonistes, alumnat, famílies i
professorat. En 1997 s’aprova l'última reforma del reglament de funcionament i
en 1999 es modifica la seua composició per a donar entrada a representants de
les cinc universitats públiques. Fins avui cap sector, ni tan sols la pròpia
administració, havia sol·licitat la revisió de la seua composició ni la
distribució dels representants dels diferents sectors. Des de la seua creació,
el Consell Escolar Valencià és el superior òrgan consultiu i de participació
social en la programació general de l'ensenyament. La seua activitat és la
d'elaborar informes i dictàmens sobre els projectes legislatius en matèria
educativa i sobre els temes generals de l'ensenyament. No és per tant un òrgan
executiu ni té poder legislatiu, només exerceix el dret fonamental a la
participació social. Als governants del Partit Popular els desagrada que aquest
dret siga exercit per representants de pares, estudiants i professorat que podem
ser crítics amb les seues actuacions. Per això ara han decidit incrementar de
manera unilateral i sense consultar ningú les persones representants de la
pròpia administració per a aixafar qualsevol possible dissidència sobre les
tesis oficialistes. Els 600.000 estudiants passen a estar representats per 4
consellers (6,66 %), en lloc dels 11 actuals (16,2%). 70.000 professores i
professors de l'ensenyament públic i concertat passen de 14 representants
(20,5%) a 11 (18,33%). 120 inspectors d'educació passen de no tenir
representació a tenir 3 representants (5%) , igual nombre que els directors que
fins a ara tampoc tenien representació. Les universitats valencianes, de 5
representants (7,4%) passen a 3 (5%), per la qual cosa hauran d'efectuar un
sorteig o un torn rotatori entre elles. Els representants municipals
pràcticament són esborrats, de 5 (7,4%) passen a 1 representant (1,66%). La
representació dels Moviments de Renovació Pedagògica, desapareix del Consell.
És ben il·lustratiu remarcar que els nous membres provenen d’òrgans o
departaments administratius els representants dels quals també seran part de
l'administració: CEFIREs, Unitat d'Educació per a la Salut, Integració Alumnat
Estranger que, sumats a la representació de l'administració educativa fa que
aquesta passe dels 4 actuals (5,9%) a 14 (33,31%). A aquests hi caldrà afegir
les 4 persones de reconegut prestigi, també designades per l'administració, i
els representants d’entitats i institucions que pertanyen a l’administració
valenciana, com l’Acadèmia Valenciana de la Llengua o el Defensor del
Discapacitat. El pes de l’administració valenciana en el CEV passa així del
5,9% al 35%, mentre que el pes de la comunitat educativa (professorat, pares i
mares, alumnat i PAS) passa del 57,3% al 40%. D’aquesta manera, es converteix
aquest òrgan de participació social en una corretja de transmissió del propi
conseller, que podrà ser simplement "silenciat" quan li convinga. La política
de control dels òrgans de representació i participació en l’àmbit educatiu no és
nou. Aquests últims anys hem reiterat en nombroses ocasions la persecució cap a
determinats directors de centres per mostrar-se crítics amb la gestió de la
Conselleria. La normativa per a la renovació de càrrecs directius també ha estat
denunciada per STEPV com un intent de control dels representants dels centres.
També s’ha fet evident l’ús partidista de la inspecció educativa, que cada
vegada compta amb més membres nomenats a dit per l’administració, per tal de
controlar el cos que supervisa el funcionament dels centres docents. L’última
maniobra de control i repressió de la dissidència per part de la Conselleria
d’Educació és una manifestació de la pròpia debilitat dels seus responsables, en
ser incapaços de gestionar el sistema educatiu a través de la negociació i la
presa d’acords amb la comunitat educativa i haver de recórrer a aquestes
imposicions per eixir-se’n amb la seua. 26 de gener de 2010
COMPARACIÓ CEV ACTUAL I PROPOSTA ADMINISTRACIÓ
|
SECTOR |
COMPOSICIÓ
1999 - 2010 |
NOVA
PROPOSTA |
Diferència membres |
Diferència
% |
| Professorat |
14 |
20,5 % |
11 |
18,33 % |
-3 |
-2,17 |
| Pares-Mares |
11 |
16,2 % |
8 |
13,33 % |
-3 |
-2,87 |
| Estudiants |
11 |
16,2 % |
4 |
6,66 % |
-7 |
-9,54 |
| PAS |
3 |
4,4 % |
1 |
1,66 % |
-2 |
-2,74 |
| Titulars Centres privats |
3 |
4,4 % |
2 |
3,33 % |
-1 |
-1,1 |
| Org. sindicals |
2 |
2,9 % |
2 |
3,33 % |
- |
- |
| Org. Patronals |
2 |
2,9 % |
2 |
3,33 % |
- |
- |
| Entitats locals |
5 |
7,4 % |
1 |
1,66 % |
-4 |
-5,74 |
| PAS educació |
2 |
2.9 % |
- |
- |
-2 |
-3,33 |
| Universitats |
5 |
7,4 % |
3 |
5 % |
-2 |
-2,4 |
| Reconegut prestigi |
4 |
5,9 % |
3 |
5 % |
-1 |
-0,9 |
| Administració educativa |
4 |
5,9 % |
9 |
15 % |
+5 |
9,1 |
| Moviments de Renovació Pedagògica |
1 |
1,5 % |
- |
- |
-1 |
-1,66 |
| Consell de la Joventut |
1 |
1,5 % |
1 |
1,66 % |
- |
-- |
| Acadèmia de la Lengua |
- |
- |
1 |
1,66 % |
+1 |
1,66 |
| Personal de formació de professorat |
- |
- |
2 |
3,33 % |
+2 |
3,33 |
| Defensor discapacitat |
- |
- |
1 |
1,66 % |
+1 |
1,66 |
| Directors |
- |
- |
3 |
5 % |
+3 |
5 |
| Inspectors |
- |
- |
3 |
5 % |
+3 |
5 |
| Unitat Educació Salut |
- |
- |
1 |
1,66 % |
+1 |
1,66 |
| Integració alumnat estranger |
- |
- |
1 |
1,66 % |
+1 |
1,66 |
| Empresariat |
- |
- |
1 |
1,66 % |
+1 |
1,66 |
|
|
|
| |
|
| |
La Conselleria obliga als instituts i
departaments de llengües estrangeres a fer proves d’homologació a corre-cuita STEPV engega una campanya de protesta en els centres
4 febrer 2010. STEPV continua amb la campanya sobre
les proves homologades que han de realitzar els Departament de Llengües
Estrangeres. Des de la publicació en DOCV, hem rebut desenes de queixes de
professorat i equips directius afectats al respecte i és per això que us
adjuntem un model de protesta per si el voleu utilitzar per tal de mostrar la
vostra disconformitat amb les proves.
model de protesta
També us informem de la convocatòria d'assemblees de
professorat de llengües estrangeres per tractar aquesta qüestió que tant
preocupa als centres.
Alacant Seu del Sindicat Dimecres 10 de
febrer, 18h
Castelló Seu del Sindicat Dijous 11 de febrer, 17.30 h
València Seu del Sindicat Dimecres 10 de febrer, 18 h
Xàtiva Seu del Sindicat Dilluns 8 de febrer, 17.30 h
A finals de novembre
passat es va negociar l'ordre que regula les proves homologades per a l’obtenció
del Certificat de Nivell Bàsic d'alemany, francès, anglès i italià als centres
d’Educació Secundària i Formació Professional. Aquestes proves estan
contemplades a la LOE (2006), però no ha sigut fins ara que la Conselleria les
ha posat en pràctica.
L'esmena fonamental que l'STEPV va fer al document era de fons: des del
principi, hem considerat que era del tot innecessari que als centres es feren
unes proves que ja es fan a les Escoles Oficials d'Idiomes, i més, si tenim en
compte que l'alumnat que es pot presentar compleix també els requisits per a
presentar-se a les escoles oficials d’idiomes. Aquest és, a parer del Sindicat,
un desdoblament innecessari de proves i certificacions, que no beneficia en res
ni als centres ni al professorat ni a l'alumnat.
Tal i com estan plantejades les proves homologades a la normativa, i tenint en
compte la tardança en la publicació en el DOCV (14 de gener), els centres han de
gestionar a partir de l'1 de febrer una matrícula que no està inclosa en el
programa de gestió Ítaca (que ja ha causat molts problemes en els instituts) i
els departaments de llengües estrangeres han d'elaborar una prova les
especificacions de la qual encara no els han arribat i dur-la a terme abans del
dia 22 de març.
Aquesta nova tasca se solapa, a més, amb la preparació de la prova
extraordinària de graduat escolar, i sense cap remuneració ni contrapartida
horària per al professorat, amb la qual cosa es torna a carregar sobre el
professorat tasques no contemplades en la seua programació ni en la planificació
anual del centre, com han denunciat nombrosos docents al Sindicat.
Ja en les meses negociadores STEPV va advertir que els centres i els
departaments haurien d'haver conegut les intencions de la Conselleria a principi
de curs, per tal d'organitzar tant la secretaria del centre com el treball dins
dels departaments, però sembla que aquesta administració està més preocupada per
titulars a la premsa que pel bon funcionament i aplicació del pla plurilingüie
al sistema educatiu valencià, la qual cosa confirma novament la manca de
planificació i voluntat de consens de l’admistració.
STEPV, arran de les queixes del professorat, encetarà pròximament una campanya
de protesta per tal que els centres puguen traslladar la seua indignació a la
Conselleria i farà les gestions necessàries, davant del nou Director General
d’Ordenació, Rafael Carbonell, per tal que l’aplicació d’aquesta normativa tinga
la mínima repercussió en les condicions laborals dels treballadors i
treballadores. 22 de gener de 2010 |
|
|
| |
L’ISEA realitza enquestes al professorat
que podrien vulnerar la llei de protecció de dades personals.
A més, no té competències sobre el professorat perquè no
està transferit El passat 21 de desembre l’ISEA (Institut Superior
d’Ensenyaments Artístics) va fer arribar dues enquestes al professorat dels
ensenyaments artístics superiors per a ser presentades abans del 22 de gener de
2010. Una de les enquestes fa referència a les beques Erasmus per al professorat
i alumnat i la signa el Departament de Relacions Internacionals de l’ISEA.
L’altra enquesta la signa el Departament de Gestió de Qualitat Educativa de
l’ISEA i demana dades personals i professionals del professorat per a “detectar
les fortaleses i debilitats” del personal i els seus “interessos i capacitats
investigadores”.
En primer lloc, ni la llei de creació de l’ISEA ni els seus Estatuts (pendents
de desenvolupament) contemplen aquests departaments. STEPV desconeix com s’han
creat, qui els composa, quines competències tenen i on s’ha publicat la seua
constitució.
En segon lloc, encara està pendent de negociació i publicació l’ordre que
tranferirà el personal dels centres artístics superiors (conservatoris superiors
de música i de dansa, escola superior d’art dramàtic, escoles d’art i superiors
de disseny i de ceràmica). Per tant, l’ISEA no té encara les competències sobre
el professorat, per la qual cosa el Sindicat entén que no hi ha cap obligació
d’emplenar i lliurar aquestes enquestes.
En tercer lloc, les enquestes demanen dades personals i professionals que
podrien vulnerar la llei de protecció de dades de caràcter personal, ja que,
segons aquesta llei, “els interessats als quals se’ls sol·liciten dades
personals hauran de ser prèviament informats de forma expressa, precisa i
inequívoca:
- a) De l’existència d’un fitxer o tractament de dades de caràcter personal,
de la finalitat i dels destinataris de la informació.
- b) Del caràcter obligatori o facultatiu de la seua resposta a les
preguntes plantejades
- c) De les conseqüències de l’obtenció de les dades o de la negativa a
subministrar-los
- d) De la possibilitat d’exercitar els drets d’accés, rectificació,
cancel·lació o oposició
- e) De la identitat i direcció del responsable del tractament o, si
s’escau, del seu representant”
Cap d’aquestes exigències es compleixen en les enquestes demanades per l’ISEA
al professorat (només en la referida a l’Erasmus apareix signat pel Coordinador
Internacional Erasmus).
STEPV considera que el professorat no té l’obligació de contestar aquestes
enquestes fins que hi haja garanties de compliment de la llei de protecció de
dades i s’especifique clarament perquè són necessàries aquestes dades. El
Sindicat insta també a l’ISEA i a la Conselleria d’Educació a negociar l’ordre
que ha de permetre el traspàs del personal d’aquest centres a l’ISEA abans de
prendre cap iniciativa que afecte el professorat.
Iniciatives com aquesta només poden crear recel entre el professorat que no ha
tingut cap informació sobre el desenvolupament de l’ISEA, ja que no s’ha
negociat absolutament res des que es va aprovar la llei en 2007. Per això, STEPV
va presentar un recurs contra els Estatuts de l’ISEA, publicats en el DOCV el
passat 17 de juny de 2009 perquè afecten les condicions laborals del professorat
i no s’ha negociat en Mesa Sectorial com és preceptiu.
STEPV insta, novament, als responsables de l’ISEA a negociar les condicions del
professorat i del personal d’administració i serveis afectat i a aplicar una
política de transparència en tot allò que afecte a aquest personal i al futur
dels ensenyaments artístics superiors al País Valencià. 19 de gener de 2010 |
|
|
| |
Menjadors, calefacció, substitucions del
professorat confirmen l’abandonament del sistema educatiu
Els incompliments de la Conselleria ofeguen els centres docents Aquest dies
hem presenciant les protestes de molts centres educatius pels incompliments de
la Conselleria quant al pagament de les despeses de menjador, problemes amb la
calefacció en alguns centres o retards injustificables en la substitució de
docents.
Aquesta deixadesa de les obligacions de l’administració en el manteniment del
centres docents i en l’atenció a les necessitats bàsiques de l’alumnat confirma
l’abandonament del sistema educatiu públic per part de la Conselleria d’Educació
i del govern valencià. Aquest abandonament és molt greu i inadmissible i afecta
de manera especial a l’alumnat, la qual cosa agreuja encara més la situació.
STEPV anima als claustres i AMPAs a continuar denunciant aquestes situacions i a
continuar pressionant a la Conselleria perquè abone els pagaments corresponents
i compromesos per tal de garantir el funcionament dels menjadors. El Sindicat
també demanarà explicacions a l’administració i exigirà la solució immediata del
problema. Per això sol·licitarà als centres docents informació detallada sobre
els impagaments del menjador però també d’altres aspectes relacionats amb les
infraestructures, despeses de funcionament o manca de professorat. 16 de gener
de 2010 |
|
|
| |
El nomenament de Baila com a president
del CEV, precedit d’una actitud obscurantista per part dels responsables de la
Conselleria d'Educació El conseller Font de Mora se supera
a si mateix en el divorci que manté amb la comunitat educativa
 El
nomenament de Francisco Baila com a President del Consell Escolar Valencià ha
vingut precedit per una actitud obscurantista per part dels responsables de la
Conselleria d'Educació.
En primer lloc, la convocatòria del Ple extraordinari on el Conseller ha
comunicat als membres del CEV la seua decisió de nomenar el Sr. Baila no ho
reflectia en l'ordre del dia, ja que figurava, com a punt únic: “Comunicació de
l'Honorable Conseller d'Educació al Consell Escolar Valencià”. Malgrat les
consultes fetes a la secretaria del CEV, no s'ha reconegut que aquesta
comunicació era la del nomenament d'un nou president.
Per què no es comunica als membres del CEV de què s'hi tracta?
Per què es prefereix obrir la caixa de les especulacions?
No és una actitud transparent ni respectuosa amb el CEV. A més, el conseller
no assisteix al ple extraordinari i envia en el seu lloc a la Secretària
Autonòmica, Concha Gómez, qui es limita a llegir els articles de la normativa en
virtud dels quals s’efectua el nomenament del president i clou la sessió en dos
minuts sense obrir torn de paraules com havien sol·licitat els sindicats.
El Sr. Baila no pot començar de pitjor manera el seu mandat com a president.
El nomenament del Sr. Baila ha estat precedit pel seu nomenament com a
representant de l'Administració en el CEV. Des que es va constituir aquest òrgan
de participació, enguany fa 27 anys, és el primer representant de
l'Administració que no pertany a l'Administració, fet que accentua la
discrecionalitat del seu nomenament.
De la trajectòria del Sr. Baila, destaca el seu període com a Director
Territorial d'Educació a Castelló, des d'on va servir interessos partidistes, en
detriment de l'atenció a les necessitats educatives: va rebentar les ràtios de
determinats centres concertats, no va atendre la demanda dels pares per tenir
l'Educació Secundària a determinats pobles del interior i es va permetre
rebutjar solars municipals per construir nous instituts a la ciutat de Castelló.
A més, el Sr. Baila no ha destacat tampoc pel seu tarannà dialogant, una
característica que diu poc en el seu favor com a representant del CEV. A
Castelló es va significar per la manca de diàleg amb la Junta de Personal i les
associacions de pares i mares, una actitud que, després, com a Director General
de Centres de la Conselleria, va mantindre, doncs no mai va assistir a cap
reunió amb els representants sindicals.
L'absoluta discrecionalitat amb que el Conseller pot nomenar el president del
CEV té com a conseqüència que persones amb un currículum molt distant de la
funció que se li encomana l'hagen d'exercir des de la unilateralitat dels seus
patrocinadors. Tot i que la legislació no ho contempla, per a STEPV, la
presidència del CEV s'hauria d'elegir pels membres del propi consell. 14 de
gener 2010 |
|
|
| |
STEPV contesta les declaracions del
director general de Personal de la Conselleria d'Educació sobre l'acord
retributiu de 8 de maig de 2007 i sobre la plantilla docent STEPV contesta les
declaracions del director general de Personal de la Conselleria d'Educació sobre
l'acord retributiu de 8 de maig de 2007 i sobre la plantilla docent. Quant a
l'acord retributiu que STEPV no va signar, la proposta del Sindicat consistia en
un augment de 300€ del complement específic, que afectava a tot el professorat
per igual, fins equiparar-nos amb altres comunitats autònomes. En canvi, el que
l’acord final recull és un augment menor (130€) del complement específic i uns
augments en els sexennis –que no afecten a tot el professorat- que augmentava
les diferències salarials entre el professorat que fa una mateixa feina.
Per tot açò, el sindicat va qualificar aquell acord d’injust, insuficient i
incomplet. I ara, dos anys i mig després de la signatura de l’acord, el
professorat valencià continua estant pitjor pagat que el d'altres comunitats
autònomes. De fet, des que es va signar l’acord de 8 de maig de 2007, la
diferència quant al complement específic entre la comunitat autonòmica que més
bé el paga (País Basc) respecte del País Valencià s’ha incrementat i la
diferència amb l’autonomia amb el complement més baix (Astúries) ha disminuït.
Per corregir tot açò, STEPV va sol·licitar, el passat 12 de novembre de 2009,
una actualització del complement específic del professorat per equiparar-nos amb
les Comunitats Autònomes que millor paguen al seu professorat. Aquesta petició
va ser rebutjada per l'Administració Educativa valenciana.
Per altra part, sobre l'augment de les plantilles dels centres públics, el
Sindicat afirma que és conseqüència a diversos i nombrosos factors: augment de
la natalitat, de la població escolaritzada, nous centres docents o els acords
signats en la Mesa Sectorial d'Educació. Els acords sobre plantilles docents,
tots ells impulsats i signats per STEPV, dels darrers 14 anys són:
Acord de plantilles d'Infantil i Primària (1996).
Acord de plantilles de Secundària (1999).
Acord de plantilles de Formació Professional (2001).
Plantilles dels centres de Formació de Persones Adultes (2004).
Acord de plantilles d'Infantil. Novembre (2005).
Tots aquests acords, que han estat signats per STEPV, han suposat un augment
de la plantilla concreta de cada centre educatiu públic per aplicació de les
diferents lleis educatives, especialment de la LOGSE, per poder atendre les
necessitats organitzatives i pedagògiques dels centres i per millorar la
qualitat del sistema educatiu. STEPV ha reclamat, al llarg dels darrers anys,
especialment des de l'aprovació de la LOE, una revisió dels acords per millorar
les plantilles de cada centre en aplicació de: la Llei d'Educació (LOE), de les
noves necessitats educatives i organitzatives dels centres docents i de totes
aquelles tasques que reclama la societat. Una petició que, reiteradament, ha
estat rebutjada per la Conselleria d'Educació que pretén que, amb les actuals
plantilles, es facen totes les noves tasques que s'encomana cada dia al
professorat, augmentat d'aquesta forma la seua càrrega de treball. Malgrat açò,
el Sindicat continuarà exigint la negociació de les noves plantilles de personal
docent i d'administració i serveis per als centres docents.
València, 5 de gener de 2009 |
|
|
| |
STEPV fa balanç de l’any 2009
La gestió del Conseller d’Educació,
nefasta per al sistema educatiu
L’any 2009 ha estat marcat, se’ns dubte, per la massiva mobilització
de la comunitat educativa contra la política educativa del govern valencià i la
gestió del Conseller d’Educació, Alejandro Font de Mora.
La mobilització, dinamitzada per la Plataforma per l’Ensenyament Públic i les
plataformes comarcals, va conduir a la convocatòria d’una històrica jornada
de vaga el passat 28 d’abril en el sector que va buidar la majoria dels
centres docents d’alumnat i professorat i va comptar amb el suport de les AMPAs.
La negativa de l’administració d’acceptar les propostes de la Plataforma
durant la negociació –entre gener i març- dels 13 punts del Manifest per
l’Ensenyament Públic va motivar la convocatòria de la vaga i tornaven a posar de
manifest la manca de voluntat de l’administració d’arribar a acords.
Aquesta actitud de rebuig cap a les propostes de la comunitat educativa
no és nova i s’ha agreujat des que es va instal•lar en la Conselleria d’Educació
un nou equip després de les eleccions autonòmiques de 2007.
Un bon exemple d’això és que, des d’eixe moment, ha estat impossible
arribar a acords importants amb aquest equip. De fet, l’únic acord important
a què s’ha arribat ha estat l’actualització de les retribucions dels càrrecs
directius, que és conseqüència d’un acord anterior a l’arribada dels nous
gestors a la Conselleria.
Un altre exemple d’aquesta negativa a assolir acords és la judicialització
sense precedents del sistema educatiu per les imposicions de la Conselleria
d’Educació. A més dels recursos presentats contra l’obligació d’impartir EpC en
anglés, que finalment han donat la raó als sindicats, STEPV ha recorregut en
aquests dos últims anys les normes següents: concurs de trasllats del cos de
mestres, per amagar vacants d’oferta obligada; decret de drets i deures, per
modificar condicions laborals del professorat; convocatòries d’oposicions per la
no inclusió del títol de filologia catalana (que ha dut també a interposar
denúncia contra el conseller per incompliment de sentències); procediment de
renovació de directors i directores pels criteris d’avaluació de les direccions;
normativa d’ampliació de l’horari escolar, per modificar condicions laborals del
professorat; normativa dels plans d’activitats de formació del professorat;
impagament de triennis i vacances del professorat interí; programa d’educació
plurilingüe; Estatuts de l’Institut Superior d’Ensenyaments Artístics, per no
negociar-se en Mesa Sectorial; decret de batxillerat per limitar l’oferta del
batxillerat científico-tecnològic.... I a tot això cal sumar la denúncia
presentada per STEPV i Escola Valenciana contra el president de la Diputació de
València, Alfonso Rus, per insults i amenaces al professorat, pendent de
celebració de la vista oral.
Altres imposicions de Conselleria
D’acord amb el tarannà impositiu de la Conselleria hem assistit a
l’aplicació de mesures que no han comptat amb el suport del professorat com
són, entre altres, l’ocurrència d’impartir xinés com a optativa en secundària (quan
s’acabava de publicar la normativa d’optatives en ESO), la nova normativa sobre
ràtios d’alumnat en les EOI, que perjudica l’oferta d’algunes llengües (entre
les quals el xinés, precisament), el Pla Èxit o les adjudicacions telemàtiques
de vacants per al funcionariat sense destinació definitiva i interí del cos de
mestres, que aquest curs es farà extensible a la resta de cossos (secundària,
EOI, FP i ensenyaments artístics).
Els incompliments, a l’ordre del dia
Un altre fet que agreuja la situació del sistema educatiu valencià són els
reiterats incompliments de l’administració a l’hora d’aplicar els acords
subscrits amb els sindicats o els que són d’obligat compliment perquè així
ho marca la llei. Estem parlant de l’impagament dels triennis al professorat
interí que, des de 2007, es contempla en l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic i
que la Conselleria d’Educació no compleix. Tampoc compleix, com s’ha denunciat
reiteradament des de fa temps, amb els acords i la normativa sobre salut laboral
del professorat (avaluació de riscos laborals, plans i mesures d'emergència en
els centres educatius, inadequada vigilància de la salut, deficient Pla de
Formació, falta de dotació de recursos materials i humans en els Serveis de
Prevenció a Alacant, Castelló i València, acords sobre el Coordinador de riscos
laborals en cada centre educatiu i la no publicació del decret d'adaptació de
llocs de treball). L’actualització de les retribucions dels equips directius
també s’ha fet malament i ha motivat nombroses queixes i reclamacions.
L’extensió de l’ensenyament en valencià, plena d’obstacles
Un altre aspecte recurrent de la política educativa d’aquesta Conselleria és
l’obstaculització de l’extensió de l’ensenyament en valencià. Nombrosos
centres docents han vist com l’administració rebutjava les peticions de
transformar o crear nous programes d’ensenyament en valencià, tot i que complien
amb els requisits necessaris. Continuen les reticències per a catalogar en
valencià els llocs de treball de secundària que garantiria la continuïtat de
l’ensenyament en valencià en ESO per a 90.000 alumnes que acaben la primària. La
pretensió de crear un sistema d’ensenyament plurilingüe s’ha fet sense
prioritzar el valencià i donant per fet que està en igualtat de condicions que
el castellà, res més lluny de la realitat com cada any demostren els informes de
STEPV sobre l’ensenyament en valencià (vegeu).
Increment del control dels centres docents
En 2009 hem vist com s’incrementava el control polític dels equips directius
dels centres docents com a continuació d’una estratègia iniciada un any abans
amb la imposició de nous criteris per a renovar direccions que poc tenen a veure
amb la direcció pedagògica del centre i amb l’obertura d’expedients a directors
amb una gestió impecable i exemplar (cas del director del col·legi El Castell
d’Almoines, finalment arxivat per la pressió sindical i del centre), o de no
renovació com el cas del director de Torrevella.
La Conselleria fa servir la inspecció educativa per a controlar les
direccions dels centres i cada vegada nomena més inspectors accidentals -
elegits a dit- i submissos a les directrius de l’administració. Aquesta
submissió s’ha vist clarament a l’hora de fer complir als centres amb l’absurda
obligació de destinar un professor d’anglés per a traduir les classes d’EpC del
professor titular de l’assignatura i amb la persecució sistemàtica d’aquell
professorat que s’ha negat a complir una ordre que el Tribunal Superior de
Justícia ha declarat il•legal, no una, sinó dues vegades, com ha sigut el cas
del professorat de l’IES Altaia d’Altea.
Aquest any ens hem trobat amb un expedient al director de l’IES Las Norias
de Monforte perquè en el seu centre hi havia un cartell de Font de Mora cap
per avall. Un clar exemple més de persecució política cap a un director. A més,
recentment ha eixit a la llum una sentència que exculpava a un professor de
l’IES Joanot Martorell d’Elx i que donava la raó als sindicats que han denunciat
que la Conselleria l’estava assetjant a través de la inspecció educativa per la
complicitat que mantenia amb el director del centre. També cal mencionar
l’expedient obert al director del col•legi d’Énguera per les relacions tenses
amb l’ajuntament gestionat pel PP.
Aquesta política de control s'estén també a la designació de membres de
tribunals de les oposicions, o concursos com el de l’accés a càtedres, als
cessaments de persones de diversos departaments dels Serveis Territorials
d'Educació i de la pròpia Conselleria....
Conselleria també castiga a STEPV
L’altra cara dels intents de controlar el sistema educatiu per part de
l’administració valenciana és l’obstrucció de la tasca d’entitats i sindicats
de l’àmbit de l’ensenyament. Enguany hem denunciat que entitats com els
Moviments de Renovació Pedagògica o la Fundació Sambori, vinculada a Escola
Valenciana, han perdut les subvencions que rebien fins ara amb total normalitat
per desenvolupar les seues activitats.
I fa pocs dies, STEPV denunciava que els pressupostos per a 2010 no
contemplaven cap de les subvencions a què té dret el Sindicat en funció de
la seua representatitivat obtinguda en les passades eleccions sindicals (formació,
foment del valencià i representativitat) i constatava que era l’únic sindicat de
l’àmbit educatiu que havia patit aquesta exclusió, en una gravíssima iniciativa
de l’administració sense precedents que vulnera la llibertat sindical i ataca
l'ordenament jurídic i l'estat de dret. A més, Font de Mora posa el govern
valencià i el President Camps davant d'un conflicte jurídic de gran abast.
Novament, es demostra que la Conselleria castiga i persegueix a qui es
mostra crític amb la seua política educativa, ja siga individualment o
col·lectiva.
La miopia del conseller perjudica el sistema educatiu
Les argumentacions donades pel Conseller d’Educació sobre el rebuig a signar
el conveni amb el Ministeri d’Educació per a la dotació d’ordinadors portàtils
als centres docents perquè causen miopia han tornat a situar Font de Mora en
la diana de burles i riotes, no només al País Valencià sinó a la resta de
l’estat espanyol. Tanmateix, aquesta actitud és molt preocupant perquè prové del
responsable màxim de la Conselleria d’Educació i té el beneplàcit del president
de la Generalitat Valenciana i perquè torna a fer un ús partidista del
sistema educatiu valencià per oposició al govern de l’estat, com ja va
passar amb la imposició d’EpC en anglés.
Com sempre, qui surt perjudicat d’aquesta confrontació política és l’alumnat
valencià, el professorat i el sistema educatiu. Actituds com aquesta només fan
que augmentar la indignació de la comunitat educativa i elevar la tensió amb qui
gestiona tan nefastament i perjudicial el sistema educatiu.
I mentrestant creix el fracàs escolar i la privatització
de l’ensenyament
Els pressupostos d’Educació de 2010 continuen –quan no empitjoren- una
política que no ha donat resposta als problemes de l’ensenyament al País
Valencià, especialment en la lluita contra el fracàs escolar, que ja frega el
40%. Per contra, el govern valencià ha continuat desequilibrant la balança a
favor de l’ensenyament privat que han materialitzat en projectes com la
concertació total en el nivell no obligatori d'Educació Infantil i Batxillerat o
la generalització dels concerts econòmics amb la totalitat de centres privats
d'educació secundària obligatòria.
Els pressupostos es limiten a mantindre en uns nivells de subsistència els
diferents serveis i programes educatius del sistema públic d'ensenyament no
universitari. Contemplen increments ridículs, quan no negatius en tot allò que
suposa una millora qualitativa del servei públic d'educació que s'imparteix a
les escoles, col•legis i instituts que depenen de la Generalitat Valenciana.
Especialment significativa és la retallada en el pressupost per a inversions, és
a dir, per a la construcció i millora de la xarxa de centres públics.
Un any més, el sistema públic d’educació no és una prioritat per al govern
valencià.
I malgrat tot…
I malgrat tot, la mobilització de la comunitat educativa i de la societat i
la pressió sindical han aconseguit posar fre al disbarat d’EpC en anglés, s’han
paralitzat els expedients al professorat insubmís i al director d’Almoines, s’ha
frenat l’extensió generalitzada d’uns programes d’educació plurilingües no
consensuats amb la comunitat educativa, s’ha salvat al professorat de llatí i
grec d’empitjorar les seues condicions laborals amb la millora de l’oferta
d’optatives d’ESO, s’ha millorat la convocatòria de càtedres amb l’eliminació
d’aspectes subjectius com la memòria… però sobretot s’ha estés el debat
educatiu al carrer i s’ha fet evident que la política educativa del govern
valencià és errònia i que el responsable en matèria d’educació i l’equip que
gestiona la Conselleria ha de dimitir o ser substituït per un altre de més
competent i amb voluntat de negociació i d’arribar a acords.
Hi ha motius per a l’esperança, ja que la resposta del professorat i de la
comunitat educativa ha estat contundent i massiva, la qual cosa ens motiva
per a continuar treballant i lluitant per un canvi en la política educativa del
govern valencià. La repressió, la persecució política o la retirada de
subvencions no impedirà que STEPV continue amb la seua política de denúncia de
la nefasta gestió del sistema educatiu i amb l’aportació de propostes de millora
de les condicions laborals del professorat i de la qualitat de l’ensenyament al
País Valencià.
30 de desembre de 2009
|
|
|
L'Assemblea
de la Xarxa Europea d'Educació, reunida a València amb la participació de més
de quaranta orgsanitzacions, acorda una mobilització d’àmbit europeu