La polémica sobre l’escolarització a Gandia
és interessada i electoralista
Els arguments vessats pel regidor del PP en l’Ajuntament de Gandia i
la FAAVEM són producte d’una interessada ignorància, en el primer cas per raons
estrictament electoralistes i en els segon per guanyar-se el favor del partit que governa.
Que Gandia acabe de tancar l’oferta educativa dels centres públics
en valencià no és cap excepció: només que a la província de València, hi ha 63
poblacions on el programa d’ensenyament en valencià és l’únic que s’imparteix en
els centres públics. Aquest fet, viscut amb absoluta normalitat per les poblacions
esmentades des de fa molts anys, mai ha merescut els qualificatius que ara s’han dedicat
als directors dels centres públics de Gandia, com ara, atribuir-los una actitud racista
en relació a l’alumnat immigrant. Per què ara? Per què en un ajuntament on no governa
el PP?
No es pot afirmar que cal oposar-se a l’oferta completa d’ensenyament
en valencià al·legant una suposada discriminació de la població immigrant quan més
del 86% d’aquest alumnat està escolaritzat en centres públics, un fet que els centres
de Gandia coneixen i assumeixen i, precisament per això, perquè només els centres
públics estan fent front a eixe repte, es proposa d’adoptar el programa més escaient
per a l’aprenentatge de les dues llengües oficials. En aquest sentit, els que critiquen
els directors dels centres públics obvien que, per exemple a Catalunya, amb una població
immigrant superior a la del País Valencià, l’únic programa bilingüe en la immensa
majoria de poblacions, grans i petites, és en català, programa amb el qual s’aconsegueix
des de fa molts anys també la integració de tota la població, i a ningú se li acudeix
—tampoc al PP— d’acusar el Govern català de racista per aquest motiu. La
Generalitat de Catalunya és capdavantera en programes d’integració dels immigrants,
mentre el Govern valencià no sap per on començar.
L’avanç de l’ensenyament en valencià és la conseqüència
lògica del desplegament de l’Estatut d’Autonomia i de la Llei d’Ús i Ensenyament
en València, textos legals on s’atribueix al valencià la condició de llengua pròpia
del nostre país. ¿A qui pot escandalitzar, aleshores, que l’ensenyament s’impartesca
en la pròpia llengua i que es faça exitosament amb la població no valencianoparlant
mitjançant els programes d’immersió lingüística?
València, 19 de febrer de 2003.
|