NOTÍCIES DE L'ACCIÓ SINDICAL

curs 2002 / 2003   1er trimestre

veure index curs 2002/2003

29/11/02 L'STEPV-Iv dóna suport a les reivindicacions dels equips directius sobre les despeses de funcionament dels centres
28/11/02 L’STEPV-Iv demana la negociació de la situació dels ensenyaments d’Arts Plàstiques i Disseny
26/11/02 El Mapa Escolar no estarà l'any 2003.
L'STEPV-IV critica la falta d'inversions en infraestructures a l'ensenyament.
16/11/02

Examinadors amb l'enganxina "Sóc llicenciat en Filologia Catalana" denuncien l'atac a la llibertat d'expressió: Responsables de la JQCV intenten impedir que llicenciats en Filologia Catalana facen pública la seua titulació

13/11/02 Revisió acord de 1999 sobre complement específic del personal docent
24/10/02 EL PP cambiarà la legislació per a poder pagar el complement retributiu als mestres de l’ESO
21/10/02 Universitat: L’STEPV-Iv en absolut desacord amb el sistema de complements retributius addicionals fixat per Conselleria
9/10/02 La Conselleria es incapaz de cumplir los acuerdos retributivos que firma
8/10/02 Responsabilitat del professorat: Sentència del Tribunal Suprem. Octubre 02
12/09/02 L’STEPV-IV considera que l’inici del curs en Secundària està marcat per la provisionalitat i la confusió. Enquesta
12/09/02 L’STEPV-IV exigeix a Conselleria que augmente l'aportació als menjadors escolars
11/09/02 La Conselleria d'educació nega el dret d'examinar-se als alumnes de COU que han suspes menys de tres assignatures.
09/09/02 Informe de l’inici del curs 2.002/2.003 als Centres Educatius Públics d'Educació Infantil i Primària i Educació Especial.
07/09/02 L'STEPV-IV qualifica l'acte organitzat per la Generalitat Valenciana i Ciegsa com de propaganda política.
06/09/02 L’STEPV-Iv critica l’acte de presentació de l’estat de les infraestructures educatives
31/08/02

El nou curs s’inicia amb els mateixos problemes dels darrers cursos escolars.

     

anteriors

CURS 2001/2002
Estiu 02 3r trimestre 2n trimestre

1r  trimestre

CURS 2000/2001

 


 

L'STEPV-Iv dóna suport a les reivindicacions dels equips directius sobre les despeses de funcionament dels centres.

El sindicat demana el seu augment per garantir el funcionament dels centres.

L'STEPV-Iv considera inajornable un augment de les despeses de funcionament dels centres públics per poder garantir el seu normal funcionament. La situació actual no pot continuar ja que els centres tenen, practicament, congelat aquesta partida des de l'any 1996. En aquest moment existeix una devaluació de la capacitat de compra dels centres d'entre un 20 a un 25%, segons el tipus de centre. Aquest fet suposa, com diuen els directors i directores, que els centres estiguen descapitalitzats.

L'STEPV-Iv considera necessari que la Conselleria de Cultura i Educació augmente significativament la partida dedicada a despeses de funcionament. No pot deixar passar més temps sense actuar. En l'actualitat n'hi ha moltes despeses que no existien fa uns anys (despesa telefònica, informàtica, laboratoris d'idiomes, aules de música, tallers,....) i que no són tingudes en compte per l'Administració Educativa.

El sindicat afirma que la Conselleria està fent aquesta política d'asfixia econòmica dels centres de públics mentre augmenta els concerts educatius.

Per acabar, el sindicat anuncia que proposarà als equips directius dels centres i a la comunitat educativa mesures de pressió per aconseguir un augment suficient de les despeses de funcionament, així com reunions amb els grups parlamentaris de les Corts Valencianes per abordar la situació dels centres.

València, 29 de novembre de 2002.
  


L’STEPV-Iv demana la negociació de la situació dels ensenyaments d’Arts Plàstiques i Disseny

L’STEPV-Iv considera que la Conselleria de Cultura i Educació no tracta amb la consideració que es mereixen els ensenyaments d’Arts Plàstiques i Disseny, atés que són indispensables per a l’educació artística i de la sensibilitats dels ciutadans i ciutadanes, a més de participar en una activitat industrial de primer ordre.

Per al sindicat, malgrat les novetats que s’han donat en dates recents, amb l’aplicació de la LOGSE, la sensació general entre el professorat d’aquests ensenyaments és d’oblit institucional, quan no de discrimació. Per tot açò, l’STEPV-Iv exigeix un canvi d’actitud dels responsables educatius de la Conselleria de Cultura i Educació, així com tota una sèria de mesures per canviar la situació actual.

El sindicat demana la negociació d’un Reglament Orgànic i Funcional que tinga en compte l’especificitat d’aquests ensenyaments i que establesca els departaments didàctics d’acord amb les especialitats del professorat i dels estudis superiors i de cicles formatius que s’oferisquen; l’inclusió en el futur decret d’especialitats, dels mestres de taller que imparteixen els estudis superiors de disseny d’interiors; l’oferta d’estudis superiors corresponents a les especialitats de Conservació i Restauració de Béns Culturals; l’adscripció del professorat a les noves especialitats; l’oferta d’estudis de potsgrau; l’adaptació dels centres als requisits mínims per impartir ensenyaments; la creació dels departaments d’orientació; la reducció de l’horari lectiu del professorat; la dotació i renovació dels equipaments tecnològics i informàtics; la dotació de plantilles que atenguen a les necessitats dels centres i que proporcionen estabilitat al professorat.

L’STEPV-Iv exigeix que la Conselleria de Cultura i Educació, especialment la Direcció General de Personal, obriga les negociacions per la millora de les condicions de treball del professorat i per la qualitat dels estudis d’Arts Plàstiques i Disseny.

València, 28 de novembre de 2002
  


Examinadors amb l'enganxina "Sóc llicenciat en Filologia Catalana" denuncien l'atac a la llibertat d'expressió

Responsables de la Junta Qualificadora intenten impedir que llicenciats en Filologia Catalana facen pública la seua titulació

Aquest matí, en els exàmens de Grau Mitjà de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià (JQCV), un important grup d’examinadors llicenciats en Filologia Catalana ha decidit realitzar un acte informatiu per denunciar la contradicció que suposa atorgar un requisit lingüístic que a ells els nega el Govern Valencià. A l’acte s’han sumat altres professionals amb una formació científicament equiparable. Els responsables de la JQCV de la Conselleria s’han dirigit de manera amenaçadora als qui portaven una enganxina amb el text "Sóc llicenciat en Filologia Catalana" per a instar-los a llevar-se l’enganxina i no els han permés seguir examinant, vulnerant així el dret al seu exercici a la llibertat d’expressió. Davant d’aquesta situació, una setantena de persones examinadores de les proves ha optat per no treure’s l’adhesiu i, per tant, eixir de les aules on se celebraven els exàmens. Després, els responsables de la JQCV, en veure un abandonament tan important, han començat a permetre examinar amb l’enganxina a un gran nombre d’examinadors.

En la sessió de la vesprada, el portaveu del Tribunal de la JQCV, Francesc Balanzà, s’ha dirigit a les persones reunides en assemblea i els hi ha manifestat textualment: "Per raons de coherència interna, el Tribunal no pot canviar de criteri, però no forçarà la situació". Requerit insistentment pels reunits per a que fera explícit el seu "criteri", ha contestat que "no tenia autorització per a dir res més". A continuació, bona part dels reunits ha optat per passar a les aules i prosseguir examinant, per tal de posar de manifest la contradicció a què s’ha al·ludit.

Els llicenciats en Filologia Catalana i la resta de professionals amb una formació científicament equiparable no estem disposats a acceptar una política lingüística que, encara que semble arbitrària, està planificada per desprestigiar el valencià i el seu procés de normalització. D’altra banda, fonts del Rectorat i del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València han manifestat la seua "sorpresa" davant aquesta agressió a la titulació de Filologia Catalana.

València, 16 de novembre de 2002

(COMUNICAT APROVAT PER L’ASSEMBLEA D’EXAMINADORS)

  


Revisió acord de 1999 sobre complement específic del personal docent

L'STEPV-IV i la resta d'organitzacions sindicals presents a la Mesa Sectorial d'Educació ha presentat una proposta unitària sobre la revisió de l'Acord retributiu de complement específic signat l'any 1999.

La proposta unitària suposa un augment de 25€ mensuals a pagar a partir de l'1 de gener de 2003 i la negociació durant l'any 2003 del decret de retribucions del personal docent de l'ensenyament públic no universitari del País Valencià.

La revisió de l'acord va ser pactada l'any 1999 per evitar noves desviacions en el complement específic motivades per la negociació en d'altres Comunitats Autònomes. Aquest fet s'ha produit en negociar acords retributius: Catalunya, Múrcia, Balears, La Rioja,… Els cinc sindicats han xifrat la desviació en 25€ mensuals, quantitat que han presentat a la Mesa Sectoriald'Educació per a que s'abone a data 1 de gener de 2003.

La Conselleria s'ha compromés a estudiar aquesta proposta i ha convocar una nova reunió per donar una resposta a la part sindical. 

L'STEPV-IV afirma que si s'accepta el pagament de 25€, el complement específic dels docents valencians se situarà a l'alçada de Catalunya i per davant de la resta de les Comunitats Autònomes que tenen un sistema retributiu similar al nostre.

València, 12 de novembre de 2002.
  


Universitat: L’STEPV-Iv en absolut desacord amb el sistema de complements retributius addicionals fixat per Conselleria

L’STEPV-Iv és contrari al sistema establert pel Decret de la Generalitat Valenciana sobre Règim i Retribucions del Personal Docent i Investigador Contractat Laboral i sobre Retribucions Addicionals del Professorat Universitari, car només beneficia el segment de professorat amb major antiguitat i no generalitza suficientment aquestes retribucions. Per això reclamem l’extensió d’aquestes retribucions a la majoria del professorat en funció bàsicament dels mèrits docents i d’investigació.

Davant la normativa ara aprovada, que pot suposar com a màxim 1200 € anuals, amb 4 trams requerits, l’exigència mínima per poder percebre el component per mèrits docents i investigadors hauria de ser d’un tram amb una escala progressiva de 2400 € anuals (per 1 o 2 trams) fins a 6000 € (per a més de 6 trams), homologables –ara sí- a aquelles rebudes en d’altres comunitats de l’Estat Espanyol. Aquesta homologació ens hauria de conduir a unes retribucions entre 3000 i 9000 € a l’any.

Aquestes retribucions han d’abastar a tot el professorat –funcionari i contractat- a temps complet i , de manera proporcional, al professorat amb dedicació parcial.

El Nou Decret de retribucions del professorat no permet la recuperació del poder adquisitiu perdut durant els darrers anys (15%).

Es margina palesament el col·lectiu dels TEUs, especialment els diplomats, que pràcticament no podran percebre més que el component per gestió i el de les estades docents i investigadores fóra de la Universitat.

L’STEPV-Iv exigirà, en ocasió de la revisió del Nou Pla de Finançament la revisió total del sistema, de manera que els col·lectius més perjudicats puguen ser tractats en condicions d’igualtat. Quan arribe el moment de la negociació, caldrà una mobilització de tot el professorat per aconseguir les exigències sindicals.

 


La Conselleria es incapaz de cumplir los acuerdos retributivos que firma

Més informació

Durante el segundo trimestre de este año la Conselleria de Cultura y Educación negoció con los sindicatos de la mesa sectorial de enseñanza una parte de las retribuciones de los docentes en la Comunidad Valenciana. Se discutieron aspectos como la paga extraordinaria para las jubilaciones anticipadas, la consolidación del complemento de dirección para los directores al terminar sus mandatos y un complemento específico para los maestros en puestos de trabajo de Educación Secundaria.

El STEPV-IV mantuvo durante todas las negociaciones una reivindicación básica la reforma del sistema retributivo de los docentes de la enseñanza pública no universitaria. Los aspectos presentados por la Administración para ser negociados suponen una mejora pero no son la solución a los problemas retributivos. Así la paga extraordinaria para las jubilaciones anticipadas ha supuesto un adelanto, aunque insuficiente, en cuanto a las percepciones del profesorado jubilado. También la consolidación del complemento de dirección es un incentivo para las direcciones de los centros educativos, aunque sólo afecte a una parte de los equipos directivos.

El tercer aspecto retributivo fue el complemento para los maestros que trabajan en puestos de la Educación Secundaria que supone un incremento de 100 euros al mes para igualar el complemento de destino de los maestros al del profesorado de Secundaria, aunque fraccionado en dos plazos, treinta euros desde el 1 de septiembre de 2002 y 70 euros más desde el 1 de enero de 2003. Hay que decir que este complemento ya se paga en Andalucía, Aragón, Asturias, Cataluña, Castilla y León, Galicia, Baleares, La Rioja, Navarra, País Vasco y Madrid, pero no en Canarias, Cantabria, Castilla-La Mancha, Extremadura, Murcia, Ceuta y Melilla.

En este tema el STEPV-IV ha defendido su extensión a todo el profesorado que trabaja en educación infantil, primaria, educación especial y de Personas Adultas y además con carácter retroactivo. El sindicato se ha mostrado flexible para encontrar en los espacios de negociación fórmulas y plazos para que las mejoras salariales puedan llegar a todos. Ciertamente, esta pretensión no ha sido compartida por los otros sindicatos y, por tanto, es minoritaria en la Mesa Sectorial.

Una vez finalizada la negociación llegó el turno de los cumplimientos por parte de la Administración. De los tres aspectos retributivos únicamente la paga extraordinaria de jubilación anticipada está siendo tramitada por la Conselleria de Cultura y Educación. Para los complementos de consolidación de la dirección y para los maestros de la ESO no hay plazo previsto para su aplicación. La causa justificativa de este incumplimiento manifiesto es muy grave: en palabras del director general de personal "legalmente no se pueden llevar a cabo, hay que modificar determinadas normas de la función pública valenciana". Es decir, tras cerca de cuatro meses de negociaciones la Administración se da cuenta ahora de que hay problemas legales para pagarlos. Por lo tanto no se han publicado las normativas para que se puedan iniciar los procedimientos administrativos, y los primeros 30 euros que los maestros que trabajan en puesto de ESO debían cobrar desde el 1 de septiembre en su nómina deberán esperar seguramente hasta enero del 2003.

Por todo ello el STEPV-IV ha iniciado una campaña para que todas las maestras y maestros afectados reclamen individualmente a la Conselleria de Cultura y Educación el pago de este complemento retributivo.

València, 9 de octubre de 2002.

 


La Conselleria d'educació nega el dret d'examinar-se als alumnes de COU que han suspes menys de tres assignatures.

El Sindicat STEPV s'ha manifestat en contra de la decisió de la Conselleria d'Educació de negar el dret d'exàmen als alumnes que han cursat el COU per última vegada.

Aquests alumnes es veuen obligats a cursar Segon de Batxillerat LOGSE complet encara que només tinguen una, dues o tres assignatures suspeses, sense opció a recuperar-les com han tingut tota la vida els alumnes del sistema educatiu espanyol. Es produeix amb ells una injustícia sense límits, que en alguns casos per una sola assignatura es veuen obligats a estudiar tot un curs de batxillerat i a més a més d'un sitema educatiu que no han cursat, amb totes les conseqüències que alló pot comportar per la dificultat afegida al ser tan tardana la incorporació a un sistema completament nou.

Aquests alumnes tenen dret a les convocatòries que el COU tenia estipulades com s'ha fet amb el BUP, que s´ha pogut estudiar de forma residual en l' IBAD (Institut de batxillerat a distància), possibilitat que ara es nega als alumnes de COU.

Conminem a la Conselleria d'Educació a que rectifique i habilite un centre (IBAD) per a que els alumnes de COU poguen presentar-se les convocatòries que la llei estipula amb caràcter excepcional i diferenciat d'aquells que hagen suspés més de tres assignatures que si tindran l'obligació, com també està regulat en el calendari d'aplicació de la LOGSE, d'incorporar-se a segon de batxillerat LOGSE.

València a 11 de setembre de 2002

 


L'STEPV-IV qualifica l'acte organitzat per la Generalitat Valenciana i Ciegsa com de propaganda política.

L'STEPV-IV qualifica l'acte organitzat per la Generalitat Valenciana i CIEGSA per presentat l'estat de les infraestructures educatives valencianes com un acte amb una clara significació propagandistica.
El sindicat deplora que una informació tan important i tan significativa per a la societat valenciana es presente per una empresa en lloc d'estar al càrrec dels reponsables educatius i que aquesta es convertesca en un acte de propaganda electoral sense possibilitat de ser debatut en els àmbits escaients. 

L'STEPV-IV afirma que amb aquesta actuació s'està menystenint a les Corts Valencianes lloc on es tenia que haver debatut el Mapa Escolar i l'estat de les infraestructures. També es menysprea al Consell Escolar Valencià, màxim òrgan de representació de la Comunitat Escolar, i a les distintes Meses constituïdes ( de Pares i Mares, d'Alumunat i Sectorial) que no han tingut la possibilitat de debatres sobre tots aquests asepctes.

Per altra part, el sindicat considera que l'acte ha estat una cortina de fum, que s'ha amagat la realitat i el fracàs de la política de la Generalitat Valenciana en la construcció de les infraestructures educatives. La LOGSE és de l'any 1990, el Mapa Escolar del 1996, i aquest  havia d'haver estat en funcionament, si més no, el curs 1997-98, és a dir havia d'acompasar-se amb la implantació de la LOGSE. No ha estat així, i set anys després de la seua presentació encara manquen moltes de les infraestructures previstes. La Generalitat Valenciana ha anat per darrere dels esdeveniments: primer amb els convenis amb L'Institut Valencià de la Vivenda, després amb determinats Ajuntaments i ara amb CIEGSA. Tot açò ha motivat que les infraestructures no estigueren enllestides quan eren necessàries, la qual cosa era allò que volia el govern de la Generalitat Valenciana. Cal recordar les paraules del primer conseller d'Educació, Fernando Villalonga, que va dir que l'ensenyament públic havia de ser subsidiari del privat. Aquesta ha estat la política que ha fet el Partit Popular des del moment en que ha assumit la Conselleria d'Educació.

València, 7 de setembre de 2002

 


L’STEPV-Iv critica l’acte de presentació de l’estat de les infraestructures educatives organitzat per la Generalitat Valenciana

Demà dissabte, 7 de setembre, l’empresa CIEGSA, constituïda per tal de gestionar la construcció de les infraestructures escolars derivades de l’aplicació del mapa escolar de 1996, presentarà en el Palau de Congressos de València la seua gestió al front de les construccions educatives.

L’STEPV-Iv deplora que una informació tan important i tan significativa per als ciutadans es presente per una corporació privada en lloc d’estar a càrrec dels responsables educatius i que aquesta informació en convertesca en un acte de propaganda electoral sense possibilitat de ser debatut com correspon en els àmbits escaients, com ara Les Corts Valencianes i o els foros institucionals de participació i negociació amb els agents socials.

És un despropòsit polític que CIEGSA convide a l’acte al President de la Generalitat quan és aquest qui ha de donar compte del retard en la construcció de col.legis i instituts, la qual cosa ens converteix en la Comunitat Autònoma més endarrerida de l’Estat. Aquest retard és la causa de que 30.000 alumnes estudien aquests curs en aules prefabricades, de manera que el 45% dels col·legis encara han d’escolaritzar l’alumnat del primer cicle de l’ESO perquè només una tercera part de tots els instituts acullen aquest mateix alumnat, tot açò després de dotze anys d’haver-se aprovat la LOGSE i sis des de l’aprovació del mapa escolar.

València, 6 de setembre de 2002

 


 

< anar al començament | index ensenyament públic | All-i-Oli | Principal >