INOTÍCIES DE L'ACCIÓ SINDICAL

 veure posteriors (primer trimestre curs 2001/2002) 

01/08/01

EL TSJCV falla a favor de l'autonomia universitària

28/07/01

L'STEPV-IV critica el retard en la construcció del centres docents

05/06/01 Una sentència estima el recurs presentat per l'STEPV-I
La Conselleria haurà de modificar l'Ordre d'inici de curs dels col·legis 
Els mestres especialistes prioritzaran l'horari en funció de la seua adscripció
5/06/01
1 d'agost 2001. L'STEPV-Iv  ha presentat un recurs de REPOSICIÓ contra la Resolució per la qual s'aproven instruccions per al curs 2001/2002 (publicada el 29 de juny de 2001 al DOGV).
11/05/01 Estudi sobre rendiment acadèmic de l’alumnat valencià
08/5/01 Comunicat de premsa 8 de maig. R.O.C. Primària, dotació E. Especial I.E.S., començament curs.  
01/05/01 L'STEPV-Iv escèptic respecte de les declaracions del President de la G.V. sobre el requisit lingüístic
24/05/01 Prorroga de las jubilaciones LOGSE  
La dirección escolar en clave endogámica, los STEs no participan en las Jornadas del MEC
17/04/01 El Conseller ataca, una vegada més, l'STEPV
07/04/01 Tarancón menysprea la formació universitària del professorat valencià i l’acusa de la fractura social que va provocar la seua formació política durant la transició
03/01 La ignorancia del Sr. Presidente en temas educativos  
22/02/01

L'STEPV-Iv critica a la Conselleria per negar-se a negociar les gratificacions per jubilació LOGSE


EL TSJCV FALLA A FAVOR DE L'AUTONOMIA UNIVERSITÀRIA

L' STEPV-Intersindical Valenciana valora molt positivament la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que declara ajustat a dret l'article dels estatuts de la Universitat de València que preveu l'avaluació de coneixements del valencià del professorat d'aquesta universitat.

Per a aquest sindicat és molt important que els tribunals de justícia reconeguen l'autonomia universitària i que el valencià és també llengua oficial en l'àmbit universitari. Així es posa de manifest que l'intervencionisme del Govern valencià careix de base legal i es limita a ser una mostra més de l'autoritarisme que l'ha caracteritzat des de fa temps en les seues relacions amb les universitats valencianes.

Al mateix temps, l'STEPV-Iv considera que el Govern és incoherent quan propuga l'exigència del coneixement del valencià per als docents no universitaris i al mateix temps s'oposa als estatuts de la Universitat de València per preveure que si més no una part del seu professorat conega la llengua pròpia del país.

Per totes aquestes raons cal que el President Zaplana reconega d'una vegada el seu error i desistesca de mantenir la batalla política contra la Universitat i, en conseqüència, accepte el fallo del TSJCV i abandone la via judicial definitivament. L'autonomia universitària és una conquesta democràtica de les societats lliures que ha de ser respectada per qualsevol poder.

València, 1 d'agost de 2001


L'STEPV-IV CRITICA EL RETARD EN LA CONSTRUCCIÓ DELS CENTRES DOCENTS.
Segons el sindicat els centres haurien d'haver-se construït prèviament o al mateix temps que s'aplicava la LOGSE i no quan ja ho està.

La Conselleria de Cultura i Educació ha presentat, hui divendres, als sindicats de la Mesa Sectorial d'Educació la Previsió de l'execució d'nfraestructures de l'Ensenyament Primari con del Secundari.

L'STEPV-Iv valora positivament el lliurament de la documentació per part del conseller Manuel Tarancón. No obstant això, el sindicat fa les següents precisions:

1. La documentació lliurada hauria d'haver estat presentada fa mesos.
2. Les infraestructures educatives haurien d'haver-se fet acompasades amb l'aplicació de la LOGSE. No ha estat així, per la qual cosa els centres docents, sobretot els de Secundària, no han estat contruïts o adaptats en el moment de l'aplicació del primer cicle d'ESO, ans el contrari, en molts casos no ho estaran fins l'any 2003, per la qual cosa, en determinades localitats, la xarxa pública no ha pogut atendre tota la demanda. El fet que les infraestructures no estiguen fins l'any 2003 demostra que l'ensenyament públic no n'és una prioritat per al govern valencià.
3. El sindicat reclama un pla especial per les adaptacions i adequacions dels actuals centres educatius a les noves necessitats del sistema educatiu.
4. Cal completar el Mapa Escolar amb un planificació específica dels ensenyaments de règim especial: Escoles d'Idiomes, Conservatoris, Formació de Persones Adultes, … i també completar la xarxa de les Escoles Infantils de la Generalitat Valenciana en el tram de l'alumnat de primer cicle (de 0 a 3 anys). Açò va ser un compromís del conseller Fernando Villalonga a l'any 1996 i encara no s'ha complit.
5. Respecte dels problemes de la cessió de solars per part dels Ajuntaments a la Generalitat Valenciana, el sindicat recorda que sent regidor de l'Ajuntament de València l'actual conseller, no es van cedir solars per considerar que l'oferta pública era suficient i que, per tant, no calia construir nous centres públics. En aquell moment ocupava la regidoria d'Educació, MªDolores García Broch.

El sindicat ha reclamat que es convoque la Comissió de Seguiment del Mapa Escolar acordada al mes de desembre del 2000 per analitzar els canvis que n'hi ha hagut. El conseller s'ha compromés a convocar-la, delegant la convocatòria en el Director General de Centres Docents. També s'ha compromés a convocar una reunió monogràfica al mes de setembre per analitzar la situació de les infraestructures a les grans ciutats (Elx, Alacant, Castelló i València).

Per acabar, el sindicat considera una prioritat que totes les infrestrutures educatives estiguen a punt en el termini més breu possible.

València, 27 de juliol de 2001-07-27


Una sentència estima el recurs presentat per l'STEPV-Iv.

La Conselleria haurà de modificar l'Ordre d'inici de curs dels col·legis Els mestres especialistes prioritzaran l'horari en funció de la seua adscripció

Veure Sentència completa

El STEPV-Iv  ha presentat un recurs de REPOSICIÓ contra la Resolució per la qual s'aproven instruccions per al curs 2001/2002 (publicada el 29 de juny de 2001 al DOGV). 1 d'agost 

El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha dictat sentència favorable al recurs interposat per l’STEPV-Iv contra la Resolució de 21 de juliol de 1997 per la qual s’aproven les instruccions per a l’organització i funcionament dels col.legis d’educació infantil i primària, prorrogades curs a curs fins la data actual.

En concret, s’impugnaven els criteris d’assignació prioritària d’horari lectiu al professorat de les especialitats: llengua estrangera, música i educació física, per als quals, passant per alt l’adscripció als llocs de treball determinats per l’Ordre d’adscripció de 23 de gener de 1997, assignava horari en primer lloc als grups d’Educació Secundària Obligatòria i posteriorment als d’Educació Primària. La sentència afirma que: "a los maestros habrá de asignarles puestos de trabajo de Educación Infantil y Primaria prioritariamente y no como hacen los apartados de la instrucción combatida, que la prioridad es para la enseñanza secundaria". La sentència es basa en que l’Ordre d’adscripció "quiere dar una asignación preferente a sus enseñantes respectivos, los de primaria e infantil a primaria e infantil y los de secundaria a los de secundaria". A més, es desprén de la sentència que la dita instrucció traspassa les facultats d’autoorganització de les Administracions Públiques, no referint-se a simple qüestions organitzatives sinó a criteris d’assignació de places per a ensenyants.

Per tot açò, la sentència falla estimant el recurs interposat per l’STEPV-Iv en contra de la Resolució de 21 de juliol de 1997, per la qual s’aproven les instruccions per a l’organització i funcionament dels col.legis d’Educació Infantil i Primària per al curs 1997-98, impugnant, anul.lant, concretament els criteris de l’assignació prioritària de l’horari al professorat de les especialitats que es contenen en diversos apartat de la dita Resolució.

Els apartats anul.lats són:

Apartat A, subapartat b) "Al professorat adscrit a aquesta especialitat –llengua estrangera- se li assignarà l’horari lectiu que corresponga per l’aplicació dels criteris prioritaris següents:

  1. En primer lloc se li assignarà l’horari dels grups de 1r i 2n d’ESO.
  2. A continuació se li assignarà l’horari dels grups d’Educació Primària començant pels cursos de 3r. Cicle i continuant –sempre que es tinguen hores disponibles per completar l’horari- amb els cursos del 2n cicle. No obstant això, en els centres en què s’haja impartit exclusivament Llengua Estrangera en tercer curs, es prioritzarà la seua continuïtat en quart.

Apartat B, subapartat a). "El professorat adscrit a aquesta especialitat –educació física-, una vegada cobertes les necessitats del primer cicle d’ESO, completarà la dedicació horària amb la impartició d’aquestos ensenyaments en Educació Primària, d’acord amb els criteris establits en l’Ordre de 29 de juny de 1992.

Apartat C), subapartat a). "Els mestres que, per catàleg, estiguen adscrits al lloc de treball de Música, atendran en primer lloc els ensenyaments del 1r cicle d’ESO i complementaran el seu horari impartint els ensenyaments de l’especialitat en els cursos d’Educació Primària".

No obstant açò substisteix l’obligació de completar horari en altres nivells, sempre i quan s’haja de completar, per no haver carrega horària suficient en el seu lloc de treball adscrit i no com ho determina la resolució impugnada. De manera que queden anul.lats i sense efecte els apartats corresponents de l’esmentada resolució per ser contrària a una norma de rang superior com és l’ordre d’adscripció.

En definitiva, açò suposa:

  1. L’obligació de la Conselleria a modificar les intruccions d’inici de curs en el senti al.ludit.
  2. La garantia perquè l’alumnat de primària dels col.legis públics tinga el professorat especialitat corresponent.
  3. La Conselleria haurà de dotar de professorat especialista els centres que no tinguen personal suficient per impartir aquestes especialitats en primer cicle d’ESO.

Si teniu cap dubte sobre la sentència o els seus efectes podeu posar-vos en contacte amb el Sindicat.

València, 5 de juny de 2001

Sentència completa

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE LA COMUNIDAD VALENCIANA

SALA CONTENCIOSO-ADMINISTRATIVO

Recurso núm.: .03/3318/97

NOTIFICACION.- En valencia, a 4 de junio, notifiqué, leí íntegramente y di copia literal de la anterior Sentencia al LETRADO ,en representación de SINDICATO TRABAJADORES ENSEÑANZA PAIS VALENCIANO (STEPV), con indicación de que es firme, y contra ella NO CABE RECURSO ORDINARIO ALGUNO. Quedó enterado, se da por notificado, y firma conmigo en prueba de todo ello.

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE LA COMUNIDAD VALENCIANA

SALA DE LO CONTENCIOSO- ADMINISTRATIVO - SECCIÓN TERCERA

En la Ciudad de Valencia, nueve de mayo de dos mil uno.

VISTO por la Sección Tercera de la Sala de lo Contencioso-Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de la Comunidad Valenciana, compuesta por los llmos Srs. D. JOSE MARIA ZARAGOZA ORTEGA, Presidente, D. MIGUEL ANGEL OLARTE MADERO y D. EDILBERTO JOSÉ NARBON LAINEZ, Magistrados, han pronunciado la siguiente:

SENTENCIA NUM:

En el recurso contencioso administrativo num.3318/97, interpuesto por el Sindicato de Trabajadores y Trabajadoras de la Enseñanza del Pais Valenciano, representada y dirigida por el Letrado D. José Crespo Araix, contra la resolución de 21 de julio de 1997, de la Secretaria General y de las Direcciones Generales de Centros Docentes, de Ordenación, Innovación Educativa y Política Lingüística, y de Personal de la Conselleria de Cultura Educación y Ciencia, por la que se aprueban instrucciones para la organización y funcionamiento de los colegios de Educación Infantil y Primaria para el curso 1997-98, publicada en el DOGV no 3.047, de 31 de julio de 1997.

Habiendo sido parte en autos, como Administración demandada la GENERALIDAD VALENCIANA representada y defendida por sus servicios jurídicos, y Magistrado ponente el limo. Sr. D. MIGUEL ANGEL OLARTE MADERO.

ANTECEDENTES DE HECHO

PRIMERO.- Interpuesto el recurso y seguidos los trámites prevenidos por la Ley, se emplazó al demandante para que formalizara la demanda, lo que verificó mediante escrito en que suplica se dicte sentencia declarando no ajustada a derecho la resolución recurrida.

SEGUNDO.- La representación de la parte demandada contestó a la demanda, mediante escrito en el que solicitó se dictara sentencia por la que se confirmase la resolución recurrida.

TERCERO.- No habiéndose recibido el proceso a prueba, se emplazó a las partes para que evacuasen el trámite de conclusiones prevenido por el artículo 78 de la Ley de la Jurisdicción y, verificado, quedaron los autos pendientes para votación y fallo.

CUARTO.- Se señaló la votación para el día nueve de mayo de dos mil uno.

QUINTO.- En la tramitación del presente proceso se han observado las prescripciones legales.

FUNDAMENTOS DE DERECHO

PRIMERO.- En el presente proceso la parte demandante, el Sindicato de Trabajadores y Trabajadoras de la Enseñanza del País Valenciano, plantea la demanda contra la resolución de 21 de julio de 1997, de la Secretaria General y de las Direcciones Generales de Centros Docentes, de Ordenación, Innovación Educativa y Política Lingüística, y de Personal de la Conselleria de Cultura Educación y Ciencia, por la que se aprueban Instrucciones para la organización y funcionamiento de los colegios de Educación Infantil y Primaria para el curso 1997-98; impugnando concretamente los criterios de asignación prioritaria de horario lectivo al profesorado de las especialidades que se contienen en los apartados A), subapartado b); apartado B), subapartado a); y apartado C), subapartado a) del numero III de la resolución, por ser contrarios a la Orden de 23 de enero de 1997.

SEGUNDO.- Los apartados de la Instrucción recurrida, referidos a Centros de Educación Primaria con Primer Ciclo de Educación Secundaria Obligatoria, establecen los siguientes criterios: para la Especialidad de lengua extranjera b) Al profesorado adscrito a esta especialidad se le asignará el horario lectivo que corresponda por la aplicación de los siguientes criterios prioritarios:

1. En primer lugar se le asignará el horario de los grupos de 1º y 2º de ESO.

2. A continuación se le asignará el horario de los grupos de Educación Primaria comenzando por los cursos de 3er. ciclo y continuando -siempre que se tengan horas disponibles para completar su horario - con los cursos del 2º ciclo. No obstante, en aquellos centros en que se haya impartido exclusivamente Lengua Extranjera en tercer curso, se priorizará su continuidad en cuarto. Para la Especialidad de Educación Física a) El profesorado adscrito a esta especialidad, una vez cubiertas las necesidades de¡ primer ciclo de ESO, completará su dedicación horaria con la impartición de estas enseñanzas en Educación Primaria, de acuerdo con los criterios establecidos en la Orden de 29 de junio de 1992.

Y para la Especialidad de Música a) Los maestros que, por catálogo estén adscritos al puesto de trabajo de Música, atenderán en primer lugar las enseñanzas del 1er. ciclo de ESO, y completarán su horario Impartiendo las enseñanza de esta especialidad en los cursos de Educación Primaria.

Estos criterios de la instrucción, según alega la actora, son contrarios a los arts 2.1 y 3, 1, que define los puestos de trabajo del primer ciclo de la ESO y habilitaciones, y los puestos de trabajo de Educación Infantil y Primaria que pueden ocupar los funcionarios del cuerpo de maestros, respectivamente, y al art 10.4, que establece los criterios de adscripción a los puestos de trabajo de los Colegios de Educación Infantil y Primaria, señalando una adscripción excepcional y voluntaria para puestos de trabajo en el centro mientras se impartan en él las enseñanzas del primer Ciclo de la ESO, de la Orden de 23 de enero de 1997 de la Conselleria de Cultura Educación y Ciencia. En resumen, se basa la impugnación, como bien señala la actora, en que a los maestros habrá que asignarles puestos de trabajo de Educación Infantil y Primaria prioritariamente, y no como hacen los apartados de la instrucción combatida, que la prioridad es para la enseñanza Secundaria.

La Administración demandada se opone a la impugnación, esgrimiendo, en primer lugar, que la instrucción se refiere a una pluralidad de profesores adscritos a dichos centros, siendo una norma amplia al emplear términos muy amplios, tales como "al profesorado" y a los maestros", y que la misma es consecuencia de las facultades de auto organización de las Administraciones Publicas; en segundo lugar, las disposiciones tercera y cuarta de la Orden de 23 de enero de 1997; y por ultimo, el art 10 del RD 895/89 de 14 de julio.

Planteado el debate esta Sala entiende que el recurso debe ser estimado, pues evidentemente los criterios impugnados de asignación de la instrucción no son conformes a derecho, al ser contrarios a los criterios establecidos en la Orden mencionada, cuyo valor normativo es superior,- no siendo mantenibles los argumentes de la Administración en defensa de la legalidad de la resolución, ya que aun cuando se dirige a una pluralidad amplia de enseñantes, fácilmente se desprende de una interpretación conjunta de la instrucción y de la orden que ello implique un "totum revolutum" del profesorado, perdiendo su origen e identidad, pues a raíz de la modificación de la enseñanza al desaparecer la Enseñanza General Básica, el profesorado de esta pasaría a serio de los Centros de Educación Primaria y de los Centros del Primer Ciclo de Enseñanza Secundaria Obligatoria, queriendo la orden dar una asignación preferente a sus enseñantes respectivos, esto es los de Primaria e Infantil (maestros) a la Primaria e Infantil, y los de Secundaria (profesores) a la Secundaria. Con lo expuesto se evidencia que el recurso no ataca a las facultades auto organizativas de la Administración, sino a la instrucción misma por ser contraria a una norma de rango superior. Desprendiendose, además, que tal instrucción traspasa las facultades de auto organización de las administraciones publicas, no refiriéndose a simples cuestiones organizativas sino a criterios de asignación de plazas para enseñantes, por lo que debe ser considerada cómo disposición general, al afectar a una pluralidad de personas indeterminadas, a los maestros/ profesores de los colegios de Educación Infantil y Primaria; conclusión esta, que viene refrendada por la propia forma de la misma, adoptándose como Resolución, y por su publicación en el DOGV.

Los otros dos argumentos alegados en nada afectan al recurso, pues en ningún caso el Sindicato recurrente niega la obligación de los maestros de desarrollar sus funciones en la enseñanza Secundaria, con lo que las disposiciones adicionales y articulo mencionados, en nada afectan para estimar el recurso, que atañe a la prioridad de adscripción a los puestos de trabajo.

TERCERO.- De conformidad con el criterio mantenido por el art. 131 de la Ley de la Jurisdicción Contencioso Administrativa, no es de apreciar temeridad o mala fe en ninguna de las partes a efectos de imponer las costas procesales.

Vistos los artículos citados, concordantes y demás de general y pertinente aplicación.

FALLAMOS

Debemos estimar y estimamos el recurso interpuesto por el Sindicato de Trabajadores y Trabajadoras de la Enseñanza del País Valenciano contra la resolución de 21 de julio de 1997, de la Secretaria General y de las Direcciones Generales de Centros Docentes, de Ordenación, Innovación Educativa y Política Lingüística, y de Personal de la Conselleria de Cultura Educación y Ciencia., por la que se aprueban Instrucciones para la organización y funcionamiento de los colegios de Educación Infantil y Primaria para el curso 1997-98; impugnando concretamente los criterios de asignación prioritaria de horario lectivo al profesorado de las especialidades que se contienen en los apartados A), subapartado b); apartado B), subapartado a); y apartado C), subapartado a) del número III de la resolución, que se anulan y dejan sin efecto; todo ello sin expresa condena en costas. A su tiempo y con certificación literal de la presente, devuélvase el expediente administrativo al centro de su procedencia.

Así por esta nuestra sentencia, lo pronunciamos, mandamos y firmamos.

PUBLICACION.- Leída y publicada ha sido la anterior sentencia por el limo. Sr. Magistrado ponente de¡ presente recurso, estando celebrando Audiencia Pública esta Sala, de la que, como Secretaria de la misma, certifico, Valencia a 9 de mayo de 2001


EL SINDICAT DE TREBALLADORS I TREBALLADORES DE L'ENSENYAMENT DEL PAÍS VALENCIÀ - INTERSINDICAL VALENCIANA ha presentat un recurs de REPOSICIÓ la Resolució de 15 de juny de 2001, de les Direccions Generals de Centres Docents, d'Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística i de Personal de la Conselleria de Cultura i Educació, que prorroga la Resolució de 21 de juliol de 1997, la Resolució de 20 de juliol de 1998, i la Resolució de 28 de juny de 1999, per la qual s'aproven instruccions per a l'organització i el funcionament dels col·legis d'Educació Infantil i Primària per al curs 2001/2002 (publicada el 29 de juny de 2001 al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana nº 4.032) per considerar que no s'ajusta a dret.

El Sindicat va plantejar demanda contra l'esmentada Resolució de 21 de juliol de 1997, impugnant concretament els criteris d'assignació d'horari lectiu al professorat de les especialitats d'Educació Física, Ed. Musical i Idioma Anglés que es contenen als apartats A), subapartat b); apartat B), subapartat a); i apartat C), subapartat a) del número III de la Resolució. 
Els apartats impugnats establien que el professorat especialista contemplat en aquests se li havia d'assignar horari lectiu en primer lloc de grups d'ESO, i a continuació dels grups de Primària. Aquests criteris són contraris als arts. 2.1 i 3.1 i al art. 10.4 de la Ordre de 23 de gener de 1997, que regula els processos d'adscripció dels Mestres als llocs de treball derivats de la nova ordenació del sistema educatiu.

Els apartats anul.lats són:
Apartat A, subapartat b) "Al professorat adscrit a aquesta especialitat -llengua estrangera- se li assignarà l'horari lectiu que corresponga per l'aplicació dels criteris prioritaris següents:

1. En primer lloc se li assignarà l'horari dels grups de 1r i 2n d'ESO. 
2. A continuació se li assignarà l'horari dels grups d'Educació Primària començant pels cursos de 3r. Cicle i continuant -sempre que es tinguen hores disponibles per completar l'horari- amb els cursos del 2n cicle. No obstant això, en els centres en què s'haja impartit exclusivament Llengua Estrangera en tercer curs, es prioritzarà la seua continuïtat en quart. 
Apartat B, subapartat a). "El professorat adscrit a aquesta especialitat -educació física-, una vegada cobertes les necessitats del primer cicle d'ESO, completarà la dedicació horària amb la impartició d'aquestos ensenyaments en Educació Primària, d'acord amb els criteris establits en l'Ordre de 29 de juny de 1992.
Apartat C), subapartat a). "Els mestres que, per catàleg, estiguen adscrits al lloc de treball de Música, atendran en primer lloc els ensenyaments del 1r cicle d'ESO i complementaran el seu horari impartint els ensenyaments de l'especialitat en els cursos d'Educació Primària".

El TSJCV va estimar el recurs interposat declarant que el professorat o mestres dels col·legis públics valencians no poden ser considerats com un "totum revolutum" als quals siga indiferent l'assignació d'un horari d'un nivell o d'un altre sinó que en principi els ha de correspondre l'horari corresponent a la naturalesa del lloc de treball al qual se'ls haja adscrit. En aquest sentit afirma el Tribunal "queriendo la orden (de 23 de gener de 1997) dar una asignación preferente a sus enseñantes respectivos, esto es los de Primaria e Infantil (maestros) a la Primaria e Infantil, y los de Secundaria (profesores) a la Secundaria". Es a dir als Mestres adscrits a llocs de treball de Primària i Infantil els correspon l'assignació prioritària d'horari de Primària i d'Infantil, i si escau, per insuficiència d'aquest, poden completar la càrrega lectiva amb horari de Secundària. Coherentment amb allò declarat als fonaments de dret de la sentència, el TSJCV conclou amb un fallo que anul·la i deixa sense efectes els criteris d'assignació prioritària d'horari lectiu al professorat que contenen els apartats i subapartats abans esmentats.

La Conselleria de Cultura i Educació no ha rectificat la Resolució anul.lada pel TSJCV, publicant la normativa qye regula l'organització i funcionament dels centre deixant l'apartat de les assignacions horàries com estava. És a dir, la Conselleria ignora el fallo que anul·la i deixa sense efectes els apartats afectats per la sentència, i els prorroga passant per alt l'anul·lació expressa que recau sobre ells.  

És per aquest motiu que el sindicat ha presentat el corresponent recurs de reposició sol.licitant que es declare mitjançant la corresponent publicació al DOGV la no aplicació dels criteris d'assignació d'horari lectiu al professorat de les especialitats que es contenen als apartats A), subapartat b); apartat B), subapartat a); i apartat C), subapartat a) del número III de la Resolució de 21 de juliol de 1997, de la Secretaria General i de les Direccions Generals de Centres Docents, d'Ordenacuió i Innovació Educativa i Política Lingüística i e Personal de la Conselleria de Cultura i Educació, prorrogats per la Resolució impugnada, per ser nuls i sense efecte segons la sentència 713/01 del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.

En definitiva, el sindicat demana el compliment de la sentència dictada pel TSJCV i que la Conselleria de Cultura i Educació prenga les mesures organitzatives per garantir que l'alumnat de primària dels col.legis públics tinga el professorat especialitat corresponent i que es dote de professorat especialista els centres que no tinguen personal suficient per impartir aquestes especialitats en primer cicle d'ESO. 

Per acabar, el sindicat posarà al servei de tot el professorat afectat els seus SERVEIS JURÍDICS per impedir que se'ls aplique una normativa que està anul.lada expressament pels Tribunals de Justícia.

València, 1 d'agost de 2001.


Estudi sobre rendiment acadèmic de l’alumnat valencià

En relació a la interpretació que fa el conseller d’Educació dels resultats de l’estudi sobre rendiment acadèmic de l’alumnat valencià, l’STEPV contesta alguns dels arguments emprats per Manuel Tarancón:

Primer: El Conseller ha fet un ús patrimonial dels treballs de l’IVECE per tal com els instrumentalitza com a coartada d’unes mesures administratives i educatives que no tenen el consens de cap sector de la comunitat educativa. Per a l’STEPV, els estudis de l’IVECE s’han de posar a l’abast de tota la comunitat educativa per tal d’obtenir conclusions que impliquen el professorat, la Universitat, les famílies i la pròpia Administració.

Segon: Com no s’ha fet així, el conseller és l’únic responsable d’haver fet valoracions que, al nostre entendre, són greus errors conceptuals i flagrants contradiccions.

El conseller atribueix primer el baix rendiment de l’alumnat a una manca d’esforç personal i a una permisivitat normativa —en referència a la LOGSE— per a després admetre que, segons els estudis realitzats, l’alumnat procedent de famílies sense estudis presenten un rendiment molt per sota del que prové de famílies amb estudis universitaris, per la qual cosa s’anuncia que es posaran en marxa plans específics per compensar aquestes desigualtats de naturalesa socio-econòmica. Una causa i l’altra per explicar el baix rendiment escolar són de naturalesa molt diferent i mentre la primera és merament especulativa, la segona se sustenta sobre raons objectives.

Tercer: Fet i fet, el conseller "oblida" tot seguit les raons de caire familiar per a proposar una repetició de curs automàtica dels alumnes que no superen els nivells acadèmics establerts. Aquesta mesura, de caire més administratiu que pedagògica, no la sustenta la pedagogia actual perquè sempre cal conèixer ben bé les raons que hi ha darrere d’un baix rendiment escolar. Un alumne pot tenir un baix rendiment per una qüestió de maduració personal general, i potser que la mesura més adequada siga repetir curs si ja s’han intentat d’altres mesures de reforç i no han donat resultat. Però també ocorre que una alumna tinga un grau de maduresa personal d’acord amb la seua edat cronològica, però estiga afectada per un problema familiar greu (un divorç, una malaltia…) o mantinga una relació conflictiva amb el seu professor de matemàtiques i en eixe cas no tinga cap sentit la repetició de curs. En cap cas la repetició s’ha de contemplar com una mena de càstig pel baix rendiment. Només s’ha de contemplar si el professorat, i no el conseller, està convençut que és la millor de les mesures que es poden prendre en cada cas concret.

En conclusió, unes dades estadístiques obtingudes per l’IVECE no han de ser traduïdes automàticament per mesures administratives a càrrec del conseller de torn si abans no han estat interpretades pels experts i debatudes per tots els sectors implicats.

Finalment, l’STEPV comparteix la conclusió que els sistemes educatius bilingües afavoreixen un millor domini de les llengües com a instruments de comunicació, una qüestió que ja ha estat empíricament avalada des de fa molts anys per les nombroses experiències educatives bilingües d’arreu del món. Així mateix, aquest sindicat troba també molt escaient que s’incremente la formació del professorat en qualsevol camp de la intervenció educativa. La formació permanent del professorat és consubstancial a la professió docent i s’ha de contemplar com un deure i un dret per al professorat i, per tant, obliga l’Administració a facilitar-la en les millors condicions possibles.

València, 11 de maig de 2001


Comunicat de premsa 8 de maig R.O.C. Primària, dotació E. Especial I.E.S., començament curs

Hui, dimarts 8 de maig s'ha reunit la Mesa Sectorial d'Educació per a tractar sobre el desplegament del Reglament Orgànico dels Col.legis D'Infantil i Primaria i la dotació de personal extraordinari de Pedagogía Terapèutica, Audició i Llenguatge i Psicopedagogía en els centres públics. 

Respecte del primer tema, l'Administració, a proposta sindical, s'ha compromés a reestudiar el document i convocar una nova reunió més endavant. L'STEPV-Iv espera que açò obriga un canvi en aquesta negociació i es puga desbloquejar l'actual situació. Per a l'STEPV-Iv els dos aspectes més importants del desplegament del ROF que han de presidir la negociació són una major autonomia en l'organització i funcionament dels centres i la millora de les condicions laborals del professorat valencià.

Quan a la dotació extraordinària de recursos humnans als centres, el sindicat presentarà un document alternatiu que supose una major dotació de recursos als Instituts de Secundària, i ha sol.licitat la negociació de la dotació de majors recursos als Serveis Psicopedagògics Escolars i dels centres d'infantil i primària.

Per últim, el sindicat ha demanat un canvi en el calendari escolar previst per al proper curs escolar, en concret s'ha demanat que les classes s'inicien en els col.legis d'infantil i primària el 10 de setembre. El sindicat anuncia que de no canviar de posició l'Administració proposarà a la resta de sindicats i al professorat la convocatòria de mesures de pressió.

València, 9 de maig de 2001.


L'STEPV-Iv es mostra escèptic respecte de les declaracions del president de la Generalitat sobre el requisit lingüístic.

El Sindicat de Treballadores i Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià-Intersindical Valenciana (STEPV-Iv) es mostra esceptic respecte de les declaracions del President de la Generalitat Valenciana sobre el requisit lingüístic fetes a una televisió local.

El sindicat considera que aquestes declaracions s'han de considerar com a un simple anunci a un mitjà de comunicació però que no són un compromís real del President davant de la societat valenciana ni dels agents socials.

Si el President es vol comprometre a incorporar el requisit lingüístic ho ha de fer de forma oficial. Això ho pot mitjançant una comparecència davant de les Corts Valencianes o bé amb la convocatòria d'una Mesa Sectorial d'Educació. Tot allò que no siga això no té més valor que el de les declaracions públiques.

En qualsevol cas, aquestes declaracions suposen un canvi en la línia política del govern valencià i una desautorització, en tota regla, al conseller Manuel Tarancón. Aquest va declarar en seu parlamentària que no estava en l'agenda del govern popular incorporar el requisit lingüístic, per considerar-ho inconstitucional i discriminatori, també ho han fet els alts càrrecs d'Educació en la Mesa Sectorial en la negociació de les bases del concurs-oposició del 2001. Ara va i és le propi President el que els desautoritza en un mitjà de comunicació. Per tant, si la recent intervenció del conseller davant de les Corts Valencianes anava en un sentit i el President l'ha rectificat públicament, el que cal és que el propi President comparega davant de les Corts i faça l'anunci oficial o simplement estarem davant d'una mesa declaració pública i de res més. De tota manera, el conseller Tarancón es troba en una situació molt delicada i en la corda fluixa amb aquesta desautorització tan evident.

Per acabar, el sindicat exigeix una convocatòria immediata de la Mesa Sectorial d'Educació, demà mateix la sol.licitarà per escrit i demana que la convocatòria de les oposicions docents del 2001 es modifique per incorporar el requisit lingüístic. A més a més, indica que de confirmar-se el canvi de política lingüística del Consell, el mèrit és del professorat valencià, del moviment per l'escola valenciana que agrupa a pares, mares, alumnes i professorat i de les seues organitzacions representatives que han lluitat de valent per aconseguir-ho.

València, 1 de maig de 2001.


PRORROGA DE LAS JUBILACIONES LOGSE

La Confederación de STEs, ante la Proposición no de Ley que ha presentado el PP en el Congreso de los Diputados para la prórroga por 8 años de las llamadas "jubilaciones LOGSE", felicita a todo el Profesorado por el logro que supone esta propuesta y pide a todos los Grupos Parlamentarios del Congreso que la apoyen con su voto.

Al mismo tiempo, la Confederación de STEs pide al Gobierno que asuma la asuma la petición del Congreso de los Diputados, que sin duda se aprobará pues la presenta el grupo que tiene mayoría absoluta, y dé carácter de Ley a la Proposición que pide la prórroga de la jubilación voluntaria a los 60 años. Al mismo tiempo hemos reclamado que modifique la normativa, de tal manera que sea obligatoria la jubilación a los 65 años.

Durante estos últimos meses, pues el período de jubilación voluntaria acaba este año, los STEs hemos estado defendiendo en la Mesa Sectorial de Educación del MEC que la posibilidad de jubilarse voluntariamente a los 60 años fuera indefinida y, aunque valoramos positivamente esta medida, seguiremos reivindicando este tipo de jubilación, pues no tendría ninguna justificación que se quitara al Profesorado este derecho laboral después de estar disfrutándolo durante 20 años.

Los STEs seguiremos reivindicando ante el MEC y distintas Consejerías de Educación el aumento de las gratificaciones para el Profesorado que se acoja a esta jubilaciones, como ya se ha hecho en algunas comunidades.


LA DIRECCIÓN ESCOLAR EN CLAVE ENDOGÁMICA, LOS STES NO PARTICIPAN EN LAS JORNADAS DEL MEC

El MEC, parece que rememorando las Jornadas de Secundaria que organizó en diciembre de 1999, organiza estos días unas jornadas bajo el título de "En clave de calidad: la dirección escolar", en la que 500 Directores y Directoras de Centros de todo el Estado reflexionarán e intercambiarán experiencias sobre "su importante labor".

El MEC restringe la participación a una parte de un sector de la comunidad educativa, sólo pueden participar las personas que sean Directoras o Directores, marginando en un tema tan importante al resto de la comunidad escolar. La Confederación de STEs ha sido invitada a participar, pero a una sola persona y a una mesa redonda; se nos ha negado la inscripción de distintas personas interesadas en conocer lo que se dice y en poder dar opiniones sobre lo que se dice. Ante esta situación y como forma de rechazo al sistema de selección de participantes, no acudimos a estas jornadas.

La Sr. Ministra, que inaugura las Jornadas, debería saber que la Dirección del Centro es un aspecto del sistema educativo sobre el que debe opinar toda la comunidad educativa; la Sra. Ministra debería saber que reducir el ámbito de opinión para extraer conclusiones a los actuales Directores y Directoras es sumamente peligroso, por lo endogámica que puede resultar una reunión así.

Vista la forma de selección de las personas participantes, no nos extrañaría que las conclusiones fueran por la línea de pedir más dinero al complemento por cargo directivo, más capacidad impositiva y sancionadora, y, sobre todo, por la recuperación del viejo cuerpo de directores..., lo que parece que está propiciando el MEC, y todo lo contrario de lo que quiere una parte importante de la comunidad educativa.

La Confederación de STEs considera que el MEC debe tener en cuenta la opinión, compartida por muchos Directores y Directoras, de la parte de la comunidad educativa que pensamos que el liderazgo/autoridad de los Directores y Directoras es delegado y que sólo es posible ejercerla, conjuntamente con el resto del equipo directivo, si la delegación les viene dada desde la participación democrática de la comunidad educativa en su elección, ya que éste es el único medio que puede favorecer la corresponsabilidad y el reconocimiento colectivo de la función que deben desempeñar.


L’STEPV-Iv CONTESTA AL CONSELLER MANUEL TARANCÓN

El Sindicat de Treballadores i Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià-Intersidical Valenciana (STEPV-Iv) ha emés un comunicat de resposta a les declaracions fetes pel conseller de Cultura i Educació on s’acusava a aquest sindicat "de incitar al grito y a la insumisión" y que "la actitud del STEPV quiebra el diálogo y supone el más flaco favor hacía la enseñanza pública. Su posición es irreponsable y se basa en el gusto por el grito, la algarada y la incitación a la insumisión".

El sindicat, majoritari a l’ensenyament públic, considera aquestes declaracions del conseller com una cortina de fum per intentar amagar la política del seu departament que està sent contestada pel conjunt de la Comunitat Educativa valenciana. La política de la Conselleria es basa en l’afavoriment dels interessos privats, una deficient aplicació de la Reforma Educativa pel que fa a les infraestructures, l’estancament en la normalització lingüística i la imposició, sobretot a partir de la seua majoria absoluta, de les seues posicions, no tenint en compte les opinions ni les propostes dels agents socials en els diferents marcs de negociació i participació.

El conseller pretén desviar l’atenció de l’opinió pública amb els atacs a l’STEPV-Iv. Aquests atacs no són una novetat, ja venen des de fa temps. La Conselleria que presideix el conseller Manuel Tarancón ha estat condemnada, dues vegades, pels Tribunals de Justícia per pràctica antisindical contra l’STEPV-Iv.

La primera, al deixar fora de la negociació de l’addenda 1999 a l’acord de professorat interí al sindicat majoritari.

La segona, per expulsar de la Mesa de l’Ensenyament Privat a l’STEPV-Iv.

En els dos casos, els Tribunals ens van donar la raó i van condemnar a la Conselleria per pràctica antisindical i per vulnerar el dret a la llibertat sindical, afirma l’STEPV-Iv. En els dos casos el conseller era sabedor d’allò que estava succeïnt al seu departament però no va fer res per evitar-ho ans el contrari es va negar, reiteradament, a rebre al sindicat per saber la seua opinió al respecte i intentar buscar solucions abans d’acudir els Tribunals de Justícia, fins i tot el sindicat havia elaborat informes jurídics que no va poder lliurar ni al conseller ni a cap alt càrrec de l’Administració per negar-se, uns i altres, a seure’s amb l’STEPV-iv. El propi conseller no ha atés cap de les peticions de reunions que ha fet el nostre sindicat des de fa, ara, més d’un anys. Les peticions han estat moltes i s’ha fet per escrit i per telèfon, no sent cap d’elles atesa. Aquest és el diàleg que practica el conseller

 

Respecte de l’actitud, de diàleg del nostre sindicat cal dir que hem signat cinc acords amb l’actual govern en matèria educativa:

-Acord de plantilles dels col.legis d’Infantil i Primària.

-Acord per a la implantació de la Reforma als centres privats.

-Acord de plantilles dels Instituts de Secundària.

-Acord per l’equiparació retributiva del professorat de l’ensenyament públic.

-Acord per a la prevenció i salut laboral a l’ensenyament públic.

Per tant, hem donat una bona mostra de saber i voler dialogar i arribar a acords. Una altra cosa és diferent, és que el conseller pretenga que tot allò que faça siga del nostre gust i que pretenga acallar les nostres crítiques i discrepàncies amb la seua política educativa i de personal.

El sindicat vol resaltar que l’actitud de l’Adminsitració Educativa valenciana ha canviat, i molt, des del moment que aconseguiren la majoria absoluta en les eleccions generals de l’any 2000. Tots els acords als quals ens hem referit són anteriors. Des d’aleshores n’hi ha una continua imposició dels seus criteris en els temes rellevants i importants, sense tindre en compte les opinions dels agents socials.

Per exemple, el calendari escolar del curs 2000-2001 va ser criticat per tothom en totes i cadascacuna de les Meses i òrgans de representació (professorat, pares i mares, alumnat,…), pels mateixos motius que la proposta d’enguany per al curs 2001-2002 i no es va canviar ni una coma. Un precedent inestimable per saber com conjuga el conseller el verb dialogar. Amb eixe precedent no esperem que enguany es canvie ni una coma. No anem a ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra. De tota manera el problema de fons no és treballar més o menys, sinó com s’encaixen els 179 dies lectius dintre del calendari escolar. Nosaltres considerem que cal iniciar les classes més tard i acabar-les més tard, per tindre temps al principi de setembre en organitzar i posar en funcionament els centres. És a dir, no creiem que amb 48 hores siga possible fer-ho. Sols cal veure quines són les tasques encomanades als equips directius i al professorat per la normativa vigent per saber que s’està demanant un impossible. Allò més greu és que ningú no s’explica perquè de l’Administració s’entesta en defensar un calendari escolar que no perment un correcte inici de les classes quan ningú no li dona suport.

Respecte del conflicte de la jornada partida o de la jornada continuada als IES. Cal dir que l’esborrany presentat per la Conselleria tampoc té el suport de ningú. Tots els membres de la Comunitat Educativa van fer una roda de premsa el passat dia 10 d’abril per oposar-se. El sindicat ha presentat les seues esmenes i al.legacions per a negociar-lo, però si succeix igual que en el document dels col.legis, sabem que no seran acceptades les esmenes referides al model de jornada del centre i a la jornada de professorat. La Conselleria ha presentat un segon esborrany de desplegament del ROF de les escoles i col.legis d’infantil i primària en el qual no s’ha acceptat cap, si cap, esmena referida a aquest tema. I no s’ha acceptat malgrat les diferents propostes sindicals. Açò és el diàleg que vosté practica senyor conseller.

El tercer tema en conflicte és el del professorat interí. En aquest la conselleria si té el suport d’altres organitzacions sindicals pel que fa a l’oferta d’ocupació pública, però no en les bases de la convocatòria del concurs-oposició. La majoria de la Mesa Sectorial li va demanar incloure el requisit lingüísitc. No ho va acceptar. La pregunta que li fem al conseller és perquè incompleix el seu programa electoral (pàgina 50) o l’esborrany del Pacte per l’Educació (apartat 5.19). Si complirà els seus compromisos no tindria cap conflicte. Nosaltres ens hem mantés a la Mesa Sectorial d’Educació fent propostes però quan se’ns han tancat les portes ens hem vist obligats a convocar les mobilitzacions. Per cert, abans de convocar-les haviem sol.licitat vàries entrevistes amb el conseller que no es van poduir.

Arribats a aquest punt, podriem parlar de les imposicions de les que ha fet gala l’Adminsitració Valenciana en temes com: la convocatòria del concurs-oposició al Cos d’Inspectors, la modificació dels criteris d’avaluació de l’alumnat, els actes d’adjudicació de places del professorat de Secundària del curs passat, la privatització del servei d’educadors de menjadors per al curs vinent, l’arranjament escolar (planificació educativa anual), la manca se serveis de prevenció a l’ensenyament públic, la desqualificació del professorat a propòsit del valencià que s’impateix a les escoles, l’incompliment sistemàtic dels acords signats… la llista és molt més llarga. La Conselleria, igual que ho fa el govern de la Generalitst Valenciana, pràctica la política de la desqualificació i marginació envers aquells que no es pleguen als seues interessos. Diaris, associacions culturals i cíviques, persones, sindicats,….i ara l’STEPV-iv en saben prou.

Per acabar, el sindicat està obert al diàleg i al consens, ho hem demostrat amb els acords als quals hem arribat amb aquest govern i amb totes les propostes que hem presentat a tots els temes de negociació, però no anem a acceptar pasivament cap imposició més del conseller.


Tarancón menysprea la formació universitària del professorat valencià i l’acusa de la fractura social que va provocar la seua formació política durant la transició.

L’STEPV-Iv ha rebut amb molta preocupació les declaracions del conseller Tarancón acusant el professorat valencià d’una suposada "fractura" entre escola i societat, l’origen de la qual és la unitat de la llengua que el professorat ensenya d’acord amb la Romanística i les universitats d’arreu del món.

Si és insòlit que un Govern mantinga un divorç permanent amb la Universitat del seu país, és delirant que per mantenir-lo estenga eixe divorç a la Universitat com a institució, doncs cap universitat del món li concedirà a Tarancón la menor possibilitat d’explicar el valencià al marge de la llengua catalana. Si Tarancón fora governant als EE UU segurament avalaria també els ciutadans que mantenen una croada contra les tesis evolucionistes i a favor de la creació divina del món, sempre que això li proporcionara votants.

Les declaracions del conseller responen a una campanya mediàtica del Govern per culpabilitzar la Universitat, el professorat i el món acadèmic en general del que en realitat són les conseqüències de la nefasta política lingüística dels governs d’Eduardo Zaplana, que no debades podria tenir com a conseqüència el baix ús del valencià per part dels joves valencians. Aquesta desvergonyida campanya s’inscriu en la impossibilitat de traure endavant el projecte de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) des de posicions antiunitaristes.

El conseller tergiversa la realitat quan afirma que s’ensenya una normativa basada en "l’ús i costum". Tarancón silencia de manera intencionada que la normativa que regula l’autorització per l’Administració educativa dels llibres de text —Ordre d’1 de setembre de 1984 que desplega el Decret 79/1984— atorga a l’Institut de Filologia Valenciana (avui, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana) la capacitat d’establir la norma gramatical que han de seguir els projectes editorials. "Oblida" també el dictamen del Consell Valencià de Cultura, incorporat més tard a la Llei de creació de l’AVL, on s’estableix la unitat de la llengua i la normativa consolidada des de 1932.

El conseller Tarancón vol ocultar, sobretot, les conseqüències de la seua política lingüística. Ell és el responsable que en el curs actual només s’hagen creat sis noves línies d’ensenyament en valencià en col·legis públics, quan el seu col·lega Fernando Villalonga en va sumar 44 a les 48 de l’últim conseller socialista, Joan Romero. Tarancón és també el responsable que durant la seua gestió estiga baixant el nombre d’instituts que incorporen l’ensenyament en valencià, doncs si en 1998 se’n sumaren 39, en el curs 1999-00 va baixar a 16, i en l’actual, a 20. Tarancón també és qui subvenciona cada aula d’ensenyament en valencià amb 20.001 ptes, quan en 1995 se’n pagaven 32.400. Tarancón va consentir que en juliol passat s’adjudicaren, només en Educació Infantil i Primària, més de 800 vacants en programes bilingües sense requerir al professorat coneixements del valencià. També és qui manté encara, des que s’iniciés en 1997, una moratòria per a 17.000 mestres de l’obligació de conèixer el valencià fins l’any 2005 o 2011 —depenent de la comarca on treballen— i de permetre que puguen traslladar-se a qualsevol centre i a qualsevol lloc de treball. El conseller també és el responsable que totes les places vacants dels instituts valencians s’oferesquen a qualsevol professor de qualsevol comunitat autònoma sense demanar-los que sàpiguen valencià.

El conseller és, per tant, responsable de la impossibilitat de planificar l’extensió de l’ensenyament en valencià, perquè no s’hi pot adequar la plantilla de professorat necessària. Manuel Tarancón és el conseller d’Educació que ha arribat a escolaritzar en valencià el 19’38% de tot l’alumnat d’ensenyaments obligatoris, el que manté congelat el 4% dels centres privats concertats (sostinguts amb fons públics) que compten amb ensenyament en valencià, mentre que els col·legis públics arriben al 57% dels 1.085 que existeixen.

El conseller és membre d’un Govern que manté el 99% dels llocs de treball de la funció pública valenciana al marge del coneixement de les dues llengües oficials, per la qual cosa és impossible que els ciutadans obtinguen el que necessiten de l’Administració autonòmica en la llengua pròpia del país. El Partit Popular és el responsable de la castellanització de la TVV. El president de la Generalitat és el millor exemple per a la població de que, després de més de cinc anys al front de la més alta institució valenciana, no cal parlar valencià.

El conseller s’estén amb unes conclusions sobre l’ús del valencià i les causes que l’expliquen sense recórrer a cap aval científic de la Sociolingüística ni de cap estudi rigoròs. Amb les falsetats que aireja contra el professorat i la Universitat pretén ocultar l’estratègia de confrontació que el seu anterior partit, l’UCD, va provocar entre els valencians, en plena transició política, per tal d’aturar el creixent valencianisme polític i descafeinar l’autogovern requerit pels sectors progressistes, aleshores avalat per la majoria d’ajuntaments que apostaren per un Estatut d’autonomia amb les màximes competències.

València, 6 d’abril de 2001


LA IGNORANCIA DEL SR. PRESIDENTE EN TEMAS EDUCATIVOS

Ante las declaraciones efectuadas en Valencia por el Sr. Presidente del Gobierno, la Confederación de STEs, manifiesta lo que sigue:

  1. La argumentación que mantiene, reformar el sistema educativo para acabar con su fracaso, demuestra un absoluto desconocimiento del sistema educativo, de sus necesidades y de los resultados que se consiguen.
  2. Cuando afirma que "los criterios pedagógicos" del sistema educativo "han demostrado su fracaso", debería decir en relación a qué y en qué datos se apoya. Si mirara los resultados de las pruebas de Selectividad vería que el alumnado procedente de pruebas LOGSE aprueba en un porcentaje mayor que el procedente de las pruebas COU. Si mirara el resultado que obtiene el alumnado que ha cursado primer curso de carrera vería que los procedentes de estudios LOGSE aprueban más créditos que los que proceden del sistema educativo anterior.
  3. Su propuesta de solución, basada en "rigor, exigencia y calidad", demuestra un absoluto desconocimiento de la sociedad actual y de la forma de trabajar en las escuelas e institutos, y pone de manifiesto su concepto ultraconservador de la enseñanza.
  4. El Sr. Presidente hace gala de un desconocimiento absoluto del funcionamiento de un Claustro de Profesorado cuando plantea la "profesionalización de la función directiva". El profesorado quiere participar en la gestión de los Centros y que la gestión sea participativa, no impuesta y autoritaria, que es lo que se trasluce de sus palabras.
  5. Oculta que en 5 años de gobierno no se ha avanzado nada en Formación Profesional, contribuyendo a su desprestigio.
  6. Durante los años de gobierno del PP ha disminuido el porcentaje del PIB que se destina a la Educación pública, cuando es sabido por toda la comunidad educativa que los recursos económicos deben aumentarse para permitir acciones pedagógicas encaminadas a mejorar la calidad del sistema, calidad que no tiene nada que envidiar a la de los países de nuestro entorno.


L'STEPV-IV CRITICA A LA CONSELLERIA DE CULTURA I EDUCACIÓ PER NEGAR-SE A NEGOCIAR LES GRATIFICACIONS PER JUBILACIÓ AVANÇADA LOGSE.

El País Valencià està a la cua en la quantia a pagar per aquest concepte.

La Conselleria de Cultura i Educació no ha iniciat cap negociació per augmentar les gratificacions que es paguen al professorat que es jubila avançadament per aplicació de la LOGSE. Les quantitats que es paguen són les més baixes de tot l'Estat. La majoria de les Comunitats Autònomes han iniciat o tancat procesos de negociació que han suposat un augment important en les quantitats a pagar a tot el professorat que s'acull a aquesta possibilitat. Ací al País Valencià, la Conselleria de Cultura i Educació ha evitat convocar cap mesa de negociació, malgrat les reiterades peticions que han fet unitàriament totes les organitzacions sindicals.

L'STEPV-IV lamenta l'actitud intransigent dels responsables educatius, als quals no els preocupa la discriminació que pateix el professorat valencià respecte del que treballa a d'altres Comunitats. El sindicat ha exigit, reiteradament, la darrera vegada el passat dimarts,que s'inicie aquesta negociació ja que la data límit per sol.licitar la jubilació avançada és el 28 de febrer, per la qual cosa abans d'aquesta data ha d'estar tancada la negociació o bé s'hauria de prorrogar el periode de presentació de les sol.licituds.

En aquest sentit, l'Administració ha de moure fitxa i convocar una Mesa Sectorial aquesta mateixa setmana o els primers dies de la propera per poder negociar quines han d'estar les quantitats a pagar i publicar-lo al DOGV.

Per altra part, el sindicat espera que el govern valencià propose, en la Conferència Sectorial d'Educació, la pròrroga d'aquesta jubilació avançada de forma indefinida i no s'acabe l'any 2002. Segons les informacions que té el sindicat els responsables educatius valencians no estan a favor de la pròrroga i pretenen que aquesta finalitze l'any 2002. Per contra, el criteri d'altres Comunitats Autònomes com per exemple: Andalucia, Castella La Manxa o Aragó és que es prorrogue més enllà del 2002.

Per acabar, l'STEPV-Iv fa una crida a la responsabilitat del nostres dirigents educatius perquè inicien la negociació i, en compte, de parlar de diàleg i consens es posen a treballar aquest tema i donen satisfacció a les nostres reivindicacions.

València, 21 de febrer de 2001


< anar al començament | index ensenyament públic | All-i-Oli | Principal >