La Llei 29/1975, de 27 de juny, sobre Seguretat Social dels funcionaris civils de l'estat, partint de l'existència dels sistemes de classes passives i ajuda familiar als quals, amb caràcter general i obligatori, estaven adscrits tots els funcionaris de l'administració civil de l'estat, creà una mutualitat única i obligatòria, MUFACE, amb un repertori de prestacions ampli i flexible per garantir una protecció adequada dels treballadors i les treballadores públics.
MUFACE ofereix les prestacions següents: assistència sanitària, pròtesis, prestació farmacèutica, subsidi per incapacitat temporal, subsidi per risc durant l'embaràs, indemnització per lesions permanents no invalidants, prestació per gran invalidesa, prestació per fill a càrrec minusvàlid, ajuda per a adquisició d'habitatge, prestacions per a estudis universitaris, subsidi de jubilació, subsidi per defunció, ajuda de sepeli, ajudes assistencials, ajudes de protecció sociosanitàries, ajudes econòmiques en els casos de part múltiple.

Assistència sanitària 

Totes les persones mutualistes i beneficiàries de MUFACE tenen dret a rebre les prestacions sanitàries.
A més, els cònjuges dels mutualistes i els que hagen conviscut amb ells –encara que no siguen beneficiàries– tenen dret a rebre assistència per maternitat.
La cobertura sanitària de la cartera de serveis de MUFACE és equivalent a la del Sistema Nacional de Salut. Les modalitats compreses en l'assistència sanitària són les següents: - Atenció primària, en la qual s'inclouen les vacunacions i l'atenció a pacients de VIH-sida.
- Atenció especialitzada en totes les especialitats mèdiques i quirúrgiques, tant en consulta externa com en règim d'hospitalització.
- Transport sanitari, oxigenoteràpia i aerosolteràpia a domicili.
Els serveis sanitaris són totalment gratuïts, sense que calga realitzar cap aportació per part de l'assegurat.

Possibilitat d'elecció 

Els mutualistes poden optar entre l'assistència sanitària del sistema sanitari públic a través de la Seguretat Social o la d'alguna de les entitats privades d'assegurança lliure concertades.
L'opció es pot exercitar cada any, durant el mes de gener i per una sola vegada. Cada entitat ofereix la possibilitat d'optar entre els facultatius i centres assistencials que figuren en el seu catàleg de serveis, tenint en compte que han d’oferir almenys dos facultatius de cada especialitat.

Assistència en l'estranger 

Les persones beneficiàries de MUFACE tenen una cobertura en l'estranger equivalent a l'assistència sanitària de la qual gaudeixen. No obstant això, cal distingir dues situacions: 
1. Les persones mutualistes destinades en l'estranger reben la seua assistència sanitària a través d’ALICO mitjançant una pòlissa d’assegurança que MUFACE té subscrita amb aquesta entitat.
2. Els mutualistes que només es desplacen temporalment a l'estranger i reben assistència sanitària tindran dret que MUFACE els reintegre les despeses ocasionades per aquesta assistència, amb les següents excepcions: 
A) Que l'assistència rebuda o les despeses reclamades estiguen incloses en algun tipus de cobertura sanitària en l'exterior, a càrrec d'un ens públic o privat, estatal o estranger.
B) Que de l'apreciació de la patologia que es tracte es constate un propòsit intencionat del mutualista o beneficiari d'eludir els serveis sanitaris que li corresponguen.

Tramitació 

Les entitats concertades editen catàlegs amb la relació detallada dels seus serveis i mitjans, les adreces, telèfons, horaris, així com la informació, urgències i ambulàncies en altres províncies.
Per a determinats serveis, com l'hospitalització o el transport, cal obtindre l'autorització prèvia de l'entitat.
Només en determinats supòsits d'urgència vital es pot recórrer a mitjans no concertats, encara que és necessari comunicar- ho a l'entitat en el termini de quinze dies.
Quan sorgisquen dificultats per a obtindre l'assistència haurà de presentar-se una reclamació escrita davant l'entitat, la qual haurà de disposar una alternativa assistencial en un termini de tres dies.

Reclamacions 

Les reclamacions o queixes relacionades amb l'assistència sanitària s’han de presentar davant el servei provincial. MUFACE, després d'escoltar l'entitat, li plantejarà una resolució i si continua el conflicte ho traslladarà a una comissió mixta provincial. Si persisteix el desacord el cas serà examinat per una comissió mixta d'àmbit estatal. En tot cas, es podrà presentar una impugnació d'acord amb la llei.

Prestacions per desocupació 

• Beneficiaris. Tindran dret a percebre aquestes prestacions els treballadors i les treballadores que tinguen cotizats 365 dies durant els 6 anys immediatament anteriors a la situació de desocupació.
• Tipus de prestacions.
A) Prestacions per desocupació total, per als que volen treballar i no poden.
B) Prestacions per desocupació parcial, per als que han vist reduïda la seua jornada de treball en, almenys, un 33%.
• Quantia de les prestacions.
Es calcularà tenint en compte la base reguladora dels sis mesos immediatament anteriors a la situació de desocupació, i se n’obtindrà la mitjana. 
Les quanties a percebre seran: 
A) Durant el 180 primers dies, es pagarà el 70% de l’import de la base reguladora.
B) A partir dels 181 dies, es pagarà el 60% de l’import de la base reguladora.

Prestacions per incapacitat temporal 

• La base que es tindrà en compte per a calcular la prestació per incapacitat temporal (IT) serà la base per contingències comunes.
• En el període que un treballador es troba en situació d’IT percebrà les quanties següents: 
A) Del dia 4 al dia 20, es pagarà per part de la Seguretat Social el 60% de la base reguladora; el 40% restant el pagarà l'empresa.
B) Des del dia 21 es pagarà el 75% de la base reguladora i el 25% restant el pagarà l'empresa.

Tipus de jubilacions aplicables 

Es presenten a continuació els tipus de jubilacions més habituals, encara que n’hi ha d’altres que no se solen aplicar als funcionaris interins.
• Jubilació forçosa. Es produeix quan el treballador compleix 65 anys d'edat. La base reguladora es calcula a partir de les bases per contingències comunes dels 180 mesos immediatament anteriors al fet causant.
• Jubilació per incapacitat. Es produeix quan el treballador es troba en situació d’IT durant almenys 12 mesos, el quals podran ser prorrogats per sis mesos més si hi ha alguna possibilitat de recuperació o el diagnòstic és incert. Els períodes de baixa pel mateix motiu s'acumularan a l’efecte d'aquest temps màxim, sempre que entre baixa i baixa no hagen transcorregut més de sis mesos. Per al càlcul de la base reguladora es tenen en compte les bases de contingències comunes dels últims huit anys.D'aquests períodes d’IT, es poden derivar quatre tipus de jubilacions: • Jubilació parcial. No se sol aplicar.
• Jubilació per incapacitat total per a la professió habitual.El treballador percebrà, si és menor de 55 anys, el 55% de la base reguladora i, si és major de 55 anys, el 75%.
• Jubilació per incapacitat absoluta per a qualsevol professió.Es percebrà el 100% de la base reguladora.
• Gran invalidesa. No se sol aplicar.

Jubilació als 60 anys 

És produeix quan el treballador té cotitzats a la Seguretat Social un mínim de 15 anys i ha realitzat alguna cotització abans de l’1 de gener de 1967. La base reguladora, equivalent a la base per contingències comunes dels últims 15 anys, es redueix en un 8% per cada any que falte per a complir els 65 anys. 

Jubilació parcial a partir dels 60 anys 

Només s’aplica al personal de centres privats, que pot reduir la seua jornada fins a un 85%. No tenim constància que la Conselleria aplique aquest tipus de jubilació al professorat interí.

Prestacions per maternitat 

Durant el període de permís maternal es percebrà el 100% de la base per contingències comunes, la qual serà pagada íntegrament per la Seguretat Social. Aquesta prestació no està subjecta a cap tipus de retenció (IRPF, Seguretat Social o altres). 
 

La nova situació 

El professorat que durant el curs 2005/06 ha superat la fase de pràctiques s’incorpora als centres com a professorat funcionari provisional o en expectativa de destinació, al llarg del curs escolar 2006/07, cal que tinga presents les qüestions següents.
Concurs general de trasllats 
En el primer trimestre del curs, es convocaran els respectius concursos generals de trasllats per a cada cos. És obligatori participar-hi. Les convocatòries solen publicar-se entre octubre i novembre.

Funcionaris de carrera 

El nomenament es publicarà — altres anys sol fer-se pel febrer— en el Diari Oficial de la Generalitat i en el Boletín Oficial del Estado.

Triennis i sexennis 

• Després del nomenament, se’n pot sol·licitar el reconeixement si es poden completar triennis i sexennis amb l’addicció dels serveis públics anteriors.
• Per als triennis, valen els serveis prestats en totes les administracions públiques.
• Per als sexennis, valen només aquells serveis prestats en les administracions públiques educatives.
• Quant als triennis, a partir del segon, el reconeixement és automàtic i per al primer s’aportarà la documentació acreditativa dels serveis relacionats correlativament en la sol·licitud (Annex II).
• Quant als sexennis, acompanyaran la instància les certificacions de 100 crèdits corresponents a activitats de formació permanent o de millora de la qualitat de l’ensenyament (Ordre de 14 d’abril de 2005, DOGV 22/04/2005).
El Sindicat activarà una pàgina web específica amb tota la informació sobre els concursos de trasllats.

Destinació en la fase de pràctiques 

Les destinacions obtingudes per a la realització del període de pràctiques tindran caràcter provisional.
Tant els aspirants que han sigut nomenats funcionaris en pràctiques, com els altres aspirants que, estant exempts de la realització de la fase de pràctiques, han optat per romandre en els seus cossos d'origen, queden obligats a participar en els successius concursos de provisió de places que es convoquen, fins a l'obtenció d'una destinació definitiva en centres directament gestionats per la Conselleria de Cultura, Educació i Esport.

Funcionariat en pràctiques 

La direcció general de Personal Docent nomenarà els aspirants seleccionats funcionaris en pràctiques al llarg del curs escolar, bé en vacants o bé en substitucions de caràcter temporal, d'acord amb les necessitats del servei, en centres dependents de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport.
Aquests aspirants hauran de realitzar les pràctiques en les destinacions adjudicades i, a aquest efecte, s'entén que renuncien al procediment selectiu aquells aspirants que no s'hi incorporen.

Fase de pràctiques 

• Les pràctiques formen part de procés selectiu i tenen com a objecte comprovar l’aptitud per a la docència dels aspirants seleccionats.
• Tindran una durada de 6 mesos i seran convocades i regulades per la direcció general de Personal.
• Es crearan comissions qualificadores que coordinaran les activitats al centre i la formació.
• Es designarà professorat que tutoritzarà les pràctiques.
• Hi haurà una avaluació final amb un "apte" o "no apte".
• Els aspirants "no aptes" repetiran la fase de pràctiques junt amb els aspirants seleccionats en el següent concurs-oposició.

El professorat interí amb serveis prestats al País Valencià es troba inscrit, si és de Primària, en una de les borses de treball que s’han constituït per ordre cronològic al llarg del temps i que funcionen per a la provisió de llocs de treball, bé vacants, bé substitucions. Si és de Secundària, estarà inscrit igualment en una borsa de l’especialitat corresponent. L’ordenació de les persones dins de cada borsa és estàtica i no canvia d’un curs per al següent, a excepció dels interins de nou ingrés en Secundària, els quals s’ordenaran segons el barem d’ingrés a la borsa. Llevat d’aquest cas, l’única modificació possible es produeix perquè determinades persones són donats de baixa en la borsa corresponent.

Les borses de treball 

La composició i el funcionament de les borses estan regulats per un acord entre l’Administració i els sindicats presents en la mesa sectorial.
L’acord, l’anomenat Pacte sobre provisió de llocs de treball en règim d’interinitat, de 24 de maig de 1993, així com els incidents que s’hi presenten són resolts per la comissió de seguiment corresponent.
Aquest acord ha garantit una estabilitat en les borses de treball constituïdes, en el sentit que es mantenen, però en funció de la quantitat de treball que hi ha cada curs el repartiment pot arribar a més o a menys gent de la que està inscrita. En aquests últims anys, s’ha creat treball i, en general —a pesar de la convocatòria d’oposicions—, les borses han continuat creixent i s’ha incorporat més professorat a treballar.
Certament, l’augment de professorat interí significa també l’augment de treball en precari.
Per a l’STEPV-Iv, transformar el treball precari en treball estable requereix preocupar-se, en primer lloc, per les persones que de fet ocupen aquests llocs de treball, especialment quan porten molts anys de serveis, com és el cas de milers d’interins i interines al País Valencià i a la resta de l’Estat espanyol. Cal facilitar-los l’accés als llocs de treball que ja ocupen segons unes regles de joc democràtiques, que han començat per la constitució d’unes borses de treball de forma pública i transparent. En definitiva, cal una política d’ocupació que prioritze les persones, la seua estabilitat laboral. Cal un nou sistema d’accés a la Funció Pública Docent que ho tinga en compte.

Retribucions 

— El professorat interí de Primària i Secundària que ocupa un lloc de treball vacant estarà d’alta en la nòmina fins al 31 d’agost de 2006. Els períodes de treball que generen el dret a cobrar les pagues extraordinàries es distribueixen de la manera següent: de desembre a maig, la paga completa que es cobra en la nòmina de juny; de juny a novembre, en la de desembre.
La data de cessament de final de curs origina un saldo en la nòmina de la fracció corresponent de la paga de desembre (correspon al període entre juny i el final del curs).
— Al professorat interí que fa substitucions, se li ha de pagar al final de cada substitució –de cada nomenament– la part proporcional de la paga extraordinària en curs i la de vacances.
— El professorat interí que substituïsca càrrecs unipersonals no podrà exercir la corresponent funció i, en conseqüència, ni cobrirà l’horari establit per a realitzar- la ni cobrarà el corresponent complement retributiu.

Baixa laboral 

— És obligatori presentar el part de baixa per malaltia a partir del segon dia d’absència del lloc de treball.
— En cas d’accident laboral, la prestació de l’atenció sanitària la realitza la Seguretat Social. A continuació, cal que la persona interessada es pose en contacte telefònic amb el negociat de Seguretat Social de les direccions territorials per comunicar-ho i seguir les seues instruccions. 

Situació d’atur 

— Naixement del dret a les prestacions per atur. Les persones que reunisquen els requisits establits, caldrà que sol·liciten la prestació per atur en el termini màxim de 15 dies des del cessament dels serveis.
— Duració de la prestació. Estarà en funció del període d’ocupació cotitzat en els sis anys anteriors a la situació legal de desocupació.
Per un període mínim de cotització entre 360 i 539 dies, de jornada completa, la prestació per atur serà de 120 dies. Entre 540 i 719 dies cotitzats, 180 dies de prestació; i així successivament fins a un màxim de 2.160 dies, que generen 720 dies de prestació.
 

L'educació en l'exterior es realitza en coordinació entre els ministeris d'Educació i el d’Afers Exteriors, juntament amb l'Institut Cervantes, amb els objectius d'estendre la presència del sistema educatiu espanyol en el món i promocionar i difondre la llengua i la cultura. Les actuacions s’estenen a 32 països a través de les conselleries d'Educació i Ciència de les ambaixades d'Alemanya, Andorra, Argentina, Austràlia, Bèlgica, Brasil, Estats Units, França, Itàlia, El Marroc, Portugal, Regne Unit i Suïssa.

Modalitats

• Centres de titularitat mixta (Argentina i Brasil), amb una part del professorat nomenat i finançat pel MEC.
• Centres de conveni de col·laboració entre el MEC i fundacions culturals interessades en la llengua i cultura espanyoles per a estudiants espanyols i estrangers que poden obtenir les titulacions pròpies del país i les espanyoles.
• Escoles europees (10 en sis països), centres públics oficials depenents dels governs dels països membres de la Unió Europea, destinats prioritàriament a l'educació dels fills del personal que treballa en les institucions europees i a altre alumnat.
• Agrupacions de llengua i cultura espanyoles (en nou països, amb prop de 200 llocs de treball), amb programes específics per a fills de residents en l'estranger, escolaritzats en els sistemes educatius dels països de residència. S'imparteix en centres amb convenis internacionals o fora de l'horari escolar.
• Seccions espanyoles (24 seccions amb 79 docents; a Europa oriental hi ha altres 24 centres). Es constitueixen en centres educatius estrangers. Estan sotmeses a l'organització d’aquests últims i als convenis amb les autoritats educatives en els països respectius.
• Centres docents espanyols (27 centres en vuit països). Imparteixen els ensenyaments del sistema espanyol a la població escolar no universitària. S’adeqüen a les necessitats específiques de l'alumnat i a les exigències de l'entorn social i cultural.
• Assessors tècnics, destinats a promoure i difondre la llengua espanyola i la cultura. Exerceixen tasques d'assistència científica i didàctica 

Legislació 

• Reial Decret 1138/2002 de 31 d'octubre (BOE de/1 11/02) que regula l'acció educativa en l'exterior.
• Ordre per la qual s'estableix el procediment per a la provisió per funcionaris docents de les vacants en centres, programes i assessories tècniques en l'exterior. La norma es publica anualment en el primer trimestre.
Última convocatòria: Orden ECI/279/2006, de 24 de enero, por la que se convoca concurso público de méritos para la provisión de puestos de funcionarios docentes en el exterior.
Orden ECI/278/2006, de 24 de enero, por la que se convoca concurso público de méritos para la provisión de puestos de asesores técnicos en el exterior por personal docente.

Provisió de les places 

• Requisits. Funcionariat de carrera en actiu amb una antiguitat mínima de tres anys que reunisca els requisits exigits en la normativa en matèria de provisió de llocs de treball i que conega l'idioma que assenyale en la convocatòria per a cada lloc. Si ja s'ha treballat en l'estranger a través de concurs públic de mèrits, haurà d’haver prestat tres cursos complets de serveis en l'estat espanyol.
• Selecció. Consta de dues fases. En la fase general es consideren els mèrits professionals i la valoració del treball desenvolupat, cursos de formació, mèrits acadèmics i antiguitat.
En aquest apartat no es pot obtindre més del 40 % de la puntuació màxima. La fase específica costa de dues parts: la primera, sobre continguts teòrics relacionats amb els temes assenyalats en la convocatòria i la segona, amb un supòsit pràctic relacionat amb l'exercici de les funcions dels corresponents cossos docents i amb l'acció educativa en l'exterior.
• Criteris de selecció. Es constitueix una comissió de selecció i les comissions de valoració necessàries.
Les places s'adjudiquen a les persones que obtenen major puntuació sumats els resultats finals de la fase general i específica. Una vegada assignat un lloc en l'exterior no s’hi pot renunciar, llevat de raons excepcionals. L'adscripció és per dos cursos, prorrogables per dos períodes de dos cursos més (màxim de sis). Conclosa la permanència en l'exterior, el professorat tindrà dret preferent a una plaça docent al seu retorn en la localitat o àmbit territorial i haurà de participar en el concurs de trasllats del curs anterior al seu retorn. El règim del personal docent destinat en centres i programes en l'exterior, incloses les retribucions, és competència del MEC.
Més informació: http://www.stes.es/exterior/ 

Els contractes a temps parcial estan regulats per l’Ordre de 7 de maig de 1997 (DOGV de 23/05/1995). Es tracta de vacants de contractació anual, encara que no és obligatori agafar-les, és a dir, es pot renunciar a elles sense perdre el número en la llista d’interinatge. No hi ha contractes de temps parcial de més de 12 hores lectives, llevat que es tinga assignada una tutoria, única situació en què el contracte és de 13 hores. En els dos casos les retribucions són proporcionals a les hores treballades. Només es podrà assignar una tutoria si el contracte és de, com a mínim, nou hores lectives.

Normativa

Ordre de 26/11/02 (DOGV 8/10/02). Instruccions 29/6/99 de DGCD i Innovació Educativa i Política Lingüística. Ordre de 23/7/98 (DOGV 15/9/98). Decret 24/1997, d’11 de febrer (DOGV 17/2/97).

Definició i adscripció 

Tindran consideració de llocs docents itinerants aquells en què el funcionariat docent haja de prestar els seus serveis en més d’un centre, amb caràcter regular i periòdic. En els cas dels centres rurals agrupats (CRA), els serveis s’han de prestar en més d’una localitat. Atés que els llocs docents itinerants tenen caràcter singular, l’adscripció a aquestes places és voluntària.

Règim de la itinerància 

Al professorat itinerant se li aplicaran les disposicions legals que amb caràcter general corresponen al professorat del cos que imparteix els mateixos ensenyaments.
Els serveis prestats pel funcionariat docent en un altre centre distint del de la seua adscripció ho seran en règim de comissió de serveis estesa pel director del centre de destinació (Resolució 16/5/95).
El còmput de l’horari lectiu setmanal estarà determinat per l’horari destinat a l’atenció directa de l’alumnat, els temps de reducció horària destinats als desplaçaments i aquells altres que estiguen atribuïts a altres funcions que li siguen assignades.
S’aplicaran els temps de reducció horària destinats als desplaçaments que a continuació s’especifiquen: fins a 80 km setmanals, dues hores de reducció; de 80 a 120 km, tres hores; de 120 a 160 km, quatre hores; de 160 a 200 km, cinc hores; de 200 a 240 km, sis hores.
Quan computats l’horari d’atenció directa de l’alumnat i la reducció horària per raons de desplaçament, la suma fóra inferior a l’horari lectiu setmanal, el professorat itinerant desenvoluparà les altres funcions que li seran assignades.
El professorat itinerant complirà l’horari complementari setmanal d’obligada permanència en el centre on que estiga adscrit i podrà establir-se una major atribució horària d’atenció directa a l’alumnat, amb una reducció de l’horari complementari. El professorat podrà complir part de l’horari complementari en un centre distint del d’adscripció, a fi de participar en les sessions d’avaluació, claustres i sessions de coordinació.
La jornada lectiva del professorat itinerant començarà i finalitzarà en el centre d’adscripció.
Mentre la resta de professorat no les tinguen assignades i llevat que siga estrictament necessari, al professorat itinerant no li podran ser assignades tutories. El calendari laboral que haurà de complir serà el corresponent al del seu centre d’adscripció.

Indemnitzacions 

En cas d’accident de circulació, es tindrà dret a les indemnitzacions que puguen correspondre per aplicació de l’article 6 del Decret 24/1997, d’11 de febrer, del Govern Valencià. Tots els trajectes s’abonaran a 0,15 euros per km, segons l’annex del Decret 24/97, d’11 de febrer. En aquells trajectes regulars setmanals que superen els 22 km, per cadascun s’abonarà anualment la quantitat de 129,82 euros.

Centres 

El professorat itinerant formarà part dels claustres de tots els centres en què impartisca la docència. La persona responsable de la coordinació d’horaris serà la cap d’estudis del centre d’adscripció.

Salut Laboral 

A partir del sisé mes d’embaràs, les professores itinerants podran suspendre transitòriament les itineràncies i s’adscriuran al seu centre de destinació a temps total per reforçar l’atenció a l’alumnat.
 

RESOLUCIÓ de 30 de març de 2006, de la Direcció General d'Ensenyament, per la qual es fixa el calendari escolar del curs acadèmic 2006/2007. [2006/X3903]

L'Ordre d'11 de juny de 1998, de la conselleria de Cultura, Educació i Ciència, publicada en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de 18 de juny, establix els criteris generals pels quals s'ha de regir el calendari escolar per a tots els centres docents de la Comunitat Valenciana que impartixen ensenyances d'Educació Infantil, Educació Primària, Educació Secundària Obligatòria, Formació Professional, Batxillerat, Ensenyances Artístiques i Ensenyances d'Idiomes.
La citada disposició atribuïx a la direcció general de Centres Docents la competència per a dictar la resolució en què es fixe el període lectiu de cada curs acadèmic.
D'altra banda, la disposició addicional quarta de la Llei Orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de Qualitat de l'Educació establix el nombre mínim de dies lectius que ha de comprendre el calendari escolar.
Fent ús de les competències atribuïdes per l'Orde d'11 de juny de 1998 i les funcions assignades en el Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, aprovat pel Decret 115/2003, d'11 de juliol, resolc:

Primer
Les activitats escolars del curs acadèmic 2006/2007 s'iniciaran i finalitzaran, en funció de les ensenyances cursades, en les dates següents:
En Educació Infantil i Educació Primària, les activitats escolars començaran l'11 de setembre de 2006 i acabaran el 22 de juny de 2007.
En Educació Secundària Obligatòria, Formació Professional i Batxillerat, s'iniciaran el 15 de setembre de 2006 i finalitzaran el 22 de juny de 2007.
En Ensenyances Artístiques, d'Idiomes i Formació de Persones Adultes, començaran el 2 d'octubre de 2006 i finalitzaran el 28 de juny de 2007.

Segon
L'alumnat que curse primer cicle d'Educació Secundària Obligatòria en un centre que, de forma provisional, impartisca estes ensenyances ha d'acomodar l'inici i la finalització de les seues activitats al que establix el punt 1 de l'apartat anterior.
L'alumnat s'ha d'incorporar al centre en la data indicada segons els estudis cursats, sense que puga escalonar-se la dita incorporació, excepte la prevista en la normativa vigent per a l'alumnat que accedix per primera vegada al centre per a cursar Educació Infantil.
Excepcionalment, i per a facilitar la incorporació de l'alumnat, amb l'acord previ del Consell Escolar del centre, es podrà anticipar un dia l'inici de les activitats escolars de l'alumnat de primer curs d'Educació Secundària Obligatòria.

Tercer
En el present curs escolar les activitats escolars de l'alumnat d'Educació Infantil i Educació Primària comportaran un total de 849 hores lectives.
En els dos primers cursos d'Educació Secundària Obligatòria, les hores lectives han d'ascendir, almenys, a 1.005.
En tercer i quart curs d'Educació Secundària Obligatòria s'han d'afegir dos hores setmanals més a les previstes en l'apartat anterior.
Els centres que impartisquen Batxillerat i cicles formatius de Formació Professional Específica han d'ajustar les seues hores lectives al que establixen els corresponents reials decrets pels quals s'aproven els respectius títols i s'establixen els currículums actualment vigents.
Les activitats d'avaluació de l'alumnat del segon curs del Batxillerat s'han de programar en els centres, segons les necessitats derivades de la seua inscripció en les proves d'accés als estudis universitaris.
Els conservatoris de Música i de Dansa, l'Escola Superior d'Art Dramàtic, les escoles d'Arts i Superiors de Disseny, les escoles oficials d'Idiomes i les escoles Superiors de Ceràmica s'han d'ajustar al que establix la normativa que regula els plans d'estudi que es troben en vigor.

Quart
Els períodes de vacances del curs 2006/2007 seran els següents:
Vacances de Nadal: des del 23 de desembre de 2006 al 7 de gener de 2007, tots dos inclusivament.
Vacances de Pasqua: des del dijous 5 al dilluns 16 d'abril de 2007, tots dos inclusivament.

Quint
Seran festius, durant el curs escolar, els dies següents:
9 d'octubre, Dia de la Comunitat Valenciana.
12 d'octubre, Dia de la Hispanitat.
1 de novembre, Festa de Tots Sants.
6 de desembre, Dia de la Constitució.
7 de desembre.
8 de desembre, la Immaculada Concepció.
19 de març, Sant Josep.
1 de maig, Festa del Treball

Sext
Les proves extraordinàries de setembre han d'estar finalitzades amb anterioritat al dia 6, data en què s'han d'entregar les qualificacions.
València, 30 de març de 2006.. 
El director general d'Ensenyament: Josep-Vicent Felip i Monlleó.
 

Compensació Educativa

Diari Oficial núm. 4044, del 17.07.2001. Segons l'Ordre de 4 de juliol de 2001, "Es considera alumnat amb necessitats de compensació educativa aquell que presenta dificultats d’inserció escolar per trobar-se en situació desfavorable, derivada de circumstàncies socials, econòmiques, culturals, ètniques o personals. Aquestes necessitats de compensació educativa poden resultar de: a) Incorporació tardana al sistema educatiu. b) Retard en l’escolarització o desconeixement dels idiomes oficials de la Comunitat Valenciana por ser immigrant o refugiat. c) Pertànyer a minories ètniques o culturals en situació de desavantatge social. d) Escolarització irregular, per itinerància familiar o per abandonaments educatius reiterats o periòdics. e) Residència en zones social, cultural o econòmicament desfavorides. f) Dependència d’institucions de protecció social del menor. g) Internament en hospitals o en hospitalització domiciliaria de llarga durada por prescripció facultativa. h) Inadaptacions al medi escolar i a l’entorn educatiu."

Programa PASE

Resolució de 15 05 2006, de la Direcció General d’Ensenyament, per la qual s’estableixen els criteris del Programa d’Acollida al Sistema Educatiu (PASE) en centres docents sostinguts amb fons públics, (29 05 2006 DOGV - Núm. 5.268)
El PASE és una mesura de suport temporal, destinada a l’alumnat estranger de nova incorporació al Sistema Educatiu a la Comunitat Valenciana, amb la finalitat de facilitar-li la superació dels problemes inicials que dificulten la seua ràpida integració escolar en el centre. És una mesura específica de suport educatiu que desenvolupa el centre per a l’acollida i integració de l’alumnat estranger i, com a tal, s’incorporarà als documents de planificació del centre, junt amb les altres mesures de compensació educativa i d’atenció a la diversitat.
El PASE s’aplicarà quan aquest alumnat no trobe resposta en les altres mesures d’atenció a la diversitat o de compensació educativa que desenvolupa el centre.
El Programa, en una primera fase, ofereix un suport dirigit a compensar les necessitats lingüístiques de l’alumnat que desconeix la llengua base del programa d’educació bilingüe a què quede adscrit. En una segona fase, ofereix un suport dirigit a compensar les necessitats d’aprenentatge de l’alumnat estranger en certes àrees o matèries del currículum, principalment en les instrumentals. El PASE implica en les seues dos fases una metodologia que integra els aprenentatges lingüístics amb els continguts de les àrees i matèries del currículum, com a mitjà eficaç d’aprendre llengua, desenvolupar el pensament i adquirir coneixements.

Programes del Pla PROA 

— Conveni de col·laboració amb el Ministeri d’Educació i Ciència, per a l’aplicació de diversos programes de reforç i suport a centres d’Educació Primària i Educació Secundària (Pla PROA).
— Resolució de 25/05/2006, de la Direcció General d’Ensenyament, per la qual estableix els criteris dels Programes d’Acompanyament Escolar en Col·legis Públics d’Educació Primària i en Instituts d’Educació Secundària i el Programa de Suport i Reforç a Instituts d’Educació Secundària (DOGV 5.274, 06/06/2006).

Programa d’Acompanyament Acadèmic (PAA) 

També conegut com a Programa de Suport i Reforç, el PAA es desenvoluparà en instituts que escolaritzen una proporció important d’alumnat d’Educació Secundària Obligatòria en condició de desavantatge educatiu associat a l’entorn, amb dificultats generalitzades en l’aprenentatge, un alumnat per al qual les altres mesures d’atenció a la diversitat que aplica l’institut no han resultat adequades. El programa tindrà com a finalitat impulsar nous procediments d’organització i funcionament, així com noves estratègies d’ensenyament i aprenentatge, que permeten a l’institut afrontar la situació educativa difícil de l’alumnat i millorar les seues expectatives escolars. Per això, són objectius del PAA: impulsar un replantejament global de l’organització i funcionament de l’institut, que incloga la revisió, almenys, dels àmbits següents: l’atenció directa a l’alumnat, la intervenció amb les famílies i la relació amb l’entorn, potenciar mesures de suport en els tres àmbits citats anteriorment per a millorar les expectatives escolars de l’alumnat, complementar les mesures i recursos de compensació educativa del centre per a propiciar una educació de qualitat per a tots.

Programa d’Acompanyament Escolar (PAE)

El Programa d’Acompanyament Escolar es desenvoluparà en col·legis d’Educació Primària i en Instituts d’Educació Secundària. Tindrà com a finalitat ampliar les possibilitats educatives de l’entorn i la participació de les famílies, facilitar la millora dels aprenentatges i l’èxit escolar de l’alumnat, així com propiciar la seua integració escolar i la cohesió social. Podrà participar en aquest Programa l’alumnat del tercer cicle d’Educació Primària, així com el d’Educació Secundària Obligatòria: en desavantatge des del punt de vista educatiu, amb dificultats en l’aprenentatge, sobretot, en les àrees instrumentals, amb hàbits de treball insuficients, les famílies del qual no poden prestar-li un suport suficient en l’activitat escolar, però que adquireixen el compromís explícit de col·laborar amb el centre i garantir l’assistència al programa.
El programa, per tal de completar el treball escolar, es proposa els següents objectius: oferir una guia i una orientació personalitzada a l’alumnat després del seu horari lectiu, ajudar-li a desenvolupar actituds i hàbits d’organització del temps, tindre constància en el treball i aplicar estratègies d’aprenentatge, fomentar l’hàbit lector i millorar l’adquisició de coneixements i destreses en les àrees instrumentals, potenciar la seua autoestima per a facilitar-li la integració escolar i augmentar les seues expectatives. Els grups del programa treballaran fora de l’horari lectiu, preferentment de manera simultània, dos dies a la setmana durant dues hores diàries; o bé, quatre dies a la setmana durant una hora diària.

La Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, al seu articulat, diu referint-se a l'ensenyament : ”(...) Al final dels cicles educatius, i qualsevol que haja sigut la llengua habitual en iniciar els estudis, els alumnes han d’estar capacitats per a utilitzar, oralment i per escrit, el valencià en igualtat amb el castellà” (art. 19.2).

Per a acomplir la Llei d’Ús l’Administració valenciana va optar per la combinació de dos models: el d’incorporació progressiva —el castellà i el valencià són estudiats i utilitzats com a llengua vehicular en l’ensenyament— i el d'ensenyament en valencià —les dues llengües són matèria d’estudi i el valencià és la llengua vehicular de l’ensenyament—. La coexistència de tots dos models en el sistema educatiu valencià ha estat, i és, alta en tot el territori de predomini lingüístic valencià. No hi cap la possibilitat, des del punt de vista legal i normatiu, d’un ensenyament monolingüe. Els centres educatius i l'alumnat que hi assisteix han d’utilitzar el valencià com a llengua vehicular en un mínim de dues àrees no lingüístiques.
Dos són els programes d’educació bilingüe que es presenten com a òptims: el Programa d’Ensenyament en Valencià (PEV) i el Programa d’Immersió Lingüística (PIL). El PEV i el PIL donen en els primers nivells d’escolaritat una major presència al valencià, però sense oblidar el tractament del castellà i de la llengua estrangera. En els dos programes, la llengua base d’aprenentatge, d’escolarització inicial i d’iniciació sistemàtica de la lectura i l’escriptura és el valencià.

Programa d’Ensenyament en Valencià (PEV)

En els centres d’Educació Infantil i Primària va dirigit a xiquets i xiquetes majoritàriament valencianoparlants .
S’utilitza el valencià com a llengua principal en la instrucció.
Es prestigia la llengua pròpia de l'alumnat, s’augmenta la competència lingüística i també s’assoleix un bon domini del castellà.
El castellà s’incorpora des del primer moment amb un enfocament comunicatiu que potencia el seu aprenentatge .
Posteriorment s’incorpora la tercera llengua, un idioma estranger, seguint el mateix enfocament didàctic. En els centres d’Educació Secundària el programa s’adreça tant a l’alumnat valencianoparlant com castellanoparlant .

Programa d’Immersió Lingüística (PIL)

Dissenyat per a xiquets i xiquetes majoritàriament castellanoparlants, les famílies dels quals opten voluntàriament per una escola en valencià, perquè així s’integren lingüísticament des de l’inici de l’escolaritat.
L’alumnat manté i millora la llengua familiar i n’adquireix una altra, el valencià, a través del treball específic basat en un enfocament comunicatiu de les llengües.
Per a l’alumnat castellanoparlant el fet d’iniciar l’escolaritat en valencià suposa quasi l’única possibilitat de dominar l’altra llengua oficial que té menor presència social.
En el PIL, el castellà, com a àrea i com a llengua d’instrucció, s’incorpora a partir del primer o segon cicle de Primària, segons el context sociolingüístic del centre.
El castellà rep un tractament cada vegada més sistemàtic, de manera que l’alumnat assoleix un domini formal de la llengua que ja coneix.
Les xiquetes i els xiquets que segueixen el PIL en l’Educació Infantil i Primària tenen continuïtat en l’Educació Secundària en el PEV.

Programa d’Incorporació Progressiva (PIP)

En els centres ubicats en les poblacions de predomini lingüístic valencià que no apliquen el PEV o el PIL, s'adopta el PIP, en el qual la llengua base d'aprenentatge és el castellà. El Disseny Particular del PIP inclou, com a mínim, l'Àrea de Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural, impartit en valencià a partir del tercer curs de l'Educació Primària.
El PIP en l’ESO garanteix la continuïtat de l’aplicat en l’Educació Primària. Ací el programa comporta l’ús del valencià com a llengua vehicular en una part de les àrees no lingüístiques, segons les especificacions del Disseny Particular del Programa d’Educació Bilingüe. El disseny garanteix l’ús del valencià com a llengua d’aprenentatge en, com a mínim, dues àrees no lingüístiques en cada un dels grups.

Programa d’Educació Bilingüe Enriquit (PEBE)

El PEBE contempla la incorporació primerenca d’una llengua estrangera, com a llengua vehicular, des del primer cicle de l’Educació Primària. Es parteix de la convicció que l’augment de competència lingüística dels escolars valencians és el resultat d’un tractament integrat dels dos idiomes oficials i de la introducció d’una llengua estrangera.
Per tant, en els programes PEV, PIL i PIP establits en el sistema educatiu valencià es permet l’inici de la configuració d’un sistema educatiu plurilingüe singular del País Valencià.

Aquest Sindicat sempre ha considerat que la formació permanent del professorat és, al mateix temps, un dret i un deure. És inseparable de la condició docent l’actualització permanent dels coneixements professionals, així com la recerca i la investigació sobre tot allò que ens succeeix a la nostra pràctica docent. La formació és també una condició indispensable per a l’autonomia personal i el treball cooperatiu. Per totes aquestes raons, la formació ha de formar part de la jornada de treball del professorat i ha de ser una responsabilitat de l’Administració que l’oferta institucional tinga un caràcter universal, al mateix temps que s’ha de donar entrada a les iniciatives del mateix professorat. 

Oferta Institucional de formació

Compren un extens repertori d’accions formatives, distribuïdes al llarg de tot l’any i del conjunt de la geografia valenciana. S’hi inclouen cursos de totes les especialitats i àrees. A més es convoquen ajudes per a projectes de formació del professorat en centres, ajudes econòmiques per a la realització de projectes d’investigació i innovació educativa, ajudes individuals per activitats de formació permanent del professorat, etc. Totes aquestes convocatòries solen aparéixer a la primavera al DOGV, i el Sindicat dóna complida informació, amb antelació, a tota la seua afiliació.
Els Centres de Formació, Innovació i Recursos Educatius (CEFIRE), a més de canalitzar l’oferta institucional de la Conselleria –incloent-hi els cursos de Valencià–, tenen un programa propi d’activitats que pot interessar al professorat. 

Relació de CEFIRE: 

Alacant: 965100284, Alcoi: 966520550, Alzira: 962404326
Benidorm: 966803553, Extensió Ondara: 66476755, Castelló de la Plana: 964239648, Extensió Segorbe: 964712427, Cheste: 962512517, Elda: 965394639
Elx: 65462312, Gandia: 962872768
Godella: 963641846, Llíria: 962792569, Tuéjar: 961635028
Ontinyent: 962910313, Orihuela: 966742725, Sagunt: 962650277
Torrent: 961572061, Extensió Utiel: 62173206, València: 963787052
Vinaròs: 964454552, Extensió Albocàsser-Morella: 964428393
Xàtiva: 962281901, Extensió Aiora: 961890069

Les universitats valencianes també fan una oferta de formació que abasta el seu professorat i també el de l’àmbit no universitari.

Moviments de Renovació Pedagògica

Són l’alternativa indispensable per a l’autoformació del professorat, des d’un punt de vista crític, autònom i arrelat a la pràctica en el centre. Mantenen al llarg del curs diverses ofertes de formació, així com grups i seminaris de treball, a més de les Escoles d’Estiu. 
Dirigiu-vos a la Federació d’MRPs: fmrppv@fmrppv.org    o el web http://www.fmrppv.org

I a més:

- Escola d’Estiu PV Gonçal Anaya: eecc@fmrppv.org
- Escola d’Estiu de Castelló: mrpcastello@mail.uji.es
- Escola d’Estiu Marina-Safor: eems@fmrppv.org. 
- Escola d’Estiu PV Terres del Sud: eets@fmrppv.org. 
- Col·lectiu de Mestres de la Safor: cms@fmrppv.org 
- Col·lectiu d’Ensenyants Ribera: coderi@fmrppv.org

www.escolasindical.org

Validesa acadèmica: Les activitats estan reconegudes, amb les hores i crèdits que s’especifiquen, per la Conselleria de Cultura, Educació i Esport per al professorat en actiu en centres del País Valencià o en borsa de treball d’aqueixa Conselleria.
Així mateix les persones que no estiguen incloses en els supòsits anteriors, podran obtenir un certificat de participació en la Universitat de València amb les hores de l'activitat.

Requisits de matriculació: Omplir el full d'inscripció i lliurar-lo a qualsevol seu del STEPV-Iv junt al justificant de l'ingrés, si s'escau, en concepte de matrícula a l'activitat corresponent en el compte corrent de Caixa Popular: 3159 0018 14 2042838421
Els fulls d’inscripció es poden obtenir en www.escolasindical.org o en qualsevol seu de l’STEPV-Iv.
La matrícula mínima serà de 15 persones. En cas de no arribar a eixe nombre se suspendrà.

“Estudi de les condicions de treball i la influència d’aquestes condicions en l’estat físic, mental i social del treballador i de la treballadora a causa de la realització d’una tasca específica”. La definició està inspirada en el concepte de salut de l’Organització Mundial de la Salut (OMS): la salut és un estat de benestar físic, mental i social i no sols l’absència de dany i de malaltia. Des d’aquesta perspectiva, la cultura de la prevenció ha de substituir la inèrcia dels fets consumats, de tal manera que les mesures per garantir la seguretat i la prevenció dels riscos laborals ha d’integrar-se en les fórmules organitzatives i de gestió empresarial i impregnar totes les estratègies assolides per les empreses per dur endavant les seues activitats.

Què fa el Sindicat

STEPV-Iv ha promogut campanyes per informar els treballadors i les treballadores docents de qüestions relacionades amb la salut laboral i per reivindicar una millora substancial de les condicions laborals mitjançant l’aplicació de polítiques preventives. La campanya “Pengem les claus” plantejava millores en les condicions de treball en llocs considerats itinerants. “Pel reconeixement de les nostres malalties professionals” era una altra campanya que pretenia, mitjançant una nova catalogació de les malalties i accidents laborals considerats fins ara fortuïts, que s’hi començaren a aplicar mesures preventives des de tots els àmbits de gestió de l’administració educativa. A més a més, el Sindicat va participar el 2003 en les Jornades de la Confederació d’STEs sobre “Riesgos Psicosociales en la enseñanza” celebrades a Valladolid. Des del Comité de Seguretat i Salut Laboral, la represenciació del Sindicat ha encapçalat la denúncia de situacions concretes que produïen un deteriorament greu de les condicions de treball individuals i col·lectives de professorat a determinats centres educatius públics. 
En el marc de negociació amb la Conselleira d’Educació s’ha aconseguit incorporar els temes de seguretat i salut. Un principi d’acord permetrà la constitució completa dels serveis de prevenció. També existeix una negociació en marxa sobre el pla de prevenció.

Els comités de seguretat

Els comitès de seguretat i salut laboral són òrgans paritaris integrats per representants de l'administració i dels treballadors que han de vetlar per la seguretat i la salut laboral i als quals pot adreçar-se qualsevol treballador o treballadora. D’altra banda, la mesa sectorial de salut laboral aborda, negocia i coordina l’activitat preventiva dins de l’àmbit educatiu. El Sindicat treballa ara per implantar la figura de la coordinadora de salut laboral en tots els centres educatius. 

Els delegats de Prevenció

Els delegats i les delegades de prevenció de l’STEPV-Iv col·laboren amb la Conselleria en la millora de l’acció preventiva, promouen i fomenten la cooperació dels treballadors i les treballadores en l’execució de la normativa sobre prevenció de riscos laborals. Els delegats han de ser consultats per l’Administració, amb caràcter previ a la seua execució, quant a les decisions referides a la consulta dels treballadors i treballadores. Els delegats exerceixen un treball de vigilància i control sobre el compliment de la normativa de prevenció de riscos laborals.

Normativa

- Llei 31/1995 de 8/XI/95 (BOE 10/XI/95). Llei de Prevenció de Riscos Laborals.
- Reial Decret 39/1997 de 17/I/97 (BOE 31/I/97). Reglament dels Serveis de Prevenció.
- Decret 123/2001, del 10 de juliol de la Generalitat Valenciana. Desenvolupament normatiu al País Valencià.
- Reial Decret 780/1998 de 30/IV/98 (BOE 1/V/98/. Modifica RD 39/1997.
- Llei 39/1999 de 5/XI/99 (BOE 6/XI/99). Conciliació de la vida familiar i laboral.
- Reial Decret 5/2000 de 4/VIII/00 (BOE 8/VIII/00). Text refós de les infraccions i sancions.
- Llei 54/2003 de 12/XII/03 (BOE 13/XII/03). Reforma del marc normatiu.

Per a saber-ne més (clica ací)