Perdida de poder adquisitivo del personal de las administraciones públicas desde 1990

AÑO	GOBIERNO	Incremento IPC (*)	Subida Salarial(**)	Pérdida Poder Adquisitivo
1991	PSOE	5.5	5.0	- 0.5
1992	PSOE	5.3	5.0	- 0.3
1993	PSOE	4.9	1.8	- 3.1
1994	PSOE	4.3	0.0	- 4.3
1995	PSOE	4.3	3.5	- 0.8
1996	PSOE	3.2	3.5	+ 0.3
1997	PP	2.0	0.0	- 2.0
1998	PP	1.4	2.1	+ 0.7
1999	PP	2.9	1.8	- 1.1
2000	PP	4.0	2.0	- 2.0
2001	PP	2.7	2.0	- 0.7
2002	PP	4.0	2.0	- 2.0
2003	PP	2.6	2.7***	+ 0.1
2004	PP	3.2	2.7***	- 0.5
Acumulado	PSOE + PP	50.3	34,1	- 16.2

Para el año 2005 se ha fijado una subida del 2’7%, en los mismos términos que los años 2003 y 2004.

El acumulado no es exactamente la subida porcentual del IPC ni de los salarios respecto al año 1990, pero nos sirve para hacer una valoración. La pérdida acumulada del poder adquisitivo varía muy poco de lo que sale en el cuadro.

En los años 1996 y 2004 están puestos los partidos que deciden la subida salarial, aunque no acaben gobernando esos años.

(*): Fuente INE (datos de diciembre del año anterior a diciembre del año referido).

(**): Subidas Salariales fijadas en los Presupuestos Generales del Estado para todo el personal empleado público. Estas subidas salariales obligan a las retribuciones básicas

(***): El 0’7% es el cálculo anual de lo que supone el 20% del complemento de destino que se aumenta la paga extra. En aquellas administraciones que ya tenían incorporado el complemento de destino en las pagas extras, el aumento para estos dos años es de un 2%, con lo que, la pérdida acumulada de su personal, se situaría en 17’6 puntos.

 

Publicades les dades de l'IPC del mes de novembre

Intersindical Valenciana critica que les empleades i empleats públics continuaran perdent poder adquisitiu l'any 2005

Les dades de l'IPC del mes de novembre que se situa en el 3,5% interanual, un 1,5% més del previst, suposa que el conjunt de les empleades i empleats públics perdran poder adquisitiu. L'augment salarial de l'any 2004 va ser del 2%, a més a més, d'una quantitat destinada a les pagues extraordinàries que suposava un augment del 0,7%. Per tant, s'ha perdut un 0,8% durant l'any 2004. A aquesta quantitat cal afegir la pèrdua de poder adquisitiu dels darrers anys.

STEPV-Intersindical Valenciana critica la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques per la seua negativa a negociar les retribucions del conjunt de les empleades i empleats públics valencians. L'Administració Valenciana només s'ha limitat a pagar una part de les retibucions acordades pel Ministeri de les Administracions Públiques i alguns sindicats a Madrid, però no ha iniciat cap procés de negociació, malgrat les reiterades peticions sindicals.

L'actitud de l'Administració Valenciana suposa que més de 120.000 empleades i empleats valencians perdran poder adquisitiu, la qual cosa suposa un menyspreu de la Generalitat Valenciana als seus treballadors i treballadores. STEPV-Intersindical Valenciana critica, molt durament, aquesta actuació i demana, com va fer a la darrera Mesa General de Negociació i en nombroses ocasions, que s'obriga la negociació de les retribucions per garantir la recuperació del poder adquisitiu i l'establiment d'una clàusula de revisió salarial.

València, 17 de desembre de 2004

Mesa General de la Función Pública de 16 de noviembre

Los empleados públicos continuaran perdiendo poder adquisitivo

La Mesa General de la Función Pública Valencia no ha negociado las retribuciones de los empleados y empleadas públicos, ya que se ha convocado cuando los Presupuestos están aprobados por la Generalitat Valenciana, presentados en la Cortes y en discusión parlamentaria. Este proceder de la Administración Valenciana, habitual en los últimos años, incumple la obligación que tiene de negociar las retribuciones del personal al servicio de la Administración, tal como determina la Ley 9/87 de Órganos de Representación de los Empleados Públicos. Esta actitud impide a las organizaciones sindicales la posibilidad de plantear sus legítimas reivindicaciones en la mesa de negociación y condena a los empleados públicos a continuar perdiendo capacidad adquisitiva.
En consecuencia, y para el 2004, como el IPC es del 3,6%, se constata que en noviembre hay una pérdida del poder adquisitivo del 0,9%. A esta pérdida hay que añadir la acumulada en los últimos años del gobierno del Partido Popular.
Para Intersindical Valenciana, la parte positiva de la reunión se reduce al compromiso del Conseller Justícia y Administraciones Públicas, Miguel Peralta, de revisar el funcionamiento de la Mesa General de Negociación que se concretará en la convocatoria de una reunión con los portavoces de las organizaciones sindicales durante la próxima semana para fijar el contenido de la Mesa General, la convocatoria de reuniones con una mayor frecuencia y el compromiso de cubrir los puestos de trabajo del conjunto de los Servicios de Prevención de Riesgos Laborales.

Respecto a las retribuciones de los empleados públicos, la Intersindical Valenciana continuará exigiendo la cláusula de revisión salarial; la recuperación de la pérdida del poder adquisitivo en los últimos años; la mejora de las condiciones laborales del personal itinerante al servicio de la Generalitat Valenciana; los Planes de prevención de riesgos laborales, las 35 horas semanales y el conjunto de reivindaciones pendientes, todo ello dentro de un marco de negociación valenciano.

Valencia, 16 de noviembre

Intersindical Valenciana reclama la clàusula de revisió salarial per als empleats públics

Demà, dilluns 15 de novembre, el Ple del Congrés de Diputats de les Corts Espanyoles debatiran dues esmenes, presentades per ERC, a l'article 19 de la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat per a 2005. Les dues esmenes incorporen la clàsusula de revisió salarial per a l'any 2004 i 2005 per a totes les administracions públiques i permeten que les diferents administracions negociaren un 0'5% de la massa salarial respectiva sense cap límit, de manera que no s'obligue a negociar un Pla de Pensions o res.

Les esmenes presentades per ERC tenen el suport de nombroses organitzacions sindicals d'arreu de l'Estat: ELA-STV (País Basc), CIG (Galicia), STES-Intersindical, ANPE, SAE, CGT, IAC (Catalunya), IC (Canàries), Intersindical Valenciana,... Aquests sindicats es van reunir amb els grups parlamentaris i han presentat propostes de cara als Pressupostos de l'Estat de 2005. Com a conseqüència de les reunions s'han presentat, entre d'altres, aquestes dues esmenes.

Intersindical Valenciana demana a tots els Grups Parlamentaris que voten favorablement a les dues esmenes presentades i no es repetessquen els fets de la Comissió Parlamentària del passat dimecres, 10 de novembre. La discussió va ser molt tensa i les votacions es van anar ajornant fins la nit. El resultat final, però, no va ser massa encoratjador per a les pretensions de les empleades i empleats públics: votaren a favor ERC, Bloque Nacionalista Galego (BNG), EAJ-PNV i Izquierda Verde-Izquierda Unida i membres del Grup Mixt, es va abstindre CiU i votaren en contra PSOE i PP.
 
Intersindical Valenciana esperem que els partits majoritaris, PSOE i PP, reconsideren la seua postura i ens donen una alegria a totes i tots els qui cobrem dels pressupostos. En especial, esperem una reconsideració per part del partit socialista, ja que va fer bandera del manteniment del poder adquisitiu dels funcionaris amb ocasió de la sentència de l'Audiència Nacional que condemnava el Govern de l'Estat a pagar la clàusula de revisió salarial signada en l'acord de 1995 i que el Govern del PP va incumplir en 1997.

València, 14 de novembre de 2004

Retribucions empleades i empleats públics 2005
La situació a 11 de novembre

Un any més la Generalitat Valenciana incompleix el que disposa l'article 32 de la Llei 9/87, d'Òrgans de Representació dels Empleats Públics*, ja que es duen les retribucions dels empleats públics valencians a la Mesa General només per a informar sobre el projecte de llei, no per a negociar-los. Si el Govern de la Generalitat vulguera negociar realment, hauria convocat la Mesa abans de presentar el projecte de llei de pressupostos a les Corts Valencianes.

D'altra banda, reclamem una major freqüència en les reunions de la Mesa General, ja que fins el moment només es reuneix una vegada a l'any, complint justet amb el mínim establert per la Llei 9/87 (art. 31.3). Funcionant d'aquesta manera és difícil poder negociar cap matèria. Aquesta situació duu a la minusvaloració de la Mesa com a òrgan negociador màxim de tota l'àrea pública.

Intersindical Valenciana considera que l’ordre del dia proposat per a la reunió de la Mesa General de Negociació del proper 16 de novembre es queda molt curt respecte d’alguns temes que us havíem sol·licitat tractar en les reunions preliminars, com són la posada en marxa dels serveis de prevenció, la modificació de la normativa sobre indemnitzacions del personal que realitza desplaçaments per raó del servei, la creació de la Mesa Sectorial d’Universitats, la reducció de la jornada en tots els sectors fins arribar a una jornada única de 35 hores setmanals, o la reglamentació de la negociació col·lectiva de les diferents Meses de negociació.

Atès que els diferents procesos que s'han posat en marxa per a minorar la precarietat en l'ocupació pública en la Generalitat no han aconseguit que aquesta baixe de forma significativa (fins i tot han augmentat, com és el cas de l'Administració del Consell), proposem la negociació de mesures per a reducció de la temporalitat, que permeta que al final de l'actual legislatura aquesta se situe en un màxim del 5% de la plantilla total.

Els acords a què es puga arribar hauran de comprendre també la creació per part de la Generalitat de les plantilles necessàries per a atendre els serveis que actualment estan cobrint empreses privades en règim d'assistències tècniques.

Per tot això, Intersindical Valenciana demana que en la Mesa General de Negociació s'incloga aquest punt a l'ordre del dia.

Respecte del primer punt de l’ordre de dia proposat per l'Administració Valenciana, en concret el Capítol I de la Llei de Pressupostos per a l’any 2005, Intersindical Valenciana fa les següents consideracions:

- El projecte de llei preveu un 2% de pujada general de retribucions, segons l’IPC previst. L’IPC d’enguany ja va pel 3’3% i es preveu el 3’5% en gener. També es preveu la incorporació del 20% del complement de destinació a les pagues extres, amb un total del 60%. Aquesta pujada suposa un 0’7% d’augment global anual de la massa salarial. L’impacte d’aquest augment en cada persona és diferent, ja que cal ajustar la pujada a les retribucions globals de cada empleat públic.

- En conseqüència, la pujada de les retribucions dels empleats públics valencians serà del 2,7% de mitjana, encara que en alguns casos serà inferior. Però, fins i tot si es pren aquesta dada com a fiable, la pèrdua de poder adquisitiu serà en 2004 d’entre un 0,6 i un 0,8%.

- El projecte de llei de pressupostos generals de l'Estat preveu dedicar, a més a més, un 0,8% de la massa salarial a augments del Capítol I dels seus empleats per diferents conceptes: un 0,5% per a un Pla de Pensions i un 0,3% per a reclassificacions i complement de productivitat. En el projecte de pressupostos de la Generalitat Valenciana no hi ha cap referència a aquestes quantitats.

- Atès allò exposat en el punt anterior, Intersindical Valenciana proposa al Govern Valencià que, pel mitjà que estime oportú, demane de les Corts General la modificació de l'article 19 (Bases y coordinación de la planificación general de la actividad económica en materia de gastos de personal al servicio del sector público)del Projecte de Pressupostos Generals de l'Estat en els següents punts:

Punt Dos: Incloure un nou paràgraf:

"Para garantizar el poder adquisitivo de los empleados públicos, se introduce una cláusula de revisión salarial consistente en abonar en una sola paga la diferencia entre la subida del 2% que contempla los P.G.E. y la desviación real del IPC. Esta cantidad será consolidable y se abonará en el mes de enero del año siguiente. Esta cláusula será de aplicación al año 2004."

Punt Tres: Modificar la redacció per la següent:

"Además del incremento general de retribuciones previsto en los párrafos precedentes, las Administraciones, entidades y sociedades a que se refiere el apartado Uno del presente artículo, podrán destinar hasta un 0'5 por cien de la masa salarial para mejorar sus condiciones retributivas, según lo que acuerden en sus respectivos ámbitos de negociación.

Para el cálculo de la aportación en el año 2005, se aplicará el porcentaje sobre el gasto correspondiente al conjunto de las retribuciones devengadas por el personal funcionario en los siguientes conceptos retributivos: retribuciones básicas, complemento de destino, complemento especifico y complementos de productividad o complementos análogos; y la masa salarial correspondiente al personal sometido a la legislación laboral definido en el artículo 22. Uno de esta Ley, sin computar a estos efectos los gastos de acción social."

 

- Intersindical Valenciana proposa un Acord de Mesa General de la Funció Pública Valenciana que tinga vigència durant el que resta de legislatura, que incloga o tracte els següents assumptes:

"Per a l'exercici de 2005, els complements específics d'aplicació al personal al servei del sector públic: personal funcionari docent, universitari i no universitari, personal funcionari de l'Administració de Justícia, personal funcionari de l'Administració del Consell de la Generalitat Valenciana, personal funcionari d'Administració i Serveis de les Universitats Valencianes, Personal Estatutari de les Institucions Sanitàries gestionades per la Conselleria de Sanitat, personal laboral de l'Administració del Consell, de les Institucions Sanitàries gestionades per la Conselleria de Sanitat i de les Universitats públiques valencianes i personal dependent d'Organismes Autònoms i Empreses Públiques, augmentaran el seu import per una quantitat equivalent al 0,8% del total de les retribucions anuals corresponents a cada lloc de treball en 2004.

"Entre els exercicis de 2005 i 2007, incorporació a les pagues extres de l'import equivalent al complement específic mensual de cada lloc de treball. Per a 2005, l'import serà l'equivalent al 33% de l'import mensual de cada complement específic o equivalent. Tant aquesta mesura com l'anterior permetran començar a recuperar poder adquisitiu perdut en els darrers anys.

"Clàusula de revisió salarial si en finalitzar l'any l'IPC s'ha desviat respecte de l'augment de retribucions efectuat en eixe exercici.

"Reducció de la jornada laboral setmanal fins les 35 hores. Planificació de la reducció progresiva entre els exercicis de 2005 i 2007.

Per tot això, Intersindical Valenciana exigeix que s'amplie l’ordre del dia de la reunió de Mesa General de la Funció Pública per al dia 16 de novembre de 2004 amb els següents punts:

- Reglamentació de la negociació col·lectiva de les diferents Meses de negociació.
- Constitució de la Mesa Sectorial d’Universitats Públiques Valencianes.
- Posada en marxa dels serveis de prevenció de la Generalitat Valenciana. Dates de creació dels llocs de treball necessaris i de la seua provisió.
- Modificació de la normativa sobre indemnitzacions del personal que realitza desplaçaments per raó del servei.
- Precarietat en l'ocupació pública. Reducció de la temporalitat en les plantilles dels diferents sectors i redució de les assistències tècniques.

València, 11 de novembre de 2004

Intersindical Valenciana
Sindicat de Treballadores i Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià-Intersindical Valeciana (STEPV-Iv)
Sindicat de Treballadores i Treballadors de l'Administració Pública Valenciana- Intersindical Valenciana (STAPV-Iv)
Sindicat de Treballadors i Treballadores de la Salut del País Valencià-Intersindical Valenciana (STSPV-Iv)
Sindicat de Treballadors i Treballadores de l'Administació-Intersindical Valenciana (STA-Iv).

Esquerra Republicana (ERC) defensa en el Congrés dels Diputats propostes d'Intersindical Valenciana

Com a fruit de les converses mantingudes per representants d'Intersindical Valenciana i Agustí Cerdà, diputat en el Congrés per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), respecte del contingut del Projecte de Llei de Pressupostos Generals de l'Estat per a 2005, aquesta formació política ha presentat diverses esmenes a l'article 19 del projecte. Aquestes esmenes es refereixen a les retribucions de les empleades i els empleats públics de totes les administracions públiques, ja que determinades normes contingudes en la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat són d'aplicació a totes les administracions per ser normes bàsiques.

En eixe sentit, la primera esmena es refereix a l'establiment de la anomenada clàusula de revisió salarial per al personal públic. Aquesta clàusula constava en l'acord Administració-Sindicats signat en 1995 pel llavors Govern socialista de Felipe González, acord que va incumplir el Partit Popular i que va provocar un gran aldarull quan l'Audiència Nacional va condemnar el Govern a cumplir-la. Posteriorment, el Tribunal Suprem va anul·lar la sentència de l'Audiència Nacional, no sense que abans d'això els representants del PSOE en el Congrés dels Diputats reclamaren el cumpliment de l'Acord de 1995 esmentat i prometeren el seu compliment en cas de tornar a governar.

La segona esmena es refereix a la disposició d'un 0,5% de la massa salarial de cada administració pública, que l'Administració de l'Estat ha pactat amb els seus sindicats dedicar a un Fons de Pensions i que preveu la Llei de Pressupostos Generals de Estat que cada Administració podrà dedicar només per a "fons de pensions o assegurances de jubilació", sense cap altra alternativa. Amb l'esmena proposada, cada Administració podrà negociar amb els sindicats que tinguen representació en ella a què volen dedicar eixos diners, sense l'obligació de dedicar-los a un fons de pensions.

Tot seguit reproduïm les esmenes:

TÍTULO III: De los gastos de personal

CAPÍTULO I: Del incremento de los gastos del personal al servicio del sector público.

Artículo 19.- Bases y coordinación de la planificación general de la actividad económica en materia de gastos de personal al servicio del sector público.

Primera enmienda: Punto Dos: Incluir después del primer párrafo el siguiente:

"Para garantizar el poder adquisitivo de los empleados públicos, se introduce una cláusula de revisión salarial consistente en abonar en una sola paga la diferencia entre la subida del 2% que contempla los P.G.E. y la desviación real del IPC. Esta cantidad será consolidable y se abonará en el mes de enero del año siguiente. Esta cláusula será de aplicación al año 2004."

Segunda enmienda: Punto Tres: Cambiar toda la redacción actual propuesta por la siguiente:

"Además del incremento general de retribuciones previsto en los párrafos precedentes, las Administraciones, entidades y sociedades a que se refiere el apartado Uno del presente artículo, podrán destinar hasta un 0'5 por cien de la masa salarial para mejorar sus condiciones retributivas, según lo que acuerden en sus respectivos ámbitos de negociación.

Para el cálculo de la aportación en el año 2005, se aplicará el porcentaje sobre el gasto correspondiente al conjunto de las retribuciones devengadas por el personal funcionario en los siguientes conceptos retributivos: retribuciones básicas, complemento de destino, complemento especifico y complementos de productividad o complementos análogos; y la masa salarial correspondiente al personal sometido a la legislación laboraldefinido ea en el artículo 22. Uno de esta Ley, sin computar a estos efectos los gastos de acción social."

Primera valoració de l'STEPV-Iv dels pressupostos 2005

STEPV-Iv  considera de supervivència els pressupostos d’educació de la Generalitat Valenciana per al 2005

Els pressupostos d'educació per a l'any 2005 presentats per la Generalitat Valenciana no suposen cap avanç per a l'educació pública. Semblen més uns comptes públics de "pressupost zero". No hi ha cap tipus de missatge il·lusionant per a la Comunitat educativa ni cap tipus de novetat. El projecte estrella de "CREAESCOLA" no te ni l’aportació suficient per a poder complir durant 2005 la part del total de les obres previstes. El pressupost de CIEGSA, empresa encarregada de la construcció de centres públics, té assignat un 47 % menys de pressupost que l’any passat, ja que de 201.228,24 (milers €) en 2004 tindrà un pressupost de 156.770,89 milers d’euros per a 2005.

Son uns pressupostos de tràmit i es limiten a mantindre en uns nivells de subsistència als diferents serveis i programes educatius del sistema públic d'ensenyament no universitari. S’ha notat que no hi ha diners i que el deute acumulat de la Generalitat (especialment per projectes emblemàtics com Terra Mítica) passa factura.

Malgrat la propaganda de ser un anys més els "pressupostos més socials de la història", contemplen en educació pública uns increments mínims, quan no negatius, en tot allò que suposa una millora qualitativa del servei públic d'educació que s'imparteix a les escoles, col·legis i instituts que depenen de la Generalitat Valenciana.

S'abandonen a la seua sort programes educatius que només des de la iniciativa pública garanteixen un abast global i una repercussió efectiva en la societat valenciana.

Alguns exemples serien:

a)Infrastructures

El retrocés en el control de les inversions en la construcció de les infrastructures necessàries per a la implantació dels ensenyaments previstos en la LOGSE. Ni tan sols el nou invent de CREAESCOLA per a la construcció de centres escolars apareix dotada pressupostàriament amb el capital necessari per a construir en 2005 tots aquells centres pendents, any rere any, i que obstaculitzen el desenvolupament complet del nou sistema educatiu, especial i directament en l'ensenyament públic.

b)Despeses de funcionament dels centres públics

Un any més la partida del pressupost on estan les despeses de funcionament dels centres docents públics reflecteix un increment enganyós, ja que amb ell ha d'atendre's no sols als centres nous que han començat a funcionar en 2004 i ho faran al llarg de 2005 sinó també a tots el programes i despeses de funcionament de la Direcció General d’Ensenyament. Així l’increment del 27,69 % en Primària i del 25,89 % en Secundària (21,06 en el conjunt de centres públics no universitaris) no arriba al 30% reclamat pels centres per poder afrontar el desfasament entre les previsions de l'Administració quant a despeses es refereix i els increments de preus d'aquells béns que es necessiten per al funcionament ordinari dels centres: Combustible, electricitat, telèfon i especialment el manteniment d'equips informàtics, ... 

c) Subvencions a Centres docents privats amb concert.

En el capítol de la despesa en concerts amb els centres privats en les etapes d'Educació Infantil/Primària i Educació Especial continuen mantenint un any més uns increments elevats

d) Ordenació i Innovació Educativa i Formació del professorat 

La partida pressupostària de la Direcció General d'Ensenyament destinada als Programes de Garantia Social té un increment del 0,23 % respecte a l'any 2004.

La línia destinada a les ajudes individuals de formació per al professorat passa de 346,70 milers d’euros a 527,00 milers d’euros (incrementa en 34 %)

e) Gratuïtat de llibres de text i materials curriculars.

L’any 2004 la línia de subvenció per a l’alumnat de Primària tenia 11.798,99 milers d’euros i s’incrementa només en un 9,8 % el que suposarà que tampoc s’arribe al total de la gratuïtat dels llibres de text i materials curriculars.

d) Menjadors escolars.

Tampoc l’increment en les ajudes de menjador, que possibiliten l’escolarització, tenen un increments suficient atès que sols serà del 5,3 %.

Promoció i ús del valencià

També un any més la partida per al programa de promoció i ús del valencià no és prioritari per al govern de la Generalitat Valenciana. L'import total del programa és un 0,2 % menys que el de l’any 2004.

f) Formació de Persones Adultes

Tampoc la Formació de Persones Adultes mereix l'atenció que els agents socials venent demandant des de la promulgació de la Llei de Persones Adultes a l'any 1995. La línia per al finançament de la Formació de les persones adultes té un increment del 0 % . És a dir cap, es mantenen els mateixos 3.377.500 de euros de l’any 2004.

L’STEPV-Iv considera necessaris uns pressupostos d’educació realistes i amb una orientació clara i indiscutible cap a l’ensenyament públics i això passa per un increment substantiu de les despeses de funcionament dels centres, les ajudes a l’escolarització, l’atenció a la dignificació i reconeixement social del professorat i la correcta planificació i realització de l’adequació de la xarxa de centres públics exigida per la legislació vigent des de 1990 i que hores d’ara afecta a un 90 % del centres d’ensenyaments de règim especial (conservatoris, escoles d’idiomes, escoles d’art i disseny), a un 80% del centres d’educació infantil i primària i a un 35 % dels Instituts d’Educació Secundària.

El sindicat presentarà als grups parlamentaris les seues propostes per a que s’esmenen els pressupostos presentats i pugam gaudir veritablement d’un ensenyament públic, popular, democràtic i valencià de qualitat.

València, 29 d’octubre de 2004

Manifest intersindical sobre la situació dels empleats i empleades públics

El dijous 14 d'octubre de 2004 els sindicats ANPE, CIG, CGT, ELA, IAC, SAE i STEs-INTERSINDICAL, han signat un manifest (que s'adjunta) amb una valoració sobre la situació, insostenible, en que es troba l'Administració Pública i els seus empleats i empleades.

Aquesst manifest s'ha traslladat als portaveus dels diferents grups parlamentaris en la Comissió d'Administracions Públiques del Congres dels Diputats.

Els sindicats signants rebutgen la constitució de forums excloents, al marge de les meses de negociació, en els que es prenen decisions sobre el funcionament de l'Administració Pública i sobre les condicions de treball dels més de dos milions de persones empleades públiques. Aquesta és una forma de centralitzar la negociació, en contra de la democràcia i la participació de les treballadores i treballadors.

Així mateix rebutgen el mal anomenat augment salarial reflexat en l'Acord signat pel Ministeri d'Administracions Públiques i els sindicats UGT, CCOO i CSIF. L'augment del 3,5% publicat per tots els mitjans de comunicació, només significarà un 2% en la nòmina real del personal empleat públic.

València, 15 d'octubre de 2004

Intersindical Valenciana considera inacceptable la proposta salarial per a l'any 2005 per a les empleades i empleats públics.

Les empleades i empleats públics tornaran a perdre poder adquisitiu.

Intersindical Valenciana valora negativament la proposta salarial per a les empleades i empleats públics per a l'any 2005 que s'arreplega als Pressupostos Generals de l'Estat. La proposta es presenta públicament com un augment del 3,5%, cosa que no és certa i, molt menys, en el cas d'aquelles matèries transferides a les Comunitats Autònomes.

Intersindical Valenciana critica que es presente com augment salarial el 0,5% de la massa salarial que va destinat al Pla de Pensions del Personal de l'Administració General de l'Estat. En eixe sentit, Intersindical Valenciana afirma que aquestes aportacions no beneficien al personal de les Administracions Autònomiques i Locals i aquesta partida no es un augment nou sinó la quantitat aportada l'any passat. Per altra part, Intersindical Valenciana critica l'interés de l'Administració Central i d'alguns sindicats -accionistes de l'entitat gestora d'aquest fons de pensions privat- per incloure una partida pressupostària que hauria de destinar-se a l'augment dels salaris de les empleades i empleats públics. El Sindicat critica aquesta mesura que suposa un pas més en la privatització del sistema públic de pensions.

Altra part de l'augment, un 0,3%, que es destinarà a pagar la productivitat afectarà només a una part del personal de l'Administració General de l'Estat, però en cap cas al personal que treballa per a les Administracions Autonòmiques o Locals ni tampoc al personal sanitari o docent.

La quantitat destinada a l'augment de les pagues extraordinàries, un 0,7%, no s'aplicarà a aquells col.lectius d'empleades i empleats públics que ja tenien aconseguida aquesta millora salarial fruit de les negociacions als diferents àmbits autonòmics, locals o sectorials.

Per tot açò, l'únic augment salarial real per a les empleades i empleats públics serà del 2% (IPC previst per al 2005), la qual cosa suposa una nova pèrdua de poder adquisitiu (l'IPC actual està situat en el 3,3%). En el millor dels casos podem cosiderar un augment salarial de 2,7%, incloent-hi el 0,7% destinat a les pagues extraordinàries, però mai del 3,5%.

Intersindical Valenciana afirma que l'acord entre el Ministeri de les Administracions Públiques i els sindicats CCOO, UGT i CSI-CSIF és insuficient i inacceptable. Aquest acord s'oblida de la sentència de l'Audiència Nacional i de reivindicacions salarials fonamentals com ara: augment igual a l'IPC real, recuperació del poder adquisitiu i clàusula de revisió salarial, pagues extraordinàries completes o triennis per al personal eventual i interí. Per altra part, l'acord suposa la centralització de la negociació salarial a Madrid, retallant les competències dels governs autonòmics i de les administracions locals per poder negociar les condicions salarials del seus treballadors i treballadores.

STEs-i considera inaceptable la propuesta salarial para el personal empleado público

La Confederación de Sindicatos de Trabajadoras/es de la Enseñanza (STEs-intersindical), valora negativamente la propuesta salarial presentada por el Ministerio de Administraciones Públicas para aplicar al personal funcionario, por considerarla incompatible con la defensa de los servicios públicos y de sus empleadas y empleados.

Los motivos que nos llevan a rechazar esta oferta son, básicamente, los siguientes:

-La propuesta presentada en nada se parece a la inicialmente aireada por el ministro Jordi Sevilla, de un aumento salarial del 3,5%. Se vende como una subida del 3,2% global lo que, en el mejor de los casos, sólo afecta a una administración, puesto que la subida al 0,5% del fondo de pensiones no llegaría de ninguna manera al personal dependiente de otras administraciones. Tampoco afecta la subida de las pagas extras (20% del C.D.) a aquellas personas que, en su comunidad autónoma o en su Ayuntamiento, tienen ya conseguida la incorporación del complemento de destino.

Por lo tanto, la única subida salarial real es la del 2% (IPC previsto para 2005) o lo que es lo mismo, nueva pérdida de poder adquisitivo (el IPC anual está por el 3,3%).

-Es cuestionable el ámbito en el que se quiere hacer lo que no está siendo sino una parodia de negociación. La Mesa en cuestión reúne sólo a organizaciones sindicales de la Administración General del Estado, mientras sus acuerdos vinculan, por la vía de los Presupuestos Generales del Estado, a todo el personal empleado público, sea cual sea el sector al que pertenezca o la administración de la que dependa.

-Se sigue vendiendo como subida salarial la aportación a fondos de pensiones –o salario diferido, como lo están llamando-. Llama la atención el interés de los sindicatos presentes en la mesa –y accionistas en la entidad gestora de este fondo de pensiones - por incluir el dinero que debiera destinarse a las empleadas/os públicos, en estos fondos.

-La propuesta se olvida de reivindicaciones salariales fundamentales, como la subida igual al IPC real; recuperación de poder adquisitivo y cláusula de revisión salarial; pagas extras iguales a sueldo mensual íntegro; trienios para el personal interino y eventual; desaparición de los complementos de carácter arbitrario como la productividad o disminución de las diferencias salariales.

-Igualmente se refuerza la contribución para privatizar el sistema público de pensiones y se conduce a la generalización de los fondos de pensiones para el personal de las administraciones autonómicas y locales.

Por último, cabe recordar que tampoco se habla nada de asuntos tan importantes como la jornada laboral, la movilidad, estabilidad en el empleo y acceso a la función pública, negociación colectiva del personal empleado público, formación, conciliación de la vida laboral y personal, salud laboral o defensa de los servicios públicos, por lo que cabe concluir que se trata de una propuesta que dista mucho de ser la idónea desde un punto de vista de defensa de los servicios públicos y de sus trabajadoras y trabajadores.

Confederación de STEs-intersindical
23-9-04

Intersindical Valenciana demana al nou Conseller de Justicia i Administracions Públiques que potencie la negociació col·lectiva dels funcionaris.

En la reunió mantinguda hui entre la Intersindical Valenciana i el Conseller Miguel Peralta, se li ha fet palesa la necessitat de potenciar el paper de la Mesa General de la Funció Pública, així com la de crear la Mesa d’Universitats, com a única fòrmula per a donar solucions coherents a la problemàtica del personal funcionari en els seus diferents àmbits.

Aquesta reunió, primera de la ronda preparatòria de la convocatòria de la Mesa General que el Conseller té previst realitzar amb les diferents organitzacions sindicals, s’ha fet un repàs de les qüestions pendents de l’anterior Conseller com a President de la Mesa General i la Sectorial de Funció Pública i dels temes que afecten a la Funció Pública Valenciana i als treballadors del sector.

Entre altres coses s’ha fet énfasi en la necessitat de canviar la dinàmica de treball de la Mesa General, recordant-li que fins ara sols es convocava una vegada a l’any per a informar del projecte pressupostos, quan aquest ja estava presentat a les Corts; impedint qualsevol possibilitat de negociar i millorar les retribucions del personal funcionari, més enllà de l’increment establert via pressupostos de l’Estat, com ho han fet en altres Comunitats Autònomes, impulsar la creació dels Serveis de Prevenció i la reducció de la jornada laboral.

En el mateix sentit, la Intersindical ha insistit en el paper que ha de jugar la Mesa General com a foro de negociació per a l’homologació de les, cada vegada més dispars, situacions laborals i econòmiques del personal dependent de la Generalitat Valenciana com és el cas del personal docent, el sanitari i el funcionari de l’administració del Consell i de justícia.

Per altra banda, també s’ha transmet al Conseller, ja com a responsable de la Mesa Sectorial de la Funció Pública, la necessitat de l’acompliment amb caràcter d’urgència dels compromissos assumits per la Conselleria pel que fa al Pla d’estabilitat; el qual, un any desprès d’haver estat signat, encara no s’ha traduït en la publiciació de les convocatòries de selecció i provisió de places que estan previstes. Uns fets que demostren una certa deixadesa en l’acompliment dels pactes subscrits amb les organitzacions sindicals que, a més, es veu agreujat per la interinitat endèmica dels titulars d’aquesta Conselleria.

En definitiva, el Sindicat ha demanat al nou conseller agilitat i rapidesa en la resolució dels problemes pendents, impulsar la negociació col.lectiva, el respecte als òrgans de representació legalment establerts i una aposta més decidida per exercir les competències que té la Generalitat Valenciana en matèria de funció pública.

València, 20 de setembre de 2004

Intersindical Valenciana demana al conseller Peralta la convocatòria de Mesa General de la Funció Pública

Intersindical Valenciana (integrada en l'àmbit de la Generalitat Valenciana per STEPV-Iv -ensenyament-, STAPV-Iv -administració pública i de justícia-, i STSPV-Iv -sanitat-) va demanar divendres passat, 3 de setembre, la convocatòria de la Mesa General de Negociació de la Funció Pública Valenciana. Ho va fer en un escrit dirigit al nou conseller de Justícia i Administracions Públiques, Miguel Peralta, en el que el Sindicat considera imprescincible que la convocatòria tinga lloc el més aviat possible.

Els assumptes que Intersindical planteja que cal negociar en el seu escrit són:

• Retribucions per a 2005 per al conjunt de les empleades i empleats de la Generalitat, amb un augment que supose el començament de la recuperació del poder adquitiu perdut.
  (Cal recordar que els empleats públics han perdut prop d'un 20% de poder adquisitiu en els últims quinze anys).

• Pagues extres amb un import equivalent al 100% d'una mensualitat normal per al conjunt de les empleades i empleats de la Generalitat.
  (Cal recordar que els empleats de la Generalitat no cobren pagues extres completes -per un import igual al de una mensualitat- sinó que cobren només el sou base, la qual cosa representa un import aproximat de la meitat de les retribucions mensuals normals).

• Clàusula de revisió salarial.
  (En l'Administració Pública no s'aplica des de fa deu anys)

• Reducció de jornada fins les 35 hores per a tots els sectors de l'Administració
  (Hi ha un acord per a una reducció parcial només per a l'Administració del Consell, no per a la resta de sectors)

• Reglamentació de la negociació col·lectiva de les diferents Meses de Negociació.
  (Petició sindical històrica, històricament desatesa pels representants de l'Administració).