|
|
|
Informe de la Mesa General de 13 de
novembre
La Intersindical Valenciana ha demanat que es produira un veritable procés
de negociació de l'augment retributiu per a l'any 2004 de les empleades i empleats públics de la Generalitat Valenciana i que s'establira un
calendari de negociació dels temes que afecten tots els sectors que la
composen, en concret la reducció de la jornada laboral a 35 hores, la clàusula de revisió salarial i les pagues extraordinàries completes. A més
a més, la Intersindical Valenciana ha reclamat la negociació d'un document marc que establesca les retribucions i les condicions laborals per als
propers quatre anys.
La primera resposta de la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques ha consistit en explicar els Pressupostos de la Generalitat
Valenciana, donant un nombre considerable de dades i xifres, però sense entrar a la negociació.
Després d'una roda d'intervencions sindicals, exigint la negociació i que
les empleades i empleats públics no tornen a perdre poder adquisitiu i vegen empitjorades les seues condicions laborals, el conseller s'ha
compromés a convocar una nova Mesa General de Negociació en les properes setmanes amb la finalitat de negociar un acord marc de legislatura.
La Intersindical Valenciana lamenta que els Pressupostos del 2004 no arrepleguen un augment salarial que compense la pèrdua de poder adquisitiu
com a mostra del talant negociador de la Generalitat Valenciana i exigeix una ràpida convocatòria de la Mesa General de Negociació per donar
satisfacció a les legítimes reivindicacions dels més de 120.000 treballadores i treballadors de la Generalitat Valenciana.
València, 13 de novembre de 2003
|
|
|
|
|
|
Conselleria de Justícia i Administracions Públiques
convoca la Mesa General de Negociació per al 13-nov. per tractar sobre el Capítol I del projecte de Llei de Pressupostos per a l'any
2004.
La reunió està convocada en un Hotel de la ciutat de València.
La Intersindical Valenciana ha demanat al conseller de Justícia i Administracions Públiques la modificació de l'ordre del dia de la Mesa
General de Negociació. Els temes proposat per la Intersindical Valenciana són:
- L'augment de les retribucions del personal funcionari i estatutari de la
Generalitat Valenciana per a l'any 2004. La Llei 9/1987, de 12 de juny, d'ÓRGANS DE REPRESENTACIÓ, DETERMINACIÓ DE LES CONDICIONS DE TREBALL I
PARTICIPACIÓ DEL PERSONAL AL SERVEI DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES, estableix que és una de les competències de la Mesa General de Negociació.
- Reglament de la Mesa General de Negociació.
- Establiment d'un calendari de negociació dels temes generals que afecten al
conjunt de les empleades i empleats públics de la Generalitat Valeniciana.
La Intersindical Valenciana considera inajornable la negociació de les condicions de treball del personal itinerant i dels serveis de prevenció.
- Revisió de l'acord de permisos sindicals.
La Intersindical Valenciana critica el fet que la Generalitat Valenciana haja presentat els Pressupostos a les Corts Valencianes sense haver
convocat prèviament la Mesa General de Negociació. Respecte del contingut del projecte la Intersindical Valenciana considera que l'augment previst
del 2% és insuficient i condemna a una nova pèrdua de poder adquisitiu a les empleades i empleats públics, així com a aquells col.lectius de
treballadores i treballadors que el seu salari depén dels Pressupostos de la Generalitat Valenciana. El personal al servei de les Administracions
Públiques acumula una pèrdua de més de 6,8% des de l'any 1996, per les reiterades congelacions salarials o per augments salarials insuficients com
l'aprovat pel Ple del Consell de la Generalitat Valenciana.
La Intersindical Valenciana espera que la reunió convocada no siga una simple reunió informativa, com la celebrada els anys anteriors, on
s'explique el capítol I del Pressupostos, barrejant xifres, conceptes,... i no s'entre en un veritable procés de negociació.
Per altra part, la Intersindical Valenciana considera inacceptable que la reunió s'haja convocat en un hotel i no en una dependència oficial de les
moltes que té la Generalitat Valenciana. Per la qual cosa, li demanen que es canvie el lloc de la convocatòria.
València, 12 de novembre de 2003
|
|
|
|
|
|
Primera valoració
de l'STEPV-Iv dels pressupostos 2004
L’ STEPV-Iv considera enganyosos els pressupostos
de la Generalitat Valenciana del 2004
Els pressupostos d'educació per a l'any 2004 presentats
per la Generalitat Valenciana no suposen cap avanç per a l'educació
pública.
Son uns pressupostos de tràmit i es limiten a mantindre en
uns nivells de subsistència als diferents serveis i programes educatius del
sistema públic d'ensenyament no universitari.
Contemplen increments mínims, quan no negatius, en tot
allò que suposa una millora qualitativa del servei públic d'educació que
s'imparteix a les escoles, col·legis i instituts que depenen de la
Generalitat Valenciana.
S'abandonen a la seua sort programes educatius que només
des de la iniciativa pública garanteixen un abast global i una repercussió
efectiva en la societat valenciana.
Alguns exemples serien:
Infrastructures
El retrocés en el control de les inversions en la
construcció de les infrastructures necessàries per a la implantació dels
ensenyaments previstos en la LOGSE. Ni tan sols el nou invent de CIEGSA per a
la construcció de centres escolars apareix dotada pressupostàriament amb el
capital necessari per a construir tots aquells centres pendents, any rere any,
i que obstaculitzen el desenvolupament complet del nou sistema educatiu,
especial i directament en l'ensenyament públic.
|
2003 |
2004 |
DIFERÈNCIA |
% |
E. PRIMARI |
18.469,41 |
16.285,55 |
-2.183,86 |
-11,8 |
E. SECUNDARI |
25.705,1 |
23.560,74 |
-2.144,27 |
-8,3 |
TOTAL |
44.174,51 |
39.846,29 |
-4.328,22 |
-10,86 |
Despeses de funcionament dels centres públics
El pressupost per a les despeses de funcionament dels
centres docents públics reflecteix un increment enganyós, ja que amb ell ha
d'atendre's no sols als centres sinó també a tots el programes i despeses de
funcionament de la Direcció General. Sense comptar el desfasament entre les
previsions de l'Administració quant a despeses es refereix i els increments
de preus d'aquells béns que es necessiten per al funcionament ordinari dels
centres: Combustible, electricitat, telèfon i especialment el manteniment
d'equips informàtics, ...
|
2003 |
2004 |
DIFERÈNCIA |
% |
E. PRIMÀRIA |
26.002,14 |
31.454,24 |
5.452,1 |
21 |
E. SECUNDÀRIA |
34.620,56 |
39.925,56 |
5.305 |
15 |
TOTAL |
60.622,7 |
71.379,8 |
10.757,1 |
15,07 |
En el capítol de la despesa en concerts amb els centres
privats en les etapes d'Educació Infantil/Primària i Educació Especial
continuen mantenint un any més uns increments elevats
|
2003 |
2004 |
DIFERÈNCIA |
% |
EI/ PRIM/EE |
199.269,27 |
21.6200,5 |
1.6931,23 |
8,5 |
ESO |
118.728,71 |
130.200,17 |
1.1471,46 |
9,66 |
Cicles FPE. GM |
196.58,47 |
20.570,55 |
2461,96 |
11,96 |
BATX. |
10.155,92 |
11.089,38 |
933,46 |
9,2 |
L' import de totes les línies de subvenció per als
concerts amb empreses privades que presten el servei públic d'educació és
el següent: 390.921.090.000 euros lo que representa un 8,97 % més que
la quantitat destinada a les mateixes línies en l'any 2003.
Ordenació i Innovació Educativa i Formació del
professorat
La partida pressupostària de la Direcció General
d'Ensenyament destinada a l'Ordenació i Innovació Educativa i Formació del
professorat (programa 421.30) té un increment 0 respecte a l'any 2003.
Curiosament aquest és l'òrgan encarregat del desplegament de la Llei de
Qualitat a la Comunitat Valenciana, així entre els seus objectius estan :
- Afavorir la qualitat de l'ensenyament en totes les
etapes
- Promoure el valencià a l'ensenyament
- Promoure l'aplicació de plans d'atenció a la diversitat de l'alumnat i
programes de compensació educativa
- Promoure l'educació intercultural de tot l'alumnat i l'atenció educativa
a l'alumnat immigrant
- Organitzar accions formatives per al professorat no universitari.
Doncs per aquests objectius que també ho són de la LOCE
no es contempla increment sobre les partides de l'any anterior
Promoció i ús del valencià
També un any més la partida per al programa de
promoció i ús del valencià no és prioritari per al govern de la
Generalitat Valenciana. L'import total del programa és de 60.717.600 euros el
que representa sols un augment del 5,5% sobre l'any anterior.
Formació de Persones Adultes
Tampoc la Formació de Persones Adultes mereix
l'atenció que els agents socials venent demandant des de la promulgació de
la Llei de Persones Adultes a l'any 1995. La línia per al finançament de la
Formació de les persones adultes és de 3.377.500 de euros el que representa
sobre els 3.226.600 de l'any 2003 un insuficient increment de 4,7 %.
|
|
|
|
|
|
Concentració de
delegats i delegades de la Intersindical Valenciana
La protesta es convoca pel malestar
ocasionat per l’increment retributiu previst als Pressupostos de la
Generalitat i per la negativa a convocar la Mesa General.
Avui la Intersindical Valenciana ha concentrat a un
centenar de delegats i delegades davant la Conselleria de Justícia i
Administracions Públiques, la Generalitat i Les Corts Valencianes per posar
de manifest la seua disconformitat amb l’increment del 2% en les
retribucions dels treballadors públics, previst als pressupostos de la
Generalitat per l’any 2004, i per l’absència de voluntat negociadora del
Partit Popular al no convocar prèviament la Mesa General de la Funció
Pública.
El Projecte de Llei de Pressupostos de la Generalitat
Valenciana presentat pel seu tràmit a les Corts Valencianes, preveu un
increment de les retribucions del personal al servei de la Generalitat per a l’any
2004 d'un 2%, vinculant-ho a la previsió de l’increment de l’IPC pel
mateix període.
Aquesta previsió allunyada de la realitat, tal i com ve
demostrant-se cada any, suposa una pèrdua de poder adquisitiu significativa
pels treballadors públics que està sent ignorada reiterada i deliberadament
pel Consell de la Generalitat. No sols pel fet de què els pressupostos no
contemplen una clàusula de revisió salarial que poguera corregir les
desviacions en la previsió de l’IPC, sinó que, a més, l’Administració
actua de forma dictatorial ignorant la negociació col·lectiva i negant-se a
convocar la Mesa General, quan així ha estat sol·licitat per les
organitzacions sindicals.
Aquesta actitud la considerem absolutament condemnable,
perquè suposa un menyspreu a la legislació vigent que obliga a la
negociació de les condicions retributives dels treballadors i treballadores
i, perquè penalitza a aquest col·lectiu convertint-lo en l’únic blanc de
les polítiques de dèficit zero i de contenció de la despesa pública. La
Intersindical Valenciana no pot admetre cap conducta que vulnere les regles
del joc democràtic i, per tant, es reserva el dret a exercir les accions
legals que estime oportunes si no es produeix un canvi d’actitud que
demostre un escrupolós respecte al dret a la negociació col·lectiva.
València, 30 d’octubre de 2003
|
|
|
|
|
|
La Intersindical Valenciana considera insuficient l'augment del 2% de les
retribucions de empleades i empleats públics per al l'any 2004 aprovat pel Consell de la Generalitat
Valenciana
La Generalitat Valenciana no ha convocat la Mesa General de Negociació.
La Intersindical Valenciana critica, durament, l'acord del Consell de la Generalitat Valenciana pel qual les retribucions de les empleades i
empleats públics -sanitat, justícia, educació i administració del consell- augmentaran només un 2% l'any 2004.
La Intersindical Valenciana afirma que la Generalitat Valenciana no ha convocat la Mesa General de Negociació per negociar les retribucions per al
2004 de tot el personal que hi treballa. Per al sindicat és preceptiva la convocatòria de la Mesa General cosa que no s'ha fet, malgrat les
reiterades peticions de les organitzacions sindicals i el compromís del conseller de Justícia i Administracions Públiques, Victor Campos, de
convocar-la en acabar la negociació del "Pla d'Estabilitat" per al sector de l'Administració Pública. En la Mesa General de 31 de juliol, el
conseller es va comprometre a, en acabar la negociació del pla, convocar-la per negociar les retribucions del 2004.
Per altra part, la Generalitat Valenciana no ha tingut en compte la legislació bàsica sobre funcionaris, en concret la llei d'òrgans de
representació, determinació de les condicions de treball i participació del personal al servei de les Adminsitracions Públiques (LOR) que obliga a les
Administracions Públiques a negociar "l'augment de les retribucions dels funcionaris i del personal estatutari". Donc bé, malgrat que l'ordenació
jurídica obliga a la Generalitat Valenciana, aquesta no ha negociat les retribucions ni ha convocat la Mesa General de Negociació. El sindicat
estudiarà les accions legals contra els Pressupostos de la Generalitat Valenciana per contemplar un augment retributiu que no s'ha negociat en el
corresponent òrgan de negociació.
Pel que fa a l'augment del 2%, el sindicat considera que és insuficient i que condemna a una nova pèrdua de poder adquisitiu a les empleades i
empleats públics, així com a aquells col.lectius de treballadores i treballadors que el seu salari depén dels Pressupostos de la Generalitat
Valenciana. El personal al servei de les Administracions Públiques acumula un pèrdua de més de 6,8% des de l'any 1996, per les reiterades congelacions
salarial o per augments salarials insuficients com l'aprovat pel Ple del Consell de la Generalitat Valenciana.
La Intersindical Valenciana demana la convocatòria immediata de la Mesa General de Negociació, abans de la presentació en les Corts Valencianes de
l'esborrany dels Pressupostos per al 2004. Al mateix temps demana que l'augment salarial ha de ser, com a mínim, igual a la pujada dels preus
resultants per a tot l'any 2003, amb la finalitat de no tornar a perdre poder adquisitiu com en anys anteriors, així com mesures concretes que
contemplen possibles desviacions de l'IPC i quantitats per recuperar part del poder adquisitiu perdut els darrers anys .
València, 25 d'octubre de 2003.
|
|
|
|
|
|
Con la colaboración
de las centrales sindicales mayoritarias
Hacia el desmantelamiento del sistema público
de pensiones
El pasado 7 de octubre fueron ratificadas, por el MAP y los
sindicatos CC.OO., UGT y CSIF, las condiciones para el desarrollo de un plan de
pensiones para el personal empleado público de la Administración General del
Estado.
Este plan de pensiones es una piedra más contra un sistema
público de pensiones que garantice unas retribuciones suficientes para las
personas jubiladas.
A fuerza de poner en duda la capacidad del Estado para hacer
frente a las pensiones futuras, con el argumento básico del progresivo
envejecimiento de la población, se está dando por cierta la inviabilidad del
sistema.
Entendemos que desde las empresas aseguradoras y financieras
privadas exista interés en mantener la incertidumbre sobre su viabilidad.
Alguna se estará frotando las manos con el suculento pastel que le espera.
Gestionar y ser depositario de 54’65 millones de euros al año (en pocos años
las cifras se dispararían) es todo un negocio.
Lo que es menos entendible es que quien tenía que garantizar
un sistema público de pensiones, sea quien divulgue dudas, implícitas y
explícitas, sobre su funcionamiento. Aunque esta política de privatizaciones y
apoyo a los sectores más poderosos de nuestra sociedad responde perfectamente a
su ideario y a las directrices de la OMC.
Aún se entiende menos que sindicatos que dicen defender los
Servicios Públicos, contribuyan a su cuestionamiento y desmantelamiento.
Con las nuevas normas que regulan el sistema de jubilaciones,
a través de acuerdos entre el Gobierno, CEOE, CC.OO. y UGT, lo que se planteó
en su origen, no fue una distribución más justa de los fondos que generan las
cotizaciones a la Seguridad Social, más bien al contrario, parece que el
objetivo era calcular las pensiones para que haya superávit económico en la
cuenta de cotizaciones y, al mismo tiempo, rebajar los aportes (¿?) al sistema
por parte de los empresarios.
Por los resultados parece que lo consiguieron. Como es
natural, las consecuencias son que sigue habiendo pensiones de subsistencia y
muchos colectivos no consiguen tener jubilación, pero para eso están los
fondos privados de pensiones. El círculo se cierra de forma perfecta. Salen
ganando los de siempre y perdiendo, por desgracia, también los de siempre.
Por otra parte, se les están otorgando a los fondos de
pensiones unas cualidades que en modo alguno responden a la realidad. La
sustitución de los sistemas públicos de pensiones, basados en la solidaridad
intergeneracional, por los fondos de pensiones, basados en el ahorro personal de
quien puede permitírselo, conlleva graves peligros y consecuencias:
-Con los fondos nada se garantiza, como lo demuestran las
quiebras de grandes empresas europeas y americanas y, por consiguiente, de sus
fondos de pensiones. Por no hablar del caso argentino.
-El valor bursátil de los fondos se está reduciendo en los
últimos años, y por lo tanto, se reduce, en vez de aumentar, el valor del
ahorro conseguido por una persona a lo largo de su vida laboral.
-Solamente las personas con sueldos altos pueden permitirse
invertir en un fondo de pensiones.
-Los beneficios fiscales a que dan lugar los fondos suponen
un mayor déficit público que pone en mayor peligro, si cabe, el sistema
público.
-La extensión de estos fondos y la consiguiente disminución
en las cotizaciones para el sistema público de pensiones, es lo que puede
conducir a la verdadera quiebra de este.
-La cosa es particularmente grave en el caso del fondo de pensiones del
personal empleado público, porque no pueden decidir si quieren financiarlo o,
por el contrario, quieren utilizar de otra forma este porcentaje del sueldo, por
ejemplo para pagar el préstamo hipotecario.
En el Estado Español, el sistema financiero de la Seguridad
Social se encuentra fuertemente cuestionado desde el año 1985.
Cuestionar sistemáticamente la viabilidad del sistema de
pensiones, supone una agresión grave al sistema. Crea una incertidumbre entre
los empleados y empleadas que hace que los incrementos retributivos que debían
ir a mejorar las condiciones de vida, vayan a planes de pensiones.
|
|
|
|
|
|
La Intersindical Valenciana davant el
Pacte de Toledo sobre les pensions
El secretariat confederal de la Intersindical Valenciana ha fet una
valoració inicial sobre l'informe de la comissió no permanent del Pacte de
Toledo. Per aquesta organització sindical aquest informe té algunes
recomanacions que no comparteix per ser regressives per a les treballadores i
treballadors.
En concret, i a falta de conèixer el text definitiu que ha d'aprovar el Ple
del Congrés, la Intersindical Valenciana no està d'acord, entre d'altres, en:
- L'augment del nombre d'anys per a calcular les pensions. Sota la fòrmula
de "reforzar el principio de contributividad como elemento para preservar
el equilibrio financiero del sistema" s'amaga la possibilitat d'augmentar
el nombre d'anys de càcul de les pensions.
- La limitació de les prejubilacions.
- La prolongació de la vida laboral més enllà de l'edat de jubilació.
La Intersindical Valenciana que aposta per un sistema públic de Seguretat
Social considera que aquestes recomanacions suposen un pas endarrere, potencien
els plans privats de pensions i ataquen clarament els drets laborals del conjunt
de les treballadores i treballadors, per la qual cosa espera que els partits
polítics reflexionen i no aproven aquestes mesures, al temps que fa una crida
al conjunt de les organitzacions sindicals i socials per oposar-se a aquelles
mesures que considera negatives i que pretenen la privatització de les
pensions.
València, 2 d'octubre de 2003.
|
|
|
|
|
|
Comunicat de la
Confederació d'STEs:
P.G.E. 2004: los servicios públicos y sus
trabajadores y trabajadoras pagan el déficit cero
El pasado 26 de septiembre el Consejo de ministros acordó
remitir a las Cortes Generales el Proyecto de Ley de Presupuestos Generales del
Estado.
De nuevo, se consigue el déficit cero a costa de los
Servicios Públicos y del personal empleado público.
Las retribuciones generales se suben un 2% mientras el IPC ya
va este año por el 3%, con lo que aumentamos la pérdida del poder adquisitivo.
Uno de los pilares, en los que se basan estos presupuestos,
es el "Acuerdo Administración Sindicatos 2003-2004 par la modernización y
mejora de la Administración Pública".
Este acuerdo firmado por los sindicatos CC.OO., UGT y CSIF,
sin debate previo entre los trabajadores y trabajadoras de la Administración,
supuso una renuncia, de hecho, a reivindicaciones históricas:
-
Cláusula de revisión salarial.
-
Recuperación del poder adquisitivo, cuya perdida desde
que gobierna el PP estará por encima del 9% cuando comience el año 2004.
-
Garantías sobre el cumplimiento de acuerdos y, por
supuesto, renunciaron a que el gobierno cumpla el acuerdo del 94.
-
Eliminación de la tasa de reposición de efectivos.
-
Jornada de 35 horas semanales.
-
Ratificaron la movilidad geográfica y funcional.
-
Introdujeron la precariedad laboral: contratación a
tiempo parcial
-
Mantuvieron las subvenciones vía formación.
El proyecto de presupuestos incluye otros aspectos, por
ejemplo, la subida de las pagas extras con un porcentaje (20%) del complemento
de destino para el personal al servicio de la Administración General del
Estado, esto supone alrededor de un 0’7%. Esta subida, que no logra recuperar
la pérdida del poder adquisitivo, no tiene ninguna garantía de consolidación.
A esto se le une la aportación del 0’5% de la masa
salarial a un plan de pensiones gestionado por entidades privadas. Con este plan
de pensiones se contribuirá a reducir los ingresos netos del personal empleado
público al tener que complementar la cantidad aportada por la administración
con otras adicionales para que su rendimiento sea significativo y, lo que es
más grave, se está cuestionando el sistema público de pensiones, justamente
por parte de quien tendría que garantizarlo.
Desde la Confederación de STEs-Intersindical seguimos
defendiendo las reivindicaciones que hicieron movilizarse a miles de
trabajadores y trabajadoras de la Administración, hace dos años, en defensa de
los Servicios Públicos y de la mejora de las condiciones de trabajo.
30 septiembre 2003
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|