|
La planificació educativa presentada per la Conselleria
de Cultura, Educació i Esport manté la xarxa pública en una situació de
provisionalitat.
El 23% dels col.legis continuen escolaritzant l’alumnat
de primer cicle d’ESO després de 14 d’anys d’haver-se aprovat la LOGSE
La Conselleria de Cultura, Educació i Esport ha fet pública la proposta
planificació educativa, més coneguda com arranjament escolar o modificació
de les unitats dels col.legis públics, per al curs 2004-2005. Segons aquesta
la provisionalitat continua en la xarxa pública, en romandre l’alumnat de
primer cicle d’ESO en el 23% de les escoles públiques. En concret un total
de 246 col.legis dels 1.071 existents escolaritzaran aquest alumnat
contraventint tant la LOGSE com la LOCE, aprovada la primera fa 14 anys.
Aquest fet es qualificat com greu per l’STEPV-Iv ja que el primer calendari
d'aplicació és de l'any 1991. Tot açò posa en evidència una falta de
planificació, una falta de voluntad política per aplicar la LOGSE durant els
anys 1995 fins la promulgació de la LOCE i per potenciar la xarxa pública. A
més a més, el fet que el primer cicle d’ESO continue en les escoles ( el
34,36% en 2003-2004 i el 23% en 2004-2005) té conseqüencies negatives des
del punt de vista pedagògic, organitzatiu i laboral. Conseqüències
pedagògiques perquè s'impedeix la coordinació entre el professorat del
primer cicle que treballa als col.legis i del segon que ho fa als Instituts i
per la falta d’especialistes (només 36 escoles d’un total de 368 tenen
professorat de Tecnologia i cap de Plàstica i Visual, sent el professorat del
Cos de Mestres el que ha d’assumir la seua impartició). Organitzatives
perquè genera problemes en la confecció dels horaris, en la distribució
dels espais, en l’adaptació d’aquests a la LOCE,… Laborals perquè
manté el professorat del Cos de Mestres de 247 escoles sense realitzar l’adscripció
als llocs de treball de primer cicle d’ESO dels Instituts. Finalment, la
falta d’espais serveix de coartada a l’Administració per no crear unitats
(aules) de 3 anys a totes les escoles.
Per altra part, la planificació educativa no resol els problemes que té l’educació
infantil als col.legis públics. L’STEPV-Iv va demanar l’ampliació de la
plantilla de mestres en educació infantil, la millora de la plantilla de les
Escoles Infantils de titularitat pública, l’adaptació dels espais al
decret de requísits mínims, la disminució de les ràtios, la creació d’unitats
d’educació infantil de 3 anys a totes les escoles,… . A més a més, el
sindicat va exigir un pla de xoc per garantir que les famílies que volen
escolaritzar les seues filles i fills en la xarxa pública ho puguen fer,
mitjançant l’habilitació de les corresponents unitats i la construcció,
per la via d’urgència, dels centres necessaris en aquelles localitats on n’hi
ha demanda. Però cap d’aquestes propostes ha estat acceptada per l’Administració
Educativa.
La Conselleria de Cultura, Educació i Esport no ha acceptat les propostes
de disminució de les ràtios ni d’augment de plantilla en els diferents
programes i serveis educatius: Programa d’Immersió Lingüística,
Integració Escolar, Escola Rural, Educació Especial,… Tampoc es dota els
centres públics de personal d'administració i de serveis. Només 32 escoles
de 1.071 tenen auxiliars de gestió. Cap escola té bibliotecari o d’altre
personal per atendre els nous serveis que l’ensenyament requereix.
Per tot açò, el sindicat considera que la proposta de planificació
educativa no respon a les necessitats educatives que té la societat
valenciana i posa en evidència la política educativa del Govern valencià,
que afavoreix, novament, l’ensenyament privat en detriment del públic.
El sindicat ha iniciat una campanya adreçada als Consells Escolars
Municipals perquè determinen quines són les necessitats reals de l’ensenyament
públic de la seua localitat i perquè exigesquen a l’Administració
Educativa una atenció adequada a la xarxa pública i la dotació de tots els
recursos adients per a garantir una educació pública de qualitat.
Per finalitzar, l’STEPV-Iv exigeix a la Conselleria de Cultura, Educació
i Esport que considere l’ensenyament públic com una prioritat. En eixe
sentit, es reclama l’escolarització de l’alumnat de primer cicle d’ESO
als IES, la creació d’unitats de tres anys a totes les escoles, la posada
en funcionament de menjadors escolars a tots els centres, una major inversió
en la xarxa pública, la reducció de les ràtios, la millora de les
plantilles, la dotació als centres de personal complementari (auxiliars de
gestió, bibliotecaris…), l’adequació de les instal.lacions o l’augment
de diners per les despeses de funcionament.
València, 3 de gener de 2004
|
