STEPV-Iv |
ARRANJAMENT |
La Conselleria publica la Modificació de
les unitats escolars - Arranjament Escolar - per al curs
2001-2002. La Conselleria de Cultura i Educació ha publicat, al DOGV, l’ordre per la qual es modifica el catàleg d’unitats, la denominació i altres aspectes de determinats centres docents públics d’Educació Infantil (2n cicle), Educació Primària i Educació Especial, de titularitat de la Generalitat valenciana, per al curs escolar 2001-2002. El sindicat rebutja aquesta planificació educativa per al proper curs escolar per:
En definitiva, tant la planificació educativa publicada al DOGV el passat 15 de març, com la proposta provisional, no estan basades en les mesures que necessita l’ensenyament públic valencià. L’Adminsitració frusta, un any més, les expectatives del sector públic no creant totes les unitats d’infantil, sobretot de 3 anys, no escolaritza l’alumnat de primer cicle d’ESO als Instituts, ni activa tota una sèrie de mesures que afavoresquen els interessos de l’escola pública valenciana (reducció de ràtios, dotació de plantilla suficient per als diferents programes, promulgació de normativa complementària,…). També, un any més, l’Administracio Educativa presidida pel conseller Manuel Tarancón incompleix l’Acord de Plantilles signat per la consellera Marcela Miró i els sindicats el 7 de juny de 1996.. |
RESUM ESTADÍSTIC DE L’ARRANJAMENT ESCOLAR Accés
a DOGV 16-03-2001. DOGV: 13-03-2001 DOGV: 15-03-2001
Comunicat
STEPV-Iv 10 de gener |
RESUM ESTADÍSTIC DE L’ARRANJAMENT ESCOLAR.
1. NOMBRE DE SUPRESSIONS I CREACIONS D’UNITATS ESCOLARS PER AL CURS 2001-2002
CASTELLÓ
CREACIÓ UNITATS
SUPRESSIÓ UNITATS
TOTAL
E. INFANTIL
4
1
3
E.PRIMÀRIA
9
13
-4
E.ESPECIAL
1
1
-
ESO
3
10
-7
TOTAL
17
25
-8
ALACANT
CREACIÓ UNITATS
SUPRESSIÓ UNITATS
TOTAL
E.INFANTIL
39
11
28
E. PRIMÀRIA
36
37
-1
E.ESPECIAL
1
1
-
ESO
6
52
-46
TOTAL
82
101
-19
VALÈNCIA
CREACIÓ UNITATS
SUPRESSIÓ UNITATS
TOTAL
E.INFANTIL
36
17
19
E. PRIMÀRIA
29
36
-7
E.ESPECIAL
-
2
-2
ESO
3
138
-135
TOTAL
68
193
-125
PAÍS VALÈNCIA
CREACIÓ UNITATS
SUPRESSIÓ UNITATS
TOTAL
E.INFANTIL
79
29
50
E. PRIMÀRIA
74
86
-12
E.ESPECIAL
2
4
-2
ESO
12
200
-188
TOTAL
163
357
-152
CREACIÓ UNITATS PRIMER CICLE ESO ALS INSTITUTS DE SECUNDÀRIA
ALACANT
38
CASTELLÓ
16
VALÈNCIA
100
PAÍS VALENCIÀ
154
UNITATS DE PRIMER CICLE D’ESO SUPRIMIDES O CREADES A LES ESCOLES I UNITATS CREADES ALS IINSTITUTS
SUPRIMIDES ESCOLES
CREADES ESCOLES
CREADES INSTITUTS
TOTAL
ALACANT
52
6
38
-8
CASTELLÓ
10
3
16
9
VALÈNCIA
138
3
100
-35
PAÍS VALENCIÀ
200
12
154
-34
INSTITUTS QUE ESCOLARITZEN PER PRIMERA VEGADA ALUMNAT DE PRIMER CICLE D’ESO PER AL CURS 2001-2002
ALACANT
4
CASTELLÓ
0
VALÈNCIA
15
TOTAL
19
INSTITUTS QUE JA TENEN ESCOLARITZAT EL PRIMER CICLE D’ESO I QUE AFEGEIXEN NOVES UNITATS PER INCORPORACIÓ DE NOU ALUMNAT
PROVÍNCIA DE VALÈNCIA
VALÈNCIA: IES Nº26.
IES Nº27.
L’ELIANA IESPROVÍNCIA DE CASTELLÓ
SEGORBE: IES NTRA. SRA. CUEVA SANTA.
ALCALA DE XIVERT: IES
BENICÀSSIM: IES VIOLANT DE CASALDUCH
CASTELLÓ: IES VICENT CASTELL I DOMÈNECH.
CASTELLÓ: IES JUAN BAUTISTA PORCAR.
CASTELLÓ IES POLITÈCNIC
VINARÒS: IES LEOPOLDO QUEROLPROVÍNCIA D’ALACANT
ALACANT: IES FIGUERAS PACHECO.
ALACANT: IES Nº 18
BENIDORM: IES BEATRIU FAJARDO DE MENDOZA
SANT JOAN: IES GARCÍA BERLANGA.
CATRAL: IESRELACIÓ D’INSTITUTS QUE ESCOLARITZEN PRIMER CICLE D’ESO PER PRIMERA VEGADA EL CURS 2001-2002.
PETRER: IES AZORÍN.
BENIDORM: IES Nº 3;
BENIDORM IES PERE Mª ORTS I BOSCH.
ALACANT: IES ANTONIO J. CAVANILLES,
XIRIVELLA: IES GONZALO ANAYA;
XIRIVELLA IES RAMON MONTANER.
VALÈNCIA: IES VTE. BLASCO IBÁÑEZ;
VALÈNCIA IES EL CLOT;
VALÈNCIA IES Nº31;
VALÈNCIA IES Nº36.
TAVERNES BLANQUES: IES.
SAGUNT: IES CLOT DE MORO;
SAGUNT SECCIÓ DE L’IES CLOT DE MORO.
SAGUNT-PORT: IES CAMP DE MORVEDRE;
SAGUNT-PORT IES EDUARDO MERELLO;
SAGUNT-PORT IES JORGE JUAN;
SAGUNT-PORT IES Nº 3.
LA POBLA LLARGA: IES.
CASTELLÓ DE LA RIBERA: IES VTE. GANDIA.
COL.LEGIS D’INFANTIL I PRIMÀRIA QUE DEIXEN D’ESCOLARTIZAR ALUMNAT DE PRIMER CICLE D’ESO
ALACANT
12
CASTELLÓ
3
VALÈNCIA
40
TOTAL
55
RELACIÓ DELS COL.LEGIS QUE DEIXEN D’ESCOLARITZAR ALUMNAT DE PRIMER CICLE D’ESO.
ALACANT
-ALACANT CIUTAT: CP BENALÚA; CP ENRIC VALOR; CP GABRIEL MIRÓ; CP JOSÉ CARLOS AGUILERA; CP JUVENTUDES.
-BENIDORM: CP AITANA; CP ELS TOLLS; CP LEONOR CANALEJAS; CP PUIG CAMPANA.
-ELDA: CP POETA MIGUEL HERNÁNDEZ.
-SANT JOAN: CP LO ROMERO; CP PARQUE ANSALDO.CASTELLÓ
ALTURA: CP VIRGEN DE GRACIA.
NAVAJAS: CP VIRGEN DE LA LUZ.
SONEJA: CP SAN MIGUEL ARCÁNGEL.
CRA SOT DE FERRERVALÈNCIA
ALMÀSSERA: CARRAIXET
BONREPÓS I MIRAMBELL: VIRGEN DEL PILAR.
L’ENOVA: LES ERES
LA POBLA LLARGA: DOCTOR SANCHIS GUARNER.
MANUEL: PINTOR ESTRUCH.
RAFELGUARAF: VTE. BLASCO IBÁÑEZ.
CASTELLÓ DE LA RIBERA: SEVERÍ TORRES.
SAGUNT: AUSIÀS MARCH; CRONISTA CHABRET; JOSÉ ROMEU; VILLAR PALASÍ; BALADRE; CERVANTES; LA PINAETA; MAESTRO TARRAZONA; MEDITERRÁNEO; NTRA. SRA. BEGOÑA; PROF. TIERNO GALVÁN; VICENTE Y JOAQUÍN RODRIGO: VILAMAR.
TAVERNES BLANQUES: 9 D’OCTUBRE; REI EN JAUME.
VALÈNCIA: CIUTAT ARTISTA FALLERO; COMUNITAT VALENCIANA; GASPAR GIL POLO; JAIME BALMES; LLUÍS GUARNES; PRÀCTIQUES; PROF. LUIS BRAILLE; RAQUEL PAYÁ; SALVADOR TUSET; MANUEL GONZÁLEZ MARTÍ; SANTA BÁRBARA; SANTA TERESA.
XIRIVELLA: ANTONIO MACHADO; GREGORI MAYANS I CISCAR; MIGUEL DE CERVANTES; RAMÓN Y CAJAL; REI EN JAUMECENTRES QUE CESSEN TOTALMENT LES SEUS ACTIVITATS
CP PEDRO VILLANUEVA. LA YESA.
CAES SANT VICENT FERRER. BURJASSOT.
CP VIRGEN DE LOS LIRIOS. ALCOI.
CAES CENTRO RECEPCIÓN. ALACANT.
CP PENÀGUILA.
CAES PI GROS. CASTELLÓ.
CP PEDRO ALCÁZAR. NULES.
ESCUELA INFANTIL. NULES-MASCARELL.NOUS PROGRAMES D’ENSENYAMENT BILINGÜE
Sols n’hi ha un de nou. La resta són reconversió de determinats tipus de programes en d’altres.
CP EL SALVADOR. MUTXAMEL. Ara PIL/PIP abans PEV/PIP.
CP MIGUEL DE CERVANTES. ELX. Ara PIL abans PIL/PIP.
CP VIRGEN DEL REMEDIO. L’ALGUENYA. Ara PIL abans PIP.
CP ELS TOLLS. Ara PIL/PIP abans PEV/PIP
CP AZORIN. CALP. Ara PIL/PIP abans PIP.
CP Mª FELICIDAD BERNABEU. IBI. Ara PEV/PIP abans PIP.
CP LA TEIXERETA. IBI. Ara PIL/PIP abans PIP.
CP LA TORRE MAÇANES. Ara PEV abans PIP.-----------------------------------------------------------------------------------------------------
CP COMTE ARANDA. L’ALCORA. Ara PEV abans PIP.
CP PIUS XII. ONDA. Ara PEV abans PEV/PIP.
CP PINTOR CAMARÓN. SEGORBE. NOU PROGRAMA PIP--------------------------------------------------------------------------------------------------
CP FEDERICO GARCÍA LORCA. ALZIRA. Ara PEV abans PEV/PIP
CP MALVARROSA. VALÈNCIA. Ara PIL abans PEV.
CP SANTO ÀNGEL DE LA GUARDA. VALÈNCIA. Ara PEV/PIP abans PIP
CP Nº 87. VALÈNCIA-CASTELLAR. Ara PEV/PIP abans PIL/PIP
CP VTE. BLASCO IBÁÑEZ. ALDAIA. Ara PIL/PIP abans PIP.PEV: Programa ensenyament en valencià.
PIL: Programa d’immersió lingüística.
PIP: Programa d’incorporació progressiva
L’STEPV-Iv ix al pas de les declaracions de l’Administració Educativa on es justifica la supressió d’unitats escolars en els centres públics per "la ausencia de demanda".
El sindicat considera que aquesta argumentació és falsa per diverses raons:
- L’Administració Educativa condiciona cada any la matrícula als centres públics ja que prèviament al periode de matriculació s’autoritza o denega a cada centre la possibilitat de fer l’oferta de llocs escolars. En els darrers anys, de forma incomprensible, s’ha impedit que molts centres puguen ofertar places de determinats nivells edcuatius, sobretot d’alumnat de 3 anys. Si es condiciona la matrícula, com es pot afirmar categòricament que "la supresiones están motivadas por la ausencia de demanda?".
- L’Administració va planificar al Mapa Escolar el tancament de centres en determinades localitats de les àrees metropolitanes per considerar, en contra de l’opinió de la Comunitat Educativa afectada, que no feien falta en funció de la seua planificació escolar per a l’any 2002-2003. Aquesta previsió no responia al nombre d’alumnes ni a la demanda potencial d’eixos centres, sinó a la concepció de l’ensenyament públic com a subsidiari del privat que té la Conselleria de Cultura i Educació. L’aplicació sistemàtica d’aquest criteri ha suposat, de fet, la reducció de l’oferta pública, com a mínim d’un col.legi públic en cada localitat mitjana de les àrees metropolitanes, en cada arranjament escolar dels darrers anys. És a dir, si en la seua planificació consideren que sobren llocs escolars en una determinada població en funció de la projecció de la natalitat per a l’any 2002-2003, la Conselleria redueix les unitats dels col.legis públics, fins i tot arribant a tancar-los tinguen la matrícula que tinguen.
- La Conselleria que diu defensar la "llibertat d’elecció de centres" no compleix amb aquesta màxima pròpia, quan impedeix que qualsevol pare o mare puga matricular a les seus filles o fills als centres públics. Quan es condiciona la matrícula, no es creen els centres ni s’hi fa l’adequació dels existents, quan no s’oferten totes les modalitats o programes d’ensenyament per als quals hi ha demanda, no hi ha llibertat d’elecció, sinó trasvassament de l’alumnat del sector públic al privat.
- Tampoc no es permet consolidar-se els centres públics quan a la mínima incedència conjuntural a la baixa se supremeix una unitat escolar. Si estem en el periode d’implantació d’un nou sistema educatiu caldria deixar que els centres consolidaren les seues unitats escolars durant un cert període per veure com evoluciona la seua matriculació.
El sindicat troba a faltar una política activa, una campanya d’informació i promoció de l’ensenyament públic per part de l’Administració Pública. Els responsables educatius haurien d’assumir que són els responsables de l’ensenyament públic i haurien de realitzar una campanya de sensibilització davant la societat. En canvi, sembla que estan representant els interessos de les empreses privades més que la seua pròpia xarxa escolar. De continuar així, caldria que canviaren el nom de la Conselleria de Cultura i Educació per Conselleria d’Educació Privada i el de Direcció General de Centres Docents per Direcció General de Centres Docents Privats.
Per acabar, el sindicat considera que els Consells Escolars Municipals tenen poc marge de maniobra per presentar al.legacions, ja que els criteris que donen peu a l’arranjament escolar, imposats unilateralment, són molt restrictius. El que cal per mantenir la xarxa pública és la modificació del criteris que han donat lloc a aquest arranjament escolar.
València, 10 de gener de 2001.
El Sindicat de Treballadores i Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià-Intersindical Valenciana (STEPV-Iv) insistex en afirmar que l’arranjament escolar presentat, ahir, per la Conselleria de Cultura i Educació deixa el sistema educatiu públic en una situació de desavantatge respecte al sector privat per no haver-se posat en funcionament totes les mesures adients per aplicar correctament la LOGSE. No és de rebut que els responsables polítics valencians no hagen fet tot allò necessari per anar implantant els nous ensenyaments simultàniament al calendari d’aplicació de cada tram educatiu i que ho fien tot al curs 2002-2003.
Aquesta actuació suposa que ni s’han creat totes les unitats de tres anys necessàries, ni s’haja escolaritzat l’alumnat de primer cicle d’ESO, ni s’hagen adequat i construïts els centres, ni s’haja desplegat tota la normativa legal... ni s’haja desplegat una política educativa que tinga com a objectiu servir a l’interés general, és a dir dedicar tots els esforços i inversions que necessita l’ensenyament públic valencià.
És per açò que el sindicat critica i discrepa de les declaracions oficials fetes pels responsables educatius sobre l’arranjament escolar presentat, a més d’afirmar que es dona una informació esbiaxada, quan s’afirma que s’ha arribat al 96,6% de tres anys o que s’ha escolaritzat l’alumnat de primer cicle d’ESO en 145 Instituts en els darrers cinc anys, fent de la necessitat virtut. Cal preguntar-se en quin curs es va generalitzar el primer cicle d’ESO ? Fa quatre anys. Per tant, l’escolarització de l’alumnat d’ESO als IES no es podia fer abans. En tot cas, el govern actual té la responsabilitat en no haver arribat a l’escolarització del 100% de l’alumnat ja que,en quasi sis anys de govern, no ha fet les intervencions necessàries per donar resposta a les exigències de la LOGSE.
Un altre dels aspectes que el sindicat critica de l’arranjament escolar és que no hi ha ni un sol nou programa d’educació bilingüe per al proper curs escolar, sols n’hi ha tres recatalogacions de programes ja existents. Per exemple: un centre que té ara una combinació de programes d’Ensenyament en Valencià (PEV) i Incorporació Progressiva (PIP) es recataloga en Immersió Lingüística (PIL) i Incorporació Progressiva (PIP).És a dir, passa d’ensenyament en valencià per a valencianoparlant a ensenyament en valencià per a castellanoparlants.
Un curs més, es paralitza l’extensió dels programes d’ensenyament en valencià com a signe de la involució en la política lingüísitica de la Generalitat. És la primera vegada en la història que en l’arranjament escolar no es crea ni un nou programa d’ensenyament bilingüe, la qual cosa demostra el nul interés del Govern Valencià i, particularment, del conseller Manuel Tarancón envers la recuperació i l’extensió del valencià a l’ensenyament.
València, 9 de gener de 2001.
La Conselleria de Cultura i Educació ha presentat la seua proposta provisional de l'arranjament escolar per al curs 2001-2002.El sindicat rebutja la proposta de l’Administració Educativa per:
- No haver estat negociat cap dels documents de criteris a la Mesa Sectorial d’Educació. La documentació presentada és incompleta falta tota la informació referida als llocs de treball, sols s’ha presentat la referida a les unitats escolars.
- Els criteris són els mateixos que van configurar el Mapa Escolar, document de planificació educativa qua aposta clarament per l’ensenyament privat, la qual cosa suposa en la pràctica una reducció del nombre unitats en educació primària (26 unitats menys). La Conselleria condiciona l’augment de les unitats dels centres públics, l’ecolarització de l’alumnat de tres anys, l’escolarització de l’alumnat de primer cicle d’ESO als IES,… a la capacitat de les instal.lacions quan l’Administració no ha fet, en molts casos, res per a tindre a punt els centres.
El travassament d’alumnat de primer cicle d’ESO als IES es fa en 19 Instituts, per tant, encara queden 119 Instituts, d’un total de 296, sense escolaritzar aquest alumnat el que suposa que un 40,2% dels Instituts no tenen aquest cicle educatiu. Pel que fa a les escoles que encara mantenen l’alumnat de primer cicle d’ESO, en són 454 d’un total de 1.016. Per tant, el 44,7 % de les escoles tenen escolaritzat l’alumnat de primer cicle d’ESO. Un curs més, aquest alumnat no comptarà, en mols centres, amb professorat especialista en Plàstica i Visual i Tecnologia.
- En el curs 2000-2001 quedaven per crear 488 unitats d’Ed. Infantil, la major part de les quals corresponien a tres anys (404 unitats escolars). Ara, per al proper curs escolar, es pretén crear sols 25 noves i 28 s’habiliten (creació provisional). Per tant queden 435 per crear per arribar a les previsions del Mapa Escolar del 1996. S’està molt lluny de les dades anunciades oficialment per l’Administració Educativa.
- Les ràtios són, en la major part dels casos, les màximes, les marcades estrictament per la normativa. Cal rebaixar-les tant en els diferents nivells educatius com els diferents tipus de centres i programes educatius.
- No s’han negociat les plantilles dels SPEs.
- Es continua sense desplegar el Decret d’alumnat amb necessitats educatives especials.
- No es vol homologar els centres de 3+7, 4+6 (unitats d’infantil + unitats de primària) i similars amb els centres d’una línia completa la qual cosa suposa una penalització cap aquest tipus de centres perquè no hi tenen la mateixa plantilla que un centre tipus.
- No es dota de professorat suficient alguns programes educatius, com ara, immersió lingüística, educació trilingüe, compensatòria, alumnat immigrant.
- No s’ha creat cap nou programa d’ensenyament bilingüe, sols n’hi ha hagut tres recatalogacions a centres que ja disposaven de programes bilingües.
- La situació dels centres Específics d’Educació Especial continua sent precària i inestable. No s’ha volgut, al llarg dels darrers anys, assumir la seua problemàtica i donar-hi solucions. En aquest arranjament, com en els anteriors, es van suprimint unitats any rere any i no s’aborda el seu futur.
Com a conclusió: aquest arranjament escolar no és el que necessita l’ensenyament públic valencià. L’Adminsitració frusta, un any més, les expectatives del sector públic no creant totes les unitats d’infantil, sobretot de 3 anys, no s’escolaritza l’alumnat de primer cicle d’ESO als Instituts, ni es posen en funcionament tota una sèrie de mesures actives que afavoresquen els interessos de l’escola pública valenciana (reducció de ràtios, dotació de plantilla suficient per als diferents programes, promulgació de normativa complementària,…). D’aquesta manera, un any més, l’Administracio incompleix l’Acord de Plantilles signat per la consellera Marcela Miró i els sindicats el 7 de juny de 1996.
Front a aquesta actuació, el sindicat considera que ara cal, des dels Consells Escolars Municipals i les Juntes de Personal, evitar els efectes negatius de l’aplicació de l’arranjament escolar presentant les al.legacions pertinents fins el 25 de gener i mobilitzant a la Comunitat Educativa de cada àmbit.
VALORACIÓ DE LA PROPOSTA DARRANJAMENT ESCOLAR PER AL CURS 2001-2002 PRESENTADA PER LA CONSELLERIA DE CULTURA I EDUCACIÓ.
El sindicat rebutja la proposta de lAdministració Educativa per:
- No haver estat negociat cap dels documents de criteris a la Mesa Sectorial dEducació.
- Els criteris són els mateixos que van configurar el Mapa Escolar, document de planificació educativa qua aposta clarament per lensenyament privat.
- Es condiciona laugment de les unitats dels centres públics, lecolarització de lalumnat de tres anys, lescolarització de lalumnat de primer cicle dESO als IES, a la capacitat de les instal.lacions quan lAdministració no ha fet, en molts casos, res per a tindre a punt els centres.
- Les ràtios són, en la major part dels casos, les màximes, les marcades estrictament per la normativa. Cal rebaixar-les tant en els diferents nivells educatius com els diferents tipus de centres i programes educatius.
- El primer cicle dESO continua en moltes escoles i no es trasllada lalumnat als IES. Aquest alumnat no comptarà, en mols centres, amb professorat especialista en Plàstica i Visual i Tecnologia.
- No shan negociat les plantilles dels SPEs.
- Es continua sense desplegar el Decret dalumnat amb necessitats educatives especials.
- No es vol homologar els centres de 3+7, 4+6, i similars amb els centres duna línia, la qual cosa suposa una penalització cap aquest tipus de centres.
- No es dota de professorat suficient alguns programes educatius. És necessari que tots els centres amb alguns programes educatius immersió lingüística, educació trilingüe, compensatòria, alumnat immigrant, - compte amb una dotació superior a la plantilla ordinària.
- La situació dels centres Específics dEducació Especial continua sent precària i iniestable. No sha volgut, al llarg dels darrers anys, assumir la seua problemàtica i donar-hi solucions.
A més a més, un any més, lAdministracio incompleix lAcord de Plantilles signat per la consellera Marcela Miró i els sindicats el 7 de juny de 1996.
Front a aquesta actuació, el sindicat considera que ara cal, des dels Consells Escolars Municipals i les Juntes de Personal, evitar els efectes negatius de laplicació dels dos documents de larranjament escolar presentant les al.legacions pertinents en els terminis establerts i mobilitzant a la Comunitat Educativa de cada àmbit.Les nostres propostes respecte de larranjament escolar es basen en:
-La negociació de la planificació educativa de cada àmbit territorial amb la Comunitat Educativa corresponent.
-Lescolarització de lalumnat de primer cicle dESO als Instituts dEducació Secundària.
-La generalització de les unitats de tres anys a tots els col.legis públics.
-Una campanya dinformació i promoció adreçada al conjunt de la Comunitat Educativa per part de les Administracions Públiques i dels consells escolars municipals. Aquesta ha de coincidir amb el període de matriculació.
-Ladequació de les instal.lacions necessàries abans de linici del curs 2001-2002.
-El compliment de lAcord de Plantilles pel que fa als llocs de treball.
-La reducció de les ràtios establertes als centres incomplets, en les unitats i centres específics deducació especial i en els programes deducació compensatòria.
-La dotació de professorat de suport en els centres que tinguen programes educatius específics.
-La dotació de professorat especialista de Tecnologia i de Plàtica i Visual a tots els centres que impartesquen transitòriament el primer cicle dESO.
-La negociació de les plantilles dels SPEs.València, 8 de gener de 2001.
LSTEPV-IV REBUTJA LESBORRANY DE LARRANJAMENT ESCOLAR PER AL CURS 2001-2002.
El sindicat acusa a Educació de no aplicar correctament la LOGSE.
LSTEPV-Iv ha rebutjat, en la Mesa Tècnica celbrada el passat divendres 20 doctubre, el document sobre la planificació educativa dels col.legis dEd. Infantil, Primaria i Ed. Especial prevista per al curs 2001-2002 presentat per la Conselleria de Cultura i Educació.
Per a aquest sindicat els criteris de larranjament escolar no es poden basar en la possibilitat o no datendre les demandes descolarització de la ciutadania. Tractant-se dun servei públic que atén les necessitats bàsiques i drets fonamentals de les persones, totes les demandes shaurien de satisfer per part de lAdministració Educativa. No podem acceptar tampoc que larranjament escolar estiga es funció del Mapa Escolar o de la planificació educativa, en la progressió que hi corresponga, ja que aquest no està consensuat amb els diferents agents socials ni té cap valor legal. En aquest sentit demanem que sobriga un procés de negociació del Mapa Escolar-Planificació Educativa- per a garantir un lloc escolar en la xarxa pública al llarg de tots els trams educatius a tot lalumnat.
Per altra part el sindicat considera que la planificació educativa que ha presentat lAdministració es basa en la subsidiarietat de lensenyament públic respecte de la privada, política que la nostra organització no comparteix, sestà afavorint, una vegada més, lensenyament privat en detriment de la xarxa pública.
A més a més sevidència una clara contradicció entre moltes de les mesures anunciades pel conseller Manuel Tarancón en el "Pacte per lEducació". Es posa en evidència que una cosa són les declaracions i altra ben diferents les accions i la realitat del dia a dia.
Altre dels motius per a rebutjar aquest document és que no sevidència una aplicació rigurosa de la LOGSE, pel que fa a lEducació Infantil i a lEducació Secundària.
Respecte de lEducació infantil, la proposta de lAdministració continua sense generalitzar loferta de llocs escolars de tres anys en tots els centres públics.Queden, a hores dara, 404 unitats per crear, distrbuïdes de la següent forma: provincia dAlacant 203, a Castelló 23 i a València 178. Aquest dèficit afecta fonamentalment a ciutats com ara: València falten 62 unitats- o comarques com lAlacantí falten 59- el Baix Vinalopó 47 o lHorta Sud 27. Doncs bé no totes elles seran creades el proper curs escolar, quan la mateixa Administració pretén augmentar les partides pressupostàries destinades al finançament de lEd. Infantil en el sector privat.
Altre dels dèficits és que una gran part de lalumnat de primer cicle dESO continuarà estant escolaritzat a les escoles i no als IES com determina la LOGSE. En aquest curs hi ha un 46% daquest alumnat als col.legis. Per exemple a la ciutat de València sols 4 IES ofereixen aquest tram educatiu.
Per al sindicat lAdministració valenciana no està aplicant correctament la LOGSE en el sector públic. No està posant en funcionament ni està invertint tots els recursos necessaris per donar compliment als principis daquesta llei.
El sindicat ha exigit que en la propera Mesa estiguen presents els Directors Generals competents en aquests assumptes per tal de negociar realment totes i cadascuna de les mesures que han de contribuir a una correcta planificació educativa per al proper curs escolar.
València, 21 doctubre de 2000-10-21
< tornar a pàgina d'ensenyament públic / tornar a pàgina principal >