INICI DE CURS 04/05

veure pàgina de l'inici de curs 2003/2004

STEPV-IV aposta perquè el curs que ara encetem siga el definitiu pel que fa al desenvolupament de la Llei de FPA

Uns 50.000 alumnes inicien les classes en els centres de Formació de Persones Adultes.

Hui, divendres 1 d’octubre, uns 50.000 alumnes han iniciat les classes en els centres de Formació de Persones Adultes al País Valencià. L’inici del curs està condicionat per l’incompliment d’aspectes importants de la Llei de Formació de Persones Adultes aprovada per les Corts Valencianes l’any 1995. El Sindicat aposta perquè enguany es puga avançar en la consecució dels manaments de la Llei, sense oblidar que hi ha dos punts molt importants també contemplats a la Llei i que encara no han estat resolts per l’Administració actual: l’establiment del Conveni General Multilateral amb els ajuntaments i la Transferència del Professorat de la Diputació de València. En eixe sentit, el Sindicat reclama que la Conselleria de Cultura, Educació i Esport complesca la llei que ja fa més de nou anys que va ser promulgada la Llei i són massa anys d’incompliments.

El curs passat la Conselleria d’Educació i els agents socials arribaren a un acord respecte al professorat dels cossos de primària i secundària que conformaria les plantilles tipus dels centres de Formació de Persones Adultes, acord que va ser debatut i aprovat en l’última reunió del Consell de la Formació de les Persones Adultes.

El Sindicat valora molt positivament aquest acord perquè suposa el desbloqueig de la situació de paràlisi que patia el desenvolupament de la llei de Formació de Persones Adultes, no obstant cal recordar que per a que aquest acord siga plenament efectiu cal que es ratifique a la Mesa Sectorial d’Educació i que el seu contingut es publique al DOGV, sols de eixa manera es podrà assolir l’objectiu de dotar de plantilles estables els centres de FPA. El Sindicat emplaça les direccions generals d’Ensenyament i de Personal de la Conselleria d’Educació per a què al llarg del primer trimestre d’aquest curs tanquen aquest capítol i que les plantilles puguen cobrir-se pels mitjans reglamentaris per al curs vinent.

Però això no és tot. A l’igual que la societat es torna cada vegada més complexa, la tasca que desenvolupen els professionals que treballen a la FPA també ho és. L’augment de la burocràcia als centres arran la implantació del GES i la resta de Programes Formatius en la FPA, fa necessària, sobre tot en els centres més grans, la presència de personal d’Administració i Serveis; per poder fer-nos una idea d’aquesta necessitat sols cal fer una comparació: un institut d’entre set-cents i nou-cents alumnes disposa de tres administratius, actualment hi ha molts centres de FPA que matriculen més de mil alumnes i no en disposen de cap.

Però no sols la burocràcia fa complexa la tasca que es desenvolupa als centres de FPA. En una societat en constant canvi, el principi pedagògic progressista "d’aprenentatge al llarg de tota la vida" (encara que desvirtuat per dirigir-se quasi exclusivament al món d’allò econòmic) pren cada dia més valor per a la ciutadania en general. Les necessitats formatives de hui en dia transcendeixen la mera alfabetització i l’obtenció del Graduat en Educació Secundària; les noves tecnologies, els idiomes, ensenyaments de marcat caràcter professional... etc, són cada vegada més demandats pels ciutadans i ciutadanes que any rere any omplin les aules dels centres de FPA. Si a aquest augment qualitatiu i quantitatiu de la demanda li sumem la presència als centres, en augment progressiu, d’alumnat immigrant i d’alumnat amb necessitats educatives especials, ens trobem amb un panorama que cada vegada fa més necessària l’actuació d’equips multiprofessionals que puguen donar una resposta de qualitat a les múltiples expectatives que s’hi generen.

La Llei de FPA diu en l’Article 18.3.- " Cada centre o conjunt de centres comptarà amb equips multiprofessionals de composició adequada per a cooperar per tal que siguen ateses com cal l'orientació i la promoció de la formació integral de les persones adultes per a potenciar el seu desenvolupament personal i la participació sòcio-cultural"

CENTRES D’FPA. Curs 2004-05

PROFESSORAT D’FPA. Curs 2004-05

Comunicat de premsa sobre l'inici de curs en secundària

L’STEPV-Iv considera que, a més a més dels problemes generals que té l’ensenyament com són la provisionalitat i la privatització, el curs escolar als Instituts d’Educació Secundària s’ha iniciat amb dificultats malgrat els esforços dels equips directius, del personal d’administració i serveis dels instituts i del professorat per iniciar el periode lectiu amb normalitat. La problemàtica més generals poden resumir-se en:

1. En alguns molts casos ha estat impossible començar les classes donat que n’hi ha dificultats administratives per poder matricular alumnat nouvingut o de batxillerat. Aquesta situació s’ha pal·liat amb l’entrada esglaonada de trams educatius: primer cicle d’ESO aquesta setmana i segon cicle d’ESO i Batxillerats la setmana que ve.
2. Obres d’adequació i construcció no acabades en la data prevista i amb dificultats en els accessos i mobiliari.
3. Instal·lació d’aules prefabricades encara en marxa o de forma improvisada són altres motius que expliquen el retard en alguns centres.
4. Alguns instituts han hagut o han de traslladar-se des de l’actual ubicació provisional, normalment en aules prefabricades, per haver estat finalitzades les obres o ho hauran de fer al llarg del trimestre amb el curs ja començat.
5. Ha faltat professorat en alguns centres educatius. En certs casos es tracta de places compartides o programes d’educació compensatòria. L’Administració educativa no ha sigut capaç de dotar el professorat que els centres necessiten per posar en marxa aquests programes, tot i que els té aprovats i publicats al DOGV des del dia 7 de setembre.
   També falten alguns professors i professores pels canvis d’agrupament d’alumnat per efecte de les proves de setembre en ESO.
   No s’ha cobert cap substitució abans del començament de curs. Es lamentable que la Conselleria s’ocupe de cobrir les substitucions per malaltia a partir de la setmana que ve quan ha tingut 16 dies en setembre per fer-ho.
   Molts professors i professores responsables de tribunals de les PAU (Proves d’accés a la Universitat) no poden incorporar-se als instituts ja que les proves i la correcció d’exàmens són encara en marxa.
6. Un parell de centres retrasaran les classes donat que no han estat reparats els desperfectes per les passades pluges torrencials.
7. Les despeses per tal que funcionen els centres públics, no han crescut, ni tan sols el mateix que l’IPC, la qual cosa ja va provocar una protesta generalitzada dels equips directius durant el curs passat.
8. Les ràtios tant en els ensenyaments obligatoris com postobligatoris són excessives. Els Instituts necessiten una revisió urgent de les ràtios actuals per millorar la qualitat de l’ensenyament, la convivència als centres i la salut laboral del professorat.
9. Els programes d’Acció Compensatòria han augmentat per efecte de la matriculació d’alumnat immigrant. Però aquest fet no ha anat acompanyat del necessari suport pressupostari, de recursos i de personal per part de l’Administració Educativa.
10. Els exàmens de setembre i l’augment dels dies lectius han empitjorat les condicions laborals del professorat i del personal d’administració i serveis.

En definitiva, el Sindicat afirma que l’inici de curs als Instituts de Secundària comença amb noves amenaces per a l’ensenyament públic: la concertació dels Batxillerats, la saturació de molts centres educatius i la continua negativa a la reducció de les ràtios, l’augment dels programes de compensatòria, l’experiment dels exàmens de setembre i l’augment dels dies lectius.

Per tot açò, l’STEPV-Iv demana al conseller Alejandro Font de Mora que canvie la política dels seua antecessors en el càrrec i que aposte decididament per l’ensenyament públic, per la resolució àgil i ràpida dels problemes i per la millora i dignificació de les condicions laborals del personal que treballa als Instituts de Secundària.

València, 17 de setembre de 2004

L’inici de curs als Instituts de Secundària comença amb noves amenaces per a l’ensenyament públic: 

la concertació dels Batxillerats, 
la saturació de molts centres educatius i la continua negativa a la reducció de les ràtios, 
l’augment dels programes de compensatòria, 
l’experiment dels exàmens de setembre i 
l’augment dels dies lectius.

El Sindicat aposta per un pacte d’ensenyament públic, popular, democràtic i valencià

L’STEPV-IV, davant l’inici de curs en secundària el proper divendres 17 de setembre, llança un crit de preocupació perquè la continuïtat de la política privatitzadora del govern valencià pot acabar dilapidant l’ensenyament públic valencià.

El Sindicat considera que el curs comença marcat per l’acord signat per la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, les Patronals de l’ensenyament privat i els sindicats FSIE i USO que explicita la voluntat de l’Administració de concertar els batxillerats a partir del 2007.

Després d’un esforç considerable durant els dos cursos anteriors per negociar i fixar les plantilles i els perfils dels centres educatius públics, tot se’n pot anar en orris si finalment, en la data prevista, es dóna llum verda a la concertació dels batxillerats. L’acord sobre concertació de batxillerats dels centres privats i la planificació educativa de la Direcció General d’Ensenyaments que va provocar un gran rebombori entre els centres públics durant el mes de juny en no autoritzar grups de batxillerat tot i tenir demanda suficient, apunten al desmantellament sistemàtic del sistema públic. Es dilapidaran els diners públics per donar complaença als empresaris de l’ensenyament privat. Es pretén desfer un sistema que té molts bons professionals i que dóna prestigi a l’ensenyament públic,

A més a més, no deixa de ser curiosa la intenció de traspassar diners als centres privats quan la partida pressupostària que ha de cobrir les despeses per tal que funcionen els centres públics, no ha crescut, ni tan sols el mateix que l’IPC, la qual cosa ja va provocar una protesta generalitzada dels equips directius durant el curs passat.

Cal una reducció urgent de ràtios, tant en els ensenyaments obligatoris com en els postobligatoris, la construcció immediata de tots els centres públics que falten i l’eliminació de les "aules prefabricades".

Malgrat que l'anterior Conseller d'Educació va donar per conclòs el mapa escolar de l'any 96 per poder presentar el programa de construccions Creaescola, és evident que encara falten per construir o adaptar molts centres. Cal que la Conselleria aposte clarament per eliminar les "aules prefabricades" i la massificació que suporten alguns centres tot apostant per la construcció dels centres necessaris per dignificar l’ensenyament públic.

A més a més, cal una reducció urgent de les ràtios per poder atendre millor tot l’alumnat, ja que les distintes motivacions dels joves actuals i l'arribada d'alumnat immigrant, fan que el professorat haja de multiplicar els seus esforços amb el conseqüent empitjorament de les seues condicions laborals. Els centres públics necessiten una revisió urgent de les ràtios actuals per millorar la qualitat de l’ensenyament, la convivència als centres i la salut laboral del professorat.

L’augment dels Programes d’Acció Compensatòria (PAC) en els centres públics demostren que l’alumnat immigrant acaba sent atés majoritàriament al sistema públic.

L’ensenyament públic no està defugint l’obligació que té d’atendre tot tipus d’alumnat. El professorat i els centres es veuen en l’obligació de formar-se davant els nous reptes que planteja l’ensenyament, però cal que l’Administració acompanye aquest esforç mitjançant les dotacions econòmiques necessàries i l’acostament als centres educatius dels programes formatius necessaris. Ara bé, millorarien molt les coses si la Conselleria apostara per una distribució equitativa de l’alumnat immigrant entre tots els centres sostinguts amb fons públics, i això passa per la necessària revisió del decret d’admissió d’alumnat.

A més a més, com que l’Administració Educativa sap de l'afluència d'alumnat de compensatòria al llarg del curs, cal que reserve algunes partides del seu pressupost per a beques de menjador i de transport per aquest alumnat, ja que els recursos econòmics que es destinen actualment són clarament insuficients.

L’experiment dels exàmens de setembre i l’augment dels dies lectius han empitjorat les condicions laborals del professorat i del personal d’administració i serveis.

Una vegada més s’ha governat en contra dels professionals que mantenen l’ensenyament públic, ja que la recuperació dels exàmens de setembre als ensenyaments obligatoris ha provocat que una part important del temps que es dedicava a la preparació del nou curs s’haja de dedicar ara als exàmens de setembre. Així doncs, es retallen dies de preparació i organització del curs i s’augmenten dies lectius durant el més de juny. Per una part es manté la data de començament de curs i s’obliga als equips directius, al professorat i al personal d’administració i serveis a treballar a marxes forçades per poder donar compliment al calendari escolar, i per altra, s’allarga el curs lectiu fins el 24 de juny, la qual cosa provoca una modificació unilateral de les condicions laborals.

A més a més, tot açò es fa sense cap compensació ni econòmica ni pedagògica, ja que la Conselleria, d’una banda no ha volgut mantenir el professorat que havia de fer els exàmens de setembre en el seu centre educatiu i d’altra no s’ha volgut comprometre a negociar la modificació de les condicions laborals que comporta l’augment i modificació dels dies lectius.

El Sindicat li exigeix al nou conseller, Alejandro Font de Mora, que millore la gestió, resolga els problemes d’una manera decidida i ràpida, i aposte clarament per millorar i dignificar l’ensenyament públic. En eixe sentit, el Sindicat proposa tot un seguit de mesures per millorar el sistema educatiu valencià: major esforç pressupostari en infrastructures educatives, revalorització social de la tasca docent, negociació d’un pla de prevenció per al sector docent, reducció de la jornada laboral del professorat i la negociació sobre el model de jornada i calendari escolar, solució a la situació de precarietat del professorat interí, agilització per cobrir les substitucions, pla de formació del professorat que atenga les necessitats del professorat, major dotació de recursos econòmics i de personal per als centres educatius i especialment per als centres que tenen programes de compensació educativa o integració escolar, potenciació dels programes d'ensenyament en valencià i la valencianització de l’ensenyament.

En definitiva, cal doncs, que el nou conseller done resposta als problemes reals que té el sistema educatiu valencià i que millore i dignifique les condicions de treball del professorat i del personal d'administració i serveis que hi treballa.


València, 15 de setembre de 2004

Comunicat de premsa sobre l'inici de curs en Infantil i primària

Les classes en Infantil, Ed. Especial i Primària han començat amb normalitat, les incidències han estat mínimes. Normalitat perquè la pràctica totalitat del professorat ha estat al seu centre des del dia 1 de setembre i perquè tot l’alumnat ha tingut un lloc escolar. Ara bé, eixa normalitat amaga l’existència de problemes i situacions endèmiques per resoldre, des de fa temps, com ara: infraestructures, augment de les ràtios, escolarització de l’alumnat immigrant, manca de recursos econòmics per atendre les despeses de funcionament dels centres, …

Les incidències més destacables de l’inici del curs són:

• El retràs en l’inici de les classes en una desena de centres,
• L’existència de més de 1000 aules prefabricades a tot el País Valencià que afecten a 23.000 alumnes. El 27% són cròniques i el 72% respon a la contrucció de nous centres.
• L’augment de l’escolarització de l’alumnat immigrant, un 8% del conjunt de l’alumnat del sistema és immigrant. Són 56.289 alumnes, dels quals el 72% estan a la pública i el 28% a la privada. El 50% de l’alumnat immigrant es troba a Alacant.
• El 18% de l’alumnat del primer cicle d’ESO està escolaritzat als col.legis públics i no als Instituts.
• Infraestructures: de les 445 actuacions previstes al Mapa Escolar del 1996 encara resten pendents 103 (63 estan en alguna fase d’execució i 40 sense licitar-se per problemes de solars). En algunes poblacions cal la construcció urgent de nous centres i la reforma i adaptació dels actuals, centres que no apareixen en la relació de centres del Mapa Escolar ni del Creaescola.
• 2 de cada 10 alumnes estudien programes en valencià, després de 25 anys d’haver-se aprovat la Llei d’Ús.
• La manca d’infraestructures ha provocat l’augment de les ràtios i la massificació de les aules en determinades poblacions. L’augment de ràtios afecta, especialment, a determinades poblacions i a l’educació infantil.
• El canvi de model en la intervenció logopèdica ha fet que un 50 mestres d’audició i llenguatge han canviat de centre trencant la continuïtat en l’atenció a l’alumnat.
• El calendari escolar no s’ha negociat enguany, el sindicat considera que han començat massa prompte, la qual cosa dificulta el treball del professorat per preparar les classes.
• Alguns ajuntaments han tingut que fer algunes reformes i intervencions en els centres per suplir a la Conselleria de Cultura, Educació i Esport.
• No existeix un pla de prevenció de riscs laborals.

L’STEPV-Iv demana al nou conseller que tinga una actuació més decidida i més àgil per a resoldre els reptes que té l’ensenyament i treballe per potenciar l’ensenyament públic i per millorar les condicions laborals del personal que treballa als centres docents.

València, 9 de setembre de 2004.

En l'inici de curs, STEPV-IV demana al conseller una millora en la gestió per resoldre els problemes de l’ensenyament.

El Sindicat aposta per un pacte per una escola pública, popular, democràtica i valenciana

L’STEPV-IV, davant l’inici de curs en primària el proper dijous 9 de setembre, no pot més que donar les mateixes qualificacions que venim donant els darrers anys; així hem de qualificar l’inici de curs al País Valencià com marcat per la provisionalitat, i per la política privatitzadora del govern valencià. El Sindicat considera que el curs comença amb normalitat, però que darrere s’amaguen problemes endèmics en el sistema educatiu valencià. Normalitat en estar el professorat al seu centre de treball des del dia 1 de setembre i en tindre cada alumne un lloc escolar en un centre educatiu. Els problemes tenen a veure en una falta de planificació i de gestió per resoldre els problemes que té el sistema educatiu. El Sindicat li demana al nou conseller Alejandro Font de Mora que millore la gestió i resolga els problemes d’una manera decidida i ràpida.

Per tant, el sindicat proposa obrir un debat i una anàlisi responsables educatius amb la participació de les famílies, l'alumnat, el professorat, en definitiva, tota la societat civil valenciana, per tal d'arribar a un Pacte per una escola pública, popular, democràtica i valenciana. Un debat que les administracions, central i autonòmica tenen l'obligació d'impulsar.

STEPV-IV fonamenta la seua argumentació en els següents aspectes fonamentals:

• Personal: Un fet positiu és que la pràctica totalitat del professorat estarà al seu lloc de treball el primer dia de les classes, en fer-se les adjudicacions de places, al mes de juliol en actes presencials.
• Centres: Un curs més van a predominar les aules prefabricades Malgrat que l'anterior Conseller d'Educació Sr. González Pons va donar per conclòs el mapa escolar de l'any 96 per a poder presentar el seu programa de construccions Creaescola, encara manquen construir centres, 103 centres d’un total de 445, a més, ens trobem amb centres totalment massificats, i el que és més greu són anecdòtics els centres que compleixen la ràtio.
• Despeses de funcionament.  Altre dels problemes dels centres és que la partida pressupostària per aquest concepte és clarament insuficient per cobrir totes les necessitats dels centres. Aquesta no ha crescut, ni tan sols el mateix que l’IPC, per la qual cosa els centres es troben, en molts casos, sense els recursos per poder funcionar dignament.
• Ràtios: davant de l'augment de demanda de llocs escolars públics per un augment demogràfic motivat, bàsicament, per l'arribada d'alumnat immigrant que no està sent atés adequadament en no existir suficients col·legis d'infantil i primària a les grans i mitjanes ciutats. La solució donada per la Conselleria ha estat l'augment de les ràtios, la qual cosa el sindicat no comparteix.
• Compensatòria: malgrat que la Conselleria sap de l'afluència d'alumnat de compensatòria al llarg del curs, no reserva cap partida del seu pressupost per a beques de menjador ni de transport per aquest alumnat, els recursos econòmics que es destinen són clarament insuficients.
• Calendari escolar: un any més, la Conselleria programa un inici de curs on el professorat no té temps en una setmana de fer totes les tasques administratives, organitzatives, didàctiques i pedagògiques de principi de curs.
• Personal d’administració i serveis: existeix una carència d'aquest personal en tots els centres educatius, cal la provisió immediata de personal bibliotecari, d’auxiliars de gestió, personal sanitari, educadors,…
• Logopedes SPEs: La Direcció General d'Ensenyament ha variat la prestació del servei d'audició i llenguatge, passant places dels SPES a centres educatius, la qual cosa ha fet que les persones que prestaven aquest servei han estat canviades per altres, i per altra banda, representa un canvi de model d'atenció, el qual no ha estat negociat en el marc de la Mesa Sectorial d'Educació. Al llarg del mes de juliol s'han produït canvis en les plantilles de mestres d'audició i llenguatge dels Serveis Psicopedagògics Escolars (SPEs) sense ningun tipus de negociacions ni amb els sindicats, ni els afectats, ni les direccions dels equips.
• Ensenyament en valencià: un altre curs més, l'ensenyament en valencià no fa una extensió significativa, ni qualitativa ni quantitativa. Per tant, si fa 25 anys que els primers centres públics encetaren els programes d'ensenyament en valencià, només hem arribat al 20% de l'alumnat, ens cal un segle per arribar al 100% de l'alumnat.

Per al Sindicat és necessari l’aplicació immediata de diverses mesures per millorar el sistema educatiu valencià, entre elles estan:

• un major esforç pressupostari en infrastructures educatives.
• la negociació de les plantilles d’educació infantil.
• la revalorització social de la tasca docent.
• la negociació d’un pla de prevenció per al sector docent.
• la reducció de la jornada laboral del professorat i la negociació sobre el model de jornada i calendari escolar.
• la solució a la situació de precarietat del professorat interí.
• un pla de formació del professorat que atenga les necessitats del professorat.
• una major dotació de recursos econòmics i de personal per als centres educatius i especialment per als centres que tenen programes de compensació educativa o integració escolar.
• la potenciació dels programes d'ensenyament en valencià i la valencianització de l’ensenyament.

En definitiva que done resposta als problemes reals que té el sistema educatiu valencià i que millore i dignifique les condicions de treball del professorat i del personal d'administració i serveis que hi treballa.

Tot seguit, cal obrir un debat per a superar els problemes que arrosega l'ensenyament sostingut amb fons públics proposem el Pacte per una escola pública, popular, democràtica i valenciana, el qual ha de contenir els següents continguts mínims:

• Tornar a l'ensenyament públic el prestigi que se li ha volgut llevar en aquests darrers anys i que acabe amb la privatització de l'ensenyament.
• Defensar l'ensenyament públic, com a democràtic, igualitari, integrador i de qualitat per a tots i totes.
• El sistema educatiu valencià ha d'assumir un model bilingüe d'ensenyament per a tots els trams educatius.
• Impulsar lleis que impedisquen el finançament públic d'una educació elitista, perquè la història ensenya que qualitat per a uns pocs és privilegi, i que l'ensenyament públic és l'únic que pot garantir que la qualitat siga per a tots i totes.
• Propiciar lleis que facen de l'etapa de l'escolaritat obligatòria una etapa de convivència entre xiquets i xiquetes i joves de distinta procedència i distinta extracció social, de convivència entre persones de distintes creences i races, per a contribuir amb aquesta convivència al millor desenvolupament democràtic d'una societat que cada dia, més diversa, més múltiple, més plural.
• Desenvolupar una legislació que aconseguesca una convivència democràtica en els centres escolars, com a base a la necessària convivència democràtica en la societat
• Propiciar que torne la democràcia a la gestió dels centres educatius, la participació de tots els sectors educatius en l'esmentada gestió, que el Claustre i el Consell Escolar siguen òrgans de govern dels centres docents.
• Reflectir en l'escola i en l'ensenyament la laïcitat i l'aconfessionalitat de l'Estat que assenyala la Constitució. i que, per tant, estiguen fora del currículum escolar els ensenyaments religiosos.

València, 8 de setembre de 2004

Comunicat de 7 de juliol

Sobre l'autorització de grups d’eso i batxillerats

Davant les manifestacions de Josep Vicent Felip, Director General d’Ensenyament, sobre l’autorització de 165 nous grups d’ESO i 131 nous grups de Batxillerat, després de les demandes i exigències dels centres, els pares i mares i les organitzacions sindicals, l’STEPV-Iv vol manifestar el següent:

1.- Els 165 nous grups d’ESO autoritzats, com a ensenyament obligatori, responen necessàriament a la demanda de matriculació, i per tant, no són cap concessió de l’Administració Educativa.

2.- És evident que, si després de revisar les peticions de grups de batxillerat s’han hagut d’autoritzar 131 grups nous, açò no és un simple ajust, i per tant, s’ha demostrat que les primeres concessions autoritzades eren del tot insuficients.

3.- L’autorització d’aquests 131 nous grups de batxillerat suposen que fins el dia 7 de juliol hi havia uns 4500 alumnes que no sabien en quin centre anaven a continuar els seus estudis. Per tant, la Direcció General d’Ensenyament ha generat, voluntària o involuntàriament, un malestar generalitzat, que va en contra de prestigiar l’escola pública.

4.- No es pot continuar fent una planificació educativa que mantinga a uns 4500 alumnes sense saber que disposen d’una plaça en un centre públic fins el 7 de juliol.

Per tant, per als propers cursos, des de l’STEPV-Iv exigim la revisió total dels criteris establerts per la Direcció General d’Ensenyament de forma que:

1.-Durant el període de matriculació, es mantinguen, com a mínim, els perfils dels centres establerts per la pròpia Conselleria i negociats a la Mesa Sectorial d’Educació.

2.- S’establesquen criteris més flexibles que els actuals i es tinguen més en compte les opinions dels Equips Directius que són els que coneixen les realitats dels centres i les evolucions i demanda de matrícula. És a dir, que no s’apliquen de manera implacable els criteris de "laboratori" elaborats als despatxos de la Conselleria d’Educació.

3.- Es revisen els períodes de matriculació per poder determinar amb més antelació els nous grups que s’han d’autoritzar. L’autorització de nous grups ha de anar més enllà dels perfils establerts, per poder garantir la continuïtat de l’alumnat als centres i la continuïtat dels programes d’ensenyament en valencià.

Aquestes consideracions ens haurien de portar a que, a finals de juny, caldria autoritzar 10 o 20 nous grups de batxillerat, però no 131, ja que si entre la previsió inicial de l’Administració i la final hi ha una diferència de 131 grups de batxillerats, o la previsió inicial era ridícula, o la planificació estava molt mal feta, o la Direcció General d’Ensenyament ha volgut crear un conflicte innecessari en contra de l’Escola Pública

València, 7 de juliol de 2004 

Informacions de l’acabament del curs 2003-2004 i l’inici del curs 2004-2005

Després de les reunions de la mesa sectorial d’educació del dia 22 de juny i de la mesa tècnica sobre grups de batxillerat del dia 24, la situació per a l’inici del proper curs continua incerta perquè a dia de hui encara no hi són els documents definitius.

El aspectes de les negociacions són els següents:

Instruccions per a la realització de la prova extraordinària de setembre en els centres que imparteixem ensenyaments d’ESO:

esborranys en aquesta pàgina

A falta de la redacció definitiva, els trets més importants són:

• L’alumnat realitzarà la prova de setembre en el centre on ha estat escolaritzat durant el curs 2003-2004.
• En els IES les proves seran organitzades i realitzades pel corresponent departament didàctic (com succeïa fins ara en les proves de batxillerat).
• En els col·legis d’Educació Infantil i Primària, independentment que es mantinga o no el primer cicle de l’ESO, els mestres que han impartit les àrees o matèries durant el curs 2003-2004 hauran de realitzar i avaluar les proves.

La posició de l’STEPV en la negociació fou de permetre que, per raons pedagògiques, el mateix professorat que ha impartit la matèria realitzara i avaluara les proves, sempre que fóra indemnitzat quan s’haguera de desplaçar.

Resolució que prorroga per al curs 2004-2005 la Resolució de 15 de juny de 2001, completada per les Resolucions de 26 de juny de 2002 i de 9 de juliol de 2003, per les quals es dicten instruccions en matèria d’ordenació acadèmica i d’organització de l’activitat docent en els IES.

esborranys en aquesta pàgina

Els aspectes novedosos més destacats respecte als cursos anteriors, i sempre tenint en compte que encara són documents provisionals, són els següents:

a) En la tria de llibres de text i altres materials curriculars no es requereix l’autorització prèvia de l’Administració. Cal tindre en compte que hauran de respectar les exigències curriculars dels Decrets de Currículum vigents. En el cas de l’ensenyament del valencià i en valencià, s’introdueix un apartat en què s’especifica que "s’ajustaran a la normativa lingüística utilitzada per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua".

b) La controvèrsia ha vingut per la introducció d’una nova matèria optativa d’ESO d’oferta obligada per tots els centres, la Informàtica, ja que l’Ordre que la regula no ha estat tractada en Mesa Sectorial, i ja ha estat fins i tot publicada (DOGV de 23 de juny de 2004). Els centres ofertaran l’optativa d’Informàtica sense necessitat de sol·licitar autorització prèvia i l’alumnat podrà optar a ella en qualsevol dels cursos.

L’STEPV va exigir que es suprimira la necessitat que existira disponibilitat horària del professorat del centre per tal d’impartir les optatives d’oferta obligada (Segona Llengua Estrangera, Cultura Clàssica i ara també Informàtica): és a dir, que si hi ha algun alumne que sol·licita l’optativa (sense mínim d’alumnes) s’assegure que es conforma grup amb professorat del centre, si n’hi ha hores, o amb professorat que no és de la plantilla del centre. Entenem que aquesta mesura afavoriria totes les optatives, i perquè ho considerem de vital importància, vam sol·licitar tractar-ho amb el Conseller.

c) L’apartat 49.3 de la Resolució de 15 de juny de 2001 (Horaris incomplets. Criteris de Desplaçament) s’haurà de modificar per tal d’adequar-lo a la nova normativa derivada de l’Ordre d’1 de juliol per la qual es regula l’adscripció i els deplaçaments per modificació de les plantilles docents (i les modificacions i regulacions posteriors).

L’article 6 d’aquesta norma especificava que els funcionaris suprimits, amb pèrdua provisional de destinació i desplaçats, i per aquest ordre, tindrien anualment una destinació provisional que amb caràcter forçós només podrà ser a l’àmbit de localitat. Els actes estan previstos, en principi, per al dia 15 de juliol, i el 19 de juliol es duria a terme l’acte voluntari de País.

Recordem també que es consideren desplaçats aquells que han obtingut una destinació que el curs 2004-2005 no poden ocupar per qualsevol motiu (com, per exemple, que el centre encara no ha entrat en funcionament). Vam demanar que si, conjuntaralment, en el centre on tenien destinació definitiva fins aquest curs hi havia plaça de la seua especialitat, pogueren romandre en ell, però l’Administració no vol canviar els criteris establerts a la normativa atès que tenen una nova destinació i per tant ja no formen part del centre anterior.

Grups de batxillerat per al curs 2004-2005

Hem pogut seguir durant les darreres setmanes en els mitjans de comunicació, en els nostres centres i en la nostra pàgina web l’alarma creada tant entre les famílies com entre el professorat per les instruccions que comportaven la reducció de grups de batxillerat (que sense anar més lluny s’utilitzaren en l’adscripció del passat mes de desembre i en l’últim concurs de trasllats), a més de provocar l’estratègia de l’espantada, ja que la incertesa que provoca aquesta mesura en la xarxa pública provoca una considerable perduda d’alumnat.

En la Mesa l’STEPV ha demanat una aposta clara de l’Administració educativa per l’ensenyament públic, sense admetre en cap cas la possibilitat de restriccions en el perfil del centre (que en cap cas, a més, pot comportar desplaçament del professorat). En els estudis fets pel Sindicat en la ciutat de Sagunt es produiria una reducció de 3 grups de batxillerat, i en la ciutat de València, sobre el nombre total d’unitats previstes utilitzat en l’adscripció (en què apareixien també els centres que encara no estan en funcionament) hi hauria una diferència de menys 40 unitats de batxillerats respecte al perfil adscriptiu: amb aquests números és impossible i intolerable que es posen pals a les rodes a les demandes dels centres d’activar un o dos grups de batxillerat o d’assegurar la continuïtat de l’ensenyament en valencià, com en l’IES del Saler.

La Conselleria en aquestes reunions no ha tancat el tema i espera a veure la demanda de l’alumnat en les matrícules. En el primers dies de juliol se donarà una resposta. Hem d’estar atents i exigents perquè, si no es veu un canvi clar per part de l’Administració, caldrà continuar amb mesures de pressió.

ALERTA SOBRE LES PREVISIONS D'INICI DE CURS 2004-2005

Les dificultats organitzatives provocaran un col.lapse el pròxim inici de curs

El calendari que proposa la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport d'inici de curs el 17 de setembre, junt a la reintroducció de les proves extraòrdinàries en ESO i especialment les restriccions en la formació de grups de batxillerat ordenades per la DG d'Ensenyaments,provocaran inici de curs caòtic. Aquestes qüestions interconnectades comporten alteracions greus en l'inici del curs 2004-2005:

1.La reducció de grups de batxiller, argumentades amb intencions tècniques però amb efectes dissuassoris sobre la matrícula, es realitza sense respectar els agrupaments actuals i la plantilla acordada per unitats als IES. Cal mantindre l'actual disseny de plantilles estables i entendre que sense una matrícula estable l'efecte és que molts professors i professores seran desplaçats.

2.Aquestes restriccions sobre la matricula, a més d'abusives, impliquen una competència deslleial ja que l'ensenyament concertat aborda l'actual demanda escolar sense pràcticament cap restricció, rebent també l'alumnat que inicialment havia optat per l'ensenyament públic però que és disuadit per les esmentades restriccions de matricula i grups.

3.La ràtio de trenta-cinc alumnes per grup de batxiller, referent bàsic amb què es conformen el grups, és una ràtio impresentable i inviable pedagògicament que a més impedeix en la pràctica l' optativitat.

4.La destrucció de grups d'ensenyament en valencià, contrària a qualsevol orientació elemental de l'ensenyament com a servici públic, és l'altra qüestió on es fa palesa una politica de "terra cremada"que impossibilita la continuïtat dels programes d'Ensenyament en Valencià.

5.La introducció a ESO de les proves extraordinàries de setembre provoca, junt a la qüestió anterior, la impossibilitat de treballar seriosament l'inici de curs pròxim, donat que s'haurà de treballar sobre previsions i no sobre grups estables. A hores d'ara el nombre de repetidors d'ESO i alumnat que accediria a Batxiller poden desmuntar les previsions sobre agrupaments.

6.De rebot el sistema actual de provisió de llocs de treball previst per les acaballes de juliol quedarà obsolet, ja que el nombre de vacants que apareixeran en setembre seria elevat.

7.A més a més, de carambola, l'inici de curs seria poc realista, a més de propagandista, anunciar-lo per al dia 17 ja que s'hauria d'acostar al mes d'octubre, just l'inici de les classes quan existien exàmens de setembre.

Per totes aquestes consideracions des de l'STEPV-Iv demanen una revisió urgent de les actual previsions de la Conselleria per tal de corregir la previsible i greu alteració de la marxa normal del pròxim curs escolar.

 

 

València 11 de juny de 2004