|
|
|
|
|
|
|
INICI DE CURS 04/05 |
|
|
|
|
|
veure pàgina de
l'inici de curs 2003/2004 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
STEPV-IV aposta
perquè el curs que ara encetem siga el definitiu pel que fa al desenvolupament
de la Llei de FPA
Uns 50.000 alumnes inicien les classes en
els centres de Formació de Persones Adultes.
Hui, divendres 1 d’octubre, uns 50.000 alumnes han iniciat
les classes en els centres de Formació de Persones Adultes al País Valencià.
L’inici del curs està condicionat per l’incompliment d’aspectes
importants de la Llei de Formació de Persones Adultes aprovada per les Corts
Valencianes l’any 1995. El Sindicat aposta perquè enguany es puga avançar
en la consecució dels manaments de la Llei, sense oblidar que hi ha dos punts
molt importants també contemplats a la Llei i que encara no han estat resolts
per l’Administració actual: l’establiment del Conveni General Multilateral
amb els ajuntaments i la Transferència del Professorat de la Diputació de
València. En eixe sentit, el Sindicat reclama que la Conselleria de Cultura,
Educació i Esport complesca la llei que ja fa més de nou anys que va ser
promulgada la Llei i són massa anys d’incompliments.
El curs passat la Conselleria d’Educació i els agents
socials arribaren a un acord respecte al professorat dels cossos de primària i
secundària que conformaria les plantilles tipus dels centres de Formació de
Persones Adultes, acord que va ser debatut i aprovat en l’última reunió del
Consell de la Formació de les Persones Adultes.
El Sindicat valora molt positivament aquest acord perquè
suposa el desbloqueig de la situació de paràlisi que patia el desenvolupament
de la llei de Formació de Persones Adultes, no obstant cal recordar que per a
que aquest acord siga plenament efectiu cal que es ratifique a la Mesa
Sectorial d’Educació i que el seu contingut es publique al DOGV, sols de
eixa manera es podrà assolir l’objectiu de dotar de plantilles estables els
centres de FPA. El Sindicat emplaça les direccions generals d’Ensenyament i
de Personal de la Conselleria d’Educació per a què al llarg del primer
trimestre d’aquest curs tanquen aquest capítol i que les plantilles puguen
cobrir-se pels mitjans reglamentaris per al curs vinent.
Però això no és tot. A l’igual que la societat es torna
cada vegada més complexa, la tasca que desenvolupen els professionals que
treballen a la FPA també ho és. L’augment de la burocràcia als centres
arran la implantació del GES i la resta de Programes Formatius en la FPA, fa
necessària, sobre tot en els centres més grans, la presència de personal d’Administració
i Serveis; per poder fer-nos una idea d’aquesta necessitat sols cal fer una
comparació: un institut d’entre set-cents i nou-cents alumnes disposa de
tres administratius, actualment hi ha molts centres de FPA que matriculen més
de mil alumnes i no en disposen de cap.
Però no sols la burocràcia fa complexa la tasca que es
desenvolupa als centres de FPA. En una societat en constant canvi, el principi
pedagògic progressista "d’aprenentatge al llarg de tota la vida"
(encara que desvirtuat per dirigir-se quasi exclusivament al món d’allò
econòmic) pren cada dia més valor per a la ciutadania en general. Les
necessitats formatives de hui en dia transcendeixen la mera alfabetització i l’obtenció
del Graduat en Educació Secundària; les noves tecnologies, els idiomes,
ensenyaments de marcat caràcter professional... etc, són cada vegada més
demandats pels ciutadans i ciutadanes que any rere any omplin les aules dels
centres de FPA. Si a aquest augment qualitatiu i quantitatiu de la demanda li
sumem la presència als centres, en augment progressiu, d’alumnat immigrant i
d’alumnat amb necessitats educatives especials, ens trobem amb un panorama
que cada vegada fa més necessària l’actuació d’equips multiprofessionals
que puguen donar una resposta de qualitat a les múltiples expectatives que s’hi
generen.
La Llei de FPA diu en l’Article 18.3.- " Cada centre
o conjunt de centres comptarà amb equips multiprofessionals de composició
adequada per a cooperar per tal que siguen ateses com cal l'orientació i la
promoció de la formació integral de les persones adultes per a potenciar el
seu desenvolupament personal i la participació sòcio-cultural"
CENTRES D’FPA. Curs 2004-05
|
Generalitat Valenciana |
Municipals |
Altres |
TOTAL |
|
Centres* |
Extensions |
|
|
|
Alacant |
25 |
6 |
29 |
1 |
61 |
Castelló |
13 |
14 |
11 |
4 |
42 |
València |
39 |
6 |
81 |
5 + 2 |
133 |
|
77 |
26 |
|
|
|
TOTAL |
103 |
121 |
12 |
236 |
PROFESSORAT D’FPA. Curs 2004-05
|
Conselleria** |
Diputació |
Ajuntaments |
Altres |
TOTAL |
Alacant |
147*** |
|
89 |
|
236 |
Castelló |
74 |
|
29 |
|
103 |
València |
192 |
54 |
219 |
|
465 |
TOTAL |
413 |
54 |
337 |
|
804 |
*Inclou els centres penitenciaris.
**Inclou els professionals dels centres penitenciaris.
***Probablement l’increment de professorat a Alacant estiga motivat per nou
professorat al centre penitenciari de Villena
València, 1 d’octubre de 2004
|
|
|
|
|
|
Comunicat de premsa sobre l'inici de
curs en secundària
L’STEPV-Iv considera que, a més a més dels problemes
generals que té l’ensenyament com són la provisionalitat i la
privatització, el curs escolar als Instituts d’Educació Secundària s’ha
iniciat amb dificultats malgrat els esforços dels equips directius, del
personal d’administració i serveis dels instituts i del professorat per
iniciar el periode lectiu amb normalitat. La problemàtica més generals poden
resumir-se en:
- En alguns molts casos ha estat impossible començar les classes donat que
n’hi ha dificultats administratives per poder matricular alumnat nouvingut
o de batxillerat. Aquesta situació s’ha pal·liat amb l’entrada
esglaonada de trams educatius: primer cicle d’ESO aquesta setmana i segon
cicle d’ESO i Batxillerats la setmana que ve.
- Obres d’adequació i construcció no acabades en la data prevista i amb
dificultats en els accessos i mobiliari.
- Instal·lació d’aules prefabricades encara en marxa o de forma
improvisada són altres motius que expliquen el retard en alguns centres.
- Alguns instituts han hagut o han de traslladar-se des de l’actual
ubicació provisional, normalment en aules prefabricades, per haver estat
finalitzades les obres o ho hauran de fer al llarg del trimestre amb el curs
ja començat.
- Ha faltat professorat en alguns centres educatius. En certs casos es
tracta de places compartides o programes d’educació compensatòria. L’Administració
educativa no ha sigut capaç de dotar el professorat que els centres
necessiten per posar en marxa aquests programes, tot i que els té aprovats
i publicats al DOGV des del dia 7 de setembre.
També falten alguns professors i professores pels canvis d’agrupament d’alumnat
per efecte de les proves de setembre en ESO.
No s’ha cobert cap substitució abans del començament de curs. Es
lamentable que la Conselleria s’ocupe de cobrir les substitucions per
malaltia a partir de la setmana que ve quan ha tingut 16 dies en setembre
per fer-ho.
Molts professors i professores responsables de tribunals de les PAU (Proves
d’accés a la Universitat) no poden incorporar-se als instituts ja que les
proves i la correcció d’exàmens són encara en marxa.
- Un parell de centres retrasaran les classes donat que no han estat
reparats els desperfectes per les passades pluges torrencials.
- Les despeses per tal que funcionen els centres públics, no han crescut,
ni tan sols el mateix que l’IPC, la qual cosa ja va provocar una protesta
generalitzada dels equips directius durant el curs passat.
- Les ràtios tant en els ensenyaments obligatoris com postobligatoris són
excessives. Els Instituts necessiten una revisió urgent de les ràtios
actuals per millorar la qualitat de l’ensenyament, la convivència als
centres i la salut laboral del professorat.
- Els programes d’Acció Compensatòria han augmentat per efecte de la
matriculació d’alumnat immigrant. Però aquest fet no ha anat acompanyat
del necessari suport pressupostari, de recursos i de personal per part de l’Administració
Educativa.
- Els exàmens de setembre i l’augment dels dies lectius han empitjorat
les condicions laborals del professorat i del personal d’administració i
serveis.
En definitiva, el Sindicat afirma que l’inici de curs als
Instituts de Secundària comença amb noves amenaces per a l’ensenyament
públic: la concertació dels Batxillerats, la saturació de molts centres
educatius i la continua negativa a la reducció de les ràtios, l’augment
dels programes de compensatòria, l’experiment dels exàmens de setembre i l’augment
dels dies lectius.
Per tot açò, l’STEPV-Iv demana al conseller Alejandro
Font de Mora que canvie la política dels seua antecessors en el càrrec i que
aposte decididament per l’ensenyament públic, per la resolució àgil i
ràpida dels problemes i per la millora i dignificació de les condicions
laborals del personal que treballa als Instituts de Secundària.
València, 17 de setembre de 2004
L’inici de curs als Instituts de Secundària comença amb noves amenaces per
a l’ensenyament públic:
la concertació dels Batxillerats,
la saturació de molts centres educatius i la continua negativa a la reducció
de les ràtios,
l’augment dels programes de compensatòria,
l’experiment dels exàmens de setembre i
l’augment dels dies lectius.
El Sindicat aposta per un pacte d’ensenyament públic,
popular, democràtic i valencià
L’STEPV-IV, davant l’inici de curs en secundària el proper divendres 17
de setembre, llança un crit de preocupació perquè la continuïtat de la
política privatitzadora del govern valencià pot acabar dilapidant l’ensenyament
públic valencià.
El Sindicat considera que el curs comença marcat per l’acord signat per
la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, les Patronals de l’ensenyament
privat i els sindicats FSIE i USO que explicita la voluntat de l’Administració
de concertar els batxillerats a partir del 2007.
- Després d’un esforç considerable durant els dos cursos anteriors per
negociar i fixar les plantilles i els perfils dels centres educatius
públics, tot se’n pot anar en orris si finalment, en la data prevista, es
dóna llum verda a la concertació dels batxillerats. L’acord sobre
concertació de batxillerats dels centres privats i la planificació
educativa de la Direcció General d’Ensenyaments que va provocar un gran
rebombori entre els centres públics durant el mes de juny en no autoritzar
grups de batxillerat tot i tenir demanda suficient, apunten al
desmantellament sistemàtic del sistema públic. Es dilapidaran els diners
públics per donar complaença als empresaris de l’ensenyament privat. Es
pretén desfer un sistema que té molts bons professionals i que dóna
prestigi a l’ensenyament públic,
A més a més, no deixa de ser curiosa la intenció de traspassar diners als
centres privats quan la partida pressupostària que ha de cobrir les despeses
per tal que funcionen els centres públics, no ha crescut, ni tan sols el
mateix que l’IPC, la qual cosa ja va provocar una protesta generalitzada dels
equips directius durant el curs passat.
- Cal una reducció urgent de ràtios, tant en els ensenyaments
obligatoris com en els postobligatoris, la construcció immediata de tots
els centres públics que falten i l’eliminació de les "aules
prefabricades".
- Malgrat que l'anterior Conseller d'Educació va donar per conclòs el mapa
escolar de l'any 96 per poder presentar el programa de construccions
Creaescola, és evident que encara falten per construir o adaptar molts
centres. Cal que la Conselleria aposte clarament per eliminar les
"aules prefabricades" i la massificació que suporten alguns
centres tot apostant per la construcció dels centres necessaris per
dignificar l’ensenyament públic.
A més a més, cal una reducció urgent de les ràtios per poder atendre
millor tot l’alumnat, ja que les distintes motivacions dels joves actuals i
l'arribada d'alumnat immigrant, fan que el professorat haja de multiplicar els
seus esforços amb el conseqüent empitjorament de les seues condicions
laborals. Els centres públics necessiten una revisió urgent de les ràtios
actuals per millorar la qualitat de l’ensenyament, la convivència als
centres i la salut laboral del professorat.
L’augment dels Programes d’Acció Compensatòria (PAC) en els
centres públics demostren que l’alumnat immigrant acaba sent atés
majoritàriament al sistema públic.
- L’ensenyament públic no està defugint l’obligació que té d’atendre
tot tipus d’alumnat. El professorat i els centres es veuen en l’obligació
de formar-se davant els nous reptes que planteja l’ensenyament, però cal
que l’Administració acompanye aquest esforç mitjançant les dotacions
econòmiques necessàries i l’acostament als centres educatius dels
programes formatius necessaris. Ara bé, millorarien molt les coses si la
Conselleria apostara per una distribució equitativa de l’alumnat
immigrant entre tots els centres sostinguts amb fons públics, i això passa
per la necessària revisió del decret d’admissió d’alumnat.
- A més a més, com que l’Administració Educativa sap de l'afluència
d'alumnat de compensatòria al llarg del curs, cal que reserve algunes
partides del seu pressupost per a beques de menjador i de transport per
aquest alumnat, ja que els recursos econòmics que es destinen actualment
són clarament insuficients.
L’experiment dels exàmens de setembre i l’augment dels dies lectius
han empitjorat les condicions laborals del professorat i del personal d’administració
i serveis.
- Una vegada més s’ha governat en contra dels professionals que mantenen
l’ensenyament públic, ja que la recuperació dels exàmens de setembre
als ensenyaments obligatoris ha provocat que una part important del temps
que es dedicava a la preparació del nou curs s’haja de dedicar ara als
exàmens de setembre. Així doncs, es retallen dies de preparació i
organització del curs i s’augmenten dies lectius durant el més de juny.
Per una part es manté la data de començament de curs i s’obliga als
equips directius, al professorat i al personal d’administració i serveis
a treballar a marxes forçades per poder donar compliment al calendari
escolar, i per altra, s’allarga el curs lectiu fins el 24 de juny, la qual
cosa provoca una modificació unilateral de les condicions laborals.
- A més a més, tot açò es fa sense cap compensació ni econòmica ni
pedagògica, ja que la Conselleria, d’una banda no ha volgut mantenir el
professorat que havia de fer els exàmens de setembre en el seu centre
educatiu i d’altra no s’ha volgut comprometre a negociar la modificació
de les condicions laborals que comporta l’augment i modificació dels dies
lectius.
El Sindicat li exigeix al nou conseller, Alejandro Font de Mora, que millore
la gestió, resolga els problemes d’una manera decidida i ràpida, i aposte
clarament per millorar i dignificar l’ensenyament públic. En eixe sentit, el
Sindicat proposa tot un seguit de mesures per millorar el sistema educatiu
valencià: major esforç pressupostari en infrastructures educatives,
revalorització social de la tasca docent, negociació d’un pla de prevenció
per al sector docent, reducció de la jornada laboral del professorat i la
negociació sobre el model de jornada i calendari escolar, solució a la
situació de precarietat del professorat interí, agilització per cobrir les
substitucions, pla de formació del professorat que atenga les necessitats del
professorat, major dotació de recursos econòmics i de personal per als
centres educatius i especialment per als centres que tenen programes de
compensació educativa o integració escolar, potenciació dels programes
d'ensenyament en valencià i la valencianització de l’ensenyament.
En definitiva, cal doncs, que el nou conseller done resposta als problemes
reals que té el sistema educatiu valencià i que millore i dignifique les
condicions de treball del professorat i del personal d'administració i serveis
que hi treballa.
València, 15 de setembre de 2004
|
|
|
|
|
|
Comunicat de premsa sobre l'inici de
curs en Infantil i primària
Les classes en Infantil, Ed. Especial i Primària han començat amb
normalitat, les incidències han estat mínimes. Normalitat perquè la
pràctica totalitat del professorat ha estat al seu centre des del dia 1 de
setembre i perquè tot l’alumnat ha tingut un lloc escolar. Ara bé, eixa
normalitat amaga l’existència de problemes i situacions endèmiques per
resoldre, des de fa temps, com ara: infraestructures, augment de les ràtios,
escolarització de l’alumnat immigrant, manca de recursos econòmics per
atendre les despeses de funcionament dels centres, …
Les incidències més destacables de l’inici del curs són:
- El retràs en l’inici de les classes en una desena de centres,
- L’existència de més de 1000 aules prefabricades a tot el País
Valencià que afecten a 23.000 alumnes. El 27% són cròniques i el 72%
respon a la contrucció de nous centres.
- L’augment de l’escolarització de l’alumnat immigrant, un 8% del
conjunt de l’alumnat del sistema és immigrant. Són 56.289 alumnes, dels
quals el 72% estan a la pública i el 28% a la privada. El 50% de l’alumnat
immigrant es troba a Alacant.
- El 18% de l’alumnat del primer cicle d’ESO està escolaritzat als
col.legis públics i no als Instituts.
- Infraestructures: de les 445 actuacions previstes al Mapa Escolar del 1996
encara resten pendents 103 (63 estan en alguna fase d’execució i 40 sense
licitar-se per problemes de solars). En algunes poblacions cal la
construcció urgent de nous centres i la reforma i adaptació dels actuals,
centres que no apareixen en la relació de centres del Mapa Escolar ni del
Creaescola.
- 2 de cada 10 alumnes estudien programes en valencià, després de 25 anys
d’haver-se aprovat la Llei d’Ús.
- La manca d’infraestructures ha provocat l’augment de les ràtios i la
massificació de les aules en determinades poblacions. L’augment de
ràtios afecta, especialment, a determinades poblacions i a l’educació
infantil.
- El canvi de model en la intervenció logopèdica ha fet que un 50 mestres
d’audició i llenguatge han canviat de centre trencant la continuïtat en
l’atenció a l’alumnat.
- El calendari escolar no s’ha negociat enguany, el sindicat considera que
han començat massa prompte, la qual cosa dificulta el treball del
professorat per preparar les classes.
- Alguns ajuntaments han tingut que fer algunes reformes i intervencions en
els centres per suplir a la Conselleria de Cultura, Educació i Esport.
- No existeix un pla de prevenció de riscs laborals.
L’STEPV-Iv demana al nou conseller que tinga una actuació més decidida i
més àgil per a resoldre els reptes que té l’ensenyament i treballe per
potenciar l’ensenyament públic i per millorar les condicions laborals del
personal que treballa als centres docents.
València, 9 de setembre de 2004.
|
|
|
|
|
|
En l'inici de curs,
STEPV-IV demana al conseller una millora en la gestió per resoldre els
problemes de l’ensenyament.
El Sindicat aposta per un pacte per una
escola pública, popular, democràtica i valenciana
L’STEPV-IV, davant l’inici de curs en primària el
proper dijous 9 de setembre, no pot més que donar les mateixes qualificacions
que venim donant els darrers anys; així hem de qualificar l’inici de curs al
País Valencià com marcat per la provisionalitat, i per la política
privatitzadora del govern valencià. El Sindicat considera que el curs
comença amb normalitat, però que darrere s’amaguen problemes endèmics en
el sistema educatiu valencià. Normalitat en estar el professorat al seu centre
de treball des del dia 1 de setembre i en tindre cada alumne un lloc escolar en
un centre educatiu. Els problemes tenen a veure en una falta de planificació i
de gestió per resoldre els problemes que té el sistema educatiu. El Sindicat
li demana al nou conseller Alejandro Font de Mora que millore la gestió i
resolga els problemes d’una manera decidida i ràpida.
Per tant, el sindicat proposa obrir un debat i una anàlisi
responsables educatius amb la participació de les famílies, l'alumnat, el
professorat, en definitiva, tota la societat civil valenciana, per tal
d'arribar a un Pacte per una escola pública, popular, democràtica i
valenciana. Un debat que les administracions, central i autonòmica tenen
l'obligació d'impulsar.
STEPV-IV fonamenta la seua argumentació en els
següents aspectes fonamentals:
- Personal: Un fet positiu és que la pràctica totalitat del
professorat estarà al seu lloc de treball el primer dia de les classes, en
fer-se les adjudicacions de places, al mes de juliol en actes presencials.
- Centres: Un curs més van a predominar les aules prefabricades
Malgrat que l'anterior Conseller d'Educació Sr. González Pons va donar per
conclòs el mapa escolar de l'any 96 per a poder presentar el seu programa
de construccions Creaescola, encara manquen construir centres, 103 centres d’un
total de 445, a més, ens trobem amb centres totalment massificats, i el que
és més greu són anecdòtics els centres que compleixen la ràtio.
- Despeses de funcionament. Altre dels problemes dels centres
és que la partida pressupostària per aquest concepte és clarament
insuficient per cobrir totes les necessitats dels centres. Aquesta no ha
crescut, ni tan sols el mateix que l’IPC, per la qual cosa els centres es
troben, en molts casos, sense els recursos per poder funcionar dignament.
- Ràtios: davant de l'augment de demanda de llocs escolars públics
per un augment demogràfic motivat, bàsicament, per l'arribada d'alumnat
immigrant que no està sent atés adequadament en no existir suficients
col·legis d'infantil i primària a les grans i mitjanes ciutats. La
solució donada per la Conselleria ha estat l'augment de les ràtios, la
qual cosa el sindicat no comparteix.
- Compensatòria: malgrat que la Conselleria sap de l'afluència
d'alumnat de compensatòria al llarg del curs, no reserva cap partida del
seu pressupost per a beques de menjador ni de transport per aquest alumnat,
els recursos econòmics que es destinen són clarament insuficients.
- Calendari escolar: un any més, la Conselleria programa un inici de
curs on el professorat no té temps en una setmana de fer totes les tasques
administratives, organitzatives, didàctiques i pedagògiques de principi de
curs.
- Personal d’administració i serveis: existeix una carència
d'aquest personal en tots els centres educatius, cal la provisió immediata
de personal bibliotecari, d’auxiliars de gestió, personal sanitari,
educadors,…
- Logopedes SPEs: La Direcció General d'Ensenyament ha variat la
prestació del servei d'audició i llenguatge, passant places dels SPES a
centres educatius, la qual cosa ha fet que les persones que prestaven aquest
servei han estat canviades per altres, i per altra banda, representa un
canvi de model d'atenció, el qual no ha estat negociat en el marc de la
Mesa Sectorial d'Educació. Al llarg del mes de juliol s'han produït canvis
en les plantilles de mestres d'audició i llenguatge dels Serveis
Psicopedagògics Escolars (SPEs) sense ningun tipus de negociacions ni amb
els sindicats, ni els afectats, ni les direccions dels equips.
- Ensenyament en valencià: un altre curs més, l'ensenyament en
valencià no fa una extensió significativa, ni qualitativa ni
quantitativa. Per tant, si fa 25 anys que els primers centres públics
encetaren els programes d'ensenyament en valencià, només hem arribat al
20% de l'alumnat, ens cal un segle per arribar al 100% de l'alumnat.
Per al Sindicat és necessari l’aplicació immediata de
diverses mesures per millorar el sistema educatiu valencià, entre elles estan:
- un major esforç pressupostari en infrastructures educatives.
- la negociació de les plantilles d’educació infantil.
- la revalorització social de la tasca docent.
- la negociació d’un pla de prevenció per al sector docent.
- la reducció de la jornada laboral del professorat i la negociació sobre
el model de jornada i calendari escolar.
- la solució a la situació de precarietat del professorat interí.
- un pla de formació del professorat que atenga les necessitats del
professorat.
- una major dotació de recursos econòmics i de personal per als centres
educatius i especialment per als centres que tenen programes de compensació
educativa o integració escolar.
- la potenciació dels programes d'ensenyament en valencià i la
valencianització de l’ensenyament.
En definitiva que done resposta als problemes reals que té
el sistema educatiu valencià i que millore i dignifique les condicions de
treball del professorat i del personal d'administració i serveis que hi
treballa.
Tot seguit, cal obrir un debat per a superar els problemes
que arrosega l'ensenyament sostingut amb fons públics proposem el Pacte
per una escola pública, popular, democràtica i valenciana, el qual ha de
contenir els següents continguts mínims:
- Tornar a l'ensenyament públic el prestigi que se li ha volgut llevar en
aquests darrers anys i que acabe amb la privatització de l'ensenyament.
- Defensar l'ensenyament públic, com a democràtic, igualitari, integrador
i de qualitat per a tots i totes.
- El sistema educatiu valencià ha d'assumir un model bilingüe
d'ensenyament per a tots els trams educatius.
- Impulsar lleis que impedisquen el finançament públic d'una educació
elitista, perquè la història ensenya que qualitat per a uns pocs és
privilegi, i que l'ensenyament públic és l'únic que pot garantir que la
qualitat siga per a tots i totes.
- Propiciar lleis que facen de l'etapa de l'escolaritat obligatòria una
etapa de convivència entre xiquets i xiquetes i joves de distinta
procedència i distinta extracció social, de convivència entre persones de
distintes creences i races, per a contribuir amb aquesta convivència al
millor desenvolupament democràtic d'una societat que cada dia, més
diversa, més múltiple, més plural.
- Desenvolupar una legislació que aconseguesca una convivència
democràtica en els centres escolars, com a base a la necessària
convivència democràtica en la societat
- Propiciar que torne la democràcia a la gestió dels centres educatius, la
participació de tots els sectors educatius en l'esmentada gestió, que el
Claustre i el Consell Escolar siguen òrgans de govern dels centres docents.
- Reflectir en l'escola i en l'ensenyament la laïcitat i
l'aconfessionalitat de l'Estat que assenyala la Constitució. i que, per
tant, estiguen fora del currículum escolar els ensenyaments religiosos.
València, 8 de setembre de 2004
|
|
|
|
|
|
Comunicat de 7 de
juliol
Sobre l'autorització de grups d’eso i
batxillerats
Davant les manifestacions de Josep Vicent Felip, Director
General d’Ensenyament, sobre l’autorització de 165 nous grups d’ESO i
131 nous grups de Batxillerat, després de les demandes i exigències dels
centres, els pares i mares i les organitzacions sindicals, l’STEPV-Iv vol
manifestar el següent:
1.- Els 165 nous grups d’ESO autoritzats, com a
ensenyament obligatori, responen necessàriament a la demanda de matriculació,
i per tant, no són cap concessió de l’Administració Educativa.
2.- És evident que, si després de revisar les peticions de
grups de batxillerat s’han hagut d’autoritzar 131 grups nous, açò no és
un simple ajust, i per tant, s’ha demostrat que les primeres concessions
autoritzades eren del tot insuficients.
3.- L’autorització d’aquests 131 nous grups de
batxillerat suposen que fins el dia 7 de juliol hi havia uns 4500 alumnes que
no sabien en quin centre anaven a continuar els seus estudis. Per tant, la
Direcció General d’Ensenyament ha generat, voluntària o involuntàriament,
un malestar generalitzat, que va en contra de prestigiar l’escola pública.
4.- No es pot continuar fent una planificació educativa que
mantinga a uns 4500 alumnes sense saber que disposen d’una plaça en un
centre públic fins el 7 de juliol.
Per tant, per als propers cursos, des de l’STEPV-Iv exigim
la revisió total dels criteris establerts per la Direcció General d’Ensenyament
de forma que:
1.-Durant el període de matriculació, es mantinguen, com a
mínim, els perfils dels centres establerts per la pròpia Conselleria i
negociats a la Mesa Sectorial d’Educació.
2.- S’establesquen criteris més flexibles que els actuals
i es tinguen més en compte les opinions dels Equips Directius que són els que
coneixen les realitats dels centres i les evolucions i demanda de matrícula.
És a dir, que no s’apliquen de manera implacable els criteris de
"laboratori" elaborats als despatxos de la Conselleria d’Educació.
3.- Es revisen els períodes de matriculació per poder
determinar amb més antelació els nous grups que s’han d’autoritzar. L’autorització
de nous grups ha de anar més enllà dels perfils establerts, per poder
garantir la continuïtat de l’alumnat als centres i la continuïtat dels
programes d’ensenyament en valencià.
Aquestes consideracions ens haurien de portar a que, a
finals de juny, caldria autoritzar 10 o 20 nous grups de batxillerat, però no
131, ja que si entre la previsió inicial de l’Administració i la final hi
ha una diferència de 131 grups de batxillerats, o la previsió inicial era
ridícula, o la planificació estava molt mal feta, o la Direcció General d’Ensenyament
ha volgut crear un conflicte innecessari en contra de l’Escola Pública
València, 7 de juliol de 2004
|
|
|
|
|
|
Informacions de l’acabament
del curs 2003-2004 i l’inici del curs 2004-2005
Després de les reunions de la mesa sectorial d’educació
del dia 22 de juny i de la mesa tècnica sobre grups de batxillerat del dia
24, la situació per a l’inici del proper curs continua incerta perquè a
dia de hui encara no hi són els documents definitius.
El aspectes de les negociacions són els següents:
Instruccions per a la realització de la
prova extraordinària de setembre en els centres que imparteixem ensenyaments
d’ESO:
esborranys
en aquesta pàgina
A falta de la redacció definitiva, els trets més
importants són:
- L’alumnat realitzarà la prova de setembre en el centre on ha estat
escolaritzat durant el curs 2003-2004.
- En els IES les proves seran organitzades i realitzades pel corresponent
departament didàctic (com succeïa fins ara en les proves de
batxillerat).
- En els col·legis d’Educació Infantil i Primària, independentment
que es mantinga o no el primer cicle de l’ESO, els mestres que han
impartit les àrees o matèries durant el curs 2003-2004 hauran de
realitzar i avaluar les proves.
La posició de l’STEPV en la negociació fou de
permetre que, per raons pedagògiques, el mateix professorat que ha impartit
la matèria realitzara i avaluara les proves, sempre que fóra indemnitzat
quan s’haguera de desplaçar.
Resolució que prorroga per al curs 2004-2005 la Resolució
de 15 de juny de 2001, completada per les Resolucions de 26 de juny de 2002 i
de 9 de juliol de 2003, per les quals es dicten instruccions en matèria d’ordenació
acadèmica i d’organització de l’activitat docent en els IES.
esborranys
en aquesta pàgina
Els aspectes novedosos més destacats respecte als cursos
anteriors, i sempre tenint en compte que encara són documents provisionals,
són els següents:
a) En la tria de llibres de text i altres materials
curriculars no es requereix l’autorització prèvia de l’Administració.
Cal tindre en compte que hauran de respectar les exigències curriculars
dels Decrets de Currículum vigents. En el cas de l’ensenyament del
valencià i en valencià, s’introdueix un apartat en què s’especifica
que "s’ajustaran a la normativa lingüística utilitzada per l’Acadèmia
Valenciana de la Llengua".
b) La controvèrsia ha vingut per la introducció d’una
nova matèria optativa d’ESO d’oferta obligada per tots els centres, la
Informàtica, ja que l’Ordre que la regula no ha estat tractada en Mesa
Sectorial, i ja ha estat fins i tot publicada (DOGV de 23 de juny de 2004).
Els centres ofertaran l’optativa d’Informàtica sense necessitat de
sol·licitar autorització prèvia i l’alumnat podrà optar a ella en
qualsevol dels cursos.
L’STEPV va exigir que es suprimira la necessitat que
existira disponibilitat horària del professorat del centre per tal d’impartir
les optatives d’oferta obligada (Segona Llengua Estrangera, Cultura
Clàssica i ara també Informàtica): és a dir, que si hi ha algun alumne
que sol·licita l’optativa (sense mínim d’alumnes) s’assegure que es
conforma grup amb professorat del centre, si n’hi ha hores, o amb
professorat que no és de la plantilla del centre. Entenem que aquesta
mesura afavoriria totes les optatives, i perquè ho considerem de vital
importància, vam sol·licitar tractar-ho amb el Conseller.
c) L’apartat 49.3 de la Resolució de 15 de juny de
2001 (Horaris incomplets. Criteris de Desplaçament) s’haurà de modificar
per tal d’adequar-lo a la nova normativa derivada de l’Ordre d’1 de
juliol per la qual es regula l’adscripció i els deplaçaments per
modificació de les plantilles docents (i les modificacions i regulacions
posteriors).
L’article 6 d’aquesta norma especificava que els
funcionaris suprimits, amb pèrdua provisional de destinació i desplaçats, i
per aquest ordre, tindrien anualment una destinació provisional que amb
caràcter forçós només podrà ser a l’àmbit de localitat. Els actes
estan previstos, en principi, per al dia 15 de juliol, i el 19 de juliol es
duria a terme l’acte voluntari de País.
Recordem també que es consideren desplaçats aquells que
han obtingut una destinació que el curs 2004-2005 no poden ocupar per
qualsevol motiu (com, per exemple, que el centre encara no ha entrat en
funcionament). Vam demanar que si, conjuntaralment, en el centre on tenien
destinació definitiva fins aquest curs hi havia plaça de la seua
especialitat, pogueren romandre en ell, però l’Administració no vol
canviar els criteris establerts a la normativa atès que tenen una nova
destinació i per tant ja no formen part del centre anterior.
Grups de batxillerat per al curs 2004-2005
Hem pogut seguir durant les darreres setmanes en els
mitjans de comunicació, en els nostres centres i en la nostra pàgina web l’alarma
creada tant entre les famílies com entre el professorat per les instruccions
que comportaven la reducció de grups de batxillerat (que sense anar més
lluny s’utilitzaren en l’adscripció del passat mes de desembre i en l’últim
concurs de trasllats), a més de provocar l’estratègia de l’espantada, ja
que la incertesa que provoca aquesta mesura en la xarxa pública provoca una
considerable perduda d’alumnat.
En la Mesa l’STEPV ha demanat una aposta clara de l’Administració
educativa per l’ensenyament públic, sense admetre en cap cas la
possibilitat de restriccions en el perfil del centre (que en cap cas, a més,
pot comportar desplaçament del professorat). En els estudis fets pel Sindicat
en la ciutat de Sagunt es produiria una reducció de 3 grups de batxillerat, i
en la ciutat de València, sobre el nombre total d’unitats previstes
utilitzat en l’adscripció (en què apareixien també els centres que encara
no estan en funcionament) hi hauria una diferència de menys 40 unitats de
batxillerats respecte al perfil adscriptiu: amb aquests números és
impossible i intolerable que es posen pals a les rodes a les demandes dels
centres d’activar un o dos grups de batxillerat o d’assegurar la
continuïtat de l’ensenyament en valencià, com en l’IES del Saler.
La Conselleria en aquestes reunions no ha tancat el tema i
espera a veure la demanda de l’alumnat en les matrícules. En el primers
dies de juliol se donarà una resposta. Hem d’estar atents i exigents
perquè, si no es veu un canvi clar per part de l’Administració, caldrà
continuar amb mesures de pressió.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
ALERTA SOBRE LES
PREVISIONS D'INICI DE CURS 2004-2005
Les dificultats organitzatives provocaran
un col.lapse el pròxim inici de curs
El calendari que proposa la Conselleria d'Educació,
Cultura i Esport d'inici de curs el 17 de setembre, junt a la reintroducció
de les proves extraòrdinàries en ESO i especialment les restriccions en la
formació de grups de batxillerat ordenades per la DG
d'Ensenyaments,provocaran inici de curs caòtic. Aquestes qüestions
interconnectades comporten alteracions greus en l'inici del curs 2004-2005:
1.La reducció de grups de batxiller, argumentades amb
intencions tècniques però amb efectes dissuassoris sobre la matrícula, es
realitza sense respectar els agrupaments actuals i la plantilla acordada per
unitats als IES. Cal mantindre l'actual disseny de plantilles estables i
entendre que sense una matrícula estable l'efecte és que molts professors
i professores seran desplaçats.
2.Aquestes restriccions sobre la matricula, a més
d'abusives, impliquen una competència deslleial ja que l'ensenyament
concertat aborda l'actual demanda escolar sense pràcticament cap
restricció, rebent també l'alumnat que inicialment havia optat per
l'ensenyament públic però que és disuadit per les esmentades restriccions
de matricula i grups.
3.La ràtio de trenta-cinc alumnes per grup de batxiller,
referent bàsic amb què es conformen el grups, és una ràtio impresentable
i inviable pedagògicament que a més impedeix en la pràctica l'
optativitat.
4.La destrucció de grups d'ensenyament en valencià,
contrària a qualsevol orientació elemental de l'ensenyament com a servici
públic, és l'altra qüestió on es fa palesa una politica de "terra
cremada"que impossibilita la continuïtat dels programes d'Ensenyament
en Valencià.
5.La introducció a ESO de les proves extraordinàries de
setembre provoca, junt a la qüestió anterior, la impossibilitat de
treballar seriosament l'inici de curs pròxim, donat que s'haurà de
treballar sobre previsions i no sobre grups estables. A hores d'ara el
nombre de repetidors d'ESO i alumnat que accediria a Batxiller poden
desmuntar les previsions sobre agrupaments.
6.De rebot el sistema actual de provisió de llocs de
treball previst per les acaballes de juliol quedarà obsolet, ja que el
nombre de vacants que apareixeran en setembre seria elevat.
7.A més a més, de carambola, l'inici de curs seria poc
realista, a més de propagandista, anunciar-lo per al dia 17 ja que s'hauria
d'acostar al mes d'octubre, just l'inici de les classes quan existien
exàmens de setembre.
Per totes aquestes consideracions des de l'STEPV-Iv
demanen una revisió urgent de les actual previsions de la Conselleria per
tal de corregir la previsible i greu alteració de la marxa normal del
pròxim curs escolar.
València 11 de juny de 2004
|
|
|
|
|
< anar al començament | index
ensenyament públic | All-i-Oli | Principal
>
|