|
|
|
|
|
|
|
INICI DE CURS 03/04 |
|
|
|
|
|
veure pàgina de
l'inici de curs 2002/2003 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Un inici de curs
2003-2004 a la Secundària amb pocs canvis malgrat la propaganda.
El desplegament de la LOCE: una llei de
baixa qualitat.
L'administració educativa valenciana, responsable del
desplegament de la LOCE al seu àmbit, ha donat nul.la informació dels canvis
administratius i acadèmics que s'acosten. A hores d'ara no ha editat ni una
sola circular explicant els canvis ja publicats pel Ministeri. En aquest sentit
cal remarcar que, malgrat les declaracions propagandístiques la
"repetició" de curs no ha pogut reinstaurar-se ja que no havia
desaparegut en absolut del sistema, aquest curs hi hauran poques novetats
"reals" en el desplegament de la LOCE. Dels canvis previstos, com els
famosos i desconeguts a hores d'ara "itineraris" d'ESO, encara
s'ignora quasi tot: com s'organitzaran a efectes administratius, quins centres
els impartiran, amb quins continguts acadèmics, com influiran en lamillora o
degradació de la vida dels centres educatius. Tot això significa que el
professorat i la comunitat educativa resten indefensos front a una reforma
educativa, una altra, que l'administració és incapaç d'explicar ja que
senzillament ignora com pensa aplicar-la el curs 2004-2005. Una aplicació gens
fàcil fora de les declaracions propagandístiques que queden molt bé davant
l'opinió pública, preocupada pels problemes de l'educació però indefensa
davant l'esforç titànic de les administracions per desinformar.
Esperem que l'actual abandonament de l'oferta educativa
d'ensenyament en valencià no siga l'antecedent del que ha de ser la LOCE al
País Valencià. La pràctica marginació de l'ensenyament den valencià,
marginat per l'administració en una política thatcheriana de "mercat
lliure" ha fet pràcticament fora del Batxillerat, unicament sostinguda
per la voluntat de pares, mares i professorat, l'ensenyament en valencià. Un
cas pintoresc, que ha ocupat a la opinió pública en debats d'alta
temperatura, és el de l'assignatura de religió on, amb el disfraç
ministerial de bones paraules sobre el fet religiós, s'amaga una veritable
intromisió política de la conferència episcopal on la llei de l'esglèsia i
la del ministeri són coincidents al 100%.
La necessitat d'actualitzar el sistema educatiu en els
canvis tecnològics és ja al si de les declaracions d'intencions del Senyor
Conselller en el PACSE. Per sobre de la propaganda són urgents solucions al
problema de l'assignatura d'Informàtica de la ESO, posar al dia en equips i
domini convenients en les Tecnologies d'Informació i Comunicació als centres
educatius i al professorat i un desplegament intel.ligent del software lliure a
nivell acadèmic. Totes tres qüestions són primordials en un sistema educatiu
modern.
Inmigració i educació: centenars d'alumnes
nouvinguts als centres públics en una recepció improvisada.
La important recepció de famílies procedents de països
eslaus o de sudamèrica, a més del magrib, recepció concentrada en comarques
litorals i urbanes valencianes, provoca que els equips educatius tinguen que
improvisar mesures i esforços per atendre les necessitats d'un alumnat amb una
gran diversitat de situacions. Cal constatar de nou el gran desequilibri
existent en l'atenció als inmigrants ja que els centres públics han
d'integrar més del 80% de l'alumnat procedent d'aquestos països. Si és
realment sincera l'afirmació que els centres concertats són també un servici
public és necessària una rectificació de les polítiques de matriculació,
reserva de cupos per l'alumnat d'incorporació tardana entre d'altres mesures
per corregir l'actual desfase entre pública i privada-concertada ja que els
riscos de fractura social són massa certs. Són necessàries polítiques
públiques d'integració, amb més inversions, amb iniciatives elementals
d'acollida coordinades entre conselleries i municipis, polítiques actives que,
a hores d'ara, són suplertes per l'esforç d'equips educatius que intenten, en
solitari que alumnes nouvinguts que tenen com a primer contacte amb la societat
espanyola la vida quotidiana d'un institut siguen acollits dignament.
La recol.locació del professorat suprimit:
garanties per un procés en marxa amb garanties suficients.
Aquest curs 2003-2004 serà el curs de l'adscripció de
secundària. El procediment d'adscripció pretén donar solució i estabilitat
a les plantilles dels IES i, en particular, recol.locar al professorat
desplaçat pels canvis en el mapa escolar. Aquest procediment és resultat de
l'aplicació seria de l'acord de plantilles, amb 4 anys de retard, amb l'acord
sindical de la Mesa Sectorial amb mesos d'intensa i complicada negociació,
després del greu conflicte docent amb la conselleria del passat mes de gener,
i del compromís de l'administració d'establir un catàleg transparent de
llocs de treball i unes condicions elementals en la mobilitat dels funcionaris
docents. De l'èxit del procediment depén el desbloqueig dels concursos de
trasllats i l'acostament de centenars de professors i professores a les seues
cases, hui en dia amb destinacions llunyanes.
Una politica d'infraestructures irregular i
massa lenta.
L'esforç de la Conselleria en l'aplicació del mapa escolar
té tants forats com els carrers sense asfaltar dels instituts amb barracons
prefabricats. És cert que s'ha produït millores o contruït nous centres
educatius en moltes comarques, però les zones metropolitanes continuen amb
greus dèficits que no poden ser rectificats amb l'actual insuficient ritme de
construccions. aquesta velocitat insuficient provoca més desequilibris
L'abandonament dels ensenyaments especialitzats:
ensenyaments artístics i musicals sense instal.lacions convenients.
|
|
|
|
|
|
L’STEPV-Iv contesta al President Francesc
Camps
La Conselleria de Cultura, Educació i Esports
no ha fet els deures de la Llei de Qualitat en Educació
L’STEPV-IV constesta les declaracions fetes pel President
de la Generalitat Valenciana, Francesc Camps, el dia de l’inici de les
classes, on afirmava que "la educación está por encima de los partidos
políticos y de las legislaturas". El sindicat afirma que aquestes
declaracions són contradictòries amb les actuacions de la Generalitat
Valenciana i del MECD en els darrers 8 anys, ja que ni l’aplicació de la
LOGSE ni l’aprovació de la LOCE s’han fet sota aquest principi. El Partit
Popular ha retardat, tant al País Valencià com a l’àmbit del MECD, l’aplicació
de la LOGSE i ha aprovat una llei, la LOCE, que no compta amb el consens de la
Comunitat Educativa, dels partits polítics de l’oposició, ni de les
Comunitats Autònomes no governades pel PP,… . Es pot dir que la LOCE és una
llei de partit, una llei sectària, que només compta amb el suport de la
Patronal i de la Conferència Episcopal. Aquest partit ha buscat la
confrontació, en imposar una llei rebutjada per tothom. Per tot açò, el
sindicat afirma que les declaracions del President Camps són contràries a la
política que ha exercit el seu propi partit i a la seua pròpia acció
política, tant en el breu temps que va ser conseller d’Educació com en el
temps que va ser diputat a les Corts Espanyoles.
El sindicat considera que cal un pacte per l’educació
basat amb el consens i el diàleg de la Comunitat Educativa, dels agents socials
i polítics, de les Comunitats Autònomes,… que deixe l’educació fora de la
confrontació partidista. Per al sindicat aquest consens no es por construir a
partir de la LOCE ni de la política conservadora i privatitzadora del govern de
la Generalitat Valenciana ni del MECD.
Per altra part, el 8 s’han iniciat les classes en infantil
i primària, el 17 de setembre ho faran les d’Educació Secundària i
Batxillerat i l’1 d'octubre els ensenyaments de règim especial (idiomes,
música, dansa, arts, disseny) i la formació de persones adultes (FPA). En
aquest curs 2003-2004 comença la implantació de la Llei de Qualitat en
Educació amb el començament de la concertació de la Educació Infantil i la
generalització de les normes d'avaluació en Educació Secundària, en la resta
de nivells i etapes educatives no es mou gens de l'anterior i contínua vigent
la LOGSE i el seu corresponent desenvolupament normatiu.
El Ministeri d'Educació, Cultura i Esports ha publicat
durant el mes d'agost una sèrie de normes de caràcter general que obliguen a
les Administracions educatives de les Comunitats Autònomes a completar el seu
desenvolupament doncs es tracta d'unes normes que estableixen amb caràcter
bàsic uns mínims per als plans d'ensenyament de cadascuna de les etapes
educatives. Així en el següent quadre veiem el que s'ha publicat fins la data:
Norma legal |
Assumpte |
Data publicació BOE
|
Reial Decret 827/2003, de 27 de juny
|
Estableix el CALENDARI D’APLICACIÓ de la nova ordenació del sistema
educatiu.
Correcció d’errades: Afegeix una disposició
transitòria sobre l’ensenyament de la religió (2/07/03)
|
28 de juny de 2003
|
Reial Decret 828/2003, de 27 de juny
|
Estableix els aspectes educatius bàsics de l’EDUCACIÓ PREESCOLAR |
1 de juliol de 2003 |
Reial Decret 829/2003, de 27 de juny
|
Estableix els ensenyaments comuns de L’EDUCACIÓ INFANTIL |
1 de juliol de 2003 |
Reial Decret 830/2003, de 27 de juny
|
Estableix els ensenyaments comuns de l’EDUCACIÓ PRIMÀRIA |
2 de juliol de 2003 |
Reial Decret 831/2003, de 27 de juny
|
Estableix l’ordenació general i els ensenyaments comuns de l’EDUCACIÓ
SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA
Correcció d’errades BOE 6-8-03
|
3 de juliol de 2003 |
Reial Decret 832/2003, de 27 de juny
|
Estableix l’ordenació general i els ensenyaments comuns del BATXILLERAT
Correcció d’errades BOE 6-8-03
|
4 de juliol de 2003 |
Ordre ECD/1923/2003, de 8 de juliol |
Estableix els elements bàsics dels documents d’avaluació, dels
ensenyaments escolars de règim general regulats per la Llei 10/2002, així
com els requisits formals derivats del procés d’avaluació que són
precisos per garantir la mobilitat de l’alumnat.
Correcció d’errades BOE 6-8-03
|
11 de juliol de 2003 |
Reial Decret 943/2003, de 18 de juliol |
Regula les condicions per a flexibilitzar la durada dels diversos nivells
i etapes del sistema educatiu per a l’alumnat superdotat intel·lectualment |
31 de juliol de 2003 |
Reial Decret 944/2003, de 18 de juliol
|
Estableix l’estructura dels ensenyaments d’idiomes de règim especial
regulades per la Llei orgànica 10/2002 |
31 de juliol de 2003 |
Ordre ECD/2286/2003, 31 de juliol |
Modifica l’Ordre de 12 de novembre de 1992, sobre avaluació en
Educació Secundària. |
12 d’agost de 2003 |
En el País Valencià està pendent tot el desenvolupament
normatiu, encara que el conseller González Pons ha anunciat que serà la
primera en anticipar el seu compliment. De fet la concertació en Educació
Infantil es completarà en aquest curs, estant concertades totes les unitats
d'educació infantil 3-6 anys que ho han sol·licitat.
És pendent el desplegament d’un currículum propi tant
dels itineraris com dels continguts curriculars de les diferents àrees de la
Secundària Obligatòria i Batxillerat. Aquest desplegament ha de ser objecte de
consulta i debat a la comunitat docent i als equips educatius, L’STEPV-IV
espera que aquesta elaboració siga participativa i consensuada amb el
professorat i no es repetisca el procés obscurantista utilitzat per l’elaboració
dels canvis als decrets de currículum a l’any 2001.
Respecte a l'avaluació en educació secundària, l'ordre
publicada a l'agost i anunciada per la Sra. Ministra només afecta a Ceuta i
Melilla i haurà de ser adaptada pel MECD als centres espanyols en l'estranger.
En la Comunitat valenciana els "canvis" no seran cap novetat, ja que
des de l'any 2000, amb la LOGSE en vigor, es modificà amb una Ordre
l'avaluació de l'educació secundària i es va establir el límit de 2
assignatures per a la repetició de curs. També les qualificacions en Educació
secundària amb la LOGSE i en l'actualitat són Insuficient, Suficient, Bé,
Notable i Excel·lent i la futura norma només afegirà el matís numèric.
Es manté la promoció al curs següent i l'obtenció del
Títol de Graduat Escolar amb alguna assignatura suspesa (¿promoció
automàtica?) per decisió de la junta d'avaluació de professors o si s'ha
repetit curs anteriorment en aquesta etapa, com ja ocorre en l'actualitat.
També continuen per al curs 2003-2004 els programes de diversificació
curricular i garantia social, fins l'entrada en vigor dels cursos 1º i 3º
dissenyats per la LOCE i prevists per al curs 2004-2005.
A falta de conèixer la proposta concreta de la Conselleria
les úniques novetats previsibles són:
-
L'establiment d'unes proves extraordinàries de recuperació al finalitzar
el curs i que el Ministeri per a Ceuta i Melilla ha fixat en el mes de
setembre, però ara caldrà veure quan es realitzen en la resta de les disset
comunitats autònomes que tenen competència per a establir la data que
consideren oportuna. En el País Valenciàa el conseller va llançar un globus
sona per a realitzar-les en el mes de juliol si s'arriba a un acord amb els
sindicats i el professorat, però ha hagut de rectificar per l’oposició
dels sindicats i del professorat. Per a l’STEPV-IV qualsevol solució
tindrà problemes d'aplicació ja que aquestes proves no està demostrat que
contribueixen a millorar la qualitat del sistema educatiu i són una font de
problemes que dificulten la gestió dels centres, especialment per a l'inici
del curs escolar al setembre. Tot el sistema de recuperació i ajuda a
l'alumnat previst en la LOGSE no s'ha vist reforçat per la Conselleria ni amb
formació per al professorat ni amb recursos materials, organitzatius i
dotació del professorat de suport necessari per al seu desenvolupament.
Confiar ara en un examen extraordinari resulta difícilment creïble.
-
La segona i última novetat és que la Religió i les Activitats
alternatives a l'estudi de la Religió tindran la mateixa consideració que la
resta d'àrees per a la promoció de curs i obtenció del títol de graduat
escolar. El STEPV-IV no està d’acord.
València, 9 de setembre de 2003.
|
|
|
|
|
|
Una vegada más el curs escolar
comenga amb provisionalitat
L'STEPV-IV ha dut a terme un sondeig entre
els col.legis públics per tal de saber en quines condicions d'escolarització,
infrastructura, de serveis i de recursos humans, materials i econòmics inicien
el curs acadèmic que comença hui. Totes aquestes dades ens ratifiquen en la
nostra valoració sobre la situació de provisionalitat que afecta negativament
a I'ensenyament públic en diversos aspectes: escolarització,
infraestructures, menjadors, compensació educativa, ... . Tot açò es degut a
la política privatitzadora de la Generalitat Valenciana.
L'STEPV-IV basa la seua argumentació en:
1. Infrastructures:
Un curs més van a predominar les aules
prefabricades, alguns d'ells que estan al mateix lloc des de l'any 2000. Així,
ens trobem centres que no estaran acabats de construir per a començar el curs,
com són, CP Nou de Benicàssim, CP Mestre Caballero d'Onda, a més aquest
centre es fusiona amb el CP Monteblanco, i ara deuran estar tots dos centres en
aules prefabricades. Així mateix, el CP Nou d'Alcossebre i com va passar l'any
passat al CP Sant Sebastià de Vinaròs. D'altres han hagut de fer un trasllat
durant aquesta setmana sense haver tingut temps de preparar el començament de
curs, cas del CP d'Eslida. Altres centres veuen com s'instal.len aules
prefabricades ràpidament per poder acollir l'alumnat ja que els centres estan
massificats, i d'altres en pèssimes condicions com el cas del CP Elcano del
Grau de Castelló o el CP Sant Joan de Ribera de Burjassot o les deficiències
del col.legi de El Perelló. EL CP Ausiàs March d'Alboraia està en locals
provisionals. L'Administració hauria de actuar sobre la situació dels centres
de Paterna. Una situació paradigmàtica és la del Col.legi Luís de
Santàngel de El Saler que no ha iniciat les classes hui en no estar
instal.lades les aules prefabricades. El CP El Romeral d'Alcoi no ha iniciat
les classes, ho farà el 16. Al col.legi de Benilloba Ii manca espai en
compartir eis espais amb l'IES. No s'ha fet l'obra per l'ascensor de l'IES San
Joan Bosco de Concentaina. Una mínima relació de col.legis en obres o en
aules prefabricades és: CP Benalua (Alacant), CP S. Fco de Asis (Alacant),CP
El Salvador (Mutxamel),CP Lo Romero (ST. Joan),CP El Castell (La Vila),CP Dr.
Esquerdo (La Vila),CP Ntra. Sra. De La Esperança (Crevillent), Orihuela Costa:
CP Los Dolses i CP Nº 18. CP El Romeral (Alcoi),CP Nº 9 Torrevieja,CP nº 10
de Torrevieja (aules sense instalar, doble torn a partir d’octubre per a 150
alumnes),CP San Roque (Alacant) Pati habilitat en un solar de veïns,CP José
Mª Manresa Navarro (San Fulgencio), CP Mediterráneo (El Pilar de la
Horadada),CP Reyes Católicos (Guardamar), CP San Francisco (Dolores).
Instal·lacions en ruïnes,CP Gloria Fuertes (San Miguel de Salinas). En Gorga
l'aula està ubicada a l'Ajuntament. Pel que fa a Primària, encara manquen
construir nou centres més en poblacions com ara Torrevieja, Port de Sagunt,
València, Paiporta, El Perelló, Onda, Vinarós, Castelló (2), Benicàssim,
Caudiel, Alcalà, Xiixes i Geldo per a finalitzar el mapa escolar de l'any 96.
Ara bé, a l'any 2003 els centres estan per damunt de la ràtio oficial per la
falta de nous centres, i el que és més greu són anecdòtics els centres que
compleixen la ràtio.
2. Escolarització:
Per una banda, al voltant del 34,36% de
centres de primària, entre els qual destaquen municipis grans com: La Vall
d'Uixó, Nules, Vila-real, Borriana.... encara escolaritzaran l'alumnat del
primer cicle d'ESO. Per l'altra, la ràtio en Ed. Infantil i Primària no és
compleix en molts centres. Per exemple en Ed. Infantil 3 anys en poblacions com
Picassent, Sant Vicent, Mutxamel, Alacant, Nules, Vila-real, Almassora,
Castelló, ... En primària se supera la ràtio de 25 alumnes per aula en molts
centres. Només esmentar que en el període extraordinari de matricula a la
ciutat de Castelló s'han matriculat 400 alumnes nous. Tot açò posa en
evidència la necessitat de construcció de nous centres infantil i primària i
de revisar la planificació educativa per possibilitar I'escolarització de
l'alumnat respectant les ràtios estabiertes oficialment.
3. Alumnat immigrant.
Dels 44.992 alumnes immigrants, el 72%
estan escolaritzats en eis centres públics i el 28% en la privada. Tot i que
aquestes xifres cal matiçar-les ja que en la xifra global està computat
l'alumnat estrangers matriculat en centres privats estrangers -fonamentalment a
la provincia d'Alacant-. De la resta no tots eis centres privats concertats
acullen igualment aquest alumnat ja que es concentra en determinats centres
d'interés social i d'altres no en tenen cap. Des de I'STEPV-Iv reivindiquem el
compliment de totes les mesures previstes en I'ordre de 2001 sobre compensació
educativa amb el repartiment equilibrat d'aquesta població escolar i la
dotació de mitjans humans i recursos econòmics suficients per a complir eis
objectius del dret a I'educació.
4.- Personal:
El professorat del cos de mestres ha estat als centres des
del dia 1 de setembre. Les adjudicacions presenciais de juliol, acordades entre
els sindicats i direcció general de Personal, ho han permés. Divendres 5 de
setembre s'han fet adjudicacions de les vacants i substitucions produlides en
agost i en la primera setmana de setembre. De tota manera a la província
d'Alacant encara manquen 300 places per cobrir. Eis col.legis públics no
tenen, de forma generalitzada, personal administratiu nomás 32 centres en
tenen auxiliars de gestió. És necessari la provisió d'aquest personal ja que
la gran complexitat de la vida administrativa deis Centres i la quantitat de
períodes administratius diferents -matriculació, escolarització, beques,
administració darxius i expedients, etc- que se succeIxen al llarg del curs
així ho reclama.
A més a més, cal la dotació de suficient
personal auxiliar que s'hi dedique a tasques que no són directament docents,
sinó de gestió de serveis complementaris que el Centre oferix als alumnes
escolaritzats, a les seues famílies i, en general a la comunitat escolar i
educativa que constituix el seu entorn. Ens estem referint a la gestió del
Menjador Escolar, de la Biblioteca Escolar, a la figura del Mitjancer Cultural,
a personal de manteniment com també a educadors i personal sanitari en aquelis
Centres on és molt necessària la seua presència i el seu treball.
Cal destacar, però, l'incompliment en la
majoria deis Centres amb primer Cicie d'ESO transitori del proveiment de
professorat especialista de Tecnologia (només en 36 col.legis d'un total de
368 que escolaritzen aquest alumnat) Plàstica i Visual (en cap centre)
vulnerant la pròpia regulació de l'Administració Educativa i que, per tant,
eis Centres han de cobrir amb professorat de la seua plantilla Morari lectiu
d'aquestes matéries curriculars. Només estan existint problemes de forma
puntual en vacants i en determinades substitucions.
5. Legislació:
Aquest curs 200312004 fa 20 anys de
l'aprovació de la Llei d'Us i ensenyament del valenciá, i encara només 2 de
cada 10 alumnos fan I'ensonyament en valenciá. Així en aquest curs no hi ha
augment de linies en valenciá. Maigrat que, la diversitat de situacions que
permeten incloure'Is en la relació oficial que publica l'Administració suposa
que aquesta dada no explicite amb precisió l'extensió de I'ensenyament en
valenciá en el sistema educatiu i firis i tot pot ser motiu de confusió. Un
centre s'inclou en aquesta modalitat educativa tant si només té afectat un
sol grup d'aiumnes (per exemple, el grup de tres anys en un centre d'una sola
línia que acaba de comengar el programa), varis grups, una línia sencera o la
totalitat del centre. Per altra banda, aquest curs és el primer d'implantació
de la llei de qualitat, i segons el conseller de Cultura, Educació i Esports
hem de ser capdavanters alhora d'aplicar-la. El sindicat demana que també
faga, si més no, aqueix mateix esforg per aplicar la Llei d'Us i ensenyament
de¡ valenciá, encara que siga per celebrar eis vint anys de la llei. Pel que
fa a I'organització i funcionament deis centres docents, el curs 2003-04
sínicia amb una situació de provisionalitat ja que les instruccions d'inici
de curs són una prórroga de les que actualment estan en vigor i que daten del
1992. Per tant, un any més estem parlant ffinstruccions provisionais.
L'Administració hauria d'haver negociat ja fa anys el desplegament de¡
Reglaments Orgánic i Funcional i no ho ha fet, és lamentable que curs rere
curs es posen damunt de la taula instruccions provisionais i no s'haja negociat
el desplegament del ROF. Ara, amb la LOQE aprovada caldrá obrir aquesta
negociació.
6. Desposes de funcionament deis centres
públics.
D'altre problema sense resoldre és la
insuficient dotació económica per a les despeses de funcionament deis centres
públics. Les quantitats transferides per la Conselleria d'Educació suposen
una continua descapitalització deis centres que tenen problemes per fer front
a totes les despeses. El sindicat considera inajornable obrir un procés de
negociació per augmentar-les.
L'STEPV-Iv afirma que ens trobem front a un inici de les
classes marcat por la provisionalitat, el dèficit d'infraestructures, de
personal administratiu i auxiliar, de ràtios que superen els oficials i
d'aplicació de la LOQE, una llei imposada pel govem a la comunitat educativa,
que suposa un retrocés a un sistema educatiu d'èpoques passades.
València, 8 de setembre de 2003
|
|
|
|
|
|
Comunicat de premsa d’inici
de curs dels centres educatius públics d’educació infantil i primària
El Sindicat de Treballadores i Treballadors de l’Ensenyament
del País Valencià ha fet, com tots els anys per aquestes dates, una enquesta
entre els Centres Educatius Públics per tal de saber en quines condicions
inicien el curs acadèmic 2.003-04. Enguany, el curs escolar estarà condicionat
per dos factors determinants: el canvi de Conseller de Cultura, Educació i
Esports, la qual cosa influirà en una reestructuració orgànica, i l’inici
del calendari d’implantació de la LOQE, que contempla, entre d’altres
aspectes, la gratuïtat de l’educació infantil a les escoles concertades.
INFRASTRUCTURES
Quant a les infrastructures escolars, hem de precisar que un
80% dels centres públics d'infantil i primària encara no s’han adequat –
ni està prevista la seua adequació- als requisits mínims assenyalats a l’extinta
LOGSE i, per tant, compten, bona part d’ells, amb instal·lacions obsoletes,
aules sense condicions per a l’escolarització, manca de sales adequades
destinades a Biblioteca Escolar, Sala d’Informàtica, Sala de professors, Aula
de Música, Menjador Escolar, Taller de Plàstica i Pretecnologia, etc i la
majoria no poden gaudir d’un gimnàs cobert i suficientment equipat per a l’assignatura
d’Educació Física; mancances que s’afigen i agreugen encara més les
problemàtiques pròpies del Centres relacionades amb l’escolarització i la
clarament insuficent dotació econòmica i de recursos humans i pedagògics, els
quals patixen una inflacció constant.
Enguany tornem a denunciar la desgana que demostra tenir l’administració
educativa autonòmica respecte al manteniment dels Centres Educatius Públics i
confiem que el relleu al capdavant de la Conselleria d’Educació comporte
implicitament un canvi de sensibilitat de part seua i una millora substancial de
la política educatica i de la gestió administrativa corresponent, així com
una bona dosi de voluntat política.
Insistim que, al terreny local, ha d’existir una millor
coordinació entre les institucions locals i autonòmiques i un repartiment més
diàfan de competències en matèria de manteniment de Centres Educatius
Públics així com l’assumpció de la iniciativa per elaborar un programa d’intervenció
planificada en aquest terreny.
ESCOLARITZACIÓ
La immigració és la incidència més notable als Centres
Educatius Públics. L’establiment a les poblacions del País Valencià amb una
dinàmica més intensa d’activitat econòmica i industrial de col·lectius d’immigrants
de diversa procedència ètnica, cultural i lingüística, ha comportat amb eixa
mateixa complexitat un augment de l’escolarització quasi massiva als
col·legis públics d’alumnes amb característiques també molt divergents.
Sobre el particular, l’STEPV-Iv vol plantejar les següents reivindicacions:
-
Constitució en totes aquelles poblacions on existisca un índex sensible
d’incidència, d’un Fòrum de la Immigració format per representants d’institucions
locals públiques i privades pertanyents a tots els àmbits (social,
cultural, educatiu, polític, econòmic, laboral…) per promoure estudis,
elaborar programes d’intervenció, desenvolupar projectes, fer-ne una
avaluació continuada i continua i encetar un debat global i de gran calat;
les premisses i les conclusions del qual puguen traslladar-se a la resta de
la ciutadania per estimular la seua informació, la seua participació, la
seua implicació i la seua formació.
-
L’existència d’una coordinació organitzada i operativa entre les
diferents institucions públiques d’àmbit local, comarcal, provincial,
autonòmic i estatal que planifiquen accions conjuntes des de la perspectiva
de les seues respectives competències i des dels seus àmbits d’intervenció.
-
La implantació generalitzada als Centres Educatius finançats amb fons
públics de Plans d’Acollida i la creació de la figura del mitjancer
cultural.
-
Consensuar al si de cada Consell Escolar Municipal el repartiment
proporcional basat en criteris d’optimització de recursos a tots els
centres educatius de la població que s’hi financien amb fons públics de
l’alumnat immigrant per tal de previndre i evitar la massificació i el
fenomen de guetto.
-
Millora quantitativa i qualitativa de les dotacions econòmiques i de
plantilla de professorat als centres finançats amb fons públics que
acullguen alumnat immigrant, així com la modificació de les convocatòries
oficials dels projectes d’educació compensatòria i dels programes d’atenció
a la diversitat per tal d’adaptar-les als increments sobtats de l’escolarització
de l’alumnat immigrant al llarg de tot el curs escolar i a les
característiques intrínseques d’eixos col·lectius concrets.
Dels 44.992 alumnes immigrants, el 72% estan escolaritzats en
els centres públics i el 28% en la privada. Tot i que aquestes xifres cal
matiçar-les ja que en la xifra global està computat l'alumnat estrangers
matriculat en centres privats estrangers -fonamentalment a la província
d'Alacant-. De la resta no tots els centres privats concertats acullen igualment
aquest alumnat ja que es concentra en determinats centres d'interés social i
d'altres no en tenen cap. Des de l'STEPV-Iv reivindiquem el compliment de totes
les mesures previstes en l'ordre de 2001 sobre compensació educativa amb el
repartiment equilibrat d'aquesta població escolar i la dotació de mitjans
humans i recursos econòmics suficients per a complir els objectius del dret a
l'educació.
D’altra banda, cal recordar que el 34,36% % dels Col.legis
Públics d’Infantil i Primària encara mantenen escolaritzat a les seues aules
el primer Cicle de l’ESO de manera transitòria, fent palés la incapacitat
planificadora de l’administració educativa per fer realitat el Mapa Escolar
de l’any 1.996 i prorrogant en aquestes escoles públiques la situació de
provisionalitat que tant ha repercutit en l’increment de problemes d’infrastructura
i les dificultats generades per la manca de recursos.
PLANTILLES ADSCRITES ALS CENTRES EDUCATIUS
Des de l’STEPV-Iv insistim en la necessitat de dotar als
Centres Educatius Públics de personal administratiu i de suficient personal
auxiliar que s’hi dedique a tasques que no són directament docents, sinó de
gestió de serveis complementaris que el Centre oferix als alumnes
escolaritzats, a les seues famílies i, en general a la comunitat escolar i
educativa que constituïx el seu entorn. Ens estem referint a la gestió del
Menjador Escolar, de la Biblioteca Escolar, a la figura del Mitjancer Cultural
que hem anomenat adés, a personal de manteniment com també a educadors i
personal sanitari en aquells Centres on és molt necessària la seua presència
i el seu treball.
En aquesta mateixa línia, creiem necessari obrir la
negociació per debatre la composició de les plantilles als Centres com a
resultat d’una futura proposta de disminució de la ràtio de l’alumnat per
aula i per tant el corresponent augment de plantilles adscrites als col·legis
públics justificada per la gran complexitat assolida per la tasca educativa i l’exigència
de dotar els Centres de professorat de suport de diverses especialitats i
funcions.
Aquest curs n'hi haurà un augment de 3.076 alumnes en
infantil i primària, essent el major augment -1.655- en la província d'Alacant
i 1.221 en Castelló, sense que s'haja previst una revisió de la planificació
educativa per atendre'ls.
DIGNIFICACIÓ DE LA TASCA DOCENT
L'STEPV-Iv valora postivament les declaracions d'intencions
del conseller sobre iniciar una campanya per la dignificació i prestigi de la
tasca docent. Ara bé, el sindicat espera conèixer en els proper dies les
mesures concretes que s'han de concretar en una millora de les condicions de
treball, la seguretat laboral i el reconeixement de les malalties professionals,
la revisió dels sistema retributiu, la reducció de la jornada laboral i del
calendari escolar, l'estabilitat en el treball -accés i estabilitat del
professorat interí- i plans de formació. A més a més, del reconexement
social: mitjans de comunicació, administracions i societat en general.
Per acabar, el sindicat no pot deixar de destacar que aquest
curs s'inicia amb l'aplicació de la Llei de Qualitat, encara que no de totes
les mesures previstes, ja que la seua aplicació serà gradual. Per a l'STEPV-Iv
aquest fet suposa un retrocés a èpoques passades en aspectes com la
segregació de l'alumnat, la religió, la concertació de l'Ed. Infantil, la
discriminació del català, gallec i basc, la manca de participació de les
pares i mares i el reforçament de la jerarquització dels centres.
València, 6 de setembre de 2003.
|
|
|
|
|
|
Les classes en els centres d'infantil
i primària s’inicien amb els mateixos problemes dels darrers cursos
escolars.
Per al sindicat l’inici de les classes torna ha estar
marcat per la provisionalitat i la política privatitzadora del govern
valencià.
El Sindicat de Treballadors i Treballadores de l’Ensenyament del País
Valencià-Intersindical Valenciana (STEPV-IV) ha fet una primera valoració de
l'inici de les classes a les escoles que s'inicien el dilluns 8 de setembre. En
la valoració s’afirma que els problemes persisteixen un any més la qual
cosa denota una manca d’actuació de la Conselleria de Cultura, Educació i
Esports per resoldre’ls, la qual cosa té una clara finalitat política,
afavorir els interessos privats en detriment de l’ensenyament públic. No és
acceptable que tots els cursos es repetesquen els mateixos problemes que són,
en la seua major part, atribuibles a la política de l'anterior equip de la
Conselleria.
Existeixen problemes d’escolarització de l’alumnat de primer cicle d’ESO.
El 28% dels Instituts no tenen escolaritzat aquest alumnat, contravenint la
LOGSE que indica que tot l’alumnat d’ESO ha d’estar escolaritzat als IES.
El 34,36% de les escoles tenen encara alumnat d’ESO escolaritzat. Aquest
problema d’escolarització té a veure a la manca de planificació i d’interés
del govern valencià envers l’ensenyament públic. En concret la LOGSE és
una llei de l’any 1990 i el Mapa Escolar es va fer públic l’any 1996, han
passat més de set anys sense que s’hagen construit els centres previstos al
Mapa Escolar i adaptat els existents, la qual cosa està impedint el creixement
de la xarxa pública i causant problemes d’escolarització . ¿Qui és
responsable que en més de sis anys escara no estiguen els centres construits?.
¿On han anat a parar els diners que feien falta per completar el Mapa
Escolar?. Un exemple del manteniment de l'alumnat de primer cicle d'ESO a les
escoles és la ciutat de Parterna.
Mentrestant molts alumnes, uns 30.000 estudien en aules prefabricades,
algunes de les quals estan en funcionament des de fa molts anys. A més a més,
està havent un augment de demanada de llosc escolars públics per un augment
demogràfic motivat, basicament, per l'arribada d'alumnat immigrant que no
està podent ser atés adequadament en no existir suficients col.legis
d'infantil i primària a les grans i mitjanes ciutats. La solució donada per
la Conselleria ha estat l'augment de les ràtios, cosa que el sindicat no
comparteix. Un exemple de les aules prefabricades és el Col.legi Públic
Lluís de Santàngel de El Saler que a més a més de les aules no iniciarà
les classes el dia 8 de setembre. D'altre és la manca de llocs escolars
d'Educació Infantil al barri de Camins al Grau (Avgda. França) que s'ha
resolt amb la instal.lació d'aules prefabricades al costat del Conservatori
Municipal. Tampoc s'ha construït les aules d'infantil del Col.legi nº98,
inaugurat l'any passat, l'lumnat està en codicions inadequades en aules d'una
altra escola. No s'ha donat solució a l'alumnat de l'Escola Infantil El Grau,
ubicada al Centre Social que està en obres.
Per al sindicat les infraestructures no han anat acompassades amb la
implantació de la LOGSE, els centres tenien que haver estat al mateix temps
que s’implantava l’Educació Secundària Obligatòria. Per tant, el Mapa
Escolar no ha estat l'any 2003 tal i com s'havia compromés l'anterior
President de la Generalitat Valenciana. Falten 41 col.legis i 85 Instituts per
construir. A més a més, cal revisar el Mapa Escolar per abordar la
problemàtica de l'augment demogràfic, els centres previstos l'any 96 són
insuficient per atendre tota la població escolar que demana un lloc escolar
públic.
Respecte a l’organtizació i funcionament dels centres docents, aquest
curs estaran en vigor unes normes que estan prorrogades, amb certs canvis, des
de l’any 1992. Açò està motivat per no haver-se negociat, des de l’any
1997, el desplegament dels Reglaments Orgànics i Funcionals. Estem davant d’una
situació de provisionalitat a l’espera del desplegament al País Valencià
de la Llei de Qualitat, del qual ningú no sap res.
Un fet positiu és que la pràctica totalitat del professorat estarà al seu
lloc de treball el primer dia de les classes, en fer-se les adjudicacions de
places, tant del Cos de Mestres com dels Cossos de Secundària, al mes de
juliol en actes presencials. Hui, divendres, s'han realitzat actes per cobrir
les vacants pendents i les substitucions produïdes en el mes d'agost i en la
priumera setmana de setembre.
La Conselleria no ha dotat a tots els col.legis públics que tenen alumnat
de primer cicle d’ESO de professorat especialista en Tecnologia, Només en
tenen 36 col.legis dels 368 que escolaritzen aquest alumnat (2 a Castelló de
58 centres; 19 a València de 211 centres i 15 a Alacant de 210 centres). Cap
dels 362 centres tenen professorat especialista en Plàstica i Visual. Açò
motiva que els mestres s’hagen de fer càrrec de les dues assignatures encara
que no siguen especialistes, i que l’Administració s’estalvie molts diners
al no contractar el personal necessari per impartir aquestes matèries.
Per altra part existeix una carència de personal d’administració i
serveis en tots els centres educatius. Només 32 centres d’infantil i
primària tenen auxiliars de gestió ( 9 a Alacant, 3 a Castelló i 20 a
València). Tampoc s’ha fet una realitat la provisió de bibliotecaris
anunciada per la Conselleria d’Educació el mes de març. El sindicat espera
que tots els IES de nova creació tinguen la corresponent dotació de personal
d’administració i serveis.
Altre dels problemes dels centres és que la partida pressupostària per a
despeses de funcionament és clarament insuficient per cobrir totes les
necessitats dels centres. Aquesta no ha crescut, ni tan sols el mateix que l’IPC,
per la qual cosa els centres es troben, en molts casos, sense els recursos per
poder funcionar dignament. La Conselleria ha incomplit el compromís d'abordar
la negociació d'aquest apartat.
En definitiva, totes aquestes dades evidencien que l’ensenyament no ha
estat una prioritat per la Generalitat Valenciana.
|
|
|
ESCOLARITZACIÓ ALUMNAT PRIMER CICLE D’ESO - COL.LEGIS
INFANTIL I PRIMÀRIA (no estan inclosos els Centres Específics d’Educació
Especial ni les Escoles Infantils).
|
|
|
|
Escolaritzen |
No escolaritzen 1r |
Total |
Alacant |
166 |
227 |
393 |
Castelló |
50 |
117 |
167 |
València |
152 |
359 |
511 |
Total País Valencià |
368 |
703 |
1071 |
|
|
|
|
|
|
Comunicado de
STEs
EL CURSO ESCOLAR COMIENZA BAJO EL SIGNO DEL
RETROCESO
Si bien la mayoría de las medidas contempladas en la
llamada Ley Orgánica de Calidad de la Educación no entrarán todavía en
vigor en el presente curso académico, el espíritu reaccionario y claramente
privatizador de la LOCE –así como de la Ley de FP y de la LOU- planea ya
sobre los centros de enseñanza, toda vez que los decretos de desarrollo que se
han ido conociendo han empeorado las previsiones iniciales.
La impopular gestión de Pilar del Castillo, que ha
suscitado un frontal rechazo en amplios sectores de la comunidad educativa,
prosigue así su curso, sin que las protestas mayoritarias hayan modificado un
ápice la filosofía segregadora de un proyecto que desvirtúa el sentido de la
educación como derecho esencial. Así, no es sólo el retroceso de décadas
que supondrá la imposición de la religión como asignatura –imposición que
ya ha sido desestimada en otras ocasiones por el Tribunal Constitucional y que
nuestra Confederación recurrirá nuevamente- lo que motivará que desde los
STEs sigamos en primera línea de oposición a esta ley; la desaparición de la
educación infantil entendida como un periodo de formación integral, la
discriminación de las lenguas del Estado distintas al castellano, la omisión
del modelo coeducativo, la reducción de la participación de las familias a
una pantomima, la introducción de itinerarios que perjudicarán al alumnado
más desfavorecido, la pérdida de la oportunidad de convertir los estudios de
Magisterio en licenciatura o de modificar el sistema de acceso a la docencia,
son otros de los motivos por los que el profesorado –que no percibe ninguna
medida, más allá de concesiones corporativas, que suponga un avance real-
continuará movilizándose contra la misma.
Con todo, y al margen de las medidas concretas, para la
Confederación de STEs lo más grave de este proceso es, por un lado, el
desprecio al diálogo y la negociación con las organizaciones representativas
que ha demostrado el Gobierno; y por otro, la evidente sintonía de la ley con
un proyecto general de privatización de servicios y derechos públicos que
pretende una valoración "a la baja" de los centros públicos de
enseñanza.
SECRETARIADO CONFEDERAL DE STEs
|
|
|
|
|
|
|
|
|
RESOLUCIÓ DE ...... DE JUNY DEL 2003, DE LES DIRECCIONS GENERALS DE CENTRES DOCENTS, D'ORDENACIÓ I INNOVACIÓ EDUCATIVA I POLÍTICA LINGÜÍSTICA I DE PERSONAL, PER LA QUE PRORROGA I COMPLETA PER AL CURS 2003/2004 LA RESOLUCIÓ DE 15 DE JUNY DEL 2001 COMPLETADA PER LA RESOLUCIÓ DE 26 DE JUNY DEL 2002, PER LES QUE ES DICTAVEN INSTRUCCIONS PER A L'ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DELS COL•LEGIS D'EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA.
veure
normativa curs 2002/2003
Considerant que la nova Ordenació del Sistema Educatiu no modifica per al curs escolar 2003/2004 el marc establit en les Escoles d'Educació Infantil i en els Col•legis d'Educació Primària ni en els Col•legis d'Educació Infantil i Primària,
En Virtut de les competències establides en el Decret 111/2000, de 18 de juliol, del Govern Valencià, estes Direccions Generals han resolt dictar la Resolució següent:
Un
Es prorroga per al curs 2003-2004, la Resolució de 21 de juliol 1997 modificada i completada per les Resolucions de 20 de juliol de 1998, 28 de juny de 1999, 15 de juny del 2001 i 26 de juny del 2002, per les que s'aproven instruccions per a l'organització i funcionament del curs 2002/2003, amb les excepcions que s'indiquen a continuació.
DOS
Totes les referències corresponents als cursos 97/98, 98/99, 99/2000, 2001/2002, 2002/2003 s'entenen referides al curs 2003/2004.
TRES
1.- D'acord amb la disposició addicional tercera de la LOCE, la supervisió dels llibres de text i la resta de materials curriculars constituïx part del procés ordinari d'inspecció que exercix l'administració educativa.
2.- Es recorda el que estabix l'apartat quaranta-tres, número 3 de la Resolució de 29 de juny del 2000 (DOGV 10.07.2000) prorrogada fins al curs acadèmic 2003-2004: „La informació pública sobre llibres de text i materials curriculars del nou curs escolar recomanats en cada àrea, s'haurà d'exposar en el tauler d'anuncis del centre una setmana abans de la finalització del curs anterior prevista en el calendari escolar.“
València, a de juny de 2003
EL DIRECTOR GENERAL DE PERSONAL
José Antonio Rovira Jover
EL DIRECTOR GENERAL DE CENTRES DOCENTS
Herminio García Cuadra
EL DIRECTOR GENERAL DE ORDENACIÓ E INNOVACIÓ EDUCATIVA I POLÍTICA LINGÜÍSTICA
Josep Vicent Felip i Monlleó
RESOLUCIÓN DE ...... DE JUNIO DE 2003, DE
LAS DIRECCIONES GENERALES DE CENTROS DOCENTES, DE ORDENACIÓN E INNOVACIÓN
EDUCATIVA Y POLÍTICA LINGÜÍSTICA Y DE PERSONAL, POR LA QUE PRORROGA Y
COMPLETA PARA EL CURSO 2003/2004 LA RESOLUCIÓN DE 15 DE JUNIO DE 2001
COMPLETADA POR LA RESOLUCIÓN DE 26 DE JUNIO DE 2002,POR LAS QUE SE DICTABAN
INSTRUCCIONES PARA LA ORGANIZACIÓN Y FUNCIONAMIENTO DE LOS COLEGIOS DE EDUCACIÓN
INFANTIL Y PRIMARIA.
veure
normativa curs 2002/2003
Considerando que la nueva Ordenación del Sistema Educativo no
modifica para el curso escolar 2003/2004 el marco establecido en las Escuelas
de Educación Infantil y en los colegios de Educación Primaria ni en los
Colegios de Educación Infantil y Primaria,
En Virtud de las competencias establecidas en el Decreto
111/2000, de 18 de julio, del Gobierno Valenciano, estas Direcciones Generales
han resuelto dictar la siguiente Resolución:
Uno
Se prorroga para el curso 2003-2004, la Resolución de 21 de julio 1997
modificada y completada por las Resoluciones de 20 de julio de 1998, 28 de
junio de 1999, 15 de junio de 2001 y 26 de junio de 2002, por las que se
aprueban instrucciones para la organización y funcionamiento del curso
2002/2003, con las salvedades que se indican a continuación.
DOS
Todas las referencias correspondientes a los cursos 97/98, 98/99, 99/2000,
2001/2002, 2002/2003 se entienden referidas al curso 2003/2004.
TRES
1.- De acuerdo con la disposición adicional tercera de la LOCE, la supervisión
de los libros de texto y demás materiales curriculares constituye parte del
proceso ordinario de inspección que ejerce la administración educativa.
2.- Se recuerda lo establecido en el apartado cuarenta y tres, número 3 de la
Resolución de 29 de junio de 2000 (DOGV 10-07-2000) prorrogada hasta el curso
académico 2003-2004: “La información pública sobre libros de texto y
materiales curriculares del nuevo curso escolar recomendados en cada área, se
deberá exponer en el tablón de anuncios del centro una semana antes de la
finalización del curso anterior prevista en el calendario escolar.”
Valencia, a de junio de 2003
EL DIRECTOR GENERAL DE PERSONAL
José Antonio Rovira Jover
EL DIRECTOR GENERAL DE CENTROS DOCENTES
Herminio García Cuadra
EL DIRECTOR GENERAL DE ORDENACIÓN E INNOVACIÓN EDUCATIVA Y POLÍTICA LINGÜÍSTICA
Josep Vicent Felip i Monlleó
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Resolución de de junio de 2003, de las direcciones generales de Centros Docentes, de Ordenación e Innovación Educativa y Política Lingüística y de Personal por la que se prorroga y completa para el curso 2003-2004 la Resolución de 15 de junio de 2001, completada por la Resolución de 26 de junio de 2002, por las que se dictaban instrucciones en materia de ordenación académica y de organización de la actividad docente en los centros de Educación Secundaria.
veure
normativa curs 2002/2003
Considerando que el curso académico 2003-2004 culmina el proceso de implantación de los nuevos curriculos de la ESO y el Bachillerato y simultáneamente han de aplicarse algunas de las medidas previstas por la Ley Orgánica 10/2002 de 23 de diciembre, de Calidad de la Educación que no requieren desarrollo reglamentario.
En virtud de las competencias establecidas en el Decreto 111/2000 de 18 de julio, del Gobierno Valenciano, estas direcciones Generales han resuelto dictar la siguiente resolución:
Uno.
La Resolución de 15 de junio de 2001, completada por la Resolución de 26 de junio de 2002, con corrección de errores publicada en el DOGV de 12-07-2002, quedan prorrogadas para el curso 2003-2004 con las salvedades que se expresan a continuación.
Dos.
1.- Todas las referencias que en las mencionadas Resoluciones figuran a los cursos académicos 2001-2002 y 2002-2003, se entienden referidas al curso 2003-2004.
2.- Asimismo todas las referencias a enseñanzas extinguidas, COU y FP 2º grado, quedan anuladas.
3.- Todas las referencias a Profesores de Educación Secundaria con la condición de catedrático se entienden referidas al Cuerpo de Catedráticos de Enseñanza Secundaria.
Tres.
1.- De acuerdo con la disposición adicional tercera de la LOCE la supervisión de los libros de texto y demás materiales curriculares constituye parte del proceso ordinario de inspección que ejerce la administración educativa.
2. La información pública sobre libros de texto y materiales curriculares del nuevo curso escolar recomendados en cada área, se deberá exponer en el tablón de anuncios del centro una semana antes de la finalización del curso anterior prevista en el calendario escolar.
Cuatro.
Con la finalidad de facilitar la aplicación de la normativa vigente sobre convalidaciones y normas de compatibilidad entre enseñanzas de régimen general y enseñanzas de régimen especial de Música y Danza, se recuerda la normativa vigente:
• Orden de 2 de enero de 2001 (BOE 6 de enero) que convalida materias troncales de la ESO (Música y Educación Física)
• Orden de 12 de julio de 1996 (DOGV 30-9-96) modificada y completada por la Orden de 4 de junio de 1998 (DOGV 9-7-98) que convalida optativas de ESO en estudios de Música y Danza.
• Orden de 10 de noviembre de 1998 (DOGV 16-12-98) que extiende la convalidación de optativas al Bachillerato.
• Resolución de 14 de marzo de 2000 (DOGV 30-3-2000) que establece el procedimiento de registro de calificaciones.
• Orden de 18 de junio de 2002 que modifica diversas órdenes de Bachillerato y regula la compatibilidad entre el tercer ciclo del grado medio y las materias comunes del Bachillerato (Anexo XI)
Cinco.
El apartado Veintiuno de la resolución de 15 de junio de 2001 se modifica y queda redactado del siguiente modo:
1. Áreas troncales del currículo:
En las áreas troncales el número de alumnos por grupo será de 30. Con carácter general, en los centros que escolaricen alumnos con necesidades educativas especiales permanentes, el número máximo de alumnos con necesidades educativas especiales será de dos por aula. En estas circunstancias el número máximo de alumnos por aula será de 25. Cuando sólo haya un alumno en esta situación el número máximo de alumnos por aula será de 28.
2. Lengua Extranjera:
Para la constitución efectiva del número de grupos de Lengua Extranjera en la localidad con más de un centro público, no se autorizará, como norma general, ningún grupo con menos de 15 alumnos. No obstante, la administración educativa garantizará al alumnado que no constituya grupo, la oferta de la lengua extranjera deseada en otro centro de la localidad.
3. Materias optativas:
A la Segunda Lengua Extranjera, en primer y segundo ciclo y Cultura Clásica en el segundo ciclo le será de aplicación lo dispuesto en el párrafo segundo del apartado 8 de la Orden de 9 de mayo de 1995, de la Conselleria de Cultura, Educación y Ciencia, por la que se regulan las materias optativas en la ESO.
Seis.
De acuerdo con lo indicado en el número 3 de la Disposición Final Primera de la LOCE el Titulo de Técnico de Artes Aplicadas y Diseño permite el acceso directo a la modalidad de Artes del Bachillerato tal como se indicaba en el Anexo III de la Orden de 21 de julio de 2000 (DOGV de 5 de septiembre) no modificado.
Siete.
El apartado doce de la resolución de 26 de junio de 2002, que modifica el Anexo II de la resolución de 15 de junio de 2001 en algunos apartados, queda redactado de la siguiente manera:
A5) Desdobles, en los centros de dos líneas se aplicarán 24 horas.
C) Ciclos formativos:
-Coordinador de Ciclos Formativos: Tendrá una reducción de 3 horas lectivas, en aquellos centros que cuenten con menos de 4 Ciclos Formativos o con 4 o más Familias Profesionales.
-Responsable de equipos y mantenimiento: existirá un responsable de mantenimiento en cada familia profesional que tendrá una dedicación horaria de dos horas semanales cuando en dicha familia profesional se contemplen entre 1 y 3 Ciclos Formativos distintos, en el caso de tener autorizados entre 4 y 5 Ciclos Formativos distintos será de tres horas semanales y cuando tengan autorizados más de Ciclos Formativos distintos será de 4 horas semanales.
-Tutor de primer curso: Tendrá una reducción de 3 horas lectivas por grupo.
-Tutor de segundo curso: Tendrá una reducción de 5 horas lectivas por grupo.
Desdobles de módulos
a) De 18 a 30 alumnos se atribuirán las horas de desdobles cuando el módulo las tenga asignadas.
b) De 12 a 17 alumnos se formará grupo sin horas de desdoble, aunque el módulo las tenga asignadas.
Se suprime toda referencia al subapartado d) Curso de Orientación Universitaria.
Valencia a de de 2003.
El Director General de Centros
El Director General de Ordenación e Docentes Innovación Educativa y Política Lingüística
El Director General de Personal |
|
|
|
|
|
|
|
< anar al començament | index
ensenyament públic | All-i-Oli | Principal
>
|