|
|
AL CONSELLER DE CULTURA I EDUCACIÓ
ANTONI VIÑAS ALMENAR, major d’edat,
D.N.I. nº _________963.*-, amb domicili a efectes de notificació al
C/ Juan de Mena, nº 18 - baix, de València 46008, (València), en
nom i representació del SINDICAT DE TREBALLADORS I TREBALLADORES DE L’ENSENYAMENT
DEL PAÍS VALENCIÀ – INTERSINDICAL VALENCIANA, mitjançant poders
de representació atorgats per l’esmentat Sindicat i elevats a
públics pel notari D. Fernando Corbí Coloma, a València a data de
23 d’octubre de 1997, poders que exhibeix i retira, davant de la
Conselleria a la qual es dirigeix, compareix i com millor procedesca
en dret DIU:
Que amb data de 10 de maig de 2002
van eixir publicades al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana nº
4.246 l’Ordre de 8 de maig de 2002, de la Conselleria de Cultura i
Educació, per la qual es convoca concurs oposició per a l’ingrés
en el cos de mestres i procediment per a l’adquisició de noves
especialitats, i l’Ordre de 8 de maig de 2002, de la Conselleria de
Cultura i Educació, per la qual es convoquen procediments selectius d’ingrés
i d’accés als cossos docents de professors d’Ensenyament
Secundari, professors d’Escoles Oficials d’Idiomes, professors de
Música i Arts Escèniques i professors tècnics de Formació
Professional i procediments per a l’adquisició de noves
especialitats. Com que no estic d’acord amb aquestes Ordres per
considerar-les no ajustades a dret, mitjançant aquest escrit, en
temps i forma, i d’acord amb el que estableixen els articles 107 i
ss. i 116 de la Llei 30/92, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de
les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú,
en la seua redacció donada per la Llei 4/99, de 13 de gener,
interpose RECURS DE REPOSICIÓ contra les esmentades Ordres en funció
de les següents al·legacions:
FETS
PRIMER: La base 7.1.2 d’ambdues
Ordres impugnades determina que "De conformitat amb el que
estableix el Decret 62/2002, de 25 d’abril, del Govern Valencià,
pel qual es regula l’acreditació dels coneixements lingüístics
per a l’accés i la provisió de llocs en la funció pública docent
no universitària en la Comunitat Valenciana, els aspirants en els
procediments d’ingrés i accés hauran d’acreditar els
coneixements, tant en expressió oral com escrita dels dos idiomes
oficials de la Comunitat per mitjà d’una prova de caràcter
eliminatori, que serà la primera que es realitze". Així mateix
la base 7.1.2.3 de cadascuna de les Ordres impugnades estableix que
"Queden exempts de la realització de la prova de coneixements
dels dos idiomes oficials de la Comunitat Valenciana, els aspirants
que acrediten estar en possessió d’algun dels títols, certificats
o diplomes que es relacionen en l’annex VII d’esta
convocatòria", en el cas de l’Ordre referent a l’ingrés en
el cos de mestres, i en l’annex X en el cas de l’Ordre relativa
als procediments selectius d’ingrés i accés als cossos docents de
professors d’ensenyament Secundari i d’altres.
SEGON: Els annexos esmentats tant
VII de l’Ordre reguladora del procés selectiu a l’ingrés al cos
de mestres com l’annex X de l’Ordre corresponent als procediments
d’accés i ingrés als diferents cossos d’Educació Secundària i
d’altres contemplen a l’apartat a) el títol de Llicenciat en
Filologia Valenciana com el primer que permet l’exempció de la
prova de valencià. A continuació apareixen una sèrie de títols i
certificats de caire administratiu uns i altres de caràcter
acadèmic, però de grau inferior al de llicenciat, com es pot
comprovar en llegir els dos annexos citats.
FONAMENTS DE DRET
PRIMER: El Reial Decret 1497/1987,
de 27 de novembre crea el Catàleg de Títols Universitaris Oficials i
amb validesa en tot el territori nacional. Així mateix el Reial
Decret 1954/1994, de 30 de setembre, inclou a l’apartat IV del
catàleg de Títols Universitaris del seu annex el títol de Filologia
Catalana, únic existent per acreditar coneixements de llengua
catalana denominada valencià per l’Estatut d’Autonomia de la
Comunitat Valenciana.
Consegüentment als Reials Decrets
anteriorment citats, l’Ordre de 29 de novembre de 1995 per la qual s’homologuen
els títols de Llicenciat en Filologia, Secció Hispànica
(Valenciana) i de Filosofia i Lletres, Divisió Filologia (Filologia
Valenciana), com homologats o equivalents al títol de llicenciat en
Filologia Catalana, inclou en l’annex al Reial Decret 1954/1994
esmentat els desapareguts títols que havien estat substituïts a les
universitats valencianes des de l’any 1993 pel títol de llicenciat
en Filologia Catalana homologant-los a aquest i considerant-los
equivalents.
La qüestió debatuda se centra,
doncs, en el fet que les Ordres recorregudes no arrepleguen les
titulacions que en virtut de la normativa vigent acrediten els
coneixements de valencià i que permeten l’exempció de realitzar la
prova de valencià preceptiva, amb el corresponent perjudici que
aquest fet produeix als llicenciats en els títols no contemplats per
les Ordres impugnades. Arreplega més bé, contra tota lògica
jurídica, un títol que stricto sensu és inexistent.
Les titulacions universitàries
superiors que segons la legalitat en vigor havien de ser les
requerides són la de Filologia Catalana i les seues homòlogues o
equivalents de Llicenciat en Filologia, Secció Hispànica
(Valenciana) i de Filosofia i Lletres, Divisió Filologia (Filologia
Valenciana).
SEGON: No es pot posar en dubte
que siga el títol de llicenciat en Filologia Catalana el que atorgue
l’acreditació de coneixements de valencià de grau superior, atés
que el Reial Decret 1888/1984, de 26 de setembre que estableix al seu
annex el catàleg de les àrees de coneixement universitàries entre
les quals figura la de Filologia Catalana inclou al si d’aquesta
àrea les denominacions d’antigues àrees i continguts acadèmics
com ara "Lengua valenciana", "Lengua y cultura
valencianas" i "Lingüística valenciana" que existien
en diversos centres universitaris. Per tant és evident i obvi que l’única
titulació de grau superior actualment existent que acredite
coneixements de valencià és el de Llicenciat en Filologia Catalana,
títol creat pel Reial Decret 1435/1990, de 26 d’octubre, i que ,
com ja s’ha dit, substitueix els existents fins aqueix moment de
Llicenciat en Filologia, Secció Hispànica (Valenciana) i de
Filosofia i Lletres, Divisió Filologia (Filologia Valenciana),
precisament per representar, sota la denominació de Filologia
Catalana, els mateixos continguts acadèmics.
TERCER: A més a més, la
Sentència del Tribunal Constitucional 75/1997, de 21 d’abril,
autoritza en l’àmbit acadèmic i científic, que sens dubte es
projecta a l’administratiu, la doble denominació de català i
valencià per referir-se a la llengua dels valencians i estableix que
la denominació de llengua valenciana utilitzada per l’Estatut d’Autonomia
de la Comunitat no té un caràcter excloent ni impedeix l’ús de
qualsevol altres, de tal manera que en l’àmbit universitari i
acadèmic "no se hace sino optar por una de las denominaciones,
con un soporte científico, acogida en una norma reglamentaria dictada
por la Administración general del Estado con la correspondiente
habilitación de la Ley…".
En efecte, a través de la susdita
Sentència es declara ajustada a dret la doble denominació de català
i valencià donada a la llengua valenciana en l’àmbit científic i
acadèmic, tot açò sobre la base de la normativa legal estatal que
estableix una única àrea de coneixement sota l’epígraf de
Filologia Catalana, en la qual s’inclouen, com s’ha exposat, les
de "lengua catalana" i "lengua valenciana",
"lengua i cultura catalanas" i "lengua i cultura
valencianas" i "lingüística catalana" i
"lingüística valenciana", àrea definida pel Reial Decret
citat com "un campo del saber caracterizado por la homogeneidad
de su objeto de conocimiento, una común tradición histórica y la
existencia de comunidades de investigadores, nacionales o
internacionales". Aquesta realitat acadèmica de profund i sòlid
fonament no pot ser obviada per les Administracions públiques quan es
tracta de reconéixer coneixements científics en l’àmbit
administratiu.
QUART: Les Ordres reconegudes, per
tant, no accepten la legalitat vigent contemplada en les normes
al·legades per la part que represente: el Reial Decret 1496/ 1987, de
6 de novembre, pel qual es regulen els títols universitaris oficials,
el Reial Decret 1497/1987, de 27 de novembre, que crea el Catàleg de
Títols Universitaris Oficials, el Reial Decret 1954/1994, de 30 de
setembre, que estableix als seus apartats el títols que formen el
catàleg de Títols Universitaris Oficials, el Reial Decret 1888/1984,
de 26 de setembre que estableix al seu annex el catàleg de les àrees
de coneixement universitàries, així com el Reial Decret 1435/1990,
de 26 d’octubre, que crea el títol de Filologia Catalana, únic
existent a l’Estat Espanyol per acreditar coneixements de
valencià/català en tot el territori nacional. A més, oblida i, més
bé, refusa l’Ordre de 29 de novembre de 1995 per la qual s’homologuen
els títols de Llicenciat en Filologia, Secció Hispànica
(Valenciana) i de Filosofia i Lletres, Divisió Filologia (Filologia
Valenciana), com homologats o equivalents al títol de llicenciat en
Filologia Catalana. Finalment s’enfronta al tenor de la Sentència
del Tribunal Constitucional 75/1997, de 21 d’abril, que equipara en
l’àmbit acadèmic les denominacions de valencià i català per a
referir-se a la llengua dels valencians, i que, per tant, reconeix per
extensió que el títol de Filologia Catalana acadèmicament comprén
l’àmbit del que estatutàriament es denomina llengua valenciana o
valencià, sense que puguen deduir-se’n interpretacions excloents.
CINQUÉ: Amb totes aquestes
transgressions de l’ordenament jurídic l’Administració
Valenciana vulnera frontalment el principi d’igualtat davant la llei
arreplegat per l’article 14é de la Constitució espanyola, des del
moment que es produeixen amb l’aplicació de les Ordres impugnades
situacions de discriminació manifestes: les que es donen respecte
dels titulats superiors en Filologia Catalana o equivalents per
qualsevol universitat de l’Estat en relació amb aquells que
posseeixen les altres titulacions de grau acadèmic inferior o de
caràcter administratiu no acadèmic, com són les altres titulacions
i certificats que apareixen als annexos de les Ordres impugnades. La
desigualtat davant la llei es produeix en aquest cas quan una
titulació de rang superior no es considerada adequada per acreditar
coneixements en una matèria i se li nega els efectes que li pertoquen
si la norma en qüestió contempla altres mitjans de rang o grau
inferior per acreditar-los.
SISÉ: Atempta igualment el
criteri contemplat en les Ordres impugnades contra l’article 23.2 de
la Constitució Espanyola, que garanteix el dret fonamental a accedir
en condicions d’igualtat a les funcions i càrrecs públics. En
efecte, les Ordres recorregudes impedeixen o entrebanquen l’accés a
la funció pública als titulats superiors posseïdors de qualsevol de
les titulacions: l’actual i única en vigor de Llicenciat en
Filologia Catalana o les equivalents, homologades amb aquesta, que
són, com s’ha reiterat, de Llicenciat en Filologia, Secció
Hispànica (Valenciana) i de Filosofia i Lletres, Divisió Filologia
(Filologia Valenciana). És a dir, cap titulat superior en la
matèria, estant en possessió dels títols emesos per qualsevol
universitat de l’Estat, que l’habiliten en tot el territori, pot
presentar el seu títol als efectes de ser eximit de la prova de
coneixements de valencià, perquè no se li reconeixerà cap
acreditació de valencià, amb el dany que representa per aquests
titulats haver de realitzar la prova de la qual es troben legalment
eximits. En contra, i atemptant contra aquest principi d’accedir en
condicions d’igualtat a les funcions i càrrecs públics, s’accepten
altres títols o certificats de rang o grau inferior.
SETÉ: Finalment, la tossudesa de
l’Administració Valenciana en no reconéixer els títols acadèmics
universitaris esmentats frega, a judici d’aquesta part, la
insubmissió o el desacatament pel fet de dictar resolucions injustes
desconeixent, oblidant o no volent acceptar l’ordenament jurídic en
vigor, la qual cosa implicaria, entre altres conseqüències, una
vulneració de l’article 9.3 de la Constitució Espanyola el qual
determina que "els poders públics resten subjectes a la
Constitució i a la resta de l’ordenament jurídic", a més d’establir
"la interdicció de l’arbitrarietat dels poders públics".
És, sens dubte arbitrari i mancat de motivació el fet d’establir
com a eximent de la prova de valencià en els concursos oposicions
regulats per les Ordres impugnades una titulació de llicenciat
inexistent en l’actualitat com és la de Llicenciat en Filologia
Valenciana, deixant de considerar aquella que està en vigor i les
declarades equivalents o homologades, perquè políticament a l’Administració
Valenciana actual sembla que no li convé, o no li agrada. Els
ciutadans han de patir moltes vegades normes que no consideren
convenients o no agraden, però l’estat de dret obliga en virtut d’interessos
superiors a acatar i a obeir aqueixes normes, no permetent que resten
incomplides. Correspon, si més no, als poders públics complir i fer
complir les normes, i no poden quedar impunes els actes de
desacatament o de desobediència.
Per tot l’exposat
SOL·LICITE que tenint per
presentat aquest escrit se servesca d’admetre’l i de conformitat
amb el que hi ha exposat, tenir per interposat RECURS DE REPOSICIÓ
contra l’Ordre de 8 de maig de 2002, de la Conselleria de Cultura i
Educació, per la qual es convoca concurs oposició per a l’ingrés
en el cos de mestres i procediment per a l’adquisició de noves
especialitats, i l’Ordre de 8 de maig de 2002, de la Conselleria de
Cultura i Educació, per la qual es convoquen procediments selectius d’ingrés
i d’accés als cossos docents de professors d’Ensenyament
Secundari, professors d’Escoles Oficials d’Idiomes, professors de
Música i Arts Escèniques i professors tècnics de Formació
Professional i procediments per a l’adquisició de noves
especialitats, pel que fa als corresponents annexos VII i X en quant
contemplen a l’apartat a) el títol de Llicenciat en Filologia
Valenciana com el primer que permet l’exempció de la prova de
valencià en comptes dels legalment establerts, segons les arguments
aportats, de Llicenciat en Filologia Catalana i equivalents o
homologats de Llicenciat en Filologia, Secció Hispànica (Valenciana)
i de Filosofia i Lletres, Divisió Filologia (Filologia Valenciana), i
dicte una altra Ordre rectificant els aspectes impugnats que incloga
les titulacions abans esmentades corresponents a la legalitat vigent.
València, 7 de juny de 2002. |