veure informe de l'any 2003

Nous horitzons per a l'ensenyament en valencià

Introducció

En l'Informe sobre l'ensenyament en valencià de l'any 2003 s'assenyalaven els desequilibris notables que presenta l'ensenyament en valencià arreu del País Valencià:

• "L’ensenyament en valencià continua augmentant, però amb una desacceleració, i amb desequilibris notables. Aquesta no es produeix perquè s’estiga a punt d’arribar al sostre d’implantació.

• S’està creant la tendència a configurar una mena de doble xarxa educativa, ensenyament públic en valencià i concertat privat en castellà.

• La distribució territorial és molt irregular quan es tracta dels centres públics: mentre a la província d’Alacant són el 42%, en la de Castelló són el 81,73% i en la de València el 68%.

• La normativa d’admissió de l’alumnat no sols no contribueix a la continuïtat dels programes d’ensenyament en valencià entre un tram educatiu i el següent, sinó que l’entrebanca: l’adscripció entre centres de Primària i de Secundària, sovint no preveu que l’alumnat puga continuar en el programa bilingüe en què s’ha iniciat l’escolarització. Però el problema és molt més greu quan es tracta d’ensenyaments postobligatoris: la diversificació en quatre modalitats de Batxillerat i en nombrosos cicles formatius en la Formació Professional és sistemàticament obviada per la Conselleria a l’hora de planificar la continuïtat de l’ensenyament en valencià."

Les dades d'aquest curs segueixen confirmant la desacceleració i els desequilibris abans esmentats.

A tot això, l'aprovació de la LOQE i el seu desenvolupament, segurament s'ajornarà per possibilitar un procés de reflexió, anàlisi i d'un nou acord per al sistema educatiu. Per tant, és el moment propici perquè la comunitat educativa valenciana òbriga un procés de debat i diàleg per tal de corregir les mancances i els desequilibris que ara presenta l’ensenyament en valencià i dissenyar el futur que volem per a l’escola pública, popular i valenciana.

Programes d'ensenyament en valencià

La Llei d'Ús en el seu articulat diu referint-se a l'ensenyament "(...) Al final dels cicles educatius, i qualsevol que haja sigut la llengua habitual en iniciar els estudis, els alumnes han d’estar capacitats per a utilitzar, oralment i per escrit, el valencià en igualtat amb el castellà" (art. 19.2).

Per a acomplir això l’Administració valenciana va optar per la combinació de dos models: el d’incorporació progressiva (PIP) i el d'ensenyament en valencià (PEV i PIL).

Model d'ensenyament en valencià

PEV: Adreçat a xiquets i xiquetes majoritàriament valencianoparlants. S’utilitza el valencià com a llengua principal en la instrucció. Es prestigia la llengua pròpia de l'alumnat, s’augmenta la competència lingüística i també s'assoleix un bon domini del castellà. En els centres d’Educació Secundària el programa s’adreça tant a l’alumnat valencianoparlant com castellanoparlant.

PIL: Dissenyat per a xiquets i xiquetes majoritàriament castellanoparlants, les famílies dels quals opten voluntàriament per una escola en valencià, perquè així s’integren lingüísticament des de l’inici de l’escolaritat.

Model d'Incorporació Progressiva

PIP: En els centres ubicats en les poblacions de predomini lingüístic valencià que no apliquen el Programa d'Ensenyament en Valencià o el Programa d'Immersió Lingüística, s'adoptarà el Programa d'Incorporació Progressiva, en el qual la llengua base d'aprenentatge serà el castellà. El Disseny Particular del Programa d'Incorporació Progressiva inclourà, com a mínim, dues àrees no lingüístiques.

La coexistència de tots dos models en el sistema educatiu valencià ha estat, i és alta en tot el territori de predomini lingüístic valencià. No hi ha la possibilitat, des del punt de vista legal i normatiu, d’un ensenyament monolingüe. Els centres educatius i l'alumnat que hi assisteix han d’utilitzar el valencià com a llengua vehicular en un mínim de dues àrees no lingüístiques.

La perspectiva no és tan satisfactòria pel que fa als centres ubicats en poblacions de predomini lingüístic castellà, els quals realitzen programes de sensibilització lingüística.

Les dades quantitatives que ens proporciona tots els anys l'administració, ens informa que els centres que apliquen els programes d'ensenyament en valencià (PEV i/o PIL) se xifra al voltant del 50%, però només comprén el 20% de l'alumnat de tot el País Valencià.

Ara bé, estan acomplint aquests programes el que la Llei d'Ús fixava? Únicament els programes del model d'ensenyament en valencià, és a dir PEV i PIL, garanteixen que l'alumnat en acabar els seus estudis obligatoris tinguen la mateixa competència oral i escrita en valencià i castellà. Per tant, el model d'incorporació progressiva (PIP) ha fracassat en el seu intent d'aconseguir els objectius que la Llei d'Ús marcava. Així i tot, la seua presència al sistema educatiu valencià és alta, ja que desenvolupen aquest programa el 50% de centres.

Recentment, l'IVAQE ha fet públic els resultats de l'avaluació realitzada en 14 col·legis del País Valencià on es desenvolupen programes plurilingües (PEBE), els resultats de l'estudi assenyalen que els alumnes que segueixen programes d'ensenyament en valencià PIL/PEV obtenen millors resultats, fins i tot en l'àrea de castellà, que els escolaritzats en Programes d'Incorporació Progressiva. Així, l'IVAQE planteja una sèrie de recomanacions com la generalització de l'aplicació dels programes d'ensenyament en valencià enriquits a l'Ed. Infantil i, l'augment d'hores de valencià en àrees no lingüístiques en els Programes d'Incorporació Progressiva.

Nous horitzons per a l'ensenyament en valencià

Per tant, davant de la imminent obligatorietat de la incorporació de l'anglés en el 1r Cicle de Primària, cal una adequació dels models d'ensenyament en valencià i d'incorporació progressiva i llurs programes.

Al llarg d'aquests vint anys, els programes del model d'ensenyament en valencià (PEV/PIL) han demostrat la seua eficàcia i eficiència per tal de garantir els objectius que la Llei d'Ús fixava. Llavors, la integració de l'anglés en l'estructura d'aquests programes, no ha suposat cap pèrdua en el seu nivell de rendiment, ja que en el País Valencià s’ha introduït des d’Ed. Infantil en els Programes d’Educació Bilingüe Enriquit (PEBE).

Contràriament, el model d'Incorporació Progressiva (PIP) no ha aconseguit aquests objectius. Per tant, la integració de l'anglés en la seua estructura, pot afeblir encara més la qualitat d'aquest programa. Llavors, es fa urgent una nova reestructuració del PIP o la seua substitució pels programes d'ensenyament en valencià (PEV/PIL).

Conclusions

Després de 25 anys d'ensenyament en valencià i davant de la paradoxa que ens ofereix el sistema educatiu valencià, on els programes PEV/PIL, aconsegueixen els objectius marcats per la legislació vigent, però només se'n beneficien el 20% de l'alumnat i el 50% de centres.

Així mateix, els canvis que el País Valencià ha experimentat amb la introducció de les noves tecnologies, l’arribada constant de població amb altres llengües, la presència dels mitjans de comunicació sobretot en castellà i anglés, etc.

Cal exigir a l'Administració valenciana actual, actuacions urgents per tal de dotar de qualitat el sistema educatiu valencià:

• A les zones valencianoparlants:

• Substitució dels PIP, en un termini de tres cursos, per programes d'ensenyament en valencià (PEV/PIL) a tots els centres públics, tant de Primària com de Secundària.

• Promoure i potenciar plans d'acollida. En aquests moments de forta afluència migratòria de ciutadans i ciutadanes d’arreu del món, és més important que mai l’acolliment d’aquestes persones en condicions de dignitat oferint-los i facilitant-los l’accés als recursos bàsics de benestar, però també del coneixement del valencià com a llengua pròpia.

• Promoure l'aplicació dels Plans de Normalització Lingüística dels centres sostinguts amb fons públics.

• Establir com a requisit el tractament del valencià per als Projectes d'Ed. Compensatòria, Innovació i Investigació Educativa.

• A les zones castellanoparlants:

• Entenem el concepte d'Exempció del valencià com un dret a rebutjar el saber, la cultura, una llengua.

• Campanyes de sensibilització i de promoció de l'ensenyament en i del valencià a tota la societat.

• Plans especials de Formació lingüísticotècnica per al professorat d'aquestes zones.

• Introducció progressiva a tots els centres sostinguts amb fons públics, de Primària i Secundària, de Programes d'Incorporació Progressiva, on a més del valencià, s'estudien tres àrees no lingüístiques en valencià al llarg de l'escolaritat obligatòria.

A més, l'ensenyament en valencià darrerament està sofrint continus atacs que el desprestigien socialment. Cal esmentar, per significatius, els casos de censura del lèxic, dels materials curriculars i d’autors; proscripció de la titulació superior de les universitats valencianes; els Reials Decrets que desenvolupen la LOQE amb l'obligatorietat de l'augment de l'ensenyament en castellà; la prohibició a Gandia que totes les escoles facen ensenyament en valencià, malgrat que la comunitat educativa així ho demana; la decisió de diferenciar els títols de català i valencià en les EOI; la versió diferenciada de valencià del BOE i de la web del Ministeri d'Administracions Públiques; la castellanització, acompanyada de la banalització més barroera, dels mitjans de comunicació públics; i el bandejament del valencià pel mateix govern valencià en les seues intervencions públiques i administratives.

País Valencià, 25 d'abril de 2004