|
En 20 anys, la Llei d’Ús i Ensenyament
encara no ha complit els seus objectius
Només dos de cada deu alumnes estudien en
valencià
veure
quadres
La valoració de l’abast dels programes d’ensenyament en
valencià en el moment actual s’ha de contemplar dins l’evolució, en els
últims anys, de l’increment de centres amb un Programa d’Ensenyament en
Valencià (PEV) o d’Immersió Lingüística (PIL) i sobretot, de l’alumnat que
rep aquesta modalitat d’ensenyament.
Cal advertir d’avantmà que, tot i ser significatiu el nombre
de centres que imparteixen aquests programes, la diversitat de situacions
que permeten incloure’ls en la relació oficial que publica l’Administració
suposa que aquesta dada no explicite amb precisió l’extensió de l’ensenyament
en valencià en el sistema educatiu i fins i tot pot ser motiu de confusió. Un
centre s’inclou en aquesta modalitat educativa tant si només té afectat un sol
grup d’alumnes (per exemple, el grup de tres anys en un centre d’una sola
línia que acaba de començar el programa), varis grups, una línia sencera o la
totalitat del centre. És a dir, cadascun dels centres comptabilitzats en aquest
treball pot escolaritzar en valencià una desena o centenars d’alumnes, mentre n’escolaritza
simultàniament en castellà aproximadament els mateixos, més o menys. En
definitiva, és el nombre d’alumnes que cursen els seus estudis en valencià
la dada més il·lustrativa per saber fins on s’ha arribat 20 anys després de l’aprovació
de la Llei d’Ús i Ensenyament en Valencià (LUEV).
|
Centres públics i privats concertats |
Alumnat |
Curs |
Primària |
Secundària |
Primària |
Secundària |
94/95 |
511 |
86 |
55.981 |
8.546 |
95/96 |
559 |
99 |
63.790 |
10.487 |
96/97 |
603 |
118 |
72.400 |
14.013 |
97/98 |
622 |
138 |
80.615 |
17.113 |
98/99 |
634 |
177 |
88.151 |
21.747 |
99/00 |
644 |
193 |
96.171 |
25.247 |
00/01 |
650 |
213 |
102.250 |
30.320 |
01/02 |
655 |
222 |
106.528 |
30.891 |
02/03 |
671 |
241 |
112.164 |
35.133 |
Font: Conselleria de Cultura i Educació.
Generalitat Valenciana.
Total General Alumnat |
671.294 |
|
Total Infantil i Primària |
371.274 |
|
Total Secundària |
300.020 |
Total General Centres |
1.882 |
|
Total Públics |
1.475 |
|
Total Privats Concertats |
407 |
Educació Infantil i Primària
Com es pot veure al quadre, durant el període estudiat, en
Educació Infantil i Primària, cada curs es produeix un increment menor que l’anterior
de centres que apliquen un Programa d’Ensenyament en Valencià (PEV) o d’Immersió
Lingüística (PIL), excepte enguany. La seqüència és aquesta: 48 nous
col·legis de 1995 a 1996, seguit de 44, 19, 12, 10, 6, 5 en 2001-02, i 16 en
aquest curs, amb un lleuger reviscolament.
Educació Secundària
En els centres de Secundària l’increment ha estat major cada
any en el primers quatre cursos: 13, 19, 20, fins a 39 en 1998-99, però en el curs
1999-00 es va produir un fort descens del creixement, amb només 16 nous centres,
un ritme que s’ha mantingut en els tres últims cursos: en 2000-01, 20 nous
centres, 18 el curs passat i 19 en l’actual. En general, el creixement a
Secundària respon, per una banda, a que s’ha de donar continuïtat a l’alumnat
que finalitza l’Educació Primària, tot i que també s’hi dóna un cert
creixement de nova entrada amb alumnat que ha cursat Primària en un Programa d’Incorporació
Progressiva i no en valencià.
Més enllà de les dades, cal recordar que la normativa d’admissió
de l’alumnat no sols no contribueix a la continuïtat dels programes d’ensenyament
en valencià entre un tram educatiu i el següent, sinó que l’entrebanca: l’adscripció
entre centres de Primària i de Secundària, sovint no contempla que l’alumnat
puga continuar en el programa bilingüe en què s’ha iniciat l’escolarització.
Però el problema és molt més greu quan es tracta d’ensenyaments
postobligatoris: la diversificació en quatre modalitats de Batxillerat i en
nombrosos cicles formatius en la Formació Professional és sistemàticament
obviada per la Conselleria a l’hora de planificar la continuïtat de l’ensenyament
en valencià.
En tot cas, interessa aclarir que la desacceleració descrita
no es produeix perquè s’estiga a punt d’arribar al sostre d’implantació.
Veiem què representa l’actual extensió i, per tant, el marge d’actuació que
resta.
-
Els 912 centres que tenen un programa d’ensenyament en
valencià (671 col·legis d’Infantil i Primària, més 241 de Secundària) representen
el 48,45% del total (1.882, entre públics i privats concertats), però la
immensa majoria són públics, com ara es veurà, i la seua distribució
territorial és molt irregular.
-
Els centres privats concertats amb alguna línia en valencià
són 57 , amb una distribució geogràfica desequilibrada: només n’hi ha
dos en tota la província d’Alacant (els dos a Dénia), sis a la de Castelló i
la resta a la de València. Convé aclarir que en 18 dels 57 centres es
tracta de la mateixa empresa, titular alhora d’un centre de Primària i un de
Secundària, és a dir, són 39 les empreses privades que han acollit
programes d’ensenyament en valencià per al seu alumnat. Aquests 57 centres representen
el 6,25% del total que fan l’ensenyament en valencià. Respecte al que
suposen dins del seu propi col·lectiu, les 39 empreses al·ludides són el 9,58%
de les 407 que hi ha al País Valencià, és a dir, el 90% restant han bandejat,
fins ara, l’ensenyament en valencià.
-
Pel que fa a la xarxa pública, els 859 centres amb
ensenyament en valencià representen el 58% de tots els públics d’Infantil,
Primària, Secundària i Educació Especial, les modalitats i trams educatius
que l’Admistració inclou en les seues dades sobre l’ensenyament en
valencià. La distribució territorial també és molt irregular quan es tracta
dels centres públics: mentre a la província d’Alacant són el 42%, en la de
Castelló són el 81,73% i en la de València el 68%.
-
Com s’ha dit al començament, si el nombre de centres dóna una
idea sobre l’abast de l’ensenyament en valencià, sobretot de la seua
distribució territorial i sectorial (quins centres, en quines poblacions i de
quina titularitat) és el nombre d’alumnat escolaritzat en valencià la
referència definitiva: en aquest curs, 147.297 alumnes d’Infantil, Primària i
Secundària, els quals representen vora el 22% del total, exactament el 21,94%.
Conclusions
És cert que l’ensenyament en valencià continua
augmentant, però amb una desacceleració que dura ja molt de temps i amb
desequilibris notables, el principal dels quals és que dels 912 centres que
imparteixen ensenyament en valencià només el 6,25% són centres
privats-concertats. La conseqüència és que s’està creant la tendència a
configurar una mena de doble xarxa educativa, ensenyament públic en valencià i
concertat privat en castellà. Per entendre la importància de la dada només
cal recordar que al voltant del 32% de l’alumnat valencià s’escolaritza en
centres privats i que aquest percentatge és superior, fins i tot majoritari,
en algunes de les ciutats més importants del país. Tot plegat dóna com a
resultat que, després de 20 anys de vigència de la LUEV, només estudien en
valencia poc més de dos alumnes de cada deu.
No està justificada una valoració triomfalista de la política
lingüísca realitzada fins ara pel Govern valencià. Ans al contrari, la perpetua
problematització pública de l’ensenyament en valencià —censura del
lèxic, dels materials curriculars i d’autors, proscripció de la titulació
superior de les universitats valencianes, l’entrebanc a l’extensió dels
programes en valencià a poblacions com ara Gandia, o darrerament els projectes per
desplegar la LOCE—, la castellanització, acompanyada de la banalització més
barroera, dels mitjans de comunicació públics i el bandejament del valencià pel
mateix Govern en les seues intervencions públiques i administratives, no poden
més que desincentivar i jugar a la contra de la promoció que fan els moviments
cívics. No són, precísament, les millors maneres d’atorgar l’especial
respecte i protecció que l’Estatut d’Autonomia ordena per a la llengua pròpia
dels valencians.
València, 7 de maig de 2003. |