|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Comunicats/notes de premsa curs 2010/2011 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
La Plataforma per l’Ensenyament Públic realitza una performance per cridar l’atenció sobre la situació de l’ensenyament públic
L’acte s’ha celebrat en el solar del barri de Campanar a València cedit a la Universitat Catòlica on hi hauria d’haver centres educatius públics
Representants de la Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic -integrada pels sindicats STEPV-Iv, FECCOO-PV, FETE-UGT, CGT, Federació de pares i mares d'alumnes FAPA-València, Escola Valenciana –Federació d’Associacions per la Llengua, l’associació d’estudiants FAAVEM, el sindicat d’estudiants dels països catalans (SEPC), BEA, la Confederació de Veïns (CAVECOVA), Associació Directors de Primària, Associació Directors de Secundària, MRP’S i ADIDE- han realitzat una performance en el solar del barri de Campanar a València cedit a la Universitat Catòlica on hi hauria d’haver centres educatius públics.
L’acte ha consistit en la representació del primer dia de classe en un institut públic valencià –coincidint amb l’inici de curs en secundària- i s’ha realitzat un debat entre la mestra i l’alumnat sobre la situació de l’ensenyament públic. En concret s’ha parlat sobre l’impagament per part de Conselleria de les despeses de manteniment dels centres (llum, aigua, telèfon, etc.), la massificació de les aules, la manca de professorat de reforç, la situació del valencià i de l’ensenyament de llengües estrangeres, la situació de les instal·lacions, l’atac d’alguns representants polítics al professorat i a la tasca docent, etc.
Amb aquest acte, la Plataforma vol cridar l’atenció sobre la necessitat de no retallar en ensenyament per a mantindre i millorar els nivells de qualitat i fer front als alts índex de fracàs escolar que al País Valencià estan al voltant del 40%.
Per a la Plataforma, la política de retallades que la Conselleria d’Educació està aplicant des del curs passat (de grups, programes d’atenció a la diversitat, línies en valencià, desdoblaments i, per tant, professorat) no és la millor manera de fer front al fracàs escolar. Per això exigeix a la Conselleria que s’acabe amb les retallades en ensenyament i es recuperen tots els recursos que s’han perdut des del curs passat.
València, 14 de setembre de 2011
|
|
|
|
STEPV qualifica de covards, antivalencians i totalitaris els autors de l’atac a la placa en memòria de Sanchis Guarner
STEPV condemna enèrgicament l’acte vandàlic perpetrat ahir contra la placa honorífica que s’ha col·locat a la Sala d’Actes de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació amb motiu de la celebració del centenari del naixement de Sanchis Guarner, ocorregut tot just poques hores després de l’acte d’homenatge que se li va retre i on es va inaugurar l’esmentada placa.
L’atac a aquesta placa no és només un atac contra la memòria i la figura del gran filòleg Sanchis Guarner, sinó que és un atac contra tota la Universitat i els seus valors, contra la cultura i contra la llengua catalana.
Els autors d’aquesta barbàrie només poden ser qualificats de covards, antivalencians i totalitaris, perquè això és el que han demostrat amb la seua lamentable actuació. Per això, STEPV demana a la Delegació del Govern, que no s’inhibesca, com ha fet fins ara, i actue amb la contundència que correspon a la gravetat dels fets actuals i passats, perquè recordem que els atacs a les diverses instal·lacions de la Universitat, molt especialment la Llibreria i la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació, sovintegen més del que és habitual en qualsevol altre àmbit.
En aquest sentit, exigim, d’una vegada per sempre, que la Delegació del Govern perseguesca, detinga i pose a disposició de la justícia els autors d’aquests atacs a la Universitat, i se’ls comdemne per aquestes actuacions vils i antidemocràtiques.
13 de setembre de 2011
|
|
|
|
L’escola en català, ni un pas enrere!
Malauradament ja són conegudes les dificultats que pateix la nostra llengua als diferents sistemes educatius del territori lingüístic comú. La referència del català com a llengua vehicular al sistema educatiu de Catalunya que, gràcies a la immersió lingüística, ha permès de construir un model d’escola catalana no segregadora per motius de llengua perilla a causa de la persecució que pateix per part dels alts tribunals espanyols.
Davant l’ultimàtum judicial que pretén desmantellar aquest model d’escola amb que ens hem dotat els darrers 30 anys a Catalunya, els tres sindicats, que portem una trajectòria de treball en comú en defensa de la nostra llengua, manifestem el nostre més enèrgic rebuig. Exigim a la Generalitat de Catalunya que no cedeixi davant d’aquestes pressions i alhora cridem a tota la comunitat educativa a no acatar cap actuació que posi en perill aquest model lingüístic.
USTEC·STEs STEPV STEI |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Milers de
persones omplen el carrer a València contra les retallades i pel
valencià
Milers de persones, més de 30.000, convocades per la
Plataforma per l’Ensenyament Públic han omplert els carrers de València
i la Plaça de la Mare de Déu exigint un ensenyament públic de qualitat,
el fre a les retallades en ensenyament i un model plurilingüe que
potencie el valencià i no l’arracone.
La comunitat educativa –professorat, pares i mares i
alumnat- ha mostrat el seu rebuig a les retallades en educació i pel
valencià aquest dissabte 18 de juny a València. Els partits polítics
PSPV, Compromís, EU i ERPV, i nomborses entitats cíviques i culturals
també hi han assistit a la multitudinària manifestació que ha col·lapsat
el carrer Sant Vicent de València perquè la gent no cabia ja en la plaça
de la Mare de Déu, lloc on finalitzava la marxa.
Aquesta
manifestació és una seriosa advertència a la Conselleria d’Educació i al
nou govern del president Camps que la comunitat educativa no pensa
consentir més retallades en ensenyament ni la desaparició de
l’ensenyament en valencià del nostre sistema educatiu. Per això STEPV fa
una crida a l’administració perquè escolte la veu del carrer, pose fre a
les retallades i accepte negociar un model plurilingüe consensuat i que
potencie el valencià. Altrament, les mobilitzacions continuaran i la
comunitat educativa donarà resposta a les agressions a l’ensenyament
públic per part del govern valencià.
Des de STEPV volem agrair a totes i tots la vostra
presència en la manifestació i us animem a mantindre l’actitud de lluita
els pròxims mesos per aconseguir l’ensenyament de qualitat que mereix el
nostre alumnat.
18/06/2011 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
INSTRUCCIONS D’INICI
DE CURS
Conselleria consolida les retallades amb les
instruccions d’inici de curs
La Direcció General de Centres imposa la negociació
del decret de plurilingüisme
Aquest matí s’ha celebrat la Mesa
Sectorial per a tractar les instruccions
d’inici de curs d’infantil i primària, secundària i FP.
Quant a les instruccions d’Educació Infantil i Primària, STEPV ha
rebutjat el document perquè no s’ha acceptat cap esmena de les
presentades. El Sindicat demanava la regulació de la jornada flexible,
la dotació de personal d'administració i serveis i l’ampliació de
l’horari dels equips directius que cada vegada han de fer front a més
tasques burocràtiques i de gestió; la inclusió explícita de les hores de
reducció de jornada a què tenen dret els i les membres de la Junta de
Personal i del Comité de Salut Laboral; o la dotació del professorat
necessari per tal d'implantar anglés a l'educació infantil, com marca la
LOE.
Quant a FP, STEPV ha demanat un aclariment sobre la instrucció que
està donant la inspecció de no obrir grups amb menys de 25 alumnes
inscrits, quan el que està regulat és un mínim de 12 alumnes. El Cap
d’Àrea de Centres, Alberto Morales, ha garantit que els grups s’obriran
amb 12 alumnes com a mínim tot i que en les preinscripcions estan
demanant 25. STEPV ha denunciat que aquesta demanda està creant una gran
alarma en el professorat i l’alumnat de FP. En eixe sentit, STEPV
aconsella als centres que denuncien qualsevol incompliment en
l’aplicació de la normativa vigent i que no consentisquen cap denegació
d’obertura de grups si compleixen el requisit d’un mínim de 12 alumnes.
I, quant a Secundària, el Sindicat ha rebutjat les instruccions
perquè donen cobertura a les retallades en educació, ja que es basen en
l’ordre de plantilles de secundària i FP, imposada per la Conselleria
aquest curs i rebutjada pels sindicats, per a configurar les plantilles
de Secundària i FP. Com ja vam denunciar en el seu moment, l’ordre de
plantilles dóna cobertura legal a les retallades de professorat que ha
aplicat la Conselleria aquest curs i que s’incrementaran encara més el
curs que ve. En eixe sentit, STEPV ha demanat la restitució de les
plantilles de Secundària i FP, la recuperació de les unitats i dels
programes necessaris en els centres, el respecte a les línies en
valencià.
Imposició de la negociació del Decret sobre
plurilingüisme
En la mateixa Mesa, el Director General de Centres, Rafael Carbonell,
ha proposat la negociació aquest mes de juny del Decret sobre
plurilingüisme proposat fa pocs dies el Conseller d’Educació, que ha
estat rebutjat per la major part de les organitzacions que representen
la comunitat educativa.
STEPV ha manifestat el seu rebuig a negociar aquest decret, que
modifica substancialment el sistema educatiu, a pocs dies per a
finalització del curs, a proposta d’un conseller en funcions i sense un
consens en la comunitat educativa i ha exigit que es donen a conéixer
les avaluacions dels programes lingüístics vigents com a informació
prèvia i necessària a l’hora de tractar l’aplicació d’un model
plurilingüe eficaç i consensuat.
Tanmateix, el Director General de Centres ha imposat una Mesa Tècnica
el 29 de juny i una Sectorial el 6 de juliol. Per al Sindicat, aquest
tipus d’imposicions no són la millor manera d’encarar la negociació i
posen de manifest, novament, la manca de voluntat de Conselleria
d’arribar a acords amb la comunitat educativa.
7 de juny de 2011 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Escola
Valenciana anuncia les primeres mobilitzacions per al 9 de juny a
València, Alacant i Castelló, i destaca que les protestes s'ampliaran al
proper curs
Acord unànim pel consens i la retirada immediata
del decret del Consell
Representants del sector educatiu, sindicats, partits polítics, entitats
i institucions culturals donen suport al
manifest d'Escola Valenciana a favor de l'ensenyament en
valencià i d'un model plurilingüe de consens fet amb criteris
pedagògics, i exigeix la retirada immediata de l'esborrany presentat per
la Conselleria d'Educació. Escola Valenciana anuncia un calendari de
mobilitzacions que comença aquest dissabte amb les Trobades d'Escoles en
Valencià d'Ibi i Relleu i prosseguirà amb una setmana d'accions que
culminaran el 9 de juny, dia de constitució de les Corts Valencianes,
amb concentracions a València, Castelló i Alacant. Les mobilitzacions
s'allargaran fins la retirada del decret, prologant el moviment de
protesta fins els curs que ve si és necessari. La reunió de hui
visualitza un consens a favor del plurilingüisme i l'ensenyament en
valencià i situa el Consell presidit per Francisco Camps al marge del
consens i en posicions antivalencianes.
“L'aprenentatge de les llengües no s'aconsegueix sumant idiomes a parts
iguals als curriculums sinó aplicant un sistema pedagògic d'aprenentatge
adequat al context”, han destacat. La comunitat educativa recorda que ja
hi han precedents de grans mobilitzacions del sector que han provocat la
retirada de plantejaments del Conseller, fent referència a les
mobilitxacions amb motiu de l'intent del Conselleri d'imposar Educació
per la Ciutadania en anglés. Això sí, per aconseguir recorden que cal
“la implicació de tothom en les mobilitzacions, com la del proper 9 de
juny”.
La reunió convocada per Escola Valenciana amb el sector educatiu, els
partits polítics, sindicats, universitats, entitats i institucions per
consensuar un front a favor de l'ensenyament en valencià i el
plurilingüisme ha estat un èxit. Hi han assistit representants de la
Confederació Gonçal Anaya de pares i mares d'alumnes, la permanent de
directors, la Intersindical-STEPV, CCOO PV, UGT PV, PSPV, COMPROMÍS,
EUPV, ERPV, ACPV, Ca Revolta, la Societat Coral el Micalet, Xúquer Viu,
diversos sindicats d'estudiants, les associacions de directors de
Primària i Secundària, el Col·lectiu de Professionals del Doblatge,
l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, l'Associació d'Editors
del País Valencià, Benimaclet Viu i altres entitats i asociacions, a més
com alguns membres de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i d'equips
rectorals de les universitats valencianes a títol individual.
Les organitzacions reunides han donat suport al “Manifest pel consens en
l'ensenyament plurilingüe de qualitat: SÍ AL VALENCIÀ” redactat per
Escola Valenciana, a favor de l'ensenyament en valencià i d'un model
plurilingüe dissenyat amb criteris pedagògics i consensuat amb els
agents educatius. En aquest sentit, el manifest exigeix la retirada
immediata de l'esborrany de decret i que no s'inicie la seua tramitació.
La trobada de hui dibuixa un gran consens a favor de l'ensenyament en
valencià i un model plurilingüe dissenyat a partir de criteris
pedagògics, enfront d'un decret elaborat amb criteris ideològics, sense
tindre en compte l'opinió dels experts i que ataca directament
l'ensenyament en valencià.
“El decret és un pas enrere en el camí al plurilingüisme i ataca
greument el valencià a l'ensenyament. Agafa com a excusa un suposat
plurilingüisme per arraconar la nostra llengua a l'escola, situant el
Consell en actituds antivalencianes inacceptables”, ha afirmat Vicent
Moreno, president d'Escola Valenciana. “La realitat del decret és que de
plurilingüisme res de res, és una maniobra per suprimir les línies en
valencià, que són el model que millor ha funcionat des de l'aprovació de
la LUEV. És un text ple de desgavells i trampes per reduir la presència
del valencià i no està fet amb cap criteri científic per introduir la
llengua estrangera”. “L'aprenentatge de les llengües no s'aconsegueix
sumant idiomes a parts iguals als curriculums sinó aplicant un sistema
pedagògic d'aprenentatge adequat al context”, han destacat
Vicent Moreno ha insistit en el fet que “qualsevol modificació del model
educatiu que naix de la LUEV, que es va aprovar sense cap vot en contra
a les Corts, ha de tindre almenys el mateix consens. Ací en aquesta
reunió hi ha la majoria dels interlocutors en aquest debat. Exigim al
Consell la retirada de l'esborrany de decret i debatre per fer les coses
bé, amb criteris pedagògics i amb el màxim consens”.
Calendari de mobilitzacions
Per tal de fer pressió per la retirada de l'esborrany de decret, s'han
preparat una sèrie de mobilitzacions que començaran aquest dissabte 4 de
juny amb la celebració de les Trobades d'Escoles en Valencià d'Ibi
(l'Alcoià) i Relleu (la Marina Alta), que es volen convertir en més
massives que mai com a mostra del suport a l'ensenyament en valencià.
També s'ha convidat als centres educatius valencians a llegir
públicament el manifest durant l'hora del pati entre dimarts 7 i
dimecres 8 de juny, a més de demanar als claustres i consells escolars
dels centres que facen arribar una carta als seus ajuntaments i a la
Conselleria d'Educació expressant el suport a un model plurilingüe de
consens.
La mobilització central de la setmana serà el dijous 9 de juny, dia de
constitució de les Corts Valencianes, quan s'han convocat concentracions
a la plaça de la Mare de Déu de València, la Casa dels Caragols de
Castelló de la Plana i els Serveis Territorials d'Educació d'Alacant. La
convocatòria és a les 19 hores, i per visualitzar al màxim l'aposta pel
plurilingüisme es convida tothom a acudir-hi amb samarretes de colors
vius, els colors de la imatge gràfica de la campanya “Sí al valencià”.
Per tal de fer sentir al màxim la reivindicació, s'han convidat també
dolçainers i tabaleters perquè se sumen.
Una altra de les accions és emplaçar els grups parlamentaris a les Corts
Valencianes a presentar una moció de suport al manifest, emplaçament que
es fa extensiu als alcaldes i grups municipals als ajuntaments
valencians perquè presenten la moció als plens municipals. S'estudien
també possibles accions en la pressa de possessió dels governs
municipals.
Totes aquestes accions previstes, així com totes les que les entitats,
organitzacions i associacions vulguen impulsar amb els seus respectius
àmbits, són una primera fase de mobilitzacions abans de l'acabament del
curs. En el cas que el Consell no retire l'esborrany de decret abans de
setembre les mobilitzacions prosseguiran a partir de l'inici del curs
amb diferents accions que culminarien amb una gran manifestació per
l'ensenyament en valencià i el plurilingüisme.
2/06/2011 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
ENSENYAMENT EN
VALENCIÀ
STEPV dóna suport a les
mobilitzacions que es convoquen pel manteniment de les línies en
valencià
En la Mesa
Tècnica, el Sindicat ha rebutjat les instruccions d’inici de curs perquè
donen cobertura a les retallades en educació
Aquest matí s’han concentrat els sindicats STEPV,
CCOO i UGT a la porta de la Conselleria en rebuig a les retallades en
educació, aprofitant la negociació en Mesa Tècnica de les instruccions
d’inici de curs d’infantil i primària, secundària i FP (adjuntem foto).
STEPV considera, a més, que l’anunci del conseller de
suprimir les línies en valencià, a més d’incrementar les retallades de
professorat, suposa l’atac més greu a l’ensenyament en valencià des que
governa el PP. En l’Informe sobre la situació de l’ensenyament en
valencià 2011, publicat pel Sindicat, ja es denuncia el canvi de
política del govern popular en aquest sentit, que ha passat
d’entrebancar l’extensió del valencià a una política d’involució en
modificar, per primera vegada, la normativa que regula els programes
lingüístics (modificació dels PIP i creació d’una xarxa de centres
plurilingües). La decisió de suprimir les línies en valencià és una
passa més en aquesta lògica involucionista.
STEPV ja va mostrar ahir el seu rebuig a l’anunci del
conseller i treballarà per a impedir que el decret anunciat s’aplique.
En eixe sentit, donarà suport a les mobilitzacions que es convocaran
pròximament i instarà al professorat i a la comunitat educativa a
manifestar la seua oposició a aquesta mesura.
D’altra banda, el Sindicat ha rebutjat les
instruccions d’inici de curs d’infantil i primària, secundària i FP
perquè donen cobertura a les retallades en educació, ja que es basen en
l’ordre de plantilles de secundària i FP, imposada per la Conselleria
aquest curs i rebutjada pels sindicats per a configurar les plantilles
de Secundària i FP. Com ja vam denunciar en el seu moment, l’ordre de
plantilles dóna cobertura legal a les retallades de professorat que ha
aplicat la Conselleria aquest curs i que s’incrementaran encara més el
curs que ve.
En eixe sentit, STEPV ha demanat la restitució de les
plantilles de Secundària i FP, la recuperació de les unitats i dels
programes necessaris en els centres, el respecte a les línies en
valencià i la regulació del model de jornada per als centres d’infantil
i primària i la dotació en aquests centres de personal d’administració.
31 de maig de 2011 |
|
|
|
|
|
|
|
CANVI
DEL MODEL LINGÜÍSTIC
STEPV s'oposa al model
lingüistic que planteja Font de Mora a l'ensenyament
El Sindicat planteja un model basat en
l’ensenyament en valencià, que garanteix l’adquisició de llengües
El Conseller d’Educació, Alejandro Font de Mora, ha
anunciat que estan treballant en un esborrany de decret que planteja un
canvi del model de programes lingüístics en ensenyament per al curs
2012/13.
El model que planteja, pel que STEPV ha pogut saber
ja que desconeixem el contingut de l’esborrany, és el mateix que ha
aplicat Galícia i que ha comptat amb el rebuig de la comunitat educativa
gallega. Segons aquest model, s’impartirien les matèries en tres
llengües, en una determinada proporció. STEPV rebutja aquest model
plantejat pel conseller en funcions perquè dóna per suposat que el
valencià està en les mateixes condicions d’igualtat que el castellà,
cosa que no és certa, tal i com ve denunciant any rere any STEPV en els
informes sobre la situació del valencià a l’ensenyament.
L’aplicació d’un model plurilingüe
necessita que l'aprenentatge de totes tres llengües siga introduït amb
criteris educatius, segons allò que la psicolingüística diu sobre
l'aprenentatge de les llengües: immersió en les llengües minoritzades,
assoliment de la lectoescriptura primer en una de les llengües
minoritzades i després en la resta. L'aprenentatge de diverses llengües
ha de descansar sobre fonaments científics i no pas ideològics, i menys
encara sobre prejudicis.
Per al Sindicat, el model proposat per Font de Mora
no garanteix el compliment de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià ni
dels decrets curriculars de primària i secundària en el que es refereix
a l’adquisició de les mateixes competències lingüístiques en valencià i
en castellà.
També és aventurat fer una proposta d’un nou model
lingüístic sense haver fet ni donat a conéixer una avaluació prèvia del
funcionament dels programes lingüístics actualment vigents tot
posant-los en relació amb els objectius de l’adquisició de llengües.
En eixe sentit, els únics informes coneguts de la
pròpia Conselleria són de fa anys i posen de manifest que els programes
que tenen el valencià com a base (PEV i PIL) han complit aquests
objectius, tant en adquisició de les llengües oficials, com d’altres
llengües.
Per tot això, STEPV considera que cal estendre al
conjunt del sistema educatiu els programes d’ensenyament en valencià,
sobre els quals s’hauria de construir un model d’ensenyament plurilingüe,
d'una manera assenyada i planificada.
30 de maig de 2011 |
|
|
|
|
|
|
|
Centres
plurilingües
STEPV estudia recórrer l’ordre de creació de la
xarxa de centres plurilingües
El Sindicat ha
posat en marxa una campanya en els centres docents per advertir dels
perjudicis de l’ordre a l’ensenyament en valencià
Divendres passat es va publicar en el DOCV l’ordre
que regula la xarxa de centres plurilingües. STEPV va
criticar aquesta ordre en les meses de negociació, entre altres coses,
perquè margina l’ensenyament en valencià (no té en compte els programes
lingüístics que s’apliquen en els centres) i perquè permet a l’alumnat a
examinar-se en en qualsevol llengua oficial. A més, amb aquesta ordre es
perd una nova oportunitat per a consensuar amb la comunitat educativa un
model d’ensenyament plurilingüe per a estendre’l a tot l’alumnat i no
només a aquells centres que s’acullen a la xarxa.
La xarxa de centres plurilingües, tal i com està
dissenyada, desvirtua els programes lingüístics que s’apliquen des de fa
anys i no garanteix en absolut l’objectiu d’adquirir les mateixes
competències lingüístiques en les dues llengües oficials, com assenyala
la Llei d’Ús i Ensenyament en Valencià.
Per tot això, el Sindicat està estudiant presentar un
recurs contra l’ordre perquè altera el disseny dels programes
lingüístics dels centres que ni tan sol té en compte.
A més d’aquesta ordre, s’ha d’afegir la modificació
dels programes d’incorporació progressiva que consisteix en limitar les
matèries que s’imparteixen en valencià a l’assignatura de valencià i,
com a màxim, a una altra, quan fins ara es poden estendre a més
matèries.
El Sindicat també critica que l’administració ha
posat molts impediments aquests darrers cursos per a l’extensió dels
programes lingüístics en valencià als centres que ho han sol·licitat.
Davant de totes aquestes agressions a l’ensenyament
en valencià, STEPV ha posat en marxa una campanya en els centres docents
sota el lema “El valencià és de llei. Que no et (re)tallen la llengua”,
en què s’explica les conseqüències d’aquestes noves normatives i demana
als claustres i els consells escolars que es posicionen contra la
modificació dels PIPs i pel consens en el disseny d’un model
d’ensenyament plurilingüe al País Valencià. Els materials de la campanya
són un tríptic explicatiu i un Allioli sobre la situació de
l’ensenyament en valencià arran de l’informe elaborat pel Sindicat i
presentat recentment a l’opinió pública.
Material de la campanya
“El valencià és de llei. Que no et (re)tallen la llengua”
Tríptic de la campanya
Escrit d’adhesió dels claustres i consells
escolars
Informe sobre l’ensenyament en valencià 2011
Allioli sobre l’ensenyament en valencià |
|
|
|
|
|
|
|
Ensenyament
en valencià i plurilingüisme
STEPV i Escola Valenciana reclamen l’extensió de
l’ensenyament en valencià i un model plurilingüe que no margine la
llengua pròpia
Les avaluacions de la pròpia
Conselleria avalen els programes d’ensenyament en valencià com els més
idonis per a l’adquisició de llengües
STEPV i Escola Valenciana s’han reunit per analitzar
la situació de l’ensenyament en valencià. Aquesta reunió és fruit de la
roda de contactes que STEPV està realitzant amb diverses entitats,
partits polítics i institucions per a presentar l’Informe sobre
l’ensenyament en valencià 2011 que ha fet públic el Sindicat recentment
en roda de premsa.
Recordem que l’informe denunciava la política
lingüística de la Conselleria d’Educació, que havia passat d’entrebancar
l’avanç de l’ensenyament en valencià a practicar una política regressiva
amb modificacions normatives que frenaran encara més el desenvolupament
de la Llei d’Ús i Ensenyament en Valencià.
A més de l’informe, en la reunió també s’ha tractat
la proposta d’Escola Valenciana i la Unitat d’Ensenyament Multilingüe
(UEM) sobre el model d’ensenyament plurilingüe que cal al País Valencià,
presentat recentment.
Les dues entitats han coincidit en assenyalar que els
dos treballs són complementaris, ja que l’informe de STEPV assenyala la
situació present de l’ensenyament en valencià i la proposta de model
plurilingüe d’Escola Valenciana i la UEM marca el camí de futur a partir
d’aquesta realitat.
En eixe sentit, les dues entitats s’han compromés a
continuar treballant conjuntament en aquelles campanyes i propostes que
caminen cap a l’extensió de l’ensenyament en valencià i la introducció
seriosa i planificada d’una llengua estrangera en el sistema educatiu.
Així mateix, les dues entitats exigeixen a la
Conselleria d’Educació que no entrebanque l’extensió dels Programes
d’Ensenyament en Valencià (PEV) i dels Programes d’Immersió Lingüística
(PIL) en aquells centres que ho sol·liciten. També reclamen a
l’administració que reconsidere les modificacions normatives que pretén
introduir el curs que ve amb la modificació dels Programes
d’Incorporació Progressiva (que limiten la impartició en valencià a una
única matèria) i que negocie un model d’ensenyament plurilingüe que no
margine el valencià i que es base en els programes PEV i PIL que han
demostrat millors resultats en l’adquisició de les llengües oficials i
d’una llengua estrangera, d’acord amb les avaluacions de l’Institut
Valencià d’Avaluació i Qualitat Educativa, que depén de la pròpia
Conselleria d’Educació.
Adjuntem foto de la reunió: Vicent Moreno i Àngel
Martí, president i gerent d’Escola Valenciana, respectivament, i Rosa
Roig i Vicent Esteve, responsables de l’Informe sobre l’Ensenyament en
Valencià de STEPV.
23 de març de 2011 |
|
|
|
|
|
|
|
STEPV
exigeix el compliment de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià
A l’entrebanc en l’extensió de
l’ensenyament en valencià se suma ara una política regressiva que
margina la llengua pròpia
STEPV ha presentat avui en roda de premsa l’Informe
sobre l’ensenyament en valencià 2011 (que adjuntem), que
enguany du per títol Informe sobre l’ensenyament en valencià: de
l’entrebanc a la involució, que des de l’any 1999 publica amb
regularitat. Un dels objectius de l’informe és combatre l’opacitat amb
que l’administració valenciana tracta aquest tema: nmo es coneix ni un
sol informe, ni una sola valoració rigorosa i completa, ni una sola
avaluació de la conselleria d’Educació sobre el valencià en
l’ensenyament.
Les conclusions a què arriba l’informe no han variat respecte d’altres
anys. Es continua constatant un lent desplegament de la Llei d’Ús i
Ensenyament del Valencià (LUEV). Trenta anys després de ser aprovada per
unanimitat en les Corts Valencianes, només un 29% de l’alumnat rep
l’ensenyament en valencià, malgrat el creixement de la demanda.
Denunciem també, en cada informe, el desequilibri amb què s’aplica
(territorial, per titularitat pública o privada i per etapes
educatives). La novetat d’enguany, i allò que justifica el títol de
l’edició 2011 de l’informe, és el canvi d’actitud de la Conselleria
d’Educació cap a l’ensenyament en valencià: modificacions de la
normativa de desplegament de la LUEV, creació d’una xarxa de centres
pretesament plurilingües a costa del valencià, amenaces de fer
desaparéixer els programes lingüístics, retallades de les partides
pressupostàries per ajudes al valencià, reducció del nombre d’assessors
i assessores de valencià, etc.
La Llei d’Ús i Ensenyament en Valencià marca com a objectiu que
l’alumnat ha d’acabar l’ensenyament obligatori amb les mateixes
competències en valencià i en castellà. Els programes d’ensenyament en
valencià (PEV i PIL) garanteixen aquest objectiu, d’acord amb les
avaluacions de la pròpia Conselleria d’Educació que no fa públiques.
L’ensenyament en valencià creix, però ho fa molt lentament, poc més d’un
1% anual. I no és per falta de demanda.
Continua la fragmentació entre etapes educatives: mentre que un 35’9% de
l’alumnat en infantil s’acull a programes PEV/PIL, un 33’3% ho fa en
primària, només un 27’3% pot continuar fent-ho en ESO. En batxillerat,
un 18% en tindrà la sort i un 4’6% en formació professional.
I l’escletxa de l’oferta d’ensenyament en valencià entre la xarxa
pública i la privada continua sense reduir-se: el 93’09% de l’alumnat
escolaritzat en valencià ho fa en centres públics mentre que només un
6’32% ho fa en la privada concertada, i un 0’59% en la privada.
També es manté el desequilibri entre territoris: si 3 alumnes de cada 10
s’escolaritzen en valencià, ens trobem que quasi 2 ho fan a Castelló.
L’alumnat escolaritzat a Castelló només són 90.641, mentre que València
escolaritza 397.802 i Alacant 276.529. Els 55.000 que enguany
s’escolaritzen en valencià a Castelló, si bé representen un percentatge
alt, no deixen de ser ben poca cosa davant dels més de 500.000 de la
resta del territori que ho fan en castellà.
En resum, aprendre en valencià és cosa, bàsicament, dels xiquets i
xiquetes d’infantil, que assistisquen a l’escola pública i si viuen en
el territori de Castelló. Com més al sud, menys valencià, com més edat,
menys valencià. Com més escola concertada, pagada amb els diners de
totes i tots, menys valencià.
Quasi dues generacions d’alumnat han passat pel sistema educatiu sense
que la LUEV s’haja aplicat en tota la seua extensió. Amb dificultat
trobaríem una persona que s’haja pogut escolaritzar en valencià des dels
3 anys fins acabar un cicle formatiu o una carrera universitària. Tanta
demora en aconseguir uns objectius és una oposició d’amagat a la
llengua. Hem de reclamar que el valencià és de llei, i que la llei s’ha
de complir.
11 de març de 2011 |
|
|
|
|
|
|
|
STEPV
presenta l’Informe sobre l’ensenyament en valencià 2011
STEPV presenta
en roda de premsa l’Informe sobre l’ensenyament en valencià,
corresponent a l’edició de 2011. Serà demà divendres 11 de març, a
les 12h en la seu del Sindicat a València (c/Juan de Mena, 18-baix).
L’informe
d’enguany conté l’anàlisi de les dades
relatives a la situació de l’ensenyament en valencià i les propostes del
Sindicat, a més d’un informe detallat de les poblacions de més de 30.000
habitants, que representen quasi la meitat de la població valenciana.
També inclou una valoració de la política lingüística del govern
valencià en l’àmbit de l’ensenyament, especialment després de
l’aprovació de les modificacions dels programes d’incorporació
progressiva i de la pretensió de crear una xarxa de centres plurilingües
que marginen el valencià.
En eixe sentit, l’informe d’enguany du per títol
Informe sobre l’ensenyament en valencià: de l’entrebanc a la
involució, ja que el Sindicat constata amb preocupació les
maniobres de la Conselleria d’Educació per a reduir la implantació i
extensió de l’ensenyament en valencià.
10 de març
de 2011 |
|
|
|
|
|
|
|
La
nova ordre sobre centres plurilingües no respecta els objectius de la
legislació vigent
STEPV
tornarà a demanar-ne la retirada dilluns que ve en la
Mesa Sectorial
Dilluns que ve es tractarà en Mesa Sectorial l’esborrany d’ordre que
estableix la xarxa de centres plurilingües que ja va passar per Mesa
Tècnica el 17 de febrer i que STEPV va rebutjar perquè no respon
realment al que hauria de ser un model plurilingüe i margina
l’ensenyament en valencià.
Tal com planteja l’ordre, els centres que s’acullen a la xarxa podran
ofertar una o més matèries no lingüístiques en una llengua estrangera,
preferentment en anglés. Però per a res té en compte el projecte
lingüístic del centre ni els programes lingüístics que aplica i dóna a
entendre que el castellà i el valencià es troben en igualtat de
condicions quant a la normalització i ús social al País Valencià, fet
que, òbviament, no es correspon a la realitat.
L’ordre permet, a més, que l’alumnat puga realitzar les proves
d’avaluació en qualsevol llengua oficial, mesura antipedagògica que
trenca el funcionament dels programes lingüístics en vigor, i premiarà
als centres i al professorat acollit a la xarxa de centres plurilingües,
amb la qual cosa crea una segregació de centres dins d’un mateix sistema
educatiu.
En contextos lingüístics com el valencià, on hi ha un desequilibri
manifest entre la situació social de cada llengua, no serveixen per a
res els plantejaments basats en un tractament equilibrat. L'única manera
d’aconseguir els objectius educatius determinats per la normativa legal
(igualitaris per a castellà i valencià, però diferents per a les
llengües extrangeres) és donar un tractament preferent a la llengua
minoritzada, com ho han demostrat experiències en altres països amb
situacions lingüístiques similars.
Això significa que el valencià ha de ser l'eix central de qualsevol
projecte plurilingüe i s'ha d'aprofitar tot el cabal d'experiències ben
positives que tenim a casa nostra. Els estudis de la Conselleria sobre
els programes lingüístics, que només va fer públics una vegada fa anys,
demostren que el PEBE (Programa Educactiu Bilingüe Enriquit) és un bon
punt de partida, i que els resultats del PEV (Programa d’Ensenyament en
Valencià) i PIL (Programa d’Incorporació Lingüística) demostren que són
efectius i que l’alumnat obté millors resultats en totes les matèries en
comparació amb l’alumnat que cursa el PIP (Porgrama d’Incorporació
Progressiva), que és un programa feble, de mínims, i no obté resultats
òptims. El PIP és el programa que cursa la majoria de l’alumnat valencià
(el 71%, 542.736 alumnes) i ha estat recentment retallat per impedir que
el valencià puga ampliar-se a noves matèries.
Un bon programa plurilingüe hauria de tindre en compte tot això, així
com un pla de formació del professorat, una bona planificació quant a la
introducció d’una llengua estrangera i un tractament integrat de
llengües en el currículum, tal i com ha plantejat aquest matí Vicent
Pascual, en la presentació del seu treball L’escola valenciana. Un model
d’educació plurilingüe i intercultural per al sistema educatiu valencià,
organitzat per la Unitat per a l’educació multilingüe i per Escola
Valenciana aquest matí a la Universitat de València.
Res de tot això es contempla en l’ordre que proposa la Conselleria,
sinó més bé al contrari. Amb aquesta proposta, la Conselleria nega els
objectius formulats en l'àmbit estatal (igualtat d'objectius), autonòmic
(potenciació de la llengua pròpia, el valencià) i europeu (partir sempre
de la llengua pròpia en el plurilingüisme); margina la major part de
l'alumnat perquè segrega els centres entre plurilingües i no
plurilingües; minimitza la presència del valencià en el currículum; i
carrega sobre el professorat tot el disseny i l'esforç de l'aplicació.
Per tot això, STEPV tornarà a demanar la retirada de l’ordre sobre la
creació de centres plurilingües i demanarà encetar un debat seriós i que
contemple els beneficis que ha aportat l’ensenyament en valencià a
l’alumnat i al sistema educatiu per tal de construir un model
d’ensenyament plurilingüe i intercultural eficaç i que complisca els
objectius marcats pel Consell d’Europa i per la pròpia legislació
autonòmica quant al coneixement de les llengües oficials i estrangeres. |
|
|
|
|
|
|
|
La
Permanent del CECV aprova la modificació dels PIP que impedeix
l’extensió del valencià
STEPV anima a la comunitat educativa a mostrar el
seu rebuig
La Permanent del Consell Escolar de la CV ha aprovat,
amb els vots en contra de STEPV, CCOO, UGT i la Confederació de pares i
mares Gonçal Anaya, la modificació del Decret 79/84 sobre l’aplicació de
la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià que limita l’extensió
progressiva del valencià en els Programes d’Incorporació Progressiva (PIP).
En concret, modifica l’article 10 que permet
l’extensió progressiva del valencià com a llengua d’ensenyament a partir
de tercer curs de Primària. Actualment, els Programes d’Incorporació
Progressiva (PIP) estableixen que la matèria de Valencià i, com a mínim,
Coneixement del Medi s’impartiran en valencià. Doncs bé, la proposta de
modificació substitueix aquest mínim de matèries en valencià a només una
que s’impartiran en aquesta llengua, a més de l’àrea de valencià.
Textualment, la disposició diu:
“En los centros
situados en los territorios de predominio lingüístico valenciano, a
tenor del título quinto de la Ley 4/1983, y al objeto de favorecer una
enseñanza adecuada al medio sociocultural se impartirá, además del área
valenciano: Lengua y Literatura, un área no lingüística en valenciano a
partir del tercer curso de la educación primaria”.
En la Mesa Sectorial del mes de maig en què es va
tractar aquesta mateixa modificació, STEPV ja s’hi va oposar i va
advertir de la gravetat d’aquesta proposta perquè frena l’extensió del
valencià. Quan s’aplique, ja no té sentit anomenar aquests programes d’”incoporació
progressiva” perquè aquesta progressivitat queda anul·lada.
La modificació del PIP, combinada amb la proposta de
creació d’una xarxa de centres plurilingües en què l’alumnat podrà triar
la llengua en què es vol avaluar, desatén les recomanacions europees en
el tractament integrat de llengües i significa una greu regressió cap a
l’extensió i normalització de l’ensenyament en valencià i va dirigit a
la defensa d’un model, anomenat falsament plurilingüe, on l’anglés es
convertirà en llengua vehicular en detriment del valencià.
La realitat als centres educatius valencians, segons
dades del curs 2010/11, és que només un 29% de l’alumnat (222.236
alumnes) estudien en valencià (programes PEV/PIL), mentre que un 71%
(542.736 alumnes) estudia en programes PIP. És en aquest últim grup
d’alumnat, precisament el majoritari, a qui se li impedirà que
progressivament puga incorporar-se a l’ensenyament en valencià.
Amb aquestes mesures la Conselleria està donant un
pas més en la seua política lingüística a l’ensenyament. Està passant de
l’entrebanc a la involució. Si fins ara posava problemes en
l’autorització de nous grups en valencià, ara ha iniciat una campanya
d’agressions contra l’ensenyament en valencià via DOCV, amb la
modificació de la normativa que fins ara permetia l’extensió de
l’ensenyament en valencià.
STEPV alerta de la gravetat d’aquestes modificacions
normatives o de la posada en marxa dels centres plurilingües tal i com
els està definint l’administració, i anima als centres educatius, al
professorat i a la comunitat educativa en conjunt a mostrar el seu
rebuig a la modificació unilateral i imposada de les regles de joc que,
ni que fos tímidament, havien permés l’extensió del valencià a
l’ensenyament.
Distribució d’alumnat per trams educatius cus 2010-2011 segons dades de
Conselleria
Trams educatius |
Població escolar |
Qui estudia PEV |
Qui estudia PIP |
Infantil i Primària |
450. 075 |
158.830 (35,29%)
|
294.245 (64,71%) |
Secundària |
314. 897 |
63.406 (20,13%)
|
251.491 (79,87%) |
Total |
764. 972 |
222.236 (29%)
|
542.736 (71%) |
21 de febrer de 2011 |
|
|
|
|
|
|
|
Intersindical
Valenciana qualifica d’atac a la llibertat d’expressió i a la unitat
lingüística el tancament de TV3 al País Valencià
El Sindicat donarà suport a totes les
mobilitzacions que es convoquen contra la censura a TV3
L’actitud del Consell de la Generalitat d’eliminar
les emissions de la TV3 al País Valencià, traçant línies roges de
prohibició on no les hi havia, constitueix una agressió a la pluralitat
informativa i a la llibertat d’expressió. Amb aquesta acció està
impedint que els valencians i valencianes exercisquen el seu dret a
elegir el canal de televisió que estimen oportú, tant per raons d’oci
com de fonts d’informació.
Aquesta política de censura del Govern del Partit
Popular resulta un anacronisme en el segle XXI , on la globalització
dels mitjans d’informació permeten accedir a la informació de qualsevol
lloc del món, resultant paradigmàtic que se’ns vete l’accés a un canal
de televisió públic amb el qual compartim la llengua.
D’altra banda, des de la Intersindical Valenciana
considerem que la Generalitat Valenciana actua de forma prepotent en
il·legalitzar les emissions de TV3 sense haver fet el més mínim esforç
per portar endavant la proposta política de reciprocitat de les
emissions en els dos territoris. I el que és més greu, ha ignorat
deliberadament la voluntat de més de 600.000 persones, la major part
d’elles valencianes, que signaren la iniciativa legislativa popular que
permetria la visualització del canals autonòmics en tots els territoris
amb la mateixa llengua.
Per tot allò exposat, no dubtem en afirmar que el
Consell ha executat de forma metòdica un pla, establert prèviament, per
il·legalitzar i prohibir les emissions de TV3 assetjant jurídica i
econòmicament a Acció Cultural del País, propietària dels repetidors que
han permés des de fa més de 20 anys la recepció normal d’aquest canal.
Un pla que limita les llibertats democràtiques, com és la pluralitat
informativa, dels ciutadans i ciutadanes del País Valencià, però que, a
més a més, constitueix un atac premeditat a la normalització del
valencià i a qualsevol pont cultural que consolide la unitat lingüística
entre els diferents territoris de parla catalana; una actuació que es
suma a altres com els intents d’impedir la convalidació de les
titulacions de llengua entre els diferents territoris de parla catalana,
els entrebancs a l’extensió de les línies d’escolarització en valencià o
la revisió a la baixa dels programes lingüístics en valencià en les
escoles.
Des d’ací volem manifestar el nostre suport i
solidaritat amb Acció Cultural del País Valencià i expressar el nostre
rebuig a l’actuació de la Generalitat Valenciana envers el tancament de
TV3, per les seues conseqüències negatives sobre la pluralitat
informativa, la llibertat d’expressió i la defensa d’una de les nostres
senyes d’identitat com és la llengua, el valencià, que s’integra en una
unitat lingüística amb la resta de territoris de parla catalana.
En aquest sentit, Intersindical Valenciana
participarà i donarà suport a totes les mobilitzacions que es convoquen
contra la censura a TV3.
|
|
|
|
|
|
|
|
STEPV
demana la retirada de l’ordre
sobre centres plurilingües perquè atempta contra l’ensenyament en
valencià
La norma posa
en perill l’extensió del valencià
Aquest matí s’ha presentat en Mesa Tècnica, entre
d’altres,
l’esborrany d’ordre que estableix la xarxa de centres plurilingües i que permet que l’alumnat puga realitzar les proves
d’avaluació en qualsevol llengua oficial.
Aquest fet atempta greument contra els programes
lingüístics que han funcionat des de la Llei d’Ús i Ensenyament del
Valencià de l’any 1983 perquè els desvirtuen i no garanteixen en absolut
l’objectiu d’adquirir les mateixes competències lingüístiques en les
dues llengües oficials.
Aquesta nova agressió s’afegeix a la pretensió de
Conselleria de modificar els programes d’incorporació progressiva per a
limitar les matèries que s’imparteixen en valencià a l’assignatura de
valencià i, com a màxim, a una altra, quan fins ara es poden extendre a
més matèries. Aquesta modificació es va tractar el curs passat en Mesa
Sectorial i va ser rebutjada per STEPV. El proper dilluns passarà per la
Permanent del Consell Escolar de la Comunitat Valenciana on, novament,
STEPV s’hi oposarà.
El Sindicat també critica que l’administració ha
posat molts impediments aquests darrers cursos per a l’extensió dels
programes lingüístics en valencià als centres que ho han sol·licitat.
Per tant, l’ensenyament en valencià està assistint a
un degoteig d’agressions que s’ha incrementat aquest darrer any i al
qual STEPV s’oposa radicalment. En eixe sentit, el Sindicat aposta per
una via negociada i consensuada per tal d’implementar un model
plurilingüe a l’ensenyament valencià que no atempte contra la llengua
pròpia, en el mateix sentit que aposta Escola Valenciana en el document
que presentarà el pròxim 26 de febrer i que comparà amb l’assistència de
representants del Sindicat.
|
|
|
|
|
|
|
|
ESCOLA I INTERSINDICAL ACORDEN SUMAR ESFORÇOS PER AMPLIAR EL MOVIMENT EN
DEFENSA DEL VALENCIÀ
Escola Valenciana i la Intersindical Valenciana han
mantingut hui una reunió on han acordat sumar esforços per generar un
moviment ampli de suport al valencià. De moment, han acordat engegar
una comissió oberta a altres agents per dissenyar una gran campanya
“sense precedents” a favor del seu ús social i de promoció de
l’ensenyament plurilingüe en valencià a partir del 2011. Al mateix temps
Vicent Maurí ha animat els partits polítics a “formalitzar un pacte per
allunyar la llengua de la confrontació”, tal i com va proposar Escola
Valenciana fa uns dies.
Hui s’han reunit a València dos dels agents més
representatius del camp de l’ensenyament valencià, el sindicat
majoritari i l’entitat cívica que reuneix milers de persones en
defensa de l’ensenyament en valencià de qualitat. A la reunió han
assistit Vicent Moreno i Àngel Martí, president i gerent d’Escola,
respectivament, i Vicent Maurí, Adel Francés i Rafa Reig, per part
del Secretariat de la lntersindical Valenciana. L’educació ha estat
protagonista. Escola Valenciana i Intersindical Valenciana han
apostat per oferir un discurs unitari: l’ensenyament en valencià com
a eina més eficaç per assolir el bilingüisme i caminar cap al
plurilingüisme. En aquest sentit les dues entitats han animat a la
resta de la comunitat educativa a sumar-se al debat, donat que “cal
continuar treballant per actualitzar conceptes, per respondre als
reptes de l’ensenyament el segle XXI”.
De moment, la Intersindical Valenciana ha apostat
també per crear una comissió conjunta per multiplicar l’ús social,
l’ús en les administracions públiques i la promoció de l’ensenyament
en valencià, i també per aportar noves idees que actualitzen el
sistema educatiu cap a una generalització dels programes
d’ensenyament en valencià que garantitzen una competència trlingüe
dels alumnes.
Les dues entitats consideren necessari treballar per
tal que el valencià siga una llengua normalitzada en el conjunt de
les Administracions Públiques i en RTVV per a donar compliment a la
Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià.
En aquest camí tant Escola com Intersindical han
destacat que cal obrir una etapa on el moviment de defensa es
regenere i s’amplie. “El futur del valencià no pot continuar sent un
debat a propòsit del 9 d’octubre, 23 novembre o 25 d’abril, hem
d’anar més enllà”, ha destacat el nou president d’Escola Valenciana,
Vicent Moreno. Aquest ha afegit que “cal avançar en la
transversalitat de la llengua, que ha de tenir defensors en totes
les opcions polítiques, però defensors que aporten quelcom concret i
útil”.
Com ho va fer Escola fa uns dies, la Intersindical
ha animat els partits polítics a “formalitzar un pacte per allunyar
la llengua de la confrontació electoral”.
|
|
|
|
|
|
|
|
Intersindical Valenciana denuncia
l’intent de l’Executiu espanyol d’aturar la ILP Televisió Sense
Fronteres
Intersindical Valenciana vol
fer constar el seu malestar davant l’escrit de la Secretaria d’Estat
d’Assumptes Constitucionals i Parlamentaris del Ministeri de la
Presidència, adreçat a la Mesa del Congrés, en el qual no presta
conformitat a la tramitació de la iniciativa legislativa popular (ILP)
Televisió Sense Fronteres que havia de garantir la lliure recepció dels
canals de televisió en llengua catalana, basca i gallega arreu del
domini lingüístic de cada llengua.
Trobem molt greu l’intent de l’executiu espanyol que, per primera vegada
en la història, vol impedir que una ILP amb les signatures requerides
arribe al Congrés per ser debatuda.
A més, trobem lamentable que el Govern socialista s’excuse en qüestions
econòmiques per a refusar la ILP i, intentar que ni tan sols puga ser
debatuda al Congrés. És, al menys sorprenent que des de posicions
suposadament progressistes s’intente callar la veu de més de 600.000
ciutadans que han donat suport amb la seva signatura a la ILP, de les
quals gairebé 30.000 són de ciutadans del País Valencià.
Tot i això, Intersindical Valenciana es mostra satisfet que la
Mesa del Congrés espanyol no haja acceptat la proposta del Ministeri de
la Presidència i l’haja retornat amb la petició d’ampliar l’argumentació
sobre el suposat cost econòmic.
València, 22 d'octubre de 2010
|
|
|
|
|
|
|
|
DISCRIMINACIÓ
SINDICAL
El Consell manté exclós a STEPV de les subvencions
per a la promoció del valencià
El Sindicat presentarà el corresponent
recurs per discriminació sindical
Aquest matí, el Consell Valencià
ha acordat concedir 62.688 euros de
subvenció a les organitzacions sindicals per a la realització
d’activitats de promoció o foment de l’ús del valencià durant 2010.
STEPV ha estat exclosa d’aquestes ajudes, malgrat comptar amb un conveni
signat amb el Conseller d’Educació per a fomentar l’ús del valencià, que
no ha estat denunciat per cap de les parts i que fins ara es concedien
amb normalitat.
Recordem que els pressupostos de 2010 van excloure el
Sindicat, no només d’aquesta partida pressupostària, sinó també de la
corresponent a les ajudes per a activitats sindicals que fins ara
s’otorgaven atenent la representativitat sindical. Com ja va denunciar
STEPV en aquell moment, ha estat l’únic sindicat que s’ha vist exclós de
totes aquestes ajudes econòmiques que venien concedint-se amb total
normalitat.
Fruit d’aquest intent d’exclusió, el Sindicat va
engegar una
campanya de denúncia i es va
entrevistar amb els grups de l’oposició perquè esmenaren els
pressupostos, esmenes que van ser rebutjades pel grup popular.
Tanmateix, el Conseller d’Educació, Alejandro Font de Mora, va haver de
contestar en abril una pregunta parlamentària sobre els motius de
l’exclusió de STEPV d’aquestes subvencions, i va al·legar una
“incidència administrativa” com a causa de l’exclusió.
A més de la campanya, el Sindicat va presentar el
corresponent recurs contenciós-administratiu per a restituir el dret a
rebre les subvencions que legalment li corresponen, recurs que STEPV
entén desestimat per l’acord assolit aquest matí pel Consell.
La decisió de mantindre aquesta exclusió i la
desestimació del recurs confirmen que no es tracta d’un error
administratiu, com afirmava el conseller, sinó d’una decisió política
plenament conscient d’intentar marginar i arraconar el sindicat
majoritari a l’ensenyament.
En eixe sentit, STEPV presentarà un nou recurs contra
la resolució que publique les ajudes que el Consell ha acordat concedir,
per discriminació sindical i per tal de restituir els drets que com a
organització sindical li corresponen.
8
d’octubre de 2010
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|