Documents per a la Jornada

1.- PRESENTACIÓ

2.- QÜESTIONS PER AL DEBAT

3.- Redes de profesores y cambio Escolar (esquema)  Rafael Porlán 

 4.- RENOVACIÓ PEDAGÒGICA ARA I ACI.

M.R.P. Escola d´Estiu del País Valencià-Gonçal Anaya.

5.-SINDICALISME I RENOVACIÓ PEDAGÒGICA  

Jaume Martínez Bonafé.

 

1.- PRESENTACIÓ

 Ha finalitzat una primera fase del debat “Sindicalisme i Renovació Pedagògica” que el IX Congrés de l’STEPV-Iv li va encomanar al Secretariat Nacional. Al llarg dels tres darrers mesos s'ha comptat amb les magnífiques aportacions de persones i oganitzacions que han ajudat a reflexionar sobre aquest tema i en alguns casos a fer paleses algunes contradiccions. Des de l'STEPV-Iv agraim l’esforç de totes elles,  els seus clars anàlisis i l’haver encoratjat a la recerca de noves formes de combatre el neoliberalisme imperant. Gràcies a Nico Hirtt,  gràcies a Marta Jiménez, gràcies a la Federació de MRP-PV, gràcies al MRP Escola d’Estiu Gonçal Anaya, gràcies al MRP Escola d’Estiu de Castelló, gràcies al MRP Escola d’Estiu de les Terres del Sud, gràcies a Jaume Martínez i gràcies a Pere Polo.

Seria molt difícil i força presumptuós tractar de fer qualsevol tipus de resum de tot allò que ha estat dit i debatut, per la qual cosa reproduïm tres de les intervencions realitzades que centren perfectament l’anàlisi de la situació i ajuden a albirar línies de treball (el pensament de Nico Hirtt es pot trobar al llibre que coedita la Confederació de STEs “Los nuevos amos de la escuela” i de la resta per unes o altres raons no ha estat possible la publicació).       

Ara, doncs, cal encetar un debat on es puguen aportar totes les visions, les expectatives i les experiències vàlides per al conjunt de l'organització. Això es farà de la millor manera: reflexionant col·lectivament en les assemblees comarcals convocades a l’efecte i posant en comú les conclusions i suggeriments en la jornada que celebrarem a Xàtiva el proper 12 de juny. Com es pot comprovar el disseny és el mateix que quan es convoca el Consell Nacional i hem volgut que així siga perquè considerem que el tema a tractar deu tenir la màxima importància per al sindicat.

Per tal d’intentar articular el debat en una línia semblant en totes les assemblees hem elaborat algunes qüestions que, si més no, puguen servir per encetar les reflexions i extraure algunes conclusions. És clar que les respostes no les trobaren en els documents adjunts, però és innegable que tots ells ens ajudaran a reflexionar i, possiblement, a veure les coses des d’una òptica ben diferent. És per això que et recomanem la lectura detinguda d’aquests documents. 

Per últim, cal assenyalar que com a document propi per al debat, les àrees de Formació i Política Educativa, aportem un resum de la ponència de formació aprovada en el IX Congrés del STEPV-Iv. Amb això no es pretén reobrir debats ja tancats, ni intentar canviar la línia ja aprovada; es tracta de continuar aprofundint dins del marc de les resolucions aprovades en els aspectes que ens ajuden a continuar essent el referent pedagògic  en el sindicalisme.

Bon debat!

  tornar

2.- QÜESTIONS PER AL DEBAT

 1.     En un moment en què el neoliberalisme crea mercat en totes i cadascuna de les esferes socials, també en educació, com podem incidir en l’avanç  per una Escola Pública, Democràtica, Popular i Valenciana.?

 2.     Sindicalisme i Renovació Pedagògica han estat dos conceptes íntimament lligats en el STEPV des de la seua fundació. Però, què és avui la Renovació Pedagògica per al Sindicat?

 3.     Hem definit que per al STEPV-Iv, els MRPs i les Escoles d'Estiu representen un model de formació permanent que considerem com a nostre, per tant:

·     com reforcem la relació entre la política educativa del STEPV-Iv i la que desenvolupa el professorat organitzat entorn dels Moviments de Renovació Pedagògica?

·     Quina relació ha d’establir el Sindicat amb els Moviments de Renovació Pedagògica?

·     Com potenciem  les activitats dels MRPs:  com animem a l’afiliació a implicar-se en el seu treball i les seves activitats (Escoles d'Estiu, Seminaris Permanents, Jornades, etc.), com donem suport quan siga oportú, el desenvolupament de les mateixes.

4.     El Model de Formació que proposem es pot resumir en els 4 punts que ara s’enumeren, però com s’han d’articular i concretar?: 

(a)  Contràriament a altres models de formació a l'ús  lligats a les retribucions o a la carrera professional i basats en gran mesura en el clientelisme, el nostre  ha d'estar vinculat a la millora de les condicions laborals i a la qualitat del servei educatiu i s'ha de gestionar, a l'igual que qualsevol aspecte del sindicat, amb total transparència i de forma democràtica.

(b) El desenvolupament  prioritari d'una política de formació interna dirigida a cohesionar el sindicat davant els nous debats socials i models organitzatius a què s'enfronta la pràctica sindical.

(c)  La formació interna ha de tenir, també, com a objectiu arreplegar la nostra experiència sindical, sobretot dels qui són o han estat permanents sindicals, i la d’aquells col·lectius i persones que estan o han estat compromesos en el nostre model sindical al llarg de les nostres comarques.

(d) L'elaboració de plans de formació propis que donen resposta a les necessitats i demandes que puga tenir la nostra afiliació i la resta de treballadors i treballadores.

5.     Com intregrem l’avaluació qualitativa en la formació.

6.     Quin paper que ha de tenir la Escola Sindical de Formació.

tornar

 ALGUNES CONCLUSIONS

DEL IX CONGRÉS DEL STEPV-Iv

I  PART. - UNA NOVA MANERA D’ABORDAR LA FORMACIÓ

 

II PART: RENOVACIÓ PEDAGÒCICA I FORMACIÓ PERMANENT DEL PROFESSORAT

I  PART. - UNA NOVA MANERA D’ABORDAR LA FORMACIÓ 

1. La nostra proposta de fer un sindicalisme diferent des de l'autonomia, el procés assembleari, la participació democràtica, etc. junt al convenciment en la consolidació de la Intersindical Valenciana, requereix d'una política de formació interna que cohesione i prepare a les persones que treballen per al sindicat en qualsevol dels seus àmbits de gestió o representació en particular i a l’afiliació en general, tant per a l'acció sindical com per als debats socials en què estem immersos.

2. Pel que fa a la formació permanent o contínua, cada dia més, ha de ser una de les eines que ajuden a millorar tant professionalment com en la qualitat del servei, per això  ha de ser considerada com un dret i com un deure de totes les treballadores i de tots els treballadors. Nosaltres sempre hem defensat que l'Administració, en el nostre cas, ha de ser la responsable d'ofertar-la i ha de posar tots els mitjans al seu abast perquè es faça dins de l'horari laboral, perquè estiga a prop dels centres de treball, perquè arribe a tothom i no escloga a cap persona per la seua situació administrativa o contractual, perquè siga de qualitat i gratuïta.

3. Res no és neutre (ni neutral) i menys encara la formació. En moltes ocasions la nostra línia de reflexió és molt diferent a la de l’Administració i això es reflecteix nítidament en els continguts, els ponents, el professorat, la filosofia que està subjacent quan es dissenya una activitat; és evident que una mateixa activitat programada per l’Administració Educativa i per l’STEPV-Iv tindria poques coincidències.

4. Propostes per abordar d’una  manera diferents la formació des de l'STEPV-Iv

a)    Ens reafirmem en que la formació permanent o contínua ha de ser considerada com un dret i com un deure de totes les treballadores i de tots els treballadors i és obligació de l'Administració posar tots els mitjans al seu abast perquè es faça dins de l'horari laboral, perquè estiga a prop dels centres de treball, perquè arribe a tothom i no escloga a cap persona per la seua situació administrativa o contractual, perquè siga de qualitat i gratuïta.

b)    L'STEPV-Iv no renuncia a poder ofertar a la seua afiliació i a la resta de treballadors i treballadores quantes accions formatives de caràcter intern o extern estime convenient, per la qual cosa demanarà que aquestes tinguen el màxim reconeixement administratiu possible.

c)     Contràriament a altres models de formació a l'ús  lligats a les retribucions o a la carrera professional i basats en gran mesura en el clientelisme, el nostre  ha d'estar vinculat a la millora de les condicions laborals i a la qualitat del servei educatiu i s'ha de gestionar, a l'igual que qualsevol aspecte del sindicat, amb total transparència i de forma democràtica.  

5. Per això el IX Congrés de l'STEPV-Iv

a)    Es reafirma:

1.- En el  model de formació de titularitat i gestió pública.

2.- En què la formació contínua és responsabilitat de l’empresariat i de les administracions.

El nostre model de formació contínua no és l’actual sistema, que atorga un protagonisme desmesurat a les grans centrals sindicals i confederacions empresarials.  (….)

Per això, front als actuals models, treballarem per investigar un nou model de formació contínua que siga públic, eficaç, competitiu, participatiu i de qualitat. Un model que dissenye els seus plans en funció de les necessitats formatives i de les propostes dels propis treballadors i treballadores.

No obstant això, la mancança en l’oferta, l’accés no democràtic, les necessitats de diferents col·lectius, sobretot els més desafavorits, i la petició d’introduir nous continguts formatius de qualitat, ens impulsa a participar de manera crítica en l’actual formació contínua, tot i assumint explícitament aquesta contradicció davant els treballadors i treballadores.

 b)   Acorda: 

1.   El desenvolupament  prioritari d'una política de formació interna dirigida a cohesionar el sindicat davant els nous debats socials i models organitzatius a què s'enfronta la pràctica sindical. Debats sobre participació, alternatives al neoliberalisme, nous anàlisis des del pensament feminista, acció sindical en nous camps, etc., han de ser la base de jornades, seminaris i fòrums que s'han de garantir i desenvolupar a tots els nivells.

2.   Les Escoles sindicals que anualment realitzem des de fa 14 anys han de continuar essent l’eina més valuosa per a la formació sindical i d’intercanvi d’experiències. Per això no sols hem de continuar realitzant-les, sinó que les hem de potenciar, encara més, i fer-les arribar cada any a un major nombre de persones compromeses amb el treball sindical. Aquest ha de ser l’espai on, si més no, una vegada a l’any es troben el major nombre possible de persones que tenen algun càrrec de  responsabilitat o de representació de l’organització en els distints àmbits: alliberacions, secretariats, consells escolars, etc. També hem de fer servir les escoles sindicals perquè nous afiliats i noves afiliades vagen incorporant-se a la vida sindical activa. Per tant, l’Escola Sindical, ha de ser l’activitat formativa més important de l’STEPV-Iv i serà on es centraran els esforços que calguen perquè siga l’autèntic àmbit de formació i dinamització interna que es completarà amb jornades, conferències i altres activitats que ens acosten a l'objectiu assenyalat .

3.   La formació interna ha de tenir, també, com a objectiu arreplegar la nostra experiència sindical, sobretot dels qui són o han estat permanents sindicals, i la d’aquells col·lectius i persones que estan o han estat compromesos en el nostre model sindical al llarg de les nostres comarques. Aquesta tasca implica un treball tècnic, de coordinació, i un treball col·lectiu i de col·laboració voluntària. Per tant, hem d’estructurar aquest treball i trobar temps per poder arreplegar i transmetre la informació.

4.   L'àrea de publicacions, Allioli i la WEB han de ser els altres complements d'aquest treball.  

5.   L'elaboració de plans de formació propis que donen resposta a les necessitats i demandes que puga tenir la nostra afiliació i la resta de treballadors i treballadores, tot prioritzant en l’oferta i en l’accés els col·lectius més desfavorits: aturats i aturades, professorat interí, treballadors i treballadores de l’ensenyament privat i aquelles persones que estiguen immerses en processos de reconversions... 

6.   Impulsar compromisos i col·laboracions sobre formació amb les Administracions, entitats, institucions i empreses. Prioritat de col·laboració amb la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica del País Valencià i amb la Federació Escola Valenciana.  

7.   Integrar l’avaluació qualitativa en tota la formació. Aquesta, més enllà de constituir un mecanisme autojustificador dels sistemes de formació que practiquen altres organitzacions, ha de ser una eina potent d’investigació dels aspectes més importants de l’avaluació i dels sectors que hi intervenen. 

8.   La participació i col·laboració en accions i projectes educatius d'intercanvi de professorat amb altres països del nostre entorn social i cultural. 

9.   La tendència a l'autofinançament dels plans de formació, per la qual cosa haurem de demanar totes les subvencions públiques i  privades que ens pertoquen en tots els àmbits. Quan les subvencions no cobrisquen el total dels costos d’alguna activitat i no puga ser gratuïta es discriminarà positivament a les persones afiliades. 

10. La consecució, sempre que siga possible, d'una política de formació comuna per a tota la Federació d’STEs. Per la qual cosa el Congrés de l’STEPV-Iv anima a la resta de sindicats federats perquè en els seus congressos tracten d'adoptar una política de formació semblant a la aprovada en aquest.  

11. Que per portar endavant tot això, es crearà una Escola de Formació que:

a)    estiga adscrita directament al Secretariat Federal si així s’aprova en el corresponent Congrés. En cas contrari restaria adscrita al Secretariat Nacional de l’STEPV-Iv,

b)    gestione els plans de formació externs i interns que li propose els afiliats i afiliades mitjançant les assemblees comarcals, seccions sindicals i/o col·lectius de treballadors i treballadores,

c)     no renuncie, a priori, a ofertar cap tipus de formació (excepte la formació reglada),

d)    armonitze totes les actuacions en els diferents àmbits de negociació sindical,

e)    realitze les gestions administratives, econòmiques i de personal que se'n deriven; i per portar endavant aquestes tasques quedarà oberta la col·laboració de les comarques i/o seccions sindicals on es realitzen els cursos,

f)      tinga autonomia econòmica,

g)    tinga persones amb dedicació exclusiva,

h)    no substituesca a l’àrea de formació. 

12. El Consell Federal o el Consell Nacional, depenent d’on quede adscrita, aprovarà anualment el pla de formació i els recursos personals i materials destinats a tal efecte i a la finalització de cada exercici li presentarà la corresponent memòria acadèmica i econòmica. 

tornar

II PART: RENOVACIÓ PEDAGÒCICA I FORMACIÓ PERMANENT DEL PROFESSORAT:

1.  La Renovació Pedagògica ara 

·        Redefinir el marc històric on l’escola es troba inserida i treure unes mínimes conclusions que permeta avançar, és una tasca prioritària si volem situar els problemes de la Renovació Pedagògica.

·        La lluita per una Escola Pública, Democràtica, Popular i Valenciana orientava, donava contingut i obria perspectives a les diverses pedagogies que es generaven des de cada aula a les més avantguardistes, renovadores i compromeses.

·        A hores d’ara aquesta referència no ha estat, ni és una realitat guanyada en la vida educativa. Podem afirmar, que el seu contingut no ha orientat les polítiques educatives  i que les aspiracions educatives que les generaren  resten pendents. ¿Però poden ser avui mantingudes com a referències del canvi necessari?

·        En un moment en què el neoliberalisme crea mercat en totes i cadascuna de les esferes socials, també en educació, cal redefinir el context social i educatiu que vivim i atrevir-se de bell nou a treure conclusions que ens permeten avançar per tornar a orientar-nos. Aquest es un deure dels MRPs i també d’un sindicalisme que vol ser alternatiu. 

2.- Els MRPs i l’STEPV-Iv 

·        Per a l'STEPV-Iv, els MRPs i les Escoles d'Estiu representen un model de formació permanent que considerem com a nostre, ja que són un espai autònom on s'unifiquen voluntats i forces per a aprendre, en la pràctica, a fer una escola alternativa, per teoritzar eixa pràctica, per a cercar la unió amb altres moviments socials progressistes, per elaborar teories alternatives i per a estudiar les teories pedagògiques d'avantguarda que puguen influir en la nostra pràctica transformadora. Buscar, en definitiva, els camins teòrics i pràctics, la informació i l'experiència per a fer escola popular i valenciana.

·        Per això, tota l'afiliació a l'STEPV-lv ha de sentir com a propis els MRPs. La seua revitalització també és una tasca en la qual ens hem de sentir fortament compromesos. 

3.- La política de formació de l’STEPV-Iv i els MRPs

·        En un moment com l'actual, ( ….), seguim pensant més que mai, en la necessitat de reforçar la relació entre la política educativa de l'STEPV-Iv i la que desenvolupa el professorat organitzat entorn dels Moviments de Renovació Pedagògica.  Aquesta posició, a més d'enfortir el nostre model de formació, permet:

a.     Fer sentir les nostres posicions de resistència a la LOCE entre les persones assistents a les activitats dels MRPs.

b.     Utilitzar les activitats de renovació pedagògica (Escoles d'Estiu, seminaris,...) per a la formació pedagògica de l’afiliació del sindicat.

·        Això suposa que, al mateix temps que defensem una proposta de model de formació permanent institucional del professorat haurem de desenvolupar una proposta autònoma que supere la política educativa del Partit Popular i que ha d’incloure, entre altres accions, el desenvolupament de convenis de col·laboració amb els MRPs.

·        Al mateix temps, i en conseqüència amb les posicions sobre el paper dels MRPs, el sindicat potenciarà el seu desenvolupament i les seves activitats, animant a l'afiliació a implicar-se en el seu treball i les seves activitats (Escoles d'Estiu, Seminaris Permanents, Jornades, etc.), així com donant suport quan siga oportú, amb recursos materials i humans, el desenvolupament de les mateixes.

tornar

1. QUEREMOS CAMBIAR LA ESCUELA

3. ESTRATEGIAS INADECUADAS

• Cambiar las normas legales para que cambien las pautas personales y contextuales.

• Cambiar algunas variables olvidando su interacción con el todo.

• Cambiar los discursos sin relación con las prácticas.

• Pretender cambios en extensión y no en profundidad.

• Esperar que los cambios vengan desde fuera.

• Promover cambios coyunturales, fragmentados e inconexos.

4. LAS REDES DE DOCENTES

• Pretenden organizar la “masa crítica" de la profesión.

• Trabajan con modelos didácticos y curriculares alternativos.

• Centradas en la experimentación en el aula.

• Utilizan internet, superando las limitaciones espacio l tiempo.

• Pretenden cambios en profundidad más que en extensión.

• Están abiertas al conocimiento público, al contraste riguroso y al debate profesional.

5. OTRA ESCUELA ES NECESARIA

• Enriquecer el conocimiento y la experiencia cotidiana de l@s estudiantes.

• Abordar cuestiones personales, sociales y ambientales relevantes.

• Considerar las materias como "medios" para comprender y transformar críticamente la realidad.

• Elegir la calidad frente a la cantidad; lo sustancial frente a lo accesorio y la relación frente a la fragmentación.

• Valorar/cuestionar las ideas,, experiencias e intereses de l@s estudiantes.

• Construir conocimiento mediante el "contraste" riguroso de ideas., argumentos y evidencias empíricas.

• Evaluar para mejorar y no para sancionar y mantener una estructura de poder.

• Vivir la libertad de expresión, la coresponsabilidad y la resolución democrática de las discrepancias y los conflictos.

• Recibir y dar cuidado, respeto y afecto. Querer y ser queridos. Sentir, expresar y canalizar positivamente las emociones.

• Vivir experiencias de acción y compromiso crítico, integrando lo cognitivo, lo ético y lo afectivo.

6. OTRA ESCUELA ES POSIBLE

• Desarrollando nuestra conciencia y nuestro protagonismo profesional.

• Combinando radicalidad de ideas con una práctica innovadora posible y satisfactoria. Ni autoengaño ni culpa.

• Construyendo conocimiento práctico genuino. De los "estereotipos" y "las rutinas" a la investigación crítica.

• En colectivos profesionales para la reflexión y la acción. Problematizar, teorizar e innovar.

• Creando espacios de cultura escolar alternativa como contraejemplos vivos de la escuela que queremos.

• Tejiendo redes de colectivos y de experiencias escolares que compartan enfoques. Organizando la resistencia a la hegemonía escolar.

• Utilizando internet para superar los obstáculos espaciales y temporales. Cercanía., simultaneidad y pertenencia.

• Haciendo público el conocimiento y la práctica profesional: la producción de eventos y materiales alternativos.

• Promoviendo el debate social y político sobre la idea de que otra escuela es necesaria y posible.

• Vinculándonos a la ciudadanía crítica y movilizada, porque "otra escuela necesita otro mundo" y "otro mundo se crea con otra escuela"

7. DOCE COMPROMISOS PROFESIONALES PARA UNA NUEVA EDUCACIÓN

Manifiesto de la Red Ires (Investigación y Renovación Escolar)

1. Trataremos de que nuestras clases sean experiencias culturales alternativas a los modelos sociales dominantes.

2. Consideraremos las materias de enseñanza como medios para promover la formación integral de los alumnos. 

3. Formularemos los contenidos como una integración equilibrada de las dimensiones cognitiva afectiva y ética de la persona. 

4. Consideraremos los contenidos de forma relativa, abierta y procesual.

5. Elaboraremos los contenidos a partir de referentes metadisciplinares, disciplinares, sociales y personales (las concepciones e intereses de los alumnos).

6.Trataremos de que nuestra enseñanza promueva el enriquecimiento crítico de las concepciones e intereses de los alumnos.

7. Desarrollaremos una metodología basada en la investigación de problemas funcionales y relevantes.

8. Consideraremos la evaluación como un proceso particípatívo para el desarrollo integral del alumnado y la mejora de nuestra actuación docente.

9. Evitaremos calificar y, si lo hacemos, será un proceso negociado, que no irá destinado a medir el conocimiento de los alumnos.

10. Trataremos a nuestros alumnos como personas con derechos, y no sólo con deberes, y defenderemos que puedan ejercerlos de manera efectiva.

11. Desarrollaremos nuestra autonomía y nuestra responsabilidad profesional, especialmente en el ámbito de las decisiones curriculares.

12. Trataremos de promover un conocimiento y una práctica profesional coherentes con los principios anteriores.

www.redires.net

tornar

 4.- RENOVACIÓ PEDAGÒGICA ARA I ACI.[1]

M.R.P. Escola d´Estiu del País Valencià-Gonçal Anaya.

• INTRODUCCIÓ: QUI SOM I PER A QUÈ ESTEM ACÍ

• I. LA MERCANTILITZACIÓ DE L’ENSENYAMENT I DEL PROFESSORAT ALS CENTRES: LA DEMOCRÀCIA ÉS EL CONJUNT BUIT.

• II. PROPOSTES DE RENOVACIÓ PEDAGÒGICA: ÉS DIFÍCIL I ÉS POSSIBLE

• III. PENSEM QUE NO ÉS POSSIBLE CONSTRUIR ELS CANVIS EN SOLITARI

• IV. ELS NOSTRES DESIGS

INTRODUCCIÓ: QUI SOM I PER A QUÈ ESTEM ACÍ

( Presentació  dels Moviments de Renovació Pedagògica (M.R.P.): qui som )

Som un grup de mestres conscients de que quan parlem de l’escola i del professorat parlem de política, i que FEM POLÍTICA quan proposem accions als centres  i formació al professorat.

Es parla de la renovació pedagògica de moltes maneres, com a mestres exemplars que treballen molt, que tenen “vocació” de mestres, com a grups que fan materials didàctics i cursets de reciclatge... L’M.R.P. Escola d’Estiu del País Valencià ha estat això però no sols això, ha volgut ser hereu de Ferrer i Guardia i de Freinet, i dels que en la IIª República veieren en l’escola una manera de fer un poc menys injust el mon. Va nàixer de la unió de voluntats antifranquistes, del moviment Freinet, dels nacionalistes a favor de la normalització lingüística, de la Universitat que desitjava altre desenvolupament de la cultura al P.V., dels artistes i intel·lectuals ... i dels mestres que volien una escola pública, popular i valenciana.

Històricament hem estat un moviment social, com altres que han contribuït a la història del nostre país: el feminisme, l’ecologisme, el de la democràcia radical, el de l’interculturalisme, el del nacionalisme. Es des d’aquí  que els M.R.P. ens reconeguem en tant que part d’un espai públic d’esquerra. 

Els Moviments de Renovació Pedagògica som col·lectius de mestres, que ens organitzem de manera autònoma, al marge de qualsevol institució per desenvolupar experiències d’innovació i formació del professorat des de la integració de la ideologia, la política i la pedagogia. Des d’aquesta vessant de la pedagogia connectem amb un pensament crític i amb una manera de ser subjectes de la història.

Els M.R.P.s convoquem Escoles d’Estiu i organitzem, al llarg del curs, activitats de formació on estan implicats i implicades mestres que treballen per projectes de treball a l’aula o a l’escola, participen en projectes de formació als centres, organitzen una diada escolar per l’horta, preparen materials per treballar el tema del militarisme amb els alumnes...entre altres moltes activitats. 

( Què volem, per què estem aquí... )

Des d’aquí, des d’aquest ser subjectes de la història, és des d’on volem obrir un debat sobre què significa fer renovació pedagògica ara i aquí, sobre si val la pena o no continuar fent Escoles d’Estiu i formació autònoma del professorat, sobre la relació entre el sindicalisme d’esquerres i la renovació pedagògica...

Volem enunciar problemes i volem plantejar reptes i perspectives de futur:

-sobre el que significa fer avui  renovació pedagògica

-sobre el que significa fer avui organització autònoma

-sobre el que significa fer avui processos deliberatius i de ciutadania crítica

-sobre el que significa fer avui democràcia participativa 

(En quin context situem el debat, a qui interpel·lem com a interlocutors... )

D’això en volem parlar. I ho volem fer també des de i per al sindicalisme, ja que la renovació pedagògica és un problema també de les organitzacions d’esquerres -i per tant també dels sindicats d´esquerres- perquè poc es pot canviar a l’ensenyament  mentre la cultura del professorat es situe més a prop dels interessos de la mercantilització que dels interessos de l’emancipació. Això implica un projecte educatiu d’esquerra per la democràcia i la ciutadania, des d’un màxim de convergències, basades en un procés d´el·laboració i construcció d’un projecte comú. Creiem que és fonamental tindre una proposta global de futur per als ensenyants, una alternativa a un model d’escola i a un model de formació del professorat, que ens permeta criticar amb força i autoritat el model hegemònic present a les escoles.

Per això felicitem al Congrés  del STEPV en la decisió d’obrir un procés de reflexió entre la militància abans de decidir sobre les seves polítiques de formació del professorat en el futur. Agraïm estar presents en aquest conferència , tot i que confiem en la possibilitat d’altre tipus de debats més participatius, en grups mes xicotets on  tothom té la mateixa veu i el diàleg és la manera en que tothom va refent el seu pensament .  

La ponència que hem preparat tindrà 4 punts :  

   I. Què fa el neoliberalisme en el meu centre. La mercantilització de l’ensenyament   del professorat als centres: la democràcia és el conjunt buit.

  II.  La Renovació Pedagògica: un estil de resistència al mercantilisme.  Difícil i Possible.

III. No és possible construir els canvis en solitari. Sindicalisme ha d’anar junt a      Renovació Pedagògica

IV. Els nostres desigs.   

tornar principi article

I. LA MERCANTILITZACIÓ DE L’ENSENYAMENT I DEL PROFESSORAT ALS CENTRES: LA DEMOCRÀCIA ÉS EL CONJUNT BUIT. 

No volem repetir les anàlisis que han exposat les persones que han fet xerrades abans que nosaltres sobre el neoliberalisme i la mercantilització en les polítiques educatives (Nico Hirtt i Marta Jiménez, en aquest cicle de conferències; Luis Rigal, Pablo Gentili i els companys de  la CETERA, el curs passat;  Xurxo Torres en l’Escola d’Estiu, etc). Anem a partir de la següent tesi:  

l El neoliberalisme considera l’ensenyament com una mercaderia i no pas com un dret de totes les persones. Les escoles, els instituts i les Universitats deixen de ser considerats espais públics i passen  a ser tractats com espais l’Administració, i no ja de la ciutadania. En ells la democràcia es redueix al conjunt buit. 

Si en compte de  ser açò una conferència fos un grup de formació us proposaríem el següent exercici:  

Volem que quan s’escolten les grans paraules, com ara neoliberalisme, pensem en les coses concretes, en les decisions quotidianes, com ara:  la programació de les classes, l’avaluació, l’organització dels grups classe, l’atenció a la diversitat… Perquè si el neoliberalisme no ens afecta en la vida quotidiana al nostre centre, a la nostra aula, al nostre sindicat, doncs potser no cal que aprenem res més avui.

Nosaltres sí que veiem com eixa política educativa afecta els nostres esforços per fer a l’aula i al centre una educació per a l’emancipació i contra les desigualtats.  

Nosaltres entenem que els criteris mercantilistes dominants afecten les nostres experiències concretes: en la relació amb l’alumnat, en la relació amb el professorat, en la direcció del centre i en la relació del centre amb el seu entorn .  

I més enllà del pessimisme de “no es pot fer res”, o del “heroisme exemplar” de “si tu vols, sempre és possible fer alguna cosa”,  sabem, veiem, sentim cada dia a la nostra pell com les propostes de renovació pedagògica troben nous obstacles per fer-se visibles i extensibles a la majoria del professorat . 

Per centrar l’anàlisi, de totes les coses que hem escoltat del neoliberalisme volem ara destacar sols alguns fenòmens que ens afecten especialment al funcionament del professorat als centres  (Alguns els hem tret d´un article de  Le Monde Diplomatique de Febrer de 2001): 

1. El neoliberalisme es invisible i apareix com l’única forma lògica de formular els problemes de l’actualitat.

2. De vegades es produeix una disjunció entre les opcions polítiques que es defensen al carrer i les decisions concretes que es prenen al centre o a l´aula.

3. Així es produeix també una progressiva “desafecció” de la política, entesa com a govern d’allò públic.

4. La  privatització d’allò públic, és a dir, l’assumpció dels models de l’empresa privada per a la direcció eficaç d’allò públic.

5. La desresponsabilització del col·lectiu i la còmoda subordinació als “experts”

6. L’evitament del conflicte

1. El neoliberalisme es invisible i apareix com l’única forma lògica de formular els problemes de l’actualitat.

El neoliberalisme fa invisible la ideologia, els valors, els principis polítics que hi ha darrera les decisions sobre disciplina, continguts, avaluació, convivència, coordinació i formació del professorat ... Condiciona la nostra vida quotidiana als centres, la nostra  pràctica a l’aula, però sense fer-se notar, sense dir-ho, sense fer-se explícit. Com si fos inevitable prendre les mesures que estan dins de la lògica de la mercantilització. Com que és invisible no se’l pot combatre, perquè sembla que t’oposes a “la normalitat”, que no hi ha res fora d’eixa alternativa, d’eixa conceptualització. Així per exemple: 

-el neoliberalisme no “segrega” a l’alumnat sinó que l’ ”orienta” segons les seues  capacitats.

-el neoliberalisme no posa obstacles acadèmics al desenvolupament personal sinó que estimula l’esforç i la responsabilitat de l’alumnat

-el neoliberalisme no desprestigia la pedagogia i la capacitat de comprensió global i  política dels problemes docents en la formació dels mestres, sinó que els estalvia  discursos abstractes i va a allò concret, allò pràctic.

-el neoliberalisme no prohibeix el debat, el dissens, el diàleg, sinó que demostra com és una cosa inútil i poc eficaç.

-el neoliberalisme mostra la participació com una obligació d’allò políticament correcte però és l’avorriment d’un Consell Escolar buit de tota decisió sobre el que realment ens importa

-el neoliberalisme vol el consens, estalvia enfrontaments, ens despulla de tot sentit reivindicatiu, negociador, de discussió entre diferents interessos per desenvolupar projectes o accions  col·lectives.

-el neoliberalisme és la incapacitat d’un debat pedagògic i formatiu sobre la  disciplina, l’autoritat i el poder a les aules de l’E.S.O.

-el neoliberalisme és la incapacitat dels mestres per a la coordinació autònoma, per  al pensament col·lectiu.

-el neoliberalisme fa que pares, mares, alumnes i professorat es vegen entre ells com a parts oposades en les lleis del mercat, de  la oferta i la demanda,  dels venedors i els clients.

-el neoliberalisme és quan els centres parlen del seu entorn com allò que ens aporta  clients i no com allò que emmarca  la funció social del nostre programa  d’ensenyament  cap a la ciutadania. 

Tot això no és natural, però és normal en el neoliberalisme. Molts dels nostres companys o companyes dirien que això són coses inevitables i les úniques  alternatives possibles en la realitat actual.