Debat: 

Sindicalisme i Renovació Pedagògica

Parlar de sindicalisme a l’ensenyament és parlar també de la necessitat de   lluitar per canviar l’escola. Els sindicats, a més de reivindicar millores i canvis en l’organització, estructura i condicions en les que es desenvolupa el nostre treball, la qual cosa és important, també han de saber que molts dels nostres problemes esdevenen de la funció social que el sistema dóna a la nostra professió, al nostre treball. La defensa dels interessos dels treballadors i treballadores de l’ensenyament passa per alliberar-lo de la funció social que el poder i el propi sistema social li imprimeix i en el que entra en contradicció permanentment .

La defensa conseqüent dels interessos dels ensenyants va lligada a la transformació de l’escola: l’escola com a servei públic, en el marc d’una educació al servei dels éssers humans.

Els treballadors de l’ensenyament som fills d’uns determinats models d’ensenyament-aprenentatge que no són precisament fruit d’aquesta escola alliberadora i potenciadora. Som fills i filles d’una cultura de reproducció social, d’alienació etc, de manera que a no ser que aprenguem altres maneres de fer, pensar i sentir, no podrem incorporar canvis significatius en la nostra vida professional. Això representa necessàriament apostar per la formació del professorat com una eina fonamental del sindicalisme dels treballadors i treballadores de l’ensenyament. És una necessitat troncal, vertebradora de l’acció docent, de la problemàtica del nostre treball, de les nostres necessitats.

La Renovació Pedagògica no és un discurs qualsevol en el marc d’ofertes de formació, és la possibilitat que tenim tots i totes de fer propostes, projectes, a partir dels problemes que anem vivint. Els problemes o es resolen en un marc de formació crítica, alternativa, que vol dir renovadora, o es resolen segons el paradigma del poder i, per tant, es perpetuen.

En un moment en què el neoliberalisme crea mercat en totes i cadascuna de les esferes socials, també en educació, cal redefinir el context social i educatiu que vivim i atrevir-nos de bell nou a treure conclusions que ens permeten avançar per tornar a orientar-nos. Aquest és un deure dels MRPs i també d’un sindicalisme que vol ser alternatiu.

Des d’aquestes premisses que són alhora fortes motivacions per a la tasca comuna compartida entre l’STEPV-Iv i els MRPs, el IX Congrés de l’STEPV-Iv va encomanar al Secretariat Nacional l’organització d’una Conferència que tindrà lloc en el curs 2003-04, a la qual es convocarà les afiliades i afiliats, per abordar la relació entre Sindicalisme i Renovació Pedagògica amb la finalitat de determinar en el context actual els trets que fonamenten aqueixa relació ja històrica a partir del significat actual del propi concepte de Renovació Pedagògica, tot sense perjudici de les ponències i resolucions del mateix congrés. 

Aquestes pàgines volen informar del debat i contribuir al mateix amb documents i opinions.