Diuen els que saben d’aquestes coses que Bill Clinton tenia obsessió, mentre era president dels Estats Units, per la imatge que anava a deixar en la memòria dels seus contemporanis. En definitiva, per com l’anava a recordar la Història, amb majúscules.

Tot i que ignorem si a Zaplana també li lleven la son els somnis de posteritat, el que està clar és que pel que fa al tractament de la Funció Pública que depèn del seu Govern, el Molt Honorable retrà comptes molt negatius davant la Història. Tenim la pitjor situació interna que es recorda: per començar, prop d’un 30% de personal treballant en precari (personal interí o laboral temporal) dins de la plantilla, més els centenars de persones contractades més en precari per a les assistències tècniques que podem qualificar suament d’"irregulars". Per si fóra poc, més d’un 20% del personal fix ocupa provisionalment un lloc de treball en comissió de serveis o en adscripció provisional, sense opció a consolidar la seua situació, per la falta de concursos. L’altre 50%, roman sense esperances ni tan sols de promocionar-se gràcies a eixos inexistents concursos.

El pitjor de tot, però, és la divisió que s’ha instal·lat entre el personal. Com a conseqüència de les "fases de racionalització del sistema retributiu" inventades pel Moderno amb la col·laboració entusiasta d’UGT, seguides de la nefasta Comissió de Condicions de Treball. Se fan capeletes per a demanar millores individuals. I això ha creat recels, enveges, malfiances d’uns contra els altres. Es pot ben dir que tenim el personal més dividit dels darrers vint anys.

Aquesta situació, en definitiva, és la que propicia que no hi haja entusiasme ni confiança; que no s’aplique la millora d’ocupació; que la consolidació de retribucions, bé pels increments anuals o per la clàusula de revisió salarial, siga considerada una utopia pròpia de sindicalistes bojos; que la reducció horària fins les 35 hores, encara que pactada amb el Govern Zaplana, no s’aplicarà dins del seu actual mandat... i que no passe res.

Si Zaplana vol passar a la Història amb millor nota, té un any per a recuperar-se: el 2002. No hauria de confiar en repetir legislatura i deixar-se totes les assignatures per a llavors; potser sí continue de president ultra el 2003, però això no li ho assegura ni la Lloyd’s.

Finalitzava el 2001 en el àmbit laboral amb una notícia important: Govern, CEOE i els sindicats UGT i CCOO arribaven a un acord per a limitar l’augment de les retribucions dels convenis col·lectius del conjunt de l’Estat al 2%, sota l’argument de la desacceleració econòmica. Al respecte, tornem a constatar l’obsessió del PP pel 2%. Sembla ser la única xifra que coneixen a l’hora de parlar d’augments de sous, siga de personal públic, siga de la resta de treballadors. D’altra banda, sorprèn l’afany intervencionista d’un govern que es proclama liberal… clar que es tracta de baixar o limitar els sous: segur que no hagueren intervingut per a pujar-los!

REVISA’T LA NÒMINA 2002: 
en euros (i en pessetes)

* El canvi oficial és: 1 euro = 166,386 PTA.

La pàgina web de la Federació de Sindicats de Treballadors i Treballadores del País Valencià (www.intersindical.org), en la qual s’integra l’STAPV, ha arribat durant les festes nadalenques a la important xifra de 375.000 visites. Això significa que en menys de dos anys ha rebut més de 315.000 visites, la qual cosa suposa un creixement extraordinari en l’us de la informació per part dels usuaris d’Internet interessats per la informació sindical de les Administracions.

L’STAPV es felicita per la utilitat confirmada dia a dia d’aquest servei al qual recorren milers de persones, que la "visiten" a través d’Internet per trobar-hi la informació exacta que necessiten. És precissament el compormís de servei a la comunitat virtual el que fa que l’equip que fa possible la web -amb Joan Blanco al capdavant- garantesca la qualitat i quantitat informativa que de manera gratuïta aquest Sindicat posa a l’abast de tothom i actualitza diàriament.

En la pàgina web del Sindicat podeu gaudir de totes les revistes editades pel nostre Sindicat, també en format electrònic. Això permet, per exemple, consultar ràpidament aquella informació que es recorda haver llegit i que no es troba enlloc. Aquest servei es presta des de fa temps per a la revista All-i-oli, i ara també des del número 6 de l’allioli intersindical. El compromís asumit pel Sindicat és consolidar aquesta oferta, garantint a partir d’ara l’edició electrònica de totes les seues publicacions.

Al mateix temps, s’ha reforçat el ritme de publicació de informació relativa a l’Administració Pública en general, de forma que constitueix un mitjà molt ràpid i efectiu d’informació que convé utilitzar. La intenció és que la pàgina web complemente cada vegada més la informació que facilita el Sindicat a través del correu electrònic.

El Sindicat posa a l’abast de tota l’afiliació un servei informatiu sindical diari i gratuït. Només s’ha de facilitar l’adreça electrònica per a donar-se d’alta comunicant-ho a: serveisp.stepv@intersindical.org

En els Plans de Formació de l’IVAP només es preveuen cursos en règim presencial, i tan sols es programen a les localitats d'Alacant, Castelló o València, quan el cert és que un terç del total d'efectius de l'Administració del Consell presta els seus serveis en localitats diferents a les capitals provincials. Això crea un greuge comparatiu, si es consideren els perjudicis que suposen el temps emprat i la despesa econòmica invertida en els desplaçaments; temps i diners que fins ara van a càrrec del treballador o treballadora.

Els plans de formació de l’IVAP s’han de modificar, de forma que l'Administració facilite la formació i el perfeccionament adequats a tot el seu personal, treballe on treballe. Per això, s’ha preparat un model de sol·licitud, disponible en la pàgina web del Sindicat, dirigida a la Direcció General de la Funció Pública, de la qual depén l’IVAP, per a demanar la descentralització dels cursos de formació en les capitals comarcals, utilitzant la infrastructura que ja poseeix la Generalitat, com els Centres de Formació i Recursos del Professorat (CEFIRE). Alhora, es demana l’establiment d’un programa de formació a distància. Mentre tot això es posa en marxa, cal que l’Administració es faça càrrec de les despeses que li suposen al personal els desplaçaments per a rebre la formació.

Només 12 persones, d’un total de 35, han superat el primer exercici de l’oposició de promoció interna del grup B a l’A d’Administració General. Així, almenys 48 places passaran al torn lliure. El Sindicat confía en la capacitat tècnica dels tribunals qualificadors. En aquest cas, però, amb la seua actuació, el tribunal ha subvertit un dels principis negociats per aquest Sindicat respecte a les proves selectives.

Es va pactar que la promoció interna, el personal discapacitat i el torn lliure tindrien processos distints. Després, Funció Pública va nomenar un sol tribunal. Fins ací, res a objectar. El problema ha estat que el tribunal ha mesurat tots els participants amb la mateixa vara de mesura. Això, a més de ser absurd, perquè les preguntes no foren les mateixes, ha anul·lat completament el propòsit que es va negociar i pactar. En conseqüència, el Sindicat defensarà que el proper procés siga dirigit per tribunals distints per al torn lliure i la resta de torns (discapacitat i promoció interna).

Els funcionaris i funcionàries de la Generalitat Valenciana que per raons de servei han de desplaçar-se per exercir les seues funcions pateixen individualment unes conseqüències negatives que tenen el seu origen en el treball. Aquestes qüestions afecten cada vegada a més personal, sense que es done resposta a un nombre d’incidències creixent. El Sindicat considera que cal modificar el Decret 24/1997, regulador de les indemnitzacions per raó de servei, per millorar les condicions en què els funcionaris utilitzen el seu vehicle. Amb aquesta finalitat, elevarà a la Mesa General de Negociació una proposta que inclou com a un dels punts més destacats les indemnitzacions per quilometratge quan s’usa el vehicle propi. Les 25 PTA per quilòmetre actuals (0,15 euros) cal que s’incrementen fins a 0,24 euros (40 PTA) per als automòbils. Així mateix, cal resoldre la cobertura de l’assegurança dels vehicles propis quan s’usen en les mateixes circumstàncies.

Els antics ja ens ho avisaren: "feta la llei, feta la trampa". Mentre alguns sindicats publiciten de forma triomfalista que han aconseguit les 35 hores amb la firma del Pacte Valencià pel Creixement i l’Ocupació (PAVACE) amb la Generalitat, el conseller de Justícia i Administracions Públiques, Carlos González Cepeda s’encarregava de desmentir-los.

En la darrera Mesa General celebrada, preguntat per l’STAPV al respecte, va declarar que, segons l’acord, hi ha temps per a negociar aquesta reducció fins al 2004. Així, el Govern Zaplana es llava les mans: l’actual legislatura dura fins juny de 2003, de forma que l’assumpte passarà al pròxim Consell. I encara poden donar gràcies els i les que treballen per a l’Administració del Consell, perquè el personal sanitari i docent ha estat expressament exclòs de l’acord sobre les 35 hores del PAVACE.

Durant diverses setmanes de la primavera passada, una Mesa Tècnica va estar negociant la modificació del Decret 34/1999, de condicions de treball en la Funció Pública Valenciana, per a adaptar-lo a la legislació vigent i modificar alguns apartats. Sense cap explicació, la Direcció General de Funció Pública no ha tramitat el text. Conté innovacions com ara:

- Llicència per risc durant l’embaràs, tant per a la mare com per al fetus, que duraria el temps indispensable fins la seua desaparició.

- Permís per matrimoni o unió de fet: es pot gaudir dins del termini d’un any.

- Permís per maternitat per part, acolliment o adopció: el pare pot fer ús de tot el permís, excepte sis setmanes després del part. poden fer ús simultani el pare i la mare, sense superar el total. Cas de part múltiple, s’augmenta el permís en dues setmanes per fill o filla a partir del segon.

- Es crea el permís per part prematur o ingrés hospitalari del neonat, de tres hores diàries. Pot paralitzar o retardar el permís per maternitat fins el dia de l’alta del fill o filla.

- Es crea el permís per mort del fetus, de sis setmanes, obligatòriament després del part.

Els preus van pujar durant l’any 2001 un 2’7%. Això suposa un increment superior en 0’7 punts percentuals la previsió d’inflació del Govern español per a eixe any. Segons els experts, la inflació podria haver estat molt més alta, al voltant del 3’5%, de no haver entrat l’economia en recessió al Japó i haver-se desaccelerat de forma important als Estats Units i a Europa durant el segon semestre de l’any.

D’altra banda, l’any 2001 ha estat el primer que a hacabat amb més aturats que al principi d’any en el conjunt de l’Estat des de 1994. Si bé és cert que també ha augmentat el nombre d’ocupats (treballen més persones), les dades poden indicar un canvi de tendència. Cal assenyalar que Aznar, que es va atribuir el mèrit dels anys de bonança provocats per la mateixa conjuntura internacional que ara és desfavorable, ara s’excusa darrere dels seus ministres i no ha donat la cara.

Una sentència del Jutjat Contenciós número 8 de València ha anulat la Convocatòria 5/99, referent a la promoció interna de llocs barrats i regularització del grup C al B d’Administració especial. La sentència es fonamenta en la falta de suport legal d’aquest tipus de convocatòries. La sentència no és ferma, ja que cap recurs d’apelació davant el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. Cas que es confirmara la decisió, caldrà revisar el nombre de places pactades en juliol de 2001 per a la promoció interna dels diferents grups i categories.