Un inici de curs 2003-2004 a la Secundària amb pocs canvis malgrat la propaganda.

El desplegament de la LOCE: una llei de baixa qualitat.

L'administració educativa valenciana, responsable del desplegament de la LOCE al seu àmbit, ha donat nul.la informació dels canvis administratius i acadèmics que s'acosten. A hores d'ara no ha editat ni una sola circular explicant els canvis ja publicats pel Ministeri. En aquest sentit cal remarcar que, malgrat les declaracions propagandístiques la "repetició" de curs no ha pogut reinstaurar-se ja que no havia desaparegut en absolut del sistema, aquest curs hi hauran poques novetats "reals" en el desplegament de la LOCE. Dels canvis previstos, com els famosos i desconeguts a hores d'ara "itineraris" d'ESO, encara s'ignora quasi tot: com s'organitzaran a efectes administratius, quins centres els impartiran, amb quins continguts acadèmics, com influiran en lamillora o degradació de la vida dels centres educatius. Tot això significa que el professorat i la comunitat educativa resten indefensos front a una reforma educativa, una altra, que l'administració és incapaç d'explicar ja que senzillament ignora com pensa aplicar-la el curs 2004-2005. Una aplicació gens fàcil fora de les declaracions propagandístiques que queden molt bé davant l'opinió pública, preocupada pels problemes de l'educació però indefensa davant l'esforç titànic de les administracions per desinformar.

Esperem que l'actual abandonament de l'oferta educativa d'ensenyament en valencià no siga l'antecedent del que ha de ser la LOCE al País Valencià. La pràctica marginació de l'ensenyament den valencià, marginat per l'administració en una política thatcheriana de "mercat lliure" ha fet pràcticament fora del Batxillerat, unicament sostinguda per la voluntat de pares, mares i professorat, l'ensenyament en valencià. Un cas pintoresc, que ha ocupat a la opinió pública en debats d'alta temperatura, és el de l'assignatura de religió on, amb el disfraç ministerial de bones paraules sobre el fet religiós, s'amaga una veritable intromisió política de la conferència episcopal on la llei de l'esglèsia i la del ministeri són coincidents al 100%.

La necessitat d'actualitzar el sistema educatiu en els canvis tecnològics és ja al si de les declaracions d'intencions del Senyor Conselller en el PACSE. Per sobre de la propaganda són urgents solucions al problema de l'assignatura d'Informàtica de la ESO, posar al dia en equips i domini convenients en les Tecnologies d'Informació i Comunicació als centres educatius i al professorat i un desplegament intel.ligent del software lliure a nivell acadèmic. Totes tres qüestions són primordials en un sistema educatiu modern.

Inmigració i educació: centenars d'alumnes nouvinguts als centres públics en una recepció improvisada.

La important recepció de famílies procedents de països eslaus o de sudamèrica, a més del magrib, recepció concentrada en comarques litorals i urbanes valencianes, provoca que els equips educatius tinguen que improvisar mesures i esforços per atendre les necessitats d'un alumnat amb una gran diversitat de situacions. Cal constatar de nou el gran desequilibri existent en l'atenció als inmigrants ja que els centres públics han d'integrar més del 80% de l'alumnat procedent d'aquestos països. Si és realment sincera l'afirmació que els centres concertats són també un servici public és necessària una rectificació de les polítiques de matriculació, reserva de cupos per l'alumnat d'incorporació tardana entre d'altres mesures per corregir l'actual desfase entre pública i privada-concertada ja que els riscos de fractura social són massa certs. Són necessàries polítiques públiques d'integració, amb més inversions, amb iniciatives elementals d'acollida coordinades entre conselleries i municipis, polítiques actives que, a hores d'ara, són suplertes per l'esforç d'equips educatius que intenten, en solitari que alumnes nouvinguts que tenen com a primer contacte amb la societat espanyola la vida quotidiana d'un institut siguen acollits dignament.

La recol.locació del professorat suprimit: garanties per un procés en marxa amb garanties suficients.

Aquest curs 2003-2004 serà el curs de l'adscripció de secundària. El procediment d'adscripció pretén donar solució i estabilitat a les plantilles dels IES i, en particular, recol.locar al professorat desplaçat pels canvis en el mapa escolar. Aquest procediment és resultat de l'aplicació seria de l'acord de plantilles, amb 4 anys de retard, amb l'acord sindical de la Mesa Sectorial amb mesos d'intensa i complicada negociació, després del greu conflicte docent amb la conselleria del passat mes de gener, i del compromís de l'administració d'establir un catàleg transparent de llocs de treball i unes condicions elementals en la mobilitat dels funcionaris docents. De l'èxit del procediment depén el desbloqueig dels concursos de trasllats i l'acostament de centenars de professors i professores a les seues cases, hui en dia amb destinacions llunyanes.

Una politica d'infraestructures irregular i massa lenta.

L'esforç de la Conselleria en l'aplicació del mapa escolar té tants forats com els carrers sense asfaltar dels instituts amb barracons prefabricats. És cert que s'ha produït millores o contruït nous centres educatius en moltes comarques, però les zones metropolitanes continuen amb greus dèficits que no poden ser rectificats amb l'actual insuficient ritme de construccions. aquesta velocitat insuficient provoca més desequilibris

L'abandonament dels ensenyaments especialitzats: ensenyaments artístics i musicals sense instal.lacions convenients.

L’STEPV-Iv contesta al President Francesc Camps

La Conselleria de Cultura, Educació i Esports no ha fet els deures de la Llei de Qualitat en Educació

• L'establiment d'unes proves extraordinàries de recuperació al finalitzar el curs i que el Ministeri per a Ceuta i Melilla ha fixat en el mes de setembre, però ara caldrà veure quan es realitzen en la resta de les disset comunitats autònomes que tenen competència per a establir la data que consideren oportuna. En el País Valenciàa el conseller va llançar un globus sona per a realitzar-les en el mes de juliol si s'arriba a un acord amb els sindicats i el professorat, però ha hagut de rectificar per l’oposició dels sindicats i del professorat. Per a l’STEPV-IV qualsevol solució tindrà problemes d'aplicació ja que aquestes proves no està demostrat que contribueixen a millorar la qualitat del sistema educatiu i són una font de problemes que dificulten la gestió dels centres, especialment per a l'inici del curs escolar al setembre. Tot el sistema de recuperació i ajuda a l'alumnat previst en la LOGSE no s'ha vist reforçat per la Conselleria ni amb formació per al professorat ni amb recursos materials, organitzatius i dotació del professorat de suport necessari per al seu desenvolupament. Confiar ara en un examen extraordinari resulta difícilment creïble.

• La segona i última novetat és que la Religió i les Activitats alternatives a l'estudi de la Religió tindran la mateixa consideració que la resta d'àrees per a la promoció de curs i obtenció del títol de graduat escolar. El STEPV-IV no està d’acord.

Comunicat de premsa d’inici de curs dels centres educatius públics d’educació infantil i primària

• Constitució en totes aquelles poblacions on existisca un índex sensible d’incidència, d’un Fòrum de la Immigració format per representants d’institucions locals públiques i privades pertanyents a tots els àmbits (social, cultural, educatiu, polític, econòmic, laboral…) per promoure estudis, elaborar programes d’intervenció, desenvolupar projectes, fer-ne una avaluació continuada i continua i encetar un debat global i de gran calat; les premisses i les conclusions del qual puguen traslladar-se a la resta de la ciutadania per estimular la seua informació, la seua participació, la seua implicació i la seua formació.

• L’existència d’una coordinació organitzada i operativa entre les diferents institucions públiques d’àmbit local, comarcal, provincial, autonòmic i estatal que planifiquen accions conjuntes des de la perspectiva de les seues respectives competències i des dels seus àmbits d’intervenció.

• La implantació generalitzada als Centres Educatius finançats amb fons públics de Plans d’Acollida i la creació de la figura del mitjancer cultural.

• Consensuar al si de cada Consell Escolar Municipal el repartiment proporcional basat en criteris d’optimització de recursos a tots els centres educatius de la població que s’hi financien amb fons públics de l’alumnat immigrant per tal de previndre i evitar la massificació i el fenomen de guetto.

• Millora quantitativa i qualitativa de les dotacions econòmiques i de plantilla de professorat als centres finançats amb fons públics que acullguen alumnat immigrant, així com la modificació de les convocatòries oficials dels projectes d’educació compensatòria i dels programes d’atenció a la diversitat per tal d’adaptar-les als increments sobtats de l’escolarització de l’alumnat immigrant al llarg de tot el curs escolar i a les característiques intrínseques d’eixos col·lectius concrets.

Les classes en els centres d'infantil i primària s’inicien amb els mateixos problemes dels darrers cursos escolars.

Per al sindicat l’inici de les classes torna ha estar marcat per la provisionalitat i la política privatitzadora del govern valencià.

El Sindicat de Treballadors i Treballadores de l’Ensenyament del País Valencià-Intersindical Valenciana (STEPV-IV) ha fet una primera valoració de l'inici de les classes a les escoles que s'inicien el dilluns 8 de setembre. En la valoració s’afirma que els problemes persisteixen un any més la qual cosa denota una manca d’actuació de la Conselleria de Cultura, Educació i Esports per resoldre’ls, la qual cosa té una clara finalitat política, afavorir els interessos privats en detriment de l’ensenyament públic. No és acceptable que tots els cursos es repetesquen els mateixos problemes que són, en la seua major part, atribuibles a la política de l'anterior equip de la Conselleria.

Existeixen problemes d’escolarització de l’alumnat de primer cicle d’ESO. El 28% dels Instituts no tenen escolaritzat aquest alumnat, contravenint la LOGSE que indica que tot l’alumnat d’ESO ha d’estar escolaritzat als IES. El 34,36% de les escoles tenen encara alumnat d’ESO escolaritzat. Aquest problema d’escolarització té a veure a la manca de planificació i d’interés del govern valencià envers l’ensenyament públic. En concret la LOGSE és una llei de l’any 1990 i el Mapa Escolar es va fer públic l’any 1996, han passat més de set anys sense que s’hagen construit els centres previstos al Mapa Escolar i adaptat els existents, la qual cosa està impedint el creixement de la xarxa pública i causant problemes d’escolarització . ¿Qui és responsable que en més de sis anys escara no estiguen els centres construits?. ¿On han anat a parar els diners que feien falta per completar el Mapa Escolar?. Un exemple del manteniment de l'alumnat de primer cicle d'ESO a les escoles és la ciutat de Parterna.

Mentrestant molts alumnes, uns 30.000 estudien en aules prefabricades, algunes de les quals estan en funcionament des de fa molts anys. A més a més, està havent un augment de demanada de llosc escolars públics per un augment demogràfic motivat, basicament, per l'arribada d'alumnat immigrant que no està podent ser atés adequadament en no existir suficients col.legis d'infantil i primària a les grans i mitjanes ciutats. La solució donada per la Conselleria ha estat l'augment de les ràtios, cosa que el sindicat no comparteix. Un exemple de les aules prefabricades és el Col.legi Públic Lluís de Santàngel de El Saler que a més a més de les aules no iniciarà les classes el dia 8 de setembre. D'altre és la manca de llocs escolars d'Educació Infantil al barri de Camins al Grau (Avgda. França) que s'ha resolt amb la instal.lació d'aules prefabricades al costat del Conservatori Municipal. Tampoc s'ha construït les aules d'infantil del Col.legi nº98, inaugurat l'any passat, l'lumnat està en codicions inadequades en aules d'una altra escola. No s'ha donat solució a l'alumnat de l'Escola Infantil El Grau, ubicada al Centre Social que està en obres.

Per al sindicat les infraestructures no han anat acompassades amb la implantació de la LOGSE, els centres tenien que haver estat al mateix temps que s’implantava l’Educació Secundària Obligatòria. Per tant, el Mapa Escolar no ha estat l'any 2003 tal i com s'havia compromés l'anterior President de la Generalitat Valenciana. Falten 41 col.legis i 85 Instituts per construir. A més a més, cal revisar el Mapa Escolar per abordar la problemàtica de l'augment demogràfic, els centres previstos l'any 96 són insuficient per atendre tota la població escolar que demana un lloc escolar públic.

Respecte a l’organtizació i funcionament dels centres docents, aquest curs estaran en vigor unes normes que estan prorrogades, amb certs canvis, des de l’any 1992. Açò està motivat per no haver-se negociat, des de l’any 1997, el desplegament dels Reglaments Orgànics i Funcionals. Estem davant d’una situació de provisionalitat a l’espera del desplegament al País Valencià de la Llei de Qualitat, del qual ningú no sap res.

Un fet positiu és que la pràctica totalitat del professorat estarà al seu lloc de treball el primer dia de les classes, en fer-se les adjudicacions de places, tant del Cos de Mestres com dels Cossos de Secundària, al mes de juliol en actes presencials. Hui, divendres, s'han realitzat actes per cobrir les vacants pendents i les substitucions produïdes en el mes d'agost i en la priumera setmana de setembre.

La Conselleria no ha dotat a tots els col.legis públics que tenen alumnat de primer cicle d’ESO de professorat especialista en Tecnologia, Només en tenen 36 col.legis dels 368 que escolaritzen aquest alumnat (2 a Castelló de 58 centres; 19 a València de 211 centres i 15 a Alacant de 210 centres). Cap dels 362 centres tenen professorat especialista en Plàstica i Visual. Açò motiva que els mestres s’hagen de fer càrrec de les dues assignatures encara que no siguen especialistes, i que l’Administració s’estalvie molts diners al no contractar el personal necessari per impartir aquestes matèries.

Per altra part existeix una carència de personal d’administració i serveis en tots els centres educatius. Només 32 centres d’infantil i primària tenen auxiliars de gestió ( 9 a Alacant, 3 a Castelló i 20 a València). Tampoc s’ha fet una realitat la provisió de bibliotecaris anunciada per la Conselleria d’Educació el mes de març. El sindicat espera que tots els IES de nova creació tinguen la corresponent dotació de personal d’administració i serveis.

Altre dels problemes dels centres és que la partida pressupostària per a despeses de funcionament és clarament insuficient per cobrir totes les necessitats dels centres. Aquesta no ha crescut, ni tan sols el mateix que l’IPC, per la qual cosa els centres es troben, en molts casos, sense els recursos per poder funcionar dignament. La Conselleria ha incomplit el compromís d'abordar la negociació d'aquest apartat.

En definitiva, totes aquestes dades evidencien que l’ensenyament no ha estat una prioritat per la Generalitat Valenciana.
  

Comunicado de STEs

EL CURSO ESCOLAR COMIENZA BAJO EL SIGNO DEL RETROCESO

Si bien la mayoría de las medidas contempladas en la llamada Ley Orgánica de Calidad de la Educación no entrarán todavía en vigor en el presente curso académico, el espíritu reaccionario y claramente privatizador de la LOCE –así como de la Ley de FP y de la LOU- planea ya sobre los centros de enseñanza, toda vez que los decretos de desarrollo que se han ido conociendo han empeorado las previsiones iniciales.

La impopular gestión de Pilar del Castillo, que ha suscitado un frontal rechazo en amplios sectores de la comunidad educativa, prosigue así su curso, sin que las protestas mayoritarias hayan modificado un ápice la filosofía segregadora de un proyecto que desvirtúa el sentido de la educación como derecho esencial. Así, no es sólo el retroceso de décadas que supondrá la imposición de la religión como asignatura –imposición que ya ha sido desestimada en otras ocasiones por el Tribunal Constitucional y que nuestra Confederación recurrirá nuevamente- lo que motivará que desde los STEs sigamos en primera línea de oposición a esta ley; la desaparición de la educación infantil entendida como un periodo de formación integral, la discriminación de las lenguas del Estado distintas al castellano, la omisión del modelo coeducativo, la reducción de la participación de las familias a una pantomima, la introducción de itinerarios que perjudicarán al alumnado más desfavorecido, la pérdida de la oportunidad de convertir los estudios de Magisterio en licenciatura o de modificar el sistema de acceso a la docencia, son otros de los motivos por los que el profesorado –que no percibe ninguna medida, más allá de concesiones corporativas, que suponga un avance real- continuará movilizándose contra la misma.

Con todo, y al margen de las medidas concretas, para la Confederación de STEs lo más grave de este proceso es, por un lado, el desprecio al diálogo y la negociación con las organizaciones representativas que ha demostrado el Gobierno; y por otro, la evidente sintonía de la ley con un proyecto general de privatización de servicios y derechos públicos que pretende una valoración "a la baja" de los centros públicos de enseñanza.

SECRETARIADO CONFEDERAL DE STEs