L'STPV-Iv critica l'actuació del Grup Parlamentari del PP a les Corts Valencianes en la discussió de la Llei de Pressupostos.

El PP s'ha negat a augmentar el sou a les empleades i empleats públics.

L'STPV-Iv critica, durament, l'actuació del PP que ha rebutjat les propostes de l'oposició en les Corts Valencianes per a incrementar un 4% els salaris dels funcionaris en 2003, similar a l'augment de la inflació interanual i el doble del 2% previst, així com la creació d'un fons per al manteniment del poder adquisitiu dels empleats públics. També va rebutjar les propostes perquè cobràrem les pagues extres íntegres, amb els complements de destinació i específic sencers.

El sindicat qualifica aquest fet com greu, ja que les empleades i empleats públics valencians tornaran a perdre poder adquisitiu, com ha passat en els darrers anys, en no aprovar-se les propostes que els sindicats han presentat als Grups Parlamentaris al ser votades negativament pel partit que governa en el debat en comissió dels Pressupostos de la Generalitat Valenciana.

L'anècdota del debat ha estat que el PP també ha rebutjat una esmena del grup d'Esquerra Verda que plantejava el mateix que l'acord signat a l'Administració Central de l'Estat: el cobrament d'un 20% del complement de destinació en les pagues extres de 2003. Així, en aquests moments el text de la Llei de Pressupostos ni tan sols ens assegura eixe exigu 20% del complement de destinació en les pagues extres. El sindicat considera que deues estar esperant a que a Madrid algú s'enrecorde de donar-los l'ordre de posar-ho ací també.

L'STPV-Iv espera que el partit que sustenta el govern de la Generalitat Valenciana rectifique en el debat que tindrà en sessió plenària tindrà lloc durant tota la setmana vinent i aprove les propostes sindicals per garantir un augment salarial i la recuperació del poder adquisitiu del conjunt de les treballadores i treballadors depenents de la Generalitat Valenciana.

Per acabar, l'STPV-Iv demana al conseller de Justícia i Adminsitracions Públiques, Carlos González Cepeda, i al Director General de la Funció Pública, Joaquín Segarra, que convoquen la Mesa General de la Funció Pública per negociar les retribucions per al 2003 i tots els temes pendents de negociació des de fa mesos.

València, 15 de desembre de 2002

Acord signat a la Mesa General de la Funció Pública.

Un acord retributiu dolent

Els sindicats signants en Madrid li perdonen al Govern el deute acumulat i no es contempla la clàusula de revisió salarial

veure text de l'acord            

L’STEPV-Iv qualifica de ‘dolent’ l’acord signat pel Ministeri per a les Administracions Públiques (MAP) i els sindicats CCOO, UGT i CSIF, perquè ni compensa ni frena la pèrdua de poder adquisitu dels empleats i de les empleades públics.

L’augment salarial signat per als funcionaris públics no serà del 3,3%, com afirma el ministeri i els sindicats signants. El personal del sector públic només veurà incrementada la seua nòmina en un 2%, segons indica el text de l’acord: "El incremento general para el conjunto de retribuciones de los empleados públicos para el año 2003, será de un 2% con respecto a las del año 2002. Para el año 2004 el incremento general de retribuciones a incluir en el anteproyecto de Ley de Presupuestos Generales del Estado será igual a la previsión presupuestaria de inflación para dicho ejercicio."

A més del 2%, l’acord destina un 0,7% de la massa salarial global de les empleades i empleats públics a augmentar les pagues extraordinàries de la manera següent: cada treballador i treballadora rebrà en 2003 una quantia equivalent al 20% del seu complement de destinació, i en 2004 del 40%. Aquest augment es traduirà en una quantitat diferent per a cada treballador, depenent de les seues retribucions: "Las pagas extraordinarias de los funcionarios en servicio activo a los que resulte de aplicación el régimen retributivo de la Ley 30/1984, de 2 de agosto, de Medidas para la Reforma de la Función Pública, tendrán un importe, cada una de ellas, equivalente a una mensualidad de sueldo y trienios, más un 20 % del complemento de destino mensual, en el año 2003, y del 40.% del mismo, en el año 2004".

En resum, cadascú experimentarà un augment en el salari mensual del 2%, i veurà incrementades les pagues extraordinàries en una quantitat variable, segons la seua categoria laboral. En novembre de 2002, la pèrdua de poder adquisitiu des de principis d’any arriba als 2 punts (diferència entre el 2% d’augment salarial i la inflació del 4%). A més, des de 1996 el personal al servei de les Administracions públiques acumula una pèrdua d’un 5,7%. Per calcular els efectes econòmics de l’acord en les retribucions cal relacionar l’increment previst per a 2003 amb la pèrdua de 2002 i dels anys anteriors. Amb l’augment salarial pactat, les empleades i empleats públics no només tornen a perdre poder adquisitiu, sinó que els sindicats signants li "perdonen" al Govern el deute que tenia per les pèrdues salarials dels darrers anys, al que cal afegir la pèrdua de 2002. És paradoxal el comportament tan diferent que els mateixos sindicats van manifestar fa poc, a propòsit de la sentència de l’Audiència Nacional.

L’acord posa punt i final a la reivindicació de recuperació de poder adquisitiu i representa una renúncia a la clàusula de revisió salarial, reivindicada en altres sectors laborals. Els treballadors i treballadores pagaran les renúncies dels sindicats signants, que han actuat donant l’esquena als seus representats.

Pel que fa a les empleades i empleats públics depenents de l’Administració General de l’Estat (AGE), l’acord suposarà un empitjorament de les condicions de treball perquè, a canvi de l’augment descrit en les pagues extres, els van a imposar la jornada partida, amb quatre vesprades a la setmana, sense que es rebaixe ni un sol minut de la jornada total. Hi ha sindicats que diuen que estan per la jornada de 35 hores, però signen tot el contrari.

Finalment, l’acord condiciona futures negociacions salarials en l’àmbit de les Administracions Públiques locals i autonòmiques en afirmar que "Las partes firmantes convienen que lo dispuesto en el Capítulo XVIII y en el apartado d) del presente Capítulo debe afectar a todas las Administraciones Públicas, de modo que no se produzcan incrementos retributivos distintos de los previstos y se logre una ordenación y racionalización de las retribuciones en el conjunto de las Administraciones Públicas".

Aquesta restricció suposa una injerència del Govern en les competències municipals i autonòmiques. En aquest sentit és lamentable la complicitat de determinades organitzacions sindicals en la recentralització estatalista i en la retallada de l’Estat de les Autonomies.

En conseqüència, l’STEPV-Iv rebutja frontalment l’acord i demanarà al conseller de Justícia i Administracions Públiques la convocatòria de la Mesa General de Negociació i li exigirà que deixe de menysprear el personal depenent de la Generalitat.

La millora de les condicions de treball i retributives passa per la compensació del poder adquisitiu perdut els darrers anys; l’establiment de la clàusula de revisió salarial, per no tornar a perdre’n mai més; les pagues extraordinàries completes, i la reducció de la jornada a 35 hores setmanals.

València, 13 de novembre de 2002.
   

Acuerdo firmado en la Mesa General de la Función Pública

Un mal acuerdo retributivo

Los sindicatos firmantes en Madrid le perdonan al Gobierno la deuda acumulada y no se contempla la cláusula de revisión salarial

ver texto del acuerdo            

El STEPV-Iv califica de ‘malo’ el acuerdo firmado por el Ministerio para las Administraciones Públicas (MAP) y los sindicatos CCOO, UGT y CSIF, porque ni compensa ni frena la pérdida de poder adquisitu de los empleados y de las empleadas públicos.

El aumento salarial firmado para los funcionarios públicos no será del 3,3%, como afirma el ministerio y los sindicados firmantes. El personal del sector público verá incrementada su nómina en un 2%, segúns indica el texto del acuerdo: "El incremento general para el conjunto de retribuciones de los empleados públicos para el año 2003, será de un 2% cono respecto a las del año 2002. Para el año 2004 el incremento general de retribuciones a incluir en el anteproyecto de Ley de Presupuestos Generales del Estado será igual a la previsión presupuestaria de inflación para dicho ejercicio."

Además del 2%, el acuerdo destina un 0,7% de la masa salarial global de las empleadas y empleados públicos a aumentar las pagas extraordinarias de la manera siguiente: cada trabajador y trabajadora recibirá en 2003 una cuantía equivalente al 20% de su complemento de destino, y en 2004 del 40%. Este aumento se traducirá en una cantidad diferente para cada trabajador, dependiendo de sus retribuciones: "Las pagas extraordinarias de los funcionarios en servicio activo a los que resulte de aplicación el régimen retributivo de la Ley 30/1984, de 2 de agosto, de Medidas para la Reforma de la Función Pública, tendrán uno importe, cada una de ellas, equivalente a una mensualidad de sueldo y trienios, más un 20 % del complemento de destino mensual, en el año 2003, y del 40.% del mismo, en el año 2004".

En resumen, cada cual experimentará un aumento en el salario mensual del 2%, y verá incrementadas las pagas extraordinarias en una cantidad variable, según su categoría laboral.

En noviembre de 2002, la pérdida de poder adquisitivo desde principios de año llega a los 2 puntos (diferencia entre el 2% d’aumento salarial y la inflación del 4%). Además, desde 1996 hasta 2001, el personal al servicio de las Administraciones públicas acumula una pérdida de un 5,7%. Para calcular los efectos económicos del acuerdo hay que relacionar el incremento previsto para 2003 (ver quadros) con la pérdida de 2002 y la de los años anteriores. Con el aumento salarial pactado, las empleadas y empleados públicos no sólo vuelven a perder poder adquisitivo, sinó que los sindicatos firmantes le "perdonan" al Gobierno la deuda que tenía por las pérdidas salariales de los últimos años, a la que hay que añadir la pérdida de 2002.

Es paradójico el comportamiento tan diferente que los mismos sindicatos manifestaron hace poco, a propósito de la sentencia de la Audiencia Nacional. El acuerdo pone punto y final a la reivindicación de recuperación de poder adquisitivo y representa una renuncia a la cláusula de revisión salarial, reivindicada en otros sectores laborales. Los trabajadores y trabajadoras pagarán las renuncias de los sindicatos firmantes, que han actuado dando la espalda a sus representados.

Con respecto a las empleadas y empleados públicos dependientes de la Administración General del Estado, el acuerdo supondrá un empeoramiento de las condiciones de trabajo porque, a cambio del aumento descrito en las pagas extra, les van a imponer la jornada partida, con cuatro tardes a la semana, sin que se rebaje ni uno solo minuto de la jornada total. Hay sindicatos que dicen que están por la jornada de 35 horas, pero firman todo el contrario.

Finalmente, el acuerdo condiciona futuras negociaciones salariales en el ámbito de las Administraciones Públicas locales y autonómicas al afirmar que "Las partes firmantes convienen que lo dispuesto en el Capítulo XVIII y en el apartado d) del presento Capítulo debe afectar a todas las Administraciones Públicas, de modo que no se produzcan incrementos retributivos distintos de los previstos y se logre una ordenación y racionalización de las retribuciones en el conjunto de las Administraciones Públicas". Esta restricción supone una injerència del Gobierno en las competencias municipales y autonómicas. En este sentido, es lamentable la complicidad de determinadas organizaciones sindicales en la recentralització estatalista y en el recorte del Estado de las Autonomías.

En consecuencia, el STEPV-Iv rechaza frontalmente el acuerdo y pedirá al conseller de Justicia y Administraciones Públicas la convocatoria de Mesa General de Negociación y le exigirá que dejo de despreciar al personal dependiente de la Generalitat.

La mejora de las condiciones de trabajo y retributivas pasa por la compensación del poder adquisitivo perdido los últimos años; el establecimiento de la cláusula de revisión salarial, para no volver a perder nunca jamás; las pagas extraordinarias completas, y la reducción de la jornada a 35 horas semanales.

València, 13 de noviembre de 2002. 
  

COMPARACIÓN SUBIDA SALARIAL Y SUBIDA IPC

* previsión. En el mes de noviembre ya alcanza el 4%.

Revisió acord de 1999 sobre complement específic del personal docent

L'STEPV-IV i la resta d'organitzacions sindicals presents a la Mesa Sectorial d'Educació ha presentat una proposta unitària sobre la revisió de l'Acord retributiu de complement específic signat l'any 1999.

La proposta unitària suposa un augment de 25€ mensuals a pagar a partir de l'1 de gener de 2003 i la negociació durant l'any 2003 del decret de retribucions del personal docent de l'ensenyament públic no universitari del País Valencià.

La revisió de l'acord va ser pactada l'any 1999 per evitar noves desviacions en el complement específic motivades per la negociació en d'altres Comunitats Autònomes. Aquest fet s'ha produit en negociar acords retributius: Catalunya, Múrcia, Balears, La Rioja,… Els cinc sindicats han xifrat la desviació en 25€ mensuals, quantitat que han presentat a la Mesa Sectoriald'Educació per a que s'abone a data 1 de gener de 2003.

La Conselleria s'ha compromés a estudiar aquesta proposta i ha convocar una nova reunió per donar una resposta a la part sindical. 

L'STEPV-IV afirma que si s'accepta el pagament de 25€, el complement específic dels docents valencians se situarà a l'alçada de Catalunya i per davant de la resta de les Comunitats Autònomes que tenen un sistema retributiu similar al nostre.

València, 12 de novembre de 2002.
 

L’STEPV-IV considera insuficient el preacord signat a la Mesa General de la Funció Pública.

Amb aquest acord els empleats públics continuaran perdent poder adquisitiu.

L’STEPV-Iv valora com insuficient el document preacordat en la Mesa General de la Funció Pública entre el Ministeri per a les Administracions Públiques (MAP) i els sindicats CCOO, UGT i CSIF.

Per al sindicat l’augment d’un 2,71% no és suficient, ja que ni tan sols es compensa la desviació de l’IPC de l’any 2002 que està xifrada, ara per ara, en un 1,6%. És a dir, les empleades i empleats públics perdran enguany un 1,6%. Doncs bé, en els plantejaments del MAP no entra compensar aquesta pèrdua ni les passades ni les futures, en no establir una clàusula de revisió salarial per al 2003, ni tampoc mecanismes per compensar les pèrdues del passat que se situen en un 5,3% des de l’any 1996.

El sindicat desmenteix les informacions donades pel MAP sobre que l’augment és del 3,3%. No és cert, el conjunt del sector públic veurà incrementada la seua nòmina un 2,71% i es destinarà un 0,59% per a productivitats diverses que afectaran només a determinats sectors d’empleades i empleats públics.

A més a més, el sindicat considera que l’acord suposarà un empitjorament de les condicions de les empleades i empleats públics depenents de l’Administració General de l’Estat (AGE).

Per tots aquests motius, el sindicat rebutja la signatura del preacord i fa una crida a les organitzacions sindicals a no ratificar-lo i a iniciar un procés unitari de mobilització per aconseguir millores reals per al sector públic, tant a l’àmbit estatal com al País Valencià. En aquest sentit, l’STEPV-Iv exigeix al conseller de Justícia i Administracions Públiques a que convoque la Mesa General de Negociació i deixe de menysprear al personal depenent de la Generalitat Valenciana.

Per acabar, el sindicat proposa com a mesures per a millorar les condicions de treball i retributives: la compensació del poder adquisitiu perdut els darrers anys; l’establiment de la clàusula de revisió salarial; les pagues extraordinàries completes i la reducció de la jornada a 35 hores setmanals.

València, 11 de novembre de 2002.
 

La Mesa General de la Funció Pública acaba sense acord.

L’Administració condemna als empleats públics a perdre un 1,6% de poder adquisitiu.

L’STEPV-Iv acusa a la Generalitat Valenciana de manipular les xifres referides a les retribucions del sector públic.

La Mesa General de la Funció Pública Valenciana ha acabat sense cap acord sobre les retribucions de les empleades i empleats públics al servei de la Generalitat Valenciana. El conseller, Carlos González Cepeda, només s’ha limitat a informar que l’augment salarial serà del 2%. 

Per a l’STEPV-Iv és inacceptable aquest augment per suposar una pèrdua del poder adquisitiu de les empleades i empleats públics valencians. El sindicat informa que en els darrers cinc anys de govern del Partit Popular s’ha perdut un 5,4% del poder adquisitiu. 
L’STEPV-Iv ha proposat un augment salarial superior a la previsió de l’IPC, la recuperació del poder adquisitiu perdut, mitjançant la clàusula de revisió salarial automàtica, el pagament de les pagues extraordinàries completes i la reducció de la jornada laboral a 35 hores.

Per contra, l’Administració Valenciana s’ha limitat a manipular les xifres del capítol I dels Pressupostos de la Generalitat Valenciana per a l’any 2003, ja que posa en un mateix apartat els augments retributius per homologació salarial i els augments anuals. Els acords d’homologació han estat motivats per descompensacions en les retribucions de les empleades i empleats públics valencians repecte a les de la resta de l’Estat.

El sindicat considera que l’actitud del conseller respon a una actitud autoritària i antidemocràtica. Açò es posa en evidència a l'haver convocat la Mesa el 30 d’octubre quan aquesta s’havia demanat per tots els sindicats al mes juliol. A més a més, la mesa ha tingut lloc després d’haver-se presentat els Pressupostos a les Corts Valencianes.

L’STEPV-Iv denuncia que amb aquesta actuació es condemna a més de 120.000 treballadors públics a continuar perdent poder adquisitiu, la qual cosa suposa un menyspreu, inadmisible, cap al treball d’aquest col.lectiu. És per açò, que les mobilitzacions programades conjuntament pels sindicats es mantindran. El sindicat no descarta ampliar-les a tots els sectors de la Generalitat Valenciana.

30 d’octubre de 2002.

L'STPV-IV exigeix la convocatòria de la Mesa General de la Funció Pública Valenciana.

El sindicat reclama la negociació de les retribucions de les empleades i empleats públics.

La Federació de Sindicats de Treballadors i Treballadors del País Valencià-Intersindical Valenciana (STPV-IV) urgeix a la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques a convocar la Mesa General de la Funció Pública Valenciana per negociar les retribucions per l'any 2003 i les condicions laborals del conjunt de les empleades i empleats públics.

El sindicat recorda que en el mes de juliol de 2002 va presentar, junt a d'altres sindicats, la petició de la convocatòria de la Mesa General. A hores d'ara, quatre mesos després, no hem tingut cap resposta. Per al sindicat aquest fet posa en evidència, un any més, l'actitud antidialogant tant del conseller de Justícia i Administracions Públiques, Carlos González Cepeda, com del Director General de la Funció Pública, Joaquín Segarra. El proper 31 d'octubre és la data límit que té el Consell per presentar els Pressupostos de la Generalitat Valenciana per a l'any 2003 a les Corts Valencianes i, abans d'eixa data, s'haurien d'haver negociat tots els aspectes retributius i laborals que han d'estar contemplats als Pressupostos. Doncs bé, ja estem a meitat del mes d'octubre i encara no s'ha fixat dia i hora per la negociació, la qual cosa suposa la vulneració del dret a la negociació col.lectiva dels més de 120.000 empleades i empleats públics (sanitat, justícia, administració del consell i educació) i un menyspreu dels responsables polítics valencians envers els seus propis treballadors. Aquest fet contrasta amb la diligència que s'ha tingut en aprovar l'Estatut dels ex-Presidents de la Generalitat Valenciana i la pretensió que l'actual President tinga aquesta consideració quan deixe d'ostentar el càrrec.

El sindicat adverteix a la Conselleria de Justícia i Admnistracions Públiques que, en cas de no obrir les negociacions, convocarà mobilitzacions i mesures de pressió per defensar els drets de les empleades i empleats públics que any rere any veuen com perden poder adquisitiu i empitjoren les seues condicions de treball. En eixe sentit l'STPV-IV ha iniciat una campanya d'informació en els quatre sectors afectats.

Les reivindicacions de l'STPV-IV són, entre d'altres: una augment retributiu superior a la previsió de l'IPC per recuperar part del de poder adquisitiu perdut en els darrers anys; la clàusula de revisió salarial; la reducció de la jornada a les 35 hores; la solució a la situació del personal itinerant i el cobrament de les pagues extraordinàries completes.

Per acabar, el sindicat afirma que espera una resposta immediata i concreta a la seua petició de convocar la Mesa General de la Funció Pública i no que, el conseller o el director general, es dediquen a "tirar balons fora" o eludir les seues responsabilitats en compte d'assumir-les ja que la societat valenciana els paga per exercir-les.

València, 12 d'octubre de 2002.