|
Diners
per a la Religió
• El finançament
de l'ensenyament religiós ha de tenir uns criteris clars perquè no
generin tensions
El
2005, el Ministeri d'Educació destinarà 101 milions d'euros, un 4,6% més
que l'any passat, a pagar als 9.000 professors de Religió, designats
per l'Església catòlica, amb l'única excepció de 95 evangèlics i 40
musulmans. Encara que l'episcopat acusi el Govern d'activisme laïcista,
la realitat és que aquest no qüestiona l'estatus de la classe de
Religió fixat als acords Església-Estat, que obliguen a oferir aquesta
matèria,
encara que cursar-la
sigui voluntari. Si el criteri general es manté, és inevitable en un
Estat no confessional que l'ensenyament de l'islam obtingui, amb finançament
públic, una presència a l'escola equivalent al seu pes demogràfic.
Pot ser que aquesta possibilitat incomodi. Però no s'hauria de
bloquejar l'entrada a l'escola d'un credo determinat argumentant
problemes de titulació o falta d'interlocutor religiós.
O s'avança en la laïcitat
de l'escola o es facilita, sense traves, l'ensenyament de la formació
religiosa i la llibertat de quedar-se'n al marge. I sense convertir-la
en font de tensió, tal com pot succeir, per cert, si s'opta per donar
no dues, sinó tres possibilitats (Religió, una matèria alternativa o
sortir abans de classe) com estudia el ministeri.
L'Estat
gastarà 101 milions el 2005 en professors de Religió
• Els
docents de catolicisme, més de 9.000 a tot Espanya, absorbeixen el
98,5% del pressupost
• Només
7.816 protestants i 4.800 musulmans reben actualment classe oficial dels
seus credos
VORE GRÀFIC EN PDF
El Govern no té
intenció de suprimir les ajudes a l'ensenyament de la Religió, i molt
menys a la catòlica. El Ministeri d'Educació destinarà durant el pròxim
curs 101,4 milions d'euros (16.886 milions de pessetes) al pagament dels
docents dels diferents credos. La quantitat, prevista als Pressupostos
que es tramitaran al Congrés dels Diputats, suposa un augment del 4,62%
respecte al 2004.
L'Església catòlica
s'emportarà el 98,5% d'aquesta partida milionària. En total, es pagarà
un sou a 9.016 professors, a raó d'uns 82 euros l'hora lectiva. Només
95 d'aquests docents imparteixen el credo protestant, i 40 més, el
musulmà. Els responsables d'aquestes confessions han demanat que
s'augmenti el seu personal en 51 i 180 professors, respectivament, per
al 2006.
"A pesar de la
demagògia que s'està fent amb el tema, la docència religiosa d'evangèlics
i islàmics és una anècdota. Com a ciutadans de l'Estat tenen els
mateixos drets", sosté Fernando Gurrea, subsecretari d'Educació i
Ciència.
Els números canten:
3,1 milions d'espanyols reben classe de catolicisme a l'ensenyament públic
mentre que només ho fan 7.816 protestants i 4.800 musulmans, segons la
cúpula de les diferents confessions.
DEMANDA ESCASSA
"La demanda és
escassa, aquesta és la realitat. El Govern i les comunitats autònomes
estan disposats a atendre-la i a pagar- la, sempre que es reuneixi el
requisit d'un mínim de 10 alumnes per assignar-los un professor, com es
va establir als pactes d'Estat del 1995 amb les religions de notori
arrelament (protestants, jueus i musulmans)", adverteix Gurrea.
Però els jueus, uns
40.000 a Espanya, prefereixen organitzar-se en aquesta matèria al marge
de l'Estat, a casa i a les sinagogues que actuen a manera d'escola
dominical.
"Tenim la gent
molt dispersa, perquè volem que els alumnes estiguin integrats a tots
els efectes. Això dificulta poder formar grups de 10 (xifra que donaria
dret a un professor). Alguns pares consideren que amb el que ensenyen
als seus fills a casa és suficient", explica Mariano Blázquez,
secretari de la Federació d'Entitats Religioses Evangèliques d'Espanya
(FEREDE).
Aquest col.lectiu,
que agrupa 2.200 esglésies i afirma que compta amb 350.000 fidels a
Espanya, no ha defensat mai que l'assignatura de Religió sigui
avaluable. També s'oposava a l'alternativa d'Història de les Religions
que proposava el PP, a l'estimar que no tenia un enfocament neutral.
"Hi ha d'haver
més implantació d'aquest professorat, sobretot a Andalusia, Catalunya,
Madrid i Galícia, que és on hi ha més presència evangèlica. L'any
que ve ens dirigirem a tots els pares, perquè sàpiguen que tenen
aquesta opció", va anunciar Blázquez.
DÈFICIT ISLÀMIC
"Amb els
anteriors governs del PP tot van ser traves. Molts cops no se'ls va
oferir la possibilitat d'aquestes classes als pares i aquests, després
de diversos desenganys, ja no s'ho prenen seriosament", denuncia
Riay Tatary, secretari general de la Unió de Comunitats Islàmiques
d'Espanya (UCIDE).
Tatary pinta un
panorama desolador sobre l'ensenyament del culte que, amb més de
600.000 fidels, ja és la segona religió d'Espanya.
Segons
Tatary, l'Estat només paga actualment 40 docents per ensenyar l'Islam,
la majoria d'ells a Ceuta i Melilla. A
temps complet, però a marxes forçades, aconsegueixen atendre uns 4.800
alumnes. Tots en ensenyament primari. "Hi ha una demanda en l'etapa
obligatòria de més de 60.000 escolars", assegura el responsable
d'UCIDE.
ESTUDIAR A CASA
Només a Catalunya,
1.500 famílies amb nens en ensenyament primari van reclamar el curs
passat que se'ls impartís classes de religió musulmana, però la
sol.licitud no va ser atesa. Silenci des del Ministeri d'Educació.
Les comunitats
musulmanes, que intenten reunir uns 300 docents en els dos anys vinents,
asseguren que la majoria del seu alumnat potencial estudia el credo a
casa. "En algunes ciutats, com Madrid, agrupem fins a 220 alumnes
en una classe. Tot
i això, els professors els hem hagut de sufragar nosaltres",
recorda Tatary.
El
40% d'alumnes rebutjaran la classe religiosa i la seva alternativa
• La llei
permetrà a qui ho demani anar-se'n mentre es cursen les matèries
• El Govern
espera que el Consell d'Estat beneeixi la nova normativa
La
reforma educativa anunciada pel Govern suposa un gir radical respecte de
la classe de Religió. Fonts pròximes al Ministeri d'Educació i a la
Confederació Espanyola de Pares d'Alumnes (CEAPA) calculen que un 40%
dels escolars es podran acollir a la futura fórmula de no fer classe de
Religió, ni desenvolupar activitats alternatives, i per tant anar-se'n
a casa mentre altres escolars reben aquests ensenyaments.
Aquesta possibilitat,
que està sent sotmesa a debat amb les comunitats autònomes i el sector
educatiu, serà consultada al Consell d'Estat, per incloure-la dintre de
la norma que substituirà la llei de qualitat del PP. En el Ministeri
d'Educació esperen un dictamen favorable. A més, no és vinculant.
La futura llei només
exigirà una sol.licitud expressa per escrit de les famílies, o dels
alumnes, indicant que no desitgen rebre ni classe de Religió ni la seva
alternativa. El Ministeri d'Educació sosté que els acords del 1979
entre l'Estat i la Santa Seu no diuen res sobre l'obligació de mantenir
els ensenyaments alternatius, i per tant es podria entendre com una opció
oberta.
SENSE ALTERNATIVES
Segons càlculs
d'associacions de pares laiques, als col.legis públics ja només
elegeixen classe de Religió un 60% dels alumnes de primària. Del 40%
restant que es decanten per alternatives com estudi assistit, pràctiques
informàtiques o activitats amb caràcter educatiu secundari, almenys un
20% abandonaria el centre si la legislació i l'horari l'hi permetés.
En secundària, els
percentatges s'inverteixen: tot just demana classe de Religió un 30%, i
un 60% dels alumnes deixarien les aules si no se'ls imposa una altra
opció. A més a més, segons fonts d'Educació, aquetes matèries
alternatives no poden estar vinculades a elements bàsics del currículum
ni seran avaluables.
"La Religió ha
perdut la batalla. Els centres hauran de posar aquestes classes al
principi o al final de l'horari escolar i el mateix passarà amb
l'assignatura alternativa davant l'opció d'anar al pati, al carrer o a
casa", augura Luis María Cifuentes, portaveu de la Plataforma
Ciutadana per una Societat Laica.
|