Revista de Premsa

 

EL PERIODIC

04/10/18

Diners per a la Religió 

L'Estat gastarà 101 milions el 2005 en professors de Religió

VORE GRÀFIC EN PDF

El 40% d'alumnes rebutjaran la classe religiosa i la seva alternativa

 

Diners per a la Religió



• El finançament de l'ensenyament religiós ha de tenir uns criteris clars perquè no generin tensions

El 2005, el Ministeri d'Educació destinarà 101 milions d'euros, un 4,6% més que l'any passat, a pagar als 9.000 professors de Religió, designats per l'Església catòlica, amb l'única excepció de 95 evangèlics i 40 musulmans. Encara que l'episcopat acusi el Govern d'activisme laïcista, la realitat és que aquest no qüestiona l'estatus de la classe de Religió fixat als acords Església-Estat, que obliguen a oferir aquesta matèria,
encara que cursar-la sigui voluntari. Si el criteri general es manté, és inevitable en un Estat no confessional que l'ensenyament de l'islam obtingui, amb finançament públic, una presència a l'escola equivalent al seu pes demogràfic. Pot ser que aquesta possibilitat incomodi. Però no s'hauria de bloquejar l'entrada a l'escola d'un credo determinat argumentant problemes de titulació o falta d'interlocutor religiós.
O s'avança en la laïcitat de l'escola o es facilita, sense traves, l'ensenyament de la formació religiosa i la llibertat de quedar-se'n al marge. I sense convertir-la en font de tensió, tal com pot succeir, per cert, si s'opta per donar no dues, sinó tres possibilitats (Religió, una matèria alternativa o sortir abans de classe) com estudia el ministeri.

 L'Estat gastarà 101 milions el 2005 en professors de Religió
• Els docents de catolicisme, més de 9.000 a tot Espanya, absorbeixen el 98,5% del pressupost
• Només 7.816 protestants i 4.800 musulmans reben actualment classe oficial dels seus credos

 
VORE GRÀFIC EN PDF


El Govern no té intenció de suprimir les ajudes a l'ensenyament de la Religió, i molt menys a la catòlica. El Ministeri d'Educació destinarà durant el pròxim curs 101,4 milions d'euros (16.886 milions de pessetes) al pagament dels docents dels diferents credos. La quantitat, prevista als Pressupostos que es tramitaran al Congrés dels Diputats, suposa un augment del 4,62% respecte al 2004.
L'Església catòlica s'emportarà el 98,5% d'aquesta partida milionària. En total, es pagarà un sou a 9.016 professors, a raó d'uns 82 euros l'hora lectiva. Només 95 d'aquests docents imparteixen el credo protestant, i 40 més, el musulmà. Els responsables d'aquestes confessions han demanat que s'augmenti el seu personal en 51 i 180 professors, respectivament, per al 2006.
"A pesar de la demagògia que s'està fent amb el tema, la docència religiosa d'evangèlics i islàmics és una anècdota. Com a ciutadans de l'Estat tenen els mateixos drets", sosté Fernando Gurrea, subsecretari d'Educació i Ciència.
Els números canten: 3,1 milions d'espanyols reben classe de catolicisme a l'ensenyament públic mentre que només ho fan 7.816 protestants i 4.800 musulmans, segons la cúpula de les diferents confessions.

DEMANDA ESCASSA
"La demanda és escassa, aquesta és la realitat. El Govern i les comunitats autònomes estan disposats a atendre-la i a pagar- la, sempre que es reuneixi el requisit d'un mínim de 10 alumnes per assignar-los un professor, com es va establir als pactes d'Estat del 1995 amb les religions de notori arrelament (protestants, jueus i musulmans)", adverteix Gurrea.
Però els jueus, uns 40.000 a Espanya, prefereixen organitzar-se en aquesta matèria al marge de l'Estat, a casa i a les sinagogues que actuen a manera d'escola dominical.
"Tenim la gent molt dispersa, perquè volem que els alumnes estiguin integrats a tots els efectes. Això dificulta poder formar grups de 10 (xifra que donaria dret a un professor). Alguns pares consideren que amb el que ensenyen als seus fills a casa és suficient", explica Mariano Blázquez, secretari de la Federació d'Entitats Religioses Evangèliques d'Espanya (FEREDE).
Aquest col.lectiu, que agrupa 2.200 esglésies i afirma que compta amb 350.000 fidels a Espanya, no ha defensat mai que l'assignatura de Religió sigui avaluable. També s'oposava a l'alternativa d'Història de les Religions que proposava el PP, a l'estimar que no tenia un enfocament neutral.
"Hi ha d'haver més implantació d'aquest professorat, sobretot a Andalusia, Catalunya, Madrid i Galícia, que és on hi ha més presència evangèlica. L'any que ve ens dirigirem a tots els pares, perquè sàpiguen que tenen aquesta opció", va anunciar Blázquez.

DÈFICIT ISLÀMIC
"Amb els anteriors governs del PP tot van ser traves. Molts cops no se'ls va oferir la possibilitat d'aquestes classes als pares i aquests, després de diversos desenganys, ja no s'ho prenen seriosament", denuncia Riay Tatary, secretari general de la Unió de Comunitats Islàmiques d'Espanya (UCIDE).
Tatary pinta un panorama desolador sobre l'ensenyament del culte que, amb més de 600.000 fidels, ja és la segona religió d'Espanya.
Segons Tatary, l'Estat només paga actualment 40 docents per ensenyar l'Islam, la majoria d'ells a Ceuta i Melilla. A temps complet, però a marxes forçades, aconsegueixen atendre uns 4.800 alumnes. Tots en ensenyament primari. "Hi ha una demanda en l'etapa obligatòria de més de 60.000 escolars", assegura el responsable d'UCIDE.

ESTUDIAR A CASA
Només a Catalunya, 1.500 famílies amb nens en ensenyament primari van reclamar el curs passat que se'ls impartís classes de religió musulmana, però la sol.licitud no va ser atesa. Silenci des del Ministeri d'Educació.
Les comunitats musulmanes, que intenten reunir uns 300 docents en els dos anys vinents, asseguren que la majoria del seu alumnat potencial estudia el credo a casa. "En algunes ciutats, com Madrid, agrupem fins a 220 alumnes en una classe.
Tot i això, els professors els hem hagut de sufragar nosaltres", recorda Tatary. 

 El 40% d'alumnes rebutjaran la classe religiosa i la seva alternativa
• La llei permetrà a qui ho demani anar-se'n mentre es cursen les matèries
• El Govern espera que el Consell d'Estat beneeixi la nova normativa


La reforma educativa anunciada pel Govern suposa un gir radical respecte de la classe de Religió. Fonts pròximes al Ministeri d'Educació i a la Confederació Espanyola de Pares d'Alumnes (CEAPA) calculen que un 40% dels escolars es podran acollir a la futura fórmula de no fer classe de Religió, ni desenvolupar activitats alternatives, i per tant anar-se'n a casa mentre altres escolars reben aquests ensenyaments.
Aquesta possibilitat, que està sent sotmesa a debat amb les comunitats autònomes i el sector educatiu, serà consultada al Consell d'Estat, per incloure-la dintre de la norma que substituirà la llei de qualitat del PP. En el Ministeri d'Educació esperen un dictamen favorable. A més, no és vinculant.
La futura llei només exigirà una sol.licitud expressa per escrit de les famílies, o dels alumnes, indicant que no desitgen rebre ni classe de Religió ni la seva alternativa. El Ministeri d'Educació sosté que els acords del 1979 entre l'Estat i la Santa Seu no diuen res sobre l'obligació de mantenir els ensenyaments alternatius, i per tant es podria entendre com una opció oberta.

SENSE ALTERNATIVES
Segons càlculs d'associacions de pares laiques, als col.legis públics ja només elegeixen classe de Religió un 60% dels alumnes de primària. Del 40% restant que es decanten per alternatives com estudi assistit, pràctiques informàtiques o activitats amb caràcter educatiu secundari, almenys un 20% abandonaria el centre si la legislació i l'horari l'hi permetés.
En secundària, els percentatges s'inverteixen: tot just demana classe de Religió un 30%, i un 60% dels alumnes deixarien les aules si no se'ls imposa una altra opció. A més a més, segons fonts d'Educació, aquetes matèries alternatives no poden estar vinculades a elements bàsics del currículum ni seran avaluables.
"La Religió ha perdut la batalla. Els centres hauran de posar aquestes classes al principi o al final de l'horari escolar i el mateix passarà amb l'assignatura alternativa davant l'opció d'anar al pati, al carrer o a casa", augura Luis María Cifuentes, portaveu de la Plataforma Ciutadana per una Societat Laica.

 

 

Tornar a Revista de Premsa