|
SOBRE L’ANOMENAT "PACTE PER A LA MILLORA DE LA QUALITAT DEL SISTEMA EDUCATIU A LA COMUNITAT VALENCIANA". |
|
SOBRE L’ANOMENAT "PACTE PER A LA MILLORA DE LA QUALITAT DEL SISTEMA EDUCATIU A LA COMUNITAT VALENCIANA". |
Primera lectura crítica i algunes propostes.
Del context i d’altres observacions prèvies.
La iniciativa d’un pacte escolar per part del Govern arriba al mateix temps que s’han convocat les eleccions generals i després de quatre anys d’aplicació sistemàtica de la política educativa del PP, caracteritzada, fonamentalment, per haver aprofundit la privatització de l’ensenyament i mantenir la xarxa pública en un estat de provisionalitat permanent.
De pretendre alguna cosa més que llançar un missatge en clau electoral – naturalment que no, ens han dit- o donar compte d’aquells assumptes que el Govern està obligat a posar en marxa – fent de la necessitat virtut- ha de ser canviar de política.
Per tant, només si l’ensenyament públic és el motor del nou sistema educatiu i, en conseqüència, passa a ser una prioritat del Govern, tindrà credibilitat la proposta. Només si es redreça l’esbiaxament conservador de la política actual per a passar a una política per a la majoria, especialment pensada per als sectors socials més necessitats d’atenció, es podrà guanyar el consens dels uns i dels altres. Només amb un debat real sobre necessitats reals, s’encertarà a prendre les mesures escaients.
Finalment, una obvietat: allò raonable per a un pacte és consensuar la política abans d’aplicar-la. No podem ignorar que durant més de quatre anys el Govern ha aplicat mesures, algunes irreversibles, amb les quals discrepem radicalment, precísament perquè actuen de forma decisiva sobre el funcionament del sistema educatiu. Per exemple, la normativa sobre l’admissió de l’alumnat, el model de formació (CEFIRES inclosos) o el sectarisme en matèria lingüística que en la pràctica erosiona la llibertat de càtedra. Llançar ara la idea d’un pacte escolar amb la finalitat de consensuar una política educativa global, però reeditant aquestes profundes discrepàncies, és arriscat. El principal entrebanc per a un pacte escolar és, doncs, la política educativa del Govern.
1, 2 I 3. SOBRE LA INTRODUCCIÓ I ELS PRINCIPIS BÀSICS.
Des de bon començament, es fa evident l’esbiaxament ideològic que impregna la proposta, més enllà del que és admissible, fins i tot per al lector més asèptic. Arranca amb una cita del propi Eduardo Zaplana -per a dir que l’ocupació ha de ser l’eix bàsic de l’educació- i continua tergiversant l’article 27 de la Constitució en atribuir-li un dels eixos principals de la seua política educativa: la suposada llibertat d’elecció de centre, alhora que es fa desaparèixer la llibertat de càtedra. Només que s’haguera citat, per exemple, la UNESCO, s’estaria possibilitant el consens i fonamentant adequadament els valors de l’Educació. I si se cita la Constitució, que siga literalment i no interessadament. Al mateix temps, les grans absències en els apartats introductoris són també òbvies: No es vincula expressament a les grans lleis que regulen l’educació (potser perquè el PP ha estat en contra de totes elles), no hi ha un suport directe a les finalitats centrals de la Reforma Educativa, ni un compromís explícit amb la cultura i la llengua del País Valencià, els referents principals que haurien de caracteritzar el nou sistema educatiu a casa nostra.
Per altra banda, cal materialitzar un compromís de finançament que indique l’esforç afegit que implica la voluntat de fer un pacte escolar, més enllà del que és la inversió ordinària, i això s’ha de concretar per capítols, si més no a grans trets, per poder entendre quin és l’abast del pacte en relació als grans temes: infraestructures, formació del professorat, recursos materials dels centres...
Finalment, s’hauria de consensuar, en primer lloc, el procediment per a la negociació i el debat de la proposta, sense exclusions de cap agent social o moviment cívic de fort arrelament a la comunitat educativa.
4. SOBRE ELS OBJECTIUS GENERALS
Pag. 4.Aquests dos objectius estan formulats de forma errònia, tot just al contrari del que cal: s’ha de garantir l’escolarització fins el setze anys per ser obligatòria i estendre la postobligatòria segons un índex d’escolarització adequat al nostra grau de desenvolupament.
. Estendre l'educació de zero a setze anys.
. Garantir l’escolarització de l’alumnat major de 16 anys en els nivells d’Educació Secundària no Obligatòria i Formació Professional.. Garantir el dret a l'educació en igualtat d'oportunitats, constituint la xarxa de centres sostinguts amb fons públics amb centres de titularitat pública i centres concertats, i vetlant per la correcta aplicació de les normes que regulen els processos d'admissió dels alumnes.
No compartim la consideració igualitària dels centres públics i privats per tal de garantir "el dret a l’educació en igualtat d’oportunitats" en tant en quant qui de fet ho assegura en qualsevol context territorial, cultural i socioeconòmic és la xarxa pública. En aquest sentit, és més encertat i més afavoridor del consens mantenir "la consideració de que l’educació és un dret la prestació del qual constitueix un servei públic i d’interés social en el que colabora l’ensenyament privat"
(Acuerdo social para la mejora de la calidad de la educación en Madrid. 19 de enero de 1999). Allò prioritari per a una Administració pública ha de ser el manteniment, l’extensió i la qualitat del sistema públic, abans que el sosteniment de centres privats.Per altra banda, pel que fa a la referència a l’aplicació de les normes que regulen els processos d’admissió d’alumnes, cal repetir que impossibiliten, de fet, la coordinació entre el primer i el segon de l’ESO quan s’imparteixen en col.legis de primària i instituts de secundària respectivament, la qual cosa contradiu allò regulat als Reglaments Orgànics i Funcionals dels centres públics. A més, aquestes normes, després dels canvis intriduïts pel Govern, determinen que els llocs escolars dels trams obligatoris als centres concertats són ocupats preferentment per l’alumnat que hi ha ingressat en educació infantil, tot i que aquest tram no és gratuït ni obligatori. Només si hi ha vacants sobrants es posen a disposició de la demanda externa al centre. Per aquests raons, entre d’altres, no hem donat ni podem donar suport a aquesta normativa.
. Satisfer la demanda dels Programes d'Educació Bilingüe, atenent a allò que s'ha disposat en la Llei 4/1983 d'Ús i Ensenyament del Valencià.
Ni l’Estatut d’Autonomia ni la Llei 4/83 es limiten a la satisfacció de la demanda dels Programes d’Educació bilingüe (com si en el nostre cas es tractara de llengües extrangeres) en tant en quant el valencià té l’estatus de llengua oficial i pròpia, però no gaudeix de la normalitat del castellà. Així doncs, s’ha d’actuar en la línia que assenyala la legislació i de forma molt decidida: "Hom atorgarà protecció i respecte especials a la recuperació del valencià". "L’Administració adoptarà les mesures que calguen per a garantir l’ús normal, la promoció i el coneixement del valencià". "El valencià, com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, ho és també de la Generalitat i de la seua Administració Pública". "Els alumnes han d’estar capacitats per a utilitzar, oralment i per escrit, el valencià en igualtat amb el castellà"."Els professors han de conèixer les dues llengües". En tots aquests aspectes legals cal formular objectius i posar en marxa mesures adients.
. Culminar el procés de construcció i adaptació de centres públics previst en el Mapa Escolar de la Comunitat Valenciana.
Ni el Mapa Escolar, com a proposta de l’Administració que aquesta gestiona i modifica al seu gust i criteri des de 1996, ni els terminis de les obres en centres públics, han estat consensuats mai amb cap sector de la comunitat educativa ni menys encara responen a la voluntat política majoritària de Les Corts Valencianes.
Pag.5.
El tractament de la diversitat és un concepte que implica una nova organització escolar i una nova metodologia, a la fi, una nova cultura escolar. No és sols una atenció més directa i personal. És un problema principal dels nostres centres. L’Adminsitració no va consensuar amb els sindicats la normativa sobre diversitat.
. Promoure la integració dels alumnes amb necessitats educatives especials.
La integració -la inclusió, com prefereix el propi text més avant- és un fet a les nostres escoles i instituts. No és, per tant, cosa de promoure-la, sinó de realitzar-la com cal, amb els mitjans materials, humans i organitzatius adequats.
Per tant, cal desplegar el Decret 39/98 sobre atenció a l’alumnat amb necessitats educatives especials.. Revaloritzar la figura del professor, promovent la seua estabilitat i homologant les seues retribucions a les dels professors de les Comunitats Autònomes que tenen similar configuració i competències.
Certament, la professió docent es revaloritza si s’exerceix des de l’estabilitat laboral i està degudament remunerada, però també amb campanyes informatives sobre la importància de la seua funció social que s’oposen a estereotipus, tòpics, prejudicis i mostres de manca de respecte. També amb actuacions administratives diligents en matèria de responsabilitat civil i patrimonial que dissuadisquen els ciutadans de procedir judicialment contra el professorat. I rellevant-lo de tasques burocràtiques que avui ocupen una bona part del seu temps, especialment en educació infantil i primària.
. Potenciar la formació del professorat, la investigació i innovació pedagògica, l'orientació educativa i l'avaluació del sistema.
Aquesta formulació genèrica se sustenta en la pràctica en un model que no compartim. En la negociació dels CEFIRE no es va acceptar cap de les nostres propostes, però és que a hores d’ara els mantenen amb una política de personal per designació, fora dels procediments establerts per al seu nomenament. Res es diu de la formació autònoma del professorat ni de la formació en centres els pressupostos de la qual han baixat en centres públics i han augmentat en centres concertats. S’ignora els MRPs, les Escoles d’Estiu...’
. Afavorir la participació dels sindicats, pares i alumnes, a través dels òrgans on estan representats, en l'estudi, discussió i negociació dels assumptes que afecten a la comunitat educativa i en l'elaboració de la normativa sobre educació.
Ací cal reivindicar El Consell Escolar Valencià, òrgan de participació per excel.lència del conjunt de la comunitat educativa, amb una trajectòria de treball en plenari i, per tant, de diàleg social, que el distingeix entre tots els de l’Estat.
. Impulsar la nova Formació Professional, integrant-la amb les polítiques d’ocupació i desenrotllant-la d’acord amb el teixit productiu i de servicis propis de la Comunitat Valenciana.
Cal elaborar el Mapa, però en funció d’un model propi del qual ni s’ha començat a parlar. El Mapa ha de ser la planificació d’allò que necessitem i volem tenir.
. Elaborar el Mapa de Formació de Persones Adultes.
I comprometre’s amb la Llei de la Formació de Persones Adultes, amb el desplegament de la totalitat del seus aspectes.
. Garantir atenció psicopedagògica als alumnes dels distints nivells d'ensenyança no universitària.
Cal treure la Inspecció Educativa del "forat negre" en què la té l’Administració des de 1995, amb un incompliment flagrant de la normativa. A hores d’ara, continua el nomenament a dit dels inspectors.
. Desenrotllar una política de personal que garantisca l'estabilitat del professorat com a factor de qualitat del sistema educatiu.
L’actuació de l’Administració és contradictòria amb la mesura que es formula en l’apartat 5.19 sobre oferta d’ocupació pública on es parla d’un accés diferenciat per al professorat interí, però la Conselleria no està proposant açò al MEC.
5. SOBRE ELS OBJECTIUS ESPECÍFICS
Després de 10 anys d’aprovada la LOGSE, és la primera vegada que s’aborda el tractament de l’Educació Infantil de 0 -3 anys. No és cert, però, que en el nostre cas s’haja de fer sense un referent educatiu escolar. Les Escoles Infantils de la Generalitat així com les que constituien l’antic Patronat Municipal de València van desenvolupar un model educatiu per a aquestes edats molt valorat dins i fora del País Valencià. Ara mateix, algunes d’aquelles "escoletes" continuen aplicant i desenvolupant aquell model compromés amb valors educatius universals i permanents alhora que integren la participació de les famílies i el context social i cultural que les envolta. Són, en suma, un model valencià d’Escola Infantil en la línia del que diu la LOGSE que forma part del nostre patrimoni cívic i educatiu.
Pag. 7 i 8.
Com es pot veure, ni en la introducció d’aquest apartat ni en l’objectiu assenyalat ni en les mesures a aplicar apareix el compromís de construir una xarxa pública, ans al contrari, el que es preveu són ajudes econòmiques a l’alumnat, és a dir, una oferta no gratuïta i, per tant, majoritàriament privada. El compromís es queda en la regulació, la programació de l’oferta. Com els recursos van a ser necessàriament limitats, caldria que serviren per posar en marxa en primer lloc una xarxa pública d’Escoles Infantils, tot comptant amb les de la Generalitat i les de titularitat municipal.
5.2. EDUCACIÓ INFANTIL SEGON CICLE (3-6 anys) I PRIMÀRIA (6-12 anys)
Aquest objectiu hauria d’estar aconseguit a hores d’ara, segons allò previst a l’Acord de plantilles de 1996. Reeditar-lo ara no respon a les intencions de la Conselleria ja que els seus representants en el CEV acabaen de votar en contra de la proposta de l’STEPV-Iv consistent, literalment, a que tots els col.legis públics feren l’oferta d’escolarització de 3 anys i que fora la demanda la que determinara les unitats que calia per al curs 2000-01. Així les coses, la redacció d’aquest apartat hauria de ser inequívoca i s’hauria de materialitzar ja en la planificació del curs vinent.
2.Consolidar les plantilles del personal docent als col·legis públics, en tota la xarxa, de les noves especialitats de la Llei Orgànica d'Ordenació General del Sistema Educatiu (LOGSE), en l'Educació Primària (Educació Musical, Educació Física, Idioma Estranger).
3.Generalitzar les plantilles docents d'Educació Primària per a centres concertats .
4.Desenrotllar el Reglament Orgànic i funcional de les Escoles d'Educació Infantil i dels col·legis d'Educació Primària, Decret 233/1997.
És anacrònica l’Ordre del 92 actualment vigent i, per tant, cal fer-ne una de nova per desenrotllar el ROF. Però dir-ho no ens condueix a res. La qüestió és que els esborranys d’aquesta nova ordre que dormen als calaixos de l’Administració estan molt lluny de les espectatives dels sindicats. Molt haurien de canviar les coses perque aquest objectiu tinguera una resolució satisfactòria.
5.Adequar, ampliar o renovar les infraestructures dels col·legis.
Els plans de la Conselleria en aquest punt no responen a les necessitats reals dels centres. Només que en Educació Infantil l’adequació necessària afecta a molts més centres dels que hi figuren en la relació d’obres coneguda. Moltes unitats de 3 anys s’han posat en marxa enviant una mestra més i punt. Per tant, sols si estiguerem d’acord amb el que cal fer es podria donar per bo l’objectiu. Formulat en termes genèrics no és útil.
6.Possibilitar l'analogia retributiva del professorat dels centres concertats amb el professorat dels centres públics.
Possibilitar no és la paraula. La Conselleria té el compromís de fer-ho.
Cal un objectiu que dote els centres públics de més recursos econòmics atés que el seu pressupost està congelat de fa molts anys, mentre l’IPC creix tots els anys.
MESURES:
1.Creació d'unitats d'Educació Infantil (3 anys) en Col·legis Públics per a atendre la generalització de la demanda escolar en este nivell.
Ens remetem a l’objectiu: cal generalitzar l’oferta i respondre a la demanda.
2. Elaboració de l'Ordre d'organització i funcionament de les Escoles Infantils i Col·legis d'Educació Primària.
Elaborar-la és la seua obligació. Consensuar-la no ha estat possible fins ara. No es tracta, per tant, de signar ara en blanc.
3. Implantació als centres privats concertats, en l'exercici pressupostari de l'any 2000, de les plantilles d'Educació Primària subscrites en el Document sobre la Implantació de la Reforma Educativa als centres concertats de la Comunitat Valenciana, així com els complements retributius per l'exercici de la funció directiva.
A pesar del que diu el text, la Conselleria ha dit que no pensa complir "... els mateixos terminis". Caldrà un exercici de sinceritat respecte a aquesta analogia retributiva.
No hi ha cap mesura que reponga a l’objectiu d’"adequar, ampliar o renovar les infraestructures dels col.legis". El primer que caldria fer és un estudi per conèixer les deficiències i on són. L’STEPV-Iv té ddades concretes.
Cal augmentar significativament el pressupost dels centres públics, congelat des de fa anys, per atendre les despesses ordinàries.
5.3. EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA, BATXILLERATS I CICLES FORMATIUS
La Llei Orgànica d'Ordenació General del Sistema Educatiu (LOGSE) establix una estructura d'ensenyances molt diferent de la determinada en la Llei General d'Educació, ja que part del tram educatiu atribuït a l'Educació General Bàsica (EGB) i, per tant, impartit, fins fa pocs anys, en centres d'Educació General Bàsica, passa a constituir l'Educació Secundària Obligatòria que haurà d'impartir-se en Instituts o centres de Secundària. Així mateix, la generalització de l'escolarització obligatòria en l'educació secundària (ESO) comporta el desenrotllament d'actuacions i mesures per al tractament de la diversitat de l'alumnat que el necessita, a fi que este puga aconseguir la formació bàsica. Si a això li afegim que varia de forma decisiva la competència del professorat per a impartir les noves ensenyances en relació amb les que s'estan extingint, i que les infraestructures dels centres exigixen diferents dotacions per a impartir les noves ensenyances, tot això fa que l'Educació Secundària Obligatòria, el Batxillerat i els Cicles Formatius de la Formació Professional siguen els grans protagonistes de la reforma educativa.
S’han assenyalat els temes claus en aquest apartat, però ni es veu una voluntat de respondre adequadament ni de consensuar les actuacions amb els sindicats. Per exemple, repetim que l’Ordre que regula l’atenció a la diversitat no està consensuada, com tampoc el ritme d’inversions en infraestructures.
Per altra banda, incomprensiblement, la proposta diu poca cosa sobre Batxillerats mentre s’estén molt en Cicles Formatius.
OBJECTIUS:
És anacrònica l’Ordre del 92 actualment vigent i, per tant, cal fer-ne una de nova per desenrotllar el ROF. Però dir-ho no ens condueix a res. La qüestió és que els esborranys d’aquesta nova ordre que dormen als calaixos de l’Administració estan molt lluny de les espectatives dels sindicats. Molt haurien de canviar les coses perque aquest objectiu tinguera una resolució satisfactòria.
4. Incorporar el primer cicle d'Educació Secundària Obligatòria (ESO) als Instituts de Secundària.
La qüestió és quan, perquè els compromisos de l’Administració en matèria de construccions no s’acompleixen (i això que són els seus, no els ha negociat amb ningú) i on ja és possible aquesta incorporació de vegades no es fa per por a la reacció de sectors de la població. En aquest punt, pràcticament es signaria en blanc.
5.Incrementar la taxa d'escolarització de la població que cursa ensenyances postobligatòries (Batxillerat i Cicles Formatius).
Convindria fixar una taxa de referència que assenyale l’abast que han de tenir aquests ensenyaments en relació a la població escolar. En cap cas hauria de ser inferior al 70%.
6. Possibilitar l'analogia retributiva del professorat dels centres concertats amb el professorat dels centres públics.
És un compromís adquirit mitjançant un acord Administració-sindicats que s’ha de complir, no possibilitar.
7. Elaborar i desplegar els criteris que han de regir el funcionament dels departaments d'activitats complementàries i extraescolars en els centres d'Educació Secundària.
A l’Ensenyament Secundari també cal adequar, ampliar o renovar les infraestructures dels instituts, així com proveir de recursos materials els centres per desenrotllar els seus propis programes. Sense espais no va a ser possible noves formes organitzatives de l’activitat docent, especialment l’atenció a la diversitat.
MESURES:
Les plantilles estaran en relació a l’oferta i l’oferta s’ha de planificar.
3. Negociació amb les organitzacions empresarials i sindicals del sector de l'ensenyança concertada dels models de plantilles dels centres concertats d'Educació Secundària i cicles formatius, així com l'aplicació dels complements retributius per l'exercici de la funció de la direcció d'estudis i de la direcció de departament.
Cal incloure mesures per al nou objectiu, així com actualitzar els mòduls econòmics que reben els centres per atendre la despesa ordinària atés que el pressupost que reben està pràcticament congelat des de fa anys.
5.4. AJUDES
Aquest capítol -a continuació dels ensenyaments obligatoris- s’hauria de dedicar a la gratuïtat de l’ensenyament. S’hauria de canviar el plantejament de tot el capítol. Però és que, a més, no compartim els objectius en la mesura que estan adreçats, sobretot, a procurar l’elecció de centre, un objectiu que ni compartim ni considerem rellevant.
5.5. BEQUES
En aquest capítol també s’ha de materialitzar un avanç significatiu cap a la gratuïtat total de l’ensenyament. S’hauria de procurar el servei de menjador i transport escolar a tot l’alumnat que ho necesite en la xarxa pública, així com donar passes significatives en la gratuïtat dels llibres de text.
5.6. FORMACIÓ PROFESIONAL
Amb diferència, és el capítol més desenvolupat de tota la proposta. A grans trets, és, com la resta, una declaració d’intencions, però hi conté algunes propostes novedoses. A continuació fem algunes aportacions que la completen.
- Hem d’insistir, una vegada més, que cal dotar els instituts que imparteixen la Formació Professional amb més recursos materials i amb més pressupost per al seu manteniment.
- Tot el sistma integrat de la Formació Professional (reglada, ocupacional i contínua) es pot impartir des dels instituts. Així, a més, es multiplicaria l’ús del recursos existents i s’obtindria una major rendibilitat social d’eixes dotacions. No estem per propiciar interessos privats mitjançant la formació.
- Cal avançar en el desenvolupament curricular propi. Per exemple, Comerç Exterior està preparat i no s’ha posat en marxa.
- Els cicles de grau mitjà més curts en la seua durada -poc més d’un any- caldria ampliar-los fins els dos anys per una qüestió de qualitat.
- Les estades del professorat a les empreses cal considerar-les imprescindibles per a l’actualització i, en conseqüència, hauria de ser obligatori el reciclatge del professorat a les empreses.
5.7. PROGRAMES DE GARANTIA SOCIAL
Els Programes de Garantia Social, d'acord amb l'article 32.2 de la Llei Orgànica d'Ordenació General del Sistema Educatiu (LOGSE), tenen com a finalitat proporcionar a l'alumnat que no assolix els objectius previstos en l'Educació Secundària Obligatòria una formació bàsica i professional que els permeta incorporar-se a la vida activa o a prosseguir estudis.
OBJECTIU:
Proporcionar una formació bàsica i professional als alumnes que no aconseguisquen els objectius previstos en l'Educació Secundària Obligatòria que els permeta incorporar-se a la vida activa o prosseguir els seus estudis i promoure la col·laboració de l'Administració Local amb les administracions educatives en el desplegament d'estos programes.
MESURES:
1. Desenrotllament de l'Ordre conjunta de les conselleries d'Ocupació i de Cultura, Educació i Ciència per a la concessió d'ajudes per a la promoció dels Programes de Garantia Social (PGS) per entitats públiques i entitats sense ànim de lucre.
La Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, en estreta col·laboració amb la Conselleria d'Ocupació, ha desenrotllat un model propi de col·laboració en el qual han participat les administracions locals i provincials, així com distintes entitats, que ha permés facilitar este tipus de formació, professionalitzadora i no reglada, a molts jóvens de la nostra Comunitat. Les profitoses col·laboracions establides, i l'experiència acumulada amb els agents implicats en estes accions, possibiliten el disseny d'un marc diversificat que, atenent a l'heterogeneïtat d'este col·lectiu i amb la denominació comuna de Programes de Garantia Social, els facilite la seua formació i posterior inserció laboral. Açò constituïx un sistema integrat de formació professionalitzadora, que va en el sentit del vigent Pla Nacional de Formació Professional.
2. Potenciació de la implantació dels Programes de Garantia Social (PGS) als Instituts d'Educació Secundària.
S’hauria d’invertir l’ordre d’aquests dos primers objectius i la implantació d’aquests programes seria bo que es fera en tots els instituts ja que la demanda potencial es troba en qualsevol d’ells i, en eixe cas, interessa harmonitzar les seues condicions. Tots els instituts han de tenir la mateixa consideració social.
3. Realització, dins del Pla Anual de Formació del Professorat, de les accions formatives corresponents dirigides al professorat que impartix Programes de Garantia Social.
5.11. APRENENTATGE DE LLENGÜES
El títol d’aquest apartat no respon a la nostra realitat lingüística ni a la seua concreció en el sistema educatiu. L’aprenentatge de llengües és comú a tots els sistemes educatius, però sols un país amb llengua pròpia, en un estat plurilingüe, ha de configurar el seu sistema educatiu a partir de Programes d’Educació Bilingüe, que és el títol adient.
El fet de viure en una comunitat bilingüe com la nostra oferix al nostre alumnat més possibilitats per a realitzar un aprenentatge escolar i pràctic de les llengües presents en la societat. En una educació bilingüe l'alumnat suma un segon idioma al propi repertori d'habilitats.
OBJECTIU:
Que els i les alumnes de la Comunitat Valenciana, al finalitzar els seus estudis obligatoris, aconseguisquen la plena competència lingüística per a l'ús dels dos idiomes oficials de la nostra Comunitat: valencià i castellà, així com millorar la seua competència en llengües estrangeres.
MESURES:
1. Suport i consolidació dels programes bilingües:
Programa d'Incorporació Progressiva (PIP).
Programa d'Immersió Lingüística (PIL).
Programa d'Ensenyament en Valencià (PEV).
Programa d'Educació Bilingüe Enriquit (PEBE)
2. Elaboració de materials de suport per a l'aplicació dels mencionats programes.
3. Cursos de formació del professorat que tenen com a objectiu fonamental la formació lingüisticotècnica en valencià i la preparació del professorat en les noves teories de l'aprenentatge de llengües.
Aquests cursos s’ha d’oferir al professorat que forma les borses de treball, i no sols a qui està en actiu, per tal de tenir recursos humans amb competència lingüística en el moment que es necessiten els seus serveis.
4.Avaluació del Programa d'Educació Bilingüe Enriquit (PEBE).
És sorprenent que no es plantege aquesta avaluació per als programes que realment configuren el bilingüisme del nostre sistema educatiu atés que estan en tots els centres, presenten moltes irregularitats en el seu funcionament i encara hi ha llacunes normatives o que precisen una revisió dels seus efectes. D’aquesta avaluació s’obtindrien moltes mesures a aplicar que són molt més importants pel seu abast que el PEBE. Apuntem algunes propostes al final d’aquest capítol.
5. Anticipació de la introducció d'una llengua estrangera en el segon cicle d'Educació Infantil, ampliant l'oferta del Programa d'Educació Bilingüe Enriquit (PEBE).
Aquesta mesura ha d’anar associada a la provisió de mitjans materials i humans als centres i als serveis implicats (Assessoria Didàctica per a l’Ensenyament en Valencià, Assessoria de Llengües Estrangeres, Assessoria de Llengües Maternes), així com d’una formació específica, tant per al professorat afectat com per a la inspecció i el serveis de suport als centres.
6.Potenciar l'aprenentatge de les llengües estrangeres en Educació Secundària.
En Educació Secundària les carències de tot tipus pel que fa a l’ensenyament en valencià haurien de ser un objectiu prioritari que inspirara un conjunt de mesures urgents. A més, tot i que siga un objectiu del sistema educatiu l’aprenentatge de llengües estrangeres, no és cap objectiu dels Programes d’Educació Bilingüe.
7.Desenrotllament de la normativa que possibilite obtindre el certificat corresponent al Cicle Elemental de les Escoles Oficials d'Idiomes en l'Educació Secundària.
Aportació general a la proposta.
Un coneixement de com funcionen els Programes d’Educació Bilingüe necessiten mesures concretes en relació als següents aspectes:
. S’ha de garantir la continuïtat d’aquests programes en Educació Secundària per a la qual cosa cal procedir a classificar llocs de treball, determinar plantilles i organitzar la formació del professorat.
. No té sentit que en el mateix sistema educatiu hi haja alumnat monolingüe i bilingüe. Un sistema que siga coherent amb les seues finalitats i que no discrimine l’alumnat en funció del lloc de residència ha d’assegurar a tothom el dret a conèixer les dues llengües oficials. Per tant, s’ha de procedir a regular les exempcions amb l’objectiu que d’evitar aquesta situació.
. S’ha de possibilitar l’ensenyament en valencià en l’ensenyament postobligatori i especialitzat: cicles formatius, conservatoris, Arts i Oficis, etc...
. El coneixement d’ambdues llengües s’ha d’exigir a tot el professorat en tots els trams i especialitats de l’Ensenyament Obligatori.
. El coneixement del valencià ha de ser un requisit en el sistema d’accés a la Funció Pública Docent, concursos de trasllats i comissions de servei perquè l’aplicació dels programes siga possible en condicions de qualitat.
. Igualment, ha de ser un requisit en la xarxa de CEFIRE i en la Inspecció Educativa i en tots els serveis d’avaluació, seguiment i suport en el Sistema Educatiu.
. S’ha d’incentivar decidídament que els centres privats concertats també impartesquen programes d’ensenyament en valencià o d’immersió lingüística. Actualment, pel que fa a les llengües oficials, hi ha també una doble xarxa: escola pública en valencià i escola privada en castellà.
. Cal aconseguir l’acompliment del Programa d’Incorporació Progressiva en tots el seus aspectes per a la qual cosa és determinant la col.laboració de la Inspecció Educativa.
. Les sol.licituds de tractament lingüístic diferent en els Programes d’Incorporació Progressiva han de quedar limitades a alumnes d’incorporació tardana al nostre sistema educatiu i a residents temporals, sempre i quan es justifique el desconeixement de la llengua. La situació "d’ensenyament a la carta" que provoquen actualment aquestes sol.licituds, desprovistes de tota justificació, és absurda, contradiu l’autonomia dels centres i l’aprovació democràtica del Projecte Educatiu pel Consell Escolar.
. L’Administració s’ha adreçar als centres sempre en valencià, ha d’assumir que ha de ser el motor de la normalització als centres educatius.
5.12. NOVES TECNOLOGIES (INFOCOLE)No s’han complit encara els objectius de la primera fase i això que afecta a pocs centres. No és creïble, per tant, la seua generalització. En definitiva, quin model, com, amb quin pressupost, en quins terminis, se seleccionaran els següents centres, es formarà el professorat (no es tracta de fer un curset d’Internet, com ara) es tindrà previst l’assessorament tècnic a les aules, o es deixarà tot al voluntarisme del professorat?
OBJECTIU:
Acostar l'escola a la realitat quotidiana dels alumnes i educar els alumnes en l'ús de les noves tecnologies de la informació, promovent l'ús de la "ciberètica" i augmentant la presència del valencià i del castellà en les pàgines web.
MESURES:
1.Extensió de la xarxa de Projecte INFOCOLE a tots els centres educatius de la nostra Comunitat.
2.Creació de material audiovisual i multimèdia adaptat a les necessitats educatives reals.
3.Formació del professorat en este camp mitjançant cursos específics sobre noves tecnologies, el seu ús escolar i didàctic i la seua integració en la societat.
4.Establiment de convenis amb institucions per a impulsar l'ús de les noves tecnologies en l'educació, l'elaboració de materials i per a la formació del professorat.
Si es valorara el que s’ha fet fins ara es voria que els convenis amb institucions i empreses privades no han donat resultats positius, per exemple, no funcionen les pàgines centrals d’INFOCOLE.
5.13. EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA
La compensació de les desigualtats en educació, que fonamentalment afecta l’alumnat desfavorit per raons de tipus sociocultural, econòmic, ètnic o geogràfic, ha de ser un aspecte prioritari. Els objectius i actuacions han d'estar dirigits a la consecució d'una situació d'igualtat respecte de l'alumnat no desfavorit, tant pel que fa a "la situació d'entrada" com a "la situació d'eixida". Amb això, es progressarà en la consecució d'una efectiva igualtat d'oportunitats. En este sentit, s'ha d'aprofundir en les actuacions que ja es vénen realitzant de manera que, a tal fi, es fixen com a objectius i actuacions els que, a continuació, s'especifiquen.
OBJECTIUS:
1.Crear un nou marc legal que, per mitjà del desenrotllament del capítol V de la Llei Orgànica d'Ordenació General del Sistema Educatiu (LOGSE), regule les actuacions de compensació educativa.
2.Ampliar els nivells d'intervenció en l'actuació de l'educació compensatòria.
3.Fomentar l'escolarització de l'alumnat que estiga en situacions de risc, evitant l'absentisme i abandó escolar.
4.Incrementar la política d'ajudes i beques per a material escolar i servicis complementaris (menjador i transport).
5.Augmentar els nivells d'atenció educativa d'este tipus d'alumnes, a través de l'aplicació de criteris singulars als Centres d'Acció Educativa Singular (CAUS) i en aquells centres que apliquen Programes d'Acció Educativa Preferent (PAEP).
6.Millorar la qualitat educativa dels centres ubicats en zones rurals.
7.Fomentar la constitució dels Col·legis Rurals Agrupats (CRA).
Augmentar i potenciar els nivells de coordinació amb altres administracions (ajuntaments, diputacions, Conselleria de Benestar Social), a fi de millorar les actuacions conjuntes.
Actualment, s’han congelat partides i en la pràctica s’ha reduït el finançament a centres PAEP. Açò s’ha traduït en que les quantitats percebudes pels centres públics han baixat mentre les rebudes pels centres privats concertats són molt superiors.
5.16. INSTITUT VALENCIÀ D'AVALUACIÓ I QUALITAT EDUCATIVA (IVECE)
És curiós que la sigla siga en castellà o, més que curiós, simptomàtic de que la nostra Conselleria d’Educació treballa en castellà i tradueix després.
L’ "IVAQUE" ha merescut un informe no aprovatori del Consell Escolar Valencià per la seua concepció i composició. Es tracta d’un aparell administratiu més que en absolut reflectirà la valoració que del funcionament del sistema educatiu puga fer la comunitat educativa. La seua dotació pressupostària per posar-lo en marxa és ridícula ja que es considera com un servei administratiu dels més reduïts dels que funcionen en l’Administració, la qual cosa confirma la nostra valoració i l’incapacita per fer avaluacions qualificades.
5.18. RETRIBUCIONS DEL PROFESSORAT
La situació plantejada últimamente a Espanya en el tema de retribucions del professorat de nivells no universitaris, com a conseqüència dels distints acords aconseguits en algunes comunitats autònomes, feia necessari garantir l'homologació del sistema retributiu dels nostres docents amb el d'aquelles comunitats autònomes amb similar configuració i competències.
Aquest punt es situa en el passat. Caldria pensar en el futur. Per a l’STEPV-Iv s’ha de plantejar la modificació de l’actual sistema retributiu basat en els sexennis, per injust i discriminatori.
Conclusió provisional. Des de l’STEPV-Iv no hem vist en aquesta proposta un canvi de la política educativa seguida fins ara pel Govern. Hi ha, això si, un referència del que cal fer encara, en uns casos més detallada, en d’altres esboçada. D’altres temes, pràcticament no es diu res. Al mateix temps, es donen per bones moltes mesures i actuacions anteriors que no mai han sigut consensuades i, per tant, no té molt de sentit reeditar-les ara si no és per canviar-les. És evident que el Govern, amb aquesta proposta, pretén revalidar la seua política envers l’ensenyament privat, tot considerant-lo en igualtat amb la xarxa pública. Ni la funció social que ha de complir el sistema educatiu ni l’estat de provisionalitat en què es troba l’ensenyament públic fan possible un consens sobre aquesta qüestió. La prioritat del Govern ha de ser l’ensenyament públic. Per tot açò, pensem que la proposta no és realista, en tant en quant no està pensada en clau de consens.
Febrer de 2000
anar al començament | informacions actuals | All-i-Oli | Principal
