|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
1. Què diu la
legalitat vigent sobre lesions derivades del funcionament
objectiu del servei públic (no de culpa o negligència dels
funcionaris)?
L’article 139.1 de la Llei de Règim Jurídic de les
Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, estableix
la responsabilitat patrimonial de l’Administració en els termes següents:
"Els particulars tindran dret a ser
indemnitzats per les Administracions Públiques corresponents de tota lesió
que patisquen en qualsevol dels seus bens i drets, tret en els casos de força
major, sempre que la lesió siga conseqüència del funcionament normal o
anormal dels serveis públics". El punt 2 d’aquest
article afegeix que "En tot cas el dany al·legat
haurà de ser efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat en relació
amb una persona o grup de persones". A més l’article
141.1 estableix que "Sols seran indemnitzables
les lesions produïdes al particular provinents de danys que aquest no tinga
el deure jurídic de suportar d’acord amb la Llei. No seran
indemnitzables els danys que es deriven de fets o circumstàncies que no
s’hagueren pogut preveure o evitar segons l’estat dels coneixements de
la ciència o de la tècnica existents en el moment de la producció
d’aquells, tot això sense perjudici de les prestacions assistencials
o econòmiques que les lleis puguen establir per aquests casos".
2. Què establia la
sentència del Tribunal Superior de Justícia
de la Comunitat Valenciana?
"Entén la Sala que no
determinant-se racionalment com a causa de la mort una altra que no siga
l’accident ressenyat i havent ocorregut aquest en l’àmbit d’una
activitat esportiva realitzada dintre de l’Institut de titularitat de
l’Administració demandada i del seu horari lectiu, dit resultat és
netament imputable al funcionament del servei públic educatiu; això és
així en quant que un els títols d’imputació que abans hem assenyalat en
la configuració jurisprudencial de la responsabilitat patrimonial
administrativa és la del funcionament ordinari del servei públic. En el
present cas, no existeix dubte sobre el fet que els alumnes es trobaven
jugant al futbol –activitat esportiva normal i habitual- com
alternativa a la realització d’un examen pels que havien de recuperar
l’assignatura i açò és correcte i conforme al normal funcionament
del servei públic; si dintre d’aquesta activitat s’esdevé un malaurat
accident amb la conseqüència dolorosa del traspàs d’un usuari del
servei públic, és evident que ens trobem de ple dintre del supòsit donat
citat d’imputació del resultat al referit servei públic educatiu
–sense que això implique cap judici de desvalor respecte d’aquest- i,
per tant, conforme a la normativa i doctrina exposada s’incardina dintre
del supòsit de fet determinant de la responsabilitat administrativa".
3. Què argumenta el
Tribunal Suprem per anul·lar la sentència del
Tribunal Superior i per tant el criteri emprat per aquest?
El Tribunal Suprem considera que la responsabilitat
patrimonial de les administracions per existir ha d’anar vinculada a que
es produisca un nexe causal directe i immediat del funcionament del servei
amb els danys produïts, al·ludeix a que hi haja efectivament un fer de
l’Administració o una falta d’actuació. No es discuteix si es tracta o
no d’un cas de força major, únic supòsit que la llei considera com a
causa de no imputabilitat, sinó que el fallo es basa en el següent
criteri: "La prestació per l’Administració
d’un determinat servei públic i la titularitat per part d’aquella de la
infrastructura material per a la seua prestació no implica que el vigent
sistema de responsabilitat patrimonial objectiva de les Administracions Públiques
convertisca a aquestes en asseguradores universals de tots els riscs amb la
finalitat de prevenir qualsevol eventualitat desfavorable o danyosa per als
administrats que puga produir-se amb independència de l’actuació
administrativa, perquè al contrari es transformaria aquell en un sistema
providencialista no contemplat en el nostre ordenament jurídic".
Per al TS la lesió produïda "sols és
demostrativa que en el centre es desenvolupava una activitat física,
integrant de la completa educació, però en si mateixa insuficient per a
vincular el dany a la gestió pública, la prestació del servei públic
docent alié a la causació d’aquell", es trobem tan
sols davant d’un "mero lance de juego
practicat per xiquets que ha de ser considerat com alié a les prestacions
exigibles al servei públic docent".
4. Quina és la
interpretació d l’STEPV-IV de l’abast
d’aquesta sentència del TS?
Aquesta sentència, encara que és coincident amb altres,
representa una interpretació restrictiva respecte a la del TSJCV i altres més
de l’abast de l’article 139 de la Llei de Règim Jurídic de les
Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, el qual
estableix la responsabilitat patrimonial de l’Administració. Contradiu
criteris ja establerts d’antic respecte als pressupòsits de la responsabilitat
objectiva (aquella que no requereix de la presència de culpa, negligència
o dol per part dels funcionaris) la base de la qual es troba en la
consideració que qui es beneficia d’un risc o el crea ha de respondre. Ès
a dir, qui genera una situació en la qual involucra a particulars siguen
empleats o usuaris d’un servei públic o privat en què aquests han de
seguir pautes, procediments o conductes reglades han de estar a les conseqüències
lesives derivades del seu desenvolupament, encara que no es trobe un nexe
causal immediat o directe entre els danys i una actuació o no actuació de
la Administració. Naturalment en aquest cas correspon respondre a la
Administració, no als seus funcionaris, perquè no han incorregut en cap
mena de culpa o negligència. En aquest sentit anava la sentència del
Tribunal Superior de la Comunitat Valenciana ara anul·lada pel Tribunal
Suprem.
5. Qui són els directament
afectats per la sentència del TS?
Els afectats són les famílies que poden no veure
garantides des del punt de vista econòmic les indemnitzacions dels efectes
lesius produïts accidentalment sense el nexe causal que el Tribunal Suprem
exigeix per a que puguen produir-se les indemnitzacions, encara que els fets
es donen en horari escolar i al llarg del desenvolupament d’activitats pròpies
del centre educatiu. Serien aleshores necessàries mesures alternatives per
tal de percebre indemnitzacions pels danys patits.
6. En què afecta al
professorat?
La sentència del TS no afecta, en principi, per a res a
l’status preexistent de la responsabilitat civil del professorat, és a
dir, de les repercussions econòmiques que puguen derivar-se dels seus actes
o omissions, perquè la sentència no tracta en absolut d’això, ni molt
menys de la responsabilitat penal estricta que deriva de faltes o delictes
comesos. La sentència parla de la responsabilitat patrimonial de les
administracions públiques com a tals en casos d’accidents no imputables a
ningú, derivada del funcionament normal o anormal dels serveis públics.
Per tant, queda com estava la cobertura que existeix a la
Generalitat Valenciana en el sentit que el professorat gaudeix d’una pòlissa
d’assegurances signada per l’Administració per fer-se càrrec de la
responsabilitat de caire econòmic que el tribunals puguen atribuir a
qualsevol membre del professorat derivada d’actes o omissions imputables a
la seua culpa o negligència.
No obstant, l’absència de responsabilitat patrimonial
objectiva de caire administratiu, pot provocar que la satisfacció de les
indemnitzacions es busque per part de les famílies per la via civil o penal
inculpant el professorat, que es pot veure sotmés a compareixences davant
dels tribunals per suposades culpes o negligències. Tot per poder
aconseguir justes indemnitzacions per lesions causades pel desenvolupament
normal o anormal dels serveis públics. En eixa hipotètica situació, és
previsible que els jutges consideren que si la responsabilitat patrimonial
objectiva de l’Administració no es reconeix, molt menys hauran
d’estimar-se els recursos presentats per la via civil o penal: si per
indemnitzar per via administrativa ha de demostrar-se nexe de causalitat
entre el dany i el servei públic, en absència d’aquest nexe difícilment
s’ha d’admetre l’existència de culpa o dol.
7. Quines mesures es
poden exigir de l’Administració
a partir d’aquesta sentència?
La sentència, en definitiva, deixa sense cobertura
suficient determinades situacions que un raonable "estat del
benestar" hauria de mantenir. S’hauria de propugnar que aquesta
garantia estiguera inclosa entre les prestacions socials a què els
ciutadans i les ciutadanes d’un Estat social i democràtic avançat
pugueren acollir-se, cosa que asseguraria la pacífica i tranquil·la
participació de la ciutadania en els serveis públics. Caldrà, doncs, un
intervenció legislativa dels poders públics que restituesca el sentit de
l’article anorreat per aquesta doctrina establerta pel TS. Com a mínim,
s’hauria d’establir la responsabilitat objectiva en termes absoluts cas
que es produïsca un resultat manifestament desproporcionat del
desenvolupament dels servis públics, és a dir que s’haurien
d’indemnitzar sempre aquells danys que per la seua importància i raresa
(mort, invalidesa, etc.) haurien d’obligar a tota la ciutadania a
compartir el patiments dels afectats donada la seua magnitud, per tal de
garantir l’existència de determinades activitats que són útils i necessàries
en el procés educatiu.
Mentrestant, l’Administració educativa, si més no,
hauria de pactar amb les AMPA una assegurança universal que cobrira la
totalitat de lesions produïdes en els centres.
Respecte al professorat, l’Administració hauria
d’elaborar un document informatiu que definisca amb precisió la
responsabilitat del professorat per saber a què atendre’s i per
normalitzar la vida escolar i dictar unes instruccions que regulen les
activitats escolars, extraescolars i complementàries i les mesures de
seguretat corresponents.
|
|
|
|
RESOLUCIÓ
DE LA CONSELLERIA DE CULTURA I EDUCACIÓ
Assumpte: Cobertura pòlissa responsabilitat civil.
Ref.:HG/du.
En relació amb la responsabilitat civil derivada de possibles
accidents que puguen produir-se entre l’alumnat dels centres
docents públics no universitaris dependents de la Conselleria de
Cultura i Educació, pose en el seu coneixement que esta Conselleria
continua mantenint vigent una pòlissa d’assegurança de
responsabilitat civil del personal de centres públics d’ensenyança
no universitària. Les cobertures de la dita pòlissa són:
- Quan a l’objecte del contracte:
1.- L’assegurança dels següents conceptes, en tot cas:
- La defensa jurídica davant del qualsevol ordre
jurisdiccional per accions o omissions del personal assegurat
en l’exercici de les seues funcions.
- Les fiances exigibles al personal assegurat.
- L’assegurança de responsabilitat civil de personal
assegurat, que es derive de sinistres causats per accions o
omissions, durant el termini d’execució del contracte, en l’exercici
deles seues funcions públiques, tant en activitats escolars com
extraescolars o complementàries quan, sense intervenció de
dol, siga declarat responsable per culpa o negligència greu.
- Quan al personal assegurat:
S’entén per personal assegurat, el personal docent no
universitari depenent de la Conselleria de Cultura i Educació,
així com la resta del personal que preste serveis en els centres
docents no universitaris de titularitat de la Generalitat Valenciana
i adscrits a la Conselleria de Cultura i Educació, inclòs el
personal dels serveis educatius d’inspecció, orientació i suport
escolar.
De tot la qual cosa li traslladem, als efectes de remetre l’oportuna
informació a tots els centres públcis no universitaris del seu
àmbit de gestió.
València, 29 d’octubre de 2002.
EL DIRECTOR GENERAL DE CENTRES DOCENTS
|
|
|
|
|