 |
|
STEPV-Iv INFORMA |
|
Mesa per l'Ensenyament en Valencià |
Comunicat de la MESA PER L’ENSENYAMENT EN VALENCIÀ sobre la publicació d’un Reial Decret que establiria per a les escoles oficials d’idiomes de l’Estat espanyol una titulació de "valencià"
València, 4 de desembre de 2003
Comunicat de la MESA PER L’ENSENYAMENT EN VALENCIÀ, moviment social integrat per Comissions Obreres del País Valencià, Sindicat de Treballadors i Treballadores de l’Ensenyament del País Valencia-Intersindical Valenciana, Unió General del Treballadors del País Valencià, Escola Valenciana-Federació d’Associacions per la Llengua, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, Confederació de Pares i Mares Gonçal Anaya, Plataforma d’Estudiants per la Llengua, professorat d’educació primària i secundària i professorat i personal de l’administració i serveis de les universitats valencianes.
Havent tingut coneixement que el Ministeri d’Educació i Ciència podria preparar la publicació d’un Reial Decret que establiria per a les escoles oficials d’idiomes de l’Estat espanyol una titulació de "valencià" diferent de la de "català" amb l’aprovació de la Generalitat Valenciana, la Mesa per l’Ensenyament en Valencià vol fer públiques les consideracions següents:
1. És una lamentable manipulació utilitzar la doble denominació de "valencià" i "català" que rep la nostra llengua en els estatuts d’autonomia dels diferents territoris per trencar la unitat idiomàtica.
2. Una mesura com la que es proposa entra en oberta contradicció amb les titulacions acadèmiques reconegudes pel mateix Estat: només hi ha una llicenciatura de Filologia Catalana, de la qual és equivalent o homologada l’antiga Filologia Hispànica (secció: valencià). A més, el títol de "valencià" impartit en les escoles oficials d’idiomes valencianes i el de "català" que s’imparteix en la resta de l’Estat s’han homologat fins ara en les dues direccions (el títol de "valencià" pel de "català" i a l’inrevés).
3. Juntament amb la denominació de "valencià", el nom de "català" ha estat aplicat a la llengua per valencians i no valencians des del segle XIV (quan les llengües romàniques comencen a tenir nom) fins a l’actualitat. Caldria que tothom assumís amb absoluta normalitat aquest fet i no ocultar-lo, tergiversar-lo ni usar-lo per a l’enfrontament social o la divisió de la llengua.
4. El Reial Decret que sembla preparar-se, presentat sota el pretext dels noms oficials no té cap justificació científica: sense eixir de l’àmbit de l’ensenyament oficial, és com si algú pretengués que "castellà" (única denominació recollida en la Constitució) i "espanyol" (com s’anomena en les escoles oficials d’idiomes) són dos idiomes diferents, per tal com els noms són també oficialment distints.
5. Si es dugués a terme, aquesta iniciativa legislativa resultaria encara més deplorable en la mesura que es tracta d’institucions públiques, com l’Estat espanyol i la Generalitat Valenciana, encarregades de vetlar per un bé públic tan valuós com la llengua pròpia i oficial, que les administracions estatal i valenciana tenen l’obligació constitucional i estatutària de defensar, promoure i usar, coses que només compleixen ocasionalment.
6. Les dues denominacions són absolutament compatibles des del punt de vista de la filologia i de la història, però ho són també des del punt de vista de la legalitat més estricta. Una sentència del més alt nivell, la 75/1997 del Tribunal Constitucional espanyol, de 21 d’abril de 1997, confirma que són plenament constitucionals tant la denominació "acadèmica, llengua catalana, com la recollida en l’Estatut d’Autonomia, valencià", tal com es diu en els estatuts de la Universitat de València.
En conseqüència, la Mesa per l’Ensenyament en Valencià proposa:
1. Que, per coherència amb els criteris històrics, filològics i legals adés exposats i sobretot per complir el manament constitucional i estatutari de promoció de les llengües de l’Estat, l’Estat espanyol i la Generalitat Valenciana assumisquen com un fet normal i propi la unitat de la llengua catalana i l’equivalència de les dues denominacions de "català" i "valencià".
2. Que aquesta equivalència quede explícitament regulada en la normativa legal del més alt rang i deixe, per tant, de ser motiu d’utilització partidista en detriment de la mateixa llengua i dels ciutadans que la tenen com a pròpia.
3. Que, en comptes d’atiar periòdicament el debat lingüístic només pel cantó de la divisió i del nom, es dediquen tots els esforços a aconseguir el ple ús de la llengua, començant pels àmbits on tant l’Estat com la Generalitat tenen plena responsabilitat.
1995-2003: Balanç de les propostes de la Mesa per l’Ensenyament en valencià
La mesa per l’ensenyament en valencià és un moviment social que integra tots els nivells educatius de forma unitària amb una finalitat cívica: la defensa de l’ensenyament en i del valencià. Vam nàixer el 1995, l’any que el Partido Popular guanyava les eleccions al País Valencià.
Formen la Mesa per l’Ensenyament en Valencià: Comissions Obreres del País Valencià, Sindicat de Treballadors i Treballadores de l’Ensenyament del País Valencia-Intersindical Valenciana, Unió General del Treballadors del País Valencià, Escola Valenciana-Federació d’Associacions per la Llengua, Confederació de Pares i Mares Gonçal Anaya, Plataforma d’Estudiants per la Llengua i professorat d’educació primària i secundària, professorat i personal de l’administració i serveis de les universitats valencianes.
Amb la creació de la mesa volíem complir quatre objectius:
garantir la possibilitat efectiva de l’aprenentatge en valencià en tots els àmbits educatius,
el reconeixement de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana com a autoritat legal en matèria lingüística,
la creació d’un organisme de participació social per a garantir l’ús del valencià, i
l’adscripció de la Direcció General de Política Lingüística a la presidència de la Generalitat.
Què ha passat des de 1995 amb el govern del Partido Popular?
Pel que fa al punt 1: garantir la possibilitat efectiva de l’aprenentatge en valencià en tots els àmbits educatius,
La castellanització ha crescut en els darrers anys perquè amb el Partido Popular s’intenta desmantellar la xarxa de l’escola pública que ha estat i és la defensora del valencià.
Sobre el Mapa Escolar, la mesa va incidir que era una peça clau del desenvolupament de la planificació i la reforma educativa. Però no s’ha dut a terme des de la normalització del valencià.
Però hi ha més sobre l’ensenyament, perquè les mesures i l’actitud del Partido Popular contra el valencià, contra nosaltres el professorat, els pares i mares i autors i autores de llibre de text valencians ha anat a més:
L’any 2002, iniciàrem la campanya contra el decret que regulava el nou currículum de l’assignatura Valèncià: Llengua i Literatura a l’educació secundària obligatòria i al batxiller amb els instituts, els partits polítics, l’Associació d’Editors del País Valencià, l’IIFV i amb els rectors.
Enviàrem una carta al coordinador general de les Proves d’Accés a la Universitat per mostrar-li la nostra sorpresa i condemna pel fet que la Conselleria d’Educació havia introduït canvis de dubtosa legalitat a les proves.
Els sindicats integrants de la Mesa presenten un recurs de reposició contra les ordres que convoquen les oposicions de primària i de secundària i un recurs contenciós contra el decret pel qual es regula l’acreditació dels coneixements lingüístics per a l’accés i la provisió de llocs en la funció docent no universitària. Més tard, un grup de persones impugnen, amb el suport legal d’aquests sindicats, les ordres de convocatòria de les oposicions perquè aquestes no reconeixen la titulació de Filologia Catalana. Es forma una plataforma d’afectats.
Pel que fa al punt 2: el reconeixement de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana com a autoritat legal en matèria lingüística:
El Partido Popular continua utilitzant políticament la llengua, manipulació que activa i desactiva segons les necessitats electorals o com a cortina de fum. Exigim, pel bé de la societat valenciana que el PP diu defensar, que no la utilitze de nou en la campanya electoral ja iniciada.
La Mesa va acceptar críticament l’aprovació de la Llei de creació de l’AVL i la seua constitució posterior. Amb tot, demanem el compliment del dictamen del Consell Valencià de Cultura i exigim que no siga un consell polític de la llengua, mesures que consideràvem importants perquè l’AVL puga equiparar-se amb la resta d’acadèmies de la llengua i perquè es guanye el necessari respecte dels valencians.
Pel que fa als acords presos per l’AVL, recordem com aprovà que les formes utilitzades per l’administració des del 83 fins a la seua constitució poden ser normatives, però van incorporar des del català estàndard de l’IIFV fins al "valencià taranconí" utilitzat recentment pel DGOV. I com desenvolupa el PP l’acord? En la seua línia habitual, dels doblets que recomana l’Acadèmia, la Conselleria declara com a prescriptius només aquelles formes menys convergents i amb menys tradició formal i censura la utilització de les altres.
Per que fa als punt 3 i 4, no sols no s’ha creat cap organisme de participació social per a garantir l’ús del valencià ni s’ha adscrit la Direcció General de Política Lingüística a Presidència de la Generalitat, sinó que l’ús social del valencià ha retrocedit de manera alarmant:
Des de 1995, el retall del pressupost de la Generalitat valenciana per a la promoció del valencià és escandalós.
El 21 d’octubre de 1998 les Corts Valencianes, amb els vots favorables dels diputats i diputades d’IPCV, UV i PP, van aprovar una proposició no de llei que insta el Govern valencià perquè es «prenguen les disposicions pertinents en matèria d’instrucció escolar per conéixer si alguns professors estan vulnerant deliberadament la legislació en matèria d’ensenyament i cultura valencianes». La mesa va elaborar el Manifest a favor de la llibertat d’expressió on recollírem una gran quantitat de signatures.
El curs 2000/2001, iniciem la campanya Per l’exigència del requisit lingüístic per accedir a la funció pública, a fi que s’aplique l'article 23.1 de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, en el sentit que exigesca el coneixement de les dues llengües oficials, com a requisit previ a l'accés de la funció pública. Només ho hem aconseguit per a l’accés als cossos docents, no en la provisió dels llocs de treball. No s’ha fet res tampoc en la resta de la funció pública.
Per totes aquestes actuacions que han significat un retrocés en l’ús i la valoració del patrimoni lingüístic de tots els valencians, volem fer públic el següent manifest: La Mesa per l’Ensenyament en Valencia davant les eleccions municipals i autonòmiques.
|
La Mesa per l’Ensenyament en Valencià davant les eleccions municipals i autonòmiques La convocatòria de les eleccions autonòmiques del 25 de maig permet al poble valencià elegir les propostes polítiques que milloraran el nostre futur. Des de 1995, la Mesa per l’Ensenyament en Valencià s’adreça a la societat valenciana amb anàlisis i propostes sobre la situació del valencià. I ara, quan queda poc de temps per decidir qui ens governarà, volem recordar quina és la situació del valencià, especialment a l’ensenyament, i què volem del nou govern per promoure i fer avançar l’ús social de la nostra llengua. Totes les entitats i persones que integren la Mesa subscrivim i promovem, en el nostre treball i en l’àmbit de compromís cívic, les propostes del Compromís pel Valencià. De totes les propostes de política lingüística que el Compromís conté, volem remarcar les següents prioritats amb motiu de les eleccions autonòmiques i municipals:
La Mesa per l’Ensenyament en Valencià, des d’una concepció responsable i crítica de la participació democràtica, encoratja la societat valenciana a participar en aquestes eleccions i acontinuar exigint als seus representants polítics i al govern elegit l’especial respecte i l’oficialitat que l’Estatut d’Autonomia li confereix al valencià com a llengua pròpia.
|
La Mesa per l'Ensenyament en Valencià s'entrevista amb representants de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua
La Mesa per l'Ensenyament en Valencià s'ha entrevistat avui amb una rerpresentació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) encapçalada per la seua Presidenta, Ascenció Figueres, responent així a una sol·licitud de la Mesa, després que l'AVL aprovara el passat 8 de desembre una proposta d'orientacions i suggeriments per a l'elaboració de materials curriculars escrits en valencià.
La Mesa ha plantejat als representants de l'AVL tres temes a discusió:
En primer lloc, ha presentat les entitats que la formen per tal que l'AVL poguera valorar l'abast de la representació que ostenta, així com una memòria dels seus treballs els quals ha posat a disposició de l'AVL per tal que es tinguen en consideració en la seua tasca. En aquest punt, ambdues parts han valorat molt positivament que s'establesca una diàleg sobre els assumptes comuns i s'han emplaçat mútuament a afavorir nous encontres.
En segon lloc, la Mesa ha entregat als seus interlocutors el document amb la valoració que li mereix l'acord de l'AVL sobre els materials curriculars tot explicant els seus aspectes més rellevants. La Mesa ha subratllat el caràcter insòlit de l'acord, la intromissió que suposa en les competències dels docents així com la desafortunada confecció de llistes de paraules per nivells educatius, tant des d'un punt de vista lingüístic com metodològic. Així mateix, la Mesa ha reiterat que no admetrà l'autorització prèvia dels materials curriculars, encara que aquesta competència es traspassara des del govern a l'AVL.
Per la seua banda, els acadèmics han fet una defensa de les seues competències per fer la proposta, així com l'oportunitat de fer-la, al temps que han reconegut reiteradament que és discutible i millorable, que no ha sigut afortunada a la vista de les respostes que ha obtingut des de diversos sectors, però que és un document obert i no prescriptiu. Preguntats pel futur del document, els acadèmics han contestat que a partir de tenir en compte opinions com les de la Mesa es plantejaran què cal fer d'ara endavant.
Finalment, la Mesa ha oferit a l'AVL que prenguen en consideració el document anomenat "Compromís per la llengua" per tal que puguen prendre iniciatives pròpies en relació a alguns dels seus apartats, en la mesura que compartesquen els objectius d'aconseguir un major ús i presència pública del valencià.
La reunió ha trancorregut amb normalitat i en un to cordial no exempt de claredat en l'exposició de les opinions de cadascú.
València, 21 de gener de 2003.
Comunicat de la Mesa per
l'Ensenyament en Valencià sobre l'acord de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua en
relació a la proposta d’orientacions i suggeriments per a l’elaboració de materials
curriculars escrits en valencià.
La Mesa per l’Ensenyament en Valencià, formada per representants dels sindicats Comissions Obreres del País Valencià, Sindicat de Treballadors i Treballadores de l’Ensenyament del País Valencià-Intersindical Valenciana, Unió General dels Treballadors del País Valencià; Escola Valenciana-Federació d’Associacions per la Llengua; Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana; per professorat de l’educació primària i secundària; i professorat, estudiants i personal de l’administració i serveis de les universitats valencianes, en relació a la proposta d’orientacions i suggeriments per a l’elaboració de materials curriculars escrits en valencià, aprovada pel ple de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), manifesta el següent:
Primer. Els supòsits de caire metodolològic i didàctic que sostenen la proposta no s’adiuen amb la pràctica docent ni troben justificació pedagògica entre els especialistes de didàctica de les llengües. L’adoptació de llistats de paraules en relació a l’edat i nivell acadèmic de l’alumnat no troba correspondència en cap altra llengua de cultura i la seua metodologia d’aprenentatge. En aquest sentit, la iniciativa de l’AVL és un fet insòlit.
Segon. La intenció declarada d’orientar autors i editors en l’elaboració de llibres de text i altres materials curriculars és una intromissió en les competències del professorat, que tindrà com a conseqüència un reglamentarisme de nul·la utilitat per a atendre la diversitat de l’alumnat, el qual, segons les seues característiques (llengua materna, comarca, edat, nivell de maduració...) sempre requereix l’acció concreta del professorat.
Tercer. Una proposta que estableix tantes distincions i doblets únicament pot contribuir a introduir vacil·lacions i dubtes, inseguretat a la fi, entre el professorat i l’alumnat.
Quart. Atesa la manipulació de caire prescriptiu que reiteradament ha aplicat el Govern valencià en aquesta matèria, la proposta serà una coartada per a continuar exercint la censura sobre el model de llengua i els continguts dels materials curriculars.
Cinqué. El concepte de formes genuïnes al·ludit en la proposta allunya el valencià del model de llengua que s’ha consolidat com a forma culta en els darrers anys.
Sisé. Atesa la normalització aconseguida pel que fa al model de llengua usat per autors, administració i ensenyament, sorprén que l’AVL qüestione aquesta realitat en lloc de promoure iniciatives que afavorisquen l’ús social de la llengua, el veritable repte que ha d’aconseguir la societat valenciana.
D’acord amb l’esperit de col·laboració expressat en la mateix proposta, la Mesa demana que l’AVL òbriga un diàleg i encete una línia de col·laboració amb el món editorial i de l’ensenyament abans de la seua aplicació.
València, 11 de desembre de 2002.
carta als rectors de la mesa per l’ensenyament i els partits i associacions assistents a la reunió del 16-05-2002
València, 21 de maig de 2002
Davant de la publicació del Decret de Requisit Lingüístic i de la convocatòria de places que desenvolupa alguns aspectes del decret, la Mesa per l’ensenyament en Valencià [entitat cívica formada pels sindicats CCOO-PV, UGT-PV, STEPV-IV, Federació Escola Valenciana, Coordinadora Enric Valor, col·lectius de professorat de tots els nivells educatius del País Valencià] va celebrar una reunió extraordinària el proppassat 16 de maig, amb la presència i l’acord de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, la Federació d’Associacions de Pares i Mares de València i els partits polítics PSPV, EUPV, EVPV, BNV, ERPV.
En la reunió totes les forces polítiques, socials i sindicals representades expressar la màxima repulsa per la manipulació i el canvis que s’havien introduït en el decret després d’haver estat pactat en la Mesa Negociadora, i pel menysteniment del món acadèmic i universitari que suposa l’exclusió de la llicenciatura de Filologia Catalana en l’ordre de convocatòria.
En aquest sentit, la Mesa va acordar per unanimitat una sèrie d’actuacions que s’indiquen en el full annex. La primera de les quals ha estat adreçar-se als rectorats de totes les universitats valencianes perquè defensen la Titulació de Filologia Catalana en l’àmbit jurídic, administratiu i acadèmic.
Acord del Consell del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant,
reunit en sessió ordinària el dia 17 de maig de 2002.
Pel decret 62/2002 de 25 d’abril, el Govern Valencià va regular l’acreditació dels coneixements lingüístics per a l’accés i la provisió de llocs en la funció pública docent no universitària a la Comunitat Valenciana. Posteriorment, per les ordres de 8 de maig 2002/4890 i 2002 /4892 de la Conselleria de Cultura i Educació es feia pública la convocatòria d’accés als cossos docents de professors i s’hi determinaven les proves de coneixements dels dos idiomes oficials. Els annexos VII i X, respectivament, de les ordres esmentades enumeren els títols acadèmics i els certificats universitaris o administratius que permeten l’exempció de la prova de valencià. Es tracta d’una llista heterogènia de catorze acreditacions diferents, inclosa la de Filologia Valenciana, l’únic títol superior que s’hi incorpora. Cal precisar, en aquest sentit, que la llicenciatura de Filologia Valenciana ni existeix ni ha existit mai com a titulació en l'ordenació del sistema universitari.
Les relacions annexes a les ordres del Govern Valencià ometen i exclouen, de fet, la llicenciatura de Filologia Catalana. Com se sap, els estudis de Filologia Catalana tenen com a objectiu el coneixement acadèmic de les diverses varietats de la llengua catalana, incloses les valencianes, tal com reconeix el consens de la comunitat científica internacional i com queda arreplegat, de manera explícita i implícita, en una abundosa jurisprudència. El referit títol implica, d’altra banda, una competència oral i escrita adient a l’ús formal del valencià, com requereix l’activitat docent en tots els nivells educatius.
Davant aquests fets, el Consell del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant, reunit en sessió ordinària el dia 17 de maig de 2002, acorda:
Informar, a l'opinió pública, que el títol de Filologia Catalana, suposa la revalidació del certificat de Capacitació i el títol de Mestre en Valencià (Ordre 1438 de 24 de 1995 i Pla per a l'Obtenció de la Capacitat Lingüística aprovat per la Junta de Govern de la Universitat d'Alacant del 10/VIII/2001) i, en conseqüència, qualsevol llicenciat en Filologia Catalana acompleix el requisit lingüístic tal com ha estat fixat en les ordres del 8 de maig del 2002.
Rebutjar, en el termes més categòrics, la confusió creada a partir de la inclusió en les ordres esmentades d'una titulació universitària inexistent (Llicenciat en Filologia Valenciana), que no es regula en l'actual marc legal, i també l'exclusió de la Llicenciatura en Filologia Catalana.
Condemnar l'actitud irrespectuosa que el Govern Valencià demostra, en el redactat de les ordres esmentades, envers el conjunt de la comunitat universitària.
Denunciar que l’actuació del Govern Valencià vulnera drets bàsics dels ciutadans arreplegats en la Constitució Espanyola, com són el dret a un ensenyament homologat i regulat pels poders públics (art. 27.8), que han de garantir les condicions d’obtenció, expedició i homologació de títols acadèmics i professionals (arts. 27 i 149).
Sol·licitar a la Junta de Govern i al Servei Jurídic de la Universitat d'Alacant que estudie l’esmentada ordre perquè, si escau, interpose recurs contenciós davant els tribunals de Justícia ordinaris i recurs d’empara davant el Síndic de Greuges i el Defensor del Pueblo.
Donar a conéixer el contingut de l’acord i expressar el malestar i la preocupació que se’n deriven a les universitats que tenen implantats estudis de Filologia Catalana, a l’Institut Joan Lluís Vives, a les associacions internacionals de catalanística i, dins de l’Estat espanyol, a les instàncies acadèmiques superiors, la Conferència de Rectors i el Consell d’Universitats.
Demanar la convocatòria d'una Junta Extraordinària de la Facultat de Filosofia i Lletres per tal d'adoptar una resolució sobre el tema.
Declaració de la Mesa per l'Ensenyament en València en relació a les actuacions del Govern Valencià en contra de la Normalització Lingüística
La Mesa per l’Ensenyament en Valencià, entitat cívica formada pels sindicats CCOO-PV, UGT-PV, STEPV-IV, Federació Escola Valenciana, Coordinadora Enric Valor, col·lectius de professorat de tots els nivells educatius del País Valencià, amb la presència de Federació d’Associacions de Pares i Mares de València, PSPV, Esquerra Unida, Esquerra Verda, Bloc Nacionalista Valencià, Esquerra Republicana del País Valencià, davant de la situació creada per les darreres actuacions del Govern Valencià en contra de la Normalització Lingüística consistents en la modificació del Decret de Requisit Lingüístic, que si bé suposa un avanç en l’accés a la funció publica docent, exclou l’exigència respecte a la provisió de llocs de treball (concurs de trasllats, comissió de serveis, etc.), la qual cosa suposa una desprotecció del sistema educatiu bilingüe valencià, mesures que en un primer moment havien estat consensuades sindicalment i socialment; i davant la modificació de l’Ordre de Convocatòria d’Oposicions, en la qual s’exclou la titulació de Filologia Catalana, única legalment reconeguda en el catàleg oficial de títols, amb validesa en tot l’Estat, acorda:
Adreçar-se a tots els Rectors de les cinc Universitats públiques valencianes perquè isquen en defensa de la Titulació de Filologia Catalana en l’àmbit jurídic, administratiu i acadèmic.
Encoratjar els sindicats a impugnar el Decret 62/2002 que regula l’acreditació de coneixements lingüístics del professorat, perquè ha suposat un incompliment dels acords de la Mesa Sectorial d’Educació, que incloïa un paquet de mesures per la Normalització Lingüística a l’ensenyament.
Demanar als sindicats que defensen, segons els mitjans que consideren adients, la titulació de Filologia Catalana com a acreditació de coneixement del valencià i el dret de les persones titulades a ser admeses en el procés selectiu convocat per la Conselleria per a l’accés a la Funció Pública Docent.
Fer una crida a totes les forces cíviques, polítiques, sindicals i culturals per refermar el compromís per estendre l’ús social de la llengua a tots els àmbits públics i privats.
Recolzar totes les iniciatives que en defensa d’aquests punts es duguen a terme, com ara els tancaments d’estudiants de Filologia Catalana de les diverses Universitats valencianes.
A València estant el 16 de maig de 2002
Acord del Consell del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València,
reunit en sessió ordinària el dia 9 de maig de 2002.
El Govern Valencià va regular, pel decret 62/2002 de 25 d’abril, l’acreditació dels coneixements lingüístics per a l’accés i la provisió de llocs en la funció pública docent no universitària a la Comunitat Valenciana. Posteriorment, per l’ordre de 8 de maig de la Conselleria de Cultura i Educació es feia pública la convocatòria d’accés als cossos docents de professors i s’hi determinaven les proves de coneixements dels dos idiomes oficials. L’annex X de l’esmentada ordre enumera els títols acadèmics i els certificats universitaris o administratius que permeten l’exempció de la prova de valencià. Es tracta d’una llista heterogènia de 14 acreditacions diferents, inclosa la de Filologia Valenciana, l’únic títol superior que s’hi incorpora. Cal precisar, d’altra banda, que Filologia Valenciana no ha existit mai com a titulació específica, sinó com una secció de la llicenciatura de Filologia Hispànica.
La titulació de Filologia Hispànica (Secció Valenciana) es va extingir el 1994 per un decret que preveia l’equivalència legal amb el nou títol de Filologia Catalana. La relació annexa a l’ordre del Govern Valencià omet l’equivalència i exclou, de fet, la llicenciatura de Filologia Catalana, la qual és, de les 14 acreditacions possibles, la de rang acadèmic superior, i l’única recollida a hores d’ara en el catàleg de titulacions oficials reconegudes per l’Estat espanyol.
Com se sap, els estudis de Filologia Catalana tenen per objectiu el coneixement acadèmic de les diverses varietats de la llengua catalana, incloses les valencianes, tal i com reconeix el consens de la comunitat científica internacional i com queda recollit, de manera explícita i implícita, en una abundosa jurisprudència. El referit títol implica, d’altra banda, una competència oral i escrita adient a l’ús formal del valencià, tal i com requereix l’activitat docent en tots els nivells educatius.
Davant aquests fets, el Consell del Departament de Filologia Catalana, reunit en sessió ordinària el dia 9 de maig de 2002, va acordar:
rebutjar en el termes més categòrics l’exclusió de la llicenciatura en Filologia Catalana com a titulació vàlida per al reconeixement exprés del requisit lingüístic en la funció pública docent dins el sistema educatiu valencià;
denunciar que l’actuació del Govern Valencià vulnera drets bàsics dels ciutadans recollits a la Constitució Espanyola, com són el dret a un ensenyament homologat i regulat pels poders públics (art. 27.8), que han de garantir les condicions d’obtenció, expedició i homologació de títols acadèmics i professionals (arts. 27 i 149);
condemnar el menysteniment que aquesta decisió normativa del Govern Valencià comporta per al conjunt de la comunitat universitària; en la mesura que fa esment equívoc d’un títol inexistent i no inclou, per contra, l’únic legalment reconegut;
sol·licitar a la Junta de Govern i al Servei Jurídic de la Universitat de València que estudie l’esmentada ordre perquè, si escau, procedisca a la interposició de recurs contenciós davant els tribunals de Justícia ordinaris i recurs d’empara davant el Síndic de Greuges i el Defensor del Pueblo;
donar a conéixer el contingut de l’acord i expressar el malestar i la preocupació que se’n deriven a les universitats que tenen implantats estudis de Filologia Catalana, a l’Institut Joan Lluís Vives, a les associacions internacionals de catalanística i, dins de l’Estat espanyol, a les instàncies acadèmiques superiors, la Conferència de Rectors i el Consell d’Universitats.
Declaració de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana
Alacant-València-Castelló, a 30 d’abril de 2002
Davant les declaracions recents del Conseller de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana, segons les quals el títol de Llicenciat en Filologia Catalana no serà reconegut com a vàlid per a l’obtenció del requisit lingüístic per a l’accés a la funció docent, la direcció de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana manifesta el següent:
Forçat per la pressió social, el Consell ha hagut de reconéixer la necessitat del requisit lingüístic per a accedir a la funció docent, però no ha sabut deixar passar l'ocasió sense voler traure'n profit partidista. Tal com han remarcat diversos observadors i institucions, amb aquesta excusa s'ha fet un gest de suport a l'electorat favorable al secessionisme lingüístic.
Les antigues titulacions de Llicenciat en Filologia Hispànica (secció Lingüística Valenciana) de la Universitat de València i de Filosofia i Lletres (secció Filologia Hispànica, orientació Filologia Valenciana) de la Universitat d'Alacant van ser homologades i reconegudes com a equivalents al nou títol de Llicenciat en Filologia Catalana per Ordre del Ministeri d’Educació i Ciència de 29 de novembre de 1995. Obviar aquesta premisa suposa no respectar l’actual ordenament jurídic, amb les conseqüències que se’n puguen derivar.
La llicenciatura en Filologia Catalana i l’àrea científica de Filologia Catalana són les úniques reconegudes oficialment per l’ordenament jurídic estatal com a competents en la formació docent i investigadora corresponent a matèries de l’àmbit lingüístic i literari valencià. Així es preveu en el R.D. 1888/1984, de 26 de setembre, en l’annex de la Disposició Transitòria Primera del qual les antigues denominacions "Llengua valenciana", "Llengua i cultura valencianes" i "Lingüística Valenciana" queden subsumides sota la denominació única legal de "Filologia catalana", i en el R.D. 1435/1999, de 26 d’octubre, en l’article únic del qual s’estableix que el títol universitari oficial de Filologia Catalana "tendrá carácter oficial y validez en todo el territorio nacional".
Les declaracions del conseller esmentades, a més de crear el desconcert en els sectors socials interessats, no són un gest aïllat, sinó que s'insereixen en un conjunt d'actuacions desafortunades que tornen a confirmar que l'Executiu autonòmic considera el valencià com un mer objecte a utilitzar amb finalitats electorals. Així ho proven fets com:
L’aprovació dels currículums de les assignatures de "Valencià, llengua i literatura", on s’excloïen autors fonamentals de la nostra literatura a partir de criteris político-administratius.
La confecció de llistes de paraules, assumint competències totalment alienes a les funcions de govern.
La interpretació restrictiva i censora de l’acord de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua sobre la normativa, que s’està traduint en la prohibició dins de l’administració de doblets que no apareixen explícitament recollits en el document de l’acord.
Una vegada més, el Consell de la Generalitat ha mostrat la seua incapacitat per a projectar i dur a terme una política clara i eficaç en la promoció de l'ús del valencià, un objectiu que, en definitiva, és una de les seues obligacions bàsiques.
Aquest gest no passaria de ser un exemple més de la falta de coherència del Consell en matèria de política lingüística, si no donara lloc a sospitar que anuncia una pretensió molt més greu, enfront de la qual cal situar-se d'una manera clara: eliminar el terme "llengua catalana" com a denominació igualment vàlida per al valencià i, en últim terme, pressionar la Universitat perquè adeqüe el nom de les seues titulacions a conveniències d'un determinat partit.
Si les declaracions del Conseller de Cultura, Educació i Ciència arribaren a tenir efectes pràctics, es produiria un greuge especialment lamentable al conjunt de la nostra societat, al sistema educatiu valencià i a centenars de llicenciats i doctors universitaris. És evident que això faria necessària una resposta congruent, en la qual no s'haurien d'excloure els mecanismes de defensa jurídica.
L’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana fa una crida al sentit comú del govern valencià, amb el desig que les seues actuacions propicien el clima de serenitat i d’enteniment necessari per a crear les condicions òptimes que permeten l’increment de l’ús social de la llengua pròpia al marge d’interessos polítics partidistes.
Iniciativa per un currícum de valencià científic.
La Mesa per l’Ensenyament en Valencià, entitat de la qual forma part l’STEPV-Iv, ha llançat una inicitiva adreçada als seminaris de valencià dels IES i els claustres dels col·legis consistent a que el professorat s’adrece a les editorials per fer palesa la seua voluntat d’usar llibres que reflectesquen adequadament la filiació lingüística del valencià i la història de la literatura catalana a través dels autors més reeixits.
Es tracta que les editorials se n’assabenten que el professorat no acceptarà la manipulació política del currículum que el Govern vol consolidar mitjançant una nova normativa que, si no canvia respecte a les propostes conegudes, empobrirà els continguts actualment en vigor, alhora que introduirà incorreccions manifestes i prejudicis lingüístics, tot en perjudici de l’alumnat i del respecte a la Filologia, la Literatura i la Sociolingüística. Està en joc, per tant, un exercici digne de la docència i les editorials han d’estar al costat del professorat i decantar-se pels interessos generals de la societat.
A continuació es reprodeix l’escrit que cada claustre de col·legi i cada seminari de valencià d’institut ha de trametre el més aviat possible:
- A l’atenció de l’Asociación Nacional de Editores de Libro de Texto (ANELE). Sr. Mauricio Santos. Calle Santiago Rusiñol 8, 28040 Madrid, Correu elctrònic: anele@arrakis.es
- A l’Associació d’Editors del País Valencià. Sra. Verònica Cantó. Plaça Tetuan 19, 46003 València, Correu electrònic a la pàgina www.teseo.org/deditors.
- A l’editorial [nom de l’editorial els llibres de la qual utilitzeu; l’adreça apareix a la pàgina de crèdits de cada llibre].
Model de carta
|
El Claustre del C.P./El Seminari de valencià de l’IES______________
,
|
Mesa per l’Ensenyament en Valencià:
les declaracions del Conseller de Cultura i d’Educació ens allunyen de la pau lingüística
La Mesa per l’Ensenyament en Valencià lamenta profundament que declaracions com les del Conseller de Cultura i d’Educació ens allunyen de la pau lingüística per la qual tant hem lluitat els sindicats i les organitzacions cíviques que formem la Mesa.
A més, denunciem que aquests tipus de declaracions entrebanquen la normalitat promesa i la resolució del conflicte lingüístic pactat amb la constitució de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
La Mesa per l’Ensenyament en Valencià vol manifestar la seua adhesió al document de la Facultat de Filologia de la Universitat de València, reproduït tot seguit:
La Facultat de Filologia de la Universitat de València vol comunicar el següent davant de les manifestacions a la premsa del Conseller de Cultura i Educació de la Generalitat Valenciana sobre les titulacions vàlides per a acreditar el requisit lingüístic del coneixement de valencià per a accedir a la funció pública docent:
L’únic títol de llicenciat existent i oficial que acredita coneixements de valencià és des de 1993 el de Llicenciat en Filologia Catalana, títol que va substituir l’anterior, de 1979, de Llicenciat en Filologia Hispànica (Filologia Valenciana).
Aquests dos títols no solament són equivalents pels continguts acadèmics sinó que van ser homologats a l’Orden del Ministerio de Educación y Ciencia del 29 de novembre de 1995. A més, el Real Decreto 1888/1984, del 26 de setembre de 1984, explicita en l’àrea de Filologia Catalana els contingtuts de valencià.
Actualment, la titulació que acredita un major i millor nivell de coneixement de valencià és la llicenciatura de Filologia Catalana, impartida a les universitats valencianes.
Per tant, és sorprenent i preocupant que les manifestacions del Conseller de Cultura i Educació generen confusió i polèmica, i mostren el desconeixement de la legalitat vigent sobre les llicenciatures que imparteixen ensenyament de valencià.
26/4/02
Comunicat de la Mesa per l’Ensenyament en Valencià, la Confederació Valenciana de Pares i Mares d’Alumnes Gonçal Anaya i l’Associació d’Editors del País Valencià sobre el currículum de l’Educació Secundària Obligatòria i, més concretament, sobre la matèria de valencià: llengua i literatura. 21 març 2002
La Mesa per l’Ensenyament en Valencià, dins la campanya encetada per un currículum de valencià conforme a exigències acadèmiques imprescindibles, ha convidat la Confederació Valenciana de Pares i Mares d’Alumnes Gonçal Anaya i l’Associació d’Editors del País Valencià a sumar els seus propis criteris al respecte. Fruit d’aquesta entesa, i com a entitats cíviques que reuneixen al seu si representants del professorat de tots els nivells educatius, dels mares i pares d’alumnes i de la industria editorial valenciana respectivament, manifesten conjuntament respecte al Decret que regula el currículum de l’Educació Secundària Obligatòria i, més concretament, sobre la matèria de valencià: llengua i literatura, el següent:
El Govern valencià ha ignorat en el Decret les propostes dels sindicats de la Mesa Sectorial d’Educació, dels representants dels pares i mares, de les universitats valencianes, de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i dels editors valencians per tal de mantenir en el curríclum d’ESO i Batxillerat les referències a l’espai lingüístic comú entre valencià i català — com fins i tot s’arreplega en la llei de creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua— així com autors en funció de la seua significació literària, exclosos del currículum només que per no haver nascut al País Valencià. Igualment ha bandejat les recomanacions del Consell Valencià de Cultura i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua per tal que prestara atenció a les opinions emeses pels docents i el món acadèmic, ja que el tractament donat per la Conselleria als continguts de valencià presenten mancances i esbiaxaments no justificables des d’un punt de vista científic.
Com a entitats interessades que el sistema educatiu proporcione a l’alumnat els coneixements adients sobre les matèries d’estudi i en particular en matèria lingüística, una formació exempta de tot tipus de prejudicis i supòsits acientífics, i igualment compromeses al fet que el valencià ocupe en la formació dels estudiants l’espai i la dignitat que li correspon com a llengua pròpia i cooficial, es comprometen a impulsar en el seu àmbit d’actuació respectiu la inclusió d’aquells continguts que, exclosos en el Decret aprovat pel govern, consideren imprescindibles en el currículum escolar.
Finalment, les entitats sotasignades s’oposaran al fet que l’Administració educativa, mitjançant l’exercici de qualsevol tipus de censura directa o indirecta, entrebanque la llibertat de càtedra del professorat, bé en l’exercici de la docència, bé com a autors de les propostes de les editorials, i defensaran l’aplicació de les programacions aprovades pels Consells Escolars de Centre i els Departaments específics de cada centre en ús de l’autonomia que els reconeixen les principals lleis educatives.
València, 21 de març de 2002
< tornar a pàgina d'ensenyament públic / tornar a pàgina principal >