Requisits mínims dels centres docents no universitaris


 
12/07/04

Convocatòria de programes d'acció compensatòria
Reunió de la comissió de seguiment dels programes d'acció compensatòria - 12 juliol


20/05/04

Els sindicats presenten a la Conselleria una proposta per a millorar l’acció compensatòria


 
L'educació compensatòria als centres educatius públics

 


 

Convocatòria de programes d'acció compensatòria

Reunió de la comissió de seguiment dels programes d'acció compensatòria

ORDRE: 4 de Juliol de 2001
RESOLUCIÓ : 14 de febrer de 2002.

S'ha reunit la Comissió per al seguiment dels programes d'Acció Compensatòria en la Conselleria d'Educació, Cultura i Esports el dilluns dia 12 de juliol a les 10 del matí.

En aquesta reunió s'han valorat les propostes de les Direccions Territorials d'assignacions tant econòmiques com personals per als projectes presentats.

També ha mostrat la Conselleria un calendari per a la reforma de l'Ordre de convocatòria (4-7-2001) segons els acords presos en la Mesa Sectorial. Durant el primer trimestre del curs 2004/5 es presentarà una proposta per a l'estudi i amb les aportacions dels sindicats es presentarà un esborrany a la Mesa Sectorial per al mes de març amb la idea de publicar-lo a l'abril.

En la present convocatòria cal destacar d'una banda un increment mínim de les assignacions econòmiques, quant al muntant general, i un increment bastant significatiu del professorat per aquest concepte. També continuen agumentant els projectes de localitat i de varies localitats o centres agrupats en un sol projecte, tant de primària com de secundària.

Quant la Comunitat Valenciana:
Nombre de centres participants: 485
Quantitat assignada en euros : 815.234
Mestres/as i professors/as : 266
Quantitat total quantificant el cost del professorat i assignacions econòmiques: 6.400.000 Euros

S'ha detectat un augment considerable de la participació dels centres de secundària i un estancament dels de primària, bàsicament per dos motius, d'una banda la immigració i per un altre l'augment progressiu de la conscienciació del professorat en els centres de secundària.

ALACANT:
Assignacions econòmiques:
286.800 euros -Ensenyament públic
76.940 euros - Ensenyament concertat

Personal:
Pública: 88 mestres   49 professors secundària
Privada: 12,5 mestres   7 professors secundària

CASTELLÓ:
Assignacions econòmiques:
187.800 euros- Ensenyament Públic
22.500 euros Ensenyament concertat

Personal: 
23 mestres    22 professors secundària

VALÈNCIA:
Assignacions econòmiques:
264.600 euros - Ensenyament Públic
127.200 euros Ensenyament concertat

Personal:  79 mestres   50 professors secundària
Privats mantenen la dotació, augmenten tres dotacions amb horari parcial.

La comissió ha aprovat a proposta del STEPV-IV traslladar a Hisenda la preocupació pel retard en els pagaments de les assignacions pels projectes durant la convocatòria del curs passat, és més queda per pagar encara l'últim quadrimestre del curs 2003-4.

En resum valorem positivament l'augment de personal docent encara que reclamem la dotació d'altre tipus de professionals per a donar resposta als problemes que es van plantejant al llarg de la geografia del País Valencià, no obstant la revisió de la norma sembla que obre aquesta vía per a futures convocatòries.

D'altra banda demanem una formació adequada per als reptes que es plantegen, mitjançant cursos de formació en els centres implicats i també dirigits a totes les persones que vulguen participar en el futur en aquest tipus de projectes.

El sindicat ha fet constar que el calendari actual no és el més adequat i que creiem s'ha d'avançar almenys un mes per a poder tenir feixades les plantilles abans dels actes d'adjudicació de suprimits, comissions de serveis, opositors, provisionals i interins.

Les llistes provisionals de dotacions per al curs 2004-5 es troben en les seus de Castelló, València i Alacant.

També es poden fer consultes mitjançant el correu electrònic: t.moreno@ono.com

 


 

Els sindicats presenten a la Conselleria una proposta per a millorar l’acció compensatòria

Tots els sindicats presenten una proposta en la mesa tècnica del dia 20 de maig de 2004, la qual es resumeix en un decàleg que ha estat assumit pels tècnics de la Conselleria. Aquestes propostes s’elevaran a la Direcció General d’Ensenyament:

1- Estudi de l’àmbit d’aplicació de la norma per a adaptar-la a les noves circumstancies socials
2- Estudi de les necessitats dels centres i tipologia per si cal establir nous criteris.
3- Elevar la proposta de canvi del Decret d’admissió d’alumnes, de l’augment de les beques de menjador, llibres de text, transport escolar tant en centres públics com en privats concertats.
4- Revisar el sistema de terminis de la normativa doncs la resolució es publica el més d’agost i pot ser es podria avançar. 
5- Establir programes específics: acollida...
6- Rigorós control de l’avaluació dels projectes
7- Sistema de dotació del professorat per a que les plantilles siguen més estables, sense descartar els interins ni els provisionals.
8- Implicar a tot el col·lectiu dels centres en el programa.
9- Implicar a altres administracions: locals, altres conselleries...
10-Elaboració i distribució de materials didàctics.

20 maig 2004

 

 

L'educació compensatòria als centres educatius públics

  • LEGISLACIÓ QUE REGULA L'EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA:

ORDRE 16/VII/01 (DOGV 17/IX/01), que regula l'atenció educativa als ANEE dels centres d'educació infantil i primària.
ORDRE 4/VII/01, que regula l'atenció a l'alumnat amb necessitats de compensació educativa.
ORDRE 18/VI/99 (DOGV 29/VI/99), que regula l'atenció a la diversitat a l'ESO.
RESOLUCIÓ 14/II/02 (DOGV 27/II/02),que regula els criteris per a l'autorització dels programesd'educació compensatòria.

  • QUINA ANÀLISI DE LA SITUACIÓ ACTUAL FEM:

Segons el nostre paper i a la vista de com ha evolucionat d'uns anys ençà l'escolarització al Centres Públics d'Ensenyament, arriben a les següents conclusions:

  1. S'ha produït un increment considerable de l'alumnat escolaritzat als Centres Pública que necessita i reclama programes d'atenció a la diversitat, de necessitats educatives especials, d'educació compensatòria i d'adaptacions curriculars que no ha sigut contestat, de part de l'Admnistració educativa, amb una decidida política educativa que establira directrius, planificara mesures específiques i, sobretot, dotara els Centres dels recursos humans, instrumentals i econòmics imprescindibles.
  2. Aquesta política educativa absent de la problemàtica que afecta els Centres Educatius Públics i dificulta la seua gestió, ha provocat una concentració massificada de la població escolar potencialment usuària i és víctima d'aquesta manca d'iniciatives polítiques a la xarxa pública. El fenonem de ghetto escolar és una constant en determinades zones urbanes i contitueix un condicionant important de l'oferta educativa d'aquests Centres vers el seu àmbit escolar i social.
  3. Els pressupostos econòmics destinats a finançar CAES i programes i accions d'educació compensatòria són, any rera any, cada vegada més reduïts i el nombre de Centres Educatius Públics que desitgen acollir-se a estes ajudes creix amb una proporció vertiginosa, la qual cosa posa en evidència el grau de miopia de l'Administració Educativa.
  4. Hi ha una mancança absoluta de coordinació entre les diferents Conselleries i les seues respectives Direccions Generals per abordar certes problemàtiques educatives des de la prespectiva, no sols educativa, sinó social, laboral i cultural. Trobem a faltar iniciatives que s'han de desenvolupar des de diferents àmbits competencials ( barris, districtes, ajuntaments, mancomunitats, comunitats autònomes...) per afrontar, des de vessants d'actuació distintes però amb una poderosa confluència, problemàtiques amb moltes facetes.
  • QUINES SÓN LES NOSTRES REIVINDICACIONS:
  1. L'Administració Educativa ha de fer un esforç per elaborar línies d'actuacions amb l'objectiu de dur a la pràctica mesures concretes perquè els Centres Educatius Públiques siguen proveïts amb els recursos humans, instrumental i econòmics corresponents a les seues característiques d'escolarització. Quant als recursos humans, reivindiquem per als Centres, a banda del creixement de la plantilla docent i la reducció de la ràtio per grup, la dotació de personal no docent que treballe en diferents àrees relacionades amb la tipologia de l'alumnat (mitjancers culturals, educadors, treballadors socials, personal sanitari, gestor de menjadors, bibliotecaris, personal administratiu, etc) i una coordinació efectiva des de diferents àmbits administratius no escolars, que d'aquesta manera s'optimitzarien.
  2. Cal planificar i executar mesures que impedesquen l'excessiva concentració de problació escolar immigrant i d'alumnat beneficiari de programes d'atenció a la diversitat i d'educació compensatòria en determinats centres de nuclis urbans. Cal, per tant, prendre mesures perquè aquest alumnat siga escolaritzat amb la mateixa proporció entre centres educatius públics i privats concertats que siguen receptors de finançament públic, dins d'una zonalització que faça compatible les directrius d'aquesta planificació educativa amb la idiosincràcia familiar (lloc de residència, vida laboral, etc). Aquestes actuacions antighetto han de ser prioritàries sobre altres criteris que provoquen circumstàncies d'escolarització insostenibles amb conseqüències irreversibles per als Centres i el seu entorn immediat i s'ha d'estimular aquestes prioritats equipant les zones d'escolarització amb el mitjans necessaris (menjadors i transport escolar, sobretot) perquè hi siguen familiarment sostenibles.
  3. És necessari que es produïsca un augment substancial dels pressupostos assignats per la Conselleria de Cultura i Educació a finançar els CAES i els projectes i acció d'educació compensatòria, almenys i mínimament en la mesura que han crescut els centres educatius que han sol·licitat ajudes econòmiques i recursos per a l'aplicació de programes. Així mateix, cal que hi haja una equiparació de les quantitats adjudicades entre el centres públics i els concertats, ja que actualment s'observa l'assignació d'ajudes econòmiques sensiblement superiors als col·legis concertats que als col·legis públics, els quals, encara que escolaritzen globalment més del vuitanta per cent de l'alumnat de compensatòria, compten amb quantiats de diners insuficients per finançar els programes. La puntualitat en l'abonament de l'ajuda és una altra de les nostres exigències davant de l'Administració, ja que, en l'actualitat, els retards constituïx una estratègia per retindre fons econòmics ja assignats.
  4. Des del nostre punt de vist, tant la població immigrant escolaritzada com l'alumnat integrat en programes d'educació compensatòria provenen d'un context en el qual no sols ha de produir-se actuacions d'índole educativa, sinó que posseeix vessants socials, familiars, culturals i laborals que alhora es complementen i s'interaccionen. Per tant, la coordinació de totes les actuacions que es duguen a terme des dels distints àmbits i perspectives operatives és imprescindible perquè en cada sector de la problemàtica es produesquen avanços que signifiquen una millora integral en tots els aspectes. És per això que la coordinació ha de ser requisit indispensable en qualsevol programa d'educació compensatòria.
  • QUÈ US PROPOSEM:

Us proposem, en aquells casos de Centres Educatius que no reunisquen els índexs mínims d'escolarització per sol·licitar un projecte o acció compensatòria, acumuleu dades amb altres centres educatius de la localitat o de la zona per demanar aquesta modalitat emparats per la normativa que regula l'atenció de l'alumnat d'educació compensatòria. La vostra iniciativa ens donaria peu a negociar amb l'Administració l'augment dels pressupostos assignat, la consolidació dels projectes de localitat o zona i la dotació de recursos humans per atendre els projectes que foren acceptats, amb la qual cosa els Centres que individualment no ho han sol·licitat mai guanyarien plantilla i recursos econòmics compartits.

  • COM HO PODEU FER:
  1. Cal que us coordineu per realitzar una anàlisi de la situació d'escolarització als Centres Educatius Públics de la població o zona per obtenir una quantificació amb dades concretes que podem ajuntar. Amb eixe motiu, us aconsellem que formeu una comissió intercentres per fer eixa feina i perquè s'encarregue de l'elaboració de l'expedient sol·licitud. Teniu en compte la convocatòria d'educació compensatòria es farà de forma ordinària al juny i de forma extraordinària al mes de setembre.
  2. Després, cal reunir el Consell Escolar de Centre per prendre la decisió de sol·licitar el projecte d'educació compensatòria d'àmbit local. Una vegada fet això, cal elaborar l'expedient per tramitar la sol·licitud.

 

 


 

< anar al començament | index ensenyament públic | All-i-Oli | Principal >