arranjament escolar curs 2002-03


 
05/06/03

Creació Col.legis Rurals Agrupats. DOGV núm. 4515. Dijous, 5 de juny de 2003


14/05/03

DOGV núm. 4499. Dimecres, 14 de maig de 2003
ORDRE de 22 d'abril de 2003, de la Conselleria de Cultura i Educació, per la qual es modifica el catàleg d'unitats, el de llocs de treball docent, la denominació i altres aspectes de determinats centres docents públics d'Educació Infantil (2n. Cicle), Educació Primària i Educació Especial, de titularitat de la Generalitat Valenciana. [2003/X5165]

24/03/03

Publicat l'arranjament escolar 02/03 (DOGV 24/03/03)  tamany en pdf 2 mb

ORDRE de 12 de març de 2003, de la Conselleria de Cultura i Educació, per la qual es modifica el catàleg d'unitats, el de llocs de treball docent, la denominació i altres aspectes de determinats centres docents públics d'educació infantil, educació primària i educació especial, de titularitat de la Generalitat Valenciana. [2003/X3290]
ORDRE de 12 de març de 2003, de la Conselleria de Cultura i Educació, per la qual es creen i modifiquen determinats llocs de treball de mestres especialistes en pedagogia terapèutica en instituts i seccions d'Educació Secundària. [2003/X3291]

Correcció d'errades DOGV 26/03/03


08/01/03

Informe sobre l’arranjament escolar 2003-2004


veure projecte d'arranjament (definitiu) per al curs 2002/2003 (en word)

  

05/11/02

L'STEPV-Iv no dona suport als criteris de l'arranjament escolar (planificació educativa) per al curs 2003-04.


  
  

Creació Col.legis Rurals Agrupats

DOGV núm. 4515. Dijous, 5 de juny de 2003

ORDRE de 16 de maig de 2003, de la Conselleria de Cultura i Educació, per la qual es constituïx el Col·legi Rural Agrupat Espadà-Millars. [2003/X6375]

ORDRE de 16 maig de 2003, de la Conselleria de Cultura i Educació, per la qual es constituïx el Col·legi Rural Agrupat Peña Escabia. [2003/X6376]

ORDRE de 16 de maig de 2003, de la Conselleria de Cultura i Educació, per la qual es constituïx el Col·legi Rural Agrupat Alto Júcar. [2003/X6377]

ORDRE de 16 de maig de 2003, de la Conselleria de Cultura i Educació, per la qual es constituïx el Col·legi Rural Agrupat El Pinar. [2003/X6378]

ORDRE de 16 de maig de 2003, de la Conselleria de Cultura i Educació, per la qual es constituïx el Col·legi Rural Agrupat El Sabinar. [2003/X6379]

ORDRE de 16 de maig de 2003, de la Conselleria de Cultura i Educació, per la qual es constituïx el Col·legi Rural Agrupat el Tejo.[2003/X6380]

ORDRE de 16 de maig de 2003, de la Conselleria de Cultura i Educació, per la qual es constituïx el Col·legi Rural Agrupat Llocnou-Rotglà. [2003/X6381]

ORDRE de 16 de maig de 2003, de la conselleria de Cultura i Educació, per la qual es constituïx el Col·legi Rural Agrupat Rincón de Ademuz.[2003/X6382]

ORDRE de 16 de maig de 2003, de la Conselleria de Cultura i Educació, per la qual es constituïx el Col·legi Rural Agrupat Tuéjar-Benagéber.[2003/X6383]

ORDRE de 16 de maig de 2003, de la conselleria de Cultura i Educació, per la qual es constituïx el Col·legi Rural Agrupat Valle de Ayora-Cofrentes. [2003/X6384]

     

 

Informe sobre l’arranjament escolar 2003-2004

La Conselleria de Cultura i Educació ha fet pública la proposta provisional de l’arranjament escolar per al curs 2003-2004. L’arranjament escolar és la planificació educativa per al curs vinent (creacions – supressions). Aquest document es basa en uns criteris que van ser rebutjats en la Mesa Sectorial d’Educació. L’STEPV-Iv va fonamentar el seu rebuig en considerar que els criteris tractaven l’ensenyament públic com a subsidiari del privat. A més a més, no es generalitzava l’oferta de 3 anys a tots els centres públics, ni s’escolaritzava el primer cicle d’ESO en els Instituts de Secundària. Tampoc dotava els centres de professorat suficient per a tots els programes educatius dels centres (compensatòria, programes d’immersió lingüísitica, escola rural, educació especial,...) ni s’avançava en la reducció de la ràtio. Per tots aquest motius, i d’altres, l’STEPV-Iv no va donar suport als document de criteris ni tampoc a la proposta concreta de l’arranjament escolar.

En aquest sentit, el sindicat critica determinats aspectes de l’arranjament escolar:

  1. Escolarització de l’alumnat de primer cicle d’ESO. 
    El 34,36% de les escoles tindran escolaritzat el curs 2003-2004 alumnat de primer cicle d’ESO (QUADRE I) . Aquest problema d’escolarització té a veure a la manca de planificació i d’interés del govern valencià envers l’ensenyament públic. En concret la LOGSE és una llei de l’any 1990 i el Mapa Escolar es va fer públic l’any 1996, han passat més de sis anys sense que s’hagen construit els centres previstos al Mapa Escolar i adaptat els existents, la qual cosa està impedint el creixement de la xarxa pública i causant problemes d’escolarització. L’alumnat de primer cicle d’ESO hauria d’estar als Instituts des de l’any 1998. Les infraestructures no han anat acompassades amb la implantació de la LOGSE, els centres tenien que haver estat al mateix temps que s’implantava l’Educació Secundària Obligatòria. Per tant, les declaracions que anuncien que durant l’any 2003 estarà completat el Mapa Escolar posen en evidència el retard en la contrucció dels centres. A més a més, açò no serà possible pel considerable retard en la posada en marxa dels projectes de construcció i reforma. La pròpia Conselleria confirma aquest retard en no anunciat l’escolarització de tot l’alumnat de primer cicle d’ESO als IES.
  2. La catalogació lingüística dels llocs de treball. 
    24 escoles tenen un canvi en el programa lingüístic del centre i només una inicia un nou programa bilingüe. Com es veu no s’avança en la creació de nous programes des de l’any 1996.
  3. Infantil. 
    La Conselleria crea 80 unitats i habilita 39 (les habilitacions són creacions provisionals). Amb aquestes dades queden per crear 163 per completar el Mapa Escolar de l’any 1996. L’STEPV-Iv qualifica com inacceptable que després de 6 anys de la signatura de l’acord de plantilles dels centres d’infantil i primària i de la publicació del Mapa Escolar encara queden 163 unitats per crear. A aquest fet s’afegeix la manca de llocs escolars públics en el tram 0-3 anys.
  4. Escola Rural. 
    El sindicat ha detectat algunes supressions en centres rurals fet que no compateix. L’STEPV-Iv considera necessari que es faça una política activa de potenciació de l’escola rural i que no es tanquen escoles o es suprimesquen unitats en el món rural, fet que genera l’abandonament dels pobles.

Per acabar, el sindicat s’oposarà des dels òrgans de representació i participació –Consells Escolars de Centre i Municipals, Juntes de Personal i Mesa Sectorial d’Educació – a aquesta proposta i fa una crida perquè aquests òrgans exigesquen de la Conselleria de Cultura i Educació que totes les necessitats que té l’ensenyament públic es cobresquen. El termi per presentat alternatives o al.legacions serà fins el 24 de gener de 2003, és a dir, queden poc més de 12 dies per fer-ho.

 

     
QUADRE I.

ESCOLARITZACIÓ ALUMNAT PRIMER CICLE D’ESO

COL.LEGIS INFANTIL I PRIMÀRIA (no estan inclosos els Centres Específics d’Educació Especial ni les Escoles Infantils).

 

Escolaritzen 1r ESO

No escolaritzen 1r ESO

Total

Alacant

166

227

393

Castelló

50

117

167

València

152

359

511

Total País Valencià

368

703

1071

El 34,36 de les Col.legis Públics escolaritzen l’alumnat de primer cicle de l’ESO.

    

Quadre III.

Col.legis que deixen d’escolaritzar alumnat de primer cicle d’ESO.

Alacant:

  • Alacant. San Blas i San Fernando.
  • Beneixama: Divina Aurora.
  • Beniferri: Argentina.
  • Benilloba: Virgen de los Dolores.
  • Benimantell: José María Paternina.
  • La Cañada: Mare de Déu del Carme.
  • Cox: Virgen de las Virtudes i Virgen del Carmen.
  • Crevillent: Doctor Francisco Mas, Parroco Fco. Mas, Primo de Rivera, Francisco Candela, Miguel Hernández i Ntra. Sra. de la Esperanza.
  • Crevillent-Realengo: San Luis.
  • El Verger: Segaria.
  • Elx: Ausiàs March, Baix Vinalopó, Candalix, Carlos III, Ferrandez Cruz, Francesc Cantó, Julio M. López i Luis Cernuda.
  • Elx-L’Altet: Rodolfo Tomàs.
  • Elx-Perleta: Mestre Canaletes.
  • Elx-Torrellano: Antonio Machado i La Paz.
  • Granja de Rocamora: San Pedro Apóstol.
  • Ondara: Sanchi Guarner.
  • Orihuela: Fernando de Loaces i Villar Palasí.
  • Orihuela-Arneva: Francisco Girona.
  • Orihuela-Desamparados: Virgen de los Desamparados.
  • Orihuela-La Campaneta: Ntra. Sra. del Pilar.
  • Orihuela-La Matanza: CRA nº11.
  • Orihuela-La Murada. CP.
  • Orihuela- Molins: CP.
  • Orihuela-San Bartolomé: San Bartolomé.
  • Pedován: Comarcal Sagrado Corazón.
  • Xàbia: Amanecer, Graüll i Port de Xàbia.

Castelló

  • Artana: Carmen Martín.
  • L’Alcora: Comte de Aranda i Francisco Grangel.
  • Lucena del Cid: Comtessa de Lucena.
  • Onda: Baltasar Rull i Pius XII.
  • Sant Joan de Moró: Sant Joan de Moró.
  • Vila Real: Carlos Sarthou i Concepción Arenal.

València

  • Albalat dels Sorells: El Castell
  • Alberic: Rafael Comenge i El Convent.
  • Albuixech: Tomàs Albert
  • Alfarb: San Jaime Apostol
  • Alginet: Emilio Luna, Pepita Greus i Blasco Ibáñez.
  • Bicorp: Los Pinos
  • Bolbaite: Albait
  • Carlet: Juan Vicente Mora
  • Chella: Juan Lacomba
  • Chiva: Dr. Corachan i Martínez Culla
  • Foios: Mare de Déu del Patrocini i Rei En Jaume
  • Fontanars: Conde de Salvatierra.
  • Fuenterrobles: Cervantes
  • La Font de la Figuera: Mare de Déu dels Xiquets.
  • Llombai: Sant Francesc de Borja.
  • Meliana: El Crist i Mediterrani.
  • Mislata: Amadeo Tortajada, Ausiàs March, L’Almacil, El Cid, Jaume I, Gregori Maians i Mestre Serrano
  • Moixent: Padre Moreno
  • Ontinyent: Bonavista, Lluís Vives, Mestre Carmelo, Martínez Valls i Rafael Juan Vidal.
  • Pedralba: Maestro Juan Bernia
  • Quesa: Luis Vives.
  • San Antonio de Benagéber: Huerfanos San Vicente Ferrer.
  • Silla: Reis Catòlics i Mare de Déu dels Desemparats.
  • Sinarcas: Ramón Laporta.
  • Sollana: López Marco.
  • Tous: Santa Bárbara.
  • València: Ballester Fandos, Carolina Àlvarez, Cavite, López Rosat, Explorador Andrés, García Lorca, Malva-rosa, Mestalla, Rodriguez Fornos, San Pedro, Sector Aéreo, Vicente Blasco Ibáñez i Vicente Gaos
  • Venta del Moro: Maestro Victorio Montes.
  • Vilamarxant: Horta Major.
  • Villagordo del Cabriel: El Cabriel.
   

Quadre II

Creació/ Supressió d’unitats escolars dels centres públics per al curs 2003-04.

Alacant

Ed. Infantil

Ed. Primària

Ed. Especial

ESO

Creació

44

80

6

8

Supressió

12

24

2

146

Total

32

56

4

-134

Habilitacions:
Infantil 8
Primària 10.

Supressió de centres:
Carles III d’Elx.

Nous Programes d’ensenyament en valencià.
PIL. Alacant. Joaquín Sorolla. (abans PIL/PIP).
PEV. Beneixama. Divina Aurora. ( abans PIP).
PEV. Bolulla. Penya l’Or. (abans PIP).
PIL. Confrides. CP.
PEV/PIL. Elx-La Hoya. San Antonio. (abans PIP).
PIL/PIP. Ibi. Poeta Pla i Beltran. (abans PIP).
PEV/PIP. Onil. San Jaime. (abans PIP).

----------------------------------------------------------------------------------

Castelló

Ed. Infantil

Ed. Primària

Ed. Especial

ESO

Creacions

9

34

1

1

Supressions

2

7

1

32

Total

7

27

0

-31

Habilitacions:
Infantil 13
Primària 3

Supressió de centres:
Algimia de Almonacid.
Pobla de Benifassà.

Nous Programes d’Ensenyament en valencià:
PEV. Benicarló. Marqués de Benicarló. (abans PEV/PIL).
PEV. Benicàssim. Santa Agueda. (abans PEV/PIP).
PIL. Castelló de la Plana. Carles Salvador. (abans PIL/PIP)
PIL/PIP. Castelló de la Plana. Ejercito Español. (abans PEV/PIP).
PEV. Castelló de la Plana. El Fadrell. (abans PIP).
PIL. Vall d’Uixó. SanT Vicent Ferrer. ( abans PEV).
PEV. Vila-Real. CEE La Panderola. (abans PIP).

------------------------------------------------------------------------------------

València

Ed. Infantil

Ed. Primària

Ed. Especial

ESO

Creacions

27

52

6

8

Supressions

15

44

1

181

Total

12

8

5

-173

Habilitacions:
Infantil: 18.
Primària: 16.
Especial: 1
ESO: 1

Supressió de centres:
CP Carolina Alvàrez de València.

Nous Programes d’ensenyament en valencià:
PEV. Alzira. CEE Carmen Picó. (abans PIP).
PEV/PIL. Manises. Joan Fuster. (abans PIP).
PIL. Mislata. L’Almacil. (abans PIL/PIP).
PEV. Montroi. CP. (abans PIP).
PEV. Ontinyent. Carmelo Ripoll. (abans PIP).
PEV/PIP. Sagunt-Port. Baladre. (abans PIP).
PEV. Sueca. CEE Tècniques Educatives Especials. (abans PIP).
PIL/PIP. València nº96. (abans PEV/PIP).
PIL. València. Ramiro Jover. (abans PIL/PIP).
PIL/PIP. València. Santo Àngel de la Guarda. (abans PEV/PIP)
PIL/PIP. València. Vicente Gaos. (abans PEV/PIP)


 

L'STEPV-Iv no dona suport als criteris de l'arranjament escolar (planificació educativa) per al curs 2003-04.

La Direcció General de Centres contradiu al Conseller d'Educació, Manuel Tarancón.

València, 5 de novembre de 2003.

L'STEPV-IV ha rebutjat la proposta de criteris de la planificació educativa per al curs 2003-04 dels col.legis públics d'infantil i primària presentada per la Conselleria de Cultura i Educació.

Els motius per a aquesta oposició són els següents:

-No es generalitza l'oferta de llocs escolars per a l'alumnat de 3 anys en tots els centres públics de la País Valencià.Açò és un fet especialment greu després de set anys de la signatura de l'acord de plantilles d'infantil i primària i de la presentació del Mapa Escolar, així com de la generalització dels concerts a l'educació infantil dels centres privats.
Mentre Educació disposa de recursos econòmics per a la xarxa privada no fa cap esforç per generalitzar l'oferta en la pública. Aquests dos fets, la deficient planificació i la concertació demostren el poc interés de la Conselleria per a l'ensenyament públic. A més a més, aquest document consagra l'augment de ràtio en les aules d'infantil de 3 anys fins a 25 alumnes per aula.

-Tampoc s'ha compromés a traslladar l'alumnat de primer cicle d'ESO als IES tal i com preveu la LOGSE. Enguany ecara queden molts col.legis que matriculen alumnat de primer cicle d'ESO, sense que la majoria d'ells tinguen professorat especialista de Tecnologia i Plàstica i Visual. Aquest fet contradiu les declaracions fetes pel conseller d'Educació, Manuel Tarancón, a les Corts Valencianes on afirmava que el Mapa Escolar estaria l'any 2003.

-La planificació educativa posa en evidència la subsidiarietat de l'ensenyament públic respecte del privat. El creixement en la xarxa pública està condicionat a la situació de la xarxa privada.

-Tampoc s'han acceptat tota una sèrie d'esmenes presentades per l'STEPV-Iv que pretenien dotar de més professorat i de rebaixar les ràtios en determinats centres i programes educatius, especialment en educació infantil ja que el sindicat considera que l'actual plantilla dels col.legis s'ha d'augmentar per possibilitar una millor atenció a l'alumnat. El sindicat lamenta que el conjunt de les seues propostes sobre plantilla i reducció de ràtios no hages estat assumides per la Conselleria.

Per tot açò, no valora positivament el document de criteris i iniciarà una campanya entre la comunitat educativa per aconseguir que la planificació educativa per al curs 2003-04 contemple les necessitats reals que l'ensenyament públic té.


 

Procediment posterior a la supressió d’un lloc de treball- cos de mestres

Primer part del procediment.

Característiques generals:

  1. Són actes d’adjudicació presencials als diferents àmbits que s’hi formulen i que es duen a terme simultàniament a Alacant, València i Castelló.

  2. La seua participació és voluntària.

  3. Només l’adjudicació de plaça al propi Centre té caràcter definitiu, la resta és provisional per un any.

  4. Se disposa, paral·lelament, de 6 convocatòries en el C.G.T. exercint el dret preferent a obtenir destinació definitiva.

  5. De sobrar places en un àmbit anterior, passen a l’àmbit següent.

A centre (definitiva).

  • Participa amb totes les especialitats per les quals s’està habilitat.

  • La prioritat l’assenyala l’any de supressió i, en cas d’empat, els anys d’antiguitat en el Centre.

  • Sols pot participar-hi el professorat adscrit a eixe Centre i que haja rebut una comunicació de supressió de lloc de treball.

A població (provisional).

  • Participa amb totes les especialitats per les quals s’està habilitat.

  • La prioritat l’assenyala l’any de supressió en eixa població i en cas d’empat, els anys de definitiu en la població.

  • Solament hi participa el professorat suprimit en eixa població concreta.

Segona part del procediment.

Característiques generals:

  1. Es du a terme un dia diferent a l’anterior adjudicació.

  2. La seua participació és obligatòria.

  3. La destinació obtinguda per mitjà d’aquest acte d’adjudicació té caràcter provisional per un curs acadèmic.

  4. La participació en el CGT té les mateixes característiques que en la primera part del procediment.

A país (provisional).

  • S’hi participa amb les especialitats per les quals s’està habilitat.

  • L’ordre de prioritat l’assenyala l’antiguitat de la supressió.

 

< anar al començament | index ensenyament públic | All-i-Oli | Principal >