STEPV-Iv fa balanç de l'any 2007

L'any 2007 ha estat marcat per la mobilització del professorat, pels processos privatitzadors i la manca de diàleg de la Conselleria d'Educació

La mobilització del professorat

L'any 2007 començava amb l'anunci del Consell Nacional de STEPV-Iv d'un calendari de mobilitzacions per dur endavant una plataforma reivindicativa després de dos anys de sequera negociadora amb l'administració. La reivindicació se centrava en cinc aspectes urgents i llargament demandats: mesures per a la convivència en centres docents; per a la conciliació de la vida laboral i familiar; per a la gestió de les borses de treball i millora de les condicions laborals del professorat interí; l'homologació retributiva del professorat amb altres comunitats autònomes i la jornada continuada. Així com el compliment dels acords signats (seguretat i salut laboral, plantilles d'Educació Infantil i plantilles de Formació Professional).

La resta de sindicats de la Mesa Sectorial van rebutjar participar de la plataforma i fer un front comú davant la Conselleria d'Educació. STEPV-Iv va decidir dur endavant el procés mobilitzador amb el sindicat CGT-CAT (ara CAT) i el sindicat d'interins AFID. Els tres sindicats van convocar diverses concentracions que van culminar en la vaga del 29 de març, seguida per una gran part del professorat valencià.

Fruit d'aquesta pressió, l'administració va posar sobre la taula una proposta d'augment retributiu que no satisfeia les expectatives del Sindicat. La resta dels sindicats, en canvi, entraren ràpidament en la negociació que va acabar amb la signatura d'un acord el 8 de maig entre l'administració i els sindicats presents en la Mesa Sectorial excepte STEPV-Iv. L'acord deixa fora la majoria dels temes de la plataforma reivindicativa i, pel que fa a l'augment retributiu, és insuficient, castiga el professorat jove o de nova incorporació i estableix uns terminis massa llargs.

STEPV-Iv continua mantenint viva la plataforma reivindicativa i ha exigit a la Conselleria la negociació d'un nou acord retributiu per a tot el professorat i de la resta de temes pendents que done una veritable resposta a les reivindicacions del sector, millore les condicions laborals, socials i retributives i aposte per un ensenyament de qualitat.

La privatització de l’ensenyament

Pocs dies després de la signatura d’aquest acord, el DOCV publicava l’ordre de concertació dels batxillerats. La Conselleria ni tan sols va informar els sindicats que aquesta ordre estava en marxa. Tots els centres de secundària del País Valencià i tots els sindicats es van manifestar en contra d’aquesta mesura en diverses concentracions durant els mesos de maig i de juny, entre altres raons, perquè als centres públics hi ha places suficients. Només des del curs 2002/03 s’han perdut 165 unitats de batxillerat, la qual cosa fa injustificable la concertació del batxillerat com no siga per l’aposta ideològica de l’administració valenciana de convertir l’ensenyament públic en subsidiari del privat.

Durant l’any 2007 s’han produït més mostres d’aquesta tendència privatitzadora.  En el mes de novembre, el Conseller d’Educació, informava que 180 psicòlegs de l’àmbit privat també atendrien l’alumnat amb alguna necessitat d’atenció psicològica, quan hi ha serveis públics, tant en sanitat com en educació, que fan aquesta mateixa tasca i que necessiten una urgent dotació de més personal. I en el mes de desembre, la Conselleria presentava l’esborrany de decret de creació dels centres integrats de Formació Professional, on s’impartirà la FP reglada, l’ocupacional i la contínua. La FP reglada és la que actualment s’imparteix en els centres educatius, mentre que l’ocupacional i la contínua depenen de la Conselleria d’Economia, Hisenda i Treball i hi pot intervenir qualsevol entitat o empresa privada que compte amb el vistiplau del Consell Valencià de la Formació Professional. El decret de creació dels centres integrats de FP manté aquesta estructura però en ara en els centres públics, de manera que s’obri la porta a la privatització de la Formació Professional.

També en el mes de desembre, el Conseller Font de Mora, presentava al Campus de la Penyeta Roja de la Universitat Jaume I de Castelló, el projecte de la Valencian International University (VIU), finançada amb fons públics però gestionada per mans privades.

No hi ha cap tram educatiu que no haja tingut un impuls privatitzador en els últims anys. Des de l’Educació Infantil fins a la universitat s’està consolidant una xarxa privada cada vegada més potent, mentre que la xarxa pública continua amb les mancances i els problemes de sempre.

El diàleg, l’assignatura pendent de la Conselleria d’Educació

Enguany hem tornat a assistir a una política d'aparador, de titulars de premsa i d’un ús partidista de l’educació. El Conseller d’Educació, Alejandro Font de Mora, ha fet declaracions públiques que buscaven l’efectisme mediàtic i que no han estat consultades ni consensuades amb la comunitat educativa. Parlem, per exemple, de l’anunci de la impartició d’Educació per a la Ciutadania en anglés, de la propaganda del bo-llibre, del fals avanç del valencià a l’ensenyament, de la privatització de l’atenció psicològica als alumnes o de l’avançament de mesures disciplinàries que contempla el nou esborrany de drets i deures abans que es tramités en els òrgans corresponents.

Enguany, hem tornat a assistir a una política de menyspreu cap a les propostes de la comunitat educativa en matèries tan importants i amb tantes repercussions com l’ordre d’admissió de l’alumnat, la cocertació dels batxillerats, el decret de drets i deures o el desplegament de la Llei d'Educació (LOE).

Tot això només ha contribuït a crear malestar entre el professorat i entre la resta de la comunitat educativa que, mentrestant, veuen com els centres s’inunden quan plou, no tenen suficient personal administratiu per gestionar la ingent burocràcia dels centres, hi ha alumnes amb necessitats educatives especials sense atendre per falta d’educadors, caos en les Escoles Oficials d’Idiomes per la incompetència de l’administració, l’actualització de l’ordre de permisos i llicències sense publicar des del mes de maig, retards en el compliment dels acords retributius, suspensió de reunions sobre salut laboral del professorat per incompareixença de l’administració, i un llarg etcètera que hem presenciat aquest any 2007 però que arrosseguem any rere any.

Tampoc s'han complit els acords sobre condicions laborals del personal que treballa als centres privats concertats signats per tots els sindicats en juliol de 2004.

STEPV-Iv, pel pacte en educació

El Sindicat sempre ha defensat que cal un pacte sobre educació i més en aquest context de desplegament de la LOE i d’anunci d’una Llei Valenciana de l’Educació. Cal un pacte global, que interelacione tots els aspectes educatius i els aborde de forma conjunta, sense deixar lloc a la improvisació sinó a la previsió i obrir el debat i el consens a tota la comunitat educativa.

Cal, pel que fa a les condicions laborals del professorat, recuperar els assumptes inclosos al  protocol de negociació de 2005 i negociar tots els temes que encara queden pendents i incorporar-ne de nous, com la jornada continuada. A més, cal un acord de legislatura amb la Generalitat Valenciana per acabar amb la constant pèrdua de poder adquisitiu del conjunt del personal que hi treballa, aquest acord ha de contemplar la clàusula de revisió salarial i la recuperació del poder adquisitiu perdut.

Altrament, continuarem assistint a una política de confrontació entre els treballadors i treballadores de l’ensenyament i l’administració valenciana.

València, 26 de desembre de 2007

S’obriran dos procediments per subsanar errades i demanar serveis prestats en altres administracions

Cobrament triennis interins: divendres 21 de desembre s’enceta el procediment per consultar l’antiguitat

més informació

Conselleria d’Educació ha informat aquest matí que el proper divendres 21 de desembre es podran consultar els serveis prestats en centres públics dependents de la Conselleria d’Educació tant a Internet com als Serveis Territorials de València, Alacant i Castelló.

A Internet la consulta es fa per DNI i hi constaran els centres on s’ha treballat i els dies de treball en cadascun. Als Serveis Territorials només es podrà consultar el total de temps treballat. Hi apareixerà tot el professorat interí que conste en les borses de treball, amb serveis prestats o sense.

L’Administració obrirà dues vies per poder subsanar errades o completar dades. D’una banda, es podrà reclamar davant possibles errades detectades en els llistats de serveis prestats per a la Conselleria d’Educació i, d’altra banda, es podran aportar dades de temps treballat en altres administracions públiques per completar el temps treballat per a l’administració, ja que computa el treball en qualsevol entitat pública a efectes de triennis. El període de temps per poder fer aquestes gestions serà de dos a tres mesos. 

Els serveis prestats en l’administració educativa constaran fins el 30 de novembre i s’actualitzarà el temps treballat des d’aquesta data en el moment en què es faça efectiu el pagament. Prèviament, es publicarà la llista definitiva amb les dades corregides i actualitzades si és el cas.

18 de desembre de 2007

ACLARIMENTS: Sobre el cobrament de triennis

En lloc de tendir a desaparéixer s’estan consolidant i augmenten cada any

STEPV-Iv exigeix la negociació d’un pla d’infraestructures escolars que pose fi als barracons

En relació al nombre de barracons escolars que ha fet públic recentment el conseller d’Educació, Alejandro Font de Mora, a petició del diputat de Compromís pel País Valencià, Josep Maria Pañella, STEPV-Iv vol manifestar que lluny d’avançar cap a l’eliminació d’aquestes instal·lacions l’administració n’augmenta el nombre al llarg i ample del País Valencià i es van consolidant com una part més de l’estructura arquitectònica dels col·legis i instituts valencians.

El Sindicat ja ha denunciat en nombroses ocasions que la Conselleria d’Educació no ha realitzat una veritable planificació d’infraestructures, una anticipació d'actuacions que done resposta a l'augment demogràfic, ni a les construccions de noves vivendes en els pobles i ciutats valencianes. La realitat és que n'hi ha moltes demandes de les famílies per escolaritzar les seues filles i fills als centres públics que no poden ser ateses per la manca de llocs escolars públics. I una de les conseqüències és que molts centres tenen ràtios superiors a les establertes per la legislació per poder fer front a la demanda de llocs escolar, la qual cosa suposa un greu impediment per atendre correctament a la població escolar i oferir un ensenyament de qualitat. 

A més, molts centres públics tenen necessitats de reforma o millora de les seues instal·lacions com ja va denunciar el Sindicat davant els danys ocasionats per les pluges el passat mes d’octubre. Hi ha centres amb instal·lacions obsoletes que necessiten reformes urgents i hi ha centres nous que ja han patit desperfectes per la mala qualitat de les obres. 

STEPV-Iv demana a l'Administració Educativa la presentació i negociació d'un nou Pla d'Infraestructures Educatives. Per aquest sindicat és urgent l’obertura d’un veritable procés de negociació, amb el conjunt de la comunitat educativa, sobre la construcció de nous centres, l’adaptació dels actuals centres al decrets de mínims i a les noves necessitats educatives, la gran demanda de llocs escolars públics i per aconseguir l'eliminació de les aules massificades i dels barracons escolars. Per al Sindicat, el nou Pla ha de contemplar les necessitats educatives de totes les etapes educatives dels propers vint anys.

D’altra banda, STEPV-Iv considera el “regateig” lingüístic que ha protagonitzat el conseller d’Educació per evitar fer públiques les dades sobre els barracons escolars com un insult a la intel·ligència de la societat valenciana, una falta de consideració cap als treballadors i treballadores de l’ensenyament i una nova frivolitat a la que, malauradament, ens té acostumats darrerament.

16 desembre 2007

El Sindicat desmenteix Conselleria d'Educació

Les ordres d’avaluació es van negociar el 26 de novembre i no la setmana passada, com afirma Conselleria

Dissabte passat va aparéixer en la premsa una notícia sobre la no publicació en el DOCV de les ordres d’avaluació de Primària i de Secundària per part de la Conselleria d’Educació. En aquesta notícia s’explica que la Conselleria ha al·legat el retard en les ordres ministerials i que la Mesa Sectorial d’Educació es va reunir la setmana passada per tractar els esborranys corresponents.

En realitat, la Mesa Sectorial d’Educació que va tractar les ordres d’avaluació de Primària i de Secundària es va reunir el passat dilluns 26 de novembre –i no la setmana passada com sembla que afirma la Conselleria- i des d’aleshores l’administració s’ha limitat a afegir algunes esmenes proposades pels sindicats i a penjar els esborranys de les ordres una setmana després. A més, cal dir que les ordres ministerials, tant de Primària com de Secundària, es van publicar en el BOE el dia 6 de setembre (Orden ECI/2571/2007 i ECI/2572/2007 de 4 de setembre, respectivament), quasi tres mesos abans que es reunís la Mesa Sectorial per tractar aquest punt.

A més, en la mateixa Mesa Sectorial d’Educació del dia 26 de novembre, s’havia de tractar també l’ordre d’avaluació de les Escoles Oficials d’Idiomes, però STEPV-Iv va sol·licitar el seu ajornament ja que no s’han d’aplicar en aquest primer trimestre de curs i així tenir més temps per estudiar el document presentat per Conselleria pocs dies abans de la Mesa Sectorial. El pròxim 20 de desembre es tractarà aquesta ordre.

Si aquests són els arguments que ha donat l’administració per excusar el retard en la publicació de les ordres d’avaluació, STEPV-Iv no entén que hagen de passar tres mesos per adaptar una norma estatal a l’àmbit autonòmic ni que es manipulen les dates de les Meses Sectorials d’Educació. Més aviat caldrà parlar novament de la incompetència de la Conselleria en l’exercici de les seues funcions i de l’ús partidista que fa de l’ensenyament, ara que s’aproximen les eleccions estatals.

16 de desembre de 2007

STEPV-Iv, l’STEI-i i USTEC-STEs en contra del tancament de les emissions de TV3 al País Valencià 

El sindicat STEPV-Intersindical Valenciana, juntament amb els seus sindicats homòlegs dels Països Catalans, USTEC-STEs de Catalunya (Intersindical Alternativa de Catalunya) i STEI-i Intersindical d’Illes Balears, s’oposen al tancament dels repetidors del senyal que fa possible la recepció de TV3 i d’altres canals de comunicació de la Corporació Catalana de Radiotelevisió per part del govern valencià. Per tant, volem fer públiques les següents consideracions:

 Critiquem l’actuació del Consell de la Generalitat Valenciana d’impedir la recepció de TV3 al País Valencià. Per aquestes organitzacions sindicals açò suposa un atac a la llibertat d’expressió i a la llibertat d’informació, així com a la unitat de la llengua i a la nostra cultura. Aquest fet és una mostra més del seu tarannà autoritari i posa en evidència que el Consell continua amb la seua política d’intentar controlar els mitjans de comunicació per obtindre un benefici partidista.
 Defensem el dret de les valencianes i valencians a poder veure la TV3 i donem el nostre suport a Acció Cultural del País Valencià en la defensa de la recepció de TV3. A més, exigim la retirada de les multes imposades a ACPV i animem al conjunt de la ciutadania a participar en la campanya per fer front a la sanció. 
 Que, en un moment d’enriquiment de tota l’oferta comunicativa audiovisual i d’increment en el nivell internacional d’una comunicació sense fronteres, sorprén una decisió de base política que tendeix no sols a reduir i a retallar l’oferta televisiva actual, sinó també a reprimir el dret dels ciutadans a rebre i a triar qualsevol opció d’aquesta oferta. Cal recordar que els valencians rebem el senyal televisiu de TV3 des de fa més de vint anys.
 Que la mesura de clausurar les emissions és encara més greu si tenim en compte que ataca directament la difusió de la llengua pròpia dels valencians, llengua per la qual el govern valencià hauria de tenir una atenció especial. 
 Que la divulgació del valencià a través dels mitjans audiovisuals no pot quedar reduïda a l’escassa oferta que fa Radiotelevisió Valenciana. I per tant, és imprescindible continuar completant-la amb les emissions de TV3, de la mateixa manera que seria convenient que els canals autonòmics valencians arribaren a altres comunitats, especialment a les que comparteixen la nostra llengua, com són les Illes Balears i Catalunya.
 Que, instem a la Generalitat de Catalunya, la Generalitat Valenciana, el Govern de les Illes Balears i el Ministeri d’Indústria que arriben a un acord i reserven els canals necessaris per a la difusió de les cadenes que emeten en català arreu del territori lingüístic.
 L’STEI-i Intersindical de les Illes Balears, l’STEPV-Intersindical Valenciana i la USTEC-STEs (Intersindical Alternativa de Catalunya) se sumen a les diferents entitats, partits polítics i institucions de tot el domini lingüístic que s’han pronunciat en contra del tancament de les emissions de TV3 al País Valencià i animen al conjunt de la ciutadania a participar activament en totes les accions de protesta que s'estan convocant arreu del país. 

País Valencià, 15 de desembre de 2007

L’esborrany del decret obri la porta a la privatització d’aquests ensenyaments

L’Administració vol posar en marxa els centres integrats de Formació Professional en el curs 2008/09

Hui s’ha celebrat una Mesa Tècnica d’Educació sobre el decret que regularà els centres integrats de Formació Professional al País Valencià. L’esborrany és l’adaptació autonòmica del Reial Decret 1558/2005, que regula els requisits bàsics d’aquests centres i que ja venien recollits en la Llei Orgànica 5/2002 de les Qualificacions i de la Formació Professional.

La normativa arriba al País Valencià, per tant, amb dos anys de retard i l’Administració pretén posar en marxa la Xarxa de Centres Integrats de Formació Professional per al curs 2008/09.

Aquests centres impartiran els actuals ensenyaments de formació professional reglada, dependents de la Conselleria d’Educació, i també inclouran els ensenyaments de formació contínua (pensats per al reciclatge dels treballadors i treballadores) i de formació ocupacional (pensats per a persones aturades) que són competència del Servei Valencià de Treball i Formació (SERVEF) que depén de la Conselleria d’Economia, Hisenda i Treball. El decret manté aquesta divisió de competències i estableix que hi haurà centres integrats dependents de la Conselleria d’Educació i centres integrats dependents de la Conselleria d’Economia, Hisenda i Treball.

STEPV-Iv considera positiu aquest model de centres integrats en tant que unifica els diferents ensenyaments de formació professional. Tanmateix, el Sindicat ha reivindicat en la Mesa que els tres subsistemes de FP depenguen exclusivament de la Conselleria d’Educació per evitar la privatització d’aquests ensenyaments. Perquè, tal i com està plantejat l’esborrany del decret, una part d’aquests ensenyaments –l’ocupacional i la contínua- podrà ser impartida per entitats privades i per professorat que no ha estat seleccionat per concurs públic. Aquests ensenyaments s’escapen, per tant, del control de la Mesa Sectorial d’Educació.

Les esmenes de STEPV-Iv han anat en aquest sentit i s’ha exigit que totes les decisions que afecten aquests ensenyaments també han de passar per la Mesa Sectorial d’Educació. Un altre dels aspectes en què ha insistit el Sindicat és en la idea de reforçar la gestió democràtica d’aquests centres, tant pel que fa a l’elecció dels directors (que podran ser de lliure designació en els centres que depenguen de la Conselleria d’Economia, Hisenda i Treball) com pel que fa a l’increment del professorat en els òrgans de decisió d’aquests centres, insuficient en l’esborrany presentat.

El pròxim dia 18 de desembre, la Mesa Sectorial d’Educació, tractarà l’esborrany definitiu abans de la corresponent consulta al Consell Escolar Valencià i posterior publicació en el DOCV.

STEPV-Iv exigeix a l'administració el compliment de les seues obligacions en matèria de prevenció

Se suspèn el plenari del Comitè de Seguretat i Salut Laboral per la no compareixença de l’administració educativa

El plenari del Comité de Seguretat i Salut Laboral del personal no universitari de València previst per al dia de hui no s'ha pogut celebrar en no haver el suficient quorum pel que fa als representants de l'admininistració.

No és la primera vegada que ocorre una circumstància com aquesta, ja que en dues ocasions anteriors va passar el mateix a causa del mateix motiu.

El Comité de Seguretat i Salut Laboral té com a funció vetllar per la seguretat i la salut laboral dels prop de 30.000 docents de la província de València. Entre els punts que haurien d'haver estar tractacs hui figuren temes referits als plans d'autoprotecció, la problemàtica de les deficiències en les instal•lacions en els centres de nova construcció o la coordinació de les diferents estructures preventives.

STEPV-Iv exigeix a l'administració a complir les seues obligacions en matèria de prevenció, començant per garantir el funcionament regular dels seus òrgans. Vol, igualment, agrair la presència de la majoria dels delegats i delegades de les diferents organitzacions sindicals en la reunió de hui i, de manera especial, dels representats designats per l'administració que de nou han fet acte de presència i que en absolut són responsables d'aquest desgavell. 

Finalment, el Sindicat reitera el seu compromís amb un treball eficaç i seriós en defensa de la seguretat i salut laboral de tot el professorat.

11 de desembre de 2007

El Consell Escolar Valencià inicia l'elaboració de l'informe sobre el decret de drets i deures.
STEPV-Iv presentarà una proposta de decret alternativa

El proper dilluns, 10 de desembre, a les 9,30 hores, tindrà lloc una sessió extraordinària de la Comissió de Projectes Legislatius del Consell Escolar Valencià per l'elaboració de l’Informe sobre el Decret ..../2007, del Consell, sobre la convivència en els centres educatius sostinguts amb fons públics i sobre els drets i deures de l’alumnat, pares o tutors, professorat i personal d’administració i servicis.

STEPV-Iv presentarà una proposta de decret alternativa. El Sindicat també proposa el canvi de nom per un altre que s'ajuste a la realitat educativa valenciana i a la legalitat vigent: "

Decret sobre la convivència en els centres públics i
centres docents privats concertats no universitaris"

El País Valencià es queda fora de l'informe PISA 2006

Cal augmentar la inversió en educació, millorar la formació del professorat i potenciar la participació de la comunitat educativa 

L'informe PISA 2006 posa de nou mala nota al nivell de coneixements de l'alumnat de l'estat espanyol de 15 anys, en Matemàtiques, Lectura Comprensiva i Ciència, i situa els seus resultats clarament per baix de la mitjana europea. Tanmateix, no tenim dades concretes de la situació de l'alumnat valencià, ja que la Conselleria d'Educació no ha volgut participar-hi excusant-se en què les proves d'avaluació diagnòstiques que elabora l'administració valenciana ja els permet detectar els problemes del sistema educatiu valencià, que també en té.  

STEPV-Iv considera que cal relativitzar les dades obtingudes a través de mostres parcials i extretes de l'entorn, com passa amb l'Informe PISA o amb les proves de diagnòstic de la Conselleria ja que no tenen en compte les característiques de cada centre, de l'alumnat al qual aten, del professorat que disposa i dels recursos materials amb els quals compta. 

STEPV-Iv ha insistit en nombroses ocasions en què les claus per a una bona atenció a l'alumnat i a la millora de la qualitat del sistema educatiu passa per un pacte social per l'educació que implique tota la comunitat educativa (alumnat, professorat, pares i mares i administració) i altres instàncies i institucions (associacions de premsa, consells de la juventut, universitats, etc.) i que contemple mesures com: 

- Increment de la Inversió econòmica en educació: tot i que l'augment de la inversió econòmica no soluciona per ella mateixa els problemes, no podem obviar el seu paper decisiu en la qualitat del sistema educatiu, pel que suposa en quant a dotació de recursos als centres, en quant a formació del professorat, en quant a financiació de projectes educatius que atenen a la diversitat de l´alumnat, etc.

- Valoració social del saber i de l´educació: En aquesta societat de consum, on tot es compra i tot es ven, els xavals i les xavales aprenen en la seua socialització que la construcció del seu futur es garanteix més des dels diners que no pas des de l´educació. Per poder contrarestar aquesta escala de valors, l´escola i l´educació hauran d´estar recolzades per un projecte polític de formació de la ciutadania.

- Un projecte educatiu global per a la ciutadania del segle XXI: les noves generacions tenen accés directe a diverses font d´informació prou més completes i atractives que l´escola. Si aquesta, fa temps que ha deixat de ser la única font d´informació, i fins i tot, la més important, necessàriament el paper de l´escola avui haurà de ser un altre.  

- Aposta política per l´escola pública i per una educació equitativa: s'ha de trencar la tendència creixent a contraposar una educació elitista que aposta per la formació dels millors, front a una educació equitativa que aposta per la formació de totes i tots. L'ensenyament públic és l'única garantia d'una educació equitativa, de totes i tots, la que està entenent l´educació com un dret humà de totes i de tots, i no sols com un valor de canvi en la societat de mercat. 

- Reduir el nombre d'alumnat en les aules, mesura clau per a millorar el resultat escolar. La LOE, en contradicció amb la dinàmica dels països de l'OCDE de reduir les ràtios, en permet l'augment en un 10%. 

- La qualitat de l'ensenyament passa per l'atenció a la diversitat per la qual cosa cal la contractació d'altres professionals com són mediadors escolars, cuidadors, etc.

- Millorar la formació del professorat en aspectes com la prevenció i la resolució de conflictes i potenciar l'autonomia pedagògica dels centres. 

En definitiva, STEPV-Iv pensa que l'Informe PISA no ha d'usar-se per a infravalorar i desqualificar el conjunt de l'alumnat i del professorat sinó com una nova oportunitat per a posar en la primera plana de l'actualitat el debat educatiu i consensuar les mesures adients per millorar la qualitat educativa.

5 de desembre de 2007

La Conselleria ha d’atendre les propostes sindicals

STEPV-Iv presenta un decret de convivència alternatiu al decret de drets i deures de la Conselleria

Document amb esmenes presentades per STEPV

La Mesa Sectorial d’Educació d’avui ha tractat el nou esborrany del Decret de drets i deures. STEPV-Iv ha sol•licitat com a prèvia que s’eliminaren totes les referències que afecten i modifiquen les condicions laborals del professorat, els drets i deures de les famílies o el del Personal d’Administració i Serveis. 

En aquest sentit, el Sindicat considera que estan pendents de negociació les normatives específiques que afecten al professorat i que han de ser objecte de negociació urgent en el desplegament de la LOE (Decret 188/2007 que aprova el Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria d’Educació, Decret 234/97 que estableix el Reglament Orgànic i Funcional de Secundària, Decret 233/97 que estableix el Reglament Orgànic i Funcional de Primària i Ordre de 29 juny de 1992 sobre instruccions d’inici de curs de Primària i Secundària).

STEPV-Iv entén que el sistema educatiu valencià necessita d’un pla global de convivència integral més enllà d’un decret de drets i deures. És per això que el Sindicat ha presentat una redacció d’esmenes alternatives a la de l’esborrany de Conselleria per tal de reconvertir el decret en un decret de convivència en els centres docents públics i concertats no universitaris del País Valencià. El document presentat proposa la creació d’equips de mediació per afrontar els conflictes, la regulació dels drets i deures de l’alumnat, i tot un cojunt de mesures per a millorar la convivència com ara: l’extensió dels departaments d’orientació als centres de primària, l’increment del professorat de Psicologia i Pedagogia dels Departaments d’Orientació dels IES, la incorporació de nous professionals en aquests departaments de l’especialitat de Serveis a la Comunitat, convenis amb les organitzacions de pares i mares per tal de promure Escoles de Família o l’establiment d’una Comissió Interdepartamental del Govern valencià per tal d’establir polítiques integrals d’atenció a la convivència, la modificació de l’actual Observatori de la Convivència Escolar on puga participar la comunitat escolar però també de la societat civil (Federació Valenciana de Municipis i Províncies, Institut Valencià de la Joventut, Institut de la Dona, Consell Econòmic i Social, Fiscalia del Menor, Síndic de Greuges, Associacions de Premsa i Universitats publiques i privades).

STEPV-Iv manifesta de nou la seua voluntat de negociar i consensuar un document que puga valdre a tota la comunitat escolar i espera que la Conselleria atenga les demandes dels sindicats exposades en la Mesa Sectorial de Negociació, donada la importància i la extrema sensibilitat d’aquest tema en la societat valenciana.

29 de novembre de 2007

STEPV tindrà el 50,72% de la representació

Constituida la nova Mesa Sectorial d'Educació adaptada a 'l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic'

El dilluns 26 de novembre, s'ha procedit a la constitució de la Mesa Sectorial d'Educació. Aquesta és l'òrgan de representació i negociació col.lectiva dels més de 50.000 professores i professors de l'ensenyament públic valencià.

Un any després de la realització de les eleccions sindicals s'ha donat pas a la seua constitució aplicant les disposicions de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic (EBEP) en vigor des del mes de maig.

La nova Mesa Sectorial d'Educació estarà composada per:

STEPV-Iv	6 membres	50.72% de la respresentació.
CC00	3 membres	23,91%
ANPE	2 membres	14,49%
UGT	1 membre	10,86%

STEPV-Iv passa a tindre la majoria absoluta en la Mesa Sectorial d'Educació.

Una llei discriminatoria

El Sindicat critica que la nova regulació de les meses de negociació en les administracions públiques pactada pel Ministeri d'Administracions Públiques i les organitzacions sindicals CCOO, CSIF i UGT haja endurit els requisits per accedir a les meses de negociació. Mentre que en el món de la política el tant per cent que s'utilitza és del 5%, en el camp sindical la tanca electoral a superar és del 10%. A més, dos sindicats (CCOO i UGT) tenen l'accés a totes les meses negociadores independentment de la seua representació, es presenten o no a les eleccions sindicals d'un sector. Per contra, la resta de sindicats han de tindre, com a mínim, el 10% de les delegades i delegats sindicals (que no dels vots) d'un sector per poder estar presents en les negociacions. 

L'aplicació de la llei ha motivat que la Mesa Sectorial d'Educació haja passat de 6 sindicats a 4. La llei pactada per CCOO, CSIF i UGT per dificultar l'accés de la resta a les meses de negociació ha deixat fora a un d'ells (CSIF). En altres sectors, però, han aconseguit el seu objectiu, com en Justícia amb la Intersindical Valenciana. STEPV-Iv havia demanat en la Mesa General de Negociació de les Administracions Públiques que totes les organitzacions representatives del sector públic estigueren presents en totes les meses sectorials de negociació, però cap altre sindicat ens va donar suport. Alguns es manifestaren directament en contra (UGT i CCOO) i d'altres (CSIF) van callar. Entre el silenci d'alguns (que ho tenen resolt per llei) i la negativa d'altres ha propiciat que dos sindicats hagen tingut que abandonar la Mesa Sectorial d'Educació. 

Per a l'STEPV-Iv cap sindicat hauria d'haver estat exclòs. Si cinc sindicats tenen representació suficient en la Mesa General de Negociació de les Administracions Públiques (Intersindical Valenciana, CCOO, UGT, CEMSATSE i CSIF) i en eixes Meses es pot negociar qualsevol aspecte general o sectorial, no n'hi ha motiu per no estar en totes les meses sectorials. Però CSIF, com UGT i CCOO  no van voler. Per tant, ara què cadascú traga les seues conclusions. 

La negociació pendent

Per altra part, STEPV-Iv espera que, una vegada constituïda la Mesa Sectorial d'Educació, s'actualitze el reglament de funcionament i s'agilitzen els processos de negociació dels nombrosos temes que estan pendents des de fa temps. Entre d'altres temes destaquen: un veritable pla concilia, la possibilitat d'establir una jornada continuada, la millora de la gestió de les borses de treball, la millora de les condicions laboral del professorat interí, els plans de prevenció i salut laborals dels centres docents o les mesures per millorar la convivència dels centres educatius valencians més enllà d'un decret de drets i deures imposat per Conselleria, així com un acord retributiu per al conjunt del professorat.

València, 26 de novembre de 2007

Les ordres d’avaluació de primària i secundària ja han passat per la mesa sectorial 

El dia 26 de novembre en la Mesa Sectorial d’Ensenyament s’han treballat les ordres d`avaluació de Primària i Secundària, 

Per a Primària, les novetats més importants són la informatització dels documents oficials d’avaluació (desapareix el llibre d’escolaritat tal com el coneixem ara), la referència de l’avaluació a les competències bàsiques i el canvi de concepció dels resultats de l’avaluació, que passen a expressar-se de manera quantitativa, recuperant els termes SB,NT,BI,SU i IN que havien desaparegut en aquesta etapa.

El Sindicat ha reivindicat la necessitat de que la normativa arreplegue l’obligació de coordinació amb l’Etapa d’Educació Infantil, la implicació de les famílies en els processos d`ensenyament-aprenentatge, i per tant, en l’apartat d’informació a les famílies hauria de contemplar les entrevistes, reunions de grup,... així com la possibilitat d’expressar l’avaluació de manera qualitativa, 

Per a Secundària, les novetats més importants són la referència de l’avaluació a les competències bàsiques, els programes de diversificació curricular es podran iniciar a partir de la repetició del 2n curs de la ESO, la transformació dels PGS en programes de qualificació professional inicial (també condueixen a l’obtenció del Títol de Graduat en ESO), la desaparició dels Programes d’Adaptació curricular en grup...

El Sindicat ha reivindicat:
Que la normativa arreplegue la necessitat de fer una avaluació inicial per detectar el grau de desenvolupament dels aprenentatges bàsics i el domini dels continguts de les diferents matèries partint de l’informe individualitzat del final de l’Educació Primària. Aquesta avaluació inicial també es farà a l’alumnat procedent d’altres sistemes educatius, que s’han d’incorporar a qualsevol curs de l’etapa.
Que les proves extraordinàries no hagen de ser obligatòriament en setembre i que cada centre tinga autonomia per determinar quan les fa,
Que es faça un nou decret sobre les necessitats educatives especials que arreplegue i sintetitze tota la normativa actual i la descripció dels nous programes: diversificació, qualificació professional inicial, programa de reforç, plans individualitzat de repetició de curs...
Que els Departaments Didàctics, a començament del curs, facen públics els criteris generals per a l’avaluació dels aprenentatges i la promoció així com els continguts mínims exigibles per a la superació de les diferents matèries, els procediments de recuperació i les mesures de suport establertes
que l’alumnat puga continuar participant, com ara, en una part de les sessions d’avaluació.
El manteniment del Consell Orientador en finalitzar l’etapa.
La necessitat de que es done informació als estudiants i les seues famílies sobre els procediments per sol•licitar aclariments i, si escau, reclamacions sobre el procés d’avaluació. 
La participació de la inspecció educativa en la supervisió i orientació del tot el procés d’avaluació.

València, 26 de novembre de 2007

STEPV-IV critica la política de propaganda del Govern

La Generalitat manipula la ciutadania amb les seues enquestes 

L'enquesta presentada dissabte passat pel conseller d'Educació, Alejandro Font de Mora, sobre la situació de l'educació està pensada perquè les respostes sempre afavorisquen la política del govern valencià. D'aquesta manera, la conclusió és que el ciutadà dóna suport a la política educativa de la Conselleria d'Educació en un intent d'acallar les veus crítiques dels treballadors i treballadores de l'ensenyament, mares i pares, alumnat i societat civil.

STEPV-Iv insta a la ciutadania a no caure en les preguntes-parany de les enquestes del Govern valencià, a no deixar-se manipular i a mantenir una actitud crítica i constructiva respecte al model educatiu valencià i respecte al model de societat valenciana en general.

En la mateixa línia propagandística, cal enquadrar les declaracions del passat divendres del portaveu del Govern valencià, Vicente Rambla, sobre l'increment salarial del professorat valencià, fruit d'un acord entre la Conselleria d'Educació i alguns sindicats. STEPV-Iv no va signar l'acord retributiu en considerar que aquest no suposa una vertadera homologació retributiva amb les comunitats autònomes que més cobren, com afirma el portaveu del govern. A més, l'acord ha deixat sense abordar problemes greus que té el sector: no s'ha avançat en un veritable pla concilia, ni en la possibilitat d'establir una jornada continuada, la millora de la gestió de les borses de treball, la millora de les condicions laboral del professorat interí, els plans de prevenció i salut laborals dels centres docents o les mesures per millorar la convivència dels centres educatius valencians més enllà d'un decret de drets i deures imposat per Conselleria.

Des de STEPV-Iv exigim que el Govern valencià i la Conselleria d'Educació abandonen aquesta politica propagandística i resolguen els problemes reals del sistema educatiu, sense imposicions i amb el consens de la comunitat educativa.

25 de novembre de 2007

L'esborrany del decret de drets i deures és un parany per al professorat i els centres

STEPV-Iv ha enviat als centres un document que explica la postura contrària del Sindicat a l'esborrany presentat per la Conselleria sobre el decret de drets i deures. Alhora, sol•licita als centres que retornen el text sense esmenar -com ha fet el Sindicat en la Mesa de Negociació amb la Conselleria- i que reclamen la redacció d'un nou esborrany que contemple només els drets i deures de l'alumnat, ja que l'actual esborrany modifica les condicions laboral de docents i personal d'administracions i serveis sense una negociació prèvia en els àmbits corresponents. 

Sobre el decret de drets i deures

En relació al document presentat pel conseller d’Educació sobre drets i deures, STEPV, sindicat majoritari de l’ensenyament públic, proposa la devolució del document tal com s’ha presentat i l’elaboració d’un nou document que arreplegue, exclusivament, els drets i deures de l’alumnat.
Els treballadors i les treballadores de l’ensenyament no anem a caure en el parany que el conseller ens ha preparat. No podem entrar a debatre un document que, amb el pretext d’atorgar més autoritat al professorat el carrega de més feina i li atribueix noves funcions sense haver-les negociat i sense cap contrapartida ni compensació econòmica o laboral. Així doncs, en relació a aquest document, STEPV vol fer les següents consideracions:
1.- Es necessari i urgent actualitzar l’anterior decret de drets i deures de l’alumnat per adaptar-lo a les noves situacions i les noves realitats socials. L’òrgan competent per al debat del document és el Consell Escolar Valencià.
2.- El nou decret ha de ser equilibrat, tant pel que fa a les mesures de convivència i de prevenció de la violència com a les mesures disciplinàries. La Conselleria ha de posar a l’abast del professorat i dels centres les eines, els mitjans, el temps i la formació per reduir i aturar qualsevol manifestació de violència als centres educatius.
3.- El nou decret de drets i deures de l’alumnat no ha de ser un formulari excessivament reglamentista, sinó que ha de deixar autonomia suficient als centres perquè puguen adaptar i concretar les mesures pròpies en el Reglament de Règim Interior.
4.- La prevenció de la violència no pot ser una labor afegida a les tasques docents sense una negociació, en la Mesa Sectorial d’Educació, que regule les condicions laborals del professorat: jornada, càrrega lectiva, salut laboral, tutories, etc.
5.- El document presentat pel conseller barreja òrgans de negociació i/o debat i no contempla la negociació de la normativa que afecta al treball del professorat (Ordre del 1992, Reglament Orgànic i Funcional, Instruccions d’Inici de Curs, etc.). El projecte presentat pretén modificar unilateralment les condicions laborals del professorat.
6.- El nou decret, a l’igual que en altres CCAA només ha de contemplar exclusivament allò que fa referència als drets i deures de l’alumnat i el debat s’ha de fer en el sí del Consell Escolar Valencià.
7.- A més, la Conselleria ha de convocar, en l’àmbit de la Mesa Sectorial, les reunions que calga per negociar la totalitat dels aspectes que afecten a les condicions laborals del professorat.
8.- Per tant, el text presentat pel conseller és una trampa. No es pot barrejar en un mateix document normatiu l’alumnat, els pares i les mares, el professorat i el personal d’administració i serveis. Cadascú d’ells té funcions i obligacions diferents en els centres educatius. D’igual manera, els àmbits de negociació i/o debat dels seus drets i deures són també diferents.

València, 15 de novembre de 2007

La primera mesa tècnica de retribucions per òrgans unipersonals acaba sense que l’administració assumesca cap compromís

STEPV-Iv considera que la mesa tècnica sobre retribucions per òrgans unipersonals celebrada el passat dimecres dia 14 de novembre no ser productiva. La conselleria no va facilitar als sindicats la informació necessària per fer el treball tècnic i es va limitar a:

- informar que actualment el global de la despesa per òrgans unipersonals és d’uns 12 milions d’euros mensuals,
- recordar que n’hi ha assignats 15 milions d’euros per augmentar els complements dels càrrecs directius i que esta assignació és anual, la qual cosa significa que hi hauria 1,25 milions d’euros mensuals d’increment global,
- transmetre que l’administració té voluntat de reduir l’actual tipologia de centres sempre que açò no traspasse el límit dels 15 milions d’euros assignats,
- afirmar que no tenien previst pagar a qui ara no està cobrant,
- no recordar que cal pagar a partir de l’1 de gener de 2008.

Amb aquestes consideracions va emplaçar els sindicats a fer propostes per acordar com es repartien aquests diners.

STEPV-Iv va exigir no utilitzar els 15 milions per solventar les tres reivindicacions que s’intercalen en aquesta negociació: homologació retributiva dels actuals òrgans unipersonals amb altres Comunitats Autònomes, reclassificació, adequació i reducció de les tipologies dels centres i inclusió de tots els òrgans unipersonals que ara no cobren.

L’assignació dels 15 milions d’euros es va fer en concepte d’homologació, i si barregem els altres dos conceptes en el repartiment, estarem restant diners a l’homologació retributiva de tots els òrgans unipersonals. Calen diners per homologaci’o i para resoldre la resta de problemes retributius

L’ordre de pagament per òrgans unipersonals, que és de l’any 1993, està obsoleta, no sols perquè deixa fora del cobrament els càrrecs dels centres més menuts, sinó també perquè la classificació dels centres de l’any 93 no té res a veure amb les situacions actuals. Ara bé, la modificació i adequació d’aquesta normativa no pot condicionar el repartiment dels 15 milions d’euros.

El sindicat va recordar també que l’anterior secretari autonòmic d’educació es va comprometre a fer el pagament amb data 1 de gener de 2008, que als 15 milions d’euros calia aplicar-li el percentatge de pujada que establesca la Generalitat Valenciana als sous dels empleats i empleades públics, i que per avançar en la negociació i calia que l’administració facilitara la següent documentació:

- Nombre de centres actuals dins de cada tipologia.
- Total d’òrgans unipersonals actuals desglossats per cada tipus de centre.
- Normativa que cal modificar perquè cobren també els òrgans unipersonals que ara no cobren.

STEPV-Iv recorda que en la negociació sobre retribucions del mes de maig vam fer la següent proposta de classificació de centres:

1.- Col.legis d'Educació Infantil i Primària (inclou tot tipus de centres: complets, incomplets, rurals, infantil, especial....) 
1. Tipus A. 3 o més línies (27 o més unitats)
2. Tipus B. 2 línies (entre 18 i 26 unitats).
3. Tipus C. 1 línia (menys de 17 unitats). 

2.- Instituts d'Educació Secundària i Seccions. 
1. Tipus A. 31 o més unitats.
2. Tipus B. 22 a 30 unitats.
3. Tipus C. menys de 21 unitats. 

Cal adequar en aquesta classificació els Conservatoris, les Escoles d’Art, les Escoles Oficials d’Idiomes i els centres de Formació de Persones Adultes, que per la seua composició s’haurien de classificar segons la complexitat del centre i el nombre d’alumnat. Així com donar una resposta a les demandes de les seccions dels IES, així com d’aquells càrrecs directius que ara no cobren per la feina que fan.

Pel que fa als increments retributius el sindicat considera que cal augmentar significativament l’actual complement que perceben les direccions de tots els tipus de centres i establir un percentatge, com a mínim, del 80% del sou de la direcció en cada tipus de centre per a la resta de membres dels equips directius (vice-direccions, caps estudis, secretaries…)

STEPV-Iv considera que, tot i que la tasca educativa ha de ser una acció compartida entre tot el professorat del centre, els equips directius del País Valencià no poden estar pitjor pagats que en la resta de l’estat i cal una actualització immediata, a més no poden haver discriminacions en alguns centres per la seua definició o tamany.

València, 15 de novembre de 2007

STEPV-IV critica la privatització de l'atenció psicològica

El Sindicat considera que el sistema sanitari i educatiu públics poden atendre a l'alumnat que ho necessite.

El Sindicat de Treballadores i Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià - Intersindical Valenciana (STEPV-Iv) s'oposa a la privatització de l'atenció psicològica de l'alumnat anunciada pel conseller, Alejandro Font de Mora. Per al Sindicat, aquesta mesura posa, una volta més, en evidència el menyspreu del conseller pels professionals del sector educatiu i sanitari públics que tenen assignades competències i funcions que ara s'externalitzen i privatitzen. A més, es desvien recursos al sector privat quan no s'està invertint en el públic per millorar els departaments d'orientació, els SOEPPs o les unitats de salut mental.

Les plantilles dels Serveis d'Orientació Educativa, Psicopedagògica i Professional no s'han actualitzat en base a les noves demandes de la societat i a les noves problemàtiques del sistema educatiu. Per contra, s'anuncien mesures sense dotar el sistema públic ni de recursos econòmics ni de personal suficient per posar-les en marxa. Les ocurrències del conseller Font de Mora s'activen sense cap memòria econòmica, sense cap negociació, sense tindre en compte els professionals de l'educació, els sindicats, les associacions de pares i mares de l'alumnat....

El Sindicat informa que el Decret 131/1994 de la Generalitat Valenciana va crear els Serveis d'Orientació Educativa, Psicopedagògica i Professional. En aquests serveis treballa professorat de l'especialitat de Psicologia i Pedagogia. A més, també existeixen Gabinets Municipals que depenen dels Ajuntaments. Les funcions d'aquest serveis són:

a) La coordinació de les activitats d'orientació dels centres del sector.
b) La col·laboració en els processos d'elaboració, avaluació i revisió dels projectes curriculars a través de la participació en la comissió de coordinació pedagògica dels centres.
c) La col·laboració amb els tutors en l'establiment dels plans d'acció tutorial per mitjà de l'anàlisi i la valoració de models, tècniques i instruments per a l'exercici d'esta, així com d'elements de suport per a l'avaluació de l'alumnat, en l'adopció de mesures educatives complementàries i la realització d'adaptacions curriculars.
d) L'orientació psicopedagògica en els processos d'aprenentatge i en l'adaptació a les diferents etapes educatives.
e) La detecció a l'inici de l'escolarització de les condicions personals i socials que faciliten o dificulten el procés d'ensenyança i aprenentatge de l'alumnat i la seua adaptació a l'àmbit escolar.
f) L'avaluació i valoració sociopsicopedagògiques i logopèdiques de l'alumnat amb necessitats educatives especials, l'elaboració col·legiada de l'informe tècnic per al dictamen de la seua escolarització i, si correspon, la proposta d'adaptació curricular significativa.
g) La col·laboració amb els tutors i els mestres d'Educació Especial en la detecció i el seguiment de les dificultats del procés d'ensenyança-aprenentatge i en la formació dels alumnes amb necessitats educatives especials.
h) L'assessorament a les famílies i la participació en el desenvoluplament de programes formatius de pares d'alumnes.
i) A més de les anteriors, en el cas dels adults escolaritzats en centres d'EPA, es considera fonamental l'orientació per a la transició al món del treball.
j) L'assessorament als equips docents i equips directius en totes les activitats relatives a les funcions anteriorment citades.

A més, el Sistema Nacional de Salut públic també disposa de professionals que poden tractar les xiquetes i xiquets que ho necessiten. En tots les àrees de salut (vint-i dos en tot el territori valencia) existeixen unitats de salut mental amb equips multiprofessionals (psicòlegs, psiquiatres, infermers... ) que són unitats de suport d'atenció primària (ambulatòria). A més, en tots els hospitals públics també existeixen aquestes unitats. Aquestes unitats disposen de recursos per atendre a les persones que requerisquen un tractament especialitzat per garantir la seua integració social. Fins ara, els SOEPPs i els diferents departaments del sistema sanitari públic es coordinen perfectament per tractar tot l'alumnat que necessita una atenció específica.

Doncs bé, el conseller Font de Mora no confia ni amb el personal del sistema educatiu ni amb el personal del sistema sanitari públics ni tampoc amb la Constitució Espanyola ni amb les normes que regulen l'accés a la funció pública. Cal recordar que l'accés a un lloc de treball públic, educatiu o sanitari, es fa mitjançant un sistema selectiu públic, que garantesca els drets constitucionals d'igualtat, mèrit i capacitat, cosa que en aquest cas no s'ha garantit en ser un servei privat d'atenció externa.

Per acabar, el Sindicat es pregunta quins són els motius pels quals no s'encarrega al personal dels SOEPP, dels Gabinents Psicopedagògics Municipals o de les Unitats de Salut Mental les funcions del SAPE. Altres preguntes són: per quins motius durant 13 anys no s'han negociat les plantilles dels SOEPP, que estan obsoletes, o els motius pels quals no s'augmenten les plantilles de psicòlegs i pedagogs dels departaments d'orientació dels Instituts d'Educació Secundària. El conseller també ha de donar resposta a aquestes preguntes i explicar qui obtindrà benefici econòmic d'aquesta nova ocurrència seua quan el sector públic té recursos per atendre l'alumnat.

València, 9 de novembre de 2007

“Borrador .. sobre la convivencia en los centros educativos sostenidos con fondos públicos y sobre losderechos y deberes del alumnado, padres o tutores, profesorado y personal de administración y servicios”

El STEPV-IV rebutja discutir l'actual redacció

Durant la celebració de la Mesa Tècnica de la Conselleria d'Educació celebrada avui dijous per a discutir el cridat “Borrador .. sobre la convivencia en los centros educativos..” STEPV ha rebutjat entrar a la discussió de l'articulat del mateix pels següents raons:

1)    En primer lloc no es tracta d'un esborrany de decret, doncs la redacció de tal serà la que ha de passar al Consell Escolar Valencià, i això encara no s'ha produït.

2)    STEPV es nega a tractar per la porta falsa d'un “Borrador .. sobre la convivencia en los centros educativos..”, les condicions laborals del professorat. Temes com la Jornada, les tutories, la salut laboral, etc, conformen un tema global que ha de ser desenvolupat prèviament a través de la futura Llei d'Educació Valenciana i l'Estatut del Professorat. Aquests temes no s'han iniciat encara per la Conselleria

3)    STEPV considera la proposta elaborada excessivament reglamentista i disciplinària fins al punt que es refereix als temes de convivència i mediació a continuació dels drets i deures i no al contrari. L'excés de reglamentisme atenta amb la proclamada autonomia dels centres els quals es veuran obligats copiar el seu contingut en el Reglament de Règim Intern

4)    Finalment STEPV discrepa de la proposta de les anomenades Aules de Convivència, especialment perquè amb la seua actual redacció i la falta de concreció sobre el seu funcionament i pressupost per a ser ateses poden convertir-les en un magatzem d'alumnat conflictiu i no com un espai per a atendre la diversitat i el conflicte.

5)    És per tot això  que des del STEPV, sol·licitem es retire tot l'apartat que afecta a les condicions laborals del professorat i es remeta d'una vegada per sempre al Consell Escolar Valencià un Esborrany de Decret que puga ser consensuat per tota la comunitat educativa.

La Conselleria d'Educació actua unilateralment i no atén les propostes de la comunitat educativa 

STEPV-Iv presentarà una bateria de propostes sobre la convivència escolar més enllà del decret de drets i deures

propostes que presentarà STEPV

El dijous 8 de novembre es tractarà en la Mesa Tècnica de negociació l’esborrany del decret sobre drets i deures de l’alumnat, pares, professorat i personal d’administració i serveis dels centres educatius no universitaris.

STEPV-Iv denuncia la manca de participació de la comunitat educativa en l’elaboració de les mesures sobre convivència escolar que han estat dictades unilateralment per part de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport: Observatori de la Convivència, Pla PREVI, el protocol d’actuació jurídica, congressos i seminaris... i lamenta que l’esborrany presentat ara no haja recollit cap dels suggeriments fets per STEPV-Iv el curs passat davant el Conseller d’Educació i el Consell Escolar Valencià sobre la convivència escolar.

STEPV ha expressat en reiterades ocasions que la violència és un problema estructural de la societat que transcendeix les institucions escolars, tot i que en el context educatiu adquereix una manifestació específica que cal tractar des de la prevenció coordinada de l’Administració i els centres educatius.
L’origen de la violència té causes diverses: una distribució desigual i injusta dels recursos materials i de les deficients oportunitats de desenvolupament humà; un ordre internacional injust; un sistema patriarcal que oprimeix les dones. Eliminar aquestes desigualtats és la millor manera d’eliminar la violència.
A un problema complex, amb implicacions i causes diverses, cal una resposta igualment plural, que intervinga en els diferents àmbits. Cal superar els punts de vista parcials, d'intervenció sols en un dels factors. Cal, per tant, una visió global del tema.
És per això que hem reclamat reiteradament i continuem reclamant ara l’elaboració d’un PLA DE CONVIVÈNCIA ESCOLAR DE LA GENERALITAT VALENCIANA amb la participació de tots els sectors educatius en el marc del Consell Escolar Valencià (CEV).
Per a la posada en marxa d’aquest Pla de Convivència Escolar, STEPV-Iv presentarà demà una bateria de amb més de 30 mesures (veure document adjunt) per potenciar la convivència en els centres docents, que es distribueixen en quatre eixos d’actuació:

1. ACTUALITZACIÓ DEL MARC NORMATIU QUE REGULA L’ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DELS CENTRES DOCENTS: Reglaments Orgànics i Funcionals, Reglaments de Règim Intern, Projectes Curriculars, Plans d’atenció a la diversitat, Pla d’Acció Tutorial, Plans de Convivència, etc.
2. CONSTATACIÓ I VISUALITZACIÓ DE TOTES LES MANIFESTACIONS DE VIOLÈNCIA EXISTENTS EN ELS CENTRES ESCOLARS: Increment dels recursos personals dels Departaments d’Orientació; creació d’equips de mediació; protocols d’actuació immediata davant de situacions conflictives; potenciació de la cultura preventiva per integrar els problemes de convivència en un projecte democràtic de centre; programes de Coeducació i les Escoles de família, etc.
3. DESENVOLUPAMENT DE LA CULTURA DE LA PREVENCIÓ DE RISCOS I DE SEGURETAT EN EL TREBALL: Plans de formació adreçats al professorat; aplicació de mesures per a la prevenció de riscos laborals amb continguts pedagògics i educatius sobre orientació tutorial, resolució de conflictes i mediació, etc.
4. SUPORT ADMINISTRATIU, SOCIAL I JURÍDIC AL PROFESSORAT: Elaboració d'un Protocol de les actuacions del professorat i de les seues conseqüències i responsabilitats civils i penals; actualització de les cobertures i imports de l'actual pòlissa d'assegurança per responsabilitat civil ; negociació de les condicions de treball que afecten el professorat: distribució i durada de la jornada laboral, ràtios professorat/alumnat, vacances i permisos, conciliació de la vida familiar i laboral, etc.

Set de cada deu aprovats en les oposicions d'inspectors d'educació havien estat designats “a dit” per l'administració

Es confirmen les previsions i la majoria d'aprovats treballaven ja com inspectors interins. 

El concurs oposició per a seleccionar 34 inspectors d'educació- el segon convocat estant el PP en el gover valencià- ha seguit les mateixes pautes de l'anterior celebrat en l'any 2001 perquè han aprovat aquelles persones que, designades lliurement per l'administració, ocupaven ja llocs d'inspecció. També en aquesta ocasió han estat seleccionades persones que actualment ocupen càrrecs de regidors o en la mateixa Conselleria o han ocupat alts càrrecs en les direccions territorials d'Educació, primer se'ls recompensava amb la seua designació com inspectors interins i ara ocuparan de forma definitiva un lloc en el cos d'inspectors d'educació. Es dóna la circumstància que per primera vegada en la història de la inspecció educativa a la Comunitat Valenciana aproven l'oposició fills d'actuals inspectors, pel que sembla ser una professió de futur que es transmet de pares a fills(amb el lloc funcionarial inclòs). 
El STEPV va recórrer en el seu moment el concurs perquè amb la designació “a dit” de tots els membres del tribunal no es garantia la seua independència i transparència i podria existir el dubte raonable que es beneficiaria a les persones que ja treballaven en inspecció ha finalitzat l’oposició i encara no s’ha pronunciat la justícia. 
Els fets ens donen la raó. Un exemple, sent el president del tribunal Director Territorial de Castelló dels inspectors interins d'aquesta província dos d’ells aproven, també aprova la filla d'altre al que només queden un mesos per a la jubilació i es queden com interins la germana d'una de les aprovades i altre inspector. 
El sindicat considera que amb aquesta selecció no s'afavoreix la professionalitat i independència de la inspecció d'educativa que ha d'exercir el control sobre el funcionaments dels centres i serveis educatius i garantir el dret a l’educació i es transmet a la resta del professorat la sensació que els llocs d'inspecció educativa no formen part de la carrera administrativa sinó que són llocs de treball polítics, adjudicats de “manera sui generis” per a afavorir a determinats candidats en contra dels principis d'igualtat, mèrit i capacitat que han de regir tots els concursos de llocs docents funcionarials. 
El STEPV-Iv denúncia aquesta situació i la falta de solucions normatives que hauria de concretar-se en la negociació d'un Decret que regule l'organització i el funcionament de la inspecció d'educació al País Valencià i exigeix que la convocatòria d’oposicions per la inspecció així com la regulació del procediment públic per a les substitucions en les places vacants siguen transparents i permetan la lliure concurrència de tot el professorat valencià.

València, 2 de novembre de 2007

Conselleria d'Educació continua incomplint els seus compromisos

No tot el professorat ha cobrat l’augment dels 30€ pendents del mes de setembre derivats de l’acord del 8 de maig

L’acord del 8 de maig entre la Conselleria d’Educació i els sindicats de la mesa de negociació –excepte STEPV-Iv- contemplava un augment de trenta euros al mes que començaria a abonar-se a partir del mes de setembre. En aquell moment la Conselleria va incomplir aquest acord però es va comprometre a abonar en octubre els 30 euros corresponents a setembre més els 30 corresponents a octubre.

L’augment corresponent a octubre s’ha incorporat a la nòmina del mes, però l’augment corresponent a setembre s’ha pagat en una nòmina a banda. Tanmateix, no tot el professorat l’ha cobrat. Segons les dades de què disposem en el Sindicat, el professorat de secundària és el que s’ha vist afectat per aquest nou incompliment dels compromisos de Conselleria.

D’altra banda, l’augment real, tant en setembre com en octubre no ha estat de 30€, sinó de 24,60€, és a dir, gairebé 6€ menys de la quantitat compromesa.

La Conselleria s’ha limitat a argüir problemes tècnics quan el Sindicat ha sol·licitat explicacions sobre aquest nou incompliment. Des d’STEPV-Iv exigim la solució immediata del problema i instem de nou a la Conselleria al compliment del seus compromisos.

30 d’octubre de 2007

CIEGSA es va comprometre a executar l’obra a finals del curs passat

Torís es mobilitza per la construcció del nou institut

El poble de Torís (Ribera Alta) es mobilitza el dimarts 30 d’octubre a les 12 del migdia per reclamar la construcció del nou institut, adjudicat des de 1.999 i amb el compromís de CIEGSA d’executar l’obra a finals del curs 2006/07.

Ara fa un any, responsables de l’AMPA, l’alcaldessa de l’Ajuntament de Torís i el Director del centre es van reunir amb representants de CIEGSA, la empresa pública de construcció de centres educatius, que es va comprometre a tenir enllestit el projecte d’execució en el mes de març i a licitar l’obra per al mes següent. A hores d’ara, el projecte d’execució no està conclòs, amb la qual cosa no pot començar la construcció del centre i CIEGSA no ha volgut concedir una nova entrevista als representants educatius de Torís, malgrat les sol·licituds rebudes.

Les penoses condicions en què es troba l’actual instituts (que és una secció de l’IES de Bunyol) en l’antiga Casa de la Cultura del poble, fan inminent la construcció urgent d’un nou centre educatiu, demandat des de fa anys.

L’alumnat, el professorat, l’AMPA i l’Ajuntament de Torís han esperat pacientment el compliment dels compromisos de construcció del nou centre fins que ja han arribat al límit de la paciència i de la desconsideració i és per això que l’alumnat ha convocat una vaga i una manifestació pels carrers del poble. També estan estudiants realitzar activitats de protesta totes les setmanes fins que es complisquen els compromisos adquirits.

Des del Sindicat, donem suport als actes de protesta que convoquen els representants de la comunitat educativa de Torís i instarem l’administració perquè execute de manera immediata les obres de construcció del nou centre.

29 d’octubre de 2007

STEPV-Iv demana que es dote de personal administratiu als centres d’Ed. infantil i primària, als de FPA i als d'Ed. Especial

Els equips directius i el professorat d’aquests centres fan tasques administratives que no tenen atribuïdes

El sindicat de Treballadors i Treballadores de l’Ensenyament del País Valencià-Intersindical Valenciana denuncia que les tasques administratives dels centres d’educació infantil i primària, centres de formació de persones adultes i centres d’educació especial les està realitzant completament el professorat i els equips directius d’aquest tipus d’ensenyament.

La Conselleria d’Educació en l’anterior legislatura es va comprometre a negociar, entre els mesos d’abril i juny, les plantilles del personal d’administració i serveis, cosa que no sols ha estat incomplida en els terminis establerts, sinó que, en el nou calendari de negociació establert el passat dimarts dia 22 d’octubre, tampoc es contempla.

El Reglament Orgànic i Funcional d’aquests tipus de centres publicat en 1997,  en l’article 25.8, al professora o professora encarregada de la secretaria se li atribueix la següent funció: “Exercir, sota l'autoritat del director o directora, la direcció del personal d'administració i serveis adscrit al centre”. És a dir, que ja en l’any 1997 es contemplava que aquests tipus de centres havien de tenir personal administratiu.

El personal administratiu adscrit a aquest centres hauria realitzar, entre altres,  les següents funcions i tasques:
- Gestió administrativa dels processos de preinscripció i matriculació d’alumnes, dels documents acadèmics: llibres d’escolaritat, expedients acadèmics, títols, beques i ajuts, certificacions, diligències…, i gestió administrativa i tramitació dels assumptes propis del centre,
- Arxiu i classificació de la documentació del centre, despatx de la correspondència (recepció, registre, classificació, tramesa, compulsa, franqueig…),
- Transcripció de documents i elaboració i transcripció de llistats i relacions i  gestió informàtica de dades,
- Atenció telefònica i personal sobre els assumptes propis de la secretaria
administrativa del centre i recepció i comunicació d’avisos, encàrrecs interns i incidències del personal (baixes, permisos…),
- Realització de comandes de material, comprovació d’albarans..., d’acord amb l’encàrrec rebut per la direcció o la secretaria del centre, manteniment de l’inventari i control de documents comptables simples,
- Exposició i distribució de la documentació d’interès general que estigui al seu abast (disposicions, comunicats…).

Cap d’aquestes tasques els està atribuïda en cap normativa als equips directius tot i que actualment les estan realitzant cap compensació ni econòmica ni de reducció horària. A més, cal recordar que fins que no s’actualitzen els complements per càrrecs directius, aquests continuen sent els pitjors pagats de l’estat.

Els centres, els equips directius i el professorat i els sindicats han inclòs aquest tema com una reivindicació bàsica ja que la matriculació sobrevinguda al llarg del curs escolar, la gestió del bono-llibre, els canvis en els programes informàtics dels centres han generat molta més gestió administrativa de la que poden soportar

Altres comunitats autònomes tenen aquest tema perfectament regulat i definit, de manera que tots aquest centres tenen el personal administratiu que necessiten i no fan recaure aquesta tasca en els equips directius.

STEPV-Iv i STAPV (sindicat d’administració pública) continuaran reivindicant aquest tema com a bàsic i fonamental en les pròximes negociacions i donaran suport a totes les iniciatives que des dels centres i des de les associacions de directors i directores puguen sorgir.

València, 25 d’octubre de 2007

STEPV-Iv demana l'obertura de negociacions per millorar les condicions laborals del professorat i del sistema educatiu valencià

Demà, dimarts 23 d'octubre, a les 12 hores, està convocada la Mesa de Portaveus de la Mesa Sectorial d'Educació per tractar sobre el calendari de negociació dels temes que afecten a les condicions laborals del professorat valencià.

STEPV-Iv considera que, previament, és necessària la constitució de la nova Mesa Sectorial d'Educació en base als resultats electorals de les passades eleccions sindicals i, en eixe sentit, demana l'actualització de la composició de la mesa sectorial per ajustar-se al vot del profesorat.

A més, el Sindicat demana la negociació d'un acord de condicions laborals, socials i retributives per a tot el professorat, incloent-hi la regulació de la jornada continuada, del pla d'implantació de la Llei d'Educació (LOE) i de diverses mesures per millorar l'educació pública. També reclama la reunió urgent i immediata de la Comissió d'infraestructures Educatives.

Per acabar, el sindicat espera que l'Administració educativa valenciana canvie de tarannà i pose en marxa les negociacions necessàries per millorar les condicions laborals del professorat i del sistema educatiu valencià.

València, 22 d'octubre de 2007

Caiguda de murs, incendis en transformadors i inutilització de material informàtic són els danys més greus 

Les darreres pluges causen danys materials en les instal.lacions dels centres educatius

Diversos centres educatius han manifestat al Sindicat que han patit desperfectes materials a causa de les darreres pluges. Els centres s'han posat en contacte amb els ajuntaments respectius i amb la Conselleria d'Educació per reparar els danys, que s'han compromés a solucionar els problemes el més aviat possible.
Els casos més greus s'han localitzat a l'IES L'Olleria (Vall d'Albaida) on s'ha cremat el transformador elèctric que, afortunadament, només ha produït problemes en el sistema de timbres del centre i en un servidor de l'aula d'informàtica. També a L'Olleria, però al Col•legi Públic Isabel la Catòlica, s'ha caigut un mur exterior del pati que ha inutilitzat una de les dues entrades a l'altre pati. Al Centre d'Educació Especial Raquel Payà de Dénia (Marina Alta), l'aigua ha causat danys considerables en el motor de l'ascensor i en el sistema elèctric. I al CP La Torreta de la Vila-Joiosa, ha quedat inutilitzat el material informàtic en ESO.
En altres centres els problemes han estat la proliferació de goteres i humitats en despatxos, aules, gimnasos, corredors, vestíbuls, sales de professorat i sales d'actes, que han inutilitzat l'ús d'aquests espais i han entrebancat el normal funcionament de l'activitat lectiva. Al CP Carrasquer de Sueca (Ribera Baixa) una unitat d’infantil va ser reubicada perquè l’aula prefabricada que ocupa estava inundada i una aula de primària presentava goteres. En l’IES Montdúver de Xeraco (La Safor), la vivenda del conserge es va inundar parcialment i en alguns llocs del centre hi havia filtracions abundants d’aigua. El CP Pintor Estruch de Manuel (Vall d’Albaida) no va poder realitzar classes d’Educació Física perquè el gimnàs estava inundat i la pista del pati està igualment plena de bassals. I en el CP Ciudad del Artista Fallero de València, l’aigua va inundar l’entrada del centre perquè la claveguera de l’entrada estava embossada. Al CP Nicolau Primitiu de València, alguns despatxos es van inundar i el material de logopèdia i de biblioteca s’ha fet malbé, tot i que ja s’ha reforçat el sostre amb quitrà. També en aquest centre part del material d’Educació Física s’ha hagut de tirar per culpa de l’aigua filtrada.
Els centres s'han queixat que no és la primera vegada que han tingut goteres i humitats i que les reparacions efectuades anteriorment no han servit per solucionar aquests problemes de manera definitiva. És el cas dels centres de València IES Benlliure, CP Ballester Fandos i CP Cervantes (en aquest cas el pati construït l'any passat s'ha inundat); el CP Lluís Revest de Castelló; o el CP Serra de Mariola d'Alacant, que té un sostre d'uralita des de fa 30 anys.
STEPV-Iv ja ha denunciat anteriorment els problemes en la mala qualitat dels materials amb que es construeixen i es reparen els centres educatius, que tots els anys alteren el normal funcionament dels centres i de la tasca educativa del professorat valencià.

19 d’octubre de 2007

El concurs de trasllats i i el nou decret de permisos i llicències es publicaran a finals d’octubre

El professorat interí no cobrarà els triennis fins el mes de març

En la Mesa Tècnica d’avui la Conselleria ha presentat els projectes de convocatòria dels concursos de trasllats del cos de mestres i del cos de secundària, que es publicaran previsiblement a final del mes d’octubre.A preguntes de STEPV-v sobre el cobrament dels triennis per part del professorat interí, la Conselleria ha informat que el procés està en fase de consulta dels serveis jurídics de la Conselleria d’Educació i d’estudi en la Conselleria d’Hisenda. L’Administració està intentant que el tràmit siga d’ofici i s’ha compromés que el cobrament siga des del 13 de maig de 2007, data de publicació en el BOE de l’Estatut de la Funció Pública, que permet al professorat interí el cobrament d’aquest complement d’antiguitat.En una altra interpel·lació de l’STEPV-Iv sobre la publicació del nou decret de permisos i llicències per al professorat, que s’hauria d’haver publicat en el mes de maig de 2007, l’Administració s’ha compromés a publicar-lo en el DOCV a finals del mes d’octubre (dilluns 29 com a molt tard).

16 octubre 2007

STEPV-Iv considera que és la comunitat educativa qui ha de triar l’equip directiu 

Conselleria renovarà automàticament el mandat de les direccions en 600 centres públics

L’Administració educativa ha presentat avui en la primera Mesa Tècnica del curs el document pel qual s’han de renovar les direccions dels centres docents. STEPV ha presentat esmenes al document per tal d’exigir a la Conselleria la negociació d’una norma que regule l’organització i el funcionament dels centres per tal d’adaptar-los a la realitat del segle XXI i als nous marcs normatius.

Així mateix, el Sindicat ha demanat la negociació d’una normativa específica que regule de forma permanent al País Valencià els equips directius i la funció directiva en desplegament del Capítol IV de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig d’educació. Aquesta norma hauria de tenir rang de Decret del Consell Valencià i abordar temes com ara: les funcions dels equips directius, la selecció i el nomenament, la formació permanent i l’avaluació, la renovació, les condicions laborals i retributives, la participació i assessorament i el reconeixement de les tasques directives.

Tot i que l’Administració no ha donat xifres, STEPV-Iv calcula que seran unes 600 les direccions de centres que, nomenades en l’any 2005 (segons la LOCE), hauran de sol·licitar participar en el procés de renovació per quatre anys més. I, més endavant, l’Administració haurà de convocar el concurs de selecció per a les direccions de centres que es troben vacants (per dimissions, cessaments o provisionalitat).

Respecte a la proposta de renovació, STEPV-Iv considera que és la comunitat educativa qui ha de triar l’equip directiu basant-se en un projecte d’autonomia i gestió democràtica dels centres docents. El text de la proposta de la Conselleria deixa a la discrecionalitat de la Administració educativa, mitjançant els informes de la inspecció educativa, la continuïtat de les direccions per quatre anys més. En el procés anterior de renovació el 27% de les direccions no van voler continuar i aquests centres han estat amb una direcció provisional per un any i eixiran a concurs enguany (nomenaments que el Sindicat ha recorregut davant el Tribunal Superior de Justícia). En eixe procés, totes les sol·licituds de renovació -176 directores i directors- han estat acceptades segons publicava ahir el DOCV.

16 octubre 2007

Cal la dotació de plantilles més estables d'atenció logopèdica i psicopedagògica (SPEs) per desenvolupar el sistema actual 

STEPV-Iv demana la provisió de les places dels SPEs en el concurs de trasllats

El sindicat ha sol·licitat a al Conselleria que les places de psicopedagogia, audició i llenguatge i pedagogia terapèutica isquen a provisió pública.
STEPV-Iv recorda que l’anterior Direcció General d’Ensenyament es va comprometre en gener de 2006 a incrementar, consolidar i estabilitzar les plantilles dels Serveis Psicopedagògics Escolars (SPEs) i a treure a concurs, cada any, un percentatge de les places actuals.
En aquell moment, el compromís de la Conselleria passava per la negociació d’una nova Ordre que fixara les plantilles i que establira els criteris objectius per a la creació dels llocs de treball i organització, funcionament, coordinació, horaris, etc., dels actuals SPEs.
El proper dia 23 d’octubre s’ha fixat una reunió per establir el calendari de negociació. Per al sindicat és un tema prioritari regularitzar de manera objectiva i transparent les actuals plantilles, i per tant, davant la imminent publicació del concurs de trasllats exigeix que els SPEs apareguen en la relació de centres del concurs, que es complesquen el compromisos adquirits per l’administració educativa, que es negocien les plantilles i que finalment es faça la provisió.
STEPV-Iv recorda que l'actual Decret 131/94 que regula els Serveis Psicopedagògigs Escolars ha donat resposta a les noves situacions que s'han anat plantejant en els centres educatius en els darrers anys tot i que cal revisar, actualitzar i millorar qüestions com la revisió de la distribució geogràfica dels SPES de zona, per poder reduir el nombre de centres a atendre, la dotació d'altres especialistes i l'establiment d'unitats especialitzades de suport tal com contempla el Decret abans referit, la millora dels mitjans tècnics i simplificació de les tasques, la unificació del personal en la seua situació administrativa i que tot ell depenga orgànicament de la Conselleria d'Educació, la coordinació amb els Gabinets Psicopedagògics Municipals, el manteniment dels llocs de treball de d'Audició i Llenguatge als SPEs i la millora de les condicions de la itinerància i de les condicions laborals.
Per dur a terme aquestes millores es necessita, entre d’altres coses, equips de treball més estables, i per tant, cal que l’administració contemple de manera urgent aquest tema en el calendari de negociació per tal que no passe un altre curs sense que es doten les places per concurs.

17 d’octubre de 2007

La manca d’informació i la disparitat de criteris de Conselleria han perjudicat l’alumnat d’aquests estudis

STEPV-Iv denuncia el caòtic inici de curs a l’Escola Oficial d’Idiomes de València

El nou pla d’estudis de les EOI, publicat en el mes de setembre, contempla tres nivells, de dos cursos cada un: bàsic, intermedi i avançat. Enguany s’implanten els nivells Bàsic i Intermedi durant el mateix curs acadèmic. La manca d’informació per part de Conselleria i les instruccions dispars en la seua aplicació han provocat problemes greus d’organització de l’EOI de València i d’informació per a l’alumnat durant l’inici de curs.

En concret, els centres i l’alumnat s’han trobat amb els obstacles següents:

1) La normativa permet que l’alumnat del nivell Bàsic 1 i 2 d’Anglés accedisca al nivell Intermedi 1, si tenen el títol de Batxillerat. En l’EOI de València no s’ha permés aquesta opció. En altres EOI, sí que s’ha permés. Curiosament, aquesta possibilitat no es contempla per al Valencià.

2) Les instruccions per a realitzar la prova de nivell per accedir al Nivell Intermedi 2 van arribar el dia 13 de setembre, per a fer la prova el dia 19, amb la qual cosa no hi ha hagut temps suficient per publicitar-ho. En Anglés, per exemple, tan sols es van presentar 18 alumnes a aquesta prova de nivell. En altres Escoles sí que s’està fent aquesta prova. La conseqüència és que queden places d’aquest nivell en tots els idiomes, ja que en juny tampoc no es contemplava aquesta prova.

3) Donada la negativa de l’inspector de l’EOI de València a permetre la realització d’aquesta prova, la Direcció del Centre, a petició del Claustre de Professors, s’ha dirigit al Director General d’Innovació al respecte (sense obtindre cap resposta fins a la data).

4) Seria recomanable i raonable que totes les Escoles Oficials d’Idiomes seguiren les mateixes normes i que aquestes no dependiren dels criteris dels diferents inspectors.

15 d’octubre de 2007

Falten educadors, personal d’administració i serveis i docents

Falta personal en els centres docents més d’un mes després de l’inici del curs escolar

Nombrosos centres escolars van començar el curs amb manca de suficient personal administratiu i de serveis, amb la qual cosa els equips directius han hagut d’assumir aquestes funcions i realitzar tasques de matriculació i atendre la consergeria.
A més, alguns centres amb alumnat amb necessitats educatives especials encara no tenen els educadors que han sol·licitat i no poden cobrir les atencions específiques que necessiten aquests alumnes.
Es dóna la circumstància que, tant el personal de serveis, com el col·lectiu d’educadors depenen de la Conselleria d’Administracions Públiques, que no està agilitzant el procés per atendre la demanda de personal dels centres docents, situació que es repeteix any rere any.
D’altra banda, les substitucions dels docents –depenents, aquests, de la Conselleria d’Educació- s’han retardat considerablement aquest curs i encara hi ha molts centres que no tenen professorat substitut des de l’inici del curs malgrat haver-ho comunicat amb temps d’antel·lació. Els casos més greus són les substitucions de places de mitja jornada, ja que el professorat interí no està obligat a cobrir-les.
Des de STEPV-Iv hem reclamat el traspàs del personal d’administració i serveis i el col·lectiu d’educadors de la Conselleria d’Administracions Públiques a la d’Educació i la comarcalització de les borses de treball del professorat interí, entre moltes altres mesures per agilitzar els processos de substitució i pal·liar els efectes negatius sobre el funcionament dels centres i la qualitat de l’educació.
STEPV-Iv recorda a la Conselleria que, des de fa dos anys, té una proposta damunt la taula per renegociar les condicions laborals del professorat interí i millorar el funcionament de les borses de treball, presentada per tots els sindicats de la mesa de negociació de forma conjunta.
STEPV-Iv ha exigit reiteradament la convocatòria d’una Mesa de Portaveus per a establir els temes urgents de negociació i tractar aquesta problemàtica el més aviat possible.

15 d’octubre de 2007

STEPV-Iv exigeix la negociació urgent dels complements per càrrecs unipersonals

Els equips directius dels centres públics valencians són els pitjors pagats de l’estat

Una de les reivindicacions de la vaga de 29 de març en l’ensenyament públic fou l’actualització i millora dels complements específics per càrrecs directius. Aquests complements, actualment, es paguen en funció d’una classificació de centres establerta per l’administració.

L’acord retributiu de 8 de maig deixà sense desenvolupar aquest apartat i incorpora una clàusula que destina 15 milions d’euros per actualitzar aquest pagament. És urgent distribuir aquests diners per homologar aquest complement retributiu amb la resta de l’estat. Amb això la Conselleria demostraria que té voluntat de reconéixer i recolzar una part del treball dels equips directius.

Els centres d’infantil i primària no tenen personal d’administració, i tota la tasca de matriculació, gestió de beques i menjadors, gestió de personal, relació amb els ajuntaments i amb la conselleria, etc., recau, principalment, sobre els equips directius. Aquestes tasques s’han vist incrementades aquests curs amb la gestió del bono-llibre i la falta de normativa de confecció d’horaris per aplicació de la LOE i l’increment generalitzat de ràtios i d’alumnat nouvingut.

Els centres de Secundària i Formació Professional, Escoles Oficials d’Idiomes, Conservatoris, Escoles d’Art, Formació de Persones Adultes, etc., cada vegada són més complexos: l’inici de curs coincideix amb els exàmens de setembre i el període de matriculació, gestió del personal, degoteig constant de matricula sobrevinguda al llarg de tot el curs, immigració, normativa obsoleta per confeccionar horaris i resoldre els conflictes, nous programes educatius, integració d’alumnat amb necessitats educatives especials, centres saturats, etc.

STEPV-Iv considera que, tot i que la tasca educativa és una acció compartida entre tot el professorat del centre, els equips directius del País Valencià no poden estar pitjor pagats que en la resta de l’estat i cal una actualització immediata.

El sindicat, durant la negociació, va plantejar una sèrie de propostes per resoldre aquesta problemàtica que es poden resumir en:

• reduir l’actual classificació de centres (tipus A, B, C, D i E) de 5 a 3 (tipus A, B, C) en funció de les línies, grups i torns de treball, nombre d’alumnat, complexitat dels centres,
• augmentar significativament l’actual complement que perceben les direccions de tots els tipus de centres
• establir un percentatge, com a mínim, del 80% del sou de la direcció en cada tipus de centre per a la resta de membres dels equips directius (vice-direccions, caps estudis, secretaries…)

Per això, és urgent que l’administració convoque immediatament la mesa de portaveus, establesca el calendari de negociació, acorde la distribució dels diners en la línia de les reivindicacions sindicals i siga diligent en tots els pagaments que té pendents amb el professorat valencià.

València, 3 d’octubre de 2007

PROPOSTA STEPV SOBRE PAGAMENT DELS ÒRGANS UNIPERSONALS

Actualització de la classificació dels centres educatius i de les quanties dels actuals complements específics.

La nostra proposta de partida és:

1.Col.legis d'Educació Infantil i Primària (inclou tot tipus de centres: complets, incomplets, rurals, infantil, especial....)

1.      Tipus A. 3 o més línies (27 o més unitats)
2.      Tipus B. 2 línies (entre 18 i 26 unitats).
3.      Tipus C. 1 línia (menys de 17 unitats).

La direcció del centre de tipus A cobra ara 525 euros mensuals. Nosaltres proposem un mínim de 625 euros mensuals. Per al tipus B demanem 593 euros i per al C 531 euros. Per a la resta de càrrecs seria: tipus A 500 euros;  tipus B 474 euros i tipus C 424 euros. 

2. Centres d'Educació Secundària i Seccions.

1.      Tipus A. 31 o més unitats.
2.      Tipus B. 22 a 30 unitats.
3.      Tipus C. menys de 21 unitats.

La direcció d’un centre de tipus A cobra 641 euros mensuals. La nostra proposta es que cobre 741 euros mensuals. Per al tipus B demanem 703 euros i per al C 629 euros. Per a la resta de càrrecs directius: tipus A 593 euros, tipus B 562 euros i tipus C 503 euros. 

El Sindicat demana l'actualització dels pagaments dels equips directius amb un augment de 100 euros per les direccions dels tipus A i en funció d’aquest augment calculem la resta dels complements específics en funció de la tipologia dels centres. Per altra part, reclamem que els membres dels equips directius cobren el 80% de la quantitat  que cobra la direcció. 

El professorat es queda sense cobrar els primers 30 euros compromesos en l’acord de 8 de maig

Conselleria d’Educació incompleix, una vegada més, els acords firmats

mes informació sobre l'acord de 8 de maig

Els 30 euros que formaven part del primer termini de l’acord de 8 de maig no s’han pagat perquè la Conselleria d’Educació no li ha donat prioritat a l’acord i no l’ha dut al Ple del Consell per a la seua aprovació. 

El 8 de maig, la Conselleria d’Educació i els sindicats d e l’ensenyament –excepció feta de STEPV-Iv– firmaren un acord retributiu que va portar al Conseller i a les parts firmants a fer afirmacions com “el professorat més ben pagat de l’estat”, “el millor acord possible”, “l’acord que ens homologa....”

STEPV-Iv, des del primer moment va denunciar que aquest no era l’acord que necessitava el professorat valencià perquè, a més de no equipar-nos amb la resta de professorat d’altres autonomies, només servia per que la Generalitat no assumirà els seus compromisos de negociació i tinguera una eixida còmoda abans de les eleccions autonòmiques.

En canvi, la Conselleria d’Educació sí que ha estat diligent per a aprovar amb posterioritat al 8 de maig altres temes -que ni s’ha molestat en negociar- com els currículums de primària, secundària, conservatoris i escoles oficials d’idiomes… o la concertació dels batxillerats, tramitats i aprovats pel Ple del Consell i publicats al DOCV. 

Quatre mesos més tard, el temps ens ha donat la raó: els 30 euros “d’homologació” del primer termini no s’han pagat, i no s’han pagat perquè interessava més desactivar la mobilització –impulsada per STEPV-Iv i seguida majoritàriament pel professorat–, que tancar un bon acord.

En el moment de la firma, el sindicat va qualificar el document com a insuficient –l’equiparació s’ajorna al 2010-, injust –per què no arriba a tot el professorat- i incomplet –perquè només arrepelga una part dels compromisos. 

València, 27 de setembre de 2007

Les critiques sindicals ofusquen el Conseller d'Educació

STEPV-Iv reitera que sempre ha tingut la mà estesa cap a l'administració en el debat sobre el sistema educatiu

El passat dimecres 26 de setembre el Conseller d'Educació, Alejandro Font de Mora, va animar el sindicat FSIE a participar en el debat mediàtic educatiu i contrarestar el discurs “d'uns determinats pares i sindicats”. Aquestes declaracions són una estirada d'orelles a FSIE, sindicat afí al govern valencià, per la manca de suport a la política educativa de la Conselleria d'Educació en els mitjans de comunicació.

D'altra banda, Font de Mora reclamava als sindicats “una reflexió més enllà d'allò concret” per millorar el sistema educatiu. En aquest sentit, STEPV-Iv vol recordar-li al conseller els esforços que històricament ha fet el Sindicat per dur endavant un gran pacte educatiu entre tots els sectors implicats (administacions, ensenyants, pares i mares i alumnat), independentment del partit que governe i del conseller de torn que gestione l'àmbit educatiu. STEPV-Iv entén que aquesta és una responsabilitat derivada de la condició de sindicat majoritari en l'ensenyament. 

Però en comptes d'això, el govern valencià apareix cada dia amb declaracions i propostes improvisades, demagògiques i contraproduents per al sistema educatiu (impartició d'Educació per a la Ciutadania en anglès, segregació de l'alumnat conflictiu, concertació d'etapes postobligatòries, etc.) i una política educativa basada en intentar apagar la crítica, imposar mesures unilateralment i negar la participació de la comunitat educativa en els grans debats educatius. Tot el contrari, justament, dels valors de justícia, compromís, solidaritat i democràcia que milers d'ensenyants intenten transmetre a les futures generacions.

STEPV-Iv demana al Conseller d'Educació que no s'ofusque davant les crítiques de la comunitat educativa -i del sindicat en particular- i reitera, una vegada més, que atenga les seues peticions d'iniciar un debat seré de la situació del sistema educatiu valencià. En aquest punt STEPV-Iv sempre ha tingut una mà estesa cap a l'administració educativa.

València, 26 de setembre de 2007 

La segregació de l'alumnat en aules de “convivència” necessàriament crearà guetos i noves dificultats

La prevenció, la mediació i la participació de tota la comunitat educativa han de ser els eixos de treball per evitar la conflictivitat

La creació d'aules de “convivència” per a corregir les conductes conflictives de l'alumnat -mesura anunciada pel Conseller d'Educació, Alejandro Font de Mora, en les Corts el passat dia 25 de setembre- no farà altra cosa que crear guetos en els centres educatius i augmentar la dificultat d'una atenció educativa de qualitat per a aquest alumnat.

La conflictivitat no se soluciona amb l'aïllament sinó amb la potenciació dels instruments ja existents en els centres (Departaments d'Orientació i Serveis Psicopedagògics Escolars), una acció tutorial eficaç, l'elaboració de plans de convivència consensuats i ajustats a la realitat dels centres, el treball en equip de tota la comunitat escolar i la formació en mediació i tractament de conflictes, tant per als pares i mares, com per al professorat i l'alumnat.

La Conselleria d'Educació hauria d'esforçar-se en potenciar mesures de prevenció i mediació i fomentar la participació activa de tota la comunitat escolar a l'hora d'abordar la conflictivitat en els centres. Anunciar mesures que no compten amb el debat i el consens dels estaments educatius implicats no fa altra cosa que crear crispació i descontent, com s'ha posat de manifest aquests darrers dies cada vegada que el govern valencià anuncia una nova mesura educativa.

D'altra banda, STEPV-Iv nega que l'esborrany de Decret de drets i deures de l'alumnat haja estat consensuat amb la comunitat escolar o amb els sindicats, com ha afirmat el conseller. El Sindicat ha reiterat en nombroses ocasions la necessitat de negociar un Pla Integral de Convivència Escolar i l'actualització del Decret de drets i deures de l'alumnat, però mai s'ha arribat a discutir en les meses de negociació ni en el Consell Escolar Valencià.

En la mateixa compareixença, el conseller va anunciar que estendrà la xarxa de transports a Primària, ESO, Batxillerat i Cicles Formatius, sense esmentar l'etapa d'Educació Infantil. STEPV-Iv manifesta la seua sorpresa davant la decisió de no ampliar la cobertura de transport precisament a l'alumnat amb més dificultats de desplaçament i d'autonomia i reclamem que aquesta cobertura també abrace l'alumnat d'infantil.

Igualment, STEPV-Iv vol manifestar el seu desacord en la decisió d'estendre la concertació als Cicles Formatius -anunciat també pel conseller en les Corts-, la qual cosa confirma la política de privatització de l'ensenyament del Govern Valencià, que tant negativament està afectant la xarxa pública. La concertació del Batxillerat ha afectat la matrícula dels centres públics i ha ocasionat la pèrdua d'unitats en nombrosos IES pròxims a centres privats amb unitats de batxillerats concertades aquest curs.

València, 26 de setembre de 2007 

STEPV-Iv demana al conseller d'Educació la negociació d'un Pla Integral de Convivència Escolar

La prevenció, la mediació i la participació de tota la comunitat educativa han de ser els eixos d'aquest Pla

El Sindicat de Treballadors i Treballadores de l’Ensenyament del País Valencià - Intersindical Valenciana (STEPV-Iv) porta temps reclamant la negociació d'un Pla Integral de Convivència Escolar i l'actualització del Decret de drets i deures de l'alumnat que contemplen mesures reals i efectives per pal·liar l'absentisme i la conflictivitat en els centres docents.

El Pla Integral de Convivència Escolar va més enllà del nou esborrany de Decret de drets i deures de l'alumnat que va presentar la Conselleria d'Educació a finals del curs passat i que se centra fonamentalment en mesures punitives (dedica dos capítols sencers a les mesures correctores i cap a la prevenció) i no ha comptat amb la participació i el debat de la comunitat educativa.

Les nombroses mesures que ha proposat el Sindicat en aquest sentit se centren en fomentar la prevenció, la mediació i la participació de tota la comunitat educativa en aquesta tasca. Aquestes mesures es poden resumir en:

- Potenciació de la cultura preventiva per integrar els problemes de convivència en un projecte democràtic de centre, elaborat amb la participació del personal del centre i de la resta de sectors educatius.

- Impuls als programes de Coeducació i a les Escoles de família. 

- Reforç de les tutories i departaments d’Orientació.

- Extensió de la democràcia, els valors participatius i la corresponsabilitat en la gestió dels centres. 

- Atenció, per part de les administracions educatives, a la creació d’un entorn laboral saludable, sense pressions sobre el professorat en forma d’increments de productivitat. 

- Més col·laboració amb els associacions de mares i pares d’alumnes. Ús reflexiu i crític de les tecnologies de la informació i la comunicació per la seua incidència educativa.

- Planificació coordinada de les institucions públiques autonòmica, comarcal i local en la intervenció dels diferents professionals i agents que col·laboren amb la tasca educativa dels centres.

- Acords amb els mitjans de comunicació perquè siguen rigorosos en el tractament informatiu de la violència en els centres escolars: veracitat, respecte als menors, no al sensacionalisme…

València, 23 de setembre de 2007 

STEPV-Iv demana al President de la Generalitat que no use el sistema educatiu per a interessos partidistes i electoralistes

Abans d’arribar a impartir ‘Educació per a la Ciutadania’ en anglès cal millorar molts altres aspectes del sistema educatiu valencià

Davant les declaracions del president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, sobre la voluntat d’impartir l'assignatura d'Educació per a la ciutadania en anglès, STEPV-Iv vol fer les següents consideracions:

1.- El debat sobre Educació per a la ciutadania s'ha convertit en un enfrontament interessat i electoral per part del Partit Popular i l'església catòlica enfront del Ministeri d'Educació i el govern espanyol. Lamentem, igualment, que aquest debat no s'haja produït entre la comunitat educativa durant la tramitació de la nova llei d'educació (LOE). És intolerable fer servir el sistema educatiu valencià com a caixa de ressonància d'aquests enfrontaments polítics.

2.- Abans de fer qualsevol declaració que afecte el sistema educatiu i les condicions laborals del professorat ha d'obrir-se un període de consulta i debat en tota la comunitat educativa. El sindicat li recorda al senyor Francisco Camps que l’òrgan per al debat és el Consell Escolar Valencià, on està representada tota la comunitat educativa.

3.- Valorem positivament la voluntat d’'establir d'un pla de trilingüisme també a secundària, tot i que volem recordar-li al president de la Generalitat que els centres de primària encara estan esperant instruccions i dotació de professorat per atendre la implantació de la llengua estrangera en el primer cicle.

4.- Si parlem d'implantació de llengües a secundària hem de recordar les greus mancances i entrebancs que té la implantació de l'ensenyament en valencià a l'ESO per la manca d'interès de la Conselleria d'Educació, la qual cosa ha provocat una disminució de 7 punts d'alumnat matriculat en valencià (del 33% en 1995 al 26% en 2007).

5.- En aquests moments la Conselleria d’Educació no pot assegurar ni tant sols que l’assignatura es puga impartir en valencià a l’alumnat que ho sol·licite per la falta de catalogació lingüística dels centres de secundària.

València, 20 de setembre de 2007

Els decrets de currículum i d'accés d’EOI i de Conservatoris Elementals i Professionals de Música i de Dansa seran aprovats aquest divendres pel Ple del Consell Valencià 

El proper divendres, dia 21 de setembre, el Ple del Consell té previst aprovar els decrets de currículum i d'accés d’Escoles Oficials d’Idiomes (EOI) i de Conservatoris Elementals i Professionals de Música i de Dansa.

L'aprovació d’aquests currículums s’emmarca en el desenvolupament normatiu que està obligada a fer la Conselleria per aplicar la nova llei d'educació (LOE). L’aplicació serà progressiva, i durant aquest curs s’implantarà, en tots els conservatoris de música i de dansa, el nivell elemental i els primers quatre cursos del professional, i el curs que ve s'implantarà 5è i 6è del nivell professional. Quant a les Escoles Oficials d'Idiomes, durant aquest curs s'implantaran els nous nivells bàsic i intermedi, i en el curs 2008/09, el nivell avançat.

Per a les 12 Escoles Oficials d’Idiomes del País Valencià (5 a Alacant, 6 a València i 1 a Castelló), l’aplicació de la nova normativa suposarà algunes novetats que cal destacar:
- els actuals 5 cursos de qualsevol idioma es transformaran en 6, que es distribueixen en 3 nivells –bàsic, intermedi i superior– adaptant-se així a les directrius europees.
- S’incorporen les proves de certificació entre el primer i segon curs de cada nivell.
- Si es té el títol de batxillerat es podrà passar directament al nivell intermedi.
- Per primerra vegada es contempla l’atenció preferent a l’alumnat de Necesitats Educatives Especials.
- La Conselleria es reserva el dret d’articular la impartició del nivell bàsic en els instituts de secundària. 

Al País Valencià hi ha 45 conservatoris elementals i professionals de música dependents o bé de la Generalitat (14 centres) o bé de gestió municipal (31 centres) 20 es troben a la província d'Alacant, 5 a la de Castelló i 13 a la de València). Dels 7 conservatoris de dansa, 5 es troben a la província d'Alacant i 2 a la de València. De tots, només 2 pertanyen a la Generalitat.

La normativa que recula els currículums i l'accés a aquests ensenyaments va complir el tràmit de passar per la Mesa Sectorial d'Educació durant el mes de juny i, posteriorment, pel Consell Escolar Valencià, sense que la Conselleria acceptés cap de les nombroses esmenes d'STEPV-Iv i d'altres sindicats.

Les esmenes d'STEPV-Iv intentaven millorar les condicions de treball del professorat. Quant a les EOI, el Sindicat pretenia que els ensenyaments del nivell bàsic en els centres de secundària foren impartits per docents d'escoles oficials d'idiomes per a garantir que no es perdran hores lectives ni llocs de treball.

Pel que fa al nou currículum dels ensenyaments professionals de música, un dels aspectes que més preocupa el professorat d'aquests ensenyaments és la reducció d'hores que es contemplen per a les assignatures comunes (Llenguatge Musical, Harmonia, Anàlisi i Història de la Música), bàsiques en la formació musical i cultural dels futurs professionals de la música. Aquesta reducció horària pot posar en perill els actuals llocs de treball del professorat que imparteix aquestes matèries.

A més, el retard en la publicació de la normativa ha comportat problemes en l'organització i la planificació del curs tal com ha passat en la resta d'etapes educatives (primària i secundària) que han d'aplicar en aquest curs els nous currículums derivats de la LOE, com ja ha denunciat STEPV-Iv en nombroses ocasions.

En aquest sentit, el Sindicat continuarà treballant junt al professorat i els equips directius d’aquests centres per traslladar les seues propostes a l’administració i intentar millorar l’oferta educativa d’aquests ensenyaments i minimitzar l'impacte negatiu que puga tindre l'aplicació d'aquesta normativa en les condicions laborals d’aquest col•lectiu.

STEPV-IV contesta a Educació en relació a l'acord retributiu de maig i continua insistint en un acord per a tot el professorat

més informació sobre l'acord

STEPV-Iv no va signar l'acord retributiu en considerar que aquest no suposa una vertadera homologació retributiva amb les Comunitats Autònomes que més cobren. Així, la quantitat signada, el passat 8 de maig, entre la Conselleria d'Educació i alguns sindicats va suposar una renúncia a establir una veritable homologació salarial amb aquelles autonomies que més paguen al seu professorat. Per altra part, l'acord estableix unes diferències salarials entre el professorat valencià, ja que fent una mateixa feina es cobren salaris diferents, sense cap justificació ni pedagògica ni laboral, açò suposa una clara discrimació per al conjunt del professorat, el més jove, el més antic i, especialment a les dones, que són la majoria de la plantilla.

A més, l'acord ha deixat sense abordar problemes greus que té el sector, no s'ha avançat en la solució dels conflictes pateix el sistema educatiu valencià i el professorat. Per exemple, no s'ha avançat en un veritable pla concilia, ni en la possibilitat d'establir una jornada continuada, la millora de la gestió de les borses de treball, la millora de les condicions laboral del professorat interí, els plans de prevenció i salut laborals dels centres docents o les mesures per millorar la convivència dels centres educatius valencians. Així com del gran nombre de problemes que tenen els centres docents valencians.

STEPV-Iv, sindicat majoritari al sector, afirma que l'acord es va fer a esquenes al professorat que s'havia mobilitzat en una jornada de vaga històrica, al mes de març, i sense que cap dels sindicats signats haguen convocat una consulta entre el professorat afectat. És curiòs que algun dels sindicats promotors de la signatura critique la signatura entre FORD i UGT sobre el futur de la factoria per no haver consultat la plantilla i demane un referèndum, mentre que a l'educació publica signa un acord sense convocar una consulta entre els 53.000 professors i professores valencianes.

Per acabar, STEPV-Iv demana un acord per a tot el professorat que abaste el conjunt de les seus condicions laborals, socials i econòmiques. Aquesta serà una de les seues prioritats en els propers mesos mesos.

València, 31 d'agost de 2007.