NOTÍCIES DE L'ACCIÓ SINDICAL

1r trimestre curs 01/02

 

posteriors

veure any 2002 - primer trimestre

   

20/11/01

La Conselleria d'Educació incompleix l'acord de plantilles de secundària pel retard en la construcció de centres educatius

20/11/01

L'STEPV-Iv critica al govern valencià per no posar en funcionament els serveis de prevenció al sector docent

16/11/01

Los STEs rechazan el congreso de educación organizado por el MEC por partidista

13/11/01

La Conselleria desautoritzada per l'informe de la Sindicatura de Greuges

06/11/01

Seguiment de l'acord de plantilles d'educació infantil i primària

07/11/01

La Confederación de STEs presenta un catálogo de propuestas en defensa de la escuela rural

24/10/01

Els psicopedagogs podran accedir al cos de Secundària sense consumir plaça a través d’un concurs-oposició

15/09/01

La Direcció Territorial d'Educació autoritza augments de ràtio als centres privats concertats de València ciutat quan existeixen vacants als publics, ignorant els informes tècnics de la Inspecció Educativa i l'existència de les comissions d'escolarització  

 

anteriors

 Veure CURS 2000/2001



La Conselleria d'Educació incompleix l'acord de plantilles de secundària pel retard en la construcció de centres educatius

Hui, dimarts dia 20 de novembre de 2001, hem tingut una Comissió de Seguiment de l'Acord de Plantilles de Secundària, en la qual s'ha evidenciat allò que des de l'STEPV-Iv veníem denunciant des de ja fa molt de temps: l'incompliment de l'Acord, entre d'altres qüestions, pel retard en la construcció de centres educatius.

Segons l'Acord de Platilles signat l'any 1999 entre l'Administració i els cinc sindicats amb representació a la Mesa Sectorial d'Educació, aquest any hauríem d'haver alcançat la xifra de 3000 noves places creades a secundària. En aquest moment i segons les dades facilitades per la pròpia Administració la creació de places ha estat d'unes 2000, per tant ens falten 1000 places que no s'han creat per la falta de construccions de centres educatius.

A més a més, la Conselleria no ha sigut capaç d'informar de l'estat actual de les construccions de centres educatius en no presentar-se a la Comissió de Seguiment de l'Acord el Director General de Règim Econòmic. Comença a ser ja una tradició dins d'aquesta Conselleria que aquesta direcció general no aparega en cap dels foros de negociació, menyspreant així els representants dels treballadors i treballadores i no donant cap explicació davant la societat de la seua gestió.

Altres qüestions que cal destacar és l'incompliment de l'Acord en el cobriment de les baixes del professorat, la dotació de plantilla extraordinària per a alumnat amb necessitats educatives especials, la modificació unilateral per part de l'Administació de les optatives d'ESO i Batxillerat, la dotació econòmica dels centres, i la catalogació ligüística dels llocs de treball.

Respecte d'aquest últim apartat l'STEPV-Iv continua denunciant la manca de voluntat política i de negociació de la Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa i Política Língüística, ja que en un any en què, segons tots els indicis, s'aplicarà el requisit lingüístic previ a les oposicions, les actuacions d'aquesta direcció general van en contra de la propaganda mediàtica "viu en valencià" a què ens té acostumants -retalls pressupostaris en tot allò referent al foment del valencià, modificació dels currículums d'ESO i Batxillerat sense tenir en compte l'opinió dels professionals i no catalogació lingüística dels llocs de treball de secundària per assegurar la continuïtat de tots els programes d'ensenyament en valencià-.

Per tot açò, l'STEPV-Iv considera que tot i haver canviat alguns dels responsables polítics de la Conselleria, les dues direccions generals esmentades, i per tant la pròpia Conselleria, no té voluntat política per complir l'Acord, la qual cosa suposa una burla a la negociació col·lectiva i un frau a la societat valenciana ja que tot açò repercuteix en la qualitat de l'ensenyament públic valencià, afavorint mentrestant els interessos de la iniciativa privada.

València, 20 de novembre de 2001.


L'STEPV-Iv critica al govern valencià per no posar en funcionament els serveis de prevenció al sector docent.

La Conselleria incompleix la Llei de Riscos Laborals i els acords sindicals.

La Conselleria de Cultura i Educació està incomplint l'acord signat per totes les organitzacions sindicals del sector i la Llei de Riscos Laborals al no pressupostar els recuros econòmics necessaris per posar en funcionament els serveis de prevenció al sector docent.

La Llei 31/1997 de Prevenció de Riscos Laboral és una llei para complir-se. Una de les moltes novetats positives és que estén el seu àmbit d'aplicació a l'Administració Pública, a la que obliga, conjuntament amb el sector privat.

També té el mateix caràcter el Reglament dels Serveis de Prevenció, aprovat segons Reial Decret 39/97, de 17 de gener. En la seua disposició transitòria primera diu que aquest, per a les empreses de més de 500 treballadors o més de 250 si són d'activitats arreplegades en l'annex I, "deberán estar en funcionamiento a más tardar el 1 de enero de 1.999"…

En un bon nombre de comunitats autònomes ja han estat posats en funcionament els Serveis de Prevenció. Al País Valencià s'ha publicat la normativa que els regula en el conjunt de l'Administració de la Generalitat Valenciana, en la qual es determina que ha d'haver tres serveis, un d'ells al Sector de l'Ensenyament.

Després de demanar una negociació i la dotació econòmica d'aquests Serveis els anys 1.998, 1.999, 2000 i no obtindre cap resposta de la Conselleria d'Educació, les organitzacions sindicals van mobilitzar-se i van acordar amb aquesta, en juliol del 2001, l'estructura, modalitat i composició d'aquest Serveis i, pressupostàriament la ficada en marxa de la capçalera. L'Ordre que ha de regular-los encara està pendent de publicació (abans de finalització del 2001).. 

L'STEPV-IV considera lamentable la manca de dotació pressupostària per als serveus de prevenció al sector docent, la qual cosa posa en evidència el doble llenguatge de l'Administració Valenciana que per una part obliga a les empreses privades a complir la legislació vigent, i per altra, en els centres de treball que depenen d'ella passa de complir els preceptes legals i els acords sindicals. És absolutament necessari que en els pressupostos del 2002 hi haja una línea per a cada Serveis de Prevenció que permeta el desenvolupament transparent i de gestió total d'aquests. A l'Ensenyament no pot ser inferior a 250 milions de pessetes pel que fa a capitol I (dotació de personal), a més de 46 milions per als equipaments i no menys de 10 milions per a les indemnitzacions per serveis a metges i personal d'infermeria per a la revisió sanitària.

Per acabar, l'STEPV-IV adverteix al Govern valencià que de no posar en funcionament els serveis i pressupostar les quantitats necessàries per complir els acords iniciarà una campanya de denúncia i de mobilitzacions al sector.

València, 20 de novembre de 2001


Los STEs rechazan el congreso de educación organizado por el MEC por partidista.

La Confederación de STEs ha rechazado participar, y así se lo ha comunicado al MEC, en el Congreso "En clave de calidad: hacia el éxito escolar" que se celebra los días 16, 17 y 18 de Noviembre organizado por el MEC y para el que se le había ofrecido una plaza como invitado; una entre 500 asistentes.

Los STEs valoramos que ni la forma oscurantista con que se ha diseñado el contendido del congreso, la fórmula de asistencia –que harán del Congreso algo similar a una convención educativa del PP-, así como la composición de los propios ponentes, formados por una mayoría de cargos institucionales, personas vinculadas al PP o las patronales, o perfectos desconocidos en el panorama actual del debate educativo, no contienen los mínimos requisitos para garantizar un debate trasparente sobre las necesidades actuales del sistema educativo, ni sobre las posibles líneas de una futura reforma educativa.

Desde el lanzamiento publicitario por parte del MEC de una supuesta "Ley de Calidad"  de la educación que sustituya al actual ordenamiento legislativo, los STEs venimos reclamando al MEC, y seguiremos haciéndolo, que habra una negociación y un verdadero debate democrático sobre la misma. Sin embargo, hasta el momento todo hace temer que el camino de dicha Ley no va a ser diferente del que han seguido la reforma la Universidad, el camino del miedo a escuchar la voz de la sociedad civil y sus representantes y la aplicación del rodillo parlamentario. 

16/11/01


L'STEPV-Iv considera que l'informe del Sindic de Greuges ratifica les seues critiques a la política educativa de la Conselleria d'Educació.

La Conselleria desautoritzada per l'informe de la Sindicatura de Greuges.

El Sindicat de Treballadores i Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià-Intersindical Valenciana ha emés un comunicat, on expressa que les recomancions i queixes de la Sindicatura de Greuges, respecte a la falta de places d'educació infantil en la xarxa pública i respecte als problemes de competència lingüística d'alguns professors, venen a donar la raó a les critiques fetes per aquesta organització sindical en els darrers temps.

El sindicat recorda que la Conselleria de Cultura i Educació prohibeix i impedeix que tots els col.legis públics ofeten llocs escolars per a l'alumnat de 3 anys en els períodes ordinaris de matriculació. Ara resten per crear més de 300 unitats (aules). La Conselleria ho nega, però la realitat és que fins i tot la Sindicatura de Greuges posat en entredit les declaracions públiques dels màxims responsables d'Educació.

Després de la presentació de l'informe, el sindicat espera que es deixe de fer propaganda i publicitat enganyosa i falsa i la Conselleria oferte llocs escolars en tots els centres públics valencians, cosa que ara no està succeint, metre que la xarxa privada si que ho fa amb diners públics.

Pel que fa a l'ensenyament en valencià, el sindicat ha denunciat, reiteradament, que la Conselleria no ha exigit la capacitació lingüística a més de 1.200 mestres en les adjudicacions de juliol en centres amb programes bilingües (incorporació progressiva i immersió lingüística). Açò no és un fet puntual, s'ha fet any rere any, i fins i tot existeix una moratòria en el concurs de trasllats que possibilita que mestres sense capacitació lingüística ocupen llocs de treball de centres amb programes de valencià. Malgrat les queixes i els recursos juridics, l'Administració no ha fet res per solventar el problema, és més ha negat que existira. Ara ja no ho podrà fer al fer-se públic l'informe de la Sindicatura de Greuges. De tota manera en anteriors informes ja figurava el problema i l'Administració ha persistit en les seues actuacions.

El sindicat espera que aquestes dues desautoritzacions expresses de la Sindicatura de Greuges a la Conselleria de Cultura i Educació no queden en els calaixos de l'Administració, per la qual cosa exigirà que es modifiquen les seues actuacions en dos sentits: la generalització de l'oferta de llocs escolars d'infantil per a l'alumnat de tres anys en tots els col.legis públics per al curs 2002-03 i l'exigència del requisit lingüístic i de la corresponent capacitació per accedir a la funció pública docent, i especialment als centres que oferten programes d'educacació bilingüe.

Per acabar, aquest sindicat espera que l'Administració no continue negant les evidències, i atenga les recomanacions i queixes d'aquest organisme, posant-se a treballar per garantir una educació de qualitat i al servei de la majoria i no dels interessos d'una minoria.

València, 10 de novembre de 2001


Seguiment de l'acord de plantilles d'educació infantil i primària.

Avui s'ha reunit la comissió de seguiment de l'acord de plantilles d'educació infantil i primària formada per l'Administració educativa i les organitzacions sindicals signants, CSIF, ANPE, UGT i STEPV-Iv., amb l'objecte de valorar la seua aplicació.

L'STEPV-Iv ha valorat positivament l'aplicació de les plantilles tipus del mencionat acord i el desenvolupament de altres aspectes arreplegats al mateix: en aquest sentit, l'aplicació de l''art 5 ha donat peu al Decret d'alumnat amb necessitats educatives especials , i el desplegament de l'art 23 ha fet possible el Decret de compensatòria.

Per altra banda, el sindicat ha manifestat que no s'han aconseguit altres objectius expressats a l'acord, com ara:

- Generalització de l'oferta de tres anys a tota la xarxa pública

- La confecció d'un document que arreplegue les condicions laborals i econòmiques del professorat itinerant.
- La negociació d'un complement retributiu per al cos de mestres com a conseqüència de l'aplicació de la LOGSE, el qual únicament es vol aplicar al professorat de 1r cicle d'ESO -uns 3000 ensenyants- en comptes de a tot el cos de mestres -uns 23000-.
- La dotació en tots els centres públics de professorat de plàstica i visual així com de tecnologia .

Aquest sindicat valora positivament l'aplicació de les plantilles tipus, però no pot deixar de demanar a l'administració la solució d'aquestos altres temes per tal que es complisca el que tots hem valorat, cas de l'aplicació al 100% de l'acord, com el millor de l'estat.

València, 6 de novembre de 2001


La Confederación de STEs presenta un catálogo de propuestas en defensa de la escuela rural

La necesidad de profundizar en la defensa y prestigio de la escuela y el mundo rural como tarea conjunta de todos los sectores sociales implicados es el principal propósito asumido por la Confederación de STEs y el sindicato SUATEA tras la celebración de las jornadas sobre Escuela Rural que transcurrieron del 1 al 4 de noviembre en Tapia de Casariego (Asturies), y en la que participaron un centenar de personas. El conjunto de propuestas alternativas emanadas de este encuentro en el que se han dado cita, aparte de profesorado y sindicalistas, representantes de asociaciones de padres y madres, de las administraciones y de organizaciones campesinas, será ahora trasladado a las diferentes administraciones educativas y a las universidades.

La petición a las distintas consejerías de normas que permitan la organización de un subsistema educativo rural; la creación de un mapa escolar de enseñanzas en el medio rural, con criterios de discriminación positiva y compensadora de desequilibrios; el rechazo de las políticas educativas homogeneizadoras y repetidoras del modelo urbano o la exigencia de reconocimiento de la diversidad de modelos que debe tener la escolarización en el medio rural, con apuesta preferente, pero no uniforme ni forzosa, por el modelo de CRA para la educación infantil y primaria, son algunas de las principales conclusiones a que se ha llegado en el apartado de organización de la escuela rural.

Con respecto al profesorado se reivindica que todas las escuelas rurales, independientemente del modelo de escolarización que adopten, deben contar con personal docente que permita al alumnado acceder a todas las enseñanzas básicas, así como con especialistas LOGSE y de atención a la diversidad y personal de apoyo itinerante, que permita labores de refuerzo y diversificación y todo tipo de actividades extraescolares y complementarias. Igualmente, se plantea que las escuelas rurales deben contar con personal que tenga una formación inicial adecuada a la realidad de dicha escuela, por lo que se demandan programas, personal y recursos específicos para el profesorado de rural; también con respecto a la formación, desde SUATEA y la Confederación de STEs se pide que las universidades ofrezcan planes de estudio de Magisterio que contemplen materias, didácticas, recursos organizativos y pedagógicos, historia y sociología del mundo rural, prácticas docentes en escuelas rurales y la posibilidad de cursos postgrado o la oferta de Escuela Rural como asignatura optativa, entre otras posibilidades, si bien no se cree conveniente que aparezca la titulación de Maestro/a de Escuela Rural como especialidad.

En el plano de organización y funcionamiento de los centros rurales se mantiene que la escuela rural debe estar dotada de un reglamento de funcionamiento y organización propio y distinto de los centros urbanos; también se demanda la reforma de la normativa de Consejos Escolares, que contemple la realidad de la escuela rural. Por último, y en relación a la dinamización del entorno social, se ve necesario plantear actividades interinstitucionales que permitan una relación entre la escuela, las familias y las instituciones municipales, así como el fomento del papel socializador y de arraigo al entorno que tiene la escuela rural unitaria o de pueblo.

Secretariado Confederal de STEs

   

JORNADAS CONFEDERALES DE ESCUELA RURAL.

Entre los días 1 y 4 de noviembre, la Confederación de STEs ha realizado en Tapia de Casariego (Asturies), con el SUATEA como anfitrión, unas jornadas específicas de análisis y perspectiva de la Escuela en el medio rural, bajo el título: "Presente y futuro de la Escuela Rural en el Estado de las Autonomías".

A partir del estudio y reflexión sobre el estado actual de la institución escolar en dicho ámbito, más de medio centenar de docentes procedentes de los diferentes territorios del Estado español debatieron e intercambiaron experiencias y propuestas concretas de actuación con representantes de Asociaciones de Madres y Padres, Movimientos de Renovación Pedagógica, Plataformas Rurales y diversas instituciones y organizaciones comprometidas en el desarrollo global del medio rural.

No es casual la celebración de estas Jornadas precisamente ahora, en un momento clave para nuestro sistema educativo, cuando -salvo Ceuta y Melilla- todas las Comunidades Autónomas han asumido competencias educativas y cuando desde el Gobierno central se anuncian sustanciales reformas legislativas, en las que una vez más se ignora la especificidad de la Educación Rural y se apuesta claramente por la aplicación de políticas neoliberales que vinculan el concepto de "calidad" a la rentabilidad económica y la "optimización de recursos". Éste no es, no puede ser, el modelo educativo a aplicar en el medio rural.

A tenor de la realidad contrastada en estas Jornadas, la ordenación territorial y la planificación de los servicios públicos (sanidad, educación...) siguen afrontándose desde las ciudades y con una mentalidad unilateralmente urbana, sin profundizar en las características propias de la ruralidad y barajando criterios economicistas que no colman las expectativas de bienestar de los ciudadanos y ciudadanas que residen en pequeños núcleos de población; y ello a pesar del reconocimiento unánime del problema que representan el progresivo declive demográfico, la despoblación y la dispersión en extensas regiones y comarcas, así como la urgencia de acometer medidas que incentiven la articulación territorial y ayuden a fijar la población en esas zonas.

Desde el compromiso activo por garantizar el derecho a la educación en las mejores condiciones y en defensa de una Escuela Pública para todos y todas, libre y compensadora (conviene aquí recordar la escasa presencia de la enseñanza privada en las zonas rurales, donde no encuentra la suficiente rentabilidad económica), la Confederación de STEs ha establecido como uno de sus ejes prioritarios de acción sindical para el presente curso la reivindicación de la especificidad de la Escuela Rural, plasmada en la apuesta por la articulación y legislación de un SUBSISTEMA EDUCATIVO RURAL y en la exigencia en los diversos foros y mesas de negociación en que los distintos STEs estamos presentes de políticas educativas específicas para este ámbito, en las que el concepto de "inversión" supere al de mero "gasto" y se apliquen criterios de discriminación positiva (con ratios, plantillas, equipamientos e infraestructuras específicos y generosos) y compensadora de desequilibrios territoriales y de carencia de servicios, evitando políticas homogeneizadoras y repetidoras del modelo urbano.

. La ordenación territorial de la escuela rural debe realizarse a través de un mapa escolar integrado, fruto de la participación real de toda la comunidad educativa, con memoria económica y temporalización de inversiones, que contemple no sólo la red de centros en que se imparten las enseñanzas obligatorias (Infantil-Primaria-ESO), sino también las redes de enseñanzas post-obligatorias (bachilleratos y ciclos formativos de FP), la Educación de Personas Adultas, las Enseñanzas de Régimen Especial, los diferentes servicios educativos (Equipos Psicopedagógicos y de Orientación, Centros de Recursos e Innovación Educativa, Centros de Profesores) y complementarios (transporte y comedor escolares, residencias de secundaria y escuelas-hogar, oferta amplia de actividades extraescolares y garantía de apertura de los centros para su uso sociocultural por la comunidad). Un mapa en el que la localidad sea la unidad básica de planificación educativa, priorizando el criterio de proximidad, y la zona educativa (concejo, comarca, mancomunidad...) como garante de toda la oferta educativa integrada.

Dada la multiplicidad de coyunturas y problemáticas presentes en el medio rural, se imponen soluciones diversas. El reconocimiento de la diversidad de modelos de escolarización en Infantil-Primaria (escuelas unitarias, centros comarcales, escoles petites, preescolar na casa) no impide nuestra apuesta clara por el modelo CRA (centro rural agrupado), si bien constatando la necesidad de replantear y reestructurar su aplicación por la desvirtuación a que ha sido sometido y que ha ido diluyendo el compromiso originario de la comunidad educativa por desarrollar un modelo alternativo rural específico. Igualmente, la zona educativa debe garantizar la oferta de educación secundaria obligatoria y post-obligatoria, con el IES como referente; no obstante, pueden ser admisibles otros modelos (secciones-IES sólo con ESO, centros integrados de infantil-primaria y los dos ciclos de ESO, sin egebeización de estas enseñanzas), siempre que cuenten con plantillas suficientes y estables, equipamientos e infraestructuras que garanticen unos requisitos mínimos.

. Las plantillas han de contemplar el tutor de primaria para cada escuela o aula (de infantil si es mixta infantil-primaria), especialistas LOGSE (EF, MU, FI) y de atención a la diversidad (PT y AL) y personal de apoyo itinerante que garantice las labores de refuerzo y diversificación, la coordinación pedagógica, las funciones directivas y de gestión administrativa, la participación y organización en programas de nuevas tecnologías, apertura de centros, biblioteca escolar y todo tipo de actividades extraescolares y complementarias.

. La formación inicial debe contemplar materias, didácticas, recursos organizativos y pedagógicos, historia y sociología del medio rural, prácticas docentes en escuelas rurales y la posibilidad de cursos post-grado o de la oferta de Escuela Rural como asignatura optativa en los planes de estudio; de forma que esa formación básica se adecúe a la realidad: aulas dispersas, grupos de alumnado con todas las etapas y niveles educativos juntos, variedad de contenidos, tiempos de trabajo, didácticas, acción tutorial, adaptaciones curriculares y materiales a la realidad del pueblo o comarca, etc. La formación permanente debe ofrecer programas, personal y recursos específicos, que contemple la organización de equipos de zona y comarca, proyectos comarcales de cooperación y dinamización que permitan la constitución de grupos de trabajo, la innovación educativa y la investigación de la escuela rural.

. La institución escolar de este ámbito debe contar con reglamento de funcionamiento y organización propios, distinto del de los centros urbanos; igualmente, debe reformarse la normativa de los consejos escolares, de forma que contemple la realidad de la escuela rural, con consejos escolares de localidad y de comarca o zona, en los que se garantice la representación de madres y padres de todas las localidades afectadas.

. Finalmente, desde la Confederación de STEs reivindicamos una vez más el papel dinamizador de la escuela en su entorno sociocultural, para lo que abogamos por la planificación de actividades interinstitucionales que permitan estrechar relaciones entre la escuela, las familias y las instituciones municipales, y a la vez por el fomento del papel socializador y de arraigo al entorno que ofrece la escuela unitaria o de pueblo.

Norberto Martín y Pedro Pigazo


Els psicopedagogs podran accedir al cos de Secundària sense consumir plaça a través d’un concurs-oposició

L’Administració de l’Estat ha previst que el professorat del Cos de Mestres, amb titulació de Psicologia o Pedagogia, amb plaça definitiva obtinguda per concurs de mèrits als Serveis d’Orientació o Assessorament Psicopedagògic podrà accedir al Cos de Secundària mitjançant un torn especial, que consistirà en un concurs-oposició ajustat a les disposicions del Reial Decret 575/1991 que regula la mobilitat entre els cossos docents (accés del cos B a l’A). El personal que supere el procediment selectiu quedarà destinat a la seua mateixa plaça. Aquest procediment està contemplat al projecte de Llei d’acompanyament dels Pressupostos de l’Estat i no ha estat negociat en la Mesa Sectorial d’Educació.


La Direcció Territorial d'Educació autoritza augments de ràtio als centres privats concertats de València ciutat quan existeixen vacants als publics, ignorant els informes tècnics de la Inspecció Educativa i l'existència de les comissions d'escolarització

La Direcció Territorial de Cultura i Educació de València ha autoritzat l'augment de les ràtios de centres privats concertats, de forma indiscriminada, a la ciutat de València, per damunt de la establerta a la normativa vigent, segons les dades que de les que disposa l'STEPV-Iv. 

El sindicat considera que aquesta autorització no està justificada ni s'ajusta a la normativa que regula el procediment d'admissió de l'alumnat als centres educatius. Els augments de la ràtio són una mostra més de la política de la Direcció Territorial i de la Conselleria d'Educació de desviar l'alumnat cap els centres privats, amb la finalitat de modificar l'equilibri entre la xarxa pública i privada, a favor d'aquesta última. 

Només cal recordar que anteriors consellers d'Educació manifestaren que la xarxa pública ha de ser subsidiària de la privada.

Els fets que denuncia el sindicat són els següents:
1. La Direcció Territorial de Cultura i Educació de València ha autoritzat augments de ràtio en la quasi totalitat dels centres privats concertats de la ciutat. Els centres van ofertar el nombre de places vacants que tenien i la Direcció Territorial ha emés resolucions autoritzant que no només ademeteren alumnat per cobrir eixes vacants sinó que admeteren més alumnes. Per posar un exemple, si la ràtio alumne/aula és en educació infantil de 20 alumnes, s'ha autoritzat que els centres privats concertats tinguen més de 20.

2. L'augment de les ràtios en els centres privats concertats no està justificada per existir llocs escolars suficients en el conjunt de centres de la ciutat per poder atendre totes les peticions de les famílies. Per exemple, al Districte Marítim s'han autoritzat augments de ràtio en educació infantil als centres privats concertats, és a dir en cada aula n'hi haurà més de 20 alumnes, quan en la xarxa pública existeixen, entre tots els centres públics del districte, més de 50 vacants, rao per la qual no està justificat eixe augment. 

3. El procediment utilitzat per la Direcció Territorial de Cultura i Educació de València s'ha fet sense seguir la normativa que regula el procediment d'admissió de l'alumnat als centres sostinguts amb fons públics. La normativa especifica que són les Comissions d'Escolarització les que tenen la competència per a escolaritzar l'alumnat: "L'alumnat que necessite ser escolaritzat després dels períodes normals de matriculació, haurà d'acudir a les comissions d'escolarització corresponent, si n'hi ha, perquè l'informe dels centres pròxims al seu domicili que tinguen vacants i puga triar en quin vol matricular-se". Per contra, la Direcció Territorial de València ha passat per damunt de les comissions d'escolarització i ha enviat alumnat a centres que ja tenien totes les vacants cobertes, ignorant que havia d'altres centres propers al domicili de les famílies que tenien vacants i sense tindre en compte que a València ciutat n'hi ha constituïdes comissions d'escolarització. 

4. La mateixa normativa concreta que la Direcció Territorial pot actuar per adoptar les mesures necessàries per assegurar l'admissió d'alumnes per raons urgents o especials d'escolarització. Els casos autoritzats per la Direcció Territorial no responen als motius previstos ja que cap s'anava a quedar sense un lloc escolar, podien haver estat escolaritzats a la xarxa pública.

5. A més, en determinats casos els augments de ràtios s'han fet contravenint una resolució de la Direcció General de Centres que limita la ràtio de determinats centres per raons d'espai, n'hi ha centres que tenen el nombre d'alumnes/aula per sota del que marca la legislació al no tindre les condicions que estableix el decret de requisits mínims. 

6. El procés s'ha fet al marge de les Comissions d'Escolarització, del Consell Escolar Municipal i de la pròpia Inspecció Educativa. Existeixen informes tècnics de la inspecció educativa desfavorables a determinats augments de la ràtio que han estat ignorats per la Direcció Territorial de València.

El sindicat critica molt durament aquesta situació per considerar que s'està practicant una política que afavoreix els interessos privats en contra dels públics, la finalitat de la qual és invertir l'equilibri que n'hi ha entre la xarxa pública i privada.
El sindicat va a sol.licitar una reunió del Consell Escolar Municipal per tractar l'assumpte i exigeix que en benefici del propi alumnat i del treball docent, es faça un repartiment equilibrat de l'alumnar entre tots els centres que disposen de vancant.

València, 15 de setembre de 2001. 


< anar al començament | index ensenyament públic | All-i-Oli | Principal >