El curriculum de valencià 

La presència tan sols d’autors nascuts a terres valencianes, amb l’exclusió d’autors catalans i mallorquins, en el currículum "provisional" de batxillerat corresponent a la matèria de Valencià: llengua i literatura ha suscitat una allau de comentaris crítics i valoracions altament negatives procedents del món cultural, acadèmic i polític dels països de parla catalana, considerada inesperada i sorprenent, potser cínicament, per part dels responsables de la criatura. Les reaccions de l’administració valenciana han estat de gran altura: el propi conseller i fins i tot el president de la Generalitat valenciana en persona han baixat a l’arena del debat i han manifestat que només s’ha tractat de "valencianitzar" el currículum, i àdhuc que aquest, com que és de "mínims", permet a les editorials i al professorat crear-ne un de màxims que incloga els autors que els semble adequats.

A l’empara del debat s’ha de dir en primer lloc que el criteri de valencianitzar el currículum acudint a la partida de naixement dels autors podria significar un raonable punt de vista a l’hora de promoure en l’alumnat el coneixement de l’entorn cultural més pròxim, els valors que han sorgit de la pròpia terra, però en absolut és criteri vàlid per a considerar-los com a models culturals universals o d’un abast o influència general, com ha de ser el cas quan s’elabora un currículum que ha de tenir com objectiu, entre d’altres, "analitzar i valorar críticament les realitats del món contemporani i els antecedents i factors que hi influeixen", i "desenvolupar la sensibilitat artística i literària com a font de formació i enriquiment cultural" (LOGSE art. 26). Més bé, el criteri utilitzat és una manifestació típica de xovinisme cultural d’allò més barroer, o més bé d’aldeanisme, que ha permés a molts comentaristes parlar de "burrera" i barbaritat cultural. Ès un despropòsit entendre per "valencianització" la inclusió en el currículum d’autors valencians - obvietat que ningú no discuteix atés l’interés incontestable i la rellevància de molts - amb l’exclusió d’autors nascuts en altres terres de l’àmbit lingüístic, tinguen la transcendència cultural i literària que tinguen o siguen les que siguen les eines crítiques que aporten per analitzar o valorar el món contemporani.

En segon lloc, dir com es diu que el currículum és de continguts mínims és tècnicament una falsedat: un currículum és una proposta completa d’objectius, continguts, metodologia didàctica i criteris d’avaluació. A partir de llur publicació, tots els currículums són desenvolupats en forma de programacions docents pels centres, les quals efectivament constitueixen el projecte curricular de cada centre i concreten la proposta curricular fent-se així aptes per a la definitiva adaptació didàctica a les aules, obra del professorat responsable. En el mateix sentit les editorials quan elaboren llibres de text o materials curriculars presenten una proposta particular de com desplegar una programació docent amb tota mena de materials adequats per a l’aula. Tan sols en aquest nivell, i si el currículum ho permet perquè potser presente continguts molt generals als seus epígrafs, és possible desplegar i fer explícit allò que es trobe implícit, en el cas que ens ocupa autors catalans o mallorquins.

La qüestió no és si es pot o no incloure en les programacions docents o en els materials curriculars autors diferents dels que figuren explícitament en el currículum, sinó què indica l’exclusió absoluta d’uns i la inclusió exhaustiva d’altres, quina intervenció pot dur a terme l’administració en el futur deduïda de l’absència d’uns i la presència d’altres, i què implica ideològicament i política una cosa i l’altra.

És clar que des del món acadèmic i editorial l’única lectura possible és aquella que condueix a interpretar-ho com una restricció indicativa de que els autors no valencians no són els propis, no han de ser, doncs, objecte prioritari d’estudi i de consideració, i que és perillós dedicar-ne espai docent o editorial, perquè no se sap molt bé si estan permesos o no. Es crea així por, desconcert i confusió.

L’administració, amb aquest currículum i el decret de supervisió de materials curriculars pot perfectament, com així ho ha fet en el cas de la denominació del país o de la filiació, àmbit territorial i nom de la llengua, censurar els llibres de text i, fins i tot, els materials de suport aportats pel professorat si li dóna la gana, o intervenir via inspecció en els centres, sota el pretext que no s’està complit el currículum en introduir-hi elements aliens. Pretenen, doncs, crear instruments d’intervenció inquisitorials, per tal de, quan ho consideren convenient, poder presentar-se com a defensors de les "glòries valencianes" front a la invasió catalanista.

Ideològicament i políticament els responsables de la Generalitat valenciana volen, a banda de llençar una cortina de fum dintre de la conjuntura política plena de problemes, conflictes i escàndols — Gescartera, sanitat, educació, incendis de boscos, l’augment de l’atur, etc — mantenir la mateixa línia d’ambigüitat que manifesten respecte a la llengua: practiquen la unitat, des del moment que fan servir oficialment les normes ortogràfiques del 1932 i criteris gramaticals bàsicament unitaristes, però no fan cap manifestació explícita en aquest sentit, de manera que els es permés de semblar més valencianistes que ningú - Unió Valenciana - front als catalanistes i, al mateix temps, poden salvar la cara davant els criteris acadèmics i científics avalats per la romanística internacional i, fins i tot, els seus companys de partit de les Illes i Catalunya clarament unitaristes.

En fi, com escriu un conegut periodista comentant aquesta iniciativa del Govern valencià, "la táctica es vieja y el método cansa". Esperem que la pressió de les organitzacions, entitats i institucions afectades, del món cultural i acadèmic, polític i ciutadà en definitiva, acabe amb aquesta tàctica i amb aquest métode.

El Consell Escolar Valencià es nega a que s'estudie Ramon Llull en l'assignatura de valencià.

El Consell Escolar Valencià s'ha reunit avui (31 d’octubre) per tractar sobre el currículum de l'assignatura de valencià d'ESO i Batxillerat. En la sessió s'han rebujat la major part de les propestes presentades pels sindicats STEPV-Iv, CCOO i UGT, segons informa Manolo Cabanillas. Entre les esmenes presentades n’hi havia una que demanava la inclusió en el currículum de l’assignatura de valencià:llengua i literatura d'autors catalans i mallorquins de rellevància literària i cultural, com ara Ramon Llull, Bernat Metge, Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà, Carles Riba, Mercé Rodoreda. Doncs bé, el ple del Consell ha votat en contra d'aquesta proposta, el que ha donat el resultat següent: 19 vots a favor d'incorporar aquestos autors, 24 en contra i 2 abstencions.

L'STEPV-Iv considera que, amb aquesta actuació, el Consell Escolar Valencià s'ha situat al marge del parer de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i del Consell Valencià de Cultura, que han dictaminat que s'utilitzen els mateixos criteris en valencià que els utilitzats en el currículum de castellà: en aquesta assignatura no s'exclou els autors no nascuts en terres espanyoles.

El sindicat lamenta l'actitud dels representants de l'Administració en el Consell Escolar Valencià i del seu president, José Luis Narciso, que en comptes de seguir la línia iniciada per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua

i del Consell Valencià de Cultura per afavorir una eixida consensuada i científica al projecte del currículum de valencià presentat per la Direcció General d'Ordenació Educativa, s'han aliniat amb els sectors més conservadors, immobilistes i seccessionistes de la societat valenciana.

El portaveu de l’STEPV-Iv en el CEV, Manolo Cabanillas, demana a la Conselleria que modifique el currículum de valencià per permetre l'estudi dels autors que escriuen en llengua catalana, siga quin siga el seu origen, i acabe amb una censura que entrebanca seriosament la pacificació del conflicte pactada entre els partits valencians, amb el suport de les Corts, i que hi va donar pas a la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Així mateix, deplora l'obediència cega als criteris partidistes, que no científics, dels representants de l'Adminitració en el Consell Escolar Valencià.

València, 31 d'octubre de 2001

La Mesa Sectorial d’Educació ha tractat, hui, 16 d’octubre, el tema dels canvic previstos per l’adminsitració educativa en el Batxillerat per als cursos 2002-03 i 2003-04. A més de modificar els temaris, ampliant els continguts de les matèries comuns en aplicació del Decret de Mínims ja aprovat pel Ministeri a Madrid o restringint-los i censurant-los com en el cas de la matèria de Valencià, l’administració pensa ampliar l’horari de Filosofia a 3 hores setmanals que serà obligatòria, sixí com les matèries de Valencià i Castellà a 3 hores en el segon curs de Batxillerat suprimint una matèria optativa.

La Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa ha explicat que els diferents equips tècnics han elaborat els nous continguts, partint del Decret esmentat i intentant aprofitar part dels currículums existents, encara que no ha volgut informar de la composició i persones que han format aquestos equips. Tampoc ha volgut informar si ha consultat a altres persones o col.lectius encara que sí a informat del document a diferents empreses editorials donada la urgència i imminència dels canvis previstos per tal d’aplicar-los ja el curs proper a Primer de Batxillerat.

L’STEPV-Iv denúncia la falta de transparènci i la manca d’un procediment de consulta democràtica al professorat i als equips educatius, últims responsables de l’aplicació dels canvis previstos junt a la resta de la Comunitat Educativa. Donada la transcendència acadèmica, científica i pedagògica d’aquestos canvis era necessari una consulta oberta sobre els futurs continguts del Batxillerat als responsables docents. A més a més és necessari que l’administració educativa informe del disseny global dels canvis previstos en els itineraris possibles del Batxiller així com en la futura prova d’accés a la Universitat per avaluar la situació real.

La Mesa per l’Ensenyament en València ja ha denunciat que aquests canvis, especialment els previstos en la matèria de valencià, que són competència exclusiva del Govern Valencià, són inadmisibles i un insult al professorat.

L’Administració educativa únicament vol negociar els efectes que tindran els canvis per les condicions laborals del professorat en tant es modifica l’Acord de Plantilles de Secundària al trastocar-se la càrrega setmanal de determinades especialitats. A hores d’ara, l’STEPV-Iv denúncia que no ha presentat la documentació que informe d’aquestes correccions encara que la Conselleria lliurarà formalment més informació per tal d’estudir-la en una pròxima Mesa Sectorial el dimarts 23 de setembre.

La Conselleria de Cultura i Educació ha convocat per al dimarts 16 d'octubre una Mesa Tècnica d'Educació per a tractar l'esborrany del decret del Govern Valencià, pel qual es modifica el Decret 174/1994 pel qual s'estableix el currículum del Batxillerat de la Comunitat Valenciana.
L'STEPV-Iv considera que el document és incomplet, o més bé una part d'un altre més extens que ja és conegut per l'opinió pública. L'annex és incomplet perquè sols apareix la relació o enumeració d'assignatures de Batxillerat (matèries comunes, de modalitat,…distribuïdes per cursos) així com el repartiment entre comunes (cinc) de la modalitat elegida per l'alumnat (tres) i una matèria optativa.
El sindicat afirma que no n'hi ha hagut un procés de participació del professorat en el disseny de la proposta de l'Administració Educativa i que aquesta ens fa retrocedir més de vint anys, a més a més d'incorporar la exclusió dels autors catalans i mallorquins en el curriculum de l'assignatura de valencià.
Per tot açò, l'STEPV-Iv exigeix la retirada del projecte provisional del curriculum de les diferents àrees i matèries d'ESO i Batxillerat.