Campanya:      PENGEM LES CLAUS ?

Proposta de la Federació d’STPV-Intersindical Valenciana

Regulació dels desplaçaments per raons del servei dels treballadors i treballadores de la Generalitat

Els/les funcionaris/es i personal estatutari que per raons de servei a la Generalitat han de desplaçar-se per a exercir les seues funcions —habitualment o puntualment— estan suportant unes condicions laborals inacceptables que afecten directament no sols a qui ha d'utilitzar vehicle propi, sinó també a qui condueix un vehicle oficial. Són molts els treballadors i treballadores que en els últims anys estan suportant aquesta anòmala situació.

La Llei 31/95 de Prevenció de Riscos Laborals (BOE núm. 269, 10/11/1995) exigeix analitzar les condicions laborals amb l'objecte d'avaluar i eliminar els riscos per a la seguretat i salut dels treballadors i treballadores. L’avaluació correspon als Serveis de Prevenció, que encara no estan constituïts plenament en l'Administració. El Sindicat exigeix la constitució immediata d’aquests Serveis. Però, mentre es planteja aquesta denúncia, la seguretat i la salut són qüestions urgents i prioritàries que no poden esperar.

La Federació de Sindicats de Treballadors del País Valencià (FSTPV-Iv), conscient de la gravetat de la situació, exigeix modificacions immediates de les condicions laborals. Les reivindicacions exigides, una vegada debatudes i concretades en les assemblees, seran presentades a la Mesa General de la Funció Pública per tal que aquest òrgan es faça ressò de la problemàtica i inste el Govern Valencià a la publicació d'un nou Decret que regule adequada i definitivament aquesta qüestió. La resta de condicions laborals que no s'inclouen en aquest document hauran de ser tractades en els marcs de les Meses Sectorials.

1. CONDICIONS LABORALS DELS FUNCIONARIS QUE HAN DE DESPLAÇAR-SE PER A EXERCIR LES SEUES FUNCIONS.

1.1. Anàlisi del Decret 24/97, d'11 de febrer, del Govern valencià, sobre indemnitzacions per raó del servei i condicions se Seguretat i Salut laboral.

Aquest estudi pretén millorar les condicions de Seguretat i Salut, mitjançant la referència directa al Decret 24/97 sobre indemnitzacions per raó del servei i gratificacions per serveis extraordinaris (DOGV núm. 293, 17/2/1997), tant pel que fa als aspectes que cal modificar, com a les mancançes que es detecten. En aquest sentit, cal destacar els aspectes següents:

a) La indemnització vigent per kilometratge no s'ajusta a les despeses reals. Els imports de les despeses fixades en l'Annex I no s'han actualitzat des de 1997. A més, els kilòmetres corresponents a l'itinerari "adequat" per a la realització del servei (art. 5è) no són, en mols casos, els efectivament realitzats.

b) La regulació de la "indemnització especial" és inadequada. Aquesta regulació, que quantifica els "danys realment soferts en els béns dels comissionats" (art. 6é.1), encara que surt efectes positius en molt casos s'aplica amb uns procediments que, amb l'excusa del "control rigorós de la legalitat" —que ningú qüestiona—, amaguen la manca de voluntat política de l'Administracio d'assumir les seues responsabilitats..

Efectivament, és creixent el nombre de recursos contenciós-administratius interposats pels funcionaris que reclamen l'objecte reparador que contempla la norma. Tanmateix, les excuses de l'Administració en els procediments judicials per a deixar de pagar son múltiples. Encara que judicialment bona part d’aquests recursos els ha perdut tots, les raons que l’Administració sol adduir en la seua defensa són il·lustratives del seu tarannà: quan no argumenta que manquen les condicions d' autorització de les comissions de servei, pretén demostrar que no hi ha nexe causal entre la prestació del servei i el dany causat , o bé, en els casos on la "culpa" no és del funcionari i s'ha hagut de comprar un altre vehicle, l’Administració es nega a abonar cap indemnització, encara que es dispose d’un pressupost realitzat del cost real de la reparació superior a la quantitat que ha pagat la companyia d’assegurances .

Però, a la pèrdua de diners i al fet de treballar amb una amenaça permanent (i les seues conseqüències pel que fa a l’organització de la vida i també per a la inseguretat psicològica de les persones afectades pels accidents), cal afegir-hi els gravíssims riscos per a la salut que representen els accidents greus i molt greus.

La Llei de Prevenció de Riscos Laborals reconeix la necessitat d’actuar amb rigor en temes de seguretat i salut. Per tant, si s’atén a les dades dels accidents in itinere entre 1988 i 1992, que van constituir al País Valencià el 6,53% de tots els accidents de treball amb baixa, el 18,34% dels accidents greus i el 32,29% dels mortals, és evident que el funcionari que es desplaça per raó del servei està sotmés, a més a més, a un grau de perillositat ben superior a la resta.

Si bé l'atenció sanitària està garantida per llei, en els accidents amb lesions molt greus la determinació d'un tipus d'invalidesa o de jubilació anticipada no suposa cap consol.

El tractament d’aquest tema frega la frivolitat, i l’Administració ha de garantir als seus treballadors i treballadores unes condicions elementals, perquè la salut no té preu i tothom hi té dret a viure en salut: la vida és el bé superior de tota persona i l’Administració ha de posar tots els mitjans per preservar-la. En aquest sentit, s’ha d’exigir una cobertura que permeta al funcionari, la funcionària i a la seua família fer front amb dignitat a les situacions límits que se’ls poden presentar.

1.2. Col·lectius de treballadors i treballadores implicats.

Un treballador justificaria aquesta proposta, però el conjunt de persones itinerants que estan patint aquesta situació és cada vegada més nombrós i el col·lectiu representa per a l'Administració una mà d'obra a preu molt baix, amb un important volum de disponibilitat i rendibilitat.

El nombre d'aquest personal augmenta imparablement en totes les conselleries sense distinció si es tracta de l’Administració general o específica, amb independència del tipus de relació jurídica que es manté amb l’Administració (funcionariat, personal laboral, personal estatutari…). Exemple d'això serien els col·lectius diversos que presten serveis a la Conselleria de Cultura i Educació com ara el professorat itinerant que comparteix docència en distints centres; els tutors i tutores de Formació en Centres de Treball; les assessories de Valencià; la Inspecció; el personal dels Serveis Psicopedagògics; les assessories pedagògiques dels CEFIRE; els equips directius dels centres; el personal tècnic que elabora informes sobre obres o projectes; etc. Podem trobar exemples semblants en altres conselleries: agents d'Inspecció de Medi Ambient, Consum, Turisme, Comerç…; personal d'Administració i serveis; personal sanitari d’equips d’Atenció Primària; Unitats d’Hospitalització Domiciliària; personal sanitari d’Atenció Continuada; de Farmàcia; Veterinària; Agències Forestals; etc. Tampoc no s'ha d’oblidar el conjunt de delegats i delegades sindicals i els qui gaudeixen de permís sindical, que es desplacen en compliment de les funcions legals assignades. Al capdavall, l'Administració ha d’estudiar la resolució definitiva d’aquesta problemàtica greu. Per començar, caldria començar facilitant les dades exactes del conjunt de treballadors i treballadores al seu servei als quals afecten aquestes qüestions.

Un aspecte sorprenent és que l'Administració dóna per descomptat que una sèrie de treballadors i treballadores han de posseir el carnet de conduir per a poder exercir el seu treball. Cal que es reconega aquest extrem, que es contemple com a requisist en el lloc de treball, i reflectir-ho com a tal en les respectives plantilles, amb els corresponents efectes retributius.

D’altra banda, fóra convenient que l'Administració quantifiqués els efectes que per a l'eficàcia administrativa podrien derivar-se de la no utilització pels funcionaris dels seus vehicles propis i dels costos econòmics que correspondrien si es fes un ús exclusiu del transport públic: ferrocarril, metro, tranvia, autobús, taxis…

1.3. Anàlisi de les despeses per desplaçament en comissió de serveis, que permeten condicions dignes econòmiques, de seguretat i de salut laboral.

L'objectiu és determinar el cost real pels desplaçaments en vehicle propi. Aquest càlcul econòmic exigible a l’Administració ha de permetre superar els elements negatius que afecten a la Seguretat i Salut Laboral: l'explotació econòmica, la sensació subjectiva de treballar permanentment amb una amenaça de risc important i la insuficient cobertura en casos molt greus front a responsabilitats individuals i familiars.

A) Tipus de despeses reals produïdes en el desplaçament en vehicle propi del/a funcionari/a en comissió de serveis de la Generalitat.

a. Amortització.

- El cost anual estimat per l’amortització d'un vehicle és del 20%, la qual cosa suposa que s'ha d'amortitzar en cinc anys, període que es pren en aquest estudi com referència temporal.

- Davant la varietat de models i preus, l’automòbil que es pren com a referència és un tipus mitjà, amb un valor estimat de 20.315 euros.

- Als cinc anys des de la seua adquisició, un automòbil té un valor de mercat que cal descomptar del valor d'amortització anual. Aquest valor, segons la mitjana del mercat, està al voltant del 30 % del valor d'adquisició. En el cas de referència, en cinc anys el valor a descomptar de l'adquisició és d’uns 6.094,5 euros.

Per tant, el cost d'amortització anual resulta de la diferencia entre el valor d'adquisició i el valor de mercat als cinc anys, dividit per aquests anys: 20.315 — 6.094.5 = 14.220,5 : 5 = 2.844,1 euros.

b. Despeses per revisions periòdiques.

- Les revisions mecàniques, inclòs el conjunt d'elements d'una revisió periòdica (oli i altres líquids, filtres, frens, distribució, etc.), amb la periodicitat que el fabricant del vehicle de referència té establit.

Per a un període proporcional de cinc anys, tot i depenent de l'ús (en aquest estudi es pren una mitjana de 20.000 km per any, incloent l'ús privat com el derivat del treball), les despeses no són inferiors a 1.200 euros (tres revisions oli i filtres de 78,13 e, una de filtre d'aire de 180,30 e i, la part proporcional de les elementals revisions restants, com frens i distribució, de 506,05 euros.

Total 920,75 euros : 5 = 184,15 euros.

c. Pneumàtics.

Amb una utilització mitjana d'uns 20.000 kilòmetres per any, incloent ús particular i per al desplaçament en comissió de serveis, en cinc anys cal efectuar dos recanvis complets de rodes, deu pneumàtics en total. El model de pneumàtic del vehicle de referència (195/65 R 15), té un cost de 90,15 €. Si cada 40.000 kilòmetres s’han de substituir, la despesa anual en el període ressenyat ascendeix ( 901,52 € : 5 ) a 180,30 €.

d. Reparacions de peces.

Amb independència del comportament elèctric, electrònic o mecànic, per al model de referencia hi ha un supersegur que garanteix la major part de les reparacions, amb un cost per als cinc anys (943,59 € : 5 ) és de 188,72 € anuals.

e. Combustible.

L’automòbil de referència fa un consum entre 7,5 i 10 litres per kilòmetre. Prenen un consum mitjà de 8,5 litres / km., els 20.000 kilòmetres anuals, a un cost de 0,75 € / litre (benzina sense plom-95), representen 1.700 litres, amb un total estimat de 1.277,15 €.

f.- Impostos.

El vehicle de referència abona a la ciutat de València en concepte d'impost municipal anual uns 127,72 €.

g. La seguretat laboral front a les reparacions en cas d'accident.

S'ha de contractar un segur a tot risc, perquè totes les reparacions han de quedar cobertes. S’ha de comptar amb la garantia que el treball no és una amenaça permanent i tenir presents les responsabilitats de qui condueix en cotxe oficial. Els robatoris, incendis, trencament de vidres, franquícies altes, responsabilitats civils, defensa jurídica, etc. han de quedar cobertes.

Segons la mitjana de tres companyies d’assegurances, per a l’automòbil de referència un segur a tot risc —amb un descompte del 15 % d'entrada i amb possibles bonificacions superiors al 10% en el anys següents, cas de no haver sinistres— representa un cost promig anual de 646,09 €.

h. La seguretat i la salut laboral i personal dels treballadors i treballadores.

S'ha de contractar un segur de vida i d'accidents que garantesca una ajuda important al treballador i a les seua famílies en casos de gravetat o mort. Aquest estudi no determina cap quantitat en aquest capítol perquè el valor de la quantia del segur està en funció, entre altres variables, de la modalitat escollida: o bé l’assegurança de vida i accidents inclosa en el segur a tot risc, l’assegurança d’ocupants per al conductor, o bé una altra modalitat de les existents en el sector. Les empreses d’assegurances consultades preveuen que, en aquests casos, hi ha fórmules per avaluar l’import de cada tipus d’assegurança, segons el volum de persones i quantitats a assegurar.

B) Proporcionalitat de despeses de la utilització del vehicle per a ús del treball (en comissió de serveis) i per a ús individual.

Dins dels col·lectius analitzats, hi ha una notable dispersió de dades. Cal arribar a un tractament just, bé utilitzant un criteri homogeni o bé amb una senzilla gradació entre els serveis prestats, depenent de la utilització real del vehicle. En aquest últim cas, la complexitat és menor del que habitualment es pensa, ja que existeixen unitats de gestió econòmica en totes les conselleries.

Mentre s’estableix una determinació al respecte, aquest estudi pren per als càlculs dades procedents dels nombrosos col·lectius, i assigna un promig mensual superior als 800 kilòmetres en l'ús del vehicle per a la comissió de servei. La hipòtesi dóna un total anual de 10.000 kilòmetres recorreguts.

A l’hora de determinar la proporció del kilometratge recorregut per a l'ús privat i el derivat de l’exercici laboral, en la majoria de casos s’obtenen unes xifres pràcticament equilibrades entre els dos usos, un 50% en cada cas. Aquesta, doncs, és la proporcionalitat estimada.

C) Determinació final de la quantia real de les despeses.

D. Base de les dades.

Els criteris adoptats en l’estudi poden ser contrastats. En tot cas, però, les dades tècniques són escrupolosament fidels i el treball s’ha desenvolupat amb rigor. L’estudi no fa públiques les fonts consultades, per raons pròpies derivades del respecte a una elemental regla de confidencialitat.

2. PROPOSTA AL GOVERN DE LA GENERALITAT DE LA FEDERACIÓ D’STPV – INTERSINDICAL VALENCIANA.

1. En el Marc de la Mesa de la Funció Pública Valenciana instem al Govern de la Generalitat Valenciana a publicar un nou Decret que regule les indemnitzacions per raó de servei.

Aquest Decret ha d'incloure:

1.1. Un mecanisme àgil que done cobertura al funcionari/a que utilitze el seu vehicle particular: el document d'autorització-certificació de la comissió de serveis ha de ser previ a l’autorització i ha de justificar en tot moment el desplaçament per raó del servei. El document s'ha de lliurar en tots els casos on es produesca un desplaçament. També tots els/les conductors/es de vehicles de la Generalitat han de disposar prèviament amb l'autorització corresponent, en compliment de l'article 2n del Decret 56/1992, de 13 d'abril, que regula la responsabilitat de l'Administració Autonòmica en matèria d'ús i circulació de vehicles (DOGV núm. 1.776)

1.2. A l'augment de la indemnització per desplaçament a 0,27 € per kilòmetre —en cap cas, ha de ser inferior a 0,24 € / km. (40 pts. / km.)—, s’ha d’afegir la cobertura d’un segur a tot risc.

1.3. Increment proporcional a l’IPC en els pressupostos anuals de les despeses arreplegades en els apartats 1.2 i 1.3 i 2 d’aquest estudi.

1.4. Establiment d'un complement de perillositat —emparat per la mateixa Llei de la Funció Pública— per als llocs de treball actuals en els que s’utilitza un vehicle propi en comissió de serveis, circumstància que ha de figurar com a requisit en les plantilles o RLT.

1.5. Contractació d'un segur de vida que permeta al funcionari/a o a la seua família fer front amb dignitat a situacions d’extrema gravetat (incapacitació laboral o mort), ocasionades pel desenvolupament del servei. En el seu defecte, s’ha d’aplicar un increment adequat del complement de perillositat.

1.6. En cas de produir-se durant l’activitat laboral un accident en el vehicle propi que impossibilite la seua utilització, tant si s’ha de practicar una reparació com si s’ha de canviar el vehicle, l’Administració ha de facilitar-li altres mitjans alternatius de transport (vehicle del parc mòbil de la Generalitat, vehicle de lloguer...).

1.7. Aprovació d'un document que reflectesca totes les condicions itineràncies, drets i deures, així com les situacions diferents i els procediments a emprar respecte de la Responsabilitat Patrimonial de l'Administració Autonòmica.

2. L'atenció i adopció de mesures extraordinàries, d'ofici, per a rescabalar justament el personal afectat en els casos de pèrdua del vehicle o de reparació molt costosa en els últims anys.

3. La planificació de les necessitats de vehicles per raó del servei i l’adopció, en el seu cas, d’alternatives a la situació actual, com ara l’adquisició d' un parc mòbil adequat a les necessitats dels serveis, la utilització planificada dels vehicles de la Generalitat, un pla de protecció del parc mòbil (ús prioritari de pàrquing front a certs vehicles privats), contractació d’un servei de taxis, etc.

València, 31 de gener de 2002
José Luis González Meseguer
Àrea de Seguretat i Salut Laboral
Federació de Sindicats de Treballadors del País Valencià - Intersindical Valenciana