allioligran2.gif (4507 bytes)

ALL-I-OLI és una revista editada pel Sindicat de Treballadors i Treballadores de l'Ensenyament del País Valencià - INTERSINDICAL VALENCIANA.
Vam publicar el nostre primer exemplar imprés el mes d'octubre del 1979 i la nostra primera edició digital va arribar a la xarxa un abril de 1997.
ALL-I-OLI ha acompanyat sempre el sindicat en la seua trajectòria, a l'ensenyament i fóra de l'ensenyament, ocupant-nos-en de tot allò que sempre hem considerat com a propi: la construcció del nostre país, la solidaritat amb les persones i amb les causes justes, la renovació pedagògica, el moviment feminista, el pacifisme... De la mateixa manera que fem un sindicalisme diferent, editem una revista que és alguna cosa més que els Quaderns de l'Ensenyament del País Valencià.

 allioli.stepv@intersindical.org 

 

Allioli presenta un especial sobre
els 25 anys de la LUEV

Tots els ponents reclamen un major impuls polític al desenvolupament de la llei

Enguany se celebren els 25 anys de la Llei d’ús i ensenyament del valencià (LUEV). La revista Allioli, quaderns de l’ensenyament del País Valencià, que publica STEPV, ha preparat una edició especial commemorativa d’aquesta efemèride.

L’edició conté un informe d’elaboració pròpia sobre l’aplicació de la Llei en l’ensenyament i en la funció pública i els testimonis de nou protagonistes que parlen des de la seua experiència més personal.

Els col•laboradors en aquest especial de l’Allioli ofereixen des de distintes òptiques uns testimonis ben útils per a entendre millor les llums i les ombres d’aquests cinc lustres de LUEV. Són l’exconseller d’educació i impulsor de la llei, Ciprià Ciscar; els mestres Marifé Arroyo i Batiste Malonda, pioners en l’aplicació de la LUEV a l’ensenyament; Clara Esteve, alumna de la primera promoció de les línies en valencià; Pepe González Box, sindicalista i impulsor de l’ensenyament en valencià al Baix Segura; Carme Miquel, membre d’Escola Valenciana; Vicent Miralles, secretari de l’Escola de Magisteri de València; Toni Mollà i Vicent Pitarch, sociolingüistes; i Tudi Torró, inspectora d’educació, presidenta de l’associació d’inspectors ADIDE i membre del Consell Escolar Valencià.

El que es mostra a la revista només aspira a ser una veu més de les que se sumaran, críticament o complagudament, a l’aniversari de l’aplicació d’una Llei que ha condicionat la nostra trajectòria recent i que hauria de servir per a projectar-nos cap el futur.

Presentació de l’edició especial

El passat 27 d'octubre es va presentar, en roda de premsa, l’edició especial de l’Allioli dedicat als 25 anys de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) a la seu del Sindicat a València.

Alguns dels col·laboradors i col·laboradores de l’edició que han intervingut han coincidit a assenyalar que la llei no s’ha acabat de desplegar i que els objectius no s’han acomplert després de 25 anys per la manca de voluntat política de l’administració valenciana.

En aquest sentit, l’exconseller d’educació i responsable de la LUEV, Ciprià Ciscar, ha explicat les dificultats en què es van trobar en aquell moment per a tramitar la llei. La principal, ha destacat, és que “les forces polítiques a les corts de l’any 1983, excepte el PSPV, no volien que el valencià fora obligatori a l’escola”. Tanmateix, la llei es va aprovar sense cap vot en contra però amb l’abstenció de la dreta (Alianza Popular). Ciscar ha conclós que, després de 25 anys de l’aplicació de la llei, “el balanç és que no no s’ha desplegat la llei al màxim i que no hi ha una voluntat política ferma d’assolir els objectius que marca”.

Per la seua banda, el sociolingüista Toni Mollà ha destacat que una de les causes del no desplegament de la llei és la seua timidesa en la reglamentació d’àmbits socials importantíssims com els mitjans de comunicació i l’àmbit socioeconòmic. “Si no hi ha una motivació social el valencià pot quedar restingrit a l’àmbit educatiu”, ha afirmat. Mollà també ha denunciat una “perversió de la llei”: la doble xarxa escolar valencià-castellà perquè enlloc de cohesionar, desintegra socialment i lingüística l’alumnat. Aquest fet s’agreuja amb l’arribada d’alumnat d’altres països “perquè no s’estan escolaritzant en valencià”.

Per a Manolo Miralles, secretari de l’Escola de Magisteri de València, els únics que han acomplert l’objectiu de la llei de dominar al mateix nivell el valencià i el castellà són els alumnes escolaritzats en els programes en valencià (PEP i PIL) i no els escolaritzats en els Programes d’Incorporació Progressiva (PIP) perquè a la pràctica “no incorporen el valencià més enllà de l’assignatura de coneixement del medi”. També ha remarcat que les lleis d’altres territoris de l’estat amb llengua pròpia “són més ambicioses perquè són lleis de normalització lingüística i no només d’ensenyament de la llengua”. Malgrat tot, Miralles afirma que s’ha notat un canvi important en l’actitud dels habitants de zones castellanoparlants cap a la llengua.

Tudi Torró, inspectora d’educació i presidenta de l’Associació d’Inspectors d’Educació del País Valencià (ADIDEPV) ha criticat les exempcions que contempla la llei de l’obligatorietat del valencià en les comarques castellanoparlants perquè “ha afectat molt negativament els drets dels alumnes perquè, quan creixen, han de formar-se en valencià per accedir a determinats llocs de treball”. L’escola, segons Torró, “hagués fet molt bon paper de cohesió lingüística i social en aquestes comarques”.

Pep González, mestre a la comarca del Baix Segura, ha explicat la seua experiència en l’aplicació de la llei a la seua comarca, on s’ha constatat un canvi d’actitud entre la població i el professorat cap al valencià. En aquest sentit ha explicat que “es feien reunions de professorat multitudinàries i es rebutjaven les intervencions en valencià fins que a poc a poc es va aconseguir normalitzar aquesta situació”.

Carme Miquel, membre d’Escola Valenciana, ha explicat que els primers anys de l’aplicació de la LUEV van ser molt durs per a impartir la docència en valencià, però va ser gràcies “al sector de professorat i pares i mares que estaven a favor que van aconseguir desconflictivitzar l’ensenyament en valencià i normalitzar-lo”.

Rosa Roig, coordinadora de l’Allioli, ha explicat els motius pels quals el Sindicat ha publicat aquesta edició especial de la revista i ha aprofitat per presentar també l’informe sobre l’ensenyament en valencià que anualment publica l’STEPV. L’informe “mostra els tres grans elements de distorsió de l’ensenyament en valencià: el desequilibri territorial, la fragmentació entre trams educatius, i la desigual distribució entre l’escola pública i la concertada”.

I Joan Blanco, director de la revista, ha explicat que l’Allioli duu 30 anys donant compte de la realitat de l’ensenyament al País Valencià i que, ara, ha volgut fer un reconeixement a l’ensenyament en valencià, tant abans de l’existència de la LUEV, com després dels 25 anys d’aplicació com de cara al futur. També ha explicat que s’han editat 25000 exemplars d’aquesta edició especial i que es tornarà a reeditar per a les trobades d’escoles en valencià. Finalment, Blanco ha lamentat que Francisco Camps, president de la Generalitat, no haja contestat a la invitació del Sindicat a participar en la revista, malgrat la insistència.

Un dels punts en què han coincidit tots els ponents és la necessitat de donar un impuls polític a la llei, perquè encara queden molts aspectes per desenvolupar, més enllà dels encerts o errades que tinga o haja tingut la seua aplicació.

27 d’octubre de 2008

 

 

 

tornar a l'inici