Les subvencions en xifres   

Un punt de no retorn?

Les relacions entre sindicats i administració passen periòdicament per moments d'acord i desacord; passa sempre, governe qui governe. A vegades, com en el llarg conflicte de 1988, amb Felipe González en la Moncloa, les relacions van ser excepcionalment tenses. Fins a l’aprovació de la reforma, cada curs hi havia vagues: 1983, 1984, 1985, 1986, 1988, 1990.

Tanmateix, amb l'inici del desplegament de la LOGSE, la conflictivitat va disminuir. El PSOE va aprendre de la vaga de 1988 i va posar en marxa una política de "pal i carlota", assumint que per a desplegar la llei calia posar oli als engranatges educatius perquè la nova maquinària legal encaixara millor en el sistema. Així va nàixer el sistema transitori d'accés, la jubilació anticipada o uns sexennis concebuts per a prioritzar "l'esforç formatiu" que en realitat ocultaven que no hi havia diners per a tothom.

Amb l'arribada del Partit Popular al poder, van prosseguir els desacords, però també els acords, especialment al País Valencià. Només amb l'intent de contrareforma educativa —la LOQE— va retornar la conflictivitat al sector. En 2007, només STEPV va convocar una vaga en què denunciàvem la paràlisi i el menyspreu de la negociació. La LOQE contenia una proposta ideològica global, amb la qual es podia estar o no d'acord. Però, què hi ha darrere de les ocurrències de Font de Mora? Cap que no siga la d'oposar-se amb qualsevol munició a la política del govern central. Així, renúncia a presentar un projecte global —la Llei d’Educació— i opta per una negociació semblant a un espai teatral, on només hi compta el nombre de reunions i no la qualitat del que allí es tracta. El conseller segueix obsessionat a controlar l'educació i convertir-la en una terminal del seu partit.

Aquest sindicat ha tingut desencontres, però també ha subscrit molts acords, amb governs socialistes o populars, i el pas de la divergència a la confluència, o a l’inrevés, ha estat possible pel manteniment d'unes relacions fluïdes que permetien reprendre el treball en qualsevol moment.

De la gestió de Font de Mora s’ha de destacar haver dut l'ensenyament valencià a un punt de no retorn, a una guerra oberta amb la quasi totalitat de la comunitat educativa. Mai un conseller havia trencat tants ponts, tan ràpidament i de manera tan gratuïta.

Ara té una nova obsessió: castigar a STEPV. Potser sommia un escenari més dòcil, però ignora que eixa recepta sempre s'ha mostrat inútil. Algú haurà de recompondre els fils trencats i continuar treballant, ell mateix o una altra persona.

Aquest Sindicat l’insta de nou a canviar d’actitud i a reprendre el diàleg, la negociació i la busca del consens i l'acord. Per cert, que en pensa d'això el molt honorable president?

Educació castiga STEPV i li nega les subvencions
legals a les quals té dret

En els Pressupostos de 2010, el govern de la Generalitat ha eliminat STEPV de la relació d'organitzacions que reben fons públics, als quals té dret per distints capítols: representivitat en mesa sectorial, foment del valencià o formació. El sindicat no ha comés, ni per acció ni per omissió, cap irregularitat ni ha deixat d'atendre les condicions establides per a rebre els esmentats fons. Se’ns n’exclou per oposar-nos a la seua política educativa d’ocurrències: ens ho han confirmat des de la mateixa Conselleria d'Educació, tot i que el seu titular no dóna la cara i encara no ens ha concedit l'entrevista que des de fa mesos li vam demanar.

La Generalitat ha aplicat selectivament la discriminació a un únic sindicat: STEPV. Es tracta d’una situació inèdita que se suma a la intervenció partidista que la conselleria desplega des de fa temps per dominar el sistema educatiu, amb el control de la inspecció educativa i les direccions dels centres o amb l’obertura selectiva d’expedients i sancions a qui s’oposa a la seua política, entre altres mesures. Ens volen dòcils. Ara es tracta de controlar les decisions del professorat intentant atemorir el sindicat que té el seu suport majoritari. Si tenim raons per a oposar-nos a la política educativa del govern, ara en tenim també per a oposar-nos a la retallada de drets democràtics i a l'atac frontal a la llibertat sindical. Es tracta d'una oposició legítima i democràtica i que, com s'ha manifestat en l'últim període, és compartida per desenes de milers de ciutadanes i ciutadans.

Reacció del Sindicat

Davant l'agressió, portaveus del sindicat es van entrevistar amb tots els grups parlamentaris de l'oposició i els van sol·licitar la presentació d'esmenes per restituir les ajudes a STEPV en les partides corresponents, petició que van assumir i van materialitzar immediatament. Com a resposta, el Partit Popular va rebutjar totes les esmenes plantejades en aquest sentit. El sindicat està responent de manera responsable a aquesta agressió: l'hem denunciada en els mitjans de comunicació i ho farem també en els tribunals de justícia i, si cal, també davant l'Organització Internacional del Treball (OIT).

Però STEPV continua treballant desplegant l'acció sindical: ens reunim amb l'administració, atenem el professorat, fem assemblees, visitem els centres, editem les nostres publicacions, organitzem activitats de formació... I continuem practicant un sindicalisme autònom, com sempre. Depenem del compromís de les nostres afiliades i els nostres afiliats, els quals garanteixen amb les seues quotes l’autonomia econòmica de l’organització, una premissa clau per a exercir lliurement la nostra política sindical.

Amb la decisió, la conselleria perjudica de manera innecessària les relacions amb el sindicat majoritari en un nou acte d'irresponsabilitat política. A més, aquestes retallades no beneficien ningú, qüestionen les actituds democràtiques dels seus instigadors i col·loquen el president Francisco Camps en una situació delicada, en la primera línia de la confrontació.

Enfront de la provocació, més autonomia

Mai un conseller, ni del PSOE ni del PP, havia trencat tants ponts d'entesa amb els agents socials. I el que és pitjor, no és capaç d'entendre que aquest camí no porta enlloc i que la persistència en les improvisacions i l'enfrontament gratuït fan mal al sistema educatiu i resten credibilitat a la Generalitat.

Aquest fet se suma a la campanya repressiva iniciada per la conselleria contra l'educació pública, amb desafiaments als equips docents, als càrrecs directius i a altres entitats educatives. Les amenaces al professorat de Ciutadania de l’institut Altaia, d'Altea, els expedients a càrrecs directius d'Almoines o Monfort, o la supressió d'ajudes a Moviments de Renovació Pedagògica o la Fundació Sambori són casos puntuals que il·lustren l'obsessió de l'actual equip d'Educació per castigar a qui qüestiona públicament les seues imposicions.

Però aquestes mesures repressives no tindran l'efecte desitjat pels seus patrocinadors: les decisions sindicals en aquesta organització només depenen de la voluntat i la tenacitat de les treballadores i treballadors, i de les quotes de les persones afiliades, les quals cobreixen econòmicament l'activitat sindical. Si es pretén silenciar i reduir una veu crítica i incòmoda per a l'actual govern valencià, Camps pot obtindre justament l'efecte contrari al desitjat. Cal reforçar l’activitat sindical, afiliant-se al sindicat, difonent-ne els materials i les propostes o col•laborant-hi econòmicament. Cal eixamplar la base social de STEPV, reforçant l'autonomia i la independència. Hem d’impedir que el conseller condicione els resultats de les eleccions sindicals.

Defensem el sindicalisme assembleari de l’ensenyament. Plantem cara!

Quinze anys d’acords i desacords

La tardor de 2010 se celebraran les eleccions sindicals a l'ensenyament públic. Serà el moment de fer balanç del processos de negociació, acords i desacords, lluites per a millorar l'ensenyament i les condicions laborals: caldrà avaluar el treball que les organitzacions sindicals han fet, o no han fet. Alguns diran que han estat clau, faran crítiques als altres, en especial a STEPV, l'organització majoritària. Nosaltres en canvi presentarem un balanç exhaustiu de la faena feta.

Dos eixos han presidit des de sempre la nostra acció sindical: la defensa de l'ensenyament públic i la millora de les condicions laborals dels treballadors i les treballadores. Tot articulant els processos de negociació amb les mobilitzacions, imprescindibles per a avançar.

Quin ha sigut el fruit de les negociacions dels darrers 15 anys?
Dels 24 acords negociats des que el Partit Popular comença a governar en la Generalitat, en 1995 —sense comptar-hi les ofertes públiques d'ocupació de cada any— , STEPV ha signat 19 acords. Aquest balanç desmenteix les argumentacions de l'administració i d'alguns portaveus sindicals. Hem signat acords quan són acceptables i no ho hem fet quan no ho són, com en els concerts de trams no obligatoris o quan aprofundeixen les divisions salarials. Aquesta és la realitat, agrade o no al conseller.

Si aquesta tendència s’ha capgirat en els darrers dos anys cal buscar en la capritxosa politica d’ocurrències i d’enfrontament sistemàtic de Font de Mora i els alts responsables del seu departament.

Acords signats pel Sindicat des de 1995

• 1996 Plantilles d'infantil i primària, que experimenten un significatiu increment.
• 1996 Recol•locació del professorat afectat per la reconversió del sector privat.
• 1999 Equiparació salarial. Augment de més de 111 eruos mensuals en el complement específic. La seua revisió va suposar 25 euros mensuals més.
• 1999 Plantilles de secundària. Augment i garanties laborals per al professorat. El procés d'adscripció acordat va tancar el seu desplegament.
• 2001 Plantilles de formació professional, amb un increment de les corresponents als cicles formatius.
• 2003 Plantilles de secundària i d'equiparació salarial.
• 2004 Plantilles dels centres de formació de persones adultes.
• 2004 Condicions laborals per al personal de l'ensenyament privat concertat.
• 2005 Protocol de negociació. Compromís de l'administració per a millorar el servei públic, les condicions laborals del professorat i per a ordenar la negociació (pendents de complir en molts punts.
• 2005 Adaptació de llocs de treball i servei de prevenció dels centres.
• 2005 Plantilles d'infantil. Creació de 526 llocs de treball.
• 2005 Procés d'adscripció i concurs per als mestres en centres de FPA.
• 2006 Plantilles de formació professional.
• 2006 Salut laboral.
• 2006 Distribució del 0,7% de la massa salarial.
• 2008 Decret d'adaptacions dels llocs de treball i l'ordre del coordinador/a de centre en salut laboral.
• 2008 Addenda al document sobre la implantació de la reforma educativa en privada concertada.
• 2008 Acumulació d’hores de lactància en l'ensenyament privat concertat.
• 2008 Retribucions dels càrrecs directius i catalogació dels centres segons alumnat .

En el mateix periode,STEPV només va deixar de signar quatre acords:

• 2004 Concertació d'infantil en els centres privats.
• 2004 Concertació del batxillerat en els centres privats.
• 2007 Funcionament dels centres docents públics i condicions laborals i retribucions del professorat (2007).

El Sindicat tampoc no ha donat suport a les diferents ofertes públiques d'ocupació anuals ja que no resolien la situació de temporalitat del professorat interí. Tampoc no ha acceptat les addendes de 1999 i del 2002 de desplegament de l'acord de professorat interí de1993 pels mateixos motius.

Qui oculta què, senyor conseller?

La Conselleria d’Educació ha afirmat que les ajudes que es concedeixen als sindicats “es basen en criteris tècnics” i que “compleixen la legalitat”. Les ajudes corresponents a la partida dels presssupostos per “foment de la tasca realitzada pels sindicats d’ensenyament” es concedeixen des de les primeres eleccions sindicals (1987) atenent la representativitat sindical en l'ensenyament públic i el privat concertat. El criteri de la representació és el que s’imposa per aquest concepte i busca col·laborar en les despeses ocasionades per participar en els fòrums legals de negociació dependents de la mesa sectorial.

Quant a la partida “foment del valencià”, va ser precisament el mateix conseller Font de Mora qui va signar en 2004 un conveni amb STEPV, el qual espècificava amb claredat les activitats que s’haurien de dur a terme. Fins a l'any 2009, el sindicat ha rebut amb normalitat una partida de 12.000 euros destinats a les activitats previstes en el conveni. Mai no s'hi ha detectat cap problema “tècnic” ni tampoc no s'ha denunciat el conveni.

Els responsables d'Educació s’han atrevit a afirmar que la conselleria “ja manté el sindicat amb el pagament dels sous dels alliberats”. Sembla que des de l'administració s'oblida que, com qualsevol altre sindicat, STEPV té dret a tindre les persones que li corresponguen a temps complet, d'acord amb la representativitat obtinguda en les eleccions sindicals. Cal recordar que en les successives convocatòries, des de 1987 fins a 2006, aquest sindicat ha guanyat de manera sostinguda les eleccions amb majories cada volta més àmplies. Els vots de STEPV en l'ensenyament el situen com el més votat de tota la funció pública valenciana i el que menys permisos sindicals té a canvi d'això.

Les persones alliberades sindicals provenen, d’una banda, de les que corresponen a la mesa sectorial d'Educació i, de l'altra, per ser membre de la mesa general de negociació de les Administracions Públiques. També s’obtenen delegats per altres vies: per formar part de la comissió de Seguretat i Salut Laboral i per haver obtingut delegats i delegades en les seccions sindicals. Les delegades i delegats sindicals es justifiquen, igual que els de les altres organitzacions, per la representació obtinguda, d'acord amb el que estableix la Llei Orgànica de Llibertat Sindical (LOLS).

Pel que fa al sistema d'adjudicació de persones alliberades, STEPV ha sol·licitat en reiterades ocasions a la Conselleria d'Educació la relació completa dels permanents sindicals adjudicats a totes les organitzacions, amb les indicacions precises dels conceptes pels quals s'han obtingut: aplicació de la LOLS, acord en la mesa sectorial d'ensenyament privat, mesa sectorial... Entenem que aquestes dades han de fer-se públiques per a garantir la transparència dels procediments i un repartiment d'acord amb la normativa legal.

Però, l'administració continua negant-se a fer públiques aquestes dades.
Quines raons deu tindre el conseller per a seguir ocultant-les?

Pax romana

Es coneix com a pax romana l'edat d’or de Roma, amb el poder absolut de l’emperador, que reina i imposa als veïns —amb l'espasa— les fronteres de l’imperi.

Pels corredors de la Conselleria d’Educació es comenta que el seu titular es considera una mena de Marc Aureli, que té la tasca històrica de mantindre allunyats els pobles bàrbars amb una nova pax romana que garantisca la submissió i la docilitat dels seus governats.

Cada persona té dret a considerar-se destinada a complir una missió en la seua vida. El conseller també. Però mentre Marc Aureli es disposava a defendre's de la pressió dels pobles forans —la prosperitat era la norma, a l’interior de les seues fronteres— el conseller ha decidit ara aplicar la pax romana als qui habiten a casa seua. Així, Font de Mora vol conduir la comunitat educativa valenciana a una situació semblant a una autèntica confrontació civil entre els seus habitants.

És ben palesa la bel·ligerància del conseller i la seua guàrdia pretoriana amb la gent que discrepa, quasi tota la comunitat educativa. La pax romana del conseller recorre a la seua capacitat de legislar i de decidir sense consultar ningú, per a això disposa d’una còmoda majoria en les Corts. I d’entre tots els seus possibles contendents ha declarat casus belli STEPV. Però s’equivoca d’objectiu, perquè aquest sindicat no caurà en la provocació. Primer perquè no som un poble bàrbar ni considerem el conseller com a enemic. També perquè, com hem demostrat amb els seus predecessors en el càrrec —el mateix Francisco Camps, o Esteban González Pons o Manuel Tarancón—, distingim entre les responsabilitats dels sindicats i les de l’administració. I perquè la nostra faena és defendre drets, negociant i, si cal, mobilitzant el professorat: dues cares d’una mateixa moneda.

"El temps és com un riu que arrossega ràpid tot allò que naix", va escriure l'emperador. A la fi, Marc Aureli va deixar el pas a Comodus, i les invasions dels pobles germànics i perses van posar fi a l’imperi. L’esplendor que havia somiat Marc Aureli va resultar efímer.

I tu, que pots fer?

PER L’AUTONOMIA SINDICAL PLANTEM CARA

En els Pressupostos de 2010, el govern de la Generalitat ha eliminat STEPV de la relació d'organitzacions que reben fons públics, als quals té dret.

El Sindicat no ha comés, ni per acció ni per omissió, cap irregularitat ni ha deixat d'atendre les condicions establides per rebre els esmentats fons. Se’ns n’exclou per oposar-nos a la seua política educativa d’ocurrències: ens ho han confirmat des de la mateixa Conselleria d'Educació.

La Generalitat ha aplicat selectivament la discriminació a un únic sindicat: STEPV.
Altres organitzacions, com els Moviments de Renovació Pedagògica i la Federació Escola
Valenciana, també han estat afectades per les retallades.

Es tracta d’una situació inèdita que se suma a la intervenció partidista que la Conselleria desplega des de fa temps per dominar el sistema educatiu, amb el control de la inspecció educativa i les direccions dels centres o amb l’obertura selectiva d’expedients i sancions a qui s’oposa a la seua política, entre altres mesures. Ens volen dòcils. Ara es tracta de controlar les decisions del professorat intentant atemorir el sindicat que compta amb el seu suport majoritari. Si tenim raons per oposar-nos a la política educativa del Govern, ara en tenim també per oposar-nos a la retallada de drets democràtics i a l'atac frontal a la llibertat sindical.

El Sindicat està responent de manera responsable a aquesta agressió: l'hem denunciada en els mitjans de comunicació i ho farem també en els tribunals de justícia i si cal davant l'Organització Internacional del Treball (OIT). Però STEPV continua treballant desplegant l'acció sindical: ens reunim amb l'administració, atenem el professorat, fem assemblees, visitem els centres, editem les nostres publicacions, organitzem activitats de formació... I continuem practicant un sindicalisme autònom, com sempre. Depenem del compromís de les nostres afiliades i els nostres afiliats, els quals garanteixen amb les seues quotes l’autonomia econòmica de l’organització, una premissa clau per a exercir lliurement la nostra política sindical.

La nostra força és el teu suport, que pots manifestar de moltes maneres, però que ara centrem en una campanya de suport a STEPV a la qual et convidem a participar a través de tres possibles vies no excloents:

• L’afiliació de companyes i companys que comparteixen el nostre projecte i que encara no han decidit fer el pas. Ara és el moment!
• La difusió dels materials i les propostes del Sindicat en el teu centre de treball.
• Una aportació econòmica voluntària i extraordinària al Sindicat, a través de l’adquisició i distribució de bons de suport o d’un ingrés en el nostre compte bancari*.

Amb aquestes tres mesures no sols pal·liarem la retallada de les subvencions, sinó que eixamplarem la base social de STEPV, reforçarem la nostra autonomia i el nostre model sindical. Hem d’impedir que el conseller condicione els resultats de les eleccions sindicals.
Defensem el sindicalisme assembleari de l’ensenyament. Plantem cara!

País Valencià, febrer de 2010

STEPV amplia el recurs contra Conselleria per la retirada de les subvencions i ajudes al Sindicat

El curs passat STEPV va ser l’únic sindicat que va perdre aquestes ajudes

STEPV ha ampliat el recurs contenciós-administratiu interposat el curs passat per la retirada per part de Conselleria d’Educació, de les subvencions i ajudes a STEPV corresponent al foment per la tasca realitzada pels sindicats i al foment del valencià.

Davant les reclamacions del Sindicat, el conseller Font de Mora, va al·legar en abril una “incidència administrativa” com a causa de l’exclusió i es va comprometre a solucionar-ho. Doncs bé, el passat 8 d’octubre el Consell feia públiques les ajudes a la realització d’activitats de foment de l’ús del valencià en 2010 i STEPV continua sense aparéixer, malgrat el conveni subscrit amb el conseller d’educació. Aquestes subvencions per un import total de 62.688€ s’atorguen a ANPE, UGT, CCOO, CGT i CSI-CSIF.

Fruit d’aquesta nova marginació, que no respon a una “incidència administrativa”, sinó a la voluntat de l’administració de”castigar” STEPV, el Sindicat ha presentat una ampliació del recurs abans esmentat, introduint la referència a l’acord del Consell del 8 d’octubre de 2010 en què, novament, deixa fora STEPV.

19 de novembre de 2010
 

El conseller atribueix a una “incidència administrativa” la retirada de subvencions a STEPV

Contesta finalment a la pregunta parlamentària en les Corts

Aquesta vesprada, el Conseller d’Educació ha contestat finalment la pregunta parlamentària–després d’esquivar-la en dues ocasions- plantejada pel grup socialista en les Corts sobre els motius de la retirada de les subvencions a STEPV en els pressupostos de 2010.

El Conseller ha atribuït una “incidència administrativa” el fet que STEPV es quedés sense les subvencions que legalment li corresponen per a aquest any. La resposta del conseller no es creïble ja que el propi Sindicat li va presentar escrits advertint-li de la discrimació en els mesos de novembre i desembre de 2009 i en gener de 2010. En aquests escrits se li requeria perquè modificara els Pressupostos de la Generalitat Valenciana i que se li sol·licitava una estrevista. Doncs bé, ni una cosa ni l’altra. Ni s’han canviat els pressupostos ni el conseller ha rebut, des d’aleshores, al Sindicat.

A més, si s’hagués tractat d’una errada administrativa, el conseller podria haver rectificat acceptant les esmenes dels pressupostos presentades pels grups socialista, Compromís i EUPV. Esmenes que van ser votades en contra pel grup popular.

La Conselleria va retirar les subvencions per representativitat sindical i pel conveni de promoció del valencià de forma manifesta. No va ser cap errada sinó un atac a la llibertat sindical, en un intent d’acallar la veu del sindicat majoritari de l’ensenyament.

Per al Sindicat, cal que la Conselleria restituesca els seus drets amb un retorn a la situació del 2009. És a dir, a una distribució dels diners per ajudar l’activitat sindical proporcional a la representativitat de cada sindicat. Una representativitat en base als vots del professorat i del personal que treballa al sector educatiu. També que s’assignen les partides destinades a la promoció del valencià i que s’acabe amb la discriminació que pateix el Sindicat en els àmbits que depenen de la Conselleria d’Educació. Qualsevol altra solució no serà acceptable.

21 d’abril de 2010

Font de Mora no contesta... per segona vegada

Esquiva novament la pregunta i el debat en les Corts sobre la retirada de subvencions a STEPV

Per segona vegada en un mes, el Conseller d’Educació evitarà contestar una pregunta en el plenari de les Corts sobre la retirada de les subvencions a STEPV, plantejada pel grup socialista. El Conseller ha comunicat, novament, que no assistirà al plenari per la vesprada, tot i que aquest matí ha participat en la sessió de control al president Camps. La primera vegada que el conseller havia de respondre a aquesta demanda va ser el dia 3 de març, però finalment no va comparéixer.

El conseller té l’obligació de contestar la pregunta i participar en el consegüent debat amb l’oposició, perquè el procediment així ho estableix i no pot delegar en ningú altre. La reiteració en esquivar la pregunta i el debat reafirma que el conseller no té arguments que justifiquen l’exclusió del sindicat majoritari a les subvencions a les quals té dret, com la resta de sindicats de l’ensenyament.

Recordem que en els pressupostos de 2010 STEPV ha estat exclós de dues línies de subvencions que rebia amb total normalitat: ajudes per a activitats de foment del valencià (mitjançant un conveni signat per STEPV i el propi Font de Mora, que no ha estat denunciat per cap de les parts) i subvencions per a desenvolupar la tasca sindical, que es venen donant des que Ciprià Ciscar va ser Conseller d’Educació.

Per a denunciar aquesta situació injusta, el Sindicat ha engegat una campanya entre el professorat i la societat valenciana contra aquesta decisió del Conseller d’Educació i del govern de Francisco Camps.

A més, el Sindicat lamenta que el Conseller esquive les explicacions públiques d’aquesta discriminació inèdita en democràcia i l’insta a rectificar i a normalitzar les relacions amb el sindicat majoritari de l’ensenyament perquè la seua actitud no beneficia ningú sinó que, pel contrari, perjudica el sistema educatiu valencià.

24 de març de 2010

Font de Mora evita respondre una pregunta en les Corts sobre la retirada de les subvencions a STEPV

Ha anunciat que no assistirà al Plenari sense donar cap justificació

Aquesta vesprada estava previst que el Conseller d’Educació contestara una pregunta en el plenari de les Corts sobre la retirada de les subvencions a STEPV, plantejada pel grup socialista. Aquest matí, el Conseller ha comunicat que no assistirà al plenari sense donar cap justificació de la seua absència.

STEPV considera que el conseller no vol fer front a la pregunta del grup socialista perquè no té arguments que justifiquen l’exclusió del sindicat majoritari a les subvencions a les quals té dret com la resta de sindicats de l’ensenyament.

Recordem que en els pressupostos de 2010, STEPV ha estat exclós de dues línies de subvencions que rebia amb total normalitat: ajudes per a activitats de foment del valencià (mitjançant un conveni signat per STEPV i el propi Font de Mora, que no ha estat denunciat per cap de les parts) i subvencions per a desenvolupar la tasca sindical, que es venen donant des que Ciprià Ciscar va ser Conseller d’Educació.

Per a denunciar aquesta situació injusta, el Sindicat ha engegat una campanya entre el professorat i la societat valenciana i ha presentat el corresponent recurs contra aquesta decisió del Conseller d’Educació i del govern de Francisco Camps.

A més, el Sindicat lamenta que el Conseller esquive les explicacions públiques d’aquesta discriminació inèdita en democràcia i l’insta a rectificar i a normalitzar les relacions amb el sindicat majoritari de l’ensenyament perquè la seua actitud no beneficia ningú sinó que, pel contrari, perjudica el sistema educatiu valencià.

3 de març de 2010

El Conseller d’Educació, incapaç de fomentar el diàleg, ara pretén desprestigiar i afeblir STEPV

El diari Las Provincias publica avui una entrevista al Conseller d’Educació, Alejandro Font de Mora, en què manifesta la voluntat de mantindre's en la seua política educativa malgrat les crítiques rebudes unànimement des de la comunitat educativa. Però la clau de la seua política, en els darrers dos anys, no és una altra que la d'utilitzar el sistema educatiu per a fer una política partidista d'enfrontament amb el govern central i la voluntat de sotmetre i controlar la comunitat educativa. Mai un conseller, ni del PSOE ni del PP, havia trencat tants ponts d'enteniment amb els agents socials. I el que és pitjor, no és capaç d'entendre que eixe camí no porta enlloc i que la persistència en les improvisacions i l'enfrontament gratuït fan mal al sistema educatiu i resten credibilitat a la Generalitat.

Ara intenta desprestigiar STEPV, el que representa majoritàriament el professorat valencià. L' última, destacant el cost dels alliberats que legalment li corresponen i insinuant que rep subvencions de “fora de la Comunitat”.

L'assetjament per part de la Conselleria d’Educació que pateix STEPV va començar amb la retirada de les subvencions que legalment li corresponen en els pressupostos de la Generalitat Valenciana per a l’any 2010, en concepte de representativitat sindical i per la presència en els fòrums institucionals de negociació: la Mesa Sectorial d'Ensenyament, on representa el 50,5%. Aquest “càstig” al Sindicat –només STEPV el va patir- ja va ser denunciat públicament en el seu moment i ja està en mans dels jutjats per l’atac a la llibertat sindical que comporta.

En l’entrevista d’avui el conseller dóna un pas més i no dubta en manipular la realitat i acusar el Sindicat de no ser transparent en les seues finances.

En primer lloc, el conseller oculta un fet que afecta a tots els sindicats amb representació i dret a la negociació col·lectiva, tant en ensenyament com en qualsevol àmbit laboral, com és el dret a tindre persones dedicades a temps complet al treball sindical. Per les declaracions del conseller sembla que només STEPV té alliberats. I tot això quan els vots de STEPV en l'ensenyament el situen com el més votat de tota la funció pública valenciana i el que menys permisos sindicals disposa a canvi. Focalitzar en STEPV la qüestió dels alliberats sindicals indica fins a quin punt s’està rebaixant el conseller en els seus arguments contra el sindicat majoritari elegit lliurement pels treballadors i treballadores, amb la qual cosa denota una mancança greu d’arguments de caire educatiu per a contrarestar les critiques del Sindicat a la seua gestió.

En segon lloc, i el més greu, el conseller acusa a STEPV de rebre finançament d’altres comunitats i de no ser transparent en les seues finances. STEPV no té cap inconvenient en publicitar les seues fonts de finançament, que són:

1) Quotes d’afiliació.
2) Fins 2009, ajudes per l’activitat sindical de la Conselleria d’Educació (legalment establertes per acord administració-sindicats des de 1987), subvencions per activitats de formació en col.laboració amb l'administració, i per foment del valencià (mitjançant conveni signat pel propi conseller).
3) Assignació corresponent de la subvenció de la Conselleria d’Economia, Hisenda i Treball a la Intersindical Valenciana de la qual STEPV no és més que una part.
4) Assignació corresponent de la subvenció del Ministeri de Treball a la Confederació de STEs, d'àmbit de l'Estat, d’acord amb el nombre de delegats de cada territori.

Aquesta campanya d’assetjament a STEPV no té una altra finalitat que impedir l’activitat normal del Sindicat i intentar desprestigiar-lo i intentar paralitzar-lo davant les pròximes eleccions sindicals que tindran lloc a finals de l’any 2010.

L’actitud maniquea i prepotent del Conseller d’Educació i la seua estratègia de desgast cap al sindicat majoritari a l’ensenyament és impròpia d’un estat democràtic. L’èxit de la mobilització social contra la gestió del conseller i la participació activa, assembleària i democràtica de l’afiliació i del professorat en les decisions del sindicat i en el manteniment econòmic d’aquest són una fortalesa que difícilment canviarà amb repressió i campanyes difamatòries.

STEPV torna a instar al conseller a canviar d’actitud i a buscar diàleg, negociació, consensos i acords per a millorar el sistema educatiu valencià. En eixe sentit, el conseller va tornar a perdre una nova oportunitat en rebutjar l’oferta d’un pacte educatiu plantejada per STEPV en la Junta de Portaveus de dijous passat.

8 de febrer de 2010