|
1.1. Anàlisi del
Decret 24/97, d'11 de febrer, del Govern valencià, sobre indemnitzacions
per raó del servei i condicions se Seguretat i Salut laboral.
Aquest estudi pretén millorar les condicions de
Seguretat i Salut, mitjançant la referència directa al Decret 24/97
sobre indemnitzacions per raó del servei i gratificacions per serveis
extraordinaris (DOGV núm. 293, 17/2/1997), tant pel que fa als aspectes
que cal modificar, com a les mancançes que es detecten. En aquest sentit,
cal destacar els aspectes següents:
a) La indemnització vigent per kilometratge no
s'ajusta a les despeses reals. Els imports de les despeses fixades en
l'Annex I no s'han actualitzat des de 1997. A més, els kilòmetres
corresponents a l'itinerari "adequat" per a la realització del
servei (art. 5è) no són, en mols casos, els efectivament realitzats.
b) La regulació de la "indemnització
especial" és inadequada. Aquesta regulació, que quantifica els
"danys realment soferts en els béns dels comissionats" (art.
6é.1), encara que surt efectes positius en molt casos s'aplica amb uns
procediments que, amb l'excusa del "control rigorós de la
legalitat" —que ningú qüestiona—, amaguen la manca de voluntat
política de l'Administracio d'assumir les seues responsabilitats..
Efectivament, és creixent el nombre de recursos
contenciós-administratius interposats pels funcionaris que reclamen
l'objecte reparador que contempla la norma. Tanmateix, les excuses de
l'Administració en els procediments judicials per a deixar de pagar son
múltiples. Encara que judicialment bona part d’aquests recursos els ha
perdut tots, les raons que l’Administració sol adduir en la seua
defensa són il·lustratives del seu tarannà: quan no argumenta que
manquen les condicions d' autorització de les comissions de servei,
pretén demostrar que no hi ha nexe causal entre la prestació del servei
i el dany causat , o bé, en els casos on la "culpa" no és del
funcionari i s'ha hagut de comprar un altre vehicle, l’Administració es
nega a abonar cap indemnització, encara que es dispose d’un pressupost
realitzat del cost real de la reparació superior a la quantitat que ha
pagat la companyia d’assegurances .
Però, a la pèrdua de diners i al fet de treballar amb
una amenaça permanent (i les seues conseqüències pel que fa a l’organització
de la vida i també per a la inseguretat psicològica de les persones
afectades pels accidents), cal afegir-hi els gravíssims riscos per a la
salut que representen els accidents greus i molt greus.
La Llei de Prevenció de Riscos Laborals reconeix la
necessitat d’actuar amb rigor en temes de seguretat i salut. Per tant,
si s’atén a les dades dels accidents in itinere entre 1988 i 1992, que
van constituir al País Valencià el 6,53% de tots els accidents de
treball amb baixa, el 18,34% dels accidents greus i el 32,29% dels
mortals, és evident que el funcionari que es desplaça per raó del
servei està sotmés, a més a més, a un grau de perillositat ben
superior a la resta.
Si bé l'atenció sanitària està garantida per llei,
en els accidents amb lesions molt greus la determinació d'un tipus
d'invalidesa o de jubilació anticipada no suposa cap consol.
El tractament d’aquest tema frega la frivolitat, i l’Administració
ha de garantir als seus treballadors i treballadores unes condicions
elementals, perquè la salut no té preu i tothom hi té dret a viure en
salut: la vida és el bé superior de tota persona i l’Administració ha
de posar tots els mitjans per preservar-la. En aquest sentit, s’ha d’exigir
una cobertura que permeta al funcionari, la funcionària i a la seua
família fer front amb dignitat a les situacions límits que se’ls poden
presentar.
1.2. Col·lectius
de treballadors i treballadores implicats.
Un treballador justificaria aquesta proposta, però el
conjunt de persones itinerants que estan patint aquesta situació és cada
vegada més nombrós i el col·lectiu representa per a l'Administració
una mà d'obra a preu molt baix, amb un important volum de disponibilitat
i rendibilitat.
El nombre d'aquest personal augmenta imparablement en
totes les conselleries sense distinció si es tracta de l’Administració
general o específica, amb independència del tipus de relació jurídica
que es manté amb l’Administració (funcionariat, personal laboral,
personal estatutari…). Exemple d'això serien els col·lectius diversos
que presten serveis a la Conselleria de Cultura i Educació com ara el
professorat itinerant que comparteix docència en distints centres; els
tutors i tutores de Formació en Centres de Treball; les assessories de
Valencià; la Inspecció; el personal dels Serveis Psicopedagògics; les
assessories pedagògiques dels CEFIRE; els equips directius dels centres;
el personal tècnic que elabora informes sobre obres o projectes; etc.
Podem trobar exemples semblants en altres conselleries: agents
d'Inspecció de Medi Ambient, Consum, Turisme, Comerç…; personal
d'Administració i serveis; personal sanitari d’equips d’Atenció
Primària; Unitats d’Hospitalització Domiciliària; personal sanitari d’Atenció
Continuada; de Farmàcia; Veterinària; Agències Forestals; etc. Tampoc
no s'ha d’oblidar el conjunt de delegats i delegades sindicals i els qui
gaudeixen de permís sindical, que es desplacen en compliment de les
funcions legals assignades. Al capdavall, l'Administració ha d’estudiar
la resolució definitiva d’aquesta problemàtica greu. Per començar,
caldria començar facilitant les dades exactes del conjunt de treballadors
i treballadores al seu servei als quals afecten aquestes qüestions.
Un aspecte sorprenent és que l'Administració dóna
per descomptat que una sèrie de treballadors i treballadores han de
posseir el carnet de conduir per a poder exercir el seu treball. Cal que
es reconega aquest extrem, que es contemple com a requisist en el lloc de
treball, i reflectir-ho com a tal en les respectives plantilles, amb els
corresponents efectes retributius.
D’altra banda, fóra convenient que l'Administració
quantifiqués els efectes que per a l'eficàcia administrativa podrien
derivar-se de la no utilització pels funcionaris dels seus vehicles
propis i dels costos econòmics que correspondrien si es fes un ús
exclusiu del transport públic: ferrocarril, metro, tramvia, autobús,
taxis…
1.3. Anàlisi de
les despeses per desplaçament en comissió de serveis, que permeten
condicions dignes econòmiques, de seguretat i de salut laboral.
L'objectiu és determinar el cost real pels
desplaçaments en vehicle propi. Aquest càlcul econòmic exigible a l’Administració
ha de permetre superar els elements negatius que afecten a la Seguretat i
Salut Laboral: l'explotació econòmica, la sensació subjectiva de
treballar permanentment amb una amenaça de risc important i la
insuficient cobertura en casos molt greus front a responsabilitats
individuals i familiars.
A) Tipus de
despeses reals produïdes en el desplaçament en vehicle propi del/a
funcionari/a en comissió de serveis de la Generalitat.
a. Amortització.
- El cost anual estimat per l’amortització d'un
vehicle és del 20%, la qual cosa suposa que s'ha d'amortitzar en cinc
anys, període que es pren en aquest estudi com referència temporal.
- Davant la varietat de models i preus, l’automòbil
que es pren com a referència és un tipus mitjà, amb un valor estimat de
20.315 euros.
- Als cinc anys des de la seua adquisició, un
automòbil té un valor de mercat que cal descomptar del valor
d'amortització anual. Aquest valor, segons la mitjana del mercat, està
al voltant del 30 % del valor d'adquisició. En el cas de referència, en
cinc anys el valor a descomptar de l'adquisició és d’uns 6.094,5
euros.
Per tant, el cost d'amortització anual resulta de la
diferencia entre el valor d'adquisició i el valor de mercat als cinc
anys, dividit per aquests anys: 20.315 — 6.094.5 = 14.220,5 : 5 =
2.844,1 euros.
b. Despeses per revisions
periòdiques.
- Les revisions mecàniques, inclòs el conjunt
d'elements d'una revisió periòdica (oli i altres líquids, filtres,
frens, distribució, etc.), amb la periodicitat que el fabricant del
vehicle de referència té establit.
Per a un període proporcional de cinc anys, tot i
depenent de l'ús (en aquest estudi es pren una mitjana de 20.000 km per
any, incloent l'ús privat com el derivat del treball), les despeses no
són inferiors a 1.200 euros (tres revisions oli i filtres de 78,13 e, una
de filtre d'aire de 180,30 e i, la part proporcional de les elementals
revisions restants, com frens i distribució, de 506,05 euros.
Total 920,75 euros : 5 = 184,15 euros.
c. Pneumàtics.
Amb una utilització mitjana d'uns 20.000 kilòmetres
per any, incloent ús particular i per al desplaçament en comissió de
serveis, en cinc anys cal efectuar dos recanvis complets de rodes, deu
pneumàtics en total. El model de pneumàtic del vehicle de referència
(195/65 R 15), té un cost de 90,15 €. Si cada 40.000 kilòmetres s’han
de substituir, la despesa anual en el període ressenyat ascendeix (
901,52 € : 5 ) a 180,30 €.
d. Reparacions de peces.
Amb independència del comportament elèctric,
electrònic o mecànic, per al model de referencia hi ha un supersegur que
garanteix la major part de les reparacions, amb un cost per als cinc anys
(943,59 € : 5 ) és de 188,72 € anuals.
e. Combustible.
L’automòbil de referència fa un consum entre 7,5 i
10 litres per kilòmetre. Prenen un consum mitjà de 8,5 litres / km., els
20.000 kilòmetres anuals, a un cost de 0,75 € / litre (benzina sense
plom-95), representen 1.700 litres, amb un total estimat de 1.277,15 €.
f.- Impostos.
El vehicle de referència abona a la ciutat de
València en concepte d'impost municipal anual uns 127,72 €.
g. La seguretat laboral front a
les reparacions en cas d'accident.
S'ha de contractar un segur a tot risc, perquè totes
les reparacions han de quedar cobertes. S’ha de comptar amb la garantia
que el treball no és una amenaça permanent i tenir presents les
responsabilitats de qui condueix en cotxe oficial. Els robatoris,
incendis, trencament de vidres, franquícies altes, responsabilitats
civils, defensa jurídica, etc. han de quedar cobertes.
Segons la mitjana de tres companyies d’assegurances,
per a l’automòbil de referència un segur a tot risc —amb un
descompte del 15 % d'entrada i amb possibles bonificacions superiors al
10% en el anys següents, cas de no haver sinistres— representa un cost
promig anual de 646,09 €.
h. La seguretat i la salut
laboral i personal dels treballadors i treballadores.
S'ha de contractar un segur de vida i d'accidents que
garantesca una ajuda important al treballador i a les seua famílies en
casos de gravetat o mort. Aquest estudi no determina cap quantitat en
aquest capítol perquè el valor de la quantia del segur està en funció,
entre altres variables, de la modalitat escollida: o bé l’assegurança
de vida i accidents inclosa en el segur a tot risc, l’assegurança d’ocupants
per al conductor, o bé una altra modalitat de les existents en el sector.
Les empreses d’assegurances consultades preveuen que, en aquests casos,
hi ha fórmules per avaluar l’import de cada tipus d’assegurança,
segons el volum de persones i quantitats a assegurar.
B)
Proporcionalitat de despeses de la utilització del vehicle per a ús del
treball (en comissió de serveis) i per a ús individual.
Dins dels col·lectius analitzats, hi ha una notable
dispersió de dades. Cal arribar a un tractament just, bé utilitzant un
criteri homogeni o bé amb una senzilla gradació entre els serveis
prestats, depenent de la utilització real del vehicle. En aquest últim
cas, la complexitat és menor del que habitualment es pensa, ja que
existeixen unitats de gestió econòmica en totes les conselleries.
Mentre s’estableix una determinació al respecte,
aquest estudi pren per als càlculs dades procedents dels nombrosos
col·lectius, i assigna un promig mensual superior als 800 kilòmetres en
l'ús del vehicle per a la comissió de servei. La hipòtesi dóna un
total anual de 10.000 kilòmetres recorreguts.
A l’hora de determinar la proporció del kilometratge
recorregut per a l'ús privat i el derivat de l’exercici laboral, en la
majoria de casos s’obtenen unes xifres pràcticament equilibrades entre
els dos usos, un 50% en cada cas. Aquesta, doncs, és la proporcionalitat
estimada.
C) Determinació
final de la quantia real de les despeses.
|
Tipus de despeses |
Cost anual |
Proporcionalitat d'ús destinat al treball
(50 %) |
10.000 km. en comissió de serveis |
|
a. Amortització |
2.844,1 € |
|
|
|
b. Revisions |
184,15 € |
|
|
|
c. Pneumàtics |
180,3 € |
|
|
|
d. Reparacions |
188,72 € |
|
|
|
e. Combustible |
1.277,15 € |
|
|
|
f. Impostos |
127,72 € |
|
|
|
g. Segur tot risc |
646,09 € |
|
|
|
h. Assegurances |
a determinar |
pendent |
pendent |
|
Totals |
5.448,23 € |
2.724,12 € |
0,27 € / km.
(45,33 ptes / km.) |
D. Base de les
dades.
Els criteris adoptats en l’estudi poden ser
contrastats. En tot cas, però, les dades tècniques són escrupolosament
fidels i el treball s’ha desenvolupat amb rigor. L’estudi no fa
públiques les fonts consultades, per raons pròpies derivades del
respecte a una elemental regla de confidencialitat.
|
