Nova campanya sobre Salut laboral i condicions de treball

Exigeix que s'acomplesca la llei de prevenció de riscos laborals

Presentació de la campanya

Del context econòmic i l'educació i les polítiques educatives

Mesures legislatives que concreten les polítiques educatives i organitzen el treball i les seues condicions per als treballadors i treballadores

Efectes sobre la seguretat i salut de les treballadores i els treballadors

Per la millora de la teua salut laboral, exigeix que s'acomplesca la llei de Prevenció de riscos laborals

   

 

 
   

 

 

Es presenta una nova campanya sobre Salut laboral i el Monogràfic en Quaderns de Pedagogia

1.- Nova campanya sobre Salut laboral i condicions de treball
2.- Monogràfic en Quaderns de Pedagogia

L'STPV-IV ha presentat una campanya sobre la salut del professorat i la millora de les seves condicions laborals, tant al País Valencià com a la resta de l'Estat. L'objectiu és instar al Govern Valencià i a la nova Administració perquè a l'ensenyament es complesca la Llei de Prevenció de Riscos Laborals.

L'educació és un sector on les condicions de treball generen riscos que afecten als treballadors/as. No només els accidents de treball deuen prevenir-se, existeixen un cúmul de mals en la salut que deuen eliminar-se o reduir-se al màxim: transtorns musculoesquelètics, estrès, assetjament psicològic, síndrome del cremat, excessiva utilizació de la veu, quadres infecciosos i al·lèrgics, etc...

L'STEPV ha presentat avui una Campanya per als centres educatius i la societat en general amb una doble finalitat, d'una banda, desenvolupar una cultura preventiva i de reflexió sobre les condicions de treball i com afecten aquestes a la salut de les treballadores i els treballadors de l'ensenyament; i per una altra, exigir de les Administracions Públiques i de les empreses privades el compliment de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, mitjançant la integració de la prevenció en les seves estructures organitzatives i el desenvolupament dels preceptius Plans de Prevenció.

En aquest sentit, l'STEPV-IV ha coordinat un dossier monogràfic que Quaderns de Pedagogia ha dedicat aquest mes de maig a la Salut del Professorat en el seu nombre 335. Hem analitzat set situacions de risc per a la salut del professorat: patologies musculoesquelétiques, estrès, assetjament psicològic o mobbing, la responsabilitat civil, problemes de veu, la salut de les docents i la precarietat del personal interí i itinerant.

L'STEPV-IV ha exigit a la Conselleria de Cultura, Educació i Esports i al Govern de la Generalitat la realització del Pla de Prevenció de Riscs Laborals, el desenvolupament adequat dels Serveis de Prevenció al complet, la potenciació de la figura del Delegat/a de Prevenció i la dotació de recurs humans i materials als Comites de Seguretat i Salut Laboral en aquesta tasca de cultura preventiva. En aquest sentit espera que la Comissió Sectorial de Seguretat i Salut Laboral del mes de juny done resposta a les obligacions que determina la Llei de Prevenció de Riscs Laborals.

València 31 de maig de 2004

 
 
 

1.- Del context econòmic i l'educació i les polítiques educatives

 

 

A la reunió de l'Organització Mundial del Comerç a Qatar en 2001 es va donar llum verda a la comercialització de l'Educació com a mercaderia amb la qual fer negoci. Aquest pas va ser una crida que proclamava la necessitat d'adaptar l'educació a les exigències del mercat en els seus continguts, pràctiques i gestió, sense comptar amb els propis protagonistes de l'educació, i que es concretava en:

Necessitat d'adequar l'escola a l'economia; d'introduir de forma massiva les innovacions tecnològiques al servei d'empreses; de formar competències específiques per a afavorir l'adaptabilitat del treballador/a; que les marques comercials entren a l'escola a través dels seus "paquets pedagògics"; de descentralització i autonomia perquè l'escola siga més flexible i permeta l'entrada dels nous sistemes de patrocini de les empreses.

Tals exigències ens han submergit en el llenguatge i la pràctica de la selecció, especialització, liberalització, comercialització al servei de les empreses, lliure circulació, treballadors/es altament especialitzats, treballadors/es fàcilment d'usar i tirar; precarització del treball.

En aquesta línia han anat les polítiques legislatives que coneixem i els seus desenrotllaments. Lleis com la Llei Orgànica de la Qualitat de l'Educació (LOQE), la Llei d'Universitats (LOU) i la Llei de la Formació Professional i de les Qualificacions (LLEI D’ FP) transpuen aquestes idees amb força.

 

 
 

2.- Mesures legislatives que concreten les polítiques educatives i organitzen el treball i les seues condicions per als treballadors i treballadores

 

 

Les mesures legislatives han anat organitzant i modificant les condicions de treball de les treballadores i treballadors de l'ensenyament, incidint en un sentit negatiu en un sector ja de per si amb un perfil evident de risc psicosocial.

Només hem d'observar alguns indicadors:

1- ORIENTACIÓ DE LA INVERSIÓ:
Descens efectiu d'inversió en educació; plans de construcció i reforma de centres: envelliment dels centres, dèficits de seguretat per a les persones, defectes d’acabament i disseny, incompliment de criteris de salut laboral en temperatura i soroll.

2-PARTICIPACIÓ:
Falta d'autonomia i de participació; model directiu autoritari i de gestió: falta d'independència en les decisions de l'Administració que els sosté; òrgans de participació: caràcter "decoratiu" de molts Comités de Seguretat i Salut, pèrdua progressiva de la capacitat de decisions en Claustres i Consells Escolars, amb la LOU absència de participació en Universitat i pèrdua de control democràtic i social dels seus òrgans de govern.

3- PODER ADQUISITIU DE LES I ELS TREBALLADORS:
Congelació salarial i no actualització IPC: pèrdua de poder adquisitiu; falta de reconeixement de l'Administració als seus funcionaris/es: missatge social d’infravaloració; fragmentació: potenciació de la jerarquització entre cossos i nivells; exercici competencial salarial: diferències territorials discriminatòries.

4- PREVENCIÓ DELS RISCOS PER A LA SEGURETAT I LA SALUT:
Carència: inexistència de plans realistes de prevenció; inadequació: falta d'adaptació de protocols d'avaluació; burocratització; actuacions de compliment d'expedient per part de Serveis de Prevenció en empreses privades amb ànim de lucre; masculinització: inexistència d'una perspectiva de gènere en salut laboral.

5- RECONEIXEMENT SOCIAL:
Suport social: falta reconeixement social; avaluacions: escasses garanties d'objectivitat. Brou de cultiu per a la seua utilització amb fins inadequats. Risc de mobbing institucional;.
Model d'avaluació de la docència universitària provocador de tensions, competitivitat, por i desconfiança entre el professorat i d'aquest amb l'alumnat; candidats/es: índexs de matrícules en les facultats d'educació.

6- EXIGÈNCIA D'ADAPTACIÓ PERMANENT A CANVIS CONTINUS:
Variabilitat en les tasques: inestabilitat funcional i de tasques; inexistència d'un model educatiu estable: adaptació als canvis legislatius continus; formació i reciclatge: fora d'horari lectiu, necessitat d'adaptació en molts casos sense recursos; canvis traumàtics en algunes especialitats: desvalorització social (FP), professorat relacionat amb la diversitat.

7- ESTABILITAT EN L'OCUPACIÓ:
Inestabilitat: incertesa sobre el futur; provisionalitat: expectatives, desplaçat/a, suprimit/a; interinitatge: alts percentatges en alguns territoris. Maltractament a col·lectius específics: Diversificació, Música, Plàstica, FiQ, Tecnologia.

8- AUGMENT DE LES EXIGÈNCIES PSICOLÒGIQUES:
Demanda emocional: situacions difícils amb alumnat, conflictes amb famílies...; complexitat del treball: alumnat divers que exigeix atenció i concentració, interrupcions i conflictes, responsabilitat...; càrrega de treball: intensificació dels ritmes, de la diversitat del treball, de les tasques i de l'alumnat; pressions de temps: per a conéixer els centres (interins/es) i impartir matèries...; incompliment de la legislació en ràtios.

9- AUGMENT DE LA BUROCRATITZACIÓ DE LA GESTIÓ:
Quantitat de treball: tasques burocràtiques, reunions, atenció personalitzada, cobrir absències, excepcionalitat de ratio; controls injustificats: model burocràtic de gestió, avaluacions "voluntàries" en ensenyaments no universitàris i acreditacions entre el professorat universitari; la qualitat com a excusa: major burocratització.

 

 
 

3.- Efectes sobre la seguretat i salut de les treballadores i els treballadors

 

 

De tot això, se’n deriva:

1- ABANDÓ DE LES CONCIDIONES DE SEGURETAT I SALUT

Desvinculació entre condicions de treball i problemes de salut: moltes malalties greus no es reconeixen com a provocades pel treball; emmascarament: desviació massiu de "malaltia professional" i "accident de treball" a "malaltia comuna"; culpabilització: en moltes ocasions s'atribueix a factors individuals els riscos d'emmalaltir; confusió: la que identifica salut laboral i accidents, hi ha riscos d'emmalaltir per les condicions laborals, encara que no existesquen accidents.

2- AUGMENT DE LA INSATISFACCIÓ I LES MALALTIES "PROFESSIONALS"

Baixa autoestima professional: per falta de reconeixement social, risc de síndrome de cremat/a; idees de fuga: recurrència de les idees sobre jubilació, canvi de professió i d'abandonar; clara vinculació entre docència i determinades malalties: sobreutilització de veu; manipulació de càrregues i manteniment de postures forçades (síndrome musculesquelètic); riscos psicosocials potenciats per l'augment en: les exigències psicològiques, la incapacitat de control, la falta de suport social, el desequilibri entre els esforços i les compensacions (estrés, depressió, síndrome del cremat, mobbing).

 

 
 

Per la millora de la teua salut laboral, exigeix que s'acomplesca la llei de Prevenció de riscos laborals

 

 

Per tot això, demanem la millora de les condicions de treball dels treballadors i treballadores de l'ensenyament i, per tant, la millora de la seua salut laboral mitjançant el compliment per part de l'Administració i de l’empresariat de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals.

A més a més, demanenm la millora de les condicions a través de mesures que concretem en:

  • 1r. Millora de la INVERSIÓ EN EDUCACIÓ: increment progressiu en aquesta legislatura fins al 7% del PIB.

  • 2n. Mesures que fomenten l'ESTABILITAT en l'ocupació dels treballadors i treballadores, també a l'ensenyament. Combatre la precarietat i la temporalitat en l'ocupació amb criteris de seguretat i de salut.

  • 3r. Recuperació del PODER ADQUISITIU perdut en els últims 10 anys.

  • 4t. SISTEMA EDUCATIU que establesca un marc estable de valors i referències. Reducció de la CÀRREGA MENTAL. Racionalització del TREBALL BUROCRÀTIC.

  • 5é. Foment del RECONEIXEMENT SOCIAL dels treballadors i treballadores de l'ensenyamenta. Campanyes públiques i socials de reconeixement del treball docent.

  • 6é. Baixada generalitzada de RÀTIOS i augment de RECURSOS materials i personals destinats a amillorar l'atenció a la diversitat, la integració de les minories, la CONVIVÈNCIA en els centres i la prevenció de la violència. Reduir ESTRÉS, FATIGA EMOCIONAL, BURNOUT, RISCOS PSICOSOCIALS. Presència permanent de CRITERIS DE SALUT LABORAL transversalment a tots els àmbits. Vigilància especial d'aplicació de criteris en els plans d'inversions per a les construccions i millora dels centres educatius.

  • 7é. Visualització especial del criteri de GÈNERE en les actuacions de Salut Laboral.

  • 8é. Sistema de JUBILACIÓ ANTICIPADA I VOLUNTÀRIA als 60 anys. Mesures de suport específiques i concretes per al professorat major de 55 anys.

  • 9é. Foment de la PARTICIPACIÓ DELS TREBALLADORS I LES TREBALLADORES. Elecció democràtica del Director o Directora. Foment de la participació per mitjà del reforç de la presa de decisions del CLAUSTRE I CONSELL ESCOLAR. Reactivació immediata dels òrgans de participació dels treballadors i treballadores en salut laboral: COMITÉS DE SEGURETAT I SALUT. Participació coherent i segura de les treballadores i els treballadors en els processos d'AVALUACIÓ.

  • 10é. Moments periòdics de DESCANS remunerat per al professorat. Potenciació i progressiva millora de models com l'ANY SABÀTIC allí on existeix i assumpció d'aquestos models en els territoris on no estiguen implantats. Actualització i adequació en el sector de l'ensenyament del QUADRE DE MALALTIES PROFESSIONALS.

  • 11é. RECONEIXEMENT DE MALALTIES PROFESSIONALS EN ELS I LES DOCENTS, relacionades amb: estrés, burnout, nòduls de cordes vocals, trastorns musculesquelètics específics, al·lèrgies a la pols del clarió.

 

PERQUÈ LES CONDICIONS DE TREBALL AFECTEN A LA TEUA SALUT, EXIGEIX QUE ES COMPLESCA LA LLEI DE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS

 

 

 tornar a salut laboral