|
|
|
2009 |
|
|
|
|
Salut docent: 14
anys de llei, 14 anys d'espera.
1/12/2009. Les organitzacions sindicals STEPV-IV, FE-CC.OO, ANPE-CV,
FETE-UGT PV i CSIF-CSI s'han concentrat hui davant de la Conselleria
d'Educació per a exigir el compliment de la Llei de Prevenció de Riscos
Laborals. |
|
Comunicat 6/11/09.
UGT, CCOO i Intersindical Valenciana denuncien l'actitud de l'Administració
en la COPASESA. [Llegir
esborrany]. |
|
Comunicat 23/07/09.
Les organitzacions sindicals abandonen la comissió sectorial de seguretat i
salut laboral del sector docent. |
|
|
|
Naix un important instrument de coordinació forestal.
Comunicat de les les entitats i organitzacions que en formen part
(13/06/09). [premsa] |
|
Jornades forestals (13/06/09). La prevenció d'incendis
a la Comunicat Valenciana. Materials per a una ponència. |
|
Comunicat
de premsa:
Al capdamunt en sinistralitat i accidentalitat laboral (15/06/09). |
|
|
|
Concentració pels incompliments en salut laboral |
|
Els
sindicats educatius convoquen una concentració en protesta pels
incompliments de Conselleria en matèria de Salut Laboral. Serà dimarts 2 de
juny a les 12:30h a la porta de la Conselleria d’Educació. |
|
|
|
|
COMUNICAT DE PREMSA [en
pdf]
València 1 de
desembre del 2009
SALUT
DOCENT: 14 ANYS DE LLEI, 14 ANYS D’ESPERA
Els delegats i delegades
de prevenció del Comité de Seguretat i Salut Laboral del Sector Docent
de València de les organitzacions sindicals STEPV-IV, FE-CC.OO, ANPE-CV,
FETE-UGT PV i CSIF-CSI s'han concentrat hui davant de la Conselleria
d'Educació per a exigir el compliment de la Llei de Prevenció de Riscos
Laborals.
De l’articulat de la Llei
de Prevenció de Riscos Laborals 31/1995 així com dels succesius Reials
Decrets, Resolucions, Ordres i normes de caràcter supranacional que la
desenvolupen, s’extrau l' obligatorietat, entre d’altres, per a
l’empresari, d’elaborar un marc preventiu, al sí de l’organització que
dirigeix, bé siga amb serveis de prevenció propis o externs, que
garantisca l’avaluació dels riscos que pot patir el treballador/a en el
quefer de la seva activitat diària, així com els principis de
planificació de l’activitat preventiva.
La Conselleria d’Educació,
en el marc legislatiu adés esmentat, hauria d’haver incorporat dins dels
centres educatius que d’ella depenen la figura del Coordinador de
Prevenció de Riscs Laborals així com una vigilancia de la salut activa i
eficient; si més no, sent que está aprovat i regulat.
Catorze anys després de
l’aprovació de la Llei de Prevenció de Riscs Laborals, l’administració
educativa encara no ha assumit les responsabilitats objectives, laborals
i admistratives a què està obligada per la dita llei i deixa el nostre
sector que compta amb més de 55000 docents, uns 2100 no docents i una
xarxa de més 1780 centres, sense cap tipus d’acció preventiva tal i
com estipula la llei.
Si s’enumeren els
incompliments s’observa la manca generalitzada d’avaluacions de riscs
laborals als centres de treball, la quasi inexistència de plans i
mesures d’emergència per a protegir tot el personal dels centres
educatius, l’inadequada i insuficient vigilància de la salut, la
absència d’informació i un deficient Pla de Formació pera tots els
treballadors i treballadores, la falta de dotació de recursos materials
i humans en els Serveis de Prevenció de les tres províncies, així com
l’incumpliment dels acords sobre la figura del coordinador de riscs
laborals de cada centre i l’absència del decret d’adaptació o canvi del
lloc de treball.
Per tot aquest seguit
d’incompliments podem afirmar que existeix una actitut irresponsable
per banda de l’Administració Educativa, que està sent tònica habitual
durant molt de temps i que fa palés la falta de compliment de les
obligacions que ordena la Llei de Prevenció de Riscs Laborals així com
els successius requeriments de la Inspecció de Treball i de les
nombroses denúncies fetes des d'aquest Comité de Seguretat i Salut
Laboral de l'Ensenyament Públic no universitari.
Per la no assumpció de
les responsabilitats i obligacions derivades de la Llei 31/95 i per la
falta de negociació col·lectiva, observem a hores d’ara que la figura
del Coordinador de Previenció de Riscs Laborals als centres no s’ha
desenvolupat.
Per la falta de compliment
de la normativa també observem la manca de Plans d'Autoprotecció (dintre
del qual se situa el Pla d'Emergència on figuren les mesures i Pla
d'Evaquació del centre i els simulacres corresponents) en els centres
escolars públics contravenint l'Ordre de la Conselleria d'Educació de 31
de gener de 1995. Així mateix tenim que aquesta normativa deixa sota la
responsabilitat dels directors/es dels centres públics l'elaboració dels
Plans d'Autoprotecció, tasca per a la qual, en la majoria dels casos, el
personal responsable no ha rebut la deguda formació.
Després de la concentració
i amb la finalitat d’exposar-li als responsables de la Conselleria
d'Educació esta problemàtica i lamentable situació, una delegació de
representants sindicals de les organitzacions STEPV-IV, FE-CC.OO,
ANPE-CV, FETE-UGT PV i CSIF-CSI ha pretés entrevistar-se amb els
mateixos, sense que per part d'aquells s'haja accedit. |
|
|
Ergonomia
infantil |
“Prevenir el dolor d'esquena”
El
curs escolar ja ha començat i, amb ell, també el risc que l’alumnat
patisca dolències d'esquena, degut, entre altres factors, al transport
d'un pes excessiu en carteres i motxilles, al mobiliari escolar i als
hàbits posturales incorrectes.
Diversos estudis epidemiològics realitzats, demostren que quasi el 70%
de les xiquetes escolaritzades i més del 50% dels xiquets, als 15 anys
ja han patit alguna vegada dolor d'esquena, el que els predisposa a
patir aquesta dolència de forma crònica al ser adults, problema amb el
qual hauran de conviure al llarg de la seua vida laboral.
És important saber triar i usar correctament la motxilla per a
transportar el material escolar i els llibres, Limitant el seu pes al
10% (o, com a màxim, el 15%) del pes corporal de l'escolar, encara que
la majoria d'ells arriben a suportar fins a un 30%. Sent important el
temps que carreguen amb aqueix pes, ja que com més temps transcórrega
majors seran les dolències físiques.
Consells per a transportar el material escolar:
• Utilitzar una motxilla amb rodes i d'altura
regulable que permeta arrossegar-la de forma còmoda i ergonòmicament
• Si s’opta per una motxilla de tirants regulables de manera que el
pes quede pròxim al cos i repartit entre els 2 muscles, la seua
grandària no ha de ser superior al del tors de l'alumna o alumne, i
convé que tinga un cinturó embuatat a l'altura del abdomen o el pit,
per a ajudar a distribuir el pes entre més grups musculars del cos, a
més de múltiples compartiments per a repartir el pes dels diferents
objectes.
• La motxilla ha d'anar pegada al cos i relativament baixa (en la zona
lumbar o entre els malucs, just per sobre de les natges).
• Els objectes més pesats haurien de col•locar-se en posició vertical
i el més prop possible de l'esquena, mentre que els més lleugers han
de posar-se més allunyats de la columna
• Per a alçar la motxilla han de doblegar-se els genolls i fer la
força amb les cames.
• I sobretot, transportar el menor pes possible.
Un altre dels factors a tenir en compte és el
mobiliari escolar, el qual ha de ser ergonòmic, adaptant-se a les
característiques físiques de l'alumnat, per exemple "No totes les
alumnes i els alumnes tenen la mateixa altura”, però els pupitres i les
cadires de les aules són tots iguals, el que fa que la majoria tinguen
una postura forçada durant hores, el que suposa un risc
músculoesquelètic per a la seua salut.
També és important tenir en compte la higiene postural, romandre
correctament asseguts, amb l'esquena recolzada en el respatler i a
l'altura adequada són recomanacions bàsiques, així com a l'estudiar
utilitzar un faristol per a evitar flexionar massa el coll.
Alguns consells posturals:
• Asseure's el més arrere possible en la cadira
• Mantenir l'esquena relativament recta i els braços o colzes donats.
• Peus recolzats en el sòl
• Canviar de postura freqüentment i intentar alçar-se cada 45-60
minuts.
• Usar l'ordinador amb la pantalla enfront dels ulls i a l'altura del
cap. Acostant la cadira al teclat el màxim possible per a no
inclinar-se cap a davant.
• Mantenir els genolls al mateix nivell o per sobre dels malucs.
Una posible solució al problema, seria la
planificació adequada de les activitats que han de realitzar a casa i la
possibilitat de disposar d'armaris o taquilles per a guardar el material
escolar en la pròpia escola. Així com iniciar entre l'alumnat una
cultura preventiva de la salut.
Setembre - 2008. Carmen Gómez
Coordinadora Àrea Salut Laboral i Medi ambient - Iv
|
En tornar
de vacances |
Depressió post-vacacional
La tornada al treball després d'un període de descans, pot acabar en
una depressió post-vacacional, un estat d'ànim passatger on apareixen
temporalment combinats símptomes de depressió i ansietat, que afecta ja
al 35% de la població activa entre els 25 i els 40 anys. No és una
malaltia mental sinó un procés emocional normal, més o menys negatiu,
que es relaciona amb la satisfacció personal que cadascun obtenim del
nostre treball, pel que la readaptación a la vida laboral serà més
costosa per a qui no se troben valorats.
Segons dades de l'Organització Internacional del Treball (OIT), el
50% de les treballadores i treballadors de la Unió Europea, al seu
retorn de vacances, els seguirà semblant avorrit el seu treball. Si al
desencantament relacionat amb la seua incorporació al treball s'uneixen
altres factors, com trobar-se en la primera fase de la síndrome de
Burnout (els afectats mostren insidiosos canvis de caràcter, de
personalitat, cinisme, irritabilidad, inestabilitat emocional,
distanciament social...) o ser víctimes del Mobbing, aquestes persones
poden arribar a patir una veritable depressió, no per tornar de vacances,
sinó per la seua incorporació a un mitjà hostil, agressiu, no solidari
ni satisfactori.
És un problema creixent i sobre el qual s'està investigant. El
professor José Gil Martínez, del Departament de Personalitat Evolutiva i
Tractament Psicològic de la Universitat de València va realitzar en 2001
i 2003, dos estudis referents a això que van posar de manifest que “un
de cada tres espanyols pateix aquesta síndrome en finalitzar les seues
vacances”.
L'estudi, realitzat amb 165 persones, va demostrar que el sector
professional que més patia aquest mal era el dels serveis humans, "on
estan en contacte amb problemes que ells no poden resoldre".
I és que la tornada al treball comporta moltes vegades desequilibris
físic-psíquics que poden situar-se pròxims a la depressió, irritabilitat,
astenia, tristesa, apatia, ansietat, insomni, dolors musculars, tensió,
nausees, extrasístoles (palpitacions), taquicàrdies, sensació d'ofec,
problemes d'estómac, incapacitat per a decidir o bloqueig mental, entre
d’altres. Hi ha qui opinen que aquest conjunt de sensacions són efectes
de l'estrès quotidià que tornen a la persona en regressar de les seues
vacances.
Altres especialistes, no obstant això, resten importància a la
síndrome post-vacacional i ho redueixen a un simple “desajustament
temporal del nostre biorritme”.
Per a prevenir aquests símptomes podem adoptar una sèrie de mesures
tant físiques com psicològiques:
- Regular els horaris i el rellotge biològic, els dies previs a
iniciar el treball. Per a això cal ficar-se al llit en l'horari
habitual i ser prudents amb la migdiada.
- Planificar, si més no, dos dies del final de vacances, com període
d'adaptació a la incorporació al treball.
- Incorporar-se al treball regulant la intensitat de l'activitat.
- Dormir més hores els primers dies d'incorporació al treball
- Organitzar i planificar la jornada laboral
- Saber que es tracta d'un malestar propi dels primers dies i no
donar-li massa importancia.
- Evitar prendre una actitud de queixa i malestar permanent
- Planificar activitats gratificants per als dies laborals, trobant
espais i temps per a les activitats d'oci
- Afrontar la tornada al treball com un nou període vital, en el qual
es poden desenvolupar noves activitats per al creixement personal.
Hem de reprendre la volta al treball amb una actitud positiva, amb
visió de retrobament amb la normalitat i la nostra tasca.
Setembre - 2008
Carmen Gómez
Coordinadora Àrea Salut Laboral i Medi ambient - Iv
|
|
|
|
|