Notícies sindicals en arxiu

Ergonomia infantil: Prevenir el dolor d'esquena”


Depressió post-vacacional



2009


 
 
Salut docent: 14 anys de llei, 14 anys d'espera. 1/12/2009. Les organitzacions sindicals STEPV-IV, FE-CC.OO, ANPE-CV, FETE-UGT PV i CSIF-CSI s'han concentrat hui davant de la Conselleria d'Educació per a exigir el compliment de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals.
 
Comunicat 6/11/09. UGT, CCOO i Intersindical Valenciana denuncien l'actitud de l'Administració en la COPASESA. [Llegir esborrany].
 
Comunicat 23/07/09. Les organitzacions sindicals abandonen la comissió sectorial de seguretat i salut laboral del sector docent.
 
Naix un important instrument de coordinació forestal. Comunicat de les les entitats i organitzacions que en formen part (13/06/09). [premsa]
 
Jornades forestals (13/06/09). La prevenció d'incendis a la Comunicat Valenciana. Materials per a una ponència.
 
Comunicat de premsa: Al capdamunt en sinistralitat i accidentalitat laboral (15/06/09).
 
 

Concentració pels incompliments en salut laboral

Els sindicats educatius convoquen una concentració en protesta pels incompliments de Conselleria en matèria de Salut Laboral. Serà dimarts 2 de juny a les 12:30h a la porta de la Conselleria d’Educació.
 

 

COMUNICAT DE PREMSA [en pdf]

València 1 de desembre del 2009

 SALUT DOCENT: 14 ANYS DE LLEI, 14 ANYS D’ESPERA

Els delegats i delegades de prevenció del Comité de Seguretat i Salut Laboral del Sector Docent de València de les organitzacions sindicals STEPV-IV, FE-CC.OO, ANPE-CV, FETE-UGT PV i CSIF-CSI s'han concentrat hui davant de la Conselleria d'Educació per a exigir el compliment de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals. 

De l’articulat de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals 31/1995 així com dels succesius Reials Decrets, Resolucions, Ordres i normes de caràcter supranacional que la desenvolupen, s’extrau l' obligatorietat,  entre d’altres, per a l’empresari,  d’elaborar un marc preventiu, al sí de l’organització que dirigeix, bé siga amb serveis de prevenció propis o externs, que garantisca l’avaluació dels riscos que pot patir el treballador/a en el quefer de la seva activitat diària, així com els principis de planificació de l’activitat preventiva. 

La Conselleria d’Educació, en el marc legislatiu adés esmentat, hauria d’haver incorporat dins dels centres educatius que d’ella depenen la figura del Coordinador de Prevenció de Riscs Laborals així com una vigilancia de la salut activa i eficient; si més no, sent que está aprovat i regulat. 

Catorze anys després de l’aprovació de la Llei de Prevenció de Riscs Laborals, l’administració educativa encara no ha assumit les responsabilitats objectives, laborals i admistratives a què està obligada per la dita llei i deixa el nostre sector que compta  amb més de 55000 docents,  uns 2100 no docents i una xarxa de més 1780 centres, sense cap  tipus d’acció preventiva  tal i com estipula la llei. 

Si s’enumeren els  incompliments s’observa la manca generalitzada d’avaluacions de riscs laborals als centres de treball, la quasi inexistència de plans i mesures d’emergència per a protegir  tot el personal dels centres educatius, l’inadequada i insuficient vigilància de la salut, la absència d’informació i un deficient Pla de Formació pera tots els treballadors i treballadores, la falta de dotació de recursos materials i humans  en els Serveis de Prevenció de les tres províncies, així com l’incumpliment dels acords sobre la figura del coordinador de riscs laborals de cada centre i l’absència del decret d’adaptació o canvi del lloc de treball. 

Per tot aquest seguit d’incompliments  podem afirmar que existeix una  actitut irresponsable per banda de l’Administració Educativa, que està  sent tònica habitual durant molt de temps i que fa palés la falta de compliment de les obligacions que ordena la Llei de Prevenció de Riscs Laborals així com els successius requeriments de la Inspecció de Treball i de les nombroses denúncies fetes des d'aquest Comité de Seguretat i Salut Laboral de l'Ensenyament Públic no universitari. 

Per la no assumpció de les responsabilitats i obligacions derivades de la Llei 31/95 i per la falta de negociació col·lectiva, observem a hores d’ara que la figura del Coordinador de Previenció de Riscs Laborals als centres no s’ha desenvolupat. 

Per la falta de compliment de la normativa també observem la manca de Plans d'Autoprotecció (dintre del qual se situa el Pla d'Emergència on figuren les mesures i Pla d'Evaquació del centre i els simulacres corresponents) en els centres escolars públics contravenint l'Ordre de la Conselleria d'Educació de 31 de gener de 1995. Així mateix tenim que aquesta  normativa deixa sota la responsabilitat dels directors/es dels centres públics l'elaboració dels Plans d'Autoprotecció, tasca per a la qual, en la majoria dels casos, el personal responsable no ha rebut la deguda formació. 

Després de la concentració i amb la finalitat d’exposar-li als responsables de la Conselleria d'Educació esta problemàtica i lamentable situació, una delegació de representants sindicals de les organitzacions STEPV-IV, FE-CC.OO, ANPE-CV, FETE-UGT PV i CSIF-CSI ha pretés entrevistar-se amb els mateixos, sense que per part d'aquells s'haja accedit.  

 
 

Ergonomia infantil

“Prevenir el dolor d'esquena”
 

materials de suport

Guía técnica para la evaluación y prevención de los
riesgos relativos a la Manipulación manual de cargas
Manipulación de cargas
El TBO
de la espalda
El TBO de la espalda
en el colegio
El TBO de la espalda
deporte en familia

El curs escolar ja ha començat i, amb ell, també el risc que l’alumnat patisca dolències d'esquena, degut, entre altres factors, al transport d'un pes excessiu en carteres i motxilles, al mobiliari escolar i als hàbits posturales incorrectes.

Diversos estudis epidemiològics realitzats, demostren que quasi el 70% de les xiquetes escolaritzades i més del 50% dels xiquets, als 15 anys ja han patit alguna vegada dolor d'esquena, el que els predisposa a patir aquesta dolència de forma crònica al ser adults, problema amb el qual hauran de conviure al llarg de la seua vida laboral.

És important saber triar i usar correctament la motxilla per a transportar el material escolar i els llibres, Limitant el seu pes al 10% (o, com a màxim, el 15%) del pes corporal de l'escolar, encara que la majoria d'ells arriben a suportar fins a un 30%. Sent important el temps que carreguen amb aqueix pes, ja que com més temps transcórrega majors seran les dolències físiques.

Consells per a transportar el material escolar:

• Utilitzar una motxilla amb rodes i d'altura regulable que permeta arrossegar-la de forma còmoda i ergonòmicament
• Si s’opta per una motxilla de tirants regulables de manera que el pes quede pròxim al cos i repartit entre els 2 muscles, la seua grandària no ha de ser superior al del tors de l'alumna o alumne, i convé que tinga un cinturó embuatat a l'altura del abdomen o el pit, per a ajudar a distribuir el pes entre més grups musculars del cos, a més de múltiples compartiments per a repartir el pes dels diferents objectes.
• La motxilla ha d'anar pegada al cos i relativament baixa (en la zona lumbar o entre els malucs, just per sobre de les natges).
• Els objectes més pesats haurien de col•locar-se en posició vertical i el més prop possible de l'esquena, mentre que els més lleugers han de posar-se més allunyats de la columna
• Per a alçar la motxilla han de doblegar-se els genolls i fer la força amb les cames.
• I sobretot, transportar el menor pes possible.

Un altre dels factors a tenir en compte és el mobiliari escolar, el qual ha de ser ergonòmic, adaptant-se a les característiques físiques de l'alumnat, per exemple "No totes les alumnes i els alumnes tenen la mateixa altura”, però els pupitres i les cadires de les aules són tots iguals, el que fa que la majoria tinguen una postura forçada durant hores, el que suposa un risc músculoesquelètic per a la seua salut.

També és important tenir en compte la higiene postural, romandre correctament asseguts, amb l'esquena recolzada en el respatler i a l'altura adequada són recomanacions bàsiques, així com a l'estudiar utilitzar un faristol per a evitar flexionar massa el coll.

Alguns consells posturals:

• Asseure's el més arrere possible en la cadira
• Mantenir l'esquena relativament recta i els braços o colzes donats.
• Peus recolzats en el sòl
• Canviar de postura freqüentment i intentar alçar-se cada 45-60 minuts.
• Usar l'ordinador amb la pantalla enfront dels ulls i a l'altura del cap. Acostant la cadira al teclat el màxim possible per a no inclinar-se cap a davant.
• Mantenir els genolls al mateix nivell o per sobre dels malucs.

Una posible solució al problema, seria la planificació adequada de les activitats que han de realitzar a casa i la possibilitat de disposar d'armaris o taquilles per a guardar el material escolar en la pròpia escola. Així com iniciar entre l'alumnat una cultura preventiva de la salut.

Setembre - 2008.

Carmen Gómez
Coordinadora Àrea Salut Laboral i Medi ambient - Iv

 

En tornar de vacances

Depressió post-vacacional

La tornada al treball després d'un període de descans, pot acabar en una depressió post-vacacional, un estat d'ànim passatger on apareixen temporalment combinats símptomes de depressió i ansietat, que afecta ja al 35% de la població activa entre els 25 i els 40 anys. No és una malaltia mental sinó un procés emocional normal, més o menys negatiu, que es relaciona amb la satisfacció personal que cadascun obtenim del nostre treball, pel que la readaptación a la vida laboral serà més costosa per a qui no se troben valorats.

Segons dades de l'Organització Internacional del Treball (OIT), el 50% de les treballadores i treballadors de la Unió Europea, al seu retorn de vacances, els seguirà semblant avorrit el seu treball. Si al desencantament relacionat amb la seua incorporació al treball s'uneixen altres factors, com trobar-se en la primera fase de la síndrome de Burnout (els afectats mostren insidiosos canvis de caràcter, de personalitat, cinisme, irritabilidad, inestabilitat emocional, distanciament social...) o ser víctimes del Mobbing, aquestes persones poden arribar a patir una veritable depressió, no per tornar de vacances, sinó per la seua incorporació a un mitjà hostil, agressiu, no solidari ni satisfactori.

És un problema creixent i sobre el qual s'està investigant. El professor José Gil Martínez, del Departament de Personalitat Evolutiva i Tractament Psicològic de la Universitat de València va realitzar en 2001 i 2003, dos estudis referents a això que van posar de manifest que “un de cada tres espanyols pateix aquesta síndrome en finalitzar les seues vacances”.

L'estudi, realitzat amb 165 persones, va demostrar que el sector professional que més patia aquest mal era el dels serveis humans, "on estan en contacte amb problemes que ells no poden resoldre".

I és que la tornada al treball comporta moltes vegades desequilibris físic-psíquics que poden situar-se pròxims a la depressió, irritabilitat, astenia, tristesa, apatia, ansietat, insomni, dolors musculars, tensió, nausees, extrasístoles (palpitacions), taquicàrdies, sensació d'ofec, problemes d'estómac, incapacitat per a decidir o bloqueig mental, entre d’altres. Hi ha qui opinen que aquest conjunt de sensacions són efectes de l'estrès quotidià que tornen a la persona en regressar de les seues vacances.

Altres especialistes, no obstant això, resten importància a la síndrome post-vacacional i ho redueixen a un simple “desajustament temporal del nostre biorritme”.

Per a prevenir aquests símptomes podem adoptar una sèrie de mesures tant físiques com psicològiques:

- Regular els horaris i el rellotge biològic, els dies previs a iniciar el treball. Per a això cal ficar-se al llit en l'horari habitual i ser prudents amb la migdiada.
- Planificar, si més no, dos dies del final de vacances, com període d'adaptació a la incorporació al treball.
- Incorporar-se al treball regulant la intensitat de l'activitat.
- Dormir més hores els primers dies d'incorporació al treball
- Organitzar i planificar la jornada laboral
- Saber que es tracta d'un malestar propi dels primers dies i no donar-li massa importancia.
- Evitar prendre una actitud de queixa i malestar permanent
- Planificar activitats gratificants per als dies laborals, trobant espais i temps per a les activitats d'oci
- Afrontar la tornada al treball com un nou període vital, en el qual es poden desenvolupar noves activitats per al creixement personal.

Hem de reprendre la volta al treball amb una actitud positiva, amb visió de retrobament amb la normalitat i la nostra tasca.

Setembre - 2008

Carmen Gómez
Coordinadora Àrea Salut Laboral i Medi ambient - Iv

 

 
 

 


 

 

anar a la pàgina intersindical / ensenyament / sanitat / serveis públics