Exposicions

Aquarel·les de Pepa Úbeda

El dia 8 de maig inauguràrem l’exposició Passejant amb Eros, mostra presentada per Antoni Moret.

Pepa Úbeda, Dolors Jimeno i Antoni Moret.
Pepa Úbeda, Dolors Jimeno i Antoni Moret.
16 / 05 / 2013 | Dolors Jimeno

La polifacètica artista Pepa Úbeda ha penjat en les parets de la nostra seu les aquarel·les amb què va il·lustrar Una mentida fabulosa.

Aquest llibre va ser presentat en la Intersindical el 21 de novembre de l’any passat. Ara, en tenim les il·lustracions. Com sabeu Pepa Úbeda, a banda de totes les seus activitats artístiques tant literàries com plàstiques i d’altres, és gestora cultural de la S.C. El Micalet i treballa conjuntament amb Intersindical Cultura en el programa El Micalet parla de llibres. L’acte de la inauguració va ser molt interessant no només per la qualitat de l’obra exposada i les intervencions de Pepa Úbeda i d’Antoni Moret, sinó també per la presència de moltes amistats d’Intersindical Cultura i algunes cares noves, com el diputat del PSPV a les Corts Juan Soto, el fotògraf Rafael Sena, l’escriptor Jaume Pérez Muntaner, l’escriptora Isabel Robles… En la foto també podeu veure Vicent Maurí, Marc Candela, Miquel Calatayud, companys que fan possible aquestes activitats.

.

La mostra Passejant amb Eros va ser presentada per l’artista Antoni Moret, llicenciat en Belles Arts i format en diverses ciutas europees. Com ja és habitual entre les persones que s’acosten a la Intersindical Valencia a participar en les nostres activitats culturals, mostra la seua generositat cedint-nos el text que va dir en el moment de presentar l’exposició. Gràcies Antoni Moret, nou amic d’Intersindical Cultural. Ací teniu el text per a gaudi de qui el vam sentir i coneixement i gaudi de qui ara llegireu:

Pepa Úbeda a la Intersindical

Pepa Úbeda exposa dibuixos i aquarel.les de petit format a la Intersindical, són en part els originals de les imatges que il•lustren el llibre “Una mentida fabulosa”, recull de relats eròtics, de la mateixa autora, receptes gastronòmiques d’en Josep Mª Baldó i fotografies suculentes d’en Benjamin Serrano, amb maridatge de vins a càrrec de n’ Eduard Mestres, tot un contuberni que pretén, i puc assegurar-los que pot, obrir-nos l’apetit, els apetits.

Presentem doncs aquest treball com a Ars Eròtica,  però aquesta etiqueta per extensa mereix un comentari. Pot ser L’Eros mai no ha deixat l’ Art de la mà i des de l’origen no es puga destriar l’un de l’altre, explorant al llarg del temps la sensualitat de l’època i per sobre de la temàtica, a pesar d’ella. Anant més enllà a mida que la pròpia societat es permet l’expressió de les innombrables
formes de la sensualitat humana, malgrat la censura, l’intent de control no fa més que alimentar la força que renaix en cada primavera.

De les formes de l’Art sacre on les Madonnes de fra Philippo Lippi ens aboquen a visions pretesament pures i místiques, encarnades en una model quasi adulta, de bellesa divina. O què no dir de les representacions de sant Sebastià, de Perugino a Pierre i Gilles, la figura serpentejant, pràcticament nu, lligat a un piló, torturat amb sagetes i amb expressió extàtica del martiri, que pel que ara ja sabem és la mateixa pel màxim dolor que pel summun del plaer.

L’Art modern tampoc s’aparta del camí, de l’Olímpia de Manet a les Mademoiselles d’Avignon i quan ho podria semblar com al Gran Vitre, Duchamp acaba declarant que :“ El fadrí molt en soledat la seva xocolata…”
Tanmateix s’obren noves vies, Eros es diversifica. No fa molts anys vàrem poder veure a València, a la sala Parpalló, les fotografies de Nobuyoshi Araki,
imatges de dones lligades amb nusos primorosos com una randa de macramé immobilitzant i d’altres semblants a grutes i cavernes, que després d’una observació més detinguda es descobrien com a ampliacions de sexes femenins
i que, per cert, varen provocar la indignació d’un espectador que no va poder evitar trencar un obra com si és tractés d’una imatge diabòlica.

Altra via no tant explícita, però no menys interessant, la de Willhem de Kooning quan omplia quaderns de dibuixos de dones, espais i situacions amb els ulls clucs, tractant de recuperar la resta de les vivències, dels cossos amats que quedaven al seu magí expressats de manera abstracta, dibuixant amb la subtil línia que separa l’abstracció de la figuració.

Els dibuixos de Pepa Úbeda s’orienten al meu entendre per l’expressió de l’experiència viscuda des del cantó d’una dona amb la seua particular interpretació de l’erotisme, sense intenció d’escandalitzar ningú, ni d’assolir cap fita, sinó més aviat de gaudir expressant la seua llibertat i fer gaudir els que puguen ser còmplices en aquest fet, que no és poc.

Antoni Moret




Deixa un comentari






  • Aquesta és l'opinió personal de les i dels internautes, no d’Intersindical Valenciana.
  • No està permés fer comentaris o manifestacions que atempten contra el dret a la llibertat d'expressió legalment establit ni que siguen contraris a l'honor, intimitat o dignitat de les persones o organismes.
  • Ens reservem el dret a eliminar els comentaris que considerem que incompleixen el punt anterior o que tracten qüestions alienes a la temàtica dels articles.
  • Els comentaris seran publicats una vegada hagen sigut revisats.
  • No és acceptable la publicitat i serà tractada com a "spam" o correu no desitjat.
  • Està prohibit l'ús de noms o identitats falses. Cas que es detecte aquesta situatió, el comentari serà esborrat. Així mateix, està prohibit incloure en els missatges o comentaris dades de caràcter personal o qualsevol altra informació que revele la identitat de les persones físiques o jurídiques, especialment relatives a menors d'edat.