Informe: el valencià a l’ensenyament 2016

Actualitzat el 12 setembre 2016 / 11:39 h


  1. Introducció

    Al 2011, STEPV va publicar l’informe De l’entrebanc a la involució sobre l’estat del valencià en l’ensenyament. En aquell informe constatàvem que, a pesar dels anys transcorreguts des de la promulgació de la la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), els avenços cap a la normalització del valencià havien sigut desesperadament lents, malgrat l’existència en la societat d’una creixent demanda.

    Pots descarregar-te aquest informe en PDF.

    Il·lustració: Carlos Michel Fuentes.

    L’informe, a més, demostrava el desequilibri amb què s’aplica la llei en funció del territori, de la titularitat pública o privada dels centres, i el salt problemàtic entre etapes educatives. El sud del País Valencià, els centres privats i les darreres etapes educatives –ESO, batxillerat i cicles formatius– eren veritables forats negres que trencaven la continuïtat de l’aplicació de la llei.

    Ara, en 2016, el Sindicat n’ha volgut actualitzar les conclusions, i no ha trobat bones notícies. En 2011, un 29% de l’alumnat rebia l’ensenyament en valencià. En 2014, segons el MEC, ho feia un 30%. Si formulàrem el modest objectiu d’arribar a un 50%, al ritme actual, amb un avanç del 0,25% anual, hi arribaríem en 2094.
    La política d’entrebancs practicada pel govern del PP en els seus darrers anys ha sigut exitosa en el seu propòsit de laminar el valencià en l’ensenyament: el decret de plurilingüisme que desactivava allò que havia tingut un cert èxit en l’època anterior –els programes d’ensenyament en valencià i d’immersió–, el tancament d’unitats en valencià i la no autorització de noves, el nul interés a avançar en els cicles formatius i el batxillerat, i el foment de la xarxa privada –gens compromesa amb la llengua–, les retallades en ajudes a la normalització, o la reducció del nombre d’assessors i assessores han sigut totes accions de govern partidistes contra la llengua dels valencians.
    La constitució d’un nou govern progressista arran les eleccions de 2015, compromés amb la causa de revitalitzar el vigor social de la llengua, és una finestra d’oportunitat que, de cap manera, podem desaprofitar. El govern valencià, amb un ampli suport de les organitzacions socials que hi estan implicades, ha d’actuar amb determinació per a generar una dinàmica de redreçament del valencià.
    Fa cinc anys, el Sindicat subratllava el caràcter decisiu del moment per al futur de la llengua en l’àmbit educatiu. Ara ens hi juguem el futur de la llengua en tots els àmbits: en els territoris abandonats a la seua sort, en els àmbits de l’ensenyament privat i l’empresa privada –que es resisteixen a assumir la responsabilitat social que els correspon–, i en l’àmbit de la llengua, de la ciència, el coneixement i l’ocupabilitat.
    La LUEV ha sigut un instrument inútil en la normalització del valencià i, en alguns casos, ha sigut l’instrument que ha impossibilitat que quasi tres generacions de valencianes i valencians aprengueren el valencià en el seu trànsit pel sistema educatiu. Continua sent dolorosament cert que “amb dificultat trobaríem una persona que s’haja pogut escolaritzar en valencià des dels 3 anys fins a acabar un cicle formatiu o una carrera universitària”, com déiem en 2011. No podem demorar-nos ja més i ja no és temps de dubtes ni d’una prudència que esclerotitze el moviment. La normalització, com anar en bicicleta, suposa avançar constantment. L’alternativa, ja ho sabeu, és caure un bac.

  2. Objectius

    Aquest informe es proposa:

    • Unificar les dades oficials elaborades i/o fetes públiques des de diversos organismes i institucions, per poder tindre una visió rigorosa i el més completa possible del grau de compliment de la LUEV en el sistema educatiu de règim no universitari.
    • Denunciar l’opacitat amb què l’administració valenciana ha tractat aquest tema. No coneixem ni un sol informe, ni una sola valoració rigorosa i completa, ni una sola avaluació feta per la conselleria d’Educació sobre el valencià en l’ensenyament en els darrers 33 anys. Mentrestant, s’han promogut frívolament canvis de legislació i d’organització del sistema educatiu, com el Decret de Plurilingüisme de 2012, sense compartir amb la comunitat educativa ni les dades, ni les anàlisis.
    • Avaluar, a partir de l’anàlisi de les dades, la realitat objectiva del sistema per detectar–ne les mancances i desviacions. Traure’n conclusions que ens permeten entendre la situació i reorientar–la.
    • Proposar les mesures i les accions que ens permeten avançar en els objectius que marca la llei. Intentar reconstruir el sistema educatiu i contindre l’actual situació de desigualtat i desequilibri.

     

  3. Situació de l’ensenyament en valencià

    El sistema educatiu valencià s’ha caracteritzat des de la LUEV per l’existència de diferents programes d’educació bilingüe*: el programa d’incorporació progressiva (PIP), el programa d’immersió lingüística (PIL) i el programa d’ensenyament en valencià (PEV). El PIP té com a llengua base d’aprenentatge el castellà i inclou l’àrea de Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural en primària i dues àrees no lingüístiques en l’ESO en valencià. El PIL es caracteritza per tindre el valencià com a llengua vehicular en la major part d’àrees no lingüístiques. El PEV té el valencià com a llengua base d’aprenentatge. Però, a més, al territori de predomini lingüístic castellà l’alumnat pot sol·licitar l’exempció de l’assignatura de Valencià i l’aplicació dels programes d’educació bilingüe parteix de la voluntat prèviament manifestada per les famílies i de les possibilitats organitzatives del centre.

    Des de 1998, hi ha hagut també intents, com ara el programa d’educació bilingüe enriquit (PEBE) per a la incorporació primerenca d’una llengua estrangera com a llengua vehicular des del primer cicle de primària.
    Ara bé, el 2012 el govern del PP va publicar el Decret 127/2012 pel qual es regula el plurilingüisme en l’ensenyament no universitari, que estableix dos programes nous que substitueixen els anteriors: el programa plurilingüe d’ensenyament en valencià (PPEV), en què la llengua base per a l’ensenyament és el valencià, i el programa plurilingüe d’ensenyament en castellà (PPEC), en què la llengua base per a l’ensenyament és el castellà. Tots dos programes lingüístics es caracteritzen per l’ensenyament de continguts curriculars en valencià, en castellà i en anglés, encara que també poden incorporar altres llengües estrangeres.
    Podem avançar ja que la implantació en l’etapa d’infantil d’aquests nous programes no ha tingut cap repercussió positiva per a l’ensenyament en valencià (vegeu Quadre 1.1).
    Aquest decret de plurilingüisme atempta contra el valencià: desapareix la immersió lingüística, la possibilitat de cursar íntegrament els estudis en valencià, ja que els dos nous programes exigeixen la presència en el currículum d’àrees, matèries o mòduls impartits en valencià i en castellà, independentment de la llengua base del programa plurilingüe que s’aplique, de manera que almenys, a més de les àrees o matèries lingüístiques, se n’imparteix una més en la llengua que no és la base del programa. Això ha suposat un retrocés en l’ensenyament en valencià, amb l’excusa d’incorporar l’ensenyament en llengua estrangera però, a més, l’administració va plantejar un fals dilema que va obrir una batalla sense sentit: anglés contra valencià, castellà contra valencià. Es retalla i dificulta l’ensenyament en la llengua pròpia del País Valencià.

    Alumnat en els diferents programes educatius

    Total del País Valencià, en percentatge. Curs 2015/16. Dades: MEC i Conselleria d’Educació.

  4. La triple fragmentació del sistema educatiu valencià

    Com més cap al sud del territori, menys valencià; com més edat té l’alumnat, menys valencià; com més ensenyament concertat, pagat amb diners públics, menys valencià.

    En 2016, no podem sinó repetir allò que déiem al 2011:

    “Una anàlisi de l’aplicació de la LUEV que abaste la totalitat del sistema educatiu, mostra la lentíssima aplicació de la llei i l’escàs creixement de l’alumnat en valencià. Així mateix, es fa evident que les polítiques que ha aplicat el govern valencià des de l’any 1995 han consolidat forts desequilibris entre els trams educatius, entre centres públics i privats, i entre territoris. Resumint: com més cap al sud del territori, menys valencià; com més edat té l’alumnat, menys valencià; com més ensenyament concertat, pagat amb diners públics, menys valencià. A hores d’ara podem concloure que el nostre sistema educatiu és un sistema fragmentat que, per tant, no compleix amb el propòsit d’anivellar desigualtats.”

    L’alumnat escolaritzat en programes d’ensenyament en valencià (PEV i PIL, més els nous PPEV), representa un 30,3% del total de l’alumnat, front al 29% en 2011; mentre que l’alumnat escolaritzat en els programes d’incorporació progressiva (PIP) i el programa plurilingüe en castellà (PPEC) representa el 69,7% (el 71% en 2011), un 57,3% en zones de predomini lingüístic valencià, i un 12,4% de les zones de predomini lingüístic castellà, en les quals el valencià només s’imparteix com a assignatura.

    • 3 de cada 10 alumnes s’escolaritzen en programes d’ensenyament en valencià.
    • Quasi 6 de cada 10 alumnes s’escolaritzen en programes que incorporen alguna assignatura en valencià.
    • Poc més d’un alumne de cada 10 només estudia el valencià com a assignatura.

    L’administració no només no assegura la continuïtat dels programes d’ensenyament en valencià entre les diferents etapes educatives, sinó que els fa desaparéixer a mesura que l’alumnat avança en la seua escolarització.

    Alumnat en els diferents programes educatius

    Per xarxa i per programa. Curs 2013/14. Dades: MEC.

    Assignatura valencià*PIP/PPECPEV/PIL/PPEV
    E. infantil 8,255,636,3
    E. primària12,250,737,1
    E. especial39,442,717,8
    E. secundària obligatòria11,556,132,4
    Batxillerat13,468,418,3
    Batxillerat a distància0,0100,00,0
    Cicles formatius d’FP22,775,61,6
    PQPI11,682,95,5
    TOTAL Pública + privada12,457,330,3
    E. infantil 7,241,151,7
    E. primària13,536,050,4
    E. especial30,647,322,1
    E. secundària obligatòria13,041,345,7
    Batxillerat14,062,024,0
    Batxillerat a distància0,0100,00,0
    Cicles formatius d’FP16,881,22,1
    PQPI10,483,76,0
    TOTAL Pública12,546,640,9
    E. infantil 9,980,89,4
    E. primària9,382,68,0
    E. especial74,824,50,7
    E. secundària obligatòria8,884,56,7
    Batxillerat11,488,60,0
    Batxillerat a distància---
    Cicles formatius d’FP44,255,80,0
    PQPI26,973,10,0
    TOTAL Privada12,280,87,0

    Fragmentació entre etapes educatives

    Un 36,3% de l’alumnat en infantil s’acull a programes d’ensenyament en valencià, un 37,1% en primària, i un 32,4% continua fent–ho en ESO. En batxillerat un 18,3% tindrà la sort i seguirà l’escolarització en valencià, mentre que només un 1,6% ho podrà fer en formació professional. L’educació especial només atén un 17,8% d’alumnat en valencià, el PQPI un 5,5% i no hi ha cap alumne en batxillerat a distància.
    Per destacar un aspecte positiu de l’evolució, observem que l’alumnat que només cursa l’assignatura de valencià, baixa un 4,4% en els darrers cinc anys.
    Mentre que en les etapes obligatòries la proporció d’alumnat que pot estudiar en valencià està per damunt de 3 de cada 10, en passar al batxillerat només en quedarà 1 de cada 10, que desapareixerà finalment, i es convertirà en cap si tria cicles formatius. El camí no pot ser més decebedor. Com més edat té l’alumnat, més minven les seues oportunitats d’estudiar en valencià: de 3 a 0.

    Comparativa 2011/2016: alumnat per etapes, programes i total

    Dades: MEC i Conselleria d’Educació.

    Assignatura valencià*PIP/PPECPEV/PIL/PPEV
    201120162011201620112016
    E. infantil 16,28,247,855,635,936,3
    E. primària13,712,253,050,733,337,1
    E. especial90,239,48,842,71,017,8
    E. secundària obligatòria14,011,558,656,127,332,4
    Batxillerat21,613,460,468,418,018,3
    Cicles formatius d’FP35,222,760,375,64,61,6
    TOTAL Pública + privada16,812,454,257,329,030,3

    La ciutat de València

    València ciutat, amb 786.189 habitants segons el padró de 2015, representa quasi un 20% de la població resident en les zones de predomini lingüístic valencià, i és, també, el nucli més important de població escolaritzada. L’anàlisi de les xifres de la capital, que lidera tendències i dinàmiques socials que es projecten a la resta del país, és simptomàtica de l’estat de la qüestió. El que se’n desprén, tot i una lleu millora respecte a 2011, és summament preocupant. València es desvia 15 punts (era un 21% fa cinc anys) de la mitjana per a tot el sistema, que és d’un 30,3%.

    • De 10 xiquetes i xiquets que comencen amb 3 anys, se n’escolaritzen en valencià 1,4, que arriben fins els 2 a l’ESO. En passar a batxillerat se’n perd 1; si opta per un cicle formatiu haurà de renunciar a la llengua.
    • El percentatge sobre el total de l’alumnat escolaritzat en valencià cau 15 punts per a la capital del País Valencià. Això suposa una millora respecte al 2011, quan la diferència era de quasi 21 punts. Així i tot, el percentatge d’alumnat escolaritzat en valencià al llarg de tots els trams arriba només al 9,8%: això són 17.250 alumnes d’un total de 131.821.
    Ciutat de València. Resum per trams educatius

    En percentatge. Per etapes. Dades: Ajuntament de València.

    Sense dadesPIP/PPECPEV/PIL/PPEV
    E. infantil 3,5282,3214,16
    E. primària0,0081,6822,43
    E. secundària obligatòria0,4783,5819,08
    Batxillerat 2,0889,179,82
    Cicles formatius d’FP 0100,000,00
    Total pública + privada1,0785,8515,24
    Ensenyament en valencià: comparativa entre el total del sistema educatiu i la ciutat de València

    En percentatge. Per etapes. Programes PEV, PIL i PPEV. Dades: Ajuntament de València i Conselleria d’Educació.

    Total sistemaC. de ValènciaDiferència 2016Diferència 2011
    Infantil36,3014,16-22,14-21,11
    Primària37,1022,43-14,67-16,25
    ESO32,4019,08-13,32-14,38
    Batx.18,309,82-8,48-12,44
    Cicles formatius2,100-2,1-4,57
    Total30,3015,24-15,06-20,58
    Alumnat per trams educatius en la ciutat de València

    Nombre d’alumnes i percentatge relatiu al total. Dades: Ajuntament de València.

    TotalPIP/PPEC%PEV/PIL/PPEV%Sense dades%
    Infantil29.49224.27882,324.17614,161.0383,52
    Primària42.12834.41181,687.71718,3200,00
    ESO27.32322.83683,584.35815,951290,47
    Batx.11.41210.17689,179998,752372,08
    Cicles formatius grau mitjà8.7898.789100,0000,0000
    Cicles formatius grau superior12.67712.677100,0000,0000
    Total pública + privada 131.821113.16785,8517.25013,091.4041,07

     

    Fragmentació entre la xarxa pública i la privada

    La doble xarxa pública/privada per a l’ensenyament en valencià està totalment consolidada. Només un 6,5% (6,3% en 2011) de l’alumnat que estudia en valencià ho fa en la xarxa privada, front a un 93,4% (93% en 2011) que ho fa en centres públics. És a dir, no arriba a un de cada deu que ho fa en la xarxa privada.
    És un fet palés que la despesa pública destinada a finançar els ensenyaments en centres de titularitat privada a través del règim de concerts ha augmentat considerablement. Segons l’INE, des de l’any 2000 fins al 2013, aquesta despesa ha crescut, de manera constant, al voltant d’un 161% al País Valencià.
    Amb el propòsit declarat per l’administració educativa del PP, “d’equilibrar” l’oferta educativa privada i pública, el finançament a la concertada ha tingut un creixement significativament superior al que ha experimentat la despesa pública educativa.
    En canvi, el percentatge d’alumnat escolaritzat en valencià en la totalitat de l’ensenyament no universitari augmenta en la pública i disminueix en la concertada. L’any 1998, el percentatge d’alumnat escolaritzat en valencià en la privada concertada era un 7,9%, mentre que en 2014 s’ha quedat en un 6,5%.

    Evolució alumnat pública/privada 1995-2015

    Total alumnat del sistema educatiu. Règim no universitari. Dades: MEC.

    XARXA PÚBLICAXARXA PRIVADA
    CURSTOTALALUMNAT%ALUMNAT%
    1995-96741.104518.54669,97222.55830,03
    1996-97725.267509.11370,20216.15429,80
    1997-98710.294497.97570,11212.31929,89
    1998-99699259486.35569,55212.90430,45
    1999-00684.279474.39969,33209.88030,67
    2000-01679.577465.77368,54213.80431,46
    2001-02681.967462.74967,86219.21832,14
    2002-03685.120466.29868,06218.82231,94
    2003-04697.506475.96668,24221.54031,76
    2004-05708.161484.64068,44223.52131,56
    2005-06715.757492.43368,80223.32431,20
    2006-07735.361503.97268,53231.38931,47
    2007-08758.792518.02968,27240.76331,73
    2008-09788.449537.58968,18250.86031,82
    2009-10796.889539.92767,75256.96232,25
    2010-11821.691557.47767,85264.21432,15
    2011-12839.531571.01168,02268.52031,98
    2012-13850.613576.35467,76274.25932,24
    2013-14858.469578.28067,36280.18932,64
    2014-15857.411573.72266,91283.68933,09

    S’ha de tindre en compte que de cada 10 alumnes de tot el sistema educatiu valencià, menys de 7 s’escolaritzen en la xarxa pública i més de 3 ho fan en la privada. Això suposa que una quantitat important d’alumnat queda pràcticament al marge dels programes en valencià. L’alumnat escolaritzat en la xarxa privada concertada se situava en el 33% en el curs 2014–2015, d’un total de 857.411 alumnes. És a dir, la privada concertada, que rep fons públics per escolaritzar 283.689 alumnes, abandona una de les responsabilitats a què la compromet el marc legal del sistema educatiu, com és la de la promoció del valencià com a llengua de l’ensenyament.
    De cada 10 dels i les alumnes que s’escolaritzen en la xarxa privada concertada, només mig alumne ho faria en valencià; 7,5 s’escolaritzen en castellà, i 2 alumnes, ubicats en les zones de predomini lingüístic castellà, només estudien el valencià com a assignatura – sense que es conega ni una dada sobre el seguiment i el control social a què està compromesa la xarxa privada pel fet de rebre fons públics–. A més, l’alumnat escolaritzat en valencià per la xarxa privada s’ha reduït a la meitat, quan en el curs 1998 era quasi 1 alumne de cada 10. Podem concloure que el compromís amb el valencià de la xarxa concertada disminueix a mesura que n’augmenta el finançament públic.

    Fragmentació entre territoris

    La població valenciana es concentra majoritàriament en les demarcacions de València i Alacant i, a una gran distància, se situa la de Castelló. Pel que fa a l’alumnat, la distribució global de tot el sistema, segons dades del curs 2015/16, queda així:

    • De cada 10 alumnes escolaritzats en tot el sistema, 5 s’ubiquen en la demarcació de València, quasi 4 en la d’Alacant i només 1 en la de Castelló.
    • Dels 5 escolaritzats a València, 2 estudien en valencià, cosa que suposa un 38,88%. del territori. A Alacant, només un 9,31% ho fa en valencià. Castelló, amb una incidència mínima sobre la globalitat de l’alumnat, és la que escolaritza en valencià un major percentatge, un 70%.
    • Els i les alumnes escolaritzades a Castelló només són 81.468, mentre que València n’escolaritza 350.946 i Alacant, 231.923. Els 57.388 xiquets i xiquetes de les comarques de Castelló que enguany s’escolaritzen en valencià, si bé representen un percentatge alt, no deixen de ser ben poca cosa davant els 582.869 de la resta de territori.
    Alumnat per territoris i per programes educatius

    Percentatges sobre el total de la població escolar. Curs 2015/16.

    TerritoriAlumnat%PEV/PIL/PPEV%PIP/PPEC%
    València350.94652,83136.43120,54217.97232,81
    Alacant231.92334,9161.8649,31173.06326,05
    Castelló81.46812,2657.3888,6423.0083,46
    TOTAL664.337100255.68338,49414.04362,32
    Alumnat per territoris i per programes educatius

    Percentatges sobre el total de la població escolar. Curs 2015/16.

    TerritoriAlumnatPEV/PIL/PPEV%PIP/PPEC%
    València350.946136.43138,88217.97262,11
    Alacant231.92361.86426,67173.06374,62
    Castelló81.46857.38870,4423.00828,24
    TOTAL664.337

    En aquests quadres observem, a partir de la distribució de l’alumnat que estudia en valencià o castellà en cada territori, el desequilibri existent entre territoris. Mentre a Castelló un 70,4% de l’alumnat estudia en valencià, a Alacant ho fa només un 26,6%. Tanmateix, aquest alt percentatge d’alumnat escolaritzat en valencià a Castelló es tradueix només en poc més de 57.000 alumnes, un 8,64% de la població escolar del País Valencià.

  5. El creixement de l’alumnat escolaritzat en valencià

    L’alumnat que s’escolaritza en valencià creix, però ho fa lentament: en vint anys el creixement ha sigut només d’un 28%.

    El curs 2010/11, el percentatge d’alumnat que estudiava en valencià representava un 29% sobre el total, mentre que en el curs 2015/16, la mitjana és del 38%, segons les dades de Conselleria.

    Evolució alumnat PEV/PIL/PPEV en 1995, 2010 i 2015

    Total alumnat sistema educatiu règim no universitari. Dades: Conselleria d’Educació.

    1995/1996% 19952010/2011% 20102015/2016% 2015
    Valencià (PEV/PIL/PPEV)74.27710,27222.23629,05257.24838,45
    Castellà (PIP/PPEC)649.20889,73542.73670,95411.84461,55
    Total alumnat723.485764.972669.069
    Alumnat PEV/PIL/PPEV en el curs 2015/2016

    Total i percentatge. Dades: Conselleria d’Educació.

    Infantil/Primària%Secundària%Batxillerat%
    Qui estudia en valencià180.55440,9365.17634,5211.51829,39
    Qui estudia en castellà260.53659,07123.63365,4827.67570,61
    Població escolar441.090188.80939.193
  6. La catalogació dels llocs de treball

    Es cataloguen en valencià els llocs de treball i es requereix que el professorat tinga els coneixements lingüístics adequats de les dues llengües, valencià i castellà, per tal de garantir els manaments de la LUEV i totes les normatives de desplegament, així com els objectius de les normatives educatives quant al coneixement de les dues llengües oficials en igualtat de condicions per part de l’alumnat.

    En 1997 es van catalogar com a bilingües tots els llocs de treball dels col·legis públics d’infantil i primària, en ocasió de l’adscripció del professorat del cos de mestres als nous llocs de treball resultants de l’aplicació del nou sistema educatiu ordenat per la LOGSE.

    En l’acord de plantilles de secundària de 1999, signat per la totalitat dels sindicats de la Mesa sectorial d’Educació, la Conselleria es va comprometre a catalogar els llocs de treball de secundària, fet que no va tindre lloc fins a la publicació de l’Ordre 90/2013.
    Des de 2002, el professorat que ha entrat al sistema educatiu per concurs-oposició ho ha fet amb el requisit lingüístic. El Decret 62/2002 estableix l’acreditació dels coneixements lingüístics dels dos idiomes cooficials per a l’accés i la provisió de llocs en la funció pública docent no universitària. Per tant, a partir d’aquest moment en les convocatòries d’oposicions cal acreditar “un coneixement adequat” d’ambdues llengües.
    La catalogació dels llocs de secundària ha de garantir la continuïtat de l’ensenyament en valencià de milers d’alumnes de primària en accedir a l’ensenyament secundari. En els darrers anys més de 90.000 alumnes no han pogut fer-ho.
    L’Ordre 90/2013 cataloga en valencià tots els llocs de treball del cos de mestres, professorat tècnic de formació professional, professorat i catedràtics d’ensenyament secundari en centres docents públics; els llocs de funcionaris del cos d’inspectors d’educació i els funcionaris del cos d’inspectors al servici de l’administració educativa i els llocs de treball en serveis o unitats de suport escolar i educatiu públics.
    Des del 9 de novembre de 2013 estan catalogats tots els llocs de treball contemplats en l’ordre. Ara bé, fins a l’1 de setembre de 2017 no tindrà efectes reals la catalogació de llocs.
    Quant al professorat, les darreres dades sobre la capacitació demostren que la majoria del professorat, tant funcionari de carrera com interí, té la capacitació lingüística requerida per a atendre la demanda d’ensenyament en valencià. Així i tot la Conselleria hauria de fer un esforç per a formar en valencià el professorat que encara no té la titulació requerida.
    Queden pendents de catalogació els llocs de treball dels ensenyaments artístics: conservatoris elementals, professionals i superiors de música i dansa, escoles d’art i superiors de disseny i ceràmica i escola superior d’art dramàtic. Actualment, doncs, la continuïtat de l’ensenyament en valencià de l’alumnat que vol cursar ensenyaments artístics no és possible. L’administració hauria d’assegurar l’ensenyament en valencià de l’alumnat en tots els ensenyaments.

  7. L’ensenyament en valencià en les poblacions de més de 35.000 habitants

    Dels poc menys de 5 milions d’habitants del País Valencià –4.980.689 habitants, segons el padró de 2015–, les poblacions amb més de 35.000 habitants representen el 44,9% –2.239.215 habitants– de la població del país. La importància, per tant, del pes demogràfic d’aquestes ciutats és un índex i un símptoma de les dificultats que troba la llengua per a assentar-se com a vehicle normal del coneixement i la comunicació. A més, els nuclis de població exerceixen un efecte gravitacional de dinàmiques i estratègies socials sobre tot el territori del qual són referent.

    Si considerem les etapes d’infantil i del batxillerat, les etapes que indiquen l’entrada i la sortida en l’ensenyament no universitari, podem fer-nos una idea del trànsit de la llengua a través del sistema educatiu. Segons les dades, de les 17 ciutats valencianes amb més de 35.000 habitants, només 6 tenen més alumnat en valencià que en castellà en infantil: dos a Castelló (Castelló i Vila–real), tres a València (Alzira, Gandia i Mislata) i una a Alacant (Dénia). En batxillerat no n’hi ha cap, i només Vila-real sembla resistir l’embranzida, amb un 46,1%. Hi segueix Sagunt, amb un 30,4%.

    Comparativa d’alumnat en infantil i batxillerat en les ciutats de més de 35.000 h.

    Xarxes pública i privada. Curs 2015/2016. Dades: Conselleria d’Educació i padró municipal.

    INFANTILBATXILLERAT
    ValenciàCastellàValenciàCastellà
    HabitantsAlumnat%Alumnat%TotalAlumnat%Alumnat%Total
    València786.1893.40018,3415.13481,6618.5341.0019,139.96790,8710.968
    Alacant328.648107412,167.75787,848.83100,005.027100,005.027
    Elx227.3121.66328,364.20071,645.863953,812.39896,192.493
    Castelló171.6693.02366,121.54933,884.57252119,192.19480,812.715
    Torrent80.10787235,231.60364,772.47510910,4093989,601.048
    Gandia75.5141.19364,4565835,551.851141,5091998,50933
    Benidorm69.04556838,6990061,311.46800,00777100,00777
    Paterna67.34040923,211.35376,791.76200,00458100,00458
    Sagunt64.94431948,7833551,2265415830,4436169,56519
    Alcoi59.56759434,061.15065,941.74411313,2873886,72851
    S. Vicent del R.56.30237321,211.38678,791.75913915,8074184,20880
    Vila-real50.5801.19683,4023816,601.43439746,1646353,84860
    Alzira44.55457452,4752047,531.09415024,3946575,61615
    Mislata43.32055653,2648846,741.04400,00408100,00408
    Dénia41.55360757,4844942,521.05614020,3254979,68689
    Burjassot37.54615515,8882184,129765023,0416776,96217
    Ontinyent35.62133934,4264665,5898514221,2652678,74668

     

    A les ciutats de més de 35.000 habitants la mitjana d’alumnat que estudia en valencià en infantil és del 40,4%. Hi ha 10 poblacions per sota d’aquesta xifra: cinc a València (València, Paterna, Burjassot, Torrent i Ontinyent) i 5 a Alacant (Alacant, Elx, Benidorm, Alcoi i Sant Vicent del Raspeig). En batxillerat, amb un percentatge global del 14%, hi ha 5 poblacions que tenen menys alumnat en valencià respecte a la mitjana del País Valencià (Alcoi, València, Elx, Torrent i Gandia) i 5 més que no en tenen gens (Alacant, Paterna, Benidorm i Mislata).

    Xarxa pública: alumnat en infantil i batxillerat en les ciutats de més de 35.000 h.

    Per programes lingüístics. Curs 2015/2016. Dades: Conselleria d’Educació i padró municipal.

    INFANTILBATXILLERAT
    Valencià%Castellà%TotalValencià%Castellà%Total
    València2.96839,954.46260,057.4301.0019,139.96790,8710.968
    Alacant98620,253.88279,754.86800,003.494100,003.494
    Elx166233,293.33066,714.992953,812.39896,192.493
    Castelló2.93389,6134010,393.27352119,192.19480,812.715
    Torrent71754,2060645,801.32310916,6754583,33654
    Gandia76191,25738,75834142,5952797,41541
    Benidorm56843,2974456,711.31200,00777100,00777
    Paterna40746,7346453,2787100,00194100,00194
    Sagunt31479,098320,9139715837,6226262,38420
    Alcoi52891,83478,1757511317,5553182,45644
    S. Vicent del Raspeig.37323,561.21076,441.58313915,8074184,20880
    Vila-real1.062100,0000,00106239753,7234246,28739
    Alzira57281,3713118,6370315029,9435170,06501
    Mislata55670,4723329,5378900,00288100,00288
    Dénia37863,4221836,5859614020,3254979,68689
    Burjassot15539,3423960,663945037,598362,41133
    Ontinyent33862,3620437,6454214231,0731568,93457
    Xarxa privada: alumnat en infantil i batxillerat en les ciutats de més de 35.000 h.

    Per programes lingüístics. Curs 2015/2016. Dades: Conselleria d’Educació i padró municipal.

    INFANTILBATXILLERAT
    Valencià%Castellà%TotalValencià%Castellà%Total
    València4323,8910.67296,1111.10400,005.229100,005.229
    Alacant882,223.87597,783.96300,001.533100,001.533
    Elx00,00870100,0087000,00352100,00352
    Castelló906,931.20993,071.29900,00583100,00583
    Torrent15513,4599786,551.15200,00394100,00394
    Gandia43242,4858557,52101700,00392100,00392
    Benidorm00,00156100,0015600,0000,000
    Paterna00,00864100,0086400,00264100,00264
    Sagunt00,00252100,0025200,0099100,0099
    Alcoi665,651.10394,351.16900,001.747100,001.747
    S. Vicent del Raspeig00,00176100,0017600,0000,000
    Vila-real13436,0223863,9837200,00121100,00121
    Alzira00,00389100,0038900,00114100,00114
    Mislata00,00255100,0025500,00120100,00120
    Dénia22951,2321848,7744700,0000,000
    Burjassot00,00528100,0052800,0084100,0084
    Ontinyent00,00442100,0044200,00211100,00211


    Per titularitat del centre, es constata novament el desequilibri de l’oferta entre la pública i la privada. Mentre que en totes les poblacions sempre hi ha oferta pública en l’etapa d’infantil de grups en valencià, en la privada no. En infantil, hi ha 9 poblacions, de les 17 estudiades, que no ofereixen cap grup en valencià en els centres concertats: sis a València (Sagunt, Paterna, Mislata, Alzira, Burjassot i Ontinyent) i tres a Alacant (Elx, Benidorm i Sant Vicent del Raspeig). És remarcable que en Dénia, Gandia i, en menor mida, Vila-real, la xarxa privada manté un nivell d’escolarització en valencià, en l’etapa d’infantil comparable al de la xarxa pública. I, a vegades, supera el nivell de llocs tan emblemàtics com la Ciutat de València, el Cap i Casal.
    En batxillerat, no hi ha cap centre concertat que tinga oferta d’ensenyament en valencià per a les ciutats estudiades. Punt. En un context en què la xarxa concertada reivindica els seus valors front a la xarxa pública, aquestes xifres semblen indicatives del seu grau de compromís amb una societat que les sosté i financia.
    L’alumnat escolaritzat en valencià en els centres públics d’aquestes poblacions arriba al 48,4% en infantil i al 11,3% en batxillerat, mentre que en els centres concertats, només al 6,6% i al 0%, respectivament.
    
Per etapes, també s’observa un augment de l’alumnat en valencià en infantil respecte a l’informe de 2011, el que és indicatiu que hi ha una demanda creixent d’ensenyament en valencià. Aquesta demanda social es va frustrant conforme l’alumnat avança en les diferents etapes del sistema educatiu, conforme ens desplacem del nord al sud, i conforme ens traslladem de la xarxa pública a la privada.
    Quant als territoris, a Alacant, l’estudi de les principals ciutats mostra el creixement, però també la desatenció. Les dues ciutats més importants del País Valencià, després de València, estan situades en les comarques del sud: Alacant i Elx. La seua situació es troba sota mínims pel que fa l’ensenyament en valencià.
    Es manté, per tant, el triple desequilibri que s’observa per a tot el sistema entre pública i privada, entre territoris i entre etapes.
    Les constants de l’anàlisi les podem resumir en:

    • La planificació del creixement de grups no existeix: cada ciutat té el seu propi percentatge. No hi ha un paral·lelisme entre l’ús social del valencià i l’oferta en ensenyament (casos com Alcoi, Ontinyent, Alzira o Dénia, per exemple).
    • La constant, però, mostra que en arribar a les darreres etapes s’ha perdut alumnat en valencià. Això esdevé dramàtic quan arribem al batxillerat.
    • La xarxa privada no assumeix la part que li correspon, llevat de casos excepcionals, sobretot en les grans ciutats.
  8. Les grans ciutats d’Alacant

    Cinc de les ciutats amb més de 35.000 habitants estan a Alacant, entre elles, la segona i la tercera capitals del País Valencià quant a nombre d’habitants: Alacant i Elx.

    Les cinc es troben en territori valencianoparlant i, com és constant en quasi totes elles, la situació del valencià en l’ensenyament es troba sota mínims, amb una presència poc més que testimonial en les etapes d’infantil i primària. A partir d’ací, avancen cap al no res, que culmina amb l’extinció del valencià com a llengua de l’ensenyament en arribar al batxillerat.
    Destaquem, per motius oposats, la situació en ciutats com Alcoi i Dénia: la capital de l’Alcoià, una de les comarques emblemàtiques del país per la defensa de la llengua, segueix el ritme de desvalencianització en totes les etapes, fins arribar a un testimonial 13,2% d’alumnat que estudia el batxillerat en valencià. Dénia, que és una de les excepcions quan a l’equilibri entre les xarxes privada i pública, manté un nivell prou digne en les etapes obligatòries, però no escapa a la desfeta quan arribem al batxillerat, amb només un 20,3% de l’alumnat que pot estudiar en valencià.

    Les capitals d’Alacant

    Passeu el punter pels punts per visualitzar els valors en percentatge.

  9. Les grans ciutats de Castelló

    Castelló és el territori del País amb un grau més alt de normalitat. El valencià és la llengua majoritària de l’ensenyament en les ciutats amb més de 35.000, Vila-real i Castelló, almenys fins a l’ESO.

    No obstant això, tampoc pot evitar el tomb que suposa el batxillerat on, com en la resta del País Valencià, torna a prevaldre l’ensenyament en castellà. Així i tot, en la ciutat de Vila-real encara es manté un cert equilibri entre les dos llengües. No passa això a Castelló, que segueix el camí de les altres grans ciutats, amb una presència quasi testimonial en el batxillerat.

    Les capitals de Castelló

    Passeu el punter pels punts per visualitzar els valors en percentatge.

  10. Les grans ciutats de València

    La demarcació de València exemplifica, com cap altra, les paradoxes de l’absència de sistema i de planificació en l’extensió del valencià en l’ensenyament en aquests quasi 35 anys de LUEV.

    Tenim un Cap i Casal que mostra unes magnituds i tendència a l’abandonament progressiu de la llengua semblants a les de les capitals del Sud. Al costat, hi ha els casos d’Alzira o Sagunt, amb nivells digníssims d’escolarització en valencià fins arribar al batxillerat, o els de Mislata i Gandia, que pateixen un tall radical, i difícilment comprensible, en el pas de la secundària obligatòria al batxillerat. Sembla que la sort del valencià en l’ensenyament en els diferents territoris depén, sobretot, del compromís i la determinació d’unes comunitats educatives –pares i mares, alumnat i professorat. L’embranzida d’aquest compromís arriba fins a la secundària, en el millor dels casos, i perd bona part de la seua força quan arriba, de nou, al batxillerat.

    El cas de la capital del País Valencià és especialment lamentable, en tant que espill en el qual es miren tots els territoris. I en la capital no és un factor menor l’impacte d’una àmplia oferta de concerts educatius, poc o gens compromesos amb la llengua dels i les valencianes. Un exemple de la debilitat de l’oferta d’ensenyament en valencià és el centre històric, on només hi ha una escola pública, amb una única línia en valencià.

    Les capitals de València

    Passeu el punter pels punts per visualitzar els valors en percentatge.

  11. Valoració de la situació de l’ensenyament en valencià

    Durant els últims anys, tot i que el creixement del valencià ha sigut continuat, també ha sigut lentíssim. En 2011 un 29% de l’alumnat rebia l’ensenyament en valencià i, cinc anys després, només ho fa un 38%. Això és degut a la feblesa del compromís del govern del Partit Popular en l’extensió del valencià en el sistema educatiu.

    L’opacitat de l’administració sobre els resultats i l’aplicació de la llei ha sigut obstinada. Sense dades, sense valoracions, sense consens, sense planificació ni temporització, l’anterior administració del PP va plantejar un fals dilema i semblava interessada a obrir una batalla sense sentit: anglés contra valencià, castellà contra valencià.

    No ha existit continuïtat, ni previsió. Sense un objectiu a curt i llarg termini conegut i compartit per la comunitat educativa, sense planificació per a aconseguir–ho, hem arribat on hem arribat gràcies al compromís, la bona voluntat i l’esforç dels centres, les famílies i el professorat. També en les zones de predomini lingüístic castellà.
    Però el creixement, lent i desequilibrat, corre perill de detindre’s i fins i tot de començar a involucionar. L’alumnat que s’escolaritza en valencià creix, però ho fa molt lentament: en vint anys el creixement ha sigut d’un 28% (del 10,2% al 38,4%).
    Les il·lusions i el compromís de tanta gent: professorat, alumnat, assessores i assessors, personal tècnic, ajuntaments, associacions cíviques, sindicats, partits polítics, i tots els esforços invertits a fer possible un avanç significatiu en l’aprenentatge i l’ús del valencià, corren el risc d’entrar en fase de regressió.
    Necessitem un model de plurilingüisme efectiu, que garantisca el domini en igualtat de condicions de les dues llengües oficials, així com el coneixement d’una tercera llengua. STEPV continuarà treballant per la normalització del valencià en el sistema educatiu i en la societat en general per la qual cosa cal generalitzar els programes d’ensenyament en valencià i disposar de mitjans de comunicació en la nostra llengua.
    En aquest país, una societat moderna on el plurilingüisme és un fet que suma, incorpora i crea oportunitats laborals i econòmiques, la vertebració social i territorial s’ha de fer prenent com a base una llengua, la pròpia, respectant la llengua familiar de cada ciutadà. Així és sentit per la mateixa societat, com demostra l’increment continu de demanda d’ensenyament en valencià.
    Haurem d’exigir al nou govern el compromís amb la revitalització del vigor social del valencià per redreçar la situació de la llengua. Ara ens hi juguem el futur de la llengua en tots els àmbits. La normalització ha d’avançar i no podem demorar-nos més.

  12. Propostes del Sindicat

    El valencià, llengua pròpia i cooficial del País Valencià, segons l’Estatut d’Autonomia i la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, no rep la protecció que la llei li reserva, ni l’impuls institucional global i sostingut a favor de la seua extensió i del seu ús.

    Qui ha governat des de fa anys amb majories absolutes no només no ha impulsat l’ús del valencià en l’ensenyament i en altres àmbits socials, sinó que n’ha obstaculitzat l’extensió. Així, ha sigut necessari que el compliment de la llei s’exigira des de tots els àmbits i racons, i ha necessitat el compromís del professorat, pares i mares, personal de l’administració i els serveis (PAS), claustres, juntes de personal, consells escolars, etc. Una part de la societat valenciana ha hagut d’exigir dia a dia de l’administració el respecte a un dret i el compliment d’una llei.

    L’anterior govern del PP, més partidari del monolingüisme –castellà– que del bilingüisme –valencià/castellà– de la LUEV, es va proclamar ferm defensor del plurilingüisme, però d’un model plurilingüe en què la introducció de les altres llengües en el sistema educatiu s’ha fet en detriment del valencià. El decret de plurilingüisme partia de la premissa falsa que el valencià i el castellà estan en igualtat de condicions, i no plantejava el model adequat per a donar compliment als objectius educatius del nostre ordenament legal. Tampoc partia del coneixement pedagògic contrastat per a situacions lingüístiques semblants a la nostra. Per això, cal retirar-lo i encetar la negociació a partir dels elements aportats per totes les parts que hi intervenen.
    Per a modificar l’actual model d’ensenyament plurilingüe cal fer una anàlisi de la situació a què s’ha arribat des que ve aplicant-se la LUEV. No cal dir que aquesta llei, de 1983, és obsoleta i no respon a les necessitats de la societat valenciana actual. Cal una nova llei -d’igualtat lingüística- que garantisca, no només en l’àmbit educatiu, sinó en el conjunt de la societat valenciana, situar la nostra llengua en igualtat de condicions que el castellà.
    Qualsevol pla plurilingüe aplicat al nostre sistema educatiu ha de tindre com a punt de partida que l’alumnat valencià, en primer lloc, aconseguisca l’objectiu de la LUEV: dominar el valencià en igualtat de condicions respecte al castellà.
    Ara mateix, el sistema d’educació públic no sols no actua com a garantia d’igualtat d’oportunitats de l’alumnat, sinó que en facilita la discriminació per qüestió de llengua, i consolida un sistema fracturat i discontinu.
    STEPV considera imprescindible plantejar les accions següents:

    • Convertir el valencià en el nucli configurador del currículum lingüístic i acadèmic, i llengua d’integració i cohesió de la comunitat educativa, normalitzar el seu ús en el funcionament administratiu, acadèmic i social, i irradiar aquest ús normal envers l’entorn del centre.
    • Proporcionar als alumnes i les alumnes una competència plurilingüe que comprenga el domini profund i equipotent de les dues llengües cooficials, el domini funcional de dues llengües estrangeres i el contacte enriquidor amb les llengües i cultures no curriculars però pròpies d’una part de l’alumnat.
    • Accelerar l’increment de l’ensenyament en valencià, cosa que demana una revisió dels programes, per a tot el sistema: els objectius de coneixement igualitari d’ambdues llengües oficials només s’aconsegueixen amb els programes d’ensenyament en valencià.
    • Consolidar i estendre l’ensenyament en valencià en secundària, batxillerat i cicles formatius.
    • Distribuir de manera equilibrada els esforços entre les xarxes pública i privada. Cal que el sector privat, finançat amb diners públics, assumisca el que li correspon, i es responsabilitze del seu pes demogràfic i territorial. Sense l’ensenyament privat concertat, ara per ara, no es poden produir avanços significatius en les àrees urbanes.
    • Avançar cap a un major equilibri territorial: la diferència en l’extensió dels programes d’ensenyament en valencià entre Castelló i Alacant demana una planificació d’objectius que supere la voluntarietat.
    • Garantir que als territoris de predomini lingüístic castellà tot l’estudiantat curse l’assignatura de valencià sense més excepcions que les que s’apliquen per a eximir de castellà, i preveure una presència ascendent d’assignatures en valencià a mesura que s’avança amb l’edat i els cursos.
    • Atendre la demanda d’ensenyament en valencià allà on es produïsca, sobretot en els trams inicials d’infantil, però també en ESO, batxillerat, cicles formatius o universitat.
    • Iniciar una planificació per a la catalogació dels llocs de treball pendents: els de les escoles oficials d’idiomes i els dels ensenyaments artístics (conservatoris elementals, professionals i superiors de música i dansa, escoles d’art i superiors de disseny i ceràmica, i escola superior d’art dramàtic).
    • Dissenyar un sistema adequat per al seguiment i l’avaluació dels programes.

     

  13. La enseñanza en valenciano (versión en castellano)

    Informe 2016 - STEPV

    1. Introducción

    En 2011, STEPV publicó el informe “Del obstáculo a la involución” sobre el estado del valenciano en la enseñanza. En aquel informe constatábamos que, a pesar de los años transcurridos desde la promulgación de la la Ley de Uso y Enseñanza del Valenciano (LUEV), los avances hacia la normalización del valenciano habían sido desesperadamente lentos, a pesar de la existencia de una creciente demanda en la sociedad.

    El informe, además, demostraba el desequilibrio con que se aplica la ley en función del territorio, de la titularidad pública o privada de los centros, y el salto problemático entre etapas educativas. El sur del País Valencià, los centros privados y las últimas etapas educativas –la ESO, el Bachillerato y los Ciclos Formativos– eran verdaderos agujeros negros que rompían la continuidad de la aplicación de la ley.

    Ahora, en 2016, el Sindicato ha querido actualizar sus conclusiones, y no se ha encontrado con buenas noticias. En 2011, un 29% del alumnado recibía la enseñanza en valenciano. En 2014, según el MEC, lo hacía un 30%. Si formulamos el modesto objetivo de llegar a un 50%, al ritmo actual, con un avance del 0,25% anual, lo haríamos en 2094.

    La política de trabas practicada por el gobierno del PP en sus últimos años ha sido exitosa en su propósito de laminar el valenciano en la enseñanza: el decreto de plurilingüismo que desactivaba lo que había tenido un cierto éxito en la época anterior –los programas de enseñanza en valenciano y de inmersión–, el cierre de unidades en valenciano y la no autorización de nuevas, el nulo interés en avanzar en los ciclos formativos y el bachillerato, y el fomento de la red privada –nada comprometida con la lengua–, los recortes en ayudas a la normalización, o la reducción del número de asesores y asesoras han sido acciones de gobierno partidistas contra la lengua de los valencianos.

    La constitución de un nuevo gobierno progresista a partir de las elecciones de 2015, comprometido con la causa de revitalizar el vigor social de la lengua, es una ventana de oportunidad que, de ninguna forma, podemos dejar pasar. El gobierno valenciano, con un amplio apoyo de las organizaciones sociales que están implicadas, tiene que actuar con determinación para generar una dinámica de recuperación del valenciano.

    Hace cinco años, el Sindicato subrayaba el carácter decisivo del momento para el futuro de la lengua en el ámbito educativo. Ahora nos jugamos el futuro de la lengua en todos los ámbitos: en los territorios abandonados a su suerte, en el ámbito de la enseñanza y de la empresa privada, –que se resisten a asumir la responsabilidad social que los corresponde–, y en el ámbito de la lengua, de la ciencia, el conocimiento y la empleabilidad.

    La LUEV ha sido un instrumento inútil en la normalización del valenciano y, en algunos casos, ha imposibilitado que casi tres generaciones de valencianas y valencianos aprendieran el valenciano en su tránsito por el sistema educativo. Continúa siendo dolorosamente cierto lo que decíamos en 2011:“Dificilmente encontraríamos una persona que se haya podido escolarizar en valenciano desde los 3 años hasta acabar un ciclo formativo o una carrera universitaria”. No podemos demorarnos ya más y ya no es tiempo de dudas ni de una prudencia que esclerotitze el movimiento. La normalización, como montar en bicicleta, supone avanzar constantemente. La alternativa, ya lo sabéis, es la caída.

    2. Objetivos

    Este informe se propone:

    • Unificar los datos oficiales elaborados y/o hechos públicos desde varios organismos e instituciones, para poder tener una visión rigurosa y lo más completa posible del grado de cumplimiento de la LUEV en el sistema educativo.
    • Denunciar la opacidad con que la administración valenciana ha tratado este tema. No conocemos ni un solo informe, ni una sola valoración rigurosa y completa, ni una sola evaluación hecha por la consejería de Educación sobre el valenciano en la enseñanza en los últimos 34 años. Mientras tanto, se han promovido frívolamente cambios de legislación y de organización del sistema educativo, como el Decreto de Plurilingüismo de 2012, sin compartir con la comunidad educativa ni los datos, ni los análisis.
    • Evaluar, a partir del análisis de los datos, la realidad objetiva del sistema para detectar las carencias y desviaciones.
    • Sacar conclusiones que nos permitan entender la situación y reorientarla.
    • Proponer las medidas y las acciones que nos permiten avanzar en los objetivos que marca la ley. Intentar reconstruir el sistema educativo y contener la actual situación de desigualdad y desequilibrio.

    3. Situación de la enseñanza en valenciano

    El sistema educativo valenciano se ha caracterizado desde la LUEV por la existencia de diferentes programas de educación bilingüe: el Programa de Incorporación Progresiva (PIP), el Programa de Inmersión Lingüística (PIL) y el Programa de Enseñanza en Valenciano (PEV). El PIP tiene como lengua base de aprendizaje el castellano e incluye el área de Conocimiento del Medio Natural, Social y Cultural a Primaria y dos áreas no lingüísticas en la ESO en valenciano. El PIL se caracteriza para tener el valenciano como lengua vehicular en la mayor parte de áreas no lingüísticas. El PEV tiene el valenciano como lengua base de aprendizaje. Pero, además, en el territorio de predominio lingüístico castellano, el alumnado puede solicitar la exención de la asignatura de Valenciano y la aplicación de los programas de educación bilingüe parte de la voluntad previamente manifestada por las familias y de las posibilidades organizativas del centro.

    Desde 1998, ha habido también intentos, como por ejemplo el Programa de Educación Bilingüe Enriquecido (PEBE), de incorporación temprana de una lengua extranjera como lengua vehicular desde el primer ciclo de primaria.

    Ahora bien, el 2012 el gobierno del PP publicó el Decreto 127/2012 por el cual se regula el plurilingüismo en la enseñanza no universitaria, que establece dos programas nuevos que sustituyen los anteriores: el Programa Plurilingüe de Enseñanza en Valenciano (PPEV), en que la lengua base para la enseñanza es el valenciano, y el Programa Plurilingüe de Enseñanza en Castellano (PPEC), en que la lengua base para la enseñanza es el castellano. Los dos programas lingüísticos se caracterizan por la enseñanza de contenidos curriculares en valenciano, en castellano y en inglés, aunque también pueden incorporar otras lenguas extranjeras.

    Podemos avanzar que la implantación en la etapa de Infantil de estos nuevos programas no ha tenido ninguna repercusión positiva para la enseñanza en valenciano (véase Cuadro 1.1 en p. 7).

    Este decreto de plurilingüismo atenta contra el valenciano: desaparece la inmersión lingüística, la posibilidad de cursar íntegramente los estudios en valenciano, puesto que los dos nuevos programas exigen la presencia en el currículum de áreas, materias o módulos impartidos en valenciano y en castellano, independientemente de la lengua base del programa plurilingüe que se aplique. Así, además de las áreas o materias lingüísticas, se imparte al menos una más en la lengua que no es la base del programa. Esto ha supuesto un retroceso en la enseñanza en valenciano, con la excusa de incorporar la enseñanza en lengua extranjera pero, además, la administración planteó un falso dilema a abrir una batalla sin sentido: inglés contra valenciano, castellano contra valenciano. Se recorta y dificulta la enseñanza en la lengua propia del País Valencià.

    • En este informe, hemos agrupado los diferentes programas lingüísticos que ahora conviven en las denominaciones de la lengua vehicular que los justifica. Así, hablamos de enseñanza en valenciano para referirnos a los PEV, PIL y PPEV. Y hablamos de enseñanza en castellano para referirnos al PIP y PPEC.

    3.1. La triple fragmentación del sistema educativo valenciano

    En 2016, no podemos sino repetir aquello que decíamos al 2011: “Un análisis de la aplicación de la LUEV que alcanzó la totalidad del sistema educativo, muestra la lentísima aplicación de la ley y el escaso crecimiento del alumnado en valenciano. Así mismo, se hace evidente que las políticas que ha aplicado el gobierno valenciano desde el año 1995 han consolidado fuertes desequilibrios entre los tramos educativos, entre centros públicos y privados, y entre territorios. Resumiendo: cuanto más hacia el sur del territorio, menos valenciano; cuanto más edad tiene el alumnado, menos valenciano; cuanto más enseñanza concertada, pagado con dinero público, menos valenciano. A estas alturas podemos concluir que nuestro sistema educativo es un sistema fragmentado que, por lo tanto, no cumple con el propósito de nivelar desigualdades.

    El alumnado escolarizado en programas de enseñanza en valenciano (PEV y PIL, más los nuevos PPEV), representa un 30,3% del total del alumnado, frente al 29% en 2011; mientras que el alumnado escolarizado en los programas de incorporación progresiva (PIP) y el programa plurilingüe en castellano (PPEC) representa el 69,7% (el 71% en 2011), un 57,3% en zonas de predominio lingüístico valenciano, y un 12,4% de las zonas de predominio lingüístico castellano, en las cuales el valenciano sólo se imparte como asignatura.

    • Unos 3 de cada 10 alumnos se escolarizan en programas de enseñanza en valenciano.
    • Casi 6 de cada 10 alumnos se escolarizan en programas que incorporan alguna asignatura en valenciano.
    • Poco más de un alumno de cada 10 sólo estudian el valenciano como asignatura.

      La administración no sólo no asegura la continuidad de los programas de enseñanza en valenciano entre las diferentes etapas educativas, sino que los hace desaparecer a medida que el alumnado avanza en su escolarización.

    Fragmentación entre etapas educativas

    Un 36,3% del alumnado en infantil se acoge en programas de enseñanza en valenciano, un 37,1% en primaria, y un 32,4% continúa haciéndolo en ESO. En bachillerato un 18,3% tendrá la suerte y seguirá la escolarización en valenciano, mientras que sólo un 1,6% lo podrá hacer en formación profesional. La educación especial sólo atiende un 17,8% de alumnado en valenciano, el PQPI un 5,5% y no hay ningún alumno en bachillerato a distancia.

    Para destacar un aspecto positivo de la evolución, observamos que el alumnado que sólo cursa la asignatura de valenciano, baja un 4,4% en los últimos cinco años.

    Mientras que en las etapas obligatorias la proporción de alumnado que puede estudiar en valenciano está por encima de 3 de cada 10, al pasar al bachillerato sólo quedará 1 de cada 10, que desaparecerá finalmente, y se convertirá en ningún si elige ciclos formativos. El camino no puede ser más decepcionante. Cuanto más edad tiene el alumnado, más menguan sus oportunidades de estudiar en valenciano: de 3 a 0.

    La ciudad de Valencia

    València ciudad, con 786.189 habitantes según el padrón de 2015, representa casi un 20% de la población residente en las zonas de predominio lingüístico valenciano y es, también, el núcleo más importante de población escolarizada. El análisis de las cifras de la capital, que lidera tendencias y dinámicas sociales que se proyectan al resto del país, es sintomática del estado de la cuestión. Lo que se desprende, a pesar de una leve mejora respecto a 2011, es sumamente preocupante. València se desvía 15 puntos (era un 21% hace cinco años) de la media para todo el sistema, que es de un 30,3%.

    • De 10 niñas y niños que empiezan con 3 años, se escolarizan en valenciano 1,5, que llegan hasta los 2 en la ESO. Al pasar a bachillerato se pierde 1; si opta por un ciclo formativo, tendrá que renunciar a la lengua.
    • El porcentaje sobre el total del alumnado escolarizado en valenciano cae 15 puntos para la capital del País Valencià. Esto supone una mejora respecto a 2011, cuando la diferencia era de casi 21 puntos. Aun así, el porcentaje de alumnado escolarizado en valenciano a lo largo de todos los tramos educativos llega sólo al 9,8%: esto son 17.250 alumnos de un total de 131.821.

    Fragmentación entre la red pública y la privada

    La doble red pública/privada para la enseñanza en valenciano está totalmente consolidada. Sólo un 6,5% (6,3% en 2011) del alumnado que estudia en valenciano lo hace en la red privada, frente a un 93,4% (93% en 2011) que lo hace en centros públicos. Es decir, no llega a uno de cada diez que lo hace en la red privada.

    Es un hecho que el gasto público destinado a financiar las enseñanzas en centros de titularidad privada a través del régimen de conciertos ha aumentado considerablemente. Según el INE, desde el año 2000 hasta el 2013, este gasto ha crecido, de manera constante, alrededor de un 161% al País Valencià.

    Con el propósito declarado por la administración educativa del PP, “de equilibrar” la oferta educativa privada y pública, la financiación a la concertada ha tenido un crecimiento significativamente superior al que ha experimentado el gasto público educativo.

    En cambio, el porcentaje de alumnado escolarizado en valenciano en la totalidad de la enseñanza no universitaria aumenta en la pública y disminuye en la concertada. El año 1998, el porcentaje de alumnado escolarizado en valenciano en la privada concertada era un 7,9%, mientras que en 2014 se ha quedado en un 6,5%.

    Se debe tener en cuenta que de cada 10 alumnos de todo el sistema educativo valenciano, 7 se escolarizan en la red pública y 3 lo hacen en la privada. Esto supone que una cantidad importante de alumnado queda prácticamente al margen de los programas en valenciano. El alumnado escolarizado en la red privada concertada se situaba en el 33% en el curso 2014–2015, de un total de 857.411 alumnos. Es decir, la privada concertada, que recibe fondos públicos para escolarizar 283.689 alumnos, abandona una de las responsabilidades a que la compromete el marco legal del sistema educativo, como es el de la promoción del valenciano como lengua de la enseñanza.

    Fragmentación entre territorios

    La población valenciana se concentra mayoritariamente en los territorios de València y Alacant y, a una gran distancia, se sitúa Castelló. En cuanto al alumnado, la distribución global de todo el sistema, según datos del curso 2015/16, queda así:

    • De cada 10 alumnos escolarizados en todo el sistema, 5 se ubican en la demarcación de Valància, casi 4 en la de Alacant y sólo 1 en la de Castelló.
    • De los 5 escolarizados en València, sólo 2 estudian en valenciano, cosa que representa un 38,88%. En Alacant, sólo un 9,31% lo hace en valenciano. Castelló, con una incidencia mínima sobre la globalidad del alumnado, es la que escolariza en valenciano un mayor porcentaje, de su población, un 70%.
    • Los y las alumnas escolarizadas en Castelló sólo son 81.468, mientras que València escolariza 350.802 y Alacant, 231.923. Los 57.388 niños y niñas de las comarcas de Castelló que este año se escolarizan en valenciano, si bien representan un porcentaje alto, no dejan de ser muy poca cosa ante los casi 582.869 del resto de territorio.

      El alumnado que se escolariza en valenciano crece, pero lo hace lentamente: en veinte años el crecimiento ha sido sólo de un 28%. El curso 2010/11, el porcentaje de alumnado que estudiaba en valenciano representaba un 29% sobre el total, mientras que en el curso 2015/16, la media es del 38%, según los datos de Conselleria.

    3.3. La catalogación de los puestos de trabajo en los centros educativos

    Se catalogan en valenciano los puestos de trabajo y se requiere que el profesorado tenga los conocimientos lingüísticos adecuados de las dos lenguas, valenciano y castellano, para garantizar los mandamientos de la LUEV y todas las normativas de despliegue, así como los objetivos de las normativas educativas en cuanto al conocimiento de las dos lenguas oficiales en igualdad de condiciones por parte del alumnado.

    En 1997 se catalogaron como bilingües todos los puestos de trabajo de los colegios públicos de infantil y primaria, con ocasión de la adscripción del profesorado del cuerpo de maestros a los nuevos puestos de trabajo resultantes de la aplicación del nuevo sistema educativo ordenado por la LOGSE.

    En el acuerdo de plantillas de secundaria de 1999, firmado por la totalidad de los sindicatos de Mesa sectorial de Educación, la Conselleria se comprometió a catalogar los puestos de trabajo de secundaria, hecho que no tuvo lugar hasta la publicación de la Orden 90/2013.

    Desde 2002, el profesorado que ha entrado al sistema educativo por concurso-oposición lo ha hecho con el requisito lingüístico. El Decreto 62/2002 establece la acreditación de los conocimientos lingüísticos de los dos idiomas cooficiales para el acceso y la provisión de lugares en la función pública docente no universitaria. Por lo tanto, a partir de este momento en las convocatorias de oposiciones hay que acreditar “un conocimiento adecuado” de ambas lenguas.

    La catalogación de los puestos de trabajo de secundaria tiene que garantizar la continuidad de la enseñanza en valenciano de miles de alumnos de primaria al acceder a la enseñanza secundaria. En los últimos años más de 90.000 alumnos no han podido hacerlo.

    La Orden 90/2013 cataloga en valenciano todos los puestos de trabajo del cuerpo de maestros, profesorado técnico de formación profesional, profesorado y catedráticos de enseñanza secundaria en centros docentes públicos; los puestos de trabajo de funcionarios del cuerpo de inspectores de educación y los funcionarios del cuerpo de inspectores al servicio de la administración educativa; los puestos de trabajo en servicios o unidades de apoyo escolar y educativo públicos.

    Desde el 9 de noviembre de 2013 están catalogados todos los puestos de trabajo contemplados en la orden. Ahora bien, hasta el 1 de septiembre de 2017 no tendrá efectos reales la catalogación de puestos de trabajo.

    En cuanto al profesorado, los últimos datos sobre la capacitación demuestran que la mayoría del profesorado, tanto funcionario de carrera como interino, tiene la capacitación lingüística requerida para atender la demanda de enseñanza en valenciano. Aun así, la Conselleria tendría que hacer un esfuerzo para formar en valenciano el profesorado que todavía no tiene la titulación requerida.

    Quedan pendientes de catalogación los puestos de trabajo de las enseñanzas artísticas: conservatorios elementales, profesionales y superiores de música y danza, escuelas de arte y superiores de diseño y cerámica y escuela superior de arte dramático. Actualmente, pues, no es posible la continuidad de la enseñanza en valenciano del alumnado que quiere cursar enseñanzas artísticas. La administración tendría que asegurar la enseñanza en valenciano del alumnado en todas las enseñanzas.

    3.4. La enseñanza en valenciano en las poblaciones de más de 35.000 habitantes

    De los poco menos de 5 millones de habitantes del País Valencià –4.980.689 habitantes, según el padrón de 2015–, las poblaciones con más de 35.000 habitantes representan el 44,9% –2.239.215 habitantes– de la población del país. La importancia, por lo tanto, del peso demográfico de estas ciudades es un índice y un síntoma de las dificultades que encuentra la lengua para asentarse como vehículo normal del conocimiento y la comunicación. Además, los núcleos de población ejercen un efecto gravitacional de dinámicas y estrategias sociales sobre todo el territorio del cual son referente.

    Si consideramos las etapas de infantil y del bachillerato, las etapas que indican la entrada y la salida en la enseñanza no universitaria, podemos hacernos una idea del tránsito de la lengua a través del sistema educativo. Según los datos, de las 17 ciudades valencianas con más de 35.000 habitantes, sólo 6 tienen más alumnado en valenciano que en castellano en infantil: dos en Castelló (Castelló y Vila–real), tres en València (Alzira, Gandia y Mislata) y una en Alacant (Dénia). En bachillerato no hay ninguno, y sólo Vila-real parece resistir el impulso, con un 46,1%. Le sigue Sagunt, con un 30,4%.

    En las ciudades de más de 35.000 habitantes la media de alumnado que estudia en valenciano en infantil es del 40,4%. Hay 10 poblaciones por debajo de esta cifra: cinco en València (València, Paterna, Burjassot, Torrent y Ontinyent) y 5 en Alacant (Alacant, Elx, Benidorm, Alcoi y Sant Vicent del Raspeig). En bachillerato, con un porcentaje global del 14%, hay 5 poblaciones que tienen menos alumnado en valenciano respecto a la media del País Valenciano (Alcoi, València, Elx, Torrent y Gandia) y 5 más que no tienen ningún alumno (Alacant, Paterna, Benidorm y Mislata).

    Por titularidad del centro, se constata nuevamente el desequilibrio de la oferta entre la pública y la privada. Mientras que en todas las poblaciones siempre hay oferta pública de grupos en valenciano, en la privada no. En infantil, hay 9 poblaciones, de las 17 estudiadas, que no ofrecen ningún grupo en valenciano en los centros concertados: seis en València (Sagunt, Paterna, Mislata, Alzira, Burjassot y Ontinyent) y tres en Alacant (Elx, Benidorm y Sant Vicent del Raspeig). Es remarcable que en Dénia, Gandia y, en menor medida, Vila-real, la red privada mantiene un nivel de escolarización en valenciano, en la etapa de infantil, comparable al de la red pública. Y, a veces, supera el nivel de lugares tan emblemáticos como la ciudad de València, el cap i casal.

    En bachillerato, no hay ningún centro concertado que tenga oferta de enseñanza en valenciano para las ciudades estudiadas. En un contexto en que la red concertada reivindica sus valores frente en la red pública, estas cifras parecen indicativas de su grado de compromiso con una sociedad que las sostiene y financia.

    El alumnado escolarizado en valenciano en los centros públicos de estas poblaciones llega al 48,4% en infantil y al 11,3% en bachillerato, mientras que en los centros concertados, sólo al 6,6% y al 0%, respectivamente.

    Por etapas, también se observa un aumento del alumnado en valenciano en infantil respecto al informe de 2011, lo que es indicativo de que hay una demanda creciente de enseñanza en valenciano. Esta demanda social se va frustrando conforme el alumnado avanza en las diferentes etapas del sistema educativo, conforme nos desplazamos de norte a sur, y conforme nos trasladamos de la red pública a la privada.

    En cuanto a los territorios, en Alacant, el estudio de las principales ciudades muestra el crecimiento, pero también la desatención. Las dos ciudades más importantes del País Valencià, después de València, están situadas en las comarcas del sur: Alacant y Elx. Su situación se encuentra bajo mínimos por el que hace la enseñanza en valenciano.

    Se mantiene, por lo tanto, el triple desequilibrio que se observa para todo el sistema entre pública y privada, entre territorios y entre etapas.

    Las constantes del análisis las podemos resumir en:

    • La planificación del crecimiento de grupos no existe: cada ciudad tiene su propio porcentaje. No hay un paralelismo entre el uso social del valenciano y la oferta en enseñanza (casos como Alcoi, Ontinyent, Alzira o Dénia, por ejemplo).
    • La constante, pero, muestra que al llegar a las últimas etapas se ha perdido alumnado en valenciano. Esto se vuelve dramático cuando llegamos al bachillerato
    • La red privada no asume la parte que le corresponde, salvo casos excepcionales, sobre todo en las grandes ciudades.

    Las grandes ciudades de Alacant

    Cinco de las ciudades con más de 35.000 habitantes están en Alacant, entre ellas, la segunda y la tercera capitales del País Valencià en cuanto a número de habitantes: Alacant y Elx. Las cinco se encuentran en territorio valencianoparlante y, como es constante en casi todas ellas, la situación del valenciano en la enseñanza se encuentra bajo mínimos, con una presencia poco más que testimonial en las etapas de infantil y primaria. A partir de aquí, avanzan hacia la nada, que culmina con la extinción del valenciano como lengua de la enseñanza al llegar al bachillerato.

    Destacamos, por motivos opuestos, la situación en ciudades como Alcoi y Dénia: la capital de l’Alcoià, una de las comarcas emblemáticas del país por la defensa de la lengua, sigue un ritmo de desvalencianitzación en todas las etapas, hasta llegar a un testimonial 13,2% de alumnado que estudia el bachillerato en valenciano. Dénia, que es una de las excepciones en cuanto al equilibrio entre las redes privada y pública, mantiene un nivel bastante digno en las etapas obligatorias, pero no escapa a la derrota cuando llegamos al bachillerato, con sólo un 20,3% del alumnado que puede estudiar en valenciano.

    Las grandes ciudades de Castelló

    Castelló es el territorio del País con un grado más alto de normalidad. El valenciano es la lengua mayoritaria de la enseñanza en las ciudades con más de 35.000 habitantes, Vila-real y Castelló, al menos hasta la ESO. Sin embargo, tampoco puede evitar el bandazo que supone el bachillerato donde, como en el resto del País Valencià, vuelve a prevalecer la enseñanza en castellano. Aun así, en la ciudad de Vila-real todavía se mantiene un cierto equilibrio entre las dos lenguas. No pasa esto en Castelló, que sigue el camino de las otras grandes capitales, con una presencia casi testimonial en el bachillerato.

    Las grandes ciudades de València

    El territorio de València ejemplifica, como ningún otro, las paradojas de la ausencia de sistema y de planificación en la extensión del valenciano en la enseñanza en estos casi 35 años de LUEV. Tenemos una capital que muestra unas magnitudes y una tendencia al abandono progresivo de la lengua parecidas a las de las capitales del sur. A su lado, contamos con los casos de Alzira o Sagunt, con niveles dignísimos de escolarización en valenciano hasta llegar al bachillerato, o los de Mislata y Gandia, que sufren un corte radical, y difícilmente comprensible, en el paso de la secundaria obligatoria al bachillerato. Parece que la suerte del valenciano en la enseñanza en los diferentes territorios depende, sobre todo, del compromiso y la determinación de unas comunidades educativas –padres y madres, alumnado y profesorado. El impulso de este compromiso llega hasta la secundaria, en el mejor de los casos, y pierde buena parte de su fuerza cuando llega, de nuevo, al bachillerato.

    El caso de la capital del País Valencià es especialmente lamentable, en cuanto que espejo en el cual se miran todos los territorios. Y en la capital no es un factor menor el impacto de una amplia oferta de conciertos educativos, poco o nada comprometidos con la lengua de los y las valencianas. Un ejemplo de la debilidad de la oferta de enseñanza en valenciano es el centro histórico, donde sólo hay una escuela pública, con una única línea en valenciano.

    Valoración de la situación de la enseñanza en valenciano

    Durante los últimos años, a pesar de que el crecimiento del valenciano ha sido continuado, también ha sido lentísimo. En 2011 un 29% del alumnado recibía la enseñanza en valenciano y, cinco años después, sólo lo hace un 38%. Entendemos que esto es debido a la debilidad del compromiso del gobierno del Partido Popular en la extensión del valenciano en el sistema educativo.

    Y la opacidad de la administración sobre los resultados y la aplicación de la ley ha sido obstinada. Sin datos, sin valoraciones, sin consenso, sin planificación ni temporalización, la anterior administración planteó un falso dilema y parecía interesada al abrir una batalla sin sentido: inglés contra valenciano, castellano contra valenciano.

    No ha existido continuidad, ni previsión. Sin un objetivo a corto y largo plazo que sea conocido y compartido por la comunidad educativa, sin planificación para conseguirlo, hemos llegado donde hemos llegado gracias al compromiso, buena voluntad y esfuerzo de los centros, las familias y el profesorado. También en las zonas de predominio lingüístico castellano.

    El crecimiento, lento y desequilibrado, corre peligro de detenerse e incluso de empezar a involucionar. El alumnado que se escolariza en valenciano crece, pero lo hace muy lentamente: en veinte años el crecimiento ha sido de un 28% (del 10,2% al 38,4%). Las ilusiones y el compromiso de tanta gente: profesorado, alumnado, asesoras y asesores, técnicos, ayuntamientos, asociaciones cívicas, sindicatos, partidos políticos, y todos los esfuerzos invertidos en hacer posible un avance significativo en el aprendizaje del valenciano, pueden entrar en fase de regresión.

    Necesitamos un modelo de plurilingüismo efectivo, que garantice el dominio en igualdad de condiciones de las dos lenguas oficiales, así como el conocimiento de una tercera lengua. STEPV continuará trabajando por la normalización del valenciano en el sistema educativo y en la sociedad en general por lo cual consideramos que hay que generalizar los programas de enseñanza en valenciano y disponer de medios de comunicación en nuestra lengua.

    En este país, una sociedad moderna donde el plurilingüismo es un hecho que suma, incorpora y crea oportunidades laborales y económicas, la vertebración social y territorial se tiene que hacer tomando como base una lengua, la propia, respetando la lengua familiar de cada ciudadano. Así es sentido por la misma sociedad, como demuestra el incremento continuo de demanda de enseñanza en valenciano.

    Tendremos que exigir al nuevo gobierno el compromiso con la revitalización del vigor social del valenciano para enderezar la situación de la lengua. Ahora nos jugamos el futuro de la lengua en todos los ámbitos. La normalización tiene que avanzar y no podemos demorarnos más.

    5. Propuestas del Sindicato

    El valenciano, lengua propia y cooficial del País Valencià, según el Estatuto de Autonomía y la Ley de Uso y Enseñanza del Valenciano, no recibe la protecció que la ley le reserva, ni el impulso institucional global y sostenido a favor de su extensión y de su uso.

    Quien ha gobernado desde hace años con mayorías absolutas no sólo no ha impulsado el uso del valenciano en la enseñanza y en otras ámbitos sociales, sino que ha obstaculizado su extensión. Así, ha sido necesario que se exigiera el cumplimiento de la ley desde todos los ámbitos, y ha sido necesario el compromiso del profesorado, padres y madres, claustros, juntas de personal, consejos escolares, etc. Una parte de la sociedad valenciana ha tenido que exigir día a día de la administració el respeto a un derecho y el cumplimiento de la ley.

    El anterior gobierno del PP, más partidario del monolingüismo –castellano– que del bilingüismo –valenciano/castellano– de la LUEV, se proclamó firme defensor del plurilingüismo, pero de un modelo plurilingüe en que la introducción de las otras lenguas en el sistema educativo se ha hecho en detrimento del valenciano. El decreto de plurilingüismo partía de la falsa premisa que el valenciano y el castellano están en igualdad de condiciones, y no planteaba el modelo adecuado para dar cumplimiento a los objetivos educativos de nuestro ordenamiento legal. Tampoco partía del conocimiento pedagògico contrastado para situaciones lingüísticas parecidas a la nuestra. Por ello, hay que retirarlo y comenzar la negociació a partir de los elementos aportados por todas las partes que intervienen.

    Para modificar el actual modelo de enseñanza plurilingüe hay que hacer un análisis de la situación a que se ha llegado desde que viene aplicándose la LUEV. No hace falta decir que esta ley, de 1983, es obsoleta y no responde a las necesidades de la sociedad valenciana actual. Hace falta una nueva ley -de igualdad lingüística- que situe nuestra lengua en igualdad de condiciones con el castellano, no sólo en el ámbito educativo, sinó en el conjunto de la sociedad valenciana.

    La base legal y la base pedagógica definen la ámbito en que se tiene que tratar la cuestión y, por lo tanto, contribuyen a que las decisiones políticas consiguientes sean las más acertadas y solidas, al mismo tiempo que aleja una eventual utilització partidista.

    Cualquier plan plurilingüe aplicado a nuestro sistema educativo tiene que tener como punto de partida que el alumnado valenciano, en primer lugar, ha de conseguir el objetivo de dominar el valenciano en igualdad de condiciones respecto al castellano.

    Nos encontramos en una situación en que el sistema de educación público no sólo no actúa como garantía de igualdad de oportunidades del alumnado, sino que facilita la discriminación por cuestión de lengua, y consolida un sistema fracturado y discontinuo.

    STEPV considera imprescindible:

    • Convertir el valenciano en el núcleo configurador del currículum lingüístico y académico, com lengua de integración y cohesión de la comunidad educativa, normalizar su uso en el funcionamiento administrativo, académico y social, e irradiar este uso normal hacia el entorno del centro.
    • Proporcionar a los alumnos y las alumnas una competència plurilingüe que comprenda el dominio profundo y equilibrado de las dos lenguas cooficiales, el dominio funcional de dos lenguas extranjeras y el contacto enriquecedor con las lenguas y culturas no curriculares pero propias de una parte del alumnado.
    • Acelerar el incremento de la enseñanza en valenciano, lo cual exige una revisión de los programas para todo el sistema: los objetivos de conocimiento igualitario de ambas lenguas oficiales sólo se consiguen con los programas de enseñanza en valenciano.
    • Consolidar y extender la enseñanza en valenciano en secundaria, bachillerato y ciclos formativos.
    • Distribuir de manera equilibrada entre las redes pública y privada. Hace falta que el sector privado, financiado con dinero público, asuma lo que le corresponde, y se responsabilice de su peso demográfico y territorial. Sin la enseñanza privada concertada, hoy por hoy, no se pueden producir avances significativos en las areas urbanas.
    • Un mayor equilibrio territorial: la diferència en la extensió de los programas de enseñanza en valenciano entre Castelló y Alacant exige una planificació de objetivos que superen la voluntariedad.
    • Garantizar que en los territorios de predominio lingüístico castellano todo el estudiantado curse la asignatura de valenciano sin más excepciones que las que se aplican para eximir de castellano, y prever una tendencia ascendente de asignaturas en valenciano a medida que se avanza con la edad y los cursos.
    • Atender la demanda de enseñanza en valenciano donde se produzca, sobre todo en los tramos iniciales de infantil, pero también en ESO, bachillerato, ciclos formativos o universidad.
    • Iniciar una planificación para la catalogación de los puestos de trabajo pendientes: los de las escuelas oficiales de idiomas y los de las enseñanzas artísticas (conservatorios elementales, profesionales y superiores de música y danza, escuelas de arte y superiores de diseño y cerámica, y escuela superior de arte dramático).
    • Diseñar un sistema adecuado para el seguimiento y la evaluación de los programas.
  14. Report on education in the Valencian language (english version)

    1. Introduction

    In 2011, STEPV published its report *From hindering to involution *on the state of the Valencian language in the education system. The report concluded that, despite all the years that had passed since the enactment of the Law on the Use and Teaching of Valencian (LUEV) and despite society’s increasing demand for the language, progress towards normalisation of Valencian was desperately slow.

    The report also highlighted the imbalances in the way the law was applied depending on the geographical area, the type of institution (public or private), and the difficult transition between the stages of education. Southern regions of the Valencian Country, private institutions, and the later stages of education (compulsory secondary education, or ESO; sixth form education, or batxillerat; and vocational training) were veritable black holes that prevented continuity in the application of the law.

    In 2016, STEPV has decided to bring those conclusions up to date but we have no good news to offer. In 2011, 29% of pupils received their education in Valencian. Five years later, this figure has reached just 30%. At the current rate of an average increase of 0,25% every year, we will reach the modest objective of 50% by 2094.

    The policy of creating obstacles, implemented by the PP (Spanish Popular Party) in its last few years of government, was successful in diminishing the use of Valencian in the field of education. Examples of partisan governmental actions against the language of the Valencian people are: the decree on plurilingualism, which deactivated educational and immersion programmes taught in Valencian that had enjoyed a certain degree of success; the closure of existing Valencian units and the non-authorisation of new ones; the total lack of interest in making progress in vocational training and sixth form; the support given to the private sector, which is totally uncommitted to the language; the cutbacks in financial support for language normalisation; and the reduction in the number of language advisors.

    The new, progressive Valencian government installed after the 2015 election, which has committed to re-energising the social vitality of the language, is a window of opportunity that must not be allowed to pass by. This Valencian government, which enjoys a wide range of support from the social organisations involved, must act resolutely in order to generate a dynamic that will lead to the recovery of the Valencian language.

    Five years ago, our trade union emphasised the decisive nature of the moment for the future of the language in the field of education. Now the future of the language in the Valencian Community is at stake in every field: in the regions that have been abandoned to their fate, in private education and private enterprise (both of which decline to assume their social responsibility in these issues), and in the fields of language, science, knowledge and employability.

    The LUEV has been an inadequate instrument for the normalisation of Valencian. In some cases it has made it impossible for almost three generations of Valencians to learn the Valencian language as they pass through the education system. What we stated in 2011: “it would be difficult to find anyone who has received their entire education in the Valencian language from three years of age to the end of their vocational training or university degree”, remains painfully true. We can wait no longer. Now is not the time for harbouring doubts or hesitation that would slow us down. Normalisation, like riding a bicycle, means moving constantly forward. As we know, the alternative would entail falling off it.

    Objectives

    The aims of this report are:

    • To unify officially produced and/or published data from various organisations and institutions to obtain a rigorous, complete view of the extent to which the LUEV has been implemented in the education system at the non-university-level.
    • To denounce the lack of transparency with which the Valencian government has handled this matter. In the last 34 years, no report, evaluation or full, rigorous assessment has been conducted by the Education Department on the state of Valencian in education. At the same time, frivolous changes to the legislation and organisation of the education system have been implemented (the 2012 Decree on Plurilingualism, for example) but no data or analyses have been shared with the education community.
    • To analyse the data and evaluate the objective reality of the system so that we can detect deficiencies or deviations and draw conclusions that will help us to understand the situation and move forward in the right direction.
    • To propose measures and actions that will help us to make progress towards meeting the objectives that are established by law. To try to reconstruct the education system and redress the current situation of inequality and imbalance.

    Since the enactment of the LUEV, the Valencian education system has been characterised by the existence of several bilingual education programmes: the Programa d’Incorporació Progressiva (Progressive Incorporation Programme, or PIP), the Programa d’Immersió Lingüística (Linguistic Immersion Programme, or PIL) and the Programa d’Ensenyament en Valencià (Teaching in Valencian Programme, or PEV). The core language of the PIP is Spanish. However, in primary education it includes the knowledge area Natural, Social and Cultural Environment and in compulsory secondary education it includes two non-language knowledge areas that are taught in Valencian. The PIL uses Valencian as the vehicular language in most non-language knowledge areas. The PEV uses Valencian as the basic language of instruction. However, pupils in the predominantly Spanish-speaking areas can request exemption from studying Valencian as a subject. Also, the application of bilingual education programmes depends on the previously declared will of families and the organisational capacity of schools.

    Education in Valencian: the state of affairs

    Since 1998 there have also been attempts (e.g. the Programa d’Educació Bilingüe Enriquit (Enriched Bilingual Education Programme, or PEBE) to introduce a foreign language as a vehicular language in the first few years of primary education.

    In 2012 the PP government in València published Decree 127/2012, which regulates plurilingualism in non-university education. This decree established two new programmes to replace the previous ones: the Programa Plurilingüe d’Ensenyament en Valencià (Plurilingual Programme for Education in Valencian, or PPEV), the core instructional language for which is Valencian; and the Programa Plurilingüe d’Ensenyament en Castellà (Plurilingual Programme for Education in Spanish, or PPEC), the core instructional language for which is Spanish. Both of these language programmes are characterised by the teaching of curricular content in Valencian, Spanish and English, though other foreign languages may also be included.

    We should state at this stage that the implementation of these new programmes at primary level has had no positive repercussion on the state of education in Valencian (see Table 1.1 p. 5).

    The Decree on Plurilingualism is an attack on the Valencian language. Linguistic immersion – the possibility that pupils may receive their whole education in Valencian – disappears because both new programmes require certain knowledge areas, subjects and modules to be taught in Valencian and Spanish, irrespective of the core language of the plurilingual programme so that, in addition to the language areas and subjects, at least one more area or subject is taught in the language that is not the core language of the programme. With the excuse that teaching in a foreign language was being introduced, this has provoked a backward step for education in Valencian. Moreover, the government has created a false dilemma by provoking senseless conflicts between English and Valencian and between Spanish and Valencian. Education in Valencian, the language of the Valencian Community, has been hampered and cut back.

    The triple fragmentation of the education system in the Valencian Country

    In 2016 we can only repeat what we said in 2011: “An analysis of the implementation of the LUEV covering the entire educational system shows the remarkably slow law enforcement and the slight growth of the amount of students who receive their education in Valencian. Likewise, it is evident that the policies implemented by the regional government since 1995 have consolidated strong imbalances between the different educational stages, between public and private institutions, and between areas. In short: the more to the south, the less Valencian; the older the students are the less Valencian; the more semi-private education (funded with public money), the less Valencian. At present we can come to the conclusion that our educational system is a fragmented one which, therefore, does not meet the purpose of leveling inequalities”.

    • Pupils enrolled on teaching programmes in Valencian (the PEV, PIL or either of the new PPEV) represent 30.3% of all pupils, compared with 29% in 2011. Pupils enrolled on the PIP or the PPEC represent 69.7% of all pupils, compared with 71% in 2011 (57.3% in predominantly Valencian-speaking areas and 12.4% in predominantly Spanish-speaking areas where Valencian is taught only as a language subject.
    • 3 out of 10 pupils receive their education in programmes in Valencian.
    • Almost 6 out of 10 pupils receive their education in programmes that include some subject in Valencian.
    • Just over one pupil in ten studies Valencian as a subject.

      Not only does the government not ensure the continuity of teaching programmes in Valencian between the various stages of education but it also ensures their disappearance the further the pupils advance in their schooling (see Table 1 on page 6)

    Fragmentation between stages of education

    Enrolled on education programmes in Valencian are 36.3% of infant school pupils, 37.1% of primary school pupils, and 32.4% of compulsory secondary school pupils. 18.3% of students enrolled at the sixth form level are fortunate enough to be able to continue their education in Valencian, but only 1.6% of students enrolled in vocational training courses are. 17.8% of children with special needs and 5.5% of students enrolled on PQPI (Initial Vocational Qualification Programmes) are taught in Valencian. No student is enrolled on distance-learning courses in Valencian.

    One positive note in this evolution, however, is that the number of pupils whose studies in Valencian are limited to Valencian language classes has dropped by 4.4% in the last five years.

    As we can see, the proportion of pupils in compulsory education who can receive their education in Valencian is over 3 out of 10 but this falls to just 1 out of 10 in non-compulsory secondary education and disappears completely in vocational training. The outlook could not be more disappointing: the older the student, the fewer opportunities they have to conduct their studies in Valencian.

    The city of València

    València, the capital city of the Valencian Country with a population of 786,189 according to the 2015 census, makes up almost 20% of residents in predominantly Valencian-speaking areas and is also the area with the most schoolchildren. Any statistical analysis of the city, which sets the trends and steers the social dynamics for the rest of the Country, is therefore symptomatic of the state of affairs in general. Despite a slight improvement on the figures for 2011, what we observe from that analysis is extremely perturbing: the figure for València is 15% lower (compared to 21% five years ago) than the average for the education system as a whole (30.3%).

    • 1.4 out of 10 children who start school at 3 years of age are taught in Valencian. This figure rises to 2 out of 10 in secondary school education but drops to 1 out of 10 in sixth form education. Students who choose a vocational education programme are forced to abandon their education in Valencian.
    • In València the number of pupils receiving their education in Valencian is 15% lower than in the rest of the Valencian Country. This figure is an improvement on that recorded in 2011, which was 21%. However, at all phases of education the percentage of pupils or students receiving their education in Valencian is only 9.8%, or 17,250 children out of a total of 131,821.

    Fragmentation between the public and private sectors

    The public-private system for education in Valencian is fully consolidated. Only 6.5% (6.3% in 2011) of students who receive their education in Valencian attend schools in the private system as opposed to 93.4% (93% in 2011) who attend schools in the public system, i.e. less than 1 out of 10 children in the private system receive their education in Valencian.

    It is a fact that public expenditure for teaching programmes taken at institutions in the private sector, via the system of state-sanctioned private education, has increased considerably. According to the Spanish Statistical Office (INE), between 2000 and 2003, this expenditure increased steadily by as much as 161% in the Valencian Country.

    With the declared intention of the PP’s education department to “strike a balance” between public and private education, finance for state-sanctioned private education has increased significantly more than that for public education.

    On the other hand, the percentage of pupils receiving their education in Valencian throughout the non-university education system is increasing in the public system and decreasing in the private one. In 1998, 7.9% of pupils in the state-sanctioned private sector received their education in Valencian; in 2014, the figure remained at just 6.5%.*

    *The Spanish Ministry of Education, Culture and Sport publishes its reports Las cifras de la educación en España (Figures for education in Spain) with a two-year delay.

    We should bear in mind that out of every 10 pupils in the education system of the Valencian Country as a whole, less than 7 attend schools in the public sector and more than 3 attend schools in the private sector. This means that a large number of students are practically left out of education programmes taught in Valencian. The percentage of students enrolled in the state-sanctioned private sector in the academic year 2014–2015 was roughly 33% (out of a total number of 857,411 pupils). This means that the state-sanctioned private sector, which receives public expenditure to provide schooling for 283,689 pupils, abandons one of the responsibilities with which it is entrusted by the legal framework of the education system, i.e. to promote the use of Valencian as language of instruction.

    Out of 10 pupils enrolled in the state-sanctioned private sector, only 0.5 pupils are taught in Valencian, 7.5 pupils are taught in Spanish, and 2 pupils, resident in predominantly Spanish-speaking areas, study Valencian only as a language subject (though no data on the monitoring and social control to which the private system is committed as a receiver of public funds are made available). Moreover, the number of pupils in the private system who receive their education in Valencian has fallen by 50% (in 1998 almost one pupil out of 10 was taught in Valencian). We may conclude that the commitment to Valencian of the state-sanctioned private sector decreases as its public funding increases.

    Fragmentation between territories

    The population of the Valencian Country is mainly concentrated in the provinces of València and Alacant, while the province of Castelló is much less populated. According to figures for the academic year 2015–16, the distribution of pupils for the education system as a whole is as follows:

    Out of every 10 pupils, 5 are located in the province of València, almost 4 are located in the province of Alacant and only 1 is located in the province of Castelló.

    For every 5 pupils attending schools in the province of València, only 2 (or just over 38,88%) receive their education in Valencian. In the province of Alacant, only 0.5 of the 4 pupils attending schools there do so (less than 10%). The highest percentage of pupils receiving their education in Valencian (70%) is observed in the province of Castelló, but this has a minimum impact on the global figures.

    The number of pupils attending schools in the province of Castelló is just 81,468, while the figures for the provinces of València and Alacant are 350,946 and 231,923, respectively. While the 57,388 boys and girls in the province of Castelló who study in Valencian this year represent a high percentage for that province, they are just a small number compared to the figure of 664,337 for the territory as a whole.

    Growth in pupils receiving their education in Valencian

    While the number of pupils being taught in Valencian is increasing, growth is slow. In 20 years, the figure has increased by just 28%. According to the figures published by the Valencian Department of Education, in the academic year 2010–11, the percentage of pupils being taught in Valencian was 29% and in academic year 2015–16, the figure is 38%.

    The classification of positions in education institutions

    Positions in education are classified in Valencian. Teachers are obliged to possess sufficient language knowledge in both Valencian and Spanish to ensure the correct fulfilment of the requirements and regulations of the LUEV and the objectives of the education system as far as pupils’ knowledge of the two official languages on equal terms is concerned.

    In 1997, all jobs in infant and primary public (state) schools were classified as bilingual when the primary school teaching corps was assigned to the new positions resulting from application of the new law governing the education system (LOGSE).

    The secondary teaching staff agreement of 1999, signed by all trade unions in the education sector, resolved to classify positions in the secondary level of education, though this was not completed until the publication of Order 90/2013.

    Since 2002, every teacher who has entered the education system by means of a public competitive examination has been required to have linguistic competence in Valencian. Decree 62/2002 established that accreditation of linguistic competence in both official languages would be required in order to provide or acquire teaching positions in the non-university public education system. Since then, candidates for public service entrance examinations for the teaching profession need to accredit “sufficient knowledge” of both languages.

    The classification of secondary teaching positions should ensure the continuity of education in Valencian for thousands of primary school pupils entering secondary education. In the last few years, over 90,000 pupils have been able to do so.

    Order 90/2013 classified in Valencian every position: in the primary, secondary and vocational training public education systems; of education inspectors and inspectors serving the education administration; and in public services or units that provide support to schools and the education system.

    However, although every position considered in the Order has been classified since 9th November 2013, this measure will not have any real effect until 1st September 2017.

    The latest data on teaching staff show that most teachers (whether in full-time positions or on supply) possess the linguistic competence they need to satisfy the requirements of the public education system in Valencian. That said, the Valencian Department of Education should make an effort to enable teachers who still do not have the required qualifications in the Valencian language to obtain them.

    Still to be classified are teaching positions in artistic institutions, e.g. elementary conservatories of music, professional and higher conservatories of music and dance, art schools, schools of design and ceramics, and higher schools of dramatic art. It is not possible, therefore, for students who wish to study artistic subjects to continue their education in Valencian. The Valencian government should guarantee education in Valencian for all students in all subjects.

    The education in Valencian in towns of over 35,000 inhabitants

    The population of towns in the Valencian Country with over 35,000 inhabitants represents 44.9% (2,239,215) of the total population of just under 5 million inhabitants (4,980,689 according to the 2015 census). The demographic weight of these towns is both an indication and a symptom of the difficulties faced by the language in establishing itself as a normal channel of knowledge and communication. Moreover, population centres exert a gravitational effect in terms of dynamics and social strategies on the whole of the territory to which they belong.

    If we consider just the infant and sixth form stages of education, i.e. the entry and exit stages of non-university education, we can gain an idea of the language’s evolution as it passes through the education system. Data show that of the 17 Valencian towns with over 35,000 inhabitants, only 6 have more pupils taught in Valencian than in Spanish in infant schools. Two of these are in the province of Castelló (Castelló and Vila–real), three are in the province of València (Alzira, Gandia and Mislata), and one is in the province of Alacant (Dénia). At the sixth form level, there are none. Only one town seems to be resisting this trend – Vila-real, where 46.1% of pupils at this stage of education are taught in Valencian, followed by Sagunt (30.4%).

    In towns with over 35,000 inhabitants, the average percentage of pupils who study in Valencian at infant school is 40.4%. There are 10 towns below this average, five of which are in the province of València (the city of València, Paterna, Burjassot, Torrent and Ontinyent) and 5 of which are in the province of Alacant (the city of Alacant, Elx, Benidorm, Alcoi and Sant Vicent del Raspeig). At the sixth form level, where the overall percentage of pupils in the Valencian Country studying in Valencian is 14%, there are five towns below this average (Alcoi, the city of València, Elx, Torrent and Gandia) and 5 towns with no students studying in Valencian (Alacant, Paterna, Benidorm and Mislata).

    Once again we observe the imbalance between public and private schools in terms of education in Valencian. While in the public sector every town provides education in Valencian, this is not true of the private sector. In the state-sanctioned private sector at the infant level, 9 of the 17 towns studied provide no education in Valencian. Six of these are in the province of València (Sagunt, Paterna, Mislata, Alzira, Burjassot and Ontinyent) and three are in the province of Alacant (Elx, Benidorm and Sant Vicent del Raspeig). It is notable that in Dénia, Gandia and, to a lesser extent, Vila-real, the private sector maintains a level of education in Valencian at the infant level that is comparable to that of the public sector and that is sometimes even higher than in such emblematic towns as the city of València itself.

    At the secondary level, no state-sanctioned private school provides education in Valencian in the towns studied. Not one of them. In a context in which this sector asserts its values in comparison with the public sector, this observation seems indicative of that sector’s level of commitment to a society that supports and finances it.

    The percentage of pupils enrolled at public institutions in the towns studied is 48.4% at the infant level and 11.3% at the sixth form level. In the state-sanctioned private sector, on the other hand, these figures drop to 6.6% and 0%, respectively.

    Also observed is an increase from 2011 in the number of pupils receiving their education in Valencian at the infant level, which indicates that the social demand for education in Valencian is increasing. This demand is thwarted, however, the further the pupils advance through the education system, the further south we look, and the more we move away from the public sector towards the private sector.

    In terms of territory, our analysis of the main cities shows that in Alacant, for example, there is growth but also neglect. The two most important cities in the Valencian Country after the city of València – Alacant and Elx – are located in the south of the Country. In those towns the provision of studies in Valencian is facing a desperate situation.

    As we can see, therefore, the triple imbalance – between the public and the private sector, between territories, and between stages of education – remains intact.

    The constants of analysis can therefore be summarised as follows:

    • There is no grand plan to increase the numbers. Every city has its own percentage. There is no parallelism between the social use of Valencian and the provision of education in the language (e.g. in Alcoi, Ontinyent, Alzira and Dénia).
    • In the latter stages of education, students taking their education in the Valencian language are lost. This is drastically true at the sixth form level.
    • Except in exceptional cases, the private sector does not assume the responsibility it has been given, especially in the big cities.

    The towns and cities of Alacant

    Five of the towns and cities with populations of over 35,000 inhabitants are located in the province of Alacant. These include the cities with the second and third largest populations in the Valencian Country – Alacant and Elx. All five are located in Valencian-speaking areas and, as in almost all of these areas, education in Valencian, with just a token presence at the infant and primary stages of education, is in a desperate situation. At this rate, we are going nowhere and at the sixth form stage, Valencian will become extinct as a language of instruction.

    For opposing reasons we need to highlight the situation in towns like Alcoi and Dénia. Alcoi is one of the more emblematic regions of the Valencian Country when it comes to defending the language but suffers a high rate of “de-Valencianisation” at all stages of education, reaching a figure of just 13.2% of pupils at the sixth form stage who receive their instruction in Valencian. Dénia, which is one of the exceptions to the imbalance between the public and private sectors, maintains a fairly decent level of education in Valencian at the compulsory stages of education but does not escape the rout at the sixth form level, where only 20.3% of students receive instruction in Valencian.

    The towns and cities of Castelló

    Castelló is the province of the Valencian Country with the highest degree of normality. Valencian is the majority language of instruction in cities of over 35,000 inhabitants (Vila-real and Castelló), at least up until the end of compulsory education. However, as in the rest of the Valencian Country, at the sixth form level Spanish once again becomes the prevailing language. While in Vila-real a certain equilibrium is maintained between the two languages, Castelló follows the same path as the other provincial capitals with just a token presence of Valencian as the language of instruction at the sixth form level.

    The towns and cities of València

    The province of València exemplifies like no other the paradoxes highlighted by the absence of a system and the lack of planning regarding the extent of the use of Valencian in education since the implementation of the LUEV almost 35 years ago. In València, the capital of the Valencian Country, we observe a similar extent and trend with regard to the progressive abandonment of the language as in the towns and cities in the south of the Country. The towns of Alzira and Sagunt have excellent levels of instruction in Valencian but Mislata and Gandia, on the other hand, suffer a radical and incomprehensible decline as pupils end their compulsory secondary education and enter sixth form. It appears that the fate of Valencian as a language of instruction in the various territories of the Valencian Country depends largely on the level of commitment and determination of parents, pupils and teachers. In the best of cases, the impetus provided by this commitment and determination reaches as far as the secondary stage of education but again loses much of its strength when it reaches the sixth form stage.

    The situation in València (the capital of the Valencian Country and the mirror in which all the territories in the Country are viewed) is especially lamentable. Here, the ample supply of state-sanctioned private education, which is hardly committed to the language of the Valencian people, is not just a minor factor in this. One manifestation of the narrow range of possibilities for studying in Valencian can be found in the historic city centre, where only one public school provides just one track in the language.

    Assessment of the Vsituatiuon faced by education in Valencian

    In the last few years, instruction in Valencian has continued to increase, albeit slowly. In 2011, 29% of students received their education in Valencian. Five years later, only 38% do. We believe this is due to the weak commitment of the Spanish Popular Party government to extend teaching in Valencian in the education system.

    The government has stubbornly refused to be more transparent with results and the application of the law. Without data, evaluation, consensus, planning or a schedule, the previous administration created a false dilemma and seemed interested in starting senseless conflicts between English and Valencian and between Spanish and Valencian.

    There has been no continuity or foresight. With no short- or long-term objective that is known and shared by the education community and without the planning needed to meet it, we have reached where we are now thanks to the commitment, goodwill and efforts of institutions, families and teachers. This is also true of the predominantly Spanish-speaking regions.

    The increase, which has been slow and imbalanced, runs the risk of stagnating, or even regressing. The number of pupils taught in Valencian is increasing, albeit very slowly: by just 28% (from 10.2% to 38.4%) in the last 20 years.

    The hopes and commitment of so many people – teachers, students, advisors, technicians, town councils, civic associations, trade unions, political parties – and all the effort invested in enabling a significant step forward in the learning and use of Valencian will enter a phase of regression.

    We need an effective plurilingual model that guarantees the dominance on equal terms of the two official languages and the acquisition of a third language. At STEPV we will continue working for the normalisation of Valencian in the education system and in society in general. To achieve it, we believe it is necessary to make teaching programmes in Valencian more generally available and to have means of communication in our language.

    In this Country, a modern society in which plurilingualism is a fact that adds, incorporates and creates employment and economic opportunities, the social and territorial structure must be founded on a language – our own language – while the family language of every citizen is respected. As is demonstrated by the increasing demand for instruction in Valencian, this is a feeling shared by our society.

    We must urge the new government to commit to re-energising the social vitality of the Valencian language in order to redress the current situation. The future of the language is at stake in every field. The normalisation of the language must proceed. We can wait no longer.

    STEPV proposals

    Valencian, the natural and co-official language of the Valencian Country according to the Statute of Autonomy and the Law on the Use and Teaching of Valencian, receives neither the protection to which it is entitled by law nor the comprehensive and sustained institutional impetus to support its extension and use.

    Those who governed with absolute majorities for so many years and who were in charge of upholding and enforcing the law not only failed to encourage the use of Valencian in education and other social spheres but also hampered and hindered its expansion. This led to demands for compliance with the law to be made from all quarters and enforced the commitment of teachers, parents, administrative and service staff, assemblies, school boards and school councils, etc. A part of Valencian society has had to demand on a daily basis that the government respect their rights and uphold the law.

    We are faced with a situation in which the system of public education not only does not act as a guarantor of equal opportunity for pupils but allows pupils to be discriminated against on the basis of language and consolidates a fractured and disjointed system.

    The Department of Education, which is more in favour of the monolingualism (Spanish) of the LUEV than bilingualism (Valencian and Spanish), has proclaimed itself to be a strong defender of plurilingualism and limited itself in practice to allowing the introduction of foreign languages (especially English but also Mandarin Chinese) into the education system. STEPV’s main criticism of the plurilingual “model” introduced by the government is that the introduction of other languages into the education system has come at the expense of Valencian. The starting point for any plurilingual plan applied to our education system must be that pupils in the Valencian Country should first and foremost achieve the objective set by the LUEV: master the Valencian language on equal terms with Spanish. Our main proposals are:

    • To make Valencian the core of the linguistic and academic curriculum and a language of integration and cohesion for the education community; to normalise the use of Valencian in administration and academia as well as in society in general and to extend this normal use of the language to the environment of each institution.
    • To enable pupils and students to acquire a plurilinguistic competence that comprises: an equal and thorough mastery of both co-official languages; functional competence in both foreign languages; and an enriching contact with other languages and cultures that, though not part of the curriculum, are the languages and cultures of various sections of students attending the institution.
    • To accelerate the rate of increase in teaching in Valencian. This requires a review of programmes throughout the entire system along the lines of the IVAQUE (Valencian institute for evaluation and quality in education) evaluations, i.e. that the objective of equality in linguistic competence between the two languages should be achieved via the PEV and PIL programmes; and that the success of the bilingual programmes is the best foundation for achieving plurilingualism.
    • To consolidate and extend instruction in Valencian at the secondary, sixth form and vocational training stages. This requires the regulation of teaching staffs and the linguistic classification of positions. This was already made possible in 1999 by the teaching staff agreement, but that agreement has still not been implemented.
    • To achieve territorial balance: the 44-point difference between Castelló and Alacant in the extent of teaching programmes in Valencian makes it essential to plan objectives that go beyond the voluntary.
    • To achieve a balance between the public and private sectors. The private sector, financed with public money, must assume its obligations, including its demographic and territorial responsibilities. Without state-sanctioned private education, significant progress in urban areas could not be made at this stage.
    • To meet the demand for education in Valencian wherever it arises, especially at the infant stage but also at the compulsory secondary education, sixth form, and vocational training stages, and at university.
    • To initiate a specific plan of action for adult education, official music schools, art education and special education.
Top