STEPV-Iv, FE CCOO PV, FETE UGT PV i Escola Valenciana forcen la negociació d’un model plurilingüe punt per punt
La mobilització de la comunitat educativa aconsegueix aquest canvi de plantejament
Aquest matí ha tingut lloc el grup de treball sobre Plurilingüisme entre els sindicats i l’administració. La Conselleria ha fet un resum de les aportacions que han fet les diferents entitats que van ser consultades per l’administració sobre el decret.
Els sindicats STEPV-Iv, FE CCOO PV i FETE UGT PV i Escola Valenciana (que ha assistit en qualitat d’assessora d’aquests sindicats) valoren positivament la voluntat d’arribar a consensos manifestada per l’administració i l’acceptació d’un calendari de reunions més ampli per a negociar punt per punt el model plurilingüe. Igualment l’administració ha admés la petició de comptar amb un diagnòstic i avaluació actuals de les capacitacions lingüístiques del professorat tant en valencià com en llengües estrangeres i de la marxa dels actuals programes lingüísics. Els sindicats i Escola Valenciana consideren que aquest canvi d’actitud respon al rebuig de la comunitat educativa a l’esborrany del decret plantejat per l’anterior conseller d’Educació i la coincidència i consens en el treball i les propostes traslladades a l’administració.
En les pròximes reunions els sindicats i Escola Valenciana defensaran un model plurilingüe basat en els programes lingüístics actuals i en el predomini del valencià com a llengua vehicular, en tant que llengua minoritzada al País Valencià;la participació de la comunitat educativa, uns bons plans de formació del professorat i recursos per als centres docents; la catalogació lingüística dels llocs de treball en secundària i l’avaluació dels programes lingüístics.
València, 18 de novembre de 2011
JUNTA DE PERSONAL DOCENT NO UNIVERSITARI
DE VALÈNCIA
NOTA DE PRENSA DE LA JUNTA DE PERSONAL
El Plenari de la Junta de Personal de València
aprova una resolució que exigeix la retirada del decret sobre
plurilingüisme
El Plenari es torna a celebrar a la porta de Conselleria
en protesta per la denegació del local
La Junta de Personal Docent no Universitari de València va aprovar el
passat 6 de juny una resolució, entre d’altres (que adjuntem), que
exigeix la retirada de l’esborrany del decret sobre plurilingüisme i en
què s’insta a la Conselleria a negociar un model plurilingüe a
l’ensenyament que respecte l’ensenyament del valencià. Aquest matí, la
Permanent de la Junta de Personal ha acabat de donar forma a les
resolucions i les ha ratificat.
Altres resolucions que s’han aprovat fan referència al rebuig a les
retallades en educació per al curs que ve, l’agilització del pagament de
les despeses de manteniment dels centres, l’ampliació de l’oferta de
Formació Professional, la regulació de la jornada escolar flexible, la
regulació d’un “concurset” per a conciliar la vida laboral i familiar
del professorat, o la dotació de les plantilles adequades per als
Serveis Psicopedagògics Escolars.
D’altra banda, la sessió de la Junta s’ha tornat a celebrar a la porta
de la Conselleria d’Educació en protesta per la negativa a cedir el Saló
d’Actes, on sempre s’han celebrat les sessions.
Recordem que la Conselleria d’Educació va denegar el Saló d’Actes a la
Junta de Personal Docent no Universitària de València (JPDNU) per a les
reunions de la Junta del passat 28 de març i la del 6 de juny. Des de fa
molts anys, les reunions de la Junta de Personal se celebren en aquesta
sala de la Conselleria d’Educació amb total normalitat.
La Junta de Personal considera molt greu aquesta denegació i l’atribueix
a una repressàlia per part de la Conselleria per la tancada en protesta
per les retallades en educació, celebrada en l’últim Plenari de la
Junta, el passat 28 de febrer. És la primera vegada que es dóna una
situació com aquesta, des que existeix la Junta de Personal Docent.
L’argument que continua esgrimint la Conselleria és que la sala està
ocupada. Tanmateix, no han atés les peticions de la Permanent de la
Junta de reunir-se per a buscar una alternativa que facilite la
celebració de la reunió.
La Junta de Personal considera inadmissible aquesta actitud antisindical
de la Conselleria d’Educació que està obstaculitzant el dret a reunió
reconegut en la Llei Orgànica de Llibertat Sindical (LOLS) i incomplint
la seua obligació de facilitar a l’òrgan de representació del
professorat les seues tasques. Cal recordar que la Junta de Personal
representa més de 25.000 docents de la província de València i està
formada pels cinc sindicats que han obtingut representació en les
passades eleccions sindicals del passat 2 de desembre (STEPV, CCOO,
CSI·F, ANPE i UGT)
Mai abans s’havia produït una agressió a la institució que representa el
conjunt dels docents de València -la Junta de Personal- fixada en lleis
com la LOLS, l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic o la Llei d’Òrgans de
Representació del Personal al Servei de les Administracions Públiques.
21/06/2011
ENSENYAMENT EN
VALENCIÀ
STEPV dóna suport a les
mobilitzacions que es convoquen pel manteniment de les línies en
valencià
En la Mesa
Tècnica, el Sindicat ha rebutjat les instruccions d’inici de curs perquè
donen cobertura a les retallades en educació
Aquest matí s’han concentrat els sindicats STEPV,
CCOO i UGT a la porta de la Conselleria en rebuig a les retallades en
educació, aprofitant la negociació en Mesa Tècnica de les instruccions
d’inici de curs d’infantil i primària, secundària i FP (adjuntem foto).
STEPV considera, a més, que l’anunci del conseller de
suprimir les línies en valencià, a més d’incrementar les retallades de
professorat, suposa l’atac més greu a l’ensenyament en valencià des que
governa el PP. En l’Informe sobre la situació de l’ensenyament en
valencià 2011, publicat pel Sindicat, ja es denuncia el canvi de
política del govern popular en aquest sentit, que ha passat
d’entrebancar l’extensió del valencià a una política d’involució en
modificar, per primera vegada, la normativa que regula els programes
lingüístics (modificació dels PIP i creació d’una xarxa de centres
plurilingües). La decisió de suprimir les línies en valencià és una
passa més en aquesta lògica involucionista.
STEPV ja va mostrar ahir el seu rebuig a l’anunci del
conseller i treballarà per a impedir que el decret anunciat s’aplique.
En eixe sentit, donarà suport a les mobilitzacions que es convocaran
pròximament i instarà al professorat i a la comunitat educativa a
manifestar la seua oposició a aquesta mesura.
D’altra banda, el Sindicat ha rebutjat les
instruccions d’inici de curs d’infantil i primària, secundària i FP
perquè donen cobertura a les retallades en educació, ja que es basen en
l’ordre de plantilles de secundària i FP, imposada per la Conselleria
aquest curs i rebutjada pels sindicats per a configurar les plantilles
de Secundària i FP. Com ja vam denunciar en el seu moment, l’ordre de
plantilles dóna cobertura legal a les retallades de professorat que ha
aplicat la Conselleria aquest curs i que s’incrementaran encara més el
curs que ve.
En eixe sentit, STEPV ha demanat la restitució de les
plantilles de Secundària i FP, la recuperació de les unitats i dels
programes necessaris en els centres, el respecte a les línies en
valencià i la regulació del model de jornada per als centres d’infantil
i primària i la dotació en aquests centres de personal d’administració.
31 de maig de 2011
CANVI
DEL MODEL LINGÜÍSTIC
STEPV s'oposa al model
lingüistic que planteja Font de Mora a l'ensenyament
El Sindicat planteja un model basat en
l’ensenyament en valencià, que garanteix l’adquisició de llengües
El Conseller d’Educació, Alejandro Font de Mora, ha
anunciat que estan treballant en un esborrany de decret que planteja un
canvi del model de programes lingüístics en ensenyament per al curs
2012/13.
El model que planteja, pel que STEPV ha pogut saber
ja que desconeixem el contingut de l’esborrany, és el mateix que ha
aplicat Galícia i que ha comptat amb el rebuig de la comunitat educativa
gallega. Segons aquest model, s’impartirien les matèries en tres
llengües, en una determinada proporció. STEPV rebutja aquest model
plantejat pel conseller en funcions perquè dóna per suposat que el
valencià està en les mateixes condicions d’igualtat que el castellà,
cosa que no és certa, tal i com ve denunciant any rere any STEPV en els
informes sobre la situació del valencià a l’ensenyament.
L’aplicació d’un model plurilingüe
necessita que l'aprenentatge de totes tres llengües siga introduït amb
criteris educatius, segons allò que la psicolingüística diu sobre
l'aprenentatge de les llengües: immersió en les llengües minoritzades,
assoliment de la lectoescriptura primer en una de les llengües
minoritzades i després en la resta. L'aprenentatge de diverses llengües
ha de descansar sobre fonaments científics i no pas ideològics, i menys
encara sobre prejudicis.
Per al Sindicat, el model proposat per Font de Mora
no garanteix el compliment de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià ni
dels decrets curriculars de primària i secundària en el que es refereix
a l’adquisició de les mateixes competències lingüístiques en valencià i
en castellà.
També és aventurat fer una proposta d’un nou model
lingüístic sense haver fet ni donat a conéixer una avaluació prèvia del
funcionament dels programes lingüístics actualment vigents tot
posant-los en relació amb els objectius de l’adquisició de llengües.
En eixe sentit, els únics informes coneguts de la
pròpia Conselleria són de fa anys i posen de manifest que els programes
que tenen el valencià com a base (PEV i PIL) han complit aquests
objectius, tant en adquisició de les llengües oficials, com d’altres
llengües.
Per tot això, STEPV considera que cal estendre al
conjunt del sistema educatiu els programes d’ensenyament en valencià,
sobre els quals s’hauria de construir un model d’ensenyament plurilingüe,
d'una manera assenyada i planificada.
30 de maig de 2011
Jornada formativa sobre la
Xarxa d'Escoles de Qualitat
El
teu centre està interessat en participar a la Xarxa de Centres de
Qualitat? El proper 1 de juny Escola Valenciana convoca una jornada
informativa a Benissa (la Marina Alta). La Xarxa pretén fomentar
estàndards de qualitat a través de la col·laboració entre centres
valencians. Plurilingüisme, sostenibilitat, interculturalitat, educació
en valors, gestió democràtica i noves tecnologies són els pilars sobre
els que pretén començar a edificar-se aquest projecte compartit
L'1 de juny és la data triada per Escola Valenciana per donar el primer
pas cap a la creació d'ENXARXA'T, la Xarxa de Centres Educatius de
Qualitat. Una proposta que estarà ja a ple rendiment el mes de setembre
i que pretén ser el gran referent de participació i qualitat educativa
de les escoles valencianes. "Hem de tornar a la base, unir esforços, hem
de protestar davant la inoperància de les institucions però també donar
passos endavant", han destacat des de l'entitat.
La Xarxa pretén fomentar estàndards de qualitat a través de la
col·laboració entre centres valencians. Plurilingüisme, sostenibilitat,
interculturalitat, educació en valors, gestió democràtica i noves
tecnologies són els pilars sobre els que pretén començar a edificar-se
aquest projecte compartit. De moment Escola Valenciana ha proposat a dos
centres per comarca de participar en el projecte, encara que la proposta
està oberta a tots els centres educatius.
ENXARXA'T anirà lligada a l'organització del V congrés d'Escola
Valenciana, que es preveu celebrar el curs que ve i intentarà assolir
els punts claus per potenciar la qualitat educativa. Una visió que va
molt més enllà del plurilingüisme.
Una doble estratègia davant la Xarxa de Centres Plurilingües de la
Conselleria d'Educació: suspensió cautelar i protesta activa
El dia que conclou el termini d'inscripció a la nova xarxa de centres
plurilingües de la Conselleria d'Educació Escola Valenciana ha fet una
doble interpretació.
D'una banda, continua criticant la voluntat de la Conselleria de
suprimir el valencià utilitzant l'anglés quan "està demostradíssim que
els alumnes que estudien en les línies en valencià tenen més domini de
valencià, castellà i anglés". En aquest sentit, Escola Valenciana ha
destacat que darrere del canvi del model lingüístic de Conselleria està
la greu situació econòmica del govern Camps: "no poden pagar el sistema
de qualitat de les línies en valencià i crearan un sistema de mínims".
També ha destacat Escola Valenciana que la xarxa persegueix
traspassar inversió de l'escola pública a la concertada i privada i ha
animat el conseller Font de Mora a fer públics el nombre de centres no
públics que rebran fons de la Conselleria amb aquest projecte.
En aquest sentit, Escola Valenciana ha anunciat, a més, que
presentarà un recurs legal contra la Xarxa de Centres Plurilingües que
inclourà una suspensió cautelar per al curs que ve. De moment, l'entitat
ha anunciat que dimarts farà públic el recurs i les seues
característiques.
Però l'entitat està disposada també a influir en la xarxa des de dins.
De moment ha animat a diversos centres a presentar-se, elaborant una
estratègia legal que permet estar dins la Xarxa sense suprimir la
immersió lingüística, és més, permet estar dins la xarxa aplicant el Pla
per l'Escola Plurlingüe d'Escola Valenciana. És a dir, permet obtenir
recursos econòmics mantenint un model lingüístic de qualitat. Segons
l'entitat, la Conselleria ha elaborat el pla de forma precipitada,
copiant i pegant, i això implica un munt d'inconcrecions. "Volem estar
en tots els fronts, també des de dins anem a influir", han assegurat.
Centres
plurilingües
STEPV estudia recórrer l’ordre de creació de la
xarxa de centres plurilingües
El Sindicat ha
posat en marxa una campanya en els centres docents per advertir dels
perjudicis de l’ordre a l’ensenyament en valencià
Divendres passat es va publicar en el DOCV l’ordre
que regula la xarxa de centres plurilingües. STEPV va
criticar aquesta ordre en les meses de negociació, entre altres coses,
perquè margina l’ensenyament en valencià (no té en compte els programes
lingüístics que s’apliquen en els centres) i perquè permet a l’alumnat a
examinar-se en en qualsevol llengua oficial. A més, amb aquesta ordre es
perd una nova oportunitat per a consensuar amb la comunitat educativa un
model d’ensenyament plurilingüe per a estendre’l a tot l’alumnat i no
només a aquells centres que s’acullen a la xarxa.
La xarxa de centres plurilingües, tal i com està
dissenyada, desvirtua els programes lingüístics que s’apliquen des de fa
anys i no garanteix en absolut l’objectiu d’adquirir les mateixes
competències lingüístiques en les dues llengües oficials, com assenyala
la Llei d’Ús i Ensenyament en Valencià.
Per tot això, el Sindicat està estudiant presentar un
recurs contra l’ordre perquè altera el disseny dels programes
lingüístics dels centres que ni tan sol té en compte.
A més d’aquesta ordre, s’ha d’afegir la modificació
dels programes d’incorporació progressiva que consisteix en limitar les
matèries que s’imparteixen en valencià a l’assignatura de valencià i,
com a màxim, a una altra, quan fins ara es poden estendre a més
matèries.
El Sindicat també critica que l’administració ha
posat molts impediments aquests darrers cursos per a l’extensió dels
programes lingüístics en valencià als centres que ho han sol·licitat.
Davant de totes aquestes agressions a l’ensenyament
en valencià, STEPV ha posat en marxa una campanya en els centres docents
sota el lema “El valencià és de llei. Que no et (re)tallen la llengua”,
en què s’explica les conseqüències d’aquestes noves normatives i demana
als claustres i els consells escolars que es posicionen contra la
modificació dels PIPs i pel consens en el disseny d’un model
d’ensenyament plurilingüe al País Valencià. Els materials de la campanya
són un tríptic explicatiu i un Allioli sobre la situació de
l’ensenyament en valencià arran de l’informe elaborat pel Sindicat i
presentat recentment a l’opinió pública.
Material de la campanya
“El valencià és de llei. Que no et (re)tallen la llengua”
La Plataforma per la Llengua País Valencià ha
presentat
un document amb 32 propostes de compromís
sobre temes lingüístics als diferents partits polítics que concorren a
les eleccions del pròxim 22 de maig al Govern de la Generalitat. Les 32
propostes inclouen tot un seguit d'iniciatives per potenciar la llengua
en àmbits com el socioeconòmic, l'acollida lingüística, el cinema, els
mitjans de comunicació o la toponímia.
L'organització pretén que els diferents partits es comprometen
públicament a treballar per normalitzar l'ús de la llengua al País
Valencià a partir del 22 de maig, tant si després dels comicis tenen
responsabilitats de govern com si estan a l'oposició.
La plataforma, que matisa que no ha volgut confeccionar un “programa
absolutament tancat i definitiu”, proposa, entre altres mesures,
iniciatives legislatives per reforçar la unitat lingüística; la creació
d'oficines de garanties lingüístiques públiques; la presència de
l'etiquetatge en valencià a tots els productes que es distribuïsquen al
país; la vigilància de la toponímia en la xarxa de carreteres; o el
desenvolupament de l'Estatut “al màxim” pel que fa al reconeixement i
extensió de la llengua.
Escola
Valenciana dóna el tret d'eixida a les Trobades 2011
L'INFORMATIU, 30/03/2011.
Al voltant de 220.000 persones assistiran enguany a alguna de les prop
de 20 festes per la llengua que, amb el lema “El valor del valencià”, es
realitzaran arreu de la Comunitat. Així ho anunciaven els seus
promotors, Escola Valenciana, en un acte a la ciutat de València, on
este dissabte una cercavila i un espectacular concert serviran de
primera demostració de la força i seguiment de l'ensenyament en la
nostra llengua.
“Enric Valor ens va ensenyar que cap poble del món pot contemplar,
impassible, com la part més important de la seua essència, la llengua,
cau en l'oblit, víctima de l'apatia dels seus parlants”. Per esta raó
“cal seguir empenyent el valencià a l'escola, ara més que mai, però
també cal fer-ho al carrer i a tots els àmbits de la nostra societat”.
D'esta manera explicava Vicent Moreno, president d'Escola Valenciana, el
perquè del lema triat per a les trobades d'enguany, que ahir presentava
a València amb el suport de bona part —que no totes— de les associacions
polítiques i culturals de les nostres terres.
El valor del valencià és el títol de les Trobades d'Escoles en Valencià
2011, dedicades a Enric Valor en el centenari del seu naixement, a les
quals l'entitat cívica preveu que acudisquen més de 220.000 persones a
partir de la primera cita, que tindrà lloc este mateix diumenge a
Sagunt, i que es reproduiran per tots els indrets de la Comunitat
Valenciana en 17 ocasions fins al proper 4 de juny, més una d'especial
Barcelona el 30 d'abril.
En l'acte, el president d'Escola Valenciana ha remarcat la importància
de les Trobades d'enguany en un moment clau per l'ensenyament en
valencià. “Els programes d'ensenyament en valencià es veuen amenaçats
per les intencions de la Conselleria d'Educació d'implantar un sistema
en el qual el valencià quedarà arraconat”, ha avisat Vicent Moreno. “Per
a nosaltres, les persones del sector educatiu, és incomprensible aquesta
intenció, més encara quan els programes d'immersió en valencià són els
que millors resultats donen en les matèries lingüístiques, tant en
anglés com en castellà i en valencià. El valencià és la garantia del
plurilingüisme, és la porta a les llengües estrangeres i per tant és la
porta a les oportunitats”.
La cercavila de dissabte eixirà del Parterre de València a les 19.30
hores i finalitzarà al camp de futbol de Benimaclet, on hi haurà un dels
concerts més importants de la Gira d'enguany, amb les actuacions de La
Gossa Sorda i Obrint Pas
Per a Vicent Moreno, la supressió dels programes d'ensenyament en
valencià tindrà dues conseqüències: “Per una banda, la qualitat de
l'ensenyament plurilingüe es veurà seriosament afectada, cosa que vol
dir que l'alumnat no aprendrà satisfactòriament les dues llengües
oficials i una llengua estrangera, i per altra banda es condemna el
valencià a l'ostracisme educatiu i les conseqüències en coneixement i ús
de la nostra llengua seran irreversibles. Per Escola Valenciana,
qualsevol atac als programes d'ensenyament en valencià és un atac al
futur del valencià”.
En este context, el president d'Escola Valenciana ha fet una crida a la
participació massiva a les Trobades per defensar l'educació en valencià.
“Cal que les trobades d'enguany siguen un gran sí a l'ensenyament en
valencià, un gran sí al valencià, un sí rotund que s'escolte a tots els
racons del país. Les Trobades han estat un fonament per a l'establiment
d'un sistema educatiu en valencià, i ara seran un fonament per evitar el
desmantellament del sistema educatiu públic en valencià”.
El
2 d'abril, Cercavila i concert al cap i casal
Un dia abans de l'inici de les Trobades, este mateix dissabte, 2
d'abril, Escola Valenciana ha convocat una cercavila per l'ensenyament
en valencià per reivindicar el model d'èxit de l'escola en valencià
davant de les amenaces que rep actualment. La cercavila tindrà un marcat
caràcter festiu i reivindicatiu i estarà amenitzada amb una carrossa
soundsystem, gegants i cabets, dolçaines i tabals i altres sorpreses. La
cercavila eixirà del Parterre de València a les 19.30 hores i
finalitzarà al camp de futbol de Benimaclet, on hi haurà un dels
concerts més importants de la Gira d'enguany, amb les actuacions de La
Gossa Sorda i Obrint Pas, que presentarà el seu nou disc Coratge.
I és que amb les Trobades torna també La Gira, organitzada per
Reviscola, i que serveix per impulsar el valencià a altres àmbits
socials, com la música, i que es tradueix en una vintena de concerts de
grups en valencià arreu de les comarques, coincidint pràcticament amb
cadascuna de les Trobades. Les d'enguany se celebraran a Alacant,
Sagunt, Moixent, Senija, Llombai, Burjassot, Santa Pola, Novelda, Eliana,
Xixona, Universitat Jaume I, Atzeneta, Silla, València (Benifaraig-Borbotó-Carpesa-Poblenou),
Barcelona, Xeresa, Vilafranca, Ibi i Relleu.
Ensenyament
en valencià i plurilingüisme
STEPV i Escola Valenciana reclamen l’extensió de
l’ensenyament en valencià i un model plurilingüe que no margine la
llengua pròpia
Les avaluacions de la pròpia
Conselleria avalen els programes d’ensenyament en valencià com els més
idonis per a l’adquisició de llengües
STEPV i Escola Valenciana s’han reunit per analitzar
la situació de l’ensenyament en valencià. Aquesta reunió és fruit de la
roda de contactes que STEPV està realitzant amb diverses entitats,
partits polítics i institucions per a presentar l’Informe sobre
l’ensenyament en valencià 2011 que ha fet públic el Sindicat recentment
en roda de premsa.
Recordem que l’informe denunciava la política
lingüística de la Conselleria d’Educació, que havia passat d’entrebancar
l’avanç de l’ensenyament en valencià a practicar una política regressiva
amb modificacions normatives que frenaran encara més el desenvolupament
de la Llei d’Ús i Ensenyament en Valencià.
A més de l’informe, en la reunió també s’ha tractat
la proposta d’Escola Valenciana i la Unitat d’Ensenyament Multilingüe
(UEM) sobre el model d’ensenyament plurilingüe que cal al País Valencià,
presentat recentment.
Les dues entitats han coincidit en assenyalar que els
dos treballs són complementaris, ja que l’informe de STEPV assenyala la
situació present de l’ensenyament en valencià i la proposta de model
plurilingüe d’Escola Valenciana i la UEM marca el camí de futur a partir
d’aquesta realitat.
En eixe sentit, les dues entitats s’han compromés a
continuar treballant conjuntament en aquelles campanyes i propostes que
caminen cap a l’extensió de l’ensenyament en valencià i la introducció
seriosa i planificada d’una llengua estrangera en el sistema educatiu.
Així mateix, les dues entitats exigeixen a la
Conselleria d’Educació que no entrebanque l’extensió dels Programes
d’Ensenyament en Valencià (PEV) i dels Programes d’Immersió Lingüística
(PIL) en aquells centres que ho sol·liciten. També reclamen a
l’administració que reconsidere les modificacions normatives que pretén
introduir el curs que ve amb la modificació dels Programes
d’Incorporació Progressiva (que limiten la impartició en valencià a una
única matèria) i que negocie un model d’ensenyament plurilingüe que no
margine el valencià i que es base en els programes PEV i PIL que han
demostrat millors resultats en l’adquisició de les llengües oficials i
d’una llengua estrangera, d’acord amb les avaluacions de l’Institut
Valencià d’Avaluació i Qualitat Educativa, que depén de la pròpia
Conselleria d’Educació.
Adjuntem foto de la reunió: Vicent Moreno i Àngel
Martí, president i gerent d’Escola Valenciana, respectivament, i Rosa
Roig i Vicent Esteve, responsables de l’Informe sobre l’Ensenyament en
Valencià de STEPV.
23 de març de 2011
STEPV
exigeix el compliment de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià
A l’entrebanc en l’extensió de
l’ensenyament en valencià se suma ara una política regressiva que
margina la llengua pròpia
STEPV ha presentat avui en roda de premsa l’Informe
sobre l’ensenyament en valencià 2011 (que adjuntem), que
enguany du per títol Informe sobre l’ensenyament en valencià: de
l’entrebanc a la involució, que des de l’any 1999 publica amb
regularitat. Un dels objectius de l’informe és combatre l’opacitat amb
que l’administració valenciana tracta aquest tema: nmo es coneix ni un
sol informe, ni una sola valoració rigorosa i completa, ni una sola
avaluació de la conselleria d’Educació sobre el valencià en
l’ensenyament.
Les conclusions a què arriba l’informe no han variat respecte d’altres
anys. Es continua constatant un lent desplegament de la Llei d’Ús i
Ensenyament del Valencià (LUEV). Trenta anys després de ser aprovada per
unanimitat en les Corts Valencianes, només un 29% de l’alumnat rep
l’ensenyament en valencià, malgrat el creixement de la demanda.
Denunciem també, en cada informe, el desequilibri amb què s’aplica
(territorial, per titularitat pública o privada i per etapes
educatives). La novetat d’enguany, i allò que justifica el títol de
l’edició 2011 de l’informe, és el canvi d’actitud de la Conselleria
d’Educació cap a l’ensenyament en valencià: modificacions de la
normativa de desplegament de la LUEV, creació d’una xarxa de centres
pretesament plurilingües a costa del valencià, amenaces de fer
desaparéixer els programes lingüístics, retallades de les partides
pressupostàries per ajudes al valencià, reducció del nombre d’assessors
i assessores de valencià, etc.
La Llei d’Ús i Ensenyament en Valencià marca com a objectiu que
l’alumnat ha d’acabar l’ensenyament obligatori amb les mateixes
competències en valencià i en castellà. Els programes d’ensenyament en
valencià (PEV i PIL) garanteixen aquest objectiu, d’acord amb les
avaluacions de la pròpia Conselleria d’Educació que no fa públiques.
L’ensenyament en valencià creix, però ho fa molt lentament, poc més d’un
1% anual. I no és per falta de demanda.
Continua la fragmentació entre etapes educatives: mentre que un 35’9% de
l’alumnat en infantil s’acull a programes PEV/PIL, un 33’3% ho fa en
primària, només un 27’3% pot continuar fent-ho en ESO. En batxillerat,
un 18% en tindrà la sort i un 4’6% en formació professional.
I l’escletxa de l’oferta d’ensenyament en valencià entre la xarxa
pública i la privada continua sense reduir-se: el 93’09% de l’alumnat
escolaritzat en valencià ho fa en centres públics mentre que només un
6’32% ho fa en la privada concertada, i un 0’59% en la privada.
També es manté el desequilibri entre territoris: si 3 alumnes de cada 10
s’escolaritzen en valencià, ens trobem que quasi 2 ho fan a Castelló.
L’alumnat escolaritzat a Castelló només són 90.641, mentre que València
escolaritza 397.802 i Alacant 276.529. Els 55.000 que enguany
s’escolaritzen en valencià a Castelló, si bé representen un percentatge
alt, no deixen de ser ben poca cosa davant dels més de 500.000 de la
resta del territori que ho fan en castellà.
En resum, aprendre en valencià és cosa, bàsicament, dels xiquets i
xiquetes d’infantil, que assistisquen a l’escola pública i si viuen en
el territori de Castelló. Com més al sud, menys valencià, com més edat,
menys valencià. Com més escola concertada, pagada amb els diners de
totes i tots, menys valencià.
Quasi dues generacions d’alumnat han passat pel sistema educatiu sense
que la LUEV s’haja aplicat en tota la seua extensió. Amb dificultat
trobaríem una persona que s’haja pogut escolaritzar en valencià des dels
3 anys fins acabar un cicle formatiu o una carrera universitària. Tanta
demora en aconseguir uns objectius és una oposició d’amagat a la
llengua. Hem de reclamar que el valencià és de llei, i que la llei s’ha
de complir.
11 de març de 2011
STEPV
presenta l’Informe sobre l’ensenyament en valencià 2011
STEPV presenta
en roda de premsa l’Informe sobre l’ensenyament en valencià,
corresponent a l’edició de 2011. Serà demà divendres 11 de març, a
les 12h en la seu del Sindicat a València (c/Juan de Mena, 18-baix).
L’informe
d’enguany conté l’anàlisi de les dades
relatives a la situació de l’ensenyament en valencià i les propostes del
Sindicat, a més d’un informe detallat de les poblacions de més de 30.000
habitants, que representen quasi la meitat de la població valenciana.
També inclou una valoració de la política lingüística del govern
valencià en l’àmbit de l’ensenyament, especialment després de
l’aprovació de les modificacions dels programes d’incorporació
progressiva i de la pretensió de crear una xarxa de centres plurilingües
que marginen el valencià.
En eixe sentit, l’informe d’enguany du per títol Informe sobre l’ensenyament en valencià: de l’entrebanc a la
involució, ja que el Sindicat constata amb preocupació les
maniobres de la Conselleria d’Educació per a reduir la implantació i
extensió de l’ensenyament en valencià.
10 de març
de 2011
La
nova ordre sobre centres plurilingües no respecta els objectius de la
legislació vigent
STEPV
tornarà a demanar-ne la retirada dilluns que ve en la
Mesa Sectorial
Dilluns que ve es tractarà en Mesa Sectorial l’esborrany d’ordre que
estableix la xarxa de centres plurilingües que ja va passar per Mesa
Tècnica el 17 de febrer i que STEPV va rebutjar perquè no respon
realment al que hauria de ser un model plurilingüe i margina
l’ensenyament en valencià.
Tal com planteja l’ordre, els centres que s’acullen a la xarxa podran
ofertar una o més matèries no lingüístiques en una llengua estrangera,
preferentment en anglés. Però per a res té en compte el projecte
lingüístic del centre ni els programes lingüístics que aplica i dóna a
entendre que el castellà i el valencià es troben en igualtat de
condicions quant a la normalització i ús social al País Valencià, fet
que, òbviament, no es correspon a la realitat.
L’ordre permet, a més, que l’alumnat puga realitzar les proves
d’avaluació en qualsevol llengua oficial, mesura antipedagògica que
trenca el funcionament dels programes lingüístics en vigor, i premiarà
als centres i al professorat acollit a la xarxa de centres plurilingües,
amb la qual cosa crea una segregació de centres dins d’un mateix sistema
educatiu.
En contextos lingüístics com el valencià, on hi ha un desequilibri
manifest entre la situació social de cada llengua, no serveixen per a
res els plantejaments basats en un tractament equilibrat. L'única manera
d’aconseguir els objectius educatius determinats per la normativa legal
(igualitaris per a castellà i valencià, però diferents per a les
llengües extrangeres) és donar un tractament preferent a la llengua
minoritzada, com ho han demostrat experiències en altres països amb
situacions lingüístiques similars.
Això significa que el valencià ha de ser l'eix central de qualsevol
projecte plurilingüe i s'ha d'aprofitar tot el cabal d'experiències ben
positives que tenim a casa nostra. Els estudis de la Conselleria sobre
els programes lingüístics, que només va fer públics una vegada fa anys,
demostren que el PEBE (Programa Educactiu Bilingüe Enriquit) és un bon
punt de partida, i que els resultats del PEV (Programa d’Ensenyament en
Valencià) i PIL (Programa d’Incorporació Lingüística) demostren que són
efectius i que l’alumnat obté millors resultats en totes les matèries en
comparació amb l’alumnat que cursa el PIP (Porgrama d’Incorporació
Progressiva), que és un programa feble, de mínims, i no obté resultats
òptims. El PIP és el programa que cursa la majoria de l’alumnat valencià
(el 71%, 542.736 alumnes) i ha estat recentment retallat per impedir que
el valencià puga ampliar-se a noves matèries.
Un bon programa plurilingüe hauria de tindre en compte tot això, així
com un pla de formació del professorat, una bona planificació quant a la
introducció d’una llengua estrangera i un tractament integrat de
llengües en el currículum, tal i com ha plantejat aquest matí Vicent
Pascual, en la presentació del seu treball L’escola valenciana. Un model
d’educació plurilingüe i intercultural per al sistema educatiu valencià,
organitzat per la Unitat per a l’educació multilingüe i per Escola
Valenciana aquest matí a la Universitat de València.
Res de tot això es contempla en l’ordre que proposa la Conselleria,
sinó més bé al contrari. Amb aquesta proposta, la Conselleria nega els
objectius formulats en l'àmbit estatal (igualtat d'objectius), autonòmic
(potenciació de la llengua pròpia, el valencià) i europeu (partir sempre
de la llengua pròpia en el plurilingüisme); margina la major part de
l'alumnat perquè segrega els centres entre plurilingües i no
plurilingües; minimitza la presència del valencià en el currículum; i
carrega sobre el professorat tot el disseny i l'esforç de l'aplicació.
Per tot això, STEPV tornarà a demanar la retirada de l’ordre sobre la
creació de centres plurilingües i demanarà encetar un debat seriós i que
contemple els beneficis que ha aportat l’ensenyament en valencià a
l’alumnat i al sistema educatiu per tal de construir un model
d’ensenyament plurilingüe i intercultural eficaç i que complisca els
objectius marcats pel Consell d’Europa i per la pròpia legislació
autonòmica quant al coneixement de les llengües oficials i estrangeres.
Escola
Valenciana i el model educatiu
Pica'm, 25/02/2011
Quins han de ser els objectius del model valencià d’educació
plurilingüe i intercultural? Com s’ha d’organitzar la vehiculació de les
llengües entre les àrees del currículum? Quins han de ser els paràmetres
de formació del professorat? Quins mecanismes d’avaluació hem d’aplicar?
Quin és el paper de pares i mares? Aquestes són algunes de les preguntes
a què pretén donar resposta el document marc: L’escola valenciana, un
model d’educació plurilingüe i intercultural per al sistema educatiu
valencià.
Aquest document, elaborat per la Unitat per l’Educació Multilingüe,
es presentarà demà dissabte a l’Aula Magna de la Universitat de València,
en un acte amb la presència de les universitats públiques valencianes,
sindicats, partits polítics i institucions públiques i privades.
Els encarregats de presentar el document són el director de la Unitat
per l’Educació Multilingüe, Vicent Brotons; el portaveu de la Comissió
d’Educació d’Escola Valenciana, Jaume Fullana; i l’autor del document,
l’especialista en educació multilingüe Vicent Pascual.
La presentació arriba després de mesos de reunions d’Escola
Valenciana amb la comunitat educativa i agents socials, en un intent de
fer partíceps el màxim d’agents possibles d’un nou consens educatiu. El
projecte incideix especialment en la necessitat d’aprofundir en les
competències bilingües de l’alumnat (valencià i castellà) i introduir
elements d’eficiència en l’aprenentatge d’una llengua estrangera. La
iniciativa es construeix a partir dels pilars del consens, la concreció
i l’aplicació genèrica i efectiva a tots els centres educatius.
Algunes institucions i entitats que han confirmat assistència a la
presentació són l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, el Consell Valencià
de Cultura, les cinc univeristats públiques valencianes, Intersindical,
CCOO, UGT, CSIF, ANPE, Confederació Gonçal Anaya, Moviments de Renovació
Pedagògica, Associació de Directors de Secundària, PSPV-PSOE, EUPV,
Bloc, IPV, ERPV, diferents directors de centres educatius, les
coordinadores comarcals d’Escola Valenciana i altres representants
d’associacions i empreses de diferents sectors culturals i educatius del
País Valencià.
Mor
Josep Iborra
Xavier Tro. Pica'm, 24/02/2011
Aquest matí a primera hora, una telefonada del benvolgut i admirat
escriptor benisser Bernat Capó em donava la mala noticia, el seu
benvolut amic Josep Iborra i Martínez, nascut a Benissa l’any 1929,
havia faltat.
Josep Iborra, llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres per la
Universitat de València i Doctor en filologia romànica, havia exercit
com a professor de Secundària, des d’on va promoure la llengua i la
cultura valencianes, i posteriorment va codirigir l’Institut de Ciències
de l’Educació de la Universitat de València, i va ser membre del Servei
de Normalització Lingüística de la mateixa universitat.
Tanmateix, el que li va valdre un reconeixement en el món de les lletres
va ser la seva tasca com assagista, conferenciant i prologuista. Entre
els títols publicats destaquen, en narrativa, Paràboles i prou (1955), i
en assaig, Fuster portàtil (1982),Trinxera literària (1995) i Inflexions
(2005). A més, col·laborava habitualment en publicacions periòdiques com
ara Serra d’Or, L’Espill, Saó, El Temps, Reduccions, Caràcters i Revista
de Catalunya, i era soci d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua
Catalana.
La important carrera docent i literària de Josep Iborra (Benissa, 1929 –
València 2011) se li van reconèixer a Benissa, de manera que tant
l’antic Institut de Batxillerat com l’actual Institut d’Educació
Secundària duen el seu nom des del 24 de novembre de 1986, fruït d’un
acord unànime de tots els grups polítics que conformaven l’Ajuntament de
Benissa en aquells moments. Cal recordar també que només fa uns mesos,
concretament el 21 de juny de l’any passat, aprofitant l’anunci de les
activitats commemoratives del XXV aniversari d’aquest institut,
col·locarem una placa de record amb la seua foto i la seua biografia per
a que els joves estudiants benissers conegueren la cara i el que havia
fet, molt i bo, un dels prohoms de les nostres lletres. Benisser com
ells i que tot i que feia molt de temps vivia a València sempre ha
tingut en el record al nostre poble.
El sepeli tindrà lloc demà a les 15:00 hores a la ciutat de València,
evidentment part de la corporació municipal i sens dubte aquest regidor
que escriu aquest article estarem presents.
Declaració pública d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV)
València, 18/02/2011
Reunida la Junta Directiva d’Acció Cultural del País Valencià el dijous
17 de febrer del 2011, ha pres la decisió de cessar les emissions de TV3
al País Valencià. Això és provocat per les renovades amenaces de noves
multes del govern valencià. La nostra entitat ja ha pagat una primera
multa de 126.943,9 euros i ara ha de fer efectives dues multes més que
sumen 600.000 euros. La data límit per a fer-ho és el 20 de març, si no
volem que s’inicie el procés de constrenyiment i embargament de comptes
corrents, ajudes i propietats, com l’Octubre Centre de Cultura
Contemporània. Ara, a més, se’ns amenaça amb noves multes que
significarien 120.000 euros més cada mes.
Davant aquesta decisió, Acció Cultural considera:
Primer. Aquesta campanya de persecució contra Acció Cultural és obra del
Molt Honorable Senyor Francisco Camps, president de la Generalitat
Valenciana.
Un dels motius fonamentals és utilitzar el tancament de TV3 com a
pantalla de les greus acusacions que pesen sobre la seua persona com a
encausat en el cas Gurtel.
Segon. Aquesta persecució contra Acció Cultural per part del Sr.
Francisco Camps va contra l’esperit de tota la normativa europea.
Tots els tractats internacionals garanteixen la llibertat de circulació
dels productes àudio-visuals. Així s’evita que les fronteres polítiques
i administratives siguen un obstacle per a la promoció de la diversitat
lingüística i cultural europea.
Tercer. El Sr. Francico Camps ha modificat arbitràriament i expressament
la legislació valenciana per a poder forçar al tancament de TV3.
Ha arribat a l’extrem d’impulsar una modificació de llei, amb la nostra
entitat com a únic objectiu i destinatari: es tracta de la modificació
de la Llei 1/2006 de la Generalitat, del Sector Audiovisual, per la Llei
16/2010, del 27 de desembre, de Mesures Fiscals, de Gestió
Administrativa i Financera i d’Organització de la Generalitat.
Subratllem que encara no han passat dos mesos de la modificació de la
llei.
Quart. El Sr. Francisco Camps sap que sí que ha existit la reciprocitat
de TV3 i Canal 9
Acció Cultural va ser la primera entitat cívica que impulsà la creació
de Canal 9. També, des del 1989, va ser la que impulsà l’arribada de
Canal 9 a Catalunya. Posteriorment, el govern català va facilitar la
recepció de Canal 9 a Catalunya durant dos anys, mentre esperava tancar
un acord de reciprocitat amb la Generalitat Valenciana. Aquest acord va
ser rebutjat pel Sr. Francisco Camps i es continuà la persecució de TV3.
Cinquè. El Sr. Francisco Camps nega als valencians una televisió en la
seua pròpia llengua.
Considerem que aquesta discriminació és un atac gravíssim a la llengua i
la cultura del País Valencià, contra els interessos del nostre poble.
Per tot això, demanem
Que el Partit Popular substituesca el Sr. Francisco Camps com a candidat
a les properes eleccions autonòmiques, perquè entenem que és una persona
que no respon als interessos valencians. Només així es podran resoldre
els preocupants nivells de degradació de la democràcia que actualment
pateix el nostre país i aconseguirem que les institucions valencianes
recuperen la seua dignitat.
Tot i això, Acció Cultural no considera tancada la història de TV3 al
País Valencià. Primer, perquè el fons del conflicte jurídic resta
pendent de resolució al Tribunal Suprem i, posteriorment, si cal a unes
altres instàncies europees. Perquè tenim la raó.
Finalment, volem agrair l’esforç i la solidaritat que, tant durant els
darrers 26 anys com en aquests moments, han mostrat cap a Acció Cultural
del País Valencià els seus socis, centenars de milers de ciutadans dels
País Valencià, Catalunya i les illes Balears i tota la societat civil
del nostre país, siguen associacions, partits polítics, sindicats, etc.
A tots, moltes gràcies.
Intersindical
Valenciana qualifica d’atac a la llibertat d’expressió i a la unitat
lingüística el tancament de TV3 al País Valencià
El Sindicat donarà suport a totes les
mobilitzacions que es convoquen contra la censura a TV3
L’actitud del Consell de la Generalitat d’eliminar
les emissions de la TV3 al País Valencià, traçant línies roges de
prohibició on no les hi havia, constitueix una agressió a la pluralitat
informativa i a la llibertat d’expressió. Amb aquesta acció està
impedint que els valencians i valencianes exercisquen el seu dret a
elegir el canal de televisió que estimen oportú, tant per raons d’oci
com de fonts d’informació.
Aquesta política de censura del Govern del Partit
Popular resulta un anacronisme en el segle XXI , on la globalització
dels mitjans d’informació permeten accedir a la informació de qualsevol
lloc del món, resultant paradigmàtic que se’ns vete l’accés a un canal
de televisió públic amb el qual compartim la llengua.
D’altra banda, des de la Intersindical Valenciana
considerem que la Generalitat Valenciana actua de forma prepotent en
il·legalitzar les emissions de TV3 sense haver fet el més mínim esforç
per portar endavant la proposta política de reciprocitat de les
emissions en els dos territoris. I el que és més greu, ha ignorat
deliberadament la voluntat de més de 600.000 persones, la major part
d’elles valencianes, que signaren la iniciativa legislativa popular que
permetria la visualització del canals autonòmics en tots els territoris
amb la mateixa llengua.
Per tot allò exposat, no dubtem en afirmar que el
Consell ha executat de forma metòdica un pla, establert prèviament, per
il·legalitzar i prohibir les emissions de TV3 assetjant jurídica i
econòmicament a Acció Cultural del País, propietària dels repetidors que
han permés des de fa més de 20 anys la recepció normal d’aquest canal.
Un pla que limita les llibertats democràtiques, com és la pluralitat
informativa, dels ciutadans i ciutadanes del País Valencià, però que, a
més a més, constitueix un atac premeditat a la normalització del
valencià i a qualsevol pont cultural que consolide la unitat lingüística
entre els diferents territoris de parla catalana; una actuació que es
suma a altres com els intents d’impedir la convalidació de les
titulacions de llengua entre els diferents territoris de parla catalana,
els entrebancs a l’extensió de les línies d’escolarització en valencià o
la revisió a la baixa dels programes lingüístics en valencià en les
escoles.
Des d’ací volem manifestar el nostre suport i
solidaritat amb Acció Cultural del País Valencià i expressar el nostre
rebuig a l’actuació de la Generalitat Valenciana envers el tancament de
TV3, per les seues conseqüències negatives sobre la pluralitat
informativa, la llibertat d’expressió i la defensa d’una de les nostres
senyes d’identitat com és la llengua, el valencià, que s’integra en una
unitat lingüística amb la resta de territoris de parla catalana.
En aquest sentit, Intersindical Valenciana
participarà i donarà suport a totes les mobilitzacions que es convoquen
contra la censura a TV3.
El
Consell ix victoriós de la seua "croada" contra l'emissió de TV3 al País
Valencià
Valencianisme.com. 17/02/2011
Acció Cultural del
País Valencià (ACPV), entitat propiètaria dels repetidors de TV3 a casa
nostra, ha acordat en una junta directiva celebrada amb caràcter
d'urgència el cessament de les emissions de la cadena catalana. La
mesura té lloc a causa de l'entrada en vigor de la modificació de la
llei audiovisual valenciana, una norma en virtut de la qual el Consell
haguera pogut imposar-li una multa de 60.000 euros cada 15 dies per
dites emissions.
Amb el tancament dels repetidors per part d'ACPV, el govern valencià
culmina amb èxit la seua persecució contra les emissions dels quatre
canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) en
terres valencianes, que va començar a pocs mesos dels comicis autonòmics
i municipals de 2007 i que s'ha mantingut intermitentment segons
s'acostaven altres convocatòries electorals.
Ara mateix, ACPV ha de fer front al pagament de 600.000 euros abans del
20 de març, després que la Direcció General de Tributs de la Conselleria
d'Economia i Hisenda haja desestimat el recurs d'alçada presentat per
l'entitat contra les sancions imposades per la Conselleria.
En este sentit, en cas que Acció Cultural no abonara esta quantitat
s'obriria la via del constrenyiment administratiu, que traduït en xifres
suposaria un recàrrec del 20% del deute més els interessos de demora. En
eixe supòsit, el termini per a abonar l'import de la sanció seria de 50
dies i, a més, se li bloquejaria la possibilitat de percebre ajudes
públiques de qualsevol tipus.
Igualment, si ACPV no pagara el deute incrementat pel procediment de
constrenyiment en el termini indicat més amunt, s'obriria el procediment
d'embargament dels béns i drets de l'entitat: comptes corrents, ajudes
pendents de cobrament, propietats immobiliàries i mobiliàries, entre
d'altres.
STEPV
demana la retirada de l’ordre
sobre centres plurilingües perquè atempta contra l’ensenyament en
valencià
La norma posa
en perill l’extensió del valencià
Aquest matí s’ha presentat en Mesa Tècnica, entre
d’altres,
l’esborrany d’ordre que estableix la xarxa de centres plurilingües i que permet que l’alumnat puga realitzar les proves
d’avaluació en qualsevol llengua oficial.
Aquest fet atempta greument contra els programes
lingüístics que han funcionat des de la Llei d’Ús i Ensenyament del
Valencià de l’any 1983 perquè els desvirtuen i no garanteixen en absolut
l’objectiu d’adquirir les mateixes competències lingüístiques en les
dues llengües oficials.
Aquesta nova agressió s’afegeix a la pretensió de
Conselleria de modificar els programes d’incorporació progressiva per a
limitar les matèries que s’imparteixen en valencià a l’assignatura de
valencià i, com a màxim, a una altra, quan fins ara es poden extendre a
més matèries. Aquesta modificació es va tractar el curs passat en Mesa
Sectorial i va ser rebutjada per STEPV. El proper dilluns passarà per la
Permanent del Consell Escolar de la Comunitat Valenciana on, novament,
STEPV s’hi oposarà.
El Sindicat també critica que l’administració ha
posat molts impediments aquests darrers cursos per a l’extensió dels
programes lingüístics en valencià als centres que ho han sol·licitat.
Per tant, l’ensenyament en valencià està assistint a
un degoteig d’agressions que s’ha incrementat aquest darrer any i al
qual STEPV s’oposa radicalment. En eixe sentit, el Sindicat aposta per
una via negociada i consensuada per tal d’implementar un model
plurilingüe a l’ensenyament valencià que no atempte contra la llengua
pròpia, en el mateix sentit que aposta Escola Valenciana en el document
que presentarà el pròxim 26 de febrer i que comparà amb l’assistència de
representants del Sindicat.
L'Acadèmia
censura a les universitats i al Consell per no garantir les classes en
valencià
La institució denuncia que vulneren el
principi d'igualtat lingüística de l'Estatut - Demanda als càrrecs
públics que s'expressen públicament en la llengua autòctona
Levante-EMV. 17/02/2011
Després de 28 anys d'aplicació de la Llei d'Ús i Ensenyament del
Valencià (LUEV) els comptes no ixen. A pesar dels èxits aconseguits per
la norma, l'ús del valencià, sobretot en els més jóvens, no es
generalitza i això preocupa i molt a les institucions que vetlen per la
seua supervivència. De fet, un dels majors problemes és que la pròpia
norma no s'aplica per part dels que la van impulsar i l'han de fomentar,
la Generalitat i les universitats. És per això, i vista l'actual
situació social, per la qual cosa l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)va
donar ahir un estirada d'orelles a estes institucions.
En una declaració institucional, aprovada per unanimitat per tots els
seus acadèmics, l'AVL conclou que en l'actual situació del valencià en
tot el sistema educatiu, des de l'Educació Infantil fins a l'ensenyança
universitària, "es deduïx que no es garantixen plenament els drets
lingüístics i, per tant, el principi d'igualtat lingüística que preveu
la llei".
Per això, la institució demana al Govern valencià i als rectorats de les
universitats valencianes que adopten "les mesures oportunes per a
garantir que no es produïsquen situacions de discriminació real entre
els ciutadans valencians per motius lingüístics". Respecte d'això,
recorden que l'Estatut d'Autonomia reconeix que tots els valencians i
valencianes "tenen el dret a rebre l'ensenyança en idioma valencià" i
que la LUEV preveu que els alumnes de l'ensenyança obligatòria "al final
dels cicles en què es declara obligatòria la incorporació del valencià a
l'ensenyança, i qualsevol que haja sigut la llengua habitual a l'iniciar
els estudis, els alumnes han d'estar capacitats per a utilitzar,
oralment i per escrit, el valencià en igualtat amb el castellà".
Fonts de l'AVL consultades per este periòdic van reconéixer que esta
important inclusió dels drets lingüístics en l'Estatut "no s'ha
reflectit en actuacions positives cap a la llengua". Segons van
asseverar, les institucions "no han de ser neutrals" en el
plurilingüisme i han d'apostar per la llengua pròpia.
En eixe sentit, l'AVL demana en les escoles infantils, proveir dels
mitjans necessaris, tant de recursos humans com a materials, per a
preservar el dret dels pares i mares a poder educar els seus fills en
valencià. A més, considera que cal assegurar l'ensenyança en valencià en
tots els centres educatius d'Educació Infantil, Primària i Secundària, i
fer compatible la docència en valencià, en castellà i en una llengua
estrangera en tots els programes educatius, a fi de "aconseguir realment"
el principi de cooficialitat lingüística entre el valencià i el castellà.
Així mateix, van sol·licitar garantir en l'ensenyança universitària el
dret de tots els alumnes que s'han matriculat en valencià a "rebre una
docència real i efectiva en valencià" i en general, la presència del
valencià com a llengua cooficial en el currículum i en les activitats de
tota la comunitat universitària. La institució també recomana en
especial als responsables de les institucions públiques, que adopten una
actitud exemplar quant a l'ús oral i escrit del valencià, "la llengua
pròpia de la Comunitat Valenciana", segons figura en l'Estatut
d'Autonomia.
Escola i EUPV amb l'AVL
Des d'Escola Valenciana van celebrar la declaració de l'AVL, "ja que el
seu paper en defensa de la llengua és vital". Per a l'entitat cívica, la
de la institució lingüística és una incorporació de luxe al consens que
ha d'haver-hi sobre que el valencià "és la garantia d'una educació
plurilingüe i de qualitat". Per això, van instar a la Generalitat i les
universitats a fer cas de les indicacions de la institució normativa.
Per la seua banda, des d'EUPV van manifestar que el comunicat de l'AVL
"ha de fer reflexionar al Consell del PP, qui arracona el valencià
durant massa temps. És ja simptomàtic que inclús l'AVL es pronuncie
d'esta manera, deixant patent la delicadíssima situació de la nostra
llengua en un àmbit, l'educatiu, en el que a més hauria d'estar en unes
condicions d'igualtat totals amb el castellà". "L'AVL retrata un
panorama desolador", van dir.
Font de Mora diu que l'AVL l'avala
La declaració de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua va agafar ahir el
conseller d'Educació, Alejandro Font de Mora, compareixent en les Corts
Valencianes. Després de fer-li referència el diputat de Compromís, Josep
Maria Pañella, sobre el comunicat, Font de Mora va contestar que la
institució "està plenament d'acord" amb ell perquè demanen fer
compatible, com la seua conselleria, "l'ensenyança del valencià, el
castellà i una llengua pròpia". "Demanen programes educatius
plurilingües com està impulsant la Generalitat", va afegir.
Segons Font de Mora, des d'Educació "estem treballant en el foment del
valencià". A partir d'ací el conseller va assegurar que la Generalitat
executa en estos moments 46 obres educatives per un valor d'uns 200
milions d'euros, inversió que, al seu parer, es realitza "per a
continuar generant ocupació" a pesar del "moment de greu crisi econòmica",
va manifestar. A més va dir que des de 2003 s'han posat en funcionament
400 centre.
Una
nova llei posa en perill immediat les emissions de TV3 al País Valencià
El govern
podria multar ACPV amb 60 mil euros cada quinze dies
Vilaweb. 16/02/2011
El govern valencià torna a amenaçar Acció Cultural del País Valencià (ACPV)
pel funcionament dels repetidors que emeten el senyal de TV3. L'amenaça
és ara més greu que mai perquè el Consell ha modificat una llei per
poder multar l'entitat amb seixanta mil euros cada quinze dies, mentre
durin les emissions. La llei entra en vigor divendres i no es pot
descartar que la seva aplicació sigui el cop definitiu a les emissions
de TV3 al País Valencià.
L’amenaça de multa es fonamenta en la modificació de la Llei 1/2006 de
la Generalitat, del Sector Audiovisual. Aquesta modificació s’ha fet per
la Llei 16/2010 de 27 de desembre de Mesures Fiscals, de Gestió
Administrativa i Financera i d’Organització de la Generalitat.
ACPV diu que 'som davant de la modificació d'una llei amb l'únic
objectiu d'incrementar les multes a l'entitat'. El termini per al
compliment del requeriment rebut per ACPV s'esgota demà. L'entitat
reunirà demà la seva junta directiva i farà una conferència de premsa
divendres per comunicar la decisió que s'hagi pres.
Subtítols
per subjugar una llengua
L'Informatiu. 15/02/2011
Microsoft i la Generalitat van presentar la setmana passada un paquet de
llengua que subtitula les versions en espanyol i anglés tant de Windows
com d’Office. Des de Softvalencià denuncien el fet, que subordina fins a
l’extrem la nostra llengua.
Ara fa a penes una setmana, Microsoft, prèvia petició de la Generalitat,
llançava un producte un tant ‘peculiar’, no perquè constituïsca cap
novetat en termes de programari, però sí perquè no té cap precedent en
tot el món. Es tracta d’un paquet de llengua que, instal·lat sobre la
versió espanyola o bé anglesa del Windows 7 o de l’Office –i ací ve la
seua particularitat– subtitula el sistema en valencià amb només passar
el punter per damunt de qualsevol paraula o frase continguda en els
menús. O el que és el mateix, si extrapolem l’exemple al cinema, allò
que vindria a oferir la Generalitat és un Windows en ‘versió original
subtitulada’.
Això arriba després d’un acord que el govern de Francisco Camps va
signar l’any passat amb la multinacional nord-americana, cosa que ha
permès de treure un producte “totalment en valencià”, en paraules del
president, qui en una tancada defensa de la “llengua que es denomina
valenciana” s’afanyava a ressenyar que estàvem davant “un dia tan
important com quan es va començar a escriure o a ensenyar en valencià”.
D’altra banda, des de Softvalencià, associació sense afany de lucre
sorgida a 2005 com a iniciativa de Softcatalà i Escola Valenciana amb la
finalitat de promoure l’ús de programari en la varietat estàndard
valenciana, han denunciat que el Consell i Microsoft “subordinen fins a
l’extrem” la nostra llengua respecte de l’espanyol.
Tal i com denuncien, la política del Consell va en la línia de separar
valencià i català en l’àmbit informàtic, supeditant-lo a més a
l’espanyol o l’anglés en este cas.
Així mateix, han negat que hi haja cap ‘Windows o Office en valencià’
–tal i com defensa la Generalitat–, tot mostrant així el seu rebuig al
CLIP (Captions Language Interface Pack), tecnologia que permet el
subtitulat del programari, front a les antigues versions LIP, que
possibiliten la traducció completa del sistema del gegant informàtic a
diverses llengües, entre elles també el gallec, l’èuscar i el català en
la seua variant central.
Una tradició arrelada
El problema, d’acord amb el comunicat de Softvalencià, no és que hi haja
una versió pròpiament valenciana desdoblada de la catalana estricta, ans
al contrari, ja que eixe ha sigut el principal objectiu de l’entitat des
de la seua creació, en consonància amb una tradició força estesa en el
món del software.
D’aquesta manera, podem trobar infinitat de sistemes i aplicacions
adaptades a les diverses variants estàndards de les grans llengües com
ara l’anglés dels EUA o del Regne Unit entre altres, l’alemany en les
variants de tots els països on es parla, i també el francés o
l’espanyol, que compta amb estàndards de gairebé totes les nacions on és
oficial.
Tot amb l’objectiu d’apropar la informàtica a l’usuari final a fi
integrar-la millor dintre de la seua quotidianitat. El mateix portal de Softvalencià posa al servei de tothom la versió valenciana d’Ubuntu,
així com també la d’Openoffice, un traductor valencià-castellà i té
editada una guia d’estil per facilitar la correcta adaptació de
qualsevol aplicació amb un cost quasi nul.
Però tal i com denuncien, la política del Consell va en la línia de
separar valencià i català en l’àmbit informàtic, supeditant-lo a més a
l’espanyol o l’anglés en este cas. Per acabar d’embolicar la troca,
convé recordar que Softvalencià compta amb el recolzament de totes les
universitats valencianes, i el que és més significatiu encara, també de
l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, una institució que depèn de la
Generalitat. És per això que insten Microsoft i el govern valencià a
cessar en estes polítiques i a acceptar els codis lingüístics
internacionals, on el valencià té cabuda, tot respectant la
compatibilitat informàtica entre totes les variants de la nostra
llengua. Però de moment, semblen crits contra un mur, davant d’uns
senyors que estan disposats a aprofundir en l’esperpent fins a límits de
tot punt inusitats.
El
doblatge en valencià arriba als instituts
Pica'm. 11/02/2011
Escola Valenciana està oferint als ajuntaments i als centres
d’ensenyament de secundària la possibilitat d’acollir una entretinguda
activitat per tal que professorat i alumnat experimente amb un taller de
doblatge en valencià.
Es tracta d’oferir propostes d’activitats extraescolars de qualitat, i
alhora promocionar el coneixement per part de l’alumnat i el professorat
dels centres de secundària de les produccions rodades i/o doblades al
valencià. Característiques de l’activitat: Cada centre educatiu triarà
el moment més adient per a dur a terme l’activitat al seu espai.
El projecte - campanya es durà a terme durant tot el 2011. El període
perquè els centres puguen sol·licitar-hi la seua participació serà
preferentment durant tot el mes de febrer, encara que podran afegir-s’hi
en qualsevol moment sempre que hi haja dies lliures. El lloc de les
sessions serà supervisat pel personal d’Escola Valenciana. És important
que es duguen a terme a les instal·lacions dels centres, o es poden
estudiar altres ubicacions proposades pels centres o Ajuntaments que
tinguen la infraestructura mínima adient. Els centres o Ajuntaments es
faran càrrec de la despesa generada per la contractació del tècnic i
coordinador de la sessió, i del corresponent equip de projecció si
calguera. Les sessions es duran a terme sense excepció amb l’esmentat
equip.
De l’activitat podran participar uns 40 alumnes en dos sessions. De
forma prèvia el coordinador del projecte-campanya enviarà informació i
material de manera pactada amb l’organització, que serà utilitzat de
forma pedagògica. Hi haurà un treball previ a la sessió corresponent que
inclourà la visita i l’estudi dels continguts del web
www.audiovisualsenvalencia.com.
Acció
Cultural organitza comissions per la llengua a tot el País Valencià
L'entitat impulsa una campanya per
l'ús social de la llengua
Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha impulsat des del seu
naixement, ara fa 40 anys, polítiques de normalització lingüística que,
en cada moment, han estat clau per avançar en aquest sentit: als anys 70
va ser la formació de 10.000 professors mitjançant els Cursos Carles
Salvador que van possibilitar l’aplicació de la Llei d’Ús i Ensenyament
del Valencià; als anys 80 va ser l’arribada de TV3 al País Valencià com
a primer pas per a garantir la presència de la nostra llengua en l’àmbit
àudio-visual; als anys 90 va ser l’impuls dels cantants i grups
valencians en català com a mitjà per a connectar les joves generacions
amb l’ús de la llengua, mitjançant els Tirant de Rock i, posteriorment i
fins avui, els circuits Tirant de Cançò i el concurs Amplifica’t…
Ara, iniciat el segle XXI, Acció Cultural entén que és necessari fer un
nou pas endavant en la normalització lingüística: cal guanyar espais
d’ús social més enllà de l’ensenyament, per dues raons: primer, perquè
si no el que s’avança en l’ensenyament no es tradueix socialment, perquè
bona part dels xiquets i els joves formats en català acaben
socialitzant-se en castellà; segon, perquè la societat valenciana és
prou madura i, en aquest sentit, hi ha una demanda creixent d’avançar en
els diferents àmbits d’ús.
La Conselleria
d'Educació rectifica i accepta ara reobrir el diàleg amb Escola
Valenciana
2/02/2011. Valencianisme.com
El conseller d'Educació, Alejandro Font de Mora, ha fet marxa arrere en
la seua hostilitat cap a Escola Valenciana, especialment palesa amb Font
de Mora, en haver mantingut la primera reunió amb representants de
l'entitat cívica després de dos anys en què havia rebutjat contínuament
les propostes de diàleg efectuades des de la federació d'associacions
per la llengua. La secretària d'Educació, Concha Gómez, ha rebut les
propostes d'Escola Valenciana al voltant de metodologia, competència
lingüística dels docents, avaluació eficient del sistema i promoció de
l'ensenyament en valencià.
Fonts de l'entitat cívica han explicat que la reunió d'ahir s'emmarca
dins dels contactes que la FEV ha mantingut des del passat mes de
desembre amb diferents agents culturals, cívics i polítics del nostre
país per tal d'arribar a "consensos amplis" en matèria lingüística.
En esta línia, el president d'Escola Valenciana, Vicent Moreno, ha
explicat que la plataforma s'ha reunit durant les darreres setmanes amb
regidors i alcaldes de les diferents formacions polítiques a casa
nostra, cosa que a parer de Mora escenifica la "possibilitat real"
d'arribar a "acords unitaris" pel que respecta a l'ensenyament en
valencià.
Quant a la reunió entre membres de l'entitat cívica i la Conselleria,
ambdues parts han subratllat la "coincidència" a l'hora de valorar la
potenciació d'un sistema educatiu que aconseguisca un domini equivalent
de les dues llengües oficials al País Valencià i d'una tercera llengua
estrangera.
En relació amb esta darrera qüestió, Escola Valenciana ha anunciat que
es reunirà novament amb Educació per a presentar un document de línies
mestres que permeta "optimitzar el sistema d'aprenentatge de llengües" a
les escoles valencianes, un projecte tutelat per la Unitat per
l'Educació Multilingüe de la Universitat d'Alacant i que compta amb la
participació de "diferents tècnics interns i externs", han explicat
fonts de l'entitat.
V Seminari de
Debat d’Idees Valencianistes
Després de la bona acollida de l’any passat, l’ACV
Tirant lo Blanc organitza una nova edició, la cinquena, del Seminari
Debat d’Idees Valencianistes. Amb el mateix esperit de qualitat que
sempre ha marcat aquest seminari des del seu inici, un notable grup
d’experts en diverses disciplines s’aplegaran a la Universitat de
València per tal d’abordar el present i les perspectives de futur
d’algunes de les principals problemàtiques que ens afecten com a poble.
El seminari, organitzat pel Tirant i el Servei d’Extensió Universitària
de la Universitat de València, amb la col·laboració del Bloc
d’Estudiants Agermanats i la Fundació Nexe, constarà de 8 sessions que
es faran els dimecres, a les 19h, entre el 2 de març i l’11 de maig del
2011 a l’aula F0.2 de la Facultat de Geografia i Història de la
Universitat de València.
Continguts:
Sessió 1. 2/3/2011
Eliseu Climent, president d’Acció Cultural del País Valencià: “ACPV: 40
anys. Perspectives de futur”.
Sessió 2. 9/3/2011
Rafael Company: “El Poble Valencià i Europa”.
Sessió 3. 23/3/2011
Diego Gómez, expresident d’Escola Valenciana: “El valencià a les aules,
passat, present i futur”.
Sessió 4. 30/3/2011
Josep V. Boira, cap del Servei de Política Lingüística i catedràtic de
la Universitat de València: “Geografia del País Valencià”.
Sessió 5. 6/4/2011
Vicent Maurí, portaveu d’Intersindical Valenciana: “Sindicalisme al País
Valencià”.
Sessió 6. 13/4/2011
Vicent Flor, sociòleg i professor de la Universitat de València: “El
conflicte identitari”.
Sessió 7. 4/5/2011
Mercé Teodoro, advocada, encarregada del Servei Jurídic d’ACPV: “Drets
Lingüístics al País Valencià”.
Sessió 8. 11/5/2011
Rosa Serrano, directora editorial de Tàndem Edicions: “La mirada d’una
editora”.
Més informació i inscripcions consulteu
el seu web.
ACPV
i Escola Valenciana tornen al diàleg
PICA'M, 23/12/2010
Vicent Moreno i Eliseu Climent, presidents de FEV i ACPV respectivament,
encetaren ahir un fòrum de reunions mensuals amb l’objectiu d’avaluar
projectes recents com el Compromís pel Valencià i generar estratègies
comunes per al 2011.
Les dues entitats aposten per l’acció conjunta en aspectes destacats per
evitar “renúncies” com la del requisit lingüístic a la funció pública.
Membres d’Escola Valenciana i Acció Cultural, encapçalats pel seus
presidents Vicent Moreno i Eliseu Climent respectivament, es reuniren
ahir al migdia al Centre de Cultura Contemporània Octubre. Aquesta ha
estat la primera d’una bateria de reunions en què les dues entitats
busquen pactar un discurs conjunt en temes claus de la política
lingüística al País Valencià.
ACPV i FEV compaginaran els seus programes propis amb reflexions
conjuntes encaminades a ampliar la tasca de pressió per generalitzar un
sistema educatiu de qualitat en valencià adaptat al context actual i per
fer créixer la xarxa social que demana viure en valencià. Això inclou -
han assegurat- exigir postures més contundents en la defensa d’aspectes
claus com el requisit lingüístic.
Tant Acció Cultural com Escola Valenciana han destacat que les
estratègies de futur per generar grans plataformes de consens deuen
tenir en compte “allò que ha funcionat i allò que no” en els precedents
del treball conjunt i han afirmat que caldrà generar un equilibri entre
la capacitat de consens i el compromís de dur a terme mesures concretes
que es duen a la pràctica. “Hem de passar del món de les idees al dels
fets”, han afegit.
ESCOLA I INTERSINDICAL ACORDEN SUMAR ESFORÇOS PER AMPLIAR EL MOVIMENT EN
DEFENSA DEL VALENCIÀ
Escola Valenciana i la Intersindical Valenciana han
mantingut hui una reunió on han acordat sumar esforços per generar un
moviment ampli de suport al valencià. De moment, han acordat engegar
una comissió oberta a altres agents per dissenyar una gran campanya
“sense precedents” a favor del seu ús social i de promoció de
l’ensenyament plurilingüe en valencià a partir del 2011. Al mateix temps
Vicent Maurí ha animat els partits polítics a “formalitzar un pacte per
allunyar la llengua de la confrontació”, tal i com va proposar Escola
Valenciana fa uns dies.
Hui s’han reunit a València dos dels agents més
representatius del camp de l’ensenyament valencià, el sindicat
majoritari i l’entitat cívica que reuneix milers de persones en
defensa de l’ensenyament en valencià de qualitat. A la reunió han
assistit Vicent Moreno i Àngel Martí, president i gerent d’Escola,
respectivament, i Vicent Maurí, Adel Francés i Rafa Reig, per part
del Secretariat de la lntersindical Valenciana. L’educació ha estat
protagonista. Escola Valenciana i Intersindical Valenciana han
apostat per oferir un discurs unitari: l’ensenyament en valencià com
a eina més eficaç per assolir el bilingüisme i caminar cap al
plurilingüisme. En aquest sentit les dues entitats han animat a la
resta de la comunitat educativa a sumar-se al debat, donat que “cal
continuar treballant per actualitzar conceptes, per respondre als
reptes de l’ensenyament el segle XXI”.
De moment, la Intersindical Valenciana ha apostat
també per crear una comissió conjunta per multiplicar l’ús social,
l’ús en les administracions públiques i la promoció de l’ensenyament
en valencià, i també per aportar noves idees que actualitzen el
sistema educatiu cap a una generalització dels programes
d’ensenyament en valencià que garantitzen una competència trlingüe
dels alumnes.
Les dues entitats consideren necessari treballar per
tal que el valencià siga una llengua normalitzada en el conjunt de
les Administracions Públiques i en RTVV per a donar compliment a la
Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià.
En aquest camí tant Escola com Intersindical han
destacat que cal obrir una etapa on el moviment de defensa es
regenere i s’amplie. “El futur del valencià no pot continuar sent un
debat a propòsit del 9 d’octubre, 23 novembre o 25 d’abril, hem
d’anar més enllà”, ha destacat el nou president d’Escola Valenciana,
Vicent Moreno. Aquest ha afegit que “cal avançar en la
transversalitat de la llengua, que ha de tenir defensors en totes
les opcions polítiques, però defensors que aporten quelcom concret i
útil”.
Com ho va fer Escola fa uns dies, la Intersindical
ha animat els partits polítics a “formalitzar un pacte per allunyar
la llengua de la confrontació electoral”.
78 aniversari de
les Normes de Castelló
PICA'M,
21 desembre de 2010
Tal dia com hui, un 21 de desembre de 1932, es signaven a Castelló les
Normes d’Ortografia Valenciana conegudes com Normes de Castelló (o
Normes del 32) per part dels més destacats prohoms del valencianisme en
representació de diverses plataformes culturals i polítiques del país
que en aquells moments foren capaços de bastir un ampli consens sobre
com calia escriure el valencià.
Les Normes del 32 (que podeu trobar en fascsimil des d’ací) són a grans
trets les actualment vigents tal i com ho recull la Llei de Creació de
l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i esdevingueren en el moment de la
seua signatura una important fita per a l’impuls del valencià.
Impulsades per la Societat Castellonenca de Cultura, i amb l’adhesió
d’institucions com Lo Rat Penat o el Centre de Cultura Valenciana, les
normes suposaven una adaptació valenciana de la normativa fabriana
adoptada anys abans per a la llengua a Catalunya.
Entre els seus signants més destacats d’un llistat de fns a seixanta-una
personalitats s’inclouen noms com els de Francesc Almela i Vives,
Francesc Bosch Morata, Enric Duran i Tortajada, Lluís Fullana Mira,
Emili Gómez Nadal, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Gaietà Huguet i
Segarra, Eduard Martínez Ferrando, Adolf Pizcueta i Alfonso, Joaquim
Reig i Rodríguez, Carles Salvador i Gimeno, Manuel Sanchis Guarner Enric
Soler i Godes, Maximilià Thous i Llorens, i Ignasi Villalonga i Villalba.
L’acord possibilità l’entesa entre la pràctica totalitat dels
valencianistes de l’època i va permetre conciliar la normativa de
l’Institut d’Estudis Catalans vigent en aquella època amb moltes formes
i expressions, llavors no reconegudes per l’IEC, però amb completa
vitalitat dins del territori valencià.
Així les Normes del 32 fins i tot reconeixen algunes particularitats,
diferents de la norma fabriana, que amb posterioritat han estat
esmenades pels lingüístes per tal d’afavorir la convergència
lingüística. D’igual manera també la pròpia AVL, responsable segons
l’Estatut de la seua actualització, ha incorporat algunes correccions no
previstes en l’esperit d’aquelles normes.
Mentre Lo Rat Penat, assetjada ara pels anticatalanistes més radicals,
comença a donar tímides passes cap a la racionalitat de la què mai
deuria haver eixit hui recordem la mort d’un dels seus
membres expulsats més il·lustres, el
professor Manuel Sanchis Guarner que va faltar tal dia com hui de 1981.
Guarner va morir dos anys després d’haver rebut un paquet bomba camuflat
entre torrons. Tot i que els seus coneixements militars el lliuraren de
ser víctima de l’explosió el fet que la justícia no condemnara ningú i
la constant pressió exercida pels ultres van aconseguir apagar a un dels
homes més destacats, mesurats i conciliadors per al valencianisme del
moment. Un fet que el va convertir en diana de les dèries
anticatalanistes.
Entre moltes altres coses Guarner va estar clau en la configuració del
Diccionari Català-Valencià-Balear, defensà la idea que el valencià és
una modalitat dialectal d’una llengua comuna compartida amb diferents
variants a Catalunya i Balears, però mai subordinada o inferior a elles
a “La llengua dels valencians”, reivindica la Senyera coronada davant
les autoritats franquistes que tenien prohibit el seu ús, i creà el
Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.
Ni el valencianisme catalanitzant, ni el catalanisme pancatalanitzador,
ni la uniformització castellana procedent de Madrid. El nou i inesperat
enemic de Lo Rat Penat és el blaverisme de tall radical. Així ho va
advertir anit en la gala dels Jocs Florals Enric Esteve, president de Lo Rat Penat, en un contundent discurs en què va carregar contra "els
hipòcrites del valencianisme" i va anunciar que la seua entitat, fundada
en 1878 i partidària del secessionisme lingüístic, "continuarà deixant
en el camí als que en les seues formes d'actuar es convertixen en els
més absoluts totalitaris i intolerants, que ens recorden èpoques
passades -llija's Batalla de València- que no hem de consentir que
tornen".
Encara que no els va citar pels seus noms, la crítica anava dirigida al
blaverisme polític que representen Coalició Valenciana -el partit de
Juan García Sentandreu-, Unió Valenciana i el Grup d'Acció Valencianista
(GAV). I per si quedaven dubtes, el president ratpenatista els va
aclarir. "Mai no hem volgut recolzar un radicalisme que en ple segle XXI
viu acomplexat per l'esdevindre de la societat i que se sent en
possessió de l'única veritat de la nostra cultura. [Però] no hi ha una
veritat absoluta. Per això, no hi ha una única forma de veure, entendre
i defendre el valencianisme. I ací no ha d'haver-hi cap inquisidor que,
des d'una capella, atorgue i passades títols de valencianitat a ningú",
va dir Esteve, després de destacar que Lo Rat Penat s'ha apartat d'un
valencianisme "ancorat a un passat sense suport social que s'alimentava
de l'odi i la visceralitat".
Estes paraules d'Enric Esteve en l'acte més important de l'any, sens
dubte, marquen un punt d'inflexió en la trajectòria pendular de Lo Rat
Penat i suposen una sacsada en el valencianisme tricolor. El blaverisme
polític, allunyat de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) -ja
no segueix les seues normes ortogràfiques- i ara despreciat pel Rat
Penat, queda dislocat de les dos institucions culturals que han
sustentat ideològicament el blaverisme polític.
En esta línia de desconnexió cultural i aïllament polític ha
d'entendre's al president de Lo Rat Penat quan anit va denunciar que
"estos hipòcrites del valencianisme viuen d'esquena als referents de la
cultura valenciana. Que sí, que el carrer és necessari, però quan va
acompanyada d'un llibre i d'una càrrega de bona voluntat per a fer esta
societat cada vegada més plural i democràtica", va matisar.
Enric Esteve no va voler esquivar la qüestió de les recents pintades
patides en la seu de Lo Rat Penat que l'acusaven de "catalanista" després
d'haver invitat a una conferència al professor de Filologia Catalana Abelard Saragossà. Esteve va descriure els autors de les pintades com
"uns aniquiladors de les llibertats del poble valencià". "I els puc
assegurar que no eren partidaris del Nord [és a dir, Catalunya, una
paraula que no va pronunciar], no. Estes pintades venien d'estos que
pateixen la greu malaltia de creure's en possessió de la veritat". "A
este reducte els he de dir que Lo Rat Penat continuarà treballant per la
defensa dels interessos de tota la pàtria valenciana. I més en concret,
per la nostra llengua, cultura i tradicions".
Si el president de les joventuts d'Unió Valenciana, Raül Cerdá, perplex
amb la invitació de Lo Rat Penat al professor de Filologia Catalana,
exigia fa 10 dies a esta entitat "que parlen ara o que callen per
sempre", anit va obtindre la resposta: Lo Rat Penat decideix donar
l'esquena als partits polítics regionalistes.
"No tancarem les portes als qui, volent a València,
pensen d'una altra forma"
A banda de la crítica dirigida als moviments regionalistes amb més
estirada electoral (Coalició Valenciana, 21.304 vots en 2007; Unió
Valenciana, 19.419) i les seues entitats satèl·lit, el president de Lo Rat
Penat va apel·lar anit a la unió del valencianisme. Si Lo Rat Penat "ha
sigut punt de trobada entre tots els valencians, d'esquerres, de dretes,
monàrquics, republicans, nacionalistes, regionalistes", va dir Enric
Esteve, "no serem nosaltres els qui d'una manera dictatorial tanquem les
portes a gent que, volent a València i treballant per ella, tinguen
diferents formes de pensar", va afirmar el president de l'entitat degana
del valencianisme i que va ser cresol del nacionalisme progressista
durant bona part del segle XX. Esteve també va presumir que la seua
entitat treballa "sense deixar el diàleg, però al mateix temps sense
renunciar a res". (*) Aclariments per a escoltar l'àudio:
1) Espera que acabe el compte arrere.
2) Fes clic en "descàrrega normal" i indica on vols guardar l'arxiu.
3) Espera que s'acabe de descarregar l'arxiu i el podràs reproduir.
Intervencions d’Eliseu Climent (President d'Acció Cultural
del País Valencià), Joan Francesc Mira (Escriptor, membre de la Junta Directiva
d'ACPV i ex-president d'ACPV), Vicent Martínez Sancho (Professor de Física de la
Universitat de València, membre de la Junta Directiva d'ACPV i ex-president
d'ACPV), Romà de la Calle (Ex director del MUVIM i crític d'art) i Toni
Gisbert (Coordinador d’Acció Cultural del País Valencià).
Més educació i
major classe social: més valencià
La Conselleria d'Educació publica els
resultats de la seua última enquesta de coneixement i ús social del
valencià, sense incloure cap comparació amb dades anteriors.
L'Informatiu, 9/12/2010
"El 93,9% de la població major de 15 anys resident a la Comunitat entén
el valencià i el 76,7% sap parlar-lo" titulava la Conselleria d'Educació
la nota de premsa anunciant els resultats de la seua
última enquesta de coneixement i ús
social del Valencià a la Comunitat. Ho feia com si d'una bona notícia es
tractara, i pot ser-ho, encara que el fet que la mateixa enquesta
assenyalara que el 100% dels immigrants de països de parla no espanyola
entenen el castellà i també el 100% el parla en major o menor mesura,
sembla indicar que la salut, l'estima i el valor que reporten els
ciutadans —tant estrangers com a autòctons— al valencià no està al
mateix nivell que el del castellà.
Entendre fàcilment l'enquesta, malgrat la profusió de dades i colors i
l'agradable disseny, no era senzill, bàsicament a causa que la
Conselleria ometia qualsevol referència a
investigacions anteriors, per la qual
cosa observar l'evolució de l'ús de la llengua era impossible si un no
es dedicava a trobar-les. I després de fer-ho i comprovar que l'anterior
consulta es remunta a 2005, l'entusiasme deuria ser, si més
no, mesurat, ja que en l'estudi de 2005 era el 93'7 de la població la
que l’entenia i el 77'9 la que el parlava, encara que fóra mínimament.
El conseller Font de Mora preferia apuntar-se el tant d'un de les dades
més positives visibles en la mostra, que indica que és la població més
jove, menor de 25 anys, la que té el major nivell de competència
lingüística a l'hora d'entendre, parlar, llegir i escriure en valencià
Però el més curiós no figurava ací, sinó en l'evolució de la valoració
de quin hauria de ser l'ús del valencià en un futur, que ha descendit
tant en valencianoparlants com en castellanoparlants. Entre els primers
s'ha passat del 59'5% que deien que havia d'usar-se més en el futur al
45'8 actual; mentre que entre els castellanoparlants, els que consideren
que el valencià hauria de parlar-se més es reduïen del 26'5% de 2005 al
19'6 actual. En tots dos casos, allò que s'imposa és la sensació que en
un futur, malgrat el baix índex de coneixement real (la mitjana de la
gent que diu parlar-lo, llegir-lo i escriure’l amb correcció no supera
el 15%), s'hauria d'usar igual que ara (així ho afirma un 42'7% dels
valencianoparlants i el 49'6 dels castellanoparlants). Sens dubte, un
baix grau d'autoexigència de la ciutadania respecte al coneixement de la
llengua pròpia que la Conselleria d'Educació es podria atribuir com a
resultat de la seua política en els últims anys.
No obstant açò, el conseller Font de Mora preferia apuntar-se el tant
d'un de les dades més positives visibles en la mostra, que indica que és
la població més jove, menor de 25 anys, la que té el major nivell de
competència lingüística a l'hora d'entendre, parlar, llegir i escriure
en valencià. "Per tant, la piràmide de coneixements és major en la seua
base, la qual cosa marca un futur esperançador per al valencià",
indicava el conseller que, malgrat tot, és el principal responsable que
aproximadament
80.000 alumnes es quedaren sense plaça
per a estudiar secundària en valencià el present curs.
Entre les curiositats, també destaca que el coneixement del valencià
està lligat tant al nivell educatiu (el que indica la importància de
l'ensenyament escolar), en el qual a major nivell d'estudis, major és el
coneixement i ús de la llengua, com al nivell econòmic, sent les classes
altes les que tenen un major coneixement del valencià i en fan un major
ús. Una dada, esta última, que podria explotar-se fàcilment per a
establir una correlació positiva que incentivara encara més l'interés
per conéixer i emprar la llengua, però en la qual la Conselleria fins
ara no ha incidit.
Segons la secretària autonòmica d'Educació, Concha Gómez, "estes dades
evidencien que el treball que s'està realitzant des dels organismes
públics per la llengua pròpia està donant els seus fruits, la qual cosa
permet la seua extensió i ús cada vegada major entre la població". En
canvi, la valoració de l'enquesta per part de la diputada d’Esquerra
Unida a Les Corts, Marina Albiol, era ben diferent: “Els dolents
resultats que dóna a conéixer l’última enquesta de la Conselleria
d’Educació sobre l’ús i el coneixement del valencià no són sorprenents,
ja que tenim un Conseller d’Educació que menysprea la nostra llengua”.
Albiol considera que la política de retalls del Partit Popular pel que
fa a la promoció i al foment del valencià “no ens ajuden a avançar, i si
continuem així les pròximes enquestes donaran, malauradament, uns
resultats encara pitjors”, i recordà que enguany s’ha produït un retall
del 39% de les subvencions per al foment del valencià, per a la promoció
de la nostra llengua al teatre o per a la traducció de les obres
literàries en valencià.
Inicien
una enquesta sobre l'ús del valencià en els ajuntaments
La
Plataforma per la Llengua ha iniciat
una enquesta per a conéixer l'ús del valencià en els nostres ajuntaments
i demana la col·laboració de tots per a que no quede fora cap municipi.
Des de l'entitat, afirmen que els objectius són, per una banda, conéixer
l’opinió de la ciutadania valenciana i, per una altra banda, el diàleg
en base als resultats per a elaborar propostes de millora que es
comunicaran als ajuntaments, "perquè el valencià és cosa de tots".
Podeu accedir a l'enquesta picant
ací. Animeu-vos a incloure la vostra
localitat!
L'Acadèmia
i un col·lectiu de religiosos es proposen difondre els textos litúrgics
en valencià al marge dels bisbes
L'arquebisbe Carlos Osoro encara no ha
donat llum verda a l'aprovació de la versió valenciana realitzada per
l'AVL
El Punt, 2/12/2010
La trentena de preveres, laics i membres de
l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) que han participat en la
Jornada sobre Llengua i Església, organitzada per abordar la
presència del valencià en la vida de l'Església, han decidit
constituir-se en una “entitat estable” per portar a terme la
publicació de diversos tipus de textos religiosos en valencià i
estudiar la manera de donar a conéixer la traducció feta per l'AVL
per al Missal Romà “si els bisbes no es pronuncien” sobre les
peticions que en aquest sentit els ha fet tant l'AVL com col·lectius
de cristians.
L'Acadèmia realitzà l'any passat visites
institucionals als quatre titulars de les diòcesis valencianes,
Carlos Osoro, Remigio Palmero, Casimiro López i Javier Salinas per
oferir-los la seua versió valenciana dels textos litúrgics com a
proposta de base per a la traducció del Missal Romà que ha de
produir una Comissió Interdiocesana per a Litúrgia en valencià que
encara no s'ha constituït. I més recentment, 121 preveres i
religiosos de la diòcesi de València es van dirigir a l'arquebisbe
Carlos Osoro per demanar-li l'aprovació dels textos litúrgics
valencians, petició que encara no ha tingut resposta.
Mentrestant, a les diòcesis valencianes continua
vigent la versió parcial dels textos litúrgics del Llibre del Poble
de Déu , que els preveres adapten de diferent manera, oralment o per
escrit, segons diòcesis i parròquies. Altres vegades són
associacions i fins i tot ajuntaments que editen versions
particulars de l'Ordinari de la Missa i dels Leccionaris, “encara
que hi ha una instrucció papal que prescriu que se supere com més
prompte millor la fase de fulls i edicions provisionals, fase que en
el cas valencià dura més de 45 anys”, han recordat els assistents a
la jornada.
Acció
Cultural del País Valencià reforça la mobilització per la llengua en el
seu 40è aniversari
Vilaweb, 30/11/2010
Presenta un manifest de balanç de la feina feta i anuncia més activitats
per a l'any vinent · Destaca l'augment de l'ús del català entre els
joves
Acció Cultural del País Valencià (ACPV) celebra el 2011 el seu 40è
aniversari reforçant la mobilització per la llengua i amb actes
commemoratius el febrer, quan serà l'aniversari exacte, i el 16 d'abril,
coincidint amb la manifestació del 25 d'Abril. En una conferència de
premsa, l'entitat ha valorat (manifest,
pdf) positivament el seu creixement en quatre dècades però
remarca la preocupació per la situació de la llengua i la cultura.
ACPV ha reunit avui destacats representants de la societat civil
valenciana per anunciar les activitats commemoratives, que barrejaran
mobilització i celebració. El coordinador de l'entitat, Toni Gisbert, ha
fet un balanç positiu dels èxits de l'entitat en el capítol lingüístic
com 'la fi del debat jurídic sobre la unitat de la llengua' però ha
mostrat preocupació per l'actual situació política al País Valencià.
El president d'ACPV, Eliseu Climent, ha fet durant la seva intervenció
un repàs des dels inicis de l'entitat, l'any 1971, dins d'un context de
clandestinitat i d'una il·legalitat que no es va resoldre fins l'any
1978. Climent ha destacat 'la gran sort' d'haver tingut al costat i en
aquells inicis gent com Joan Fuster, primer president d'ACPV, Vicent
Ventura o l'escultor Andreu Alfaro.
Climent ha repassat breument les quatre dècades d'història d'ACPV,
remarcant que els anys 70 del segle passat varen ser 'anys de
consolidació i de formació de mestres en la llengua del país'. Climent
ha destacat que en aquells anys 'es varen formar més de 10.000 mestres
de català, més que a Catalunya i Balears' i que aquest fet va servir per
quan, arribada la democràcia es promulgar la Llei d'ús i ensenyament del
valencià, el professorat estigués format.
Als anys 80, ha relatat Climent, 'la preocupació d'ACPV va ser
l'ensenyament i dels mitjans de comunicació, la democratització de la
universitat, els repetidors de TV3 i la primera gran mobilització per
tenir una televisió en llengua pròpia al País Valencià'.
La creació de grans institucions com la institució Lluís Vives,
l'assemblea de regidors Joan Fuster, l'Institut Villalonga d'economia i
empresa i l'apartat científic amb la Joan Baptista Peset, són fruit dels
anys 90, 'anys de grans mobilitzacions al país amb el bloc de progrés
Jaume I', ha remarcat Climent.
Per Eliseu Climent, aquesta dècada que ara culmina, ACPV ha posat
'especial èmfasi en els serveis jurídics i s'han guanyat batalles en
favor de la unitat de la llengua i molts debats de democratització del
país'. Totes aquestes accions han finalitzat amb la creació del Centre
Octubre, que concentra les seus de les diferents institucions i esdevé
un gran centre cultural a la capital del País Valencià.
Les
Corts reconeixen la figura de Bosch i Morata
Pica'm, 26/11/2010
A la tercera va la vençuda. Almenys així ha estat
a les Corts Valencianes per tal de reconèixer la figura del
Conseller republicà de Cultura Bosch i Morata després que Compromís
ho intentara abans en dos ocasions i el PP ho vetara.. Finalment ha
estat una declaració institucional, que compta amb el suport de tots
els grups polítics.El reconeixement institucional a qui fora màxim
impulsor de l’Institut d’Estudis Valencians i la Biblioteca Nacional
del País Valencià li arriba en atenció a la seua “decisiva
contribució al desenvolupament de la consciència del poble valencià
com una nacionalitat històrica i la dignificació i recuperació de la
seua cultura i identitat singular”.
Bosch i Morata fou un destacat dirigent deb
valencianisme polític durant els anys de la II República nascut a
Xàtiva i mort a l’exili de Mèxic, el 25 de setembre de 1950.
La docència en valencià baixa en la Universitat
Politècnica de València
Segons dades de la
mateixa universitat, la docència en valencià ha entrat en una dinàmica
regressiva els últims cursos. Així, mentre que el curs 2008/2009 els
crèdits que la Universitat Politècnica de València oferia en valencià
suposaven el 7’34% del total (dada que ja era la pitjor de les
universitats valencianes que ofereixen aquesta possibilitat), el curs
actual s’han quedat en el 5’83%. Aquesta regressió de l’oferta contrasta
amb un cert augment dels alumnes que demanen o que acceptarien classes
en valencià, prop del 36%, i amb un 50% de la plantilla de professors
que afirma que estava disposat a fer classes en valencià, sempre segons
dades de la institució.
El Sindicat de Treballadors de
l’Ensenyament del País Valencià veu en la deixadesa de l’equip de govern
la principal causa d’aquesta situació. De fet, representants d’aquest
sindicat van declarar que trencaven les converses sobre la qüestió
lingüística amb l’equip rectoral poc abans de l’estiu, a causa d’un
canvi sobtat d’actitud, tot i haver arribat a algun acord. El detonant
va ser la negativa de l’equip rectoral a implementar cap tipus de mesura
de control contra el frau que suposa el fet que molts grups catalogats
com de docència en valencià no reben les classes en aquesta llengua.
Aquest frau, incontrolat, hauria de corregir encara més a la baixa la ja
exigua xifra del 5% de docència en valencià.
El Sindicat ha anunciat la seua
determinació de continuar treballant per l’expansió de la llengua pròpia
a la universitat valenciana, siga per la via del diàleg directe, “que la
UPV està posant molt difícil amb la seua actitud”, siga per la de la
pressió, buscant el suport i el treball conjunt amb altres col·lectius
preocupats per la situació de la llengua a la UPV. En aquest sentit, es
considera peremptòria l’aprovació d’una normativa general que assegure
la reducció progressiva de la diferència escandalosa entre l’oferta i la
demanda de classes en valencià. A més, STEPV va presentar una bateria
d’esmenes a l’esborrany que servirà de base de la reforma d’estatuts que
el claustre d’aquesta universitat debatrà en breu i demana el suport de
tots els claustrals, independentment de la seua filiació ideològica o
sindical, per fer avançar la llengua pròpia al si de la institució.
24 de novembre de 2010
Balears
convalidarà els títols de la JQCV i restableix de facto la unitat
lingüística
Levante EMV,
5/11/2010
Les illes tornen a acceptar els diplomes de
valencià després d'anul·lar la seua convalidació després que el Consell
fera el mateix
El govern balear reconeixerà com a vàlids els títols emesos per la Junta
Qualificadora de Coneixements de Valencià, segons l'esborrany d'una
ordre de convalidacions feta pública ahir per la Direcció General de
Política Lingüística de l'executiu balear. En el seu vessant pràctic,
esta ordre permetrà als posseïdors d'un títol oficial de valencià
treballar en l'administració pública balear sense necessitat passar un
examen previ de llengua i cultura, com succeïa fins ara. Per exemple, el
Grau Mitjà de valencià equivaldrà al C1 que s'exigeix als funcionaris a
Balears. En la seua dimensió més profunda, la nova ordre recompon de
facto la unitat lingüística en les administracions de Catalunya, la
Comunitat Valenciana i Balears, trencada en 1995 amb l'entrada del PP a
la Generalitat Valenciana.
Aquell any, el Consell va tombar l'homologació en l'administració
valenciana dels títols de català expedits pels organismes oficials de
Catalunya i Balears, tal com havia decretat el govern de Lerma. Com a
reacció a aquell greuge comparatiu, que perjudicava els ciutadans
balears, el govern illenc va anul·lar la seua convalidació dels títols
lingüístics emesos per organismes valencians. Ambdues comunitats
s'havien declarat la guerra.
No obstant això, la decisió de la Generalitat, recorreguda per l'STEPV
i Acció Cultural, va ser tombada en 2006 per una sentència del Suprem i
ara ja són convalidables a València els títols de català aprovats a
Catalunya i Balears. Quatre anys després, Balears posa el punt final a
la separació lingüística entre administracions. Marc Candela, portaveu
de l'STEPV, va afirar ahir que és "la bona notícia que faltava a
l'efecte d'homologació".
S'ha
mort Joan Solà
Fou un gran
referent en la lingüística i també un gran divulgador de la llengua
L'any passat va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes
El filòleg i lingüista, Premi d'Honor de les Lletres
Catalanes l'any passat,
Joan Solà, s'ha mort avui a la nit a
setanta anys, víctima d'un càncer. Solà, vice-president del
IEC, ha
publicat més de quaranta llibres i ha dedicat tota la seva vida i la
seva carrera acadèmcia a l'estudi i la divulgació de la llengua. El juny
de l'any passat
va rebre el Premi d'Honor de les
Lletres Catalanes que
Òmnium Cultural atorga per reconèixer
una persona que ha contribuït a la vida cultural del nostre país. L'any
passat va publicar el recull d'articles 'Plantem cara' (vegeu l'entrevista
de VilaWeb TV) i aquest mes de juny va fer l'última
classe a la universitat. La setmana passada va publicar l'últim
article, a l'Avui.
Nascut a Bell-lloc d'Urgell (Pla d'Urgell) el 1940,
va estudiar Magisteri a Lleida i el 1965 va rebre el títol de Filologia
Clàssica per la Universitat de Barcelona, on va fer el doctorat en
Filologia Catalana. Des del 1966 ensenyava lingüística catalana a la UB
i en unes quantes institucions, com la UAB, l'Escola de Mestres Rosa
Sensat, la Universitat d'Estiu de Prada, la Càtedra Ramon Llull de
Mallorca, la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat de Girona. Va
escriure una quarantena de llibres sobre llengua i va dur a terme una
extensa tasca divulgativa als mitjans de comunicació.
Intersindical Valenciana denuncia
l’intent de l’Executiu espanyol d’aturar la ILP Televisió Sense
Fronteres
Intersindical Valenciana vol
fer constar el seu malestar davant l’escrit de la Secretaria d’Estat
d’Assumptes Constitucionals i Parlamentaris del Ministeri de la
Presidència, adreçat a la Mesa del Congrés, en el qual no presta
conformitat a la tramitació de la iniciativa legislativa popular (ILP)
Televisió Sense Fronteres que havia de garantir la lliure recepció dels
canals de televisió en llengua catalana, basca i gallega arreu del
domini lingüístic de cada llengua.
Trobem molt greu l’intent de l’executiu espanyol que, per primera vegada
en la història, vol impedir que una ILP amb les signatures requerides
arribe al Congrés per ser debatuda.
A més, trobem lamentable que el Govern socialista s’excuse en qüestions
econòmiques per a refusar la ILP i, intentar que ni tan sols puga ser
debatuda al Congrés. És, al menys sorprenent que des de posicions
suposadament progressistes s’intente callar la veu de més de 600.000
ciutadans que han donat suport amb la seva signatura a la ILP, de les
quals gairebé 30.000 són de ciutadans del País Valencià.
Tot i això, Intersindical Valenciana es mostra satisfet que la
Mesa del Congrés espanyol no haja acceptat la proposta del Ministeri de
la Presidència i l’haja retornat amb la petició d’ampliar l’argumentació
sobre el suposat cost econòmic.
València, 22 d'octubre de 2010
La
mesa del Congrés reclama explicacions al govern espanyol pel rebuig a
l'ILP
Mai abans s'havia tombat una
ILP abans de passar pel congrés. La mesa demana a l'executiu
espanyol que argumenti millor la decisió. Ara el procés de la
ILP continua marxa.
La mesa del congrés ha demanat explicacions al govern
espanyol per haver denegat la tramitació de la Iniciativa Legislativa
Popular (ILP)
Televisió Sense Fronteres que havia de
garantir les emissions de TV3 al País Valencià. De fet, era la primera
volta que una ILP era tombada abans de passar pel congrés. Amb aquesta
decisió el procés continua en marxa. El coordinador d'ACPV, Toni
Gisbert, trobava sorprenent que l'argument del govern espanyol fos
econòmic i remarcava que no hi havia pas objecció jurídica ni tècnica.
El govern espanyol al·legava que 'no presta
conformitat a la seva tramitació' perquè l'aprovació de la ILP 'tindria
com a conseqüència un augment dels crèdits pressupostaris'. Acció
Cultural havia presentat al congrés espanyol 650.000 signatures
favorables a la ILP, que necessitava un mínim de 500.000 firmes vàlides
per tirar endavant. És la primera vegada a la història que el govern
espanyol impedia que una ILP amb les signatures requerides arribés al
congrés. Segons fonts de la Moncloa, la mesura obligaria a la creació
d'un nou múltiplex, perquè la ILP, afirmen, pretenia utilitzar un espai
de banda ampla que l'executiu preveu destinar a la televisió per a
mòbils, l'anomenat divident digital. Les mateixes fonts van voler
remarcar que el veto no era a les emissions de TV3 al País Valencià,
perquè es podrien fer realitat si el govern de Francisco Camps
s'avingués a signar un conveni amb la Generalitat. Per contra, apunten,
si s'arribés a aprovar la ILP obligaria l'estat a crear un nou
múltiplex, perquè l'ample de banda que reclama està reservat a la
televisió per a mòbils.
Ara, però, el procés de la ILP no queda interromput i
continua en marxa mentre la mesa del congrés demana explicacions al
govern espanyol. La mesa està formada pel president del congrés, quatre
vice-presidents i quatre secretaris escollits pel ple. Actualment,
l'integren el president José Bono (PSOE); els vice-presidents Teresa
Cunillera (PSC-PSOE), Ana Pastor (PP), Jorge Fernández (PP) i Jordi Jané
(CiU); i els secretaris Jaime Javier Barrero (PSOE), Francisco Ramón
Beloki (PNB), Juan Ignacio Gil (PP) i María Teresa Villalobos (PP).
Per part d'Acció Cultural, Toni Gisbert havia
declarat avui al matí a VilaWeb: 'Hi ha una certa sorpresa perquè
políticament tot sembla que anava bé, i no sembla que es qüestioni la
ILP des d'un punt de vista tècnic o jurídic, sinó econòmic. Es tracta
d'una decisió política greu, perquè al darrere hi ha un suport ciutadà
molt important, al qual es dóna l'esquena'.
Crítiques de
Compromís, d'ERPV i del Bloc
També hi ha hagut crítiques de partits a la negativa del govern espanyol
a tramitar la ILP. El síndic de
Compromís, Enric Morera, l'ha
criticada: 'És lamentable que el govern socialista s’escude en qüestions
econòmiques per a refusar la ILP i no permetre ni tan sols que arribe a
ser debatuda al Congrés. És una excusa molt poc consistent perquè açò no
necessita cap inversió desmesurada, és tracta de tindre voluntat
política per a garantir les emissions de TV3 al País Valencià, una
voluntat, que com s’ha comprovat el govern de Rodríquez Zapatero no té'.
Esquerra també troba que l'argument
econòmic esgrimit pel govern espanyol és una excusa per amagar la manca
de voluntat política. 'Es tracta de pretextos tècnics que demostren una
falta de voluntat política i que, com a conseqüència, deixen sense veu a
més de mig milió de persones', segons el president d'Esquerra
Republicana del País Valencià, Agustí Cerdà.
També s'hi ha pronunciat el diputat del
PSM
pel Bloc
per Mallorca Antoni Alorda, que considera la decisió del
govern espanyol 'una aberració, un despropòsit i un insult als ciutadans
que han avalat la ILP'. A més, considera que l'argument econòmic que ha
donat l'executiu 'no se sosté perquè el cost econòmic que es derivaria
de l'aplicació d'aquesta ILP és perfectament assumible per a l'estat'.
Publicat a Vilaweb 21/10/2010
La
presidenta de l'AVL crida a la unitat lingüística i a "arraconar
qüestions que ens han separat"
Valencianisme. com. Dilluns, 18 octubre de 2010
Figueres, en una imatge d'arxiuLa presidenta de l'Acadèmia Valenciana de
la Llengua (AVL), Ascensió Figueres, va participar ahir en la cloenda
d'un curs sobre didàctica de la llengua valenciano-catalana com a idioma
estranger, que organitzaven l'AVL, l'Institut Ramon Llull i la Xarxa
Lluís Vives d'Universitats de Catalunya, València, les Illes Balears i
el Rosselló. En l'acte, celebrat en la localitat valenciana de Morella,
Figueres va recordar la unitat lingüística valenciano-catalana i va fer
una crida a "arraconar qüestions que ens han separat durant massa
temps".
La presidenta va explicar que "este curs és un prova més de la línia
d'acostament de tot allò que ens unix: dos cultures germanes, la
catalana i la valenciana, amb els seus dos patrimonis propis i una
llengua que compartim i enriquim amb la seua diversitat". A més, va
criticar la polèmica creada per la distinció de les dos denominacions
oficials ("valencià" i "català") de l'idioma compartit al mateix nivell.
Per a ella, "jornades com esta deurien servir per a arraconar qüestions
que, a un costat i a l'altre de l'Ebre, ens han separat durant massa
temps, més per una falta de comprensió que per la voluntat de superar
velles traves lingüístiques". Figueres també va mostrar la "satisfacció"
de l'Acadèmia per organitzar un curs que "fomenta, estudia i difon la
llengua que compartim", segons informa El
Mercantil Valenciano.
Cal recordar que l'AVL ha demostrat repetidament el seu compromís amb la
unitat lingüística (acompanyada de la dualitat onomàstica), però poques
voltes la seua màxima representant havia fet unes declaracions públiques
tan explícites a favor de la superació definitiva del conflicte.
També varen participar en l'acte de cloenda el president de l'Institut
Ramon Llull, Josep Bargalló (ex conseller català per ERC), la
vicerectora de Cooperació i Relacions Internacionals de la Universitat
Jaume I de Castelló, Immaculada Fortanet, i el batle de Morella, Joaquim
Puig.
El
CGPJ converteix valencià i català en idiomes diferents
Una resolució sobre
els mèrits dels alumnes de l'Escola Judicial publicada al BOE diferencia
entre les dues parles
Una associació de juristes envia una carta de
queixa als vocals del Poder Judicial
16/10/10, AVUI
La justícia ha tornat a atemptar contra les
convencions de la comunitat lingüística internacional que reconeixen
el català com una llengua romànica compartida per 9 milions de
persones que parlen diverses varietats dialectals, de nord a sud i
d'est a oest, en el dit territori dels Països Catalans. Una
resolució del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) publicada al
BOE el juliol passat dóna categoria d'idioma diferenciat al valencià
i el català.
La resolució té com a finalitat reconèixer el
coneixement oral i escrit de les llengües oficials de les comunitats
autònomes, perquè els alumnes ho puguin presentar com a mèrit en els
concursos de provisió de places. Van ser sis els alumnes als quals
es va reconèixer el mèrit, tres amb coneixement del català i tres
amb coneixement de valencià i català, com si es tractés de dues
llengües diferenciades.
La resolució del CGPJ ha motivat la queixa de
l'Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia, que des de
fa anys treballa en el difícil àmbit de la normalització lingüística
dels jutjats. Des de l'entitat s'ha tramès una carta a tots els
vocals del Consell exposant el seu malestar per aquest acte que
atempta “contra la racionalitat més essencial”. Les cartes també
s'han tramès als vocals catalans, Ramon Camp i Carles Cruz.
Des de l'Associació es recorda que la lingüística
proclama la unitat lingüística del català i que “l'Acadèmia
Valenciana de la llengua així ho va recordar el 2003”. Els advocats
argumenten que l'únic criteri existent per proclamar la distinció
entre les dues parles és el d'aquells sectors polítics que “desitgen
la disgregació i l'extermini de la llengua”. La carta acaba
sol·licitant als integrants del CGPJ que “en reconeixement d'un fet
científic i indiscutible anul·lin en el futur qualsevol distinció
entre valencià i català”.
El problema de la segregació de les llengües es
posa de manifest cada any que els alumnes de l'última promoció de
l'Escola Judicial, amb seu a Barcelona, reben el seu despatx en un
acte solemne a l'Auditori de la Ciutat. En la informació que es
lliura a la premsa es relata les característiques de la promoció, i
en especificar els mèrits i coneixements es distingeix sempre entre
el català i valencià com a llengües diferents.
El que l'Escola ensenya
L'Escola Judicial ja ha estat objecte de
polèmica lingüística en altres ocasions pel fet d'oferir un
aprenentatge diferenciat del valencià i el català als seus
alumnes. Els cursos no són gaire seguits, i el tema de la
llengua no desvetlla gaire interès entre els jutges.
Una mostra d'això és la visita que va fer el
president de la Generalitat, José Montilla, a l'Escola a
principis d'any, en la qual alguns alumnes li van qüestionar la
necessitat d'aprendre català per poder exercir en un jutjat de
Catalunya.
Educació
considera que a les escoles de la demarcació de Castelló no es pot
estudiar en castellà
Valencianisme.com
Així ho ha assegurat la secretaria d'Educació, Concha Gómez, en una
compareixença a les Corts Valencianes. No és la primera volta que la
número dos del conseller Font de Mora, catalana d'origen i afincada a
casa nostra, realitza manifestacions pintoresques respecte del valencià.
Cal recordar que, en declaracions al diari digital Vilaweb, Gómez va
asseverar que "el valencià i el català són llengües diferents" perquè
ella parla "català molt de la TV3" però, en canvi, "no sap parlar
valencià amb la mateixa fluïdesa".
La secretària d'Educació ha afirmat durant la seua intervenció davant de
la Comissió d'Educació i Cultura de les Corts Valencianes que a les
comarques del nord del País Valencià hi ha una "proliferació de línies
en valencià" que "impossibiliten" que els pares puguen escollir "si els
seus fills volen estudiar en una línia PIP", ha dit en referència als
programes d'incorporació progressiva al valencià, uns plans
d'ensenyament "mal anomenats en castellà" segons la número dos de la
Conselleria.
Gómez ha aprofitat la seua al·locució per a carregar durament contra
Escola Valenciana, entitat a la qual ha acusat de voler implantar al
País Valencià un "sistema monolingüe", cosa que no es troba "emparada"
ni per l'Estatut d'autonomia ni per la Constitució espanyola.
En este sentit, la secretaria autonòmica ha denunciat que en algunes
zones del nostre país, com la ciutat de Castelló, "no hi ha llibertat
lingüística" a causa de l'absència de línies en què el valencià
s'impartix només com a assignatura. Davant d'eixa situació, ha remarcat
que la Conselleria aposta per "complir la norma bàsica" i "salvaguardar"
que els pares puguen escollir la llengua en què volen escolaritzar els
seus fills.
Alhora, la responsable d'Educació ha defés la política lingüística en
l'àmbit de l'ensenyament que ha dut a terme el PP durant els seus anys
de govern al País Valencià, ja que, segons ha exposat, mentre que en
1995 hi havia 74.277 alumnes estudiant en programes d'ensenyament en
valencià (PEV) i programes d'immersió lingüística (PIL), actualment els
62% de les escoles públiques valencianes han implantat plans d'este
tipus, fet que es va traduir en 211.436 alumnes matriculats en ambdós
programes en el curs anterior.
Per la seua banda, el president d'Escola Valenciana, Diego Gómez, ha
demanat a la número dos de la Conselleria que "deixe de fer demagògia
política respecte a un tema com la llengua" i li ha recordat que el
valencià, "el nostre tret d'identitat més important", ha d'estar "per
damunt d'ideologies i colors polítics".
Respecte de les acusacions llançades per la secretaria d'Educació, Gómez
ha exposat que l'objectiu de l'entitat és "treballar per un sistema
educatiu valencià" que estiga "a l'altura de les circumstàncies d'una
societat valenciana plurilingüe" i en el qual l'alumnat tinga
"competència lingüística" en les dos idiomes oficials a casa nostra i
també en anglés.
En esta línia, el president de la FEV ha sol·licitat a la Conselleria
"solucions" per tal de fer possible un pla d'ensenyament plurilingüe i
ha lamentat el seu "silenci" davant de la proposta presentada per
l'entitat cívica fa més d'un any.
14/10/2010
La
flama del Correllengua s'acomiada del País Valencià, després d'una
edició en record d'Enric Valor
Valencianisme.com
La Ribera
Riola
El passat divendres 8 d'octubre, després de 15 anys sense celebrar el
Correlllengua, la flama de la llengua es tornà a passejar pels carrers
de Riola.
Van ser molts els veïns i veïnes que eixiren al carrer en defensa de la
nostra llengua i per reivindicar el seu ús a tots els àmbits de la vida.
La jornada començà amb l'actuació del contacontes Carles Cano que va
delectar grans i menuts amb el seus contes. Després, per escalfar motors,
un grup de joves coeters del poble ens feren una “passada de corda
antiga” per commemorar una festa de llarga tradició a la localitat com
és la cordà. Amb el so de la dolçaina i el tabal del grup Tabalaina,
acompanyats pel grup de danses Les Moreres de Riola i la colla de
coeters, s'inicià una cercavila que comptà amb la participació d'un gran
nombre de veïns i veïnes del poble. La comitiva, arribà a la plaça de la
Constitució on es van llegir els manifests del Correllengua de la mà de
tres alumnes de l'escola de Riola i de la regidora de cultura, Rosa
Franco. L'acte va concloure amb el so de la muixeranga.
Cullera
Un centenar de persones assistiren als actes de la festa per la llengua
Més d’un centenar de persones de totes les edats assistiren el passat
divendres 8 d’Octubre al Correllengua de Cullera; la festa per la
llengua, organitzada conjuntament pel Casal Jaume I de la localitat, la
Falla el Raconet i l’Assemblea de Joves de la Ribera Baixa – CAJEI.
El actes començaren al voltant de les 8 i mitja de la vesprada.
Primerament, els dolçainers i tabaleters de la Falla el Raconet tocaren
tot un seguit de cercaviles per tal d’animar l’ambient.
Tot seguit, l’artista convidat Toni de l’Hostal amb el seu humor propi
llegí el manifest de la 15a edició del Correllengua, que enguany anava
dedicat a la figura de l’escriptor valencià Enric Valor, que donà pas a
l’actuació de la colla de dansaes de la Falla el Raconet.
La jornada acabà amb un sopar popular que oferí el Casal Jaume I a tots
els assistents i l’actuació de l’abans esmentat Toni de l’Hostal, amb
les seues dosis d’humor valencià.
Sueca
Com cada any pel 9 d'Octubre, socis i simpatitzants d'ACPV, l'equip de
govern municipal i un gran nombre de veïns i veïnes de la comarca,
s'aplegaren a Sueca, capital de la Ribera Baixa per commemorar la nostra
diada nacional.
Tots junts, marxàrem en cercavila acompanyats pel grup de dolçainers
Tabalaina i La Xara, i per la muixeranga de Sueca des de l'Ajuntament
fins a la casa de Fuster. Allí, Guillem Ribes, membre del Casal Ribera
Baixa va llegir el manifest general del Correllengua. La visita a ca
Fuster acabà amb els balls del grup de danses Almogàver de Sueca i amb
la Muixeranga. Després, la comitiva es traslladà de nou a l'Ajuntament
on diferents col·lectius, associacions i partits polítics van retre un
sentit homenatge a l'escriptor i il·lustre suecà, Joan Fuster. La diada
continuà amb l'entrega anual de premis per part de l'Ajuntament. L'acte
va concloure amb la baixada del penó de la conquesta des del balcó de
l'Ajuntament i els balls del grup de danses Almogàver de Sueca.
Carcaixent
Enguany el Casal ha tingut dues celebracions del 9 d'Octubre. Primer el
passat dijous 7 d'octubre estaguérem a Alzira, junt a l'Assemblea de
Joves El Cau, recuperant després de molts anys d'absència a la ciutat
veïna, el Correllengua.
I el passat 9 d'Octubre, com des de de l'any 2005 és habitual, les
organitzacions de Carcaixent que creuen en el seu País i treballen dia a
dia per dignificar la societat que ens ha tocat viure, ens reunírem per
homenatjar a Jaume I i al mestre Enric Valor, fent nostra la seva lluita
pel valencià, el català de tots.
Alzira
Dijous 7 d'octubre, després de molts anys sense que la flama de la
llengua passara pels carrers d'Alzira, des d'aquells primers
Correllengua on la flama passava de poble en poble, els Joves d'Alzira
organitzats al voltants de l'Assemblea de Joves El Cau i Acció Cultural
del País Valencià convocaren a la ciutadania per a commemorar els 15
anys de Correllengua, homenatjar a Enric Valor i reivindicar l'ús del
valencià.
L'acte fou ben concorregut, i al so de la batucada d'Alcoi Ta!
Quiriquita! marxaren els i les joves d'Alzira, socis i sòcies d'Acció,
el regidor del Bloc d'Alzira Carles Aranda, el president d'Escola
Valenciana Diego Gómez, Juan Miguel Araque d'Esquerra Unida a Alzira, el
Bloc Jove d'Alzira i els veïns i veïnes d'Alzira i la comarca que es
reuniren a la Plaça Major per manifestar que estimem el nostre valencià,
el català de tots, com deia el mestre Valor.
El Baix Vinalopó
Elx
Més de 700 alumnes dels col·legis de primària d'Elx participen al
Correllengua 2010
El passat divendres 8 d'octubre el Gran Teatre d'Elx es va quedar menut.
Més de 700 alumnes dels col·legis de primària d'Elx gaudiren amb
l'arribada del Correllengua al Gran Teatre d'Elx. Felip Kervarec (Món
d'animació) va ser l'encarregat d'interpretar l'obre "Va d'Enric Valor"
L'amor de les tres taronges. A més l'Institut Municipal de Cultura de
l'Ajuntament d'Elx va obsequiar als col·legis que van assistir a l’acte
amb una col·lecció de 8 llibres de les Rondalles Valencianes d'Enric
Valor, adaptades al públic infantil i juvenil per Rosa Serrano.
La nit del mateix divendres a les 20:00 hores va arribar la Flama del
Correllengua al saló de plens de l'Ajuntament d'Elx, on va ser rebuda
per la Tinent d’Alcalde i Regidora de Cultura Àngels Candela i Plaza la
qual ens va obsequiar amb un parlament a favor de la nostra llengua i
cultura, i també van fer acte de presència els Tinents d'Alcalde, Maria
Teresa Sempere i Jaén i José Manuel Sánchez i Asencio. El ple de
l’ajuntament s’ocupà per complet per veure l’arribada de la flama de la
llengua i escoltar la lectura del manifest a càrrec dels jóvensAnna Durà,
Josep M. Boix i Neus Paredes de l'IES Victòria Kent. I com a novetat
d'enguany i que volem repetir l’any que ve amb altres representants del
món associatiu i cultural d’Elx: Lluís Tarí president de l’associació
cultural Xino-Xano de la Vallverda (camp d’Elx) va fer un magnífic
parlament en nom d’ACPV sobre els nostres arrels com a poble. Tot això
acompanyats amb les dolçaines i els tabalets de la colla “El Cascabot”
d’Elx.
A les 21:30 hores al Casal Jaume I d'Elx s’omplí, amb l'assistència de
nombroses persones que van poder gaudir amb la magnífica música i les
veus de Miquel Pujadó i Olga Sùarez amb l’actuació “Dos entre Tants: El
Verí d'Estellés” Vicent Andrés Estellés: el gran poeta valencià en
llengua catalana del segle XX, i un dels grans poetes europeus
contemporanis.
A més volem donar les gràcies a les diverses institucions i persones que
han col·laborat en els actes del Correllengua 2010, la Regidoria de
Cultura de l’Ajuntament d’Elx, Acció Cultural del País Valencià, als i
les mestres dels Col·legis Públics: La Vallverda, Sanchis Guarner,
Cervantes, Jaume I i El Palmerar, Ies Victoria Kent, i als socis/es del
Casal Jaume I d'Elx, que de forma voluntària han col·laborat, sense els
quals no hauria estat possible el Correllengua 2010.
L'Alacantí
El Campello
Tots els anys, des del Sud, al Campello, celebrem la Diada del País
Valencià. El 9 d'Octubre i com a cloenda dels actes del Correllengua, es
representa al castell fester la presa de la ciutat de València pel Rei
En Jaume I i el naixement així, del nostre País Valencià. La
representació està a càrrec d'alumnes dels col·legis públics del
Campello, i de nombrosos festers que, vestits amb els trajes de moros i
de cristians, donen vida i color a l'acte. A continuació, el Jaumet,
càrrec que cada any l'ostenta una xiqueta o xiquet, dalt del seu cavall,
encapçala la Processó Cívica nutrida de veïns i representants d'entitats
cíviques que amb la seua presència reafirmen la seua identitat com a
poble en el marc del País Valencià. La processó recorre els principals
carrers del municipi, acompanyada en tot moment pel so de dolçaines i
tabals.
L’acte va concloure al castell fester amb el so solemne de la Muixeranga.
I com cada any, es fa "la Mocadorada" en celebració del dia de Sant
Dionís, dia dels enamorats al País Valencià, on després del repartiment
dels mocadors amb dolços entre les parelles, té lloc la popular Dansà
pel carrer Pal fins la plaça del Poble. Un dinar de germanor posa punt i
final a una jornada de commemoració.
L'Horta
Correllengua València i Horta
Del 5 d'octubre al 8 d'octubre la Flama del Correllengua acompanyada de
dolçaines i tabals ha recorregut els següents centres de València i
l'Horta: Col·legi Rei en Jaume de Tavernes Blanques; Col·legi Joan
Comenius, Col·legi Santa Teresa, Col·legi Angelina Carnisser, Col·legi
Sara Fernandez, Col·legi Ramiro Jover i Col·legi Ciutat Artista Faller
de València; Col·legi Blasco Ibañez i Col·legi Lluís Vives de
Beniparrell; Col·legi San Ignasi, Col·legi Verge de la Vallivana,
Col·legi San Cristòfol i Col·legi La Nostra Escola Comarcal de Picassent;
Col·legi Antonio Ferrandis de la Coma de Paterna; Col·legi Jaume el
Conqueridor de Catarroja; Col·legi Sant Joan de la Ribera d'Alfara del
Patriarca; Col·legi Lluís Vives de Massanassa; Col·legi La Patacona i
Col-legi Cervantes d'Alboraia; Col·legi San Clemente de Sedaví; Col·legi
9 d'octubre d'Alcàsser; Col·legi Lluís de Santangel del Saler.
La festa final del Correllengua escolar a València, organitzada per CP
Carles Salvador i CP Pare Català i les seues respectives AMPA's, va ser
el passat 8 d'octubre a Benimaclet. Festa que va començar després de
l'horari lectiu amb dues cercaviles simultànies que eixiren des dels dos
col·legis fins arribar a la Plaça de Benimaclet. Davant d'una Plaça
plena de gom a gom, en la que els alumnes pogueren gaudir d'un taller de
pilota i de jocs infantils, tingueren lloc les actuacions dels alumnes
de dansetes del CP Pare Català, de Llorenç Giménez El Contacontes, de la
Colla de Dolçainers i Tabaleters “Estrella Roja” i dels Dimonis de
Benimaclet.
Per acabar la jornada del 8 d'octubre, el Casal d'ACPV de la Malva-rosa
va organitzar un sopar en el qual assistiren nombrosos socis i
simpatitzants del Casal.
La Plana
Vila-real
Una cinquantena de persones es van reunir divendres 8 d'octubre al Casal
d'Acció Cultural a Vila-real, per tal de celebrar l'arribada de la Flama
del Correllengua. Tanmateix, prèviament, el dia 4, la torxa havia
recorregut ja vuit centres escolars de la població. L'acte del Casal va
començar a les 19 hores, amb les actuacions musicals del grup Tirant lo
Rock i el cantautor de la Vilavella Josep Lluís Notari. Seguidament, es
va procedir a la lectura del Manifest del Correllengua 2010 i va tenir
lloc un sopar de pa-i-porta, que va servir també per cloure els actes
del Correllengua a les comarques de Castelló, almenys aquells que han
tingut lloc abans la data del 9 d'Octubre.
Els Ports
Morella
El Correllengua a Morella reivindica les emissions de TV3 i Aragó
Televisió
La Flama del Correllengua va arribar el passat 11 d'octubre a Morella
acompanyada d’una protesta pel tancament del repetidor que donava senyal
als canals autonòmics de Catalunya i Aragó. La Flama va entrar a Morella
per les Torres de Sant Miquel i va arribar fins a l’Ajuntament, on es va
llegir el Manifest del Correlengua 2010, que enguany homenatja Enric
Valor.
Distints membres del col·lectiu Els Ports en Moviment, van realitzar una
performance per a reivindicar les emissions de TV3 i Aragó TV. A
continuació, el jove de Villores, Guillem Tena, va presentar el seu
llibre “Petjades d’una guerra: 1936-2009”.
Els actes del Correllengua 2010 a Morella han estat organitzats per
Acció Cultural del País Valencià, el col·lectiu Els Ports en Moviment i
l’Ajuntament de Morella. Cal recordar que el consistori morellà es va
veure obligat a tallar les emissions del senyal de TV3 i Aragó Televisió
fa ja més de quatre mesos. Des d’aleshores, s’han organitzat distints
actes de protesta pel tall de les emissions, destacant manifestacions,
lectura de manifestos o recollida de signatures.
El Camp Túria
Llíria
El Correllengua escolar 2010 va cloure el divendres passat al Camp de
Túria. Uns dos mil set-cents menuts de la comarca han gaudit del pas de
la Flama de la llengua pels seus col·legis. El col·legi públic número 2
de Vilamarxant, el col·legi Mas d’Escoto de Riba-Roja de Túria, Verge
del Carme de l’Eliana, Lluís Vives de Benaguasil, Lloma del Mas de
Bétera, i l’Olivera de l’Eliana han participat activament en aquesta
festa que va consolidant-se. La Flama tampoc podia obviar la població de
Llíria, la capital edetana va ser la darrera estació. En la seu del
Casal Jaume I, i amb Dani Miquel com a mestre de cerimònies, la Flama va
impregnar el seu esperit als xiquets de la ciutat de la música.
La Vall d'Albaida
Ontinyent
El passat 8 d’octubre per tal de posar fi al Correllengua 2010 a la Vall
d'Albaida es va realitzar per la vesprada un concert de Pau Alabajos a
Benigànim, que va comptar amb la col·laboració del Col·lectiu Cultural
el Ganxo. I per finalitzar la programació a la sala OTK d’Ontinyent va
tindre lloc un concert d’Auxili, Assabè I The Skafeïnats. Ambós actes
van comptar amb un públic nombrós i van suposar el referent cultural de
la comarca per al cap de setmana.
14/10/2010
DISCRIMINACIÓ
SINDICAL
El Consell manté exclós a STEPV de les subvencions
per a la promoció del valencià
El Sindicat presentarà el corresponent
recurs per discriminació sindical
Aquest matí, el Consell Valencià
ha acordat concedir 62.688 euros de
subvenció a les organitzacions sindicals per a la realització
d’activitats de promoció o foment de l’ús del valencià durant 2010.
STEPV ha estat exclosa d’aquestes ajudes, malgrat comptar amb un conveni
signat amb el Conseller d’Educació per a fomentar l’ús del valencià, que
no ha estat denunciat per cap de les parts i que fins ara es concedien
amb normalitat.
Recordem que els pressupostos de 2010 van excloure el
Sindicat, no només d’aquesta partida pressupostària, sinó també de la
corresponent a les ajudes per a activitats sindicals que fins ara
s’otorgaven atenent la representativitat sindical. Com ja va denunciar
STEPV en aquell moment, ha estat l’únic sindicat que s’ha vist exclós de
totes aquestes ajudes econòmiques que venien concedint-se amb total
normalitat.
Fruit d’aquest intent d’exclusió, el Sindicat va
engegar una
campanya de denúncia i es va
entrevistar amb els grups de l’oposició perquè esmenaren els
pressupostos, esmenes que van ser rebutjades pel grup popular.
Tanmateix, el Conseller d’Educació, Alejandro Font de Mora, va haver de
contestar en abril una pregunta parlamentària sobre els motius de
l’exclusió de STEPV d’aquestes subvencions, i va al·legar una
“incidència administrativa” com a causa de l’exclusió.
A més de la campanya, el Sindicat va presentar el
corresponent recurs contenciós-administratiu per a restituir el dret a
rebre les subvencions que legalment li corresponen, recurs que STEPV
entén desestimat per l’acord assolit aquest matí pel Consell.
La decisió de mantindre aquesta exclusió i la
desestimació del recurs confirmen que no es tracta d’un error
administratiu, com afirmava el conseller, sinó d’una decisió política
plenament conscient d’intentar marginar i arraconar el sindicat
majoritari a l’ensenyament.
En eixe sentit, STEPV presentarà un nou recurs contra
la resolució que publique les ajudes que el Consell ha acordat concedir,
per discriminació sindical i per tal de restituir els drets que com a
organització sindical li corresponen.
32
propostes electorals per a salvar el valencià 
Escola
Valenciana dóna el tret d'eixida a les Trobades 2011
El
2 d'abril, Cercavila i concert al cap i casal
Ensenyament
en valencià i plurilingüisme
STEPV
exigeix el compliment de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià
Escola
Valenciana i el model educatiu
Mor
Josep Iborra
L'Acadèmia
censura a les universitats i al Consell per no garantir les classes en
valencià
Una
nova llei posa en perill immediat les emissions de TV3 al País Valencià
Subtítols
per subjugar una llengua
El
doblatge en valencià arriba als instituts
Acció
Cultural organitza comissions per la llengua a tot el País Valencià
V Seminari de
Debat d’Idees Valencianistes
ACPV
i Escola Valenciana tornen al diàleg
PICA'M,
21 desembre de 2010
29
anys sense Sanchis Guarner
Lo Rat Penat carrega contra els ´totalitaris´ del ´blaverisme´ i aïlla el
secessionisme polític
Acció
Cultural del País Valencià reforça la mobilització per la llengua en el
seu 40è aniversari
Les
Corts reconeixen la figura de Bosch i Morata
S'ha
mort Joan Solà
La
mesa del Congrés reclama explicacions al govern espanyol pel rebuig a
l'ILP
El
CGPJ converteix valencià i català en idiomes diferents 
Educació
considera que a les escoles de la demarcació de Castelló no es pot
estudiar en castellà 
La
flama del Correllengua s'acomiada del País Valencià, després d'una
edició en record d'Enric Valor