La Mesa per l’Ensenyament en Valencià, de la qual forma part Escola Valenciana acaba de presentar un manifest als centres educatius sota el títol “Sí a l’ensenyament en valencià, garantia de plurilingüisme”. Escola Valenciana llança una pregunta a la Conselleria d’Educació: per què quan s’avalua el nostre sistema educatiu sempre trauen millors resultats els alumnes que estudien en valencià (PEV/PIL)? 

ESCOLA VALENCIANA CONSIDERA QUE LA CONSELLERIA D’EDUCACIÓ TORNA A SITUAR EL VALENCIÀ EN EL CENTRE DE LA TRIFULCA EDUCATIVA

El suposat informe que la Conselleria d’Educació ha difós sobre l’Avaluació General de Diagnòstic feta a 4at de Primària pel Ministeri d’Educació amb resultats negatius per a l’educació al País Valencià demostra els postulats d’Escola Valenciana: el programa d’ensenyament monolingüe en castellà (PIP) no garanteix el bon aprenentatge de les dues llengües oficials, és a dir, el bilingüisme educatiu, ja que una vegada més es demostra que tenir només la llengua i el Coneixement del Medi en valencià no garanteix que l’alumnat que estudia PIP domine la llengua pròpia.

Per tant l’alumnat que estudia en castellà està en inferioritat de competències lingüístiques i oportunitats que els que estudien en programes d’ensenyament en valencià (PEV o PIL). Aquests últims dominen el valencià i el castellà i tenen moltes més facilitats d’aprendre d’altres llengües, per tant, caminen de manera ferma cap al plurilingüisme. Tots els estudis que ha fet l’Institut Valencià de Qualitat Educativa i que mai publica l’actual Conselleria d’Educació així ho constaten.

La Conselleria d’Educació argumenta que els criteris d’avaluació del Coneixement del Medi que s’han fet a l’Avaluació del Ministeri d’Educació no tenen en compte que hi ha alumnat que estudia (PIP), ensenyament en castellà, i que per tant té un plus de dificultat alhora d’obtindre bons resultats en aquesta matèria, perquè no dominen bé la llengua en què s’imparteix: “d’aquesta manera es demostra que l’alumnat que estudia PIP sense enriquir necessita tindre més assignatures en valencià i compensar amb el castellà des dels primers cursos per tal que dominen les dues llengües de manera equitativa i això no els passa, mentre que l’alumnat que estudia en valencià no té aquest tipus de problemes”.     

Escola Valenciana considera que ja va sent hora que la Conselleria d’Educació llance un bon programa d’ensenyament plurilingüe que tinga com a base d’aprenentatge el valencià i garantesca el domini del castellà i altres llengües com l’anglés. L’entitat ja li va presentar el curs passat a Font de Mora el Pla per l’Escola Plurilingüe amb totes les mesures pedagògiques que calen per a dur aquest objectiu endavant: “la resposta per part del Consellera a hores d’ara és el silenci, la creació de suposades escoles angleses sense rigor pedagògic, la denegació d’obertura de noves línies en valencià demandades per les famílies, els retalls en l’assessoria de valencià i l’atac directe a la promoció de la nostra llengua en tots els àmbits d’ús”. 

Davant d’aquesta situació Escola Valenciana ha treballat amb els sindicats educatius i associacions que formen part de la Mesa de l’Ensenyament en Valencià en la redacció d’un manifest que defensa el valencià com a garantia de plurilingüisme i suposa, entre d’altres, al possible retall en valencià del PIP, que encara faria que aquest programa fora més monolingüe del que és ara mateix.

24/06/2010

Conselleria es reafirma en la mesa sectorial a limitar l’extensió de l’ensenyament en valencià 

STEPV demana que s’arxive el nou expedient al director de Monfort 

Aquest matí ha tingut lloc la Mesa Sectorial per a tancar la negociació del Decret que regularà l’elecció de les direccions en els centres docents. Com ja va denunciar STEPV en la Mesa Tècnica del 25 de maig, s’hi incorpora una disposició final que no té res a veure amb la resta del decret i que modifica les matèries que es poden impartir en valencià en els programes d’incorporació progressiva (PIP), que fins ara no tenien cap limitació i que, a partir d’aquesta modificació, només es permet impartir en valencià una matèria no lingüística.

Actualment hi ha 554.896 alumnes que estudien en programes PIP al País Valencià que es veurien afectats per aquesta limitació. Aquesta xifra representa el (72’46%) del total d’alumnat que estudia al sistema educatiu valencià. El 27,6% restant (211.436 alumnes) estudien en programes en valencià. Limitar, per tant, la impartició de matèries en valencià en els PIP significa que es bloqueja la via per a l’extensió del valencià a la majoria d’alumnes valencians que en tota la seua escolarització obligatòria possiblement no impartiran més d’una matèria no lingüística en valencià.

D’aquesta manera s’incompleix flagrantment l’esperit de la Llei d’Ús i Ensenyament en Valencià i la normativa derivada d’aquesta així com els objectius que marca la legislació vigent quant a la consecució per part de l’alumnat de les mateixes competències lingüístiques en les dues llengües oficials, objectiu que s’assoleix mitjançant els programes d’ensenyament en valencià tal com reconeixen els informes de la pròpia Conselleria d’Educació que no ha volgut fer públics.

STEPV ha advertit que la política lingüística de la Conselleria d’Educació (no autorització de programes en valencià, no catalogació lingüística de llocs de treball de secundària, desmantellament de l’assessoria de valencià i ara aquesta modificació) està creant un conflicte, no només educatiu, sinó social, que abocarà necessàriament en una mobilització social àmplia en defensa de l’ús i l’ensenyament del valencià.

D’altra banda, STEPV també ha demanat en la Mesa Sectorial que s’arxive el nou expedient obert al director de l’IES Las Norias de Monfort i es respecte la dimissió presentada pel director. El Sindicat considera que aquest nou expedient respon a una campanya d’assetjament contra José Luís Santiago per haver defensat la llibertat d’expressió i un avís per a la resta d’equips directius del que pot passar si es consenteixen actituds crítiques contra la política educativa del govern valencià. 

10 de juny de 2010
 

Escola Valenciana i l’STEPV aconsegueixen que hui Alfonso Rus declare al jutjat nº2 de Xàtiva com a acusat per haver insultat i amenaçat el professorat en un acte del PP celebrat a Xàtiva l’any passat.

ESCOLA VALENCIANA I L’STEPV APORTEN PROVES PER A DEMOSTRAR QUE LES DECLARACIONS DE RUS ANAVEN DIRIGIDES AL PROFESSORAT VALENCIÀ 

Aquest matí s’ha celebrat el judici al jutjat núm. 2 de Xàtiva on mestres i professors que són responsables comarcals de l’entitat Escola Valenciana, així com el sindicat majoritari de l’ensenyament, l’STEPV acusen el president de la Diputació de València i alcalde de Xàtiva, Alfonso Rus, de falta d’injúries i amenaces per les declaracions que va fer a la primavera de 2009 atacant verbalment i insultant el professorat valencià.  

Enmig d’una gran expectació, el judici ha durat quasi dues hores. Per part d’Escola Valenciana s’han presentat mestres denunciants de diverses comarques valencianes (el Camp de Morvedre, el Camp de Túria, l’Horta, la Ribera, la Costera,  la Vall d’Albaida, el Baix Vinalopó, la Marina Alta, la Marina Baixa, l’Alcoià i el Comtat) encapçalats per Diego Gómez, president d’Escola Valenciana  i mestre a la Ribera, que a l’eixida del jutjat ha comentat: “el que hem fet ha estat donar-li una lliçó de democràcia al president de la Diputació de València perquè tots els mestres que hem estat hui al judici venim de bona part de les comarques valencianes i no només nosaltres ens hem sentit insultats, sinó que considerem que els insults van estar sempre dirigits al col·lectiu de mestres i professors que cada dia treballem per un ensenyament de qualitat al País Valencià”. 

Per part de STEPV, Antoni Piera, membre del Secretariat Nacional del Sindicat, ha declarat en nom de l’organització, en tant que sindicat majoritari de l’ensenyament que va interposar denúncia en conéixer les declaracions de Rus. 

Alfonso Rus ha afirmat que era la persona que havia emés aquests insults i a la pregunta del lletrat d’Escola valenciana: “considera apte per a la formació de l’opinió pública dir “gilipolles” als docents?” Ha contestat: “No”. 

Des de l’acusació s’ha argumentat que els docents que han denunciat Alfonso Rus se sentien directament insultats perquè tots ells van participar el 25 d’Abril de 2009 a un acte al matí d’homenatge a la llengua i la identitat valenciana en Xàtiva i que duien una pancarta amb una fotografia del president Francisco Camps cap per avall. Per aquesta raó s’explica que les paraules: “Ixos que vullgueren posar-mos a mosaltros en el cap per avall, no anem a donar-los el gust, anem a rematar-los, anem a rematar-los”, que va dir Rus, anaven directament dirigides a ells i suposa atemorir un grup social, el del professorat.  

Per la seua banda, l’advocat del president de la Diputació de València ha explicat que “la palabra gilipollas no es insultante como por ejemplo puede ser la palabra ladrón” y Alfonso Rus en la seua defensa ha dit que “poner a Paco Camps boca abajo, yo les diría que si es boca abajo, el significado es asesino”.  

Per part de la defensa s’ha insistit molt en què les paraules del president de la Diputació de València anaven dirigides a tres professors que estaven davant del Palau de la Generalitat junt a un grup d’alumnes. Des d’Escola Valenciana es considera que aquesta argumentació està fora de lloc perquè “per a començar, entre la gent que protesta a un espai públic, com es reconeix qui són professors? porten algun traje que els identifique com a tals?”, han comentat fonts de l’entitat. Per a STEPV, Alfonso Rus ha tingut l’oportunitat de demanar disculpes públiques per aquestes declaracions, però en lloc d’això ha insistit en reafirmar-se durant el judici i va arribar a afegir, el passat 2 de maig de 2009, que “em vaig quedar a gust amb eixos pocavergonyes”. 

L’advocat que representa els mestres que formen part d’Escola Valenciana i el que representa l’STEPV han sol·licitat la condemna a Alfonso Rus a la pena d’una multa de 20 dies a raó de 100 euros per dia per la falta d’injúries i la indemnització de 50 euros a cada denunciant. També ha sol·licitat la multa de 20 dies en raó de 100 euros per dia per la falta d’amenaces i la indemnització de 50 euros per a cada denunciant. Segons el afectats, “si la sentència fora favorable i condemnara el president de la Diputació de València per a nosaltres ja és suficientment simbòlic perquè suposaria que Alfonso Rus haurà de medir les seues paraules en el futur i mostrar una mínima educació i respecte als ensenyants”.  

La jutgessa té quinze dies per a dictaminar sentència però segons l’advocat d’Escola Valenciana, Miquel Badia,  “la jutgessa també pot allargar el termini de temps i no sabem cert quan s’emetrà”.

Nova sentència sobre filologia catalana

El TSJ adverteix de la “manifesta temeritat” del govern valencià, que incompleix reiteradament les sentències 

El TSJCV exigeix incloure explícitament Filologia Catalana entre els títols que acrediten el valencià i imposa costes al Govern de Camps 

La nova sentència del Tribunal Superior de Justícia valencià núm. 559/2010, de 19 de maig de 2010,  resol un recurs interposat per STEPV contra les convocatòries de 2008, per les quals es convocaven les oposicions per als cossos de mestres i de secundària sense contemplar la llicenciatura de Filologia Catalana entre els títols que acrediten el coneixement preceptiu de valencià.

En aquest  pronunciament el Tribunal fa un pas més respecte a les sentències anteriors. Fins ara les sentències favorables a STEPV declaraven inadmissible qualsevol aplicació de les ordres que, en la pràctica, no acceptés Filologia Catalana, independentment de si aquestes ordres incloïen o no de manera explícita la llicenciatura en qüestió. Ara, el TSJCV va més enllà en els seus requeriments i declara que per a ajustar-se a dret les llistes de titulacions que acrediten el coneixement de valencià han d’incloure la llicenciatura en Filologia Catalana:

Estimamos el recurso interpuesto [per STEPV] cuyos Anexos VIII y X, declaramos contrarios a derecho en cuanto, para la exención del examen de valenciano, no incluye la titulación de Licenciatura en Filología Catalana; con expresa imposición de costas a la demandada.

El Tribunal és especialment contundent quan recrimina al Govern valencià l’incompliment reiterat de les sentències. La sentència imposa costes per la “manifesta temeritat” del Govern valencià, que no fa cas de sentències fermes i atempta contra allò que ha de fer una administració pública en un estat de dret, tal com regulen la Constitució i la Llei Orgànica del Poder Judicial. Així, diu literalment el fonament cinquè:

Procede, en consecuencia, estimar el recurso con imposición de costas a la Administración demandada dada su manifiesta temeridad al reiterar, incomprensiblemente, la omisión cuestionada sin respeto a las decisiones judiciales firmes, anteriores y conocidas, y faltar, reiteradamente, a su obligación de respetar y cumplir las Sentencias firmes (arts. 118 CE y 17.2 de la LOPJ) obligando a la actora a interponer el recurso cuando el criterio aplicable a la cuestión litigiosa se había fijado ya por esta Sala y por el Tribunal Supremo.

S’obre, així, un altre front judicial per al Govern de Francisco Camps, que acumula ja, entre el Tribunal Superior valencià, el Suprem i el Constitucional, 36 sentències en contra respecte a la unitat del català i contra les seues pretensions de separar-ne el valencià, 29 de les quals corresponents a les successives convocatòries d’oposicions des del 2002 fins enguany. Precisament en la darrera convocatòria, del 27 d’abril proppassat, el Govern valencià recorria al circumloqui de citar el Reial Decret 1964/1994, que recull el títol de Filologia Catalana, per evitar així posar literalment en les ordres el terme “català”.

Potser el Govern de Camps era conscient de la quantitat de sentències desfavorables, del to altament recriminatori dels tribunals i de les costes imposades. Des d’aquesta darrera sentència, el greu advertiment del tribunal per l’incompliment de les sentències i la claredat en l’exigència d’inclusió de Filologia Catalana, fan que Camps puga trobar-se amb un nou front en els tribunals si el seu Govern persisteix a desafiar les decisions dels jutges. 

3 de juny de 2010
 

Conselleria aprofita un decret sobre elecció de direccions per a limitar l’extensió de l’ensenyament en valencià [versió PDF]

Escola Valenciana exigeix la retirada del decret.

La FAPA acusa Educació d'eliminar el valencià de les aules.

També limita, encara més, la participació de la comunitat educativa en la selecció de la direcció del centre 

La Conselleria d’Educació ha presentat aquest matí en Mesa Tècnica un esborrany de decret sobre el sistema d’elecció, nomenament i cesament de les direccions dels centres educatius. L’esborran inclou, sorprenentment, una disposició final que no té res a veure amb la resta del decret sinó que modifica un article del Decret 79/84 sobre l’aplicació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià. En concret, modifica l’article 10 que permet l’extensió progressiva del valencià com a llengua d’ensenyament a partir de tercer curs de Primària. Actualment, els Programes d’Incorporació Progressiva (PIP) estableixen que la matèria de Valencià i, com a mínim, Coneixement del Medi s’impartiran en valencià. Doncs bé, la proposta de modificació pretén substituir aquest mínim de matèries en valencià al màxim possible de matèries que s’impartiran en aquesta llengua. Textualment, la disposició final diu:

“En los centros situados en los territorios de predominio lingüístico valenciano, a tenor del título quinto de la Ley 4/1983, y al objeto de favorecer una enseñanza adecuada al medio sociocultural se impartirá como máximo, además del área valenciano: Lengua y Literatura, un área no lingüística en valenciano a partir del tercer curso de la educación primaria”.

Les conseqüències d’aquesta modificació són molts greus ja que molts centres amb PIP que imparteixen més matèries en valencià que aquestes dues, hauran d’impartir-les a partir del curs que ve en castellà, fet que atempta contra la filosofia dels PIP, que com el seu nom indica, estan pensats per a extendre progressivament l’ensenyament en valencià a més matèries.

Aquesta proposta forma part de l’estratègia de la Conselleria d’Educació de marginar el valencià a l’ensenyament. Cada any, el Sindicat denuncia que l’administració no autoritza nous programes en valencià (PEV) demandats pels centres malgrat complir tots els requisits legals. A hores d’ara se sap que ja s’estan denegant noves conversions de PIP en PEV i, si ara s’aplica aquesta modificació, els PIP es limitaran a impartir només dues matèries en valencià.

Si la Conselleria manté aquesta disposició final i no atén les peticions de STEPV i de la resta de sindicats de retirar-la, estaríem davant d’una nova agressió a l’extensió de l’ensenyament en valencià. A més, s’aprofita una normativa que parla d’una altra cosa per incloure aquesta restricció perquè no s’atreveix a elaborar obertament una normativa clara i transparent per a marginar l’ensenyament en valencià i el seu ús social, objectiu que persegueix l’administració valenciana amb subterfugis com aquest, no autoritzacions de nous PEVs, il·legalitats (cas Sanchis Guarner de València), programes plurilingües experimentals, no catalogació dels llocs de treball en secundària, no exigència del valencià per a l’accés a la funció pública, etc.

Quant al Decret sobre l’elecció de direccions, STEPV ha denunciat que la proposta de la Conselleria incompleix la LOE quant a la composició de la Comissió de Selecció que ha de valorar les candidatures que es presenten en cada centre, ja que margina sectors de la comunitat educativa (pares i mares, alumnat o PAS) que tenen dret, segons l’article 133 de la LOE, a participar en l’elecció de la direcció del centre.

Cal tindre en compte que la LOCE i, després, la LOE, ja restringeixen la participació directa de la comunitat educativa (claustre de professorat i Consell Escolar de Centre) en l’elecció de les direccions, en establir una Comissió de Selecció composada per l’administració educativa i determinats representants de la comunitat educativa del centre.

Ara la proposta que recull l’esborrany presentat restringeix encara més aquesta representativitat ja que en centres amb menys de 9 unitats només hi poden participar un membre del Claustre i un dels altres sectors (pares i mares, alumnat i PAS) i, en centres de més de 9 unitats, dos membres del Claustre i dos dels altres sectors. D’aquesta manera sempre queda fora de la Comissió de Selecció algun dels sectors.

STEPV ha sol·licitat que es modifique aquesta composició per donar cabuda a tots els sectors perquè tinguen veu i vot en aquestes comissions.

25 de maig de 2010

STEPV critica les cessions de Conselleria a les pressions contra l’ensenyament en valencià

L’administració se salta la seua pròpia normativa

La decisió de la Secretària Autonòmica d’Educació, Concha Gómez, d’aplicar un “tractament lingüístic diferenciat” a una alumna el pare de la qual no volia que fos examinada en valencià de l’assignatura de Coneixement del Medi atempta contra el desenvolupament normal de l’ús del valencià a l’ensenyament que, com denuncia STEPV any rere any, troba molts impediments per part de l’administració valenciana.

Aquesta cessió a les pretensions d’un sol pare està fora de lloc, perquè contradiu la legislació vigent, com fins i tot ha reconegut la Conselleria, i és un exemple més de la deixadesa de l’administració se salta la seua pròpia normativa. Els centres docents apliquen els programes lingüístics acordats pel Consell Escolar i autoritzats per la Conselleria d’Educació que són coneguts pels pares i mares abans de matricular els seus fills i filles. És inadmissible, per tant, que amb el curs començat es plantege cap mena d’exempció i, encara pitjor, que Conselleria li done suport.

La Conselleria d’Educació, en lloc d’atendre les demandes de la majoria de la comunitat educativa de fomentar l’ensenyament en valencià, catalogar els llocs de treball de secundària en valencià (com recull l’acord de plantilles del 99), ampliar l’oferta a l’ESO i als ensenyaments no obligatoris, fomentar el valencià en els seus plans plurilingües, etc., cedeix a les exigències d’un sol pare.

STEPV recorda que aquest curs 2009/10 molts centres educatius han vist com l’administració denagava l’ampliació de programes d’ensenyament en valencià, malgrat comptar amb el suport del claustre i del Consell Escolar del centre, com ja va denunciar en el seu moment.

3 de març de 2010
 

La política d’introducció del plurilingüisme dels governs del PP segueix una estratègia d’arraconar la llengua pròpia

S’analitza el context europeu i la situació de cada un dels territoris amb llengua nacional

Un centenar de persones ha assistit a les jornades sobre plurilingüisme organitzades per l’Escola de Formació “Melchor Botella” de l’STEPV a Xàtiva. Després de la conferència inaugural de dijous 4 a càrrec de Ciprià Ciscar, impulsor de la LUEV i conseller d’Educació i Cultura en aquell moment, aquest dissabte s’han représ les jornades.

Beatriu Cardona i Helenia López, de l’ STEPV, han contextualitzat la regulació de l’ensenyament de llengües en el marc europeu. Tudi Torró, inspectora d’educació i representant del Sindicat en el Consell Escolar Valencià ha analitzat la situació actual de plurilingüisme en el sistema educatiu valencià. Posteriorment, Jaume Fullana, director del col·legi públic Gabriel Miró de Calp ha explicat l’aplicació del Pla Ensenyament Bilingüe Enriquit (PEBE) en el seu centre. I per la vesprada, representants sindicals dels STEs de Galícia, País Basc, Catalunya i Illes Balears i d’Escola Valenciana, han explicat la situació del gallec, basc i català i les polítiques plurilingües en aquests territoris. En concret, hi han intervingut Sónia Fernández (STE Galícia), Jon Moñux (STEE-EILAS, País Basc), Josep Maria Cervelló (USTEC-STES, Catalunya), Maria Antònia Font (STE-i, Illes Balears) i Diego Gómez (Federació Escola Valenciana).

Algunes de les conclusions a les quals s’ha arribat són:

- Les polítiques d’introducció del plurilingüisme dels governs del PP segueixen una estratègia d’arraconar la llengua pròpia perquè no tenen en compte la situació minoritzada d’aquestes.

- Per tant, tot pla plurilingüe ha de partir de la llengua pròpia com a llengua base d’aprenentatge.

- Cal garantir que tot el professorat siga competent en les dues llengües oficials, amb la preparació didàctica adient per poder oferir un ensenyament de qualitat.

- No es pot equiparar, ni en temps ni en forma l’aprenentatge d’una llengua habitual a la d’una llengua estrangera.

- L’Educació Plurilingüe ha de procurar, necessàriament, un enfocament didàctic i metodològic adequat (enfocament comunicatiu, tractament integrat de llengües, tractament de llengües i continguts).

- L’Educació Plurilingüe ha de saber afrontar el repte del Multilingüisme i ha de ser el motor de la Innovació Didàctica.

Les ponències presentades per les persones que hi han intervingut es penjaran en la pàgina web del Sindicat perquè estiguen a disposició de totes les persones interessades. 

7 de febrer de 2010
 

Representants dels STEs de Galícia, País Basc, Catalunya, Illes Balears i País Valencià signen un manifest pel reconeixement i impuls de les llengües nacionals

Participen en les jornades sobre plurilingüisme organitzades per STEPV a Xàtiva

Aquest matí s’han reunit representants dels sindicats d’ensenyament de Galícia, País Basc, Catalunya, Illes Balears i País Valencià per a analitzar la situació del gallec, basc i català en l’ensenyament en els territoris respectius, acordar propostes de treball conjunt i aprovar un manifest (que adjuntem) per a impulsar la normalització lingüística d’aquestes llengües.

Algunes de les propostes de treball acordades són:

- Continuïtat de les trobades, almenys una per any;

- Creació d’un espai virtual compartit;

- Articular una intervenció sindical col·lectivament quant a la normalització lingüística;

- Fer visible la situació d’aquestes llengües en els diferents àmbits d’intervenció (fòrums mundials, europeus, jornades, mitjans de comunicació, etc.).

- Organització d’un seminari sobre llengües nacionals en el Fòrum Social Europeu del mes de juny de 2010.

Els representants sindicals han visitat l’Octubre Centre de Cultura Contemporània i s’han entrevistat amb Eliseu Climent per a donar suport a la campanya de la Iniciativa Legislativa Popular Televisió Sense Fronteres, impulsada per Acció Cultural del País Valencià.

Demà dissabte, els representants sindicals participen en una jornada sobre plurilingüisme a Xàtiva, organitzada per STEPV, que podeu consultar a la web de l’Escola de Formació Melchor Botella.

En concret, hi intervindran Sónia Fernández (STE Galícia), Jon Moñux (STEE-EILAS, País Basc), Josep Maria Cervelló (USTEC-STES, Catalunya), Maria Antònia Font (STE-i, Illes Balears) i Diego Gómez (Federació Escola Valenciana).  

5 de febrer de 2010
 

El Tribunal Suprem emet la tercera sentència per l’exclusió del títol de Filologia Catalana en les oposicions

Torna a donar la raó a STEPV i torna a imposar costes

El Tribunal Suprem ha tornat a emetre una nova sentència en què desestima el recurs de casació interposat per la Conselleria d’Educació, aquesta vegada contra la sentència de 2006 del Tribunal Superior de Justícia valencià, guanyada per STEPV, sobre la validesa de la titulació de Filologia Catalana en les convocatòries d’oposicions de 2006 per a l’exempció de la prova de coneixements de valencià.

El Tribunal Suprem torna, a més, a imposar costes (1.500 euros) a l’administració valenciana. Amb aquesta ja són 19 les sentències que fallen a favor de la inclusió de la llicenciatura de Filologia Catalana en les ordres de convocatòria d’oposicions, 3 del Tribunal Suprem i 16 del TSJ valencià.

El Conseller d’Educació, firmant de les convocatòries d’oposicions, ha fet cas omís de les sentències dels màxims tribunals, autonòmic i estatal, i s’ha negat reiteradament a acatar-les i complir-les. Les sentències, una vegada esgotada la via del recurs, s’han d’acatar i complir obligatòriament, com fa qualsevol ciutadà, i més encara si es tracta d’un càrrec polític que gestiona una administració pública.

Tanmateix, a la Conselleria d’Educació s’està acusant un dèficit democràtic greu i preocupant amb la persecució política de professorat i càrrecs directius, la imposició de normativa, la retirada de subvencions a entitats i amb l’incompliment de sentències.

1 de febrer de 2010
 

Associacions, sindicats i partits reclamen la incorporació del coneixement del valencià com un requisit en el projecte de Llei de la Funció Pública Valenciana 

[manifest pel requisit]  [adhesions al manifest]  [recull de premsa]

Els representants de diverses associacions, sindicats i partits polítics s’han concentrat davant la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques en el 26è aniversari de la Llei d’Ensenyament i Ús del Valencià (LUEV) per presentar públicament el “Manifest a favor del coneixement del valencià per a l’accés a un lloc de treball de les administracions valencianes”  (que us adjuntem amb aquesta nota) i, així, reclamar al Govern valencià que no vaja per darrera de la societat valenciana pel que fa al reconeixement de la llengua pròpia dels valencians també en l’administració pública i la seua relació amb els ciutadans. 

Els representants de les associacions, sindicats i partits han destacat el caràcter plural i unitari de la iniciativa, que continua oberta a l’adhesió de noves organitzacions i col·lectius, així com el fet que el que es reclama és simplement el respecte de l’administració al dret dels ciutadans a fer servir qualsevol de les dues llengües oficials al País Valencià en la seua relació amb ella i, per tant, a ser atesos en valencià. 

D’altra banda, també s’ha destacat el fet que aquesta reclamació és un fet reconegut legalment en altres autonomies amb llengua pròpia, i no només en Catalunya i les Illes Balears, amb les quals el País Valencià comparteix la llengua catalana, sinó fins i tot en autonomies que com la gallega han estat governades durant molt de temps pel mateix partit que governa actualment el País Valencià. En aquest sentit, doncs, es tracta d’una reclamació de mínims, que simplement posaria el País Valencià al mateix nivell que la resta d’autonomies amb llengua pròpia. 

Finalment, també s’ha destacat que, tot i que la xifra de llocs de treball de les administracions públiques catalogats lingüísticament al País Valencià és molt baixa, hi ha un nombre important de funcionaris capacitats per atendre els ciutadans en la llengua pròpia dels valencians, fet que expressa que la reforma del projecte de Llei de la Funció Pública Valenciana en el sentit apuntat pels signants del manifest seria perfectament aplicable i no significaria cap perjudici per als funcionaris, sinó un benefici per als ciutadans.

València, 23 de novembre de 2009

 

MANIFEST A FAVOR DEL CONEIXEMENT DEL VALENCIÀ PER A L'ACCÉS A UN LLOC DE TREBALL DE LES ADMINISTRACIONS VALENCIANES  

Quan es complien els 25 anys de la Llei d’Ús i Ensenyament  del Valencià (LUEV) al novembre de l'any passat, diverses entitats, entre les quals les signants d’aquest manifest,  presentaren a l’opinió pública els seus informes per a diagnosticar el grau de compliment de la llei i el grau de consecució dels objectius de normalització lingüística que es fixava. La conclusió era que, un quart de segle després, malgrat les disposicions i els fins declarats, encara es permet una falta notòria de normalitat social de la llengua pròpia. 

Col·lectius, entitats i la ciutadania en general, ja constatàrem aleshores que la llengua pròpia de la nostra administració distava molt de ser tan usada ni valorada com la Llei preveia, tot prenent com a punt de referència el seu article 16: “Les empreses de caràcter públic, així com els serveis públics directament dependents de l’administració, han de garantir que els empleats que tenen relació directa amb el públic tinguen el coneixement suficient del valencià per a atendre amb normalitat el servei que els és encomanat”. 

Malgrat que la Llei d’Ús fixa que tot el personal de les administracions i dels seus serveis dependents que atenen el públic han de tenir el “coneixement suficient del valencià”,  26 anys després encara no n’hi ha hagut cap desplegament legal que ho porte a la pràctica. En cap oposició ni concurs (tret dels tècnics lingüístics) no s’ha hagut de demostrar cap grau de coneixement de valencià. Pitjor encara: de les dades oficials de la Generalitat es conclou que només en un 1,2% de les places d’aquesta administració se n’ha requerit cap coneixement, cosa molt més greu, perquè una bona part del personal de les administracions ha adquirit, pel seu compte, una competència lingüística en valencià que després no practica, perquè la Generalitat i les altres administracions ni la valoren ni l’apliquen: la llengua pròpia no passa de ser una llengua de rètols simbòlics i no la d’ús normal i habitual. 

Durant aquest temps hi ha una discriminació indiscutible contra les persones que parlen valencià o que volen usar-lo. Per a accedir a l’administració valenciana només hi ha el requisit lingüístic castellà: les proves d’accés ja controlen sistemàticament el domini del castellà. En canvi, el valencià,  tot i que l’Estatut diu que és “la llengua pròpia” i la Llei d’Ús “la més peculiar senya d’identitat” com a poble, no passa de ser-hi un mèrit, en el millor dels casos. Però ningú no ha de demostrar que sap valencià per a atendre els ciutadans ni en la Generalitat, ni en les diputacions ni en la majoria dels ajuntaments, ni tampoc en l’administració de l’Estat o de Justícia radicada al País Valencià. 

El Govern valencià va engegat recentment el projecte d'una nova Llei per a l'Ordenació i Gestió de la Funció Pública Valenciana, que és el text legal on cal establir la regulació del coneixement del valencià com a requisit per a accedir a un lloc de treball de qualsevol administració valenciana.

Per això, les entitats signants d'aquest manifest han participat en quantes iniciatives impulsades des dels àmbits cívics i sindicals s'han dut a terme per a demanar que la nova llei continga la garantia de capacitació lingüística que la Llei d’Ús fixa indirectament en l’esmentat article 16. Totes les entitats demanem que, en el procés de selecció, les persones aspirants hagen d’acreditar el coneixement de valencià, tant en l’expressió oral com en l’escrita. Remarquem que aquest requisit és general a totes les comunitats autònomes amb les quals compartim la llengua catalana i també a Galícia i el País Basc. El País Valencià n’es l’excepció: l’única que no valora la seua llengua com a determinant per a administrar-se i servir els ciutadans. 

Per tot això, les entitats sotasignades insten tots els partits polítics, i sobretot els que han de participar en la tramitació parlamentària de la nova llei, a esmenar el text inicial per donar estricte compliment al que la LUEV estableix per a l'ús de la nostra llengua en l'administració pública. Només així garantirem que el personal de les administracions valencianes puga respectar els drets dels valencians i pose fi a una discriminació que dura ja massa temps. Només així podrem assegurar que els empleats i les administracions donen un servei de qualitat i actuen amb arrelament al país. Només així podrem assegurar que és la llengua d’ús normal de l’administració, tal com estableix la Llei d’Ús i Ensenyament. Només així la proclamació que el valencià és “la més peculiar senya d’identitat com a poble” no serà una expressió retòrica sinó un fet: la llengua comuna dels valencians, la que ens identifica. Precisament, aquella en què volem viure, administrar-nos i regir-nos com a poble. 

Les entitats signants conviden totes les entitats i organitzacions de la societat valenciana, així com també la ciutadania en general, a subscriure aquest manifest i a sumar-se a la reclamació que el valencià tinga, per fi, el reconeixement real i pràctic de llengua pròpia i oficial que l'ordenament jurídic li atorga. El reconeixement legal, traduït en ús normal i habitual, que la societat i els seus ciutadans i ciutadanes li reclamem per poder viure en la nostra llengua pròpia sempre i pertot arreu, començant per la nostra pròpia administració i per les nostres institucions.

Conselleria convoca una borsa de valencià que exclou els titulats en Filologia Catalana

La Conselleria d’Educació va publicar dijous passat la convocatòria de la borsa de treball de valencià per a Secundària i EOI. D’acord amb l’annex II, les titulacions requerides per a optar a la borsa són:

1.- Llicenciatura en:

• Filologia, Secció Filologia Valenciana.
• Filologia, Secció Hispànica (Valencià)
• Filosofia i Lletres, Divisió Filologia, Secció Filologia Valenciana.

2.- Qualsevol titulació universitària superior i acreditar haver cursat un cicle d'estudis conduents a l'obtenció de les titulacions del punt anterior.

3.- Qualsevol titulació universitària superior de l'àrea de Llengua, més Diplomatura de Mestre de Valencià.

D’acord amb això cap persona amb la titulació de Filologia Catalana, l’única que expedeixen les universitats des de 1993, hauria de ser admesa en la borsa perquè no posseeix cap de les titulacions que es requereixen, tot per l’obsessió malatissa del govern valencià i del Conseller d’Educació d’evitar que aparega aquesta titulació en un paper oficial.

STEPV estarà atenta a l’evolució de la borsa i vetlarà perquè cap llicenciat en filologia catalana siga exclós de la borsa per raó de la seua titulació. Si aquest fet arriba a passar el Sindicat posarà a disposició dels afectats els serveis jurídics per prendre les mesures legals adients per restituir els drets dels afectats.

Novament cal citar les nombroses sentències dels tribunals superior de justícia valencià, suprem que insisteixen en el reconeixement i la validesa de la titulació de Filologia Catalana a tots els efectes. 

Les bases de la convocatòria de la borsa es poden consultar a:

http://www.edu.gva.es/per/docs/bolsas/prov_09_10_resol_VAL_SEC_EOI_val.pdf 

Intersindical Valenciana no comparteix la decisió del TSJ sobre el tancament del reemissor de TV3 a la serra Perenxisa

Al voltant d’1.300.000 persones deixaran de poder veure TV3 per la decisió del TSJ valencià d’autoritzar el tancament del reemissor de TV, propietat d’Acció Cultural del País València (ACPV), a la serra Perenxisa.

Intersindical Valenciana no comparteix aquesta decisió, que contradiu altres resolucions judicials que denegaven el tancament del reemissor, i insta al Govern Valencià a abandonar la política de persecució i censura d’una televisió pública en llengua catalana al País Valencià, a reobrir els repetidors ja clausurats i a arxivar els expedients oberts i les sancions imposades contra ACPV.

Intersindical Valenciana és una de les desenes d’entitats col·laboradores de la Iniciativa Legislativa Popular “Televisió sense Fronteres”, impulsada per ACPV, amb l’objectiu que s’aprove una llei que garantisca la recepció d’emissions de ràdio i televisió d’altres comunitats autònomes amb les quals compartim llengua. En eixe sentit, Intersindical Valenciana continuarà treballant perquè aquesta proposta de llei prospere i es normalitze aquesta situació.

21 d’octubre de 2009

El TSJ dóna llum verd a la Generalitat per apagar TV3 a València i l'àrea metropolitana

La Generalitat Valenciana té ja via lliure per a tancar el repetidor de TV3 que Acció Cultural té activat a la serra Perentxissa, entre Torrent i Xiva. El llum verd li l'ha donat el Tribunal Superior de Justícia, que ha atés un recurs del govern valencià contra una sentència contrària anterior. Acció Cultural creu que el tancament pot ser imminent.

El de Perentxissa és un emissor que dóna servei a més d'un milió de persones de València i tota l'àrea metropolitana, de Puçol pel nord fins a les Riberes pel sud.

La sentència, la 272/09, l'ha dictada la Secció 5a de la Sala del Contenciós-administratiu del TSJ i autoritza així el Govern valencià a precintar el reemissor, a pesar que Acció Cultural ha obtingut diversos pronunciaments judicials al seu favor en altres casos semblants referents a repetidors situats arreu del territori valencià.

Segons un comunicat d'Acció Cultural, la sentència autoritza l'entrada del Govern valencià al centre emissor en base al suport en principi a "l'execució d'un acte emanat d'una autoritat pública" i no entra en el fons de la qüestió, ja que la mateixa sentència afirma que "no procedeix controlar [per part del tribunal] la conformitat o disconformitat de l'acte que es pretén executar". El TSJ entén que el fons de la qüestió s'ha de dirimir en un recurs específic i a banda.

Acció Cultural no comparteix este punt de vista perquè creu que la  Generalitat valenciana no té competència per actuar sobre una televisió pública que és emesa per un canal de TDT la titularitat del qual no és autonòmica. I també perquè aplicar, com ha fet ara el TSJ, la pressumpció de legalitat de les actuacions de les administracions públiques en este cas pot provocar un dany major, ja que el tancament d'una televisió implica un exercici de censura, per molt que esta decisió fóra revocable per un sentència posterior, que en el millor dels casos podria tardar anys a arribar.

Acció Cultural denuncia la insistència de l'actual Govern valencià en la seua voluntat de tancar tota la xarxa de TV3 al País Valencià i de càstig econòmic a l'entitat: el govern de Camps no només no ha arxivat els expedients administratius i les multes imposades a Acció Cultural ni ha reobert cap dels tres repetidors tancats, sinó que a més ha continuat els procediments judicials per intentar continuar tancant els repetidors encara oberts.

Acció Cultural tem que el tancament siga imminent perquè en una situació de crisi política com la que ha provocat el cas Gürtel, el PP prefereix més que mai l'adulació de televisions com Canal 9 que el tractament professional de canals com TV3. Per això, ACPV ha fet una crida ciutadana per donar un impuls encara més gran a la campanya d'Iniciativa Legislativa Popular que està impulsant perquè la presència de TV3 al País Valencià estiga regulada per una llei de les Corts Espanyoles. ACPV busca mig milió de firmes per eixa raó.

Dimecres, 21/10/09


 

Convocatòria de constitució del grup de treball de Política Lingüística

Benvolguda companya / benvolgut company:

El proper dijous 29 d'Octubre de 2009, a les 18 hores, a la seu del STEPV - Intersindical Valenciana, carrer Juan de Mena - 18 baix de València, tindrà lloc una reunió per constituir el grup de treball de Política Lingüística del STEPV-Iv. Des del Secretariat Nacional s'ha decidit impulsar aquesta àrea de treball per la qual cosa s'ha decidit que, seguint el nostre model sindical, es constituesca un grup de treball de Política Lingüística. Un grup obert al conjunt de totes les persones afiliades, independentment de la seua especialitat. En aquesta primera reunió es constituirà el grup de treball i es presentarà una proposta de linies de treball.

Esperem la vostra assistència. En cas de no poder fer-ho i estar interessat o interessada en participar en el grup de treball posa't en contacte amb Francesc Galiano (francesc.galiano@stepv.intersindical.org ), coordinador de l'Àrea de Política Lingüística del STEPV-Iv.

Salutacions ben cordials.
 

Intersindical Valenciana, Intersindical Alternativa de Catalunya,  i STEI–Intersindical de les Illes Balears signen un protocol d'actuació conjunta

Avui, 10 de setembre, els sindicats Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), Intersindical Valenciana (IV) i el Sindicat de Treballadores i Treballadors – intersindical de les Illes Balears (STEI-i) s'han reunit, en Barcelona, per signar un protocol de treball unitari.

IAC, IV i STEI-i fa anys que mantenen una relació preferent i estable en diversos assumptes sindicals, socials, culturals, lingüístics i de país que afecten les treballadores, els treballadors i la societat. D’altra banda som sindicats implantats en tres territoris- les Illes Balears, el País Valencià i el Principat de Catalunya- que compartim una història, una llengua i una cultura. A més la nostra realitat social i econòmica és força semblant. Tenim una mateixa llengua, la llengua catalana, una llengua per la qual els nostres sindicats treballen per a la plena normalització lingüística, cultural i nacional.

Els tres sindicats, tot i mantenint la seua autonomia, han decidit treballar per estretar les nostres relacions en el treball sindical; en la defensa de la nostra llengua i cultura; en la defensa del dret d’autodeterminació dels pobles, i en la col·laboració amb els diferents moviments socials dels nostres territoris i els d’altres àmbits.

El document signat té com objectius, entre d'altres: afavorir les relacions i el treball en comú de les nostres organitzacions en els diferents àmbits sectorials i transversals (salut laboral, política lingüística, moviments socials, feminisme, medi ambient, cooperació internacional...) com a elements de dinamització, concreció de l’acció, elaboració de propostes i coneixement mutu.

Per altra part, reclamen l'establiment de marcs de relacions laborals propis, amb l’assumpció de les competències en matèria laboral per part de la Generalitat de Catalunya, la Generalitat Valenciana i el Govern de les Illes Balears.

IAC, IV i STEI - i, consideren que cal aturar l’actual dinàmica mercantilista, privatitzadora i d’externalització dels serveis públics, així com les contínues agressions que pateixen els seus treballadors i treballadores amb el tancament d'empreses o l'aprovació dels Expedients de Regulació d'Ocupació. També consideren innaceptable la proposta del govern espanyol de congelar les retribucions de les treballadores i treballadors del sector públic i del sector privat.

Tots tres sindicats donen suport a la campanya “Televisió sense fronteres” per aconseguir que les diferents televisions autonòmiques pugues ser vistes a tot arreu. En especial es reclama que la TV3 siga vista en el País Valencià i en Illes Balears.

Barcelona, 10 de setembre de 2009