Notícies sobre la llengua  curs 2010/2011

  
18/11/11   STEPV-Iv, FE CCOO PV, FETE UGT PV i Escola Valenciana forcen la negociació d’un model plurilingüe punt per punt
     

21/06/11

  El Plenari de la Junta de Personal de València aprova una resolució que exigeix la retirada del decret sobre plurilingüisme 
     

30/05/11

  Jornada formativa sobre la Xarxa d'Escoles de Qualitat
     

09/04/11

  Illes Balears: certificats equivalents als certificats de coneixements de llengua catalana
     

02/04/11

  32 propostes electorals per a salvar el valencià
     

30/03/11

  Escola Valenciana dóna el tret d'eixida a les Trobades 2011
     

25/02/11

  Escola Valenciana i el model educatiu.
     

24/02/11

  Mor Josep Iborra.
     

18/02/11

  Declaració pública d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV)
     

17/02/11

  El Consell ix victoriós de la seua "croada" contra l'emissió de TV3 al País Valencià.
     

17/02/11

  L'Acadèmia censura a les universitats i al Consell per no garantir les classes en valencià
     

16/02/11

  Una nova llei posa en perill immediat les emissions de TV3 al País Valencià.

15/02/11

  Subtítols per subjugar una llengua.
     

11/02/11

  El doblatge en valencià arriba als instituts.
     

03/02/11

  Acció Cultural organitza comissions per la llengua a tot el País Valencià. L'entitat impulsa una campanya per l'ús social de la llengua.
     

02/02/11

  La Conselleria d'Educació rectifica i accepta ara reobrir el diàleg amb Escola Valenciana
     

19/01/11

  Convocat el V Seminari de Debat d’Idees Valencianistes
     

23/12/10

  ACPV i Escola Valenciana tornen al diàleg.
     

21/12/10

  78 aniversari de les Normes de Castelló
     

16/12/10

  29 anys sense Sanchis Guarner
     

14/12/10

  Lo Rat Penat carrega contra els ´totalitaris´ del ´blaverisme´ i aïlla el secessionisme polític. El president de l'entitat regionalista, en una crítica a Coalició Valenciana i UV, diu que "no hi ha una única forma de veure el valencianisme"
     

10/12/10

  Els 40 anys d'Acció Cultural del País Valencià
     

09/12/10

  Més educació i major classe social: més valencià.
     

08/12/10

  Inicien una enquesta sobre l'ús del valencià en els ajuntaments.
     

01/12/10

  L'Acadèmia i un col·lectiu de religiosos es proposen difondre els textos litúrgics en valencià al marge dels bisbes.
     

30/11/10

  Acció Cultural del País Valencià reforça la mobilització per la llengua en el seu 40è aniversari
     

26/11/10

  Les Corts reconeixen la figura de Bosch i Morata.
     

24/11/10

  La docència en valencià baixa en la Universitat Politècnica de València
     

05/11/10

  Balears convalidarà els títols de la JQCV i restableix de facto la unitat lingüística.
     

28/10/10

  S'ha mort Joan Solà. Fou un gran referent en la lingüística i també un gran divulgador de la llengua. L'any passat va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes
     
21/10/10   La mesa del Congrés reclama explicacions al govern espanyol pel rebuig a l'ILP
     
18/10/10   La presidenta de l'AVL crida a la unitat lingüística i a "arraconar qüestions que ens han separat"
     
16/10/10   El CGPJ converteix valencià i català en idiomes diferents. Una resolució sobre els mèrits dels alumnes de l'Escola Judicial publicada al BOE diferencia entre les dues parles.
     
14/10/10   Educació considera que a les escoles de la demarcació de Castelló no es pot estudiar en castellà
     
14/10/10   La flama del Correllengua s'acomiada del País Valencià, després d'una edició en record d'Enric Valor
   
 

[notícies en arxiu]

 


   
   

STEPV-Iv, FE CCOO PV, FETE UGT PV i Escola Valenciana forcen la negociació d’un model plurilingüe punt per punt

La mobilització de la comunitat educativa aconsegueix aquest canvi de plantejament
Aquest matí ha tingut lloc el grup de treball sobre Plurilingüisme entre els sindicats i l’administració. La Conselleria ha fet un resum de les aportacions que han fet les diferents entitats que van ser consultades per l’administració sobre el decret.
Els sindicats STEPV-Iv, FE CCOO PV i FETE UGT PV i Escola Valenciana (que ha assistit en qualitat d’assessora d’aquests sindicats) valoren positivament la voluntat d’arribar a consensos manifestada per l’administració i l’acceptació d’un calendari de reunions més ampli per a negociar punt per punt el model plurilingüe. Igualment l’administració ha admés la petició de comptar amb un diagnòstic i avaluació actuals de les capacitacions lingüístiques del professorat tant en valencià com en llengües estrangeres i de la marxa dels actuals programes lingüísics. Els sindicats i Escola Valenciana consideren que aquest canvi d’actitud respon al rebuig de la comunitat educativa a l’esborrany del decret plantejat per l’anterior conseller d’Educació i la coincidència i consens en el treball i les propostes traslladades a l’administració.
En les pròximes reunions els sindicats i Escola Valenciana defensaran un model plurilingüe basat en els programes lingüístics actuals i en el predomini del valencià com a llengua vehicular, en tant que llengua minoritzada al País Valencià;la participació de la comunitat educativa, uns bons plans de formació del professorat i recursos per als centres docents; la catalogació lingüística dels llocs de treball en secundària i l’avaluació dels programes lingüístics.

València, 18 de novembre de 2011


   
 
 
 

JUNTA DE PERSONAL DOCENT NO UNIVERSITARI DE VALÈNCIA

NOTA DE PRENSA DE LA JUNTA DE PERSONAL

El Plenari de la Junta de Personal de València aprova una resolució que exigeix la retirada del decret sobre plurilingüisme 

El Plenari es torna a celebrar a la porta de Conselleria en protesta per la denegació del local 

La Junta de Personal Docent no Universitari de València va aprovar el passat 6 de juny una resolució, entre d’altres (que adjuntem), que exigeix la retirada de l’esborrany del decret sobre plurilingüisme i en què s’insta a la Conselleria a negociar un model plurilingüe a l’ensenyament que respecte l’ensenyament del valencià. Aquest matí, la Permanent de la Junta de Personal ha acabat de donar forma a les resolucions i les ha ratificat.

Altres resolucions que s’han aprovat fan referència al rebuig a les retallades en educació per al curs que ve, l’agilització del pagament de les despeses de manteniment dels centres, l’ampliació de l’oferta de Formació Professional, la regulació de la jornada escolar flexible, la regulació d’un “concurset” per a conciliar la vida laboral i familiar del professorat, o la dotació de les plantilles adequades per als Serveis Psicopedagògics Escolars.

D’altra banda, la sessió de la Junta s’ha tornat a celebrar a la porta de la Conselleria d’Educació en protesta per la negativa a cedir el Saló d’Actes, on sempre s’han celebrat les sessions.

Recordem que la Conselleria d’Educació va denegar el Saló d’Actes a la Junta de Personal Docent no Universitària de València (JPDNU) per a les reunions de la Junta del passat 28 de març i la del 6 de juny. Des de fa molts anys, les reunions de la Junta de Personal se celebren en aquesta sala de la Conselleria d’Educació amb total normalitat.

La Junta de Personal considera molt greu aquesta denegació i l’atribueix a una repressàlia per part de la Conselleria per la tancada en protesta per les retallades en educació, celebrada en l’últim Plenari de la Junta, el passat 28 de febrer. És la primera vegada que es dóna una situació com aquesta, des que existeix la Junta de Personal Docent.

L’argument que continua esgrimint la Conselleria és que la sala està ocupada. Tanmateix, no han atés les peticions de la Permanent de la Junta de reunir-se per a buscar una alternativa que facilite la celebració de la reunió.

La Junta de Personal considera inadmissible aquesta actitud antisindical de la Conselleria d’Educació que està obstaculitzant el dret a reunió reconegut en la Llei Orgànica de Llibertat Sindical (LOLS) i incomplint la seua obligació de facilitar a l’òrgan de representació del professorat les seues tasques. Cal recordar que la Junta de Personal representa més de 25.000 docents de la província de València i està formada pels cinc sindicats que han obtingut representació en les passades eleccions sindicals del passat 2 de desembre (STEPV, CCOO, CSI·F, ANPE i UGT)

Mai abans s’havia produït una agressió a la institució que representa el conjunt dels docents de València -la Junta de Personal- fixada en lleis com la LOLS, l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic o la Llei d’Òrgans de Representació del Personal al Servei de les Administracions Públiques.

21/06/2011

   

   
 
 
   
  ENSENYAMENT EN VALENCIÀ

STEPV dóna suport a les mobilitzacions que es convoquen pel manteniment de les línies en valencià

En la Mesa Tècnica, el Sindicat ha rebutjat les instruccions d’inici de curs perquè donen cobertura a les retallades en educació

Aquest matí s’han concentrat els sindicats STEPV, CCOO i UGT a la porta de la Conselleria en rebuig a les retallades en educació, aprofitant la negociació en Mesa Tècnica de les instruccions d’inici de curs d’infantil i primària, secundària i FP (adjuntem foto).

STEPV considera, a més, que l’anunci del conseller de suprimir les línies en valencià, a més d’incrementar les retallades de professorat, suposa l’atac més greu a l’ensenyament en valencià des que governa el PP. En l’Informe sobre la situació de l’ensenyament en valencià 2011, publicat pel Sindicat, ja es denuncia el canvi de política del govern popular en aquest sentit, que ha passat d’entrebancar l’extensió del valencià a una política d’involució en modificar, per primera vegada, la normativa que regula els programes lingüístics (modificació dels PIP i creació d’una xarxa de centres plurilingües). La decisió de suprimir les línies en valencià és una passa més en aquesta lògica involucionista.

STEPV ja va mostrar ahir el seu rebuig a l’anunci del conseller i treballarà per a impedir que el decret anunciat s’aplique. En eixe sentit, donarà suport a les mobilitzacions que es convocaran pròximament i instarà al professorat i a la comunitat educativa a manifestar la seua oposició a aquesta mesura.

D’altra banda, el Sindicat ha rebutjat les instruccions d’inici de curs d’infantil i primària, secundària i FP perquè donen cobertura a les retallades en educació, ja que es basen en l’ordre de plantilles de secundària i FP, imposada per la Conselleria aquest curs i rebutjada pels sindicats per a configurar les plantilles de Secundària i FP. Com ja vam denunciar en el seu moment, l’ordre de plantilles dóna cobertura legal a les retallades de professorat que ha aplicat la Conselleria aquest curs i que s’incrementaran encara més el curs que ve.

En eixe sentit, STEPV ha demanat la restitució de les plantilles de Secundària i FP, la recuperació de les unitats i dels programes necessaris en els centres, el respecte a les línies en valencià i la regulació del model de jornada per als centres d’infantil i primària i la dotació en aquests centres de personal d’administració.

31 de maig de 2011

   

 
  CANVI DEL MODEL LINGÜÍSTIC

STEPV s'oposa al model lingüistic que planteja Font de Mora a l'ensenyament

El Sindicat planteja un model basat en l’ensenyament en valencià, que garanteix l’adquisició de llengües

El Conseller d’Educació, Alejandro Font de Mora, ha anunciat que estan treballant en un esborrany de decret que planteja un canvi del model de programes lingüístics en ensenyament per al curs 2012/13.

El model que planteja, pel que STEPV ha pogut saber ja que desconeixem el contingut de l’esborrany, és el mateix que ha aplicat Galícia i que ha comptat amb el rebuig de la comunitat educativa gallega. Segons aquest model, s’impartirien les matèries en tres llengües, en una determinada proporció. STEPV rebutja aquest model plantejat pel conseller en funcions perquè dóna per suposat que el valencià està en les mateixes condicions d’igualtat que el castellà, cosa que no és certa, tal i com ve denunciant any rere any STEPV en els informes sobre la situació del valencià a l’ensenyament.

L’aplicació d’un model plurilingüe necessita que l'aprenentatge de totes tres llengües siga introduït amb criteris educatius, segons allò que la psicolingüística diu sobre l'aprenentatge de les llengües: immersió en les llengües minoritzades, assoliment de la lectoescriptura primer en una de les llengües minoritzades i després en la resta. L'aprenentatge de diverses llengües ha de descansar sobre fonaments científics i no pas ideològics, i menys encara sobre prejudicis.

Per al Sindicat, el model proposat per Font de Mora no garanteix el compliment de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià ni dels decrets curriculars de primària i secundària en el que es refereix a l’adquisició de les mateixes competències lingüístiques en valencià i en castellà.

També és aventurat fer una proposta d’un nou model lingüístic sense haver fet ni donat a conéixer una avaluació prèvia del funcionament dels programes lingüístics actualment vigents tot posant-los en relació amb els objectius de l’adquisició de llengües.

En eixe sentit, els únics informes coneguts  de la pròpia Conselleria són de fa anys  i posen de manifest que els programes que tenen el valencià com a base (PEV i PIL) han complit aquests objectius, tant en adquisició de les llengües oficials, com d’altres llengües.

Per tot això, STEPV considera que cal estendre al conjunt del sistema educatiu els programes d’ensenyament en valencià, sobre els quals s’hauria de construir un model d’ensenyament plurilingüe, d'una manera assenyada i planificada.

30 de maig de 2011

   

 
 

Jornada formativa sobre la Xarxa d'Escoles de Qualitat

El teu centre està interessat en participar a la Xarxa de Centres de Qualitat? El proper 1 de juny Escola Valenciana convoca una jornada informativa a Benissa (la Marina Alta). La Xarxa pretén fomentar estàndards de qualitat a través de la col·laboració entre centres valencians. Plurilingüisme, sostenibilitat, interculturalitat, educació en valors, gestió democràtica i noves tecnologies són els pilars sobre els que pretén començar a edificar-se aquest projecte compartit

L'1 de juny és la data triada per Escola Valenciana per donar el primer pas cap a la creació d'ENXARXA'T, la Xarxa de Centres Educatius de Qualitat. Una proposta que estarà ja a ple rendiment el mes de setembre i que pretén ser el gran referent de participació i qualitat educativa de les escoles valencianes. "Hem de tornar a la base, unir esforços, hem de protestar davant la inoperància de les institucions però també donar passos endavant", han destacat des de l'entitat.

La Xarxa pretén fomentar estàndards de qualitat a través de la col·laboració entre centres valencians. Plurilingüisme, sostenibilitat, interculturalitat, educació en valors, gestió democràtica i noves tecnologies són els pilars sobre els que pretén començar a edificar-se aquest projecte compartit. De moment Escola Valenciana ha proposat a dos centres per comarca de participar en el projecte, encara que la proposta està oberta a tots els centres educatius.

ENXARXA'T anirà lligada a l'organització del V congrés d'Escola Valenciana, que es preveu celebrar el curs que ve i intentarà assolir els punts claus per potenciar la qualitat educativa. Una visió que va molt més enllà del plurilingüisme.

Una doble estratègia davant la Xarxa de Centres Plurilingües de la Conselleria d'Educació: suspensió cautelar i protesta activa

El dia que conclou el termini d'inscripció a la nova xarxa de centres plurilingües de la Conselleria d'Educació Escola Valenciana ha fet una doble interpretació.

D'una banda, continua criticant la voluntat de la Conselleria de suprimir el valencià utilitzant l'anglés quan "està demostradíssim que els alumnes que estudien en les línies en valencià tenen més domini de valencià, castellà i anglés". En aquest sentit, Escola Valenciana ha destacat que darrere del canvi del model lingüístic de Conselleria està la greu situació econòmica del govern Camps: "no poden pagar el sistema de qualitat de les línies en valencià i crearan un sistema de mínims".

També ha destacat Escola Valenciana que la xarxa persegueix traspassar inversió de l'escola pública a la concertada i privada i ha animat el conseller Font de Mora a fer públics el nombre de centres no públics que rebran fons de la Conselleria amb aquest projecte.

En aquest sentit, Escola Valenciana ha anunciat, a més, que presentarà un recurs legal contra la Xarxa de Centres Plurilingües que inclourà una suspensió cautelar per al curs que ve. De moment, l'entitat ha anunciat que dimarts farà públic el recurs i les seues característiques.

Però l'entitat està disposada també a influir en la xarxa des de dins. De moment ha animat a diversos centres a presentar-se, elaborant una estratègia legal que permet estar dins la Xarxa sense suprimir la immersió lingüística, és més, permet estar dins la xarxa aplicant el Pla per l'Escola Plurlingüe d'Escola Valenciana. És a dir, permet obtenir recursos econòmics mantenint un model lingüístic de qualitat. Segons l'entitat, la Conselleria ha elaborat el pla de forma precipitada, copiant i pegant, i això implica un munt d'inconcrecions. "Volem estar en tots els fronts, també des de dins anem a influir", han assegurat.

   

 
 

Centres plurilingües

STEPV estudia recórrer l’ordre de creació de la xarxa de centres plurilingües

El Sindicat ha posat en marxa una campanya en els centres docents per advertir dels perjudicis de l’ordre a l’ensenyament en valencià

Divendres passat es va publicar en el DOCV l’ordre que regula la xarxa de centres plurilingües. STEPV va criticar aquesta ordre en les meses de negociació, entre altres coses, perquè margina l’ensenyament en valencià (no té en compte els programes lingüístics que s’apliquen en els centres) i perquè permet a l’alumnat a examinar-se en en qualsevol llengua oficial. A més, amb aquesta ordre es perd una nova oportunitat per a consensuar amb la comunitat educativa un model d’ensenyament plurilingüe per a estendre’l a tot l’alumnat i no només a aquells centres que s’acullen a la xarxa.

La xarxa de centres plurilingües, tal i com està dissenyada, desvirtua els programes lingüístics que s’apliquen des de fa anys i no garanteix en absolut l’objectiu d’adquirir les mateixes competències lingüístiques en les dues llengües oficials, com assenyala la Llei d’Ús i Ensenyament en Valencià.

Per tot això, el Sindicat està estudiant presentar un recurs contra l’ordre perquè altera el disseny dels programes lingüístics dels centres que ni tan sol té en compte.

A més d’aquesta ordre, s’ha d’afegir la modificació dels programes d’incorporació progressiva que consisteix en limitar les matèries que s’imparteixen en valencià a l’assignatura de valencià i, com a màxim, a una altra, quan fins ara es poden estendre a més matèries.

El Sindicat també critica que l’administració ha posat molts impediments aquests darrers cursos per a l’extensió dels programes lingüístics en valencià als centres que ho han sol·licitat.

Davant de totes aquestes agressions a l’ensenyament en valencià, STEPV ha posat en marxa una campanya en els centres docents sota el lema “El valencià és de llei. Que no et (re)tallen la llengua”, en què s’explica les conseqüències d’aquestes noves normatives i demana als claustres i els consells escolars que es posicionen contra la modificació dels PIPs i pel consens en el disseny d’un model d’ensenyament plurilingüe al País Valencià. Els materials de la campanya són un tríptic explicatiu i un Allioli sobre la situació de l’ensenyament en valencià arran de l’informe elaborat pel Sindicat i presentat recentment a l’opinió pública.

Material de la campanya

“El valencià és de llei. Que no et (re)tallen la llengua”

Tríptic de la campanya

Escrit d’adhesió dels claustres i consells escolars

Informe sobre l’ensenyament en valencià 2011

Allioli sobre l’ensenyament en valencià

   

 
 

Illes Balears: certificats equivalents als certificats de coneixements de llengua catalana

Ordre del conseller d'Educació i Cultura de 30 de març de 2011, per la qual es determinen els títols, diplomes i certificats equivalents als certificats de coneixements de llengua catalana de la Direcció General de Política Lingüística (BOIB 9/04/2011).

   

 
 

32 propostes electorals per a salvar el valencià

Valencianisme.com. 2/04/2011

La Plataforma per la Llengua País Valencià ha presentat un document amb 32 propostes de compromís sobre temes lingüístics als diferents partits polítics que concorren a les eleccions del pròxim 22 de maig al Govern de la Generalitat. Les 32 propostes inclouen tot un seguit d'iniciatives per potenciar la llengua en àmbits com el socioeconòmic, l'acollida lingüística, el cinema, els mitjans de comunicació o la toponímia.

L'organització pretén que els diferents partits es comprometen públicament a treballar per normalitzar l'ús de la llengua al País Valencià a partir del 22 de maig, tant si després dels comicis tenen responsabilitats de govern com si estan a l'oposició.

La plataforma, que matisa que no ha volgut confeccionar un “programa absolutament tancat i definitiu”, proposa, entre altres mesures, iniciatives legislatives per reforçar la unitat lingüística; la creació d'oficines de garanties lingüístiques públiques; la presència de l'etiquetatge en valencià a tots els productes que es distribuïsquen al país; la vigilància de la toponímia en la xarxa de carreteres; o el desenvolupament de l'Estatut “al màxim” pel que fa al reconeixement i extensió de la llengua.

   

 
 

Escola Valenciana dóna el tret d'eixida a les Trobades 2011

L'INFORMATIU, 30/03/2011.

Al voltant de 220.000 persones assistiran enguany a alguna de les prop de 20 festes per la llengua que, amb el lema “El valor del valencià”, es realitzaran arreu de la Comunitat. Així ho anunciaven els seus promotors, Escola Valenciana, en un acte a la ciutat de València, on este dissabte una cercavila i un espectacular concert serviran de primera demostració de la força i seguiment de l'ensenyament en la nostra llengua.

“Enric Valor ens va ensenyar que cap poble del món pot contemplar, impassible, com la part més important de la seua essència, la llengua, cau en l'oblit, víctima de l'apatia dels seus parlants”. Per esta raó “cal seguir empenyent el valencià a l'escola, ara més que mai, però també cal fer-ho al carrer i a tots els àmbits de la nostra societat”. D'esta manera explicava Vicent Moreno, president d'Escola Valenciana, el perquè del lema triat per a les trobades d'enguany, que ahir presentava a València amb el suport de bona part —que no totes— de les associacions polítiques i culturals de les nostres terres.

El valor del valencià és el títol de les Trobades d'Escoles en Valencià 2011, dedicades a Enric Valor en el centenari del seu naixement, a les quals l'entitat cívica preveu que acudisquen més de 220.000 persones a partir de la primera cita, que tindrà lloc este mateix diumenge a Sagunt, i que es reproduiran per tots els indrets de la Comunitat Valenciana en 17 ocasions fins al proper 4 de juny, més una d'especial Barcelona el 30 d'abril.

En l'acte, el president d'Escola Valenciana ha remarcat la importància de les Trobades d'enguany en un moment clau per l'ensenyament en valencià. “Els programes d'ensenyament en valencià es veuen amenaçats per les intencions de la Conselleria d'Educació d'implantar un sistema en el qual el valencià quedarà arraconat”, ha avisat Vicent Moreno. “Per a nosaltres, les persones del sector educatiu, és incomprensible aquesta intenció, més encara quan els programes d'immersió en valencià són els que millors resultats donen en les matèries lingüístiques, tant en anglés com en castellà i en valencià. El valencià és la garantia del plurilingüisme, és la porta a les llengües estrangeres i per tant és la porta a les oportunitats”.

La cercavila de dissabte eixirà del Parterre de València a les 19.30 hores i finalitzarà al camp de futbol de Benimaclet, on hi haurà un dels concerts més importants de la Gira d'enguany, amb les actuacions de La Gossa Sorda i Obrint Pas

Per a Vicent Moreno, la supressió dels programes d'ensenyament en valencià tindrà dues conseqüències: “Per una banda, la qualitat de l'ensenyament plurilingüe es veurà seriosament afectada, cosa que vol dir que l'alumnat no aprendrà satisfactòriament les dues llengües oficials i una llengua estrangera, i per altra banda es condemna el valencià a l'ostracisme educatiu i les conseqüències en coneixement i ús de la nostra llengua seran irreversibles. Per Escola Valenciana, qualsevol atac als programes d'ensenyament en valencià és un atac al futur del valencià”.

En este context, el president d'Escola Valenciana ha fet una crida a la participació massiva a les Trobades per defensar l'educació en valencià. “Cal que les trobades d'enguany siguen un gran sí a l'ensenyament en valencià, un gran sí al valencià, un sí rotund que s'escolte a tots els racons del país. Les Trobades han estat un fonament per a l'establiment d'un sistema educatiu en valencià, i ara seran un fonament per evitar el desmantellament del sistema educatiu públic en valencià”.

El 2 d'abril, Cercavila i concert al cap i casal

Un dia abans de l'inici de les Trobades, este mateix dissabte, 2 d'abril, Escola Valenciana ha convocat una cercavila per l'ensenyament en valencià per reivindicar el model d'èxit de l'escola en valencià davant de les amenaces que rep actualment. La cercavila tindrà un marcat caràcter festiu i reivindicatiu i estarà amenitzada amb una carrossa soundsystem, gegants i cabets, dolçaines i tabals i altres sorpreses. La cercavila eixirà del Parterre de València a les 19.30 hores i finalitzarà al camp de futbol de Benimaclet, on hi haurà un dels concerts més importants de la Gira d'enguany, amb les actuacions de La Gossa Sorda i Obrint Pas, que presentarà el seu nou disc Coratge.

I és que amb les Trobades torna també La Gira, organitzada per Reviscola, i que serveix per impulsar el valencià a altres àmbits socials, com la música, i que es tradueix en una vintena de concerts de grups en valencià arreu de les comarques, coincidint pràcticament amb cadascuna de les Trobades. Les d'enguany se celebraran a Alacant, Sagunt, Moixent, Senija, Llombai, Burjassot, Santa Pola, Novelda, Eliana, Xixona, Universitat Jaume I, Atzeneta, Silla, València (Benifaraig-Borbotó-Carpesa-Poblenou), Barcelona, Xeresa, Vilafranca, Ibi i Relleu.

   

 
 

Ensenyament en valencià i plurilingüisme

STEPV i Escola Valenciana reclamen l’extensió de l’ensenyament en valencià i un model plurilingüe que no margine la llengua pròpia

Les avaluacions de la pròpia Conselleria avalen els programes d’ensenyament en valencià com els més idonis per a l’adquisició de llengües

STEPV i Escola Valenciana s’han reunit per analitzar la situació de l’ensenyament en valencià. Aquesta reunió és fruit de la roda de contactes que STEPV està realitzant amb diverses entitats, partits polítics i institucions per a presentar l’Informe sobre l’ensenyament en valencià 2011 que ha fet públic el Sindicat recentment en roda de premsa.

Recordem que l’informe denunciava la política lingüística de la Conselleria d’Educació, que havia passat d’entrebancar l’avanç de l’ensenyament en valencià a practicar una política regressiva amb modificacions normatives que frenaran encara més el desenvolupament de la Llei d’Ús i Ensenyament en Valencià.

A més de l’informe, en la reunió també s’ha tractat la proposta d’Escola Valenciana i la Unitat d’Ensenyament Multilingüe (UEM) sobre el model d’ensenyament plurilingüe que cal al País Valencià, presentat recentment.

Les dues entitats han coincidit en assenyalar que els dos treballs són complementaris, ja que l’informe de STEPV assenyala la situació present de l’ensenyament en valencià i la proposta de model plurilingüe d’Escola Valenciana i la UEM marca el camí de futur a partir d’aquesta realitat.

En eixe sentit, les dues entitats s’han compromés a continuar treballant conjuntament en aquelles campanyes i propostes que caminen cap a l’extensió de l’ensenyament en valencià i la introducció seriosa i planificada d’una llengua estrangera en el sistema educatiu.

Així mateix, les dues entitats exigeixen a la Conselleria d’Educació que no entrebanque l’extensió dels Programes d’Ensenyament en Valencià (PEV) i dels Programes d’Immersió Lingüística (PIL) en aquells centres que ho sol·liciten. També reclamen a l’administració que reconsidere les modificacions normatives que pretén introduir el curs que ve amb la modificació dels Programes d’Incorporació Progressiva (que limiten la impartició en valencià a una única matèria) i que negocie un model d’ensenyament plurilingüe que no margine el valencià i que es base en els programes PEV i PIL que han demostrat millors resultats en l’adquisició de les llengües oficials i d’una llengua estrangera, d’acord amb les avaluacions de l’Institut Valencià d’Avaluació i Qualitat Educativa, que depén de la pròpia Conselleria d’Educació.

Adjuntem foto de la reunió: Vicent Moreno i Àngel Martí, president i gerent d’Escola Valenciana, respectivament, i Rosa Roig i Vicent Esteve, responsables de l’Informe sobre l’Ensenyament en Valencià de STEPV.

23 de març de 2011

   

 
 

STEPV exigeix el compliment de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià

A l’entrebanc en l’extensió de l’ensenyament en valencià se suma ara una política regressiva que margina la llengua pròpia

STEPV ha presentat avui en roda de premsa l’Informe sobre l’ensenyament en valencià 2011 (que adjuntem), que enguany du per títol Informe sobre l’ensenyament en valencià: de l’entrebanc a la involució, que des de l’any 1999 publica amb regularitat. Un dels objectius de l’informe és combatre l’opacitat amb que l’administració valenciana tracta aquest tema: nmo es coneix ni un sol informe, ni una sola valoració rigorosa i completa, ni una sola avaluació de la conselleria d’Educació sobre el valencià en l’ensenyament.

Les conclusions a què arriba l’informe no han variat respecte d’altres anys. Es continua constatant un lent desplegament de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV). Trenta anys després de ser aprovada per unanimitat en les Corts Valencianes, només un 29% de l’alumnat rep l’ensenyament en valencià, malgrat el creixement de la demanda. Denunciem també, en cada informe, el desequilibri amb què s’aplica (territorial, per titularitat pública o privada i per etapes educatives). La novetat d’enguany, i allò que justifica el títol de l’edició 2011 de l’informe, és el canvi d’actitud de la Conselleria d’Educació cap a l’ensenyament en valencià: modificacions de la normativa de desplegament de la LUEV, creació d’una xarxa de centres pretesament plurilingües a costa del valencià, amenaces de fer desaparéixer els programes lingüístics, retallades de les partides pressupostàries per ajudes al valencià, reducció del nombre d’assessors i assessores de valencià, etc.

La Llei d’Ús i Ensenyament en Valencià marca com a objectiu que l’alumnat ha d’acabar l’ensenyament obligatori amb les mateixes competències en valencià i en castellà. Els programes d’ensenyament en valencià (PEV i PIL) garanteixen aquest objectiu, d’acord amb les avaluacions de la pròpia Conselleria d’Educació que no fa públiques.

L’ensenyament en valencià creix, però ho fa molt lentament, poc més d’un 1% anual. I no és per falta de demanda.

Continua la fragmentació entre etapes educatives: mentre que un 35’9% de l’alumnat en infantil s’acull a programes PEV/PIL, un 33’3% ho fa en primària, només un 27’3% pot continuar fent-ho en ESO. En batxillerat, un 18% en tindrà la sort i un 4’6% en formació professional.

I l’escletxa de l’oferta d’ensenyament en valencià entre la xarxa pública i la privada continua sense reduir-se: el 93’09% de l’alumnat escolaritzat en valencià ho fa en centres públics mentre que només un 6’32% ho fa en la privada concertada, i un 0’59% en la privada.

També es manté el desequilibri entre territoris: si 3 alumnes de cada 10 s’escolaritzen en valencià, ens trobem que quasi 2 ho fan a Castelló. L’alumnat escolaritzat a Castelló només són 90.641, mentre que València escolaritza 397.802 i Alacant 276.529. Els 55.000 que enguany s’escolaritzen en valencià a Castelló, si bé representen un percentatge alt, no deixen de ser ben poca cosa davant dels més de 500.000 de la resta del territori que ho fan en castellà.

En resum, aprendre en valencià és cosa, bàsicament, dels xiquets i xiquetes d’infantil, que assistisquen a l’escola pública i si viuen en el territori de Castelló. Com més al sud, menys valencià, com més edat, menys valencià. Com més escola concertada, pagada amb els diners de totes i tots, menys valencià.

Quasi dues generacions d’alumnat han passat pel sistema educatiu sense que la LUEV s’haja aplicat en tota la seua extensió. Amb dificultat trobaríem una persona que s’haja pogut escolaritzar en valencià des dels 3 anys fins acabar un cicle formatiu o una carrera universitària. Tanta demora en aconseguir uns objectius és una oposició d’amagat a la llengua. Hem de reclamar que el valencià és de llei, i que la llei s’ha de complir.


11 de març de 2011

   

 
 

STEPV presenta l’Informe sobre l’ensenyament en valencià 2011

STEPV presenta en roda de premsa l’Informe sobre l’ensenyament en valencià, corresponent a l’edició de 2011. Serà demà  divendres 11 de març, a les 12h en la seu del Sindicat a València (c/Juan de Mena, 18-baix).

L’informe d’enguany conté l’anàlisi de les dades relatives a la situació de l’ensenyament en valencià i les propostes del Sindicat, a més d’un informe detallat de les poblacions de més de 30.000 habitants, que representen quasi la meitat de la població valenciana. També inclou una valoració de la política lingüística del govern valencià en l’àmbit de l’ensenyament, especialment després de l’aprovació de les modificacions dels programes d’incorporació progressiva i de la pretensió de crear una xarxa de centres plurilingües que marginen el valencià.

En eixe sentit, l’informe d’enguany du per títol Informe sobre l’ensenyament en valencià: de l’entrebanc a la involució, ja que el Sindicat constata amb preocupació les maniobres de la Conselleria d’Educació per a reduir la implantació i extensió de l’ensenyament en valencià.

10 de març de 2011

   

 
 

La nova ordre sobre centres plurilingües no respecta els objectius de la legislació vigent

STEPV tornarà a demanar-ne la retirada dilluns que ve en la Mesa Sectorial

Dilluns que ve es tractarà en Mesa Sectorial l’esborrany d’ordre que estableix la xarxa de centres plurilingües que ja va passar per Mesa Tècnica el 17 de febrer i que STEPV va rebutjar perquè no respon realment al que hauria de ser un model plurilingüe i margina l’ensenyament en valencià.

Tal com planteja l’ordre, els centres que s’acullen a la xarxa podran ofertar una o més matèries no lingüístiques en una llengua estrangera, preferentment en anglés. Però per a res té en compte el projecte lingüístic del centre ni els programes lingüístics que aplica i dóna a entendre que el castellà i el valencià es troben en igualtat de condicions quant a la normalització i ús social al País Valencià, fet que, òbviament, no es correspon a la realitat.

L’ordre permet, a més, que l’alumnat puga realitzar les proves d’avaluació en qualsevol llengua oficial, mesura antipedagògica que trenca el funcionament dels programes lingüístics en vigor, i premiarà als centres i al professorat acollit a la xarxa de centres plurilingües, amb la qual cosa crea una segregació de centres dins d’un mateix sistema educatiu.

En contextos lingüístics com el valencià, on hi ha un desequilibri manifest entre la situació social de cada llengua, no serveixen per a res els plantejaments basats en un tractament equilibrat. L'única manera d’aconseguir els objectius educatius determinats per la normativa legal (igualitaris per a castellà i valencià, però diferents per a les llengües extrangeres) és donar un tractament preferent a la llengua minoritzada, com ho han demostrat experiències en altres països amb situacions lingüístiques similars.

Això significa que el valencià ha de ser l'eix central de qualsevol projecte plurilingüe i s'ha d'aprofitar tot el cabal d'experiències ben positives que tenim a casa nostra. Els estudis de la Conselleria sobre els programes lingüístics, que només va fer públics una vegada fa anys, demostren que el PEBE (Programa Educactiu Bilingüe Enriquit) és un bon punt de partida, i que els resultats del PEV (Programa d’Ensenyament en Valencià) i PIL (Programa d’Incorporació Lingüística) demostren que són efectius i que l’alumnat obté millors resultats en totes les matèries en comparació amb l’alumnat que cursa el PIP (Porgrama d’Incorporació Progressiva), que és un programa feble, de mínims, i no obté resultats òptims. El PIP és el programa que cursa la majoria de l’alumnat valencià (el 71%, 542.736 alumnes) i ha estat recentment retallat per impedir que el valencià puga ampliar-se a noves matèries.

Un bon programa plurilingüe hauria de tindre en compte tot això, així com un pla de formació del professorat, una bona planificació quant a la introducció d’una llengua estrangera i un tractament integrat de llengües en el currículum, tal i com ha plantejat aquest matí Vicent Pascual, en la presentació del seu treball L’escola valenciana. Un model d’educació plurilingüe i intercultural per al sistema educatiu valencià, organitzat per la Unitat per a l’educació multilingüe i per Escola Valenciana aquest matí a la Universitat de València.

Res de tot això es contempla en l’ordre que proposa la Conselleria, sinó més bé al contrari. Amb aquesta proposta, la Conselleria nega els objectius formulats en l'àmbit estatal (igualtat d'objectius), autonòmic (potenciació de la llengua pròpia, el valencià) i europeu (partir sempre de la llengua pròpia en el plurilingüisme); margina la major part de l'alumnat perquè segrega els centres entre plurilingües i no plurilingües; minimitza la presència del valencià en el currículum; i carrega sobre el professorat tot el disseny i l'esforç de l'aplicació.

Per tot això, STEPV tornarà a demanar la retirada de l’ordre sobre la creació de centres plurilingües i demanarà encetar un debat seriós i que contemple els beneficis que ha aportat l’ensenyament en valencià a l’alumnat i al sistema educatiu per tal de construir un model d’ensenyament plurilingüe i intercultural eficaç i que complisca els objectius marcats pel Consell d’Europa i per la pròpia legislació autonòmica quant al coneixement de les llengües oficials i estrangeres.

   

 
 

Escola Valenciana i el model educatiu

Pica'm, 25/02/2011

Quins han de ser els objectius del model valencià d’educació plurilingüe i intercultural? Com s’ha d’organitzar la vehiculació de les llengües entre les àrees del currículum? Quins han de ser els paràmetres de formació del professorat? Quins mecanismes d’avaluació hem d’aplicar? Quin és el paper de pares i mares? Aquestes són algunes de les preguntes a què pretén donar resposta el document marc: L’escola valenciana, un model d’educació plurilingüe i intercultural per al sistema educatiu valencià.

Aquest document, elaborat per la Unitat per l’Educació Multilingüe, es presentarà demà dissabte a l’Aula Magna de la Universitat de València, en un acte amb la presència de les universitats públiques valencianes, sindicats, partits polítics i institucions públiques i privades.

Els encarregats de presentar el document són el director de la Unitat per l’Educació Multilingüe, Vicent Brotons; el portaveu de la Comissió d’Educació d’Escola Valenciana, Jaume Fullana; i l’autor del document, l’especialista en educació multilingüe Vicent Pascual.

La presentació arriba després de mesos de reunions d’Escola Valenciana amb la comunitat educativa i agents socials, en un intent de fer partíceps el màxim d’agents possibles d’un nou consens educatiu. El projecte incideix especialment en la necessitat d’aprofundir en les competències bilingües de l’alumnat (valencià i castellà) i introduir elements d’eficiència en l’aprenentatge d’una llengua estrangera. La iniciativa es construeix a partir dels pilars del consens, la concreció i l’aplicació genèrica i efectiva a tots els centres educatius.

Algunes institucions i entitats que han confirmat assistència a la presentació són l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, el Consell Valencià de Cultura, les cinc univeristats públiques valencianes, Intersindical, CCOO, UGT, CSIF, ANPE, Confederació Gonçal Anaya, Moviments de Renovació Pedagògica, Associació de Directors de Secundària, PSPV-PSOE, EUPV, Bloc, IPV, ERPV, diferents directors de centres educatius, les coordinadores comarcals d’Escola Valenciana i altres representants d’associacions i empreses de diferents sectors culturals i educatius del País Valencià.

   

 
 

Mor Josep Iborra

Xavier Tro. Pica'm, 24/02/2011

Aquest matí a primera hora, una telefonada del benvolgut i admirat escriptor benisser Bernat Capó em donava la mala noticia, el seu benvolut amic Josep Iborra i Martínez, nascut a Benissa l’any 1929, havia faltat.

Josep Iborra, llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres per la Universitat de València i Doctor en filologia romànica, havia exercit com a professor de Secundària, des d’on va promoure la llengua i la cultura valencianes, i posteriorment va codirigir l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de València, i va ser membre del Servei de Normalització Lingüística de la mateixa universitat.

Tanmateix, el que li va valdre un reconeixement en el món de les lletres va ser la seva tasca com assagista, conferenciant i prologuista. Entre els títols publicats destaquen, en narrativa, Paràboles i prou (1955), i en assaig, Fuster portàtil (1982),Trinxera literària (1995) i Inflexions (2005). A més, col·laborava habitualment en publicacions periòdiques com ara Serra d’Or, L’Espill, Saó, El Temps, Reduccions, Caràcters i Revista de Catalunya, i era soci d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

La important carrera docent i literària de Josep Iborra (Benissa, 1929 – València 2011) se li van reconèixer a Benissa, de manera que tant l’antic Institut de Batxillerat com l’actual Institut d’Educació Secundària duen el seu nom des del 24 de novembre de 1986, fruït d’un acord unànime de tots els grups polítics que conformaven l’Ajuntament de Benissa en aquells moments. Cal recordar també que només fa uns mesos, concretament el 21 de juny de l’any passat, aprofitant l’anunci de les activitats commemoratives del XXV aniversari d’aquest institut, col·locarem una placa de record amb la seua foto i la seua biografia per a que els joves estudiants benissers conegueren la cara i el que havia fet, molt i bo, un dels prohoms de les nostres lletres. Benisser com ells i que tot i que feia molt de temps vivia a València sempre ha tingut en el record al nostre poble.

El sepeli tindrà lloc demà a les 15:00 hores a la ciutat de València, evidentment part de la corporació municipal i sens dubte aquest regidor que escriu aquest article estarem presents.

   

   

 
   
 

Declaració pública d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV)

València, 18/02/2011

Reunida la Junta Directiva d’Acció Cultural del País Valencià el dijous 17 de febrer del 2011, ha pres la decisió de cessar les emissions de TV3 al País Valencià. Això és provocat per les renovades amenaces de noves multes del govern valencià. La nostra entitat ja ha pagat una primera multa de 126.943,9 euros i ara ha de fer efectives dues multes més que sumen 600.000 euros. La data límit per a fer-ho és el 20 de març, si no volem que s’inicie el procés de constrenyiment i embargament de comptes corrents, ajudes i propietats, com l’Octubre Centre de Cultura Contemporània. Ara, a més, se’ns amenaça amb noves multes que significarien 120.000 euros més cada mes.

Davant aquesta decisió, Acció Cultural considera:

Primer. Aquesta campanya de persecució contra Acció Cultural és obra del Molt Honorable Senyor Francisco Camps, president de la Generalitat Valenciana.

Un dels motius fonamentals és utilitzar el tancament de TV3 com a pantalla de les greus acusacions que pesen sobre la seua persona com a encausat en el cas Gurtel.

Segon. Aquesta persecució contra Acció Cultural per part del Sr. Francisco Camps va contra l’esperit de tota la normativa europea.

Tots els tractats internacionals garanteixen la llibertat de circulació dels productes àudio-visuals. Així s’evita que les fronteres polítiques i administratives siguen un obstacle per a la promoció de la diversitat lingüística i cultural europea.

Tercer. El Sr. Francico Camps ha modificat arbitràriament i expressament la legislació valenciana per a poder forçar al tancament de TV3.

Ha arribat a l’extrem d’impulsar una modificació de llei, amb la nostra entitat com a únic objectiu i destinatari: es tracta de la modificació de la Llei 1/2006 de la Generalitat, del Sector Audiovisual, per la Llei 16/2010, del 27 de desembre, de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera i d’Organització de la Generalitat. Subratllem que encara no han passat dos mesos de la modificació de la llei.

Quart. El Sr. Francisco Camps sap que sí que ha existit la reciprocitat de TV3 i Canal 9

Acció Cultural va ser la primera entitat cívica que impulsà la creació de Canal 9. També, des del 1989, va ser la que impulsà l’arribada de Canal 9 a Catalunya. Posteriorment, el govern català va facilitar la recepció de Canal 9 a Catalunya durant dos anys, mentre esperava tancar un acord de reciprocitat amb la Generalitat Valenciana. Aquest acord va ser rebutjat pel Sr. Francisco Camps i es continuà la persecució de TV3.

Cinquè. El Sr. Francisco Camps nega als valencians una televisió en la seua pròpia llengua.

Considerem que aquesta discriminació és un atac gravíssim a la llengua i la cultura del País Valencià, contra els interessos del nostre poble.

Per tot això, demanem

Que el Partit Popular substituesca el Sr. Francisco Camps com a candidat a les properes eleccions autonòmiques, perquè entenem que és una persona que no respon als interessos valencians. Només així es podran resoldre els preocupants nivells de degradació de la democràcia que actualment pateix el nostre país i aconseguirem que les institucions valencianes recuperen la seua dignitat.

Tot i això, Acció Cultural no considera tancada la història de TV3 al País Valencià. Primer, perquè el fons del conflicte jurídic resta pendent de resolució al Tribunal Suprem i, posteriorment, si cal a unes altres instàncies europees. Perquè tenim la raó.

Finalment, volem agrair l’esforç i la solidaritat que, tant durant els darrers 26 anys com en aquests moments, han mostrat cap a Acció Cultural del País Valencià els seus socis, centenars de milers de ciutadans dels País Valencià, Catalunya i les illes Balears i tota la societat civil del nostre país, siguen associacions, partits polítics, sindicats, etc. A tots, moltes gràcies.

   

 
 

Intersindical Valenciana qualifica d’atac a la llibertat d’expressió i a la unitat lingüística el tancament de TV3 al País Valencià

El Sindicat donarà suport a totes les mobilitzacions que es convoquen contra la censura a TV3

L’actitud del Consell de la Generalitat d’eliminar les emissions de la TV3 al País Valencià, traçant línies roges de prohibició on no les hi havia, constitueix una agressió a la pluralitat informativa i a la llibertat d’expressió. Amb aquesta acció està impedint que els valencians i valencianes  exercisquen el seu dret a elegir el canal de televisió que estimen oportú, tant per raons d’oci com de fonts d’informació.

Aquesta política de censura del Govern del Partit Popular resulta un anacronisme en el segle XXI , on la globalització dels mitjans d’informació permeten accedir a la informació de qualsevol lloc del món, resultant paradigmàtic que se’ns vete l’accés a un canal de televisió públic amb el qual compartim la llengua.

D’altra banda, des de la Intersindical Valenciana considerem que la Generalitat Valenciana actua de forma prepotent en il·legalitzar les emissions de TV3 sense haver fet el més mínim esforç per portar endavant la proposta política de reciprocitat de les emissions en els dos territoris. I el que és més greu, ha ignorat deliberadament la voluntat de més de 600.000 persones, la major part d’elles valencianes, que signaren la iniciativa legislativa popular que permetria la visualització del canals autonòmics en tots els territoris amb la mateixa llengua.

Per tot allò exposat, no dubtem en afirmar que el Consell ha executat de forma metòdica un pla, establert prèviament, per il·legalitzar i prohibir les emissions de TV3 assetjant jurídica i econòmicament a Acció Cultural del País, propietària dels repetidors que han permés des de fa més de 20 anys la recepció normal d’aquest canal. Un pla que limita les llibertats democràtiques, com és la pluralitat informativa, dels ciutadans i ciutadanes del País Valencià, però que, a més a més, constitueix un atac premeditat a la normalització del  valencià i a qualsevol pont cultural que consolide la unitat lingüística entre els diferents territoris de parla catalana; una actuació que es suma a altres com els intents d’impedir la convalidació de les titulacions de llengua entre els diferents territoris de parla catalana, els entrebancs a l’extensió de les línies d’escolarització en valencià o la revisió a la baixa dels programes lingüístics en valencià en les escoles.

Des d’ací volem manifestar el nostre suport i solidaritat amb Acció Cultural del País Valencià i expressar el nostre rebuig a l’actuació de la Generalitat Valenciana envers el tancament de TV3, per les seues conseqüències negatives sobre la pluralitat informativa, la llibertat d’expressió i la defensa d’una de les nostres senyes d’identitat com és la llengua, el valencià, que s’integra en una unitat lingüística amb la resta de territoris de parla catalana.

En aquest sentit, Intersindical Valenciana participarà i donarà suport a totes les mobilitzacions que es convoquen contra la censura a TV3.

   

 
 

El Consell ix victoriós de la seua "croada" contra l'emissió de TV3 al País Valencià

Valencianisme.com. 17/02/2011

Acció Cultural del País Valencià (ACPV), entitat propiètaria dels repetidors de TV3 a casa nostra, ha acordat en una junta directiva celebrada amb caràcter d'urgència el cessament de les emissions de la cadena catalana. La mesura té lloc a causa de l'entrada en vigor de la modificació de la llei audiovisual valenciana, una norma en virtut de la qual el Consell haguera pogut imposar-li una multa de 60.000 euros cada 15 dies per dites emissions.

Amb el tancament dels repetidors per part d'ACPV, el govern valencià culmina amb èxit la seua persecució contra les emissions dels quatre canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) en terres valencianes, que va començar a pocs mesos dels comicis autonòmics i municipals de 2007 i que s'ha mantingut intermitentment segons s'acostaven altres convocatòries electorals.

Ara mateix, ACPV ha de fer front al pagament de 600.000 euros abans del 20 de març, després que la Direcció General de Tributs de la Conselleria d'Economia i Hisenda haja desestimat el recurs d'alçada presentat per l'entitat contra les sancions imposades per la Conselleria.

En este sentit, en cas que Acció Cultural no abonara esta quantitat s'obriria la via del constrenyiment administratiu, que traduït en xifres suposaria un recàrrec del 20% del deute més els interessos de demora. En eixe supòsit, el termini per a abonar l'import de la sanció seria de 50 dies i, a més, se li bloquejaria la possibilitat de percebre ajudes públiques de qualsevol tipus.

Igualment, si ACPV no pagara el deute incrementat pel procediment de constrenyiment en el termini indicat més amunt, s'obriria el procediment d'embargament dels béns i drets de l'entitat: comptes corrents, ajudes pendents de cobrament, propietats immobiliàries i mobiliàries, entre d'altres.

   

 
 

STEPV demana la retirada de l’ordre sobre centres plurilingües perquè atempta contra l’ensenyament en valencià

La norma posa en perill l’extensió del valencià

Aquest matí s’ha presentat en Mesa Tècnica, entre d’altres, l’esborrany d’ordre que estableix la xarxa de centres plurilingües i que permet que l’alumnat puga realitzar les proves d’avaluació en qualsevol llengua oficial.

Aquest fet atempta greument contra els programes lingüístics que han funcionat des de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià de l’any 1983 perquè els desvirtuen i no garanteixen en absolut l’objectiu d’adquirir les mateixes competències lingüístiques en les dues llengües oficials.

Aquesta nova agressió s’afegeix a la pretensió de Conselleria de modificar els programes d’incorporació progressiva per a limitar les matèries que s’imparteixen en valencià a l’assignatura de valencià i, com a màxim, a una altra, quan fins ara es poden extendre a més matèries. Aquesta modificació es va tractar el curs passat en Mesa Sectorial i va ser rebutjada per STEPV. El proper dilluns passarà per la Permanent del Consell Escolar de la Comunitat Valenciana on, novament, STEPV s’hi oposarà.

El Sindicat també critica que l’administració ha posat molts impediments aquests darrers cursos per a l’extensió dels programes lingüístics en valencià als centres que ho han sol·licitat.

Per tant, l’ensenyament en valencià està assistint a un degoteig d’agressions que s’ha incrementat aquest darrer any i al qual STEPV s’oposa radicalment. En eixe sentit, el Sindicat aposta per una via negociada i consensuada per tal d’implementar un model plurilingüe a l’ensenyament valencià que no atempte contra la llengua pròpia, en el mateix sentit que aposta Escola Valenciana en el document que presentarà el pròxim 26 de febrer i que comparà amb l’assistència de representants del Sindicat. 

   

 
 

L'Acadèmia censura a les universitats i al Consell per no garantir les classes en valencià

La institució denuncia que vulneren el principi d'igualtat lingüística de l'Estatut - Demanda als càrrecs públics que s'expressen públicament en la llengua autòctona

Levante-EMV. 17/02/2011

Després de 28 anys d'aplicació de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) els comptes no ixen. A pesar dels èxits aconseguits per la norma, l'ús del valencià, sobretot en els més jóvens, no es generalitza i això preocupa i molt a les institucions que vetlen per la seua supervivència. De fet, un dels majors problemes és que la pròpia norma no s'aplica per part dels que la van impulsar i l'han de fomentar, la Generalitat i les universitats. És per això, i vista l'actual situació social, per la qual cosa l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)va donar ahir un estirada d'orelles a estes institucions.

En una declaració institucional, aprovada per unanimitat per tots els seus acadèmics, l'AVL conclou que en l'actual situació del valencià en tot el sistema educatiu, des de l'Educació Infantil fins a l'ensenyança universitària, "es deduïx que no es garantixen plenament els drets lingüístics i, per tant, el principi d'igualtat lingüística que preveu la llei".

Per això, la institució demana al Govern valencià i als rectorats de les universitats valencianes que adopten "les mesures oportunes per a garantir que no es produïsquen situacions de discriminació real entre els ciutadans valencians per motius lingüístics". Respecte d'això, recorden que l'Estatut d'Autonomia reconeix que tots els valencians i valencianes "tenen el dret a rebre l'ensenyança en idioma valencià" i que la LUEV preveu que els alumnes de l'ensenyança obligatòria "al final dels cicles en què es declara obligatòria la incorporació del valencià a l'ensenyança, i qualsevol que haja sigut la llengua habitual a l'iniciar els estudis, els alumnes han d'estar capacitats per a utilitzar, oralment i per escrit, el valencià en igualtat amb el castellà".

Fonts de l'AVL consultades per este periòdic van reconéixer que esta important inclusió dels drets lingüístics en l'Estatut "no s'ha reflectit en actuacions positives cap a la llengua". Segons van asseverar, les institucions "no han de ser neutrals" en el plurilingüisme i han d'apostar per la llengua pròpia.
En eixe sentit, l'AVL demana en les escoles infantils, proveir dels mitjans necessaris, tant de recursos humans com a materials, per a preservar el dret dels pares i mares a poder educar els seus fills en valencià. A més, considera que cal assegurar l'ensenyança en valencià en tots els centres educatius d'Educació Infantil, Primària i Secundària, i fer compatible la docència en valencià, en castellà i en una llengua estrangera en tots els programes educatius, a fi de "aconseguir realment" el principi de cooficialitat lingüística entre el valencià i el castellà.

Així mateix, van sol·licitar garantir en l'ensenyança universitària el dret de tots els alumnes que s'han matriculat en valencià a "rebre una docència real i efectiva en valencià" i en general, la presència del valencià com a llengua cooficial en el currículum i en les activitats de tota la comunitat universitària. La institució també recomana en especial als responsables de les institucions públiques, que adopten una actitud exemplar quant a l'ús oral i escrit del valencià, "la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana", segons figura en l'Estatut d'Autonomia.

Escola i EUPV amb l'AVL

Des d'Escola Valenciana van celebrar la declaració de l'AVL, "ja que el seu paper en defensa de la llengua és vital". Per a l'entitat cívica, la de la institució lingüística és una incorporació de luxe al consens que ha d'haver-hi sobre que el valencià "és la garantia d'una educació plurilingüe i de qualitat". Per això, van instar a la Generalitat i les universitats a fer cas de les indicacions de la institució normativa.

Per la seua banda, des d'EUPV van manifestar que el comunicat de l'AVL "ha de fer reflexionar al Consell del PP, qui arracona el valencià durant massa temps. És ja simptomàtic que inclús l'AVL es pronuncie d'esta manera, deixant patent la delicadíssima situació de la nostra llengua en un àmbit, l'educatiu, en el que a més hauria d'estar en unes condicions d'igualtat totals amb el castellà". "L'AVL retrata un panorama desolador", van dir.

Font de Mora diu que l'AVL l'avala

La declaració de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua va agafar ahir el conseller d'Educació, Alejandro Font de Mora, compareixent en les Corts Valencianes. Després de fer-li referència el diputat de Compromís, Josep Maria Pañella, sobre el comunicat, Font de Mora va contestar que la institució "està plenament d'acord" amb ell perquè demanen fer compatible, com la seua conselleria, "l'ensenyança del valencià, el castellà i una llengua pròpia". "Demanen programes educatius plurilingües com està impulsant la Generalitat", va afegir.

Segons Font de Mora, des d'Educació "estem treballant en el foment del valencià". A partir d'ací el conseller va assegurar que la Generalitat executa en estos moments 46 obres educatives per un valor d'uns 200 milions d'euros, inversió que, al seu parer, es realitza "per a continuar generant ocupació" a pesar del "moment de greu crisi econòmica", va manifestar. A més va dir que des de 2003 s'han posat en funcionament 400 centre.

   

 
 

Una nova llei posa en perill immediat les emissions de TV3 al País Valencià

El govern podria multar ACPV amb 60 mil euros cada quinze dies

Vilaweb. 16/02/2011

El govern valencià torna a amenaçar Acció Cultural del País Valencià (ACPV) pel funcionament dels repetidors que emeten el senyal de TV3. L'amenaça és ara més greu que mai perquè el Consell ha modificat una llei per poder multar l'entitat amb seixanta mil euros cada quinze dies, mentre durin les emissions. La llei entra en vigor divendres i no es pot descartar que la seva aplicació sigui el cop definitiu a les emissions de TV3 al País Valencià.

L’amenaça de multa es fonamenta en la modificació de la Llei 1/2006 de la Generalitat, del Sector Audiovisual. Aquesta modificació s’ha fet per la Llei 16/2010 de 27 de desembre de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera i d’Organització de la Generalitat.

ACPV diu que 'som davant de la modificació d'una llei amb l'únic objectiu d'incrementar les multes a l'entitat'. El termini per al compliment del requeriment rebut per ACPV s'esgota demà. L'entitat reunirà demà la seva junta directiva i farà una conferència de premsa divendres per comunicar la decisió que s'hagi pres.

   

   
 
 

Subtítols per subjugar una llengua

L'Informatiu. 15/02/2011

Microsoft i la Generalitat van presentar la setmana passada un paquet de llengua que subtitula les versions en espanyol i anglés tant de Windows com d’Office. Des de Softvalencià denuncien el fet, que subordina fins a l’extrem la nostra llengua.

Ara fa a penes una setmana, Microsoft, prèvia petició de la Generalitat, llançava un producte un tant ‘peculiar’, no perquè constituïsca cap novetat en termes de programari, però sí perquè no té cap precedent en tot el món. Es tracta d’un paquet de llengua que, instal·lat sobre la versió espanyola o bé anglesa del Windows 7 o de l’Office –i ací ve la seua particularitat– subtitula el sistema en valencià amb només passar el punter per damunt de qualsevol paraula o frase continguda en els menús. O el que és el mateix, si extrapolem l’exemple al cinema, allò que vindria a oferir la Generalitat és un Windows en ‘versió original subtitulada’.

Això arriba després d’un acord que el govern de Francisco Camps va signar l’any passat amb la multinacional nord-americana, cosa que ha permès de treure un producte “totalment en valencià”, en paraules del president, qui en una tancada defensa de la “llengua que es denomina valenciana” s’afanyava a ressenyar que estàvem davant “un dia tan important com quan es va començar a escriure o a ensenyar en valencià”. D’altra banda, des de Softvalencià, associació sense afany de lucre sorgida a 2005 com a iniciativa de Softcatalà i Escola Valenciana amb la finalitat de promoure l’ús de programari en la varietat estàndard valenciana, han denunciat que el Consell i Microsoft “subordinen fins a l’extrem” la nostra llengua respecte de l’espanyol.

Tal i com denuncien, la política del Consell va en la línia de separar valencià i català en l’àmbit informàtic, supeditant-lo a més a l’espanyol o l’anglés en este cas.

Així mateix, han negat que hi haja cap ‘Windows o Office en valencià’ –tal i com defensa la Generalitat–, tot mostrant així el seu rebuig al CLIP (Captions Language Interface Pack), tecnologia que permet el subtitulat del programari, front a les antigues versions LIP, que possibiliten la traducció completa del sistema del gegant informàtic a diverses llengües, entre elles també el gallec, l’èuscar i el català en la seua variant central.

Una tradició arrelada

El problema, d’acord amb el comunicat de Softvalencià, no és que hi haja una versió pròpiament valenciana desdoblada de la catalana estricta, ans al contrari, ja que eixe ha sigut el principal objectiu de l’entitat des de la seua creació, en consonància amb una tradició força estesa en el món del software.

D’aquesta manera, podem trobar infinitat de sistemes i aplicacions adaptades a les diverses variants estàndards de les grans llengües com ara l’anglés dels EUA o del Regne Unit entre altres, l’alemany en les variants de tots els països on es parla, i també el francés o l’espanyol, que compta amb estàndards de gairebé totes les nacions on és oficial.

Tot amb l’objectiu d’apropar la informàtica a l’usuari final a fi integrar-la millor dintre de la seua quotidianitat. El mateix portal de Softvalencià posa al servei de tothom la versió valenciana d’Ubuntu, així com també la d’Openoffice, un traductor valencià-castellà i té editada una guia d’estil per facilitar la correcta adaptació de qualsevol aplicació amb un cost quasi nul.

Però tal i com denuncien, la política del Consell va en la línia de separar valencià i català en l’àmbit informàtic, supeditant-lo a més a l’espanyol o l’anglés en este cas. Per acabar d’embolicar la troca, convé recordar que Softvalencià compta amb el recolzament de totes les universitats valencianes, i el que és més significatiu encara, també de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, una institució que depèn de la Generalitat. És per això que insten Microsoft i el govern valencià a cessar en estes polítiques i a acceptar els codis lingüístics internacionals, on el valencià té cabuda, tot respectant la compatibilitat informàtica entre totes les variants de la nostra llengua. Però de moment, semblen crits contra un mur, davant d’uns senyors que estan disposats a aprofundir en l’esperpent fins a límits de tot punt inusitats.

   

 
 

El doblatge en valencià arriba als instituts

Pica'm. 11/02/2011

Escola Valenciana està oferint als ajuntaments i als centres d’ensenyament de secundària la possibilitat d’acollir una entretinguda activitat per tal que professorat i alumnat experimente amb un taller de doblatge en valencià.

Es tracta d’oferir propostes d’activitats extraescolars de qualitat, i alhora promocionar el coneixement per part de l’alumnat i el professorat dels centres de secundària de les produccions rodades i/o doblades al valencià. Característiques de l’activitat: Cada centre educatiu triarà el moment més adient per a dur a terme l’activitat al seu espai.

El projecte - campanya es durà a terme durant tot el 2011. El període perquè els centres puguen sol·licitar-hi la seua participació serà preferentment durant tot el mes de febrer, encara que podran afegir-s’hi en qualsevol moment sempre que hi haja dies lliures. El lloc de les sessions serà supervisat pel personal d’Escola Valenciana. És important que es duguen a terme a les instal·lacions dels centres, o es poden estudiar altres ubicacions proposades pels centres o Ajuntaments que tinguen la infraestructura mínima adient. Els centres o Ajuntaments es faran càrrec de la despesa generada per la contractació del tècnic i coordinador de la sessió, i del corresponent equip de projecció si calguera. Les sessions es duran a terme sense excepció amb l’esmentat equip.

De l’activitat podran participar uns 40 alumnes en dos sessions. De forma prèvia el coordinador del projecte-campanya enviarà informació i material de manera pactada amb l’organització, que serà utilitzat de forma pedagògica. Hi haurà un treball previ a la sessió corresponent que inclourà la visita i l’estudi dels continguts del web www.audiovisualsenvalencia.com.

   

 
 

Acció Cultural organitza comissions per la llengua a tot el País Valencià

L'entitat impulsa una campanya per l'ús social de la llengua

Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha impulsat des del seu naixement, ara fa 40 anys, polítiques de normalització lingüística que, en cada moment, han estat clau per avançar en aquest sentit: als anys 70 va ser la formació de 10.000 professors mitjançant els Cursos Carles Salvador que van possibilitar l’aplicació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià; als anys 80 va ser l’arribada de TV3 al País Valencià com a primer pas per a garantir la presència de la nostra llengua en l’àmbit àudio-visual; als anys 90 va ser l’impuls dels cantants i grups valencians en català com a mitjà per a connectar les joves generacions amb l’ús de la llengua, mitjançant els Tirant de Rock i, posteriorment i fins avui, els circuits Tirant de Cançò i el concurs Amplifica’t…

Ara, iniciat el segle XXI, Acció Cultural entén que és necessari fer un nou pas endavant en la normalització lingüística: cal guanyar espais d’ús social més enllà de l’ensenyament, per dues raons: primer, perquè si no el que s’avança en l’ensenyament no es tradueix socialment, perquè bona part dels xiquets i els joves formats en català acaben socialitzant-se en castellà; segon, perquè la societat valenciana és prou madura i, en aquest sentit, hi ha una demanda creixent d’avançar en els diferents àmbits d’ús.

   

 
 

La Conselleria d'Educació rectifica i accepta ara reobrir el diàleg amb Escola Valenciana

2/02/2011. Valencianisme.com

El conseller d'Educació, Alejandro Font de Mora, ha fet marxa arrere en la seua hostilitat cap a Escola Valenciana, especialment palesa amb Font de Mora, en haver mantingut la primera reunió amb representants de l'entitat cívica després de dos anys en què havia rebutjat contínuament les propostes de diàleg efectuades des de la federació d'associacions per la llengua. La secretària d'Educació, Concha Gómez, ha rebut les propostes d'Escola Valenciana al voltant de metodologia, competència lingüística dels docents, avaluació eficient del sistema i promoció de l'ensenyament en valencià.

Fonts de l'entitat cívica han explicat que la reunió d'ahir s'emmarca dins dels contactes que la FEV ha mantingut des del passat mes de desembre amb diferents agents culturals, cívics i polítics del nostre país per tal d'arribar a "consensos amplis" en matèria lingüística.

En esta línia, el president d'Escola Valenciana, Vicent Moreno, ha explicat que la plataforma s'ha reunit durant les darreres setmanes amb regidors i alcaldes de les diferents formacions polítiques a casa nostra, cosa que a parer de Mora escenifica la "possibilitat real" d'arribar a "acords unitaris" pel que respecta a l'ensenyament en valencià.

Quant a la reunió entre membres de l'entitat cívica i la Conselleria, ambdues parts han subratllat la "coincidència" a l'hora de valorar la potenciació d'un sistema educatiu que aconseguisca un domini equivalent de les dues llengües oficials al País Valencià i d'una tercera llengua estrangera.

En relació amb esta darrera qüestió, Escola Valenciana ha anunciat que es reunirà novament amb Educació per a presentar un document de línies mestres que permeta "optimitzar el sistema d'aprenentatge de llengües" a les escoles valencianes, un projecte tutelat per la Unitat per l'Educació Multilingüe de la Universitat d'Alacant i que compta amb la participació de "diferents tècnics interns i externs", han explicat fonts de l'entitat.

   

 
 

V Seminari de Debat d’Idees Valencianistes

Després de la bona acollida de l’any passat, l’ACV Tirant lo Blanc organitza una nova edició, la cinquena, del Seminari Debat d’Idees Valencianistes. Amb el mateix esperit de qualitat que sempre ha marcat aquest seminari des del seu inici, un notable grup d’experts en diverses disciplines s’aplegaran a la Universitat de València per tal d’abordar el present i les perspectives de futur d’algunes de les principals problemàtiques que ens afecten com a poble.

El seminari, organitzat pel Tirant i el Servei d’Extensió Universitària de la Universitat de València, amb la col·laboració del Bloc d’Estudiants Agermanats i la Fundació Nexe, constarà de 8 sessions que es faran els dimecres, a les 19h, entre el 2 de març i l’11 de maig del 2011 a l’aula F0.2 de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València.

Continguts:

Sessió 1. 2/3/2011
Eliseu Climent, president d’Acció Cultural del País Valencià: “ACPV: 40 anys. Perspectives de futur”.

Sessió 2. 9/3/2011
Rafael Company: “El Poble Valencià i Europa”.

Sessió 3. 23/3/2011
Diego Gómez, expresident d’Escola Valenciana: “El valencià a les aules, passat, present i futur”.

Sessió 4. 30/3/2011
Josep V. Boira, cap del Servei de Política Lingüística i catedràtic de la Universitat de València: “Geografia del País Valencià”.

Sessió 5. 6/4/2011
Vicent Maurí, portaveu d’Intersindical Valenciana: “Sindicalisme al País Valencià”.

Sessió 6. 13/4/2011
Vicent Flor, sociòleg i professor de la Universitat de València: “El conflicte identitari”.

Sessió 7. 4/5/2011
Mercé Teodoro, advocada, encarregada del Servei Jurídic d’ACPV: “Drets Lingüístics al País Valencià”.

Sessió 8. 11/5/2011
Rosa Serrano, directora editorial de Tàndem Edicions: “La mirada d’una editora”.

Més informació i inscripcions consulteu el seu web.

   

   
 
 

ACPV i Escola Valenciana tornen al diàleg

PICA'M, 23/12/2010

Vicent Moreno i Eliseu Climent, presidents de FEV i ACPV respectivament, encetaren ahir un fòrum de reunions mensuals amb l’objectiu d’avaluar projectes recents com el Compromís pel Valencià i generar estratègies comunes per al 2011.

Les dues entitats aposten per l’acció conjunta en aspectes destacats per evitar “renúncies” com la del requisit lingüístic a la funció pública.

Membres d’Escola Valenciana i Acció Cultural, encapçalats pel seus presidents Vicent Moreno i Eliseu Climent respectivament, es reuniren ahir al migdia al Centre de Cultura Contemporània Octubre. Aquesta ha estat la primera d’una bateria de reunions en què les dues entitats busquen pactar un discurs conjunt en temes claus de la política lingüística al País Valencià.

ACPV i FEV compaginaran els seus programes propis amb reflexions conjuntes encaminades a ampliar la tasca de pressió per generalitzar un sistema educatiu de qualitat en valencià adaptat al context actual i per fer créixer la xarxa social que demana viure en valencià. Això inclou - han assegurat- exigir postures més contundents en la defensa d’aspectes claus com el requisit lingüístic.

Tant Acció Cultural com Escola Valenciana han destacat que les estratègies de futur per generar grans plataformes de consens deuen tenir en compte “allò que ha funcionat i allò que no” en els precedents del treball conjunt i han afirmat que caldrà generar un equilibri entre la capacitat de consens i el compromís de dur a terme mesures concretes que es duen a la pràctica. “Hem de passar del món de les idees al dels fets”, han afegit.

   

 
 



ESCOLA I INTERSINDICAL ACORDEN SUMAR ESFORÇOS PER AMPLIAR EL MOVIMENT EN DEFENSA DEL VALENCIÀ

Escola Valenciana i la Intersindical Valenciana han mantingut hui una reunió on han acordat sumar esforços per generar un moviment ampli de suport al valencià.  De moment, han acordat engegar una comissió oberta a altres agents per dissenyar una gran campanya “sense precedents” a favor del seu ús social i de promoció de l’ensenyament plurilingüe en valencià a partir del 2011. Al mateix temps Vicent Maurí ha animat els partits polítics a “formalitzar un pacte per allunyar la llengua de la confrontació”, tal i com va proposar Escola Valenciana fa uns dies. 

 
Hui s’han reunit a València dos dels agents més  representatius del camp de l’ensenyament valencià, el sindicat majoritari i l’entitat cívica que reuneix milers de persones en defensa de l’ensenyament en valencià de qualitat. A la reunió han assistit Vicent Moreno i Àngel Martí, president i gerent d’Escola, respectivament, i Vicent Maurí, Adel Francés i Rafa Reig, per part del Secretariat de la lntersindical Valenciana. L’educació ha estat protagonista. Escola Valenciana i Intersindical Valenciana han apostat per oferir un discurs unitari: l’ensenyament en valencià com a eina més eficaç per assolir el bilingüisme i caminar cap al plurilingüisme.  En aquest sentit les dues entitats han animat a la resta de la comunitat educativa a sumar-se al debat, donat que “cal continuar treballant per actualitzar conceptes, per respondre als reptes  de l’ensenyament el segle XXI”.
 
De moment, la Intersindical Valenciana ha apostat també per crear una comissió conjunta per multiplicar l’ús social, l’ús en les administracions públiques i la promoció de l’ensenyament en valencià, i també per aportar noves idees que actualitzen el sistema educatiu cap a una generalització dels programes d’ensenyament en valencià que garantitzen una competència trlingüe dels alumnes.
 
Les dues entitats consideren necessari treballar per tal que el valencià siga una llengua normalitzada en el conjunt de les Administracions Públiques i en RTVV per a donar compliment a la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià.
 
En aquest camí tant Escola com Intersindical han destacat que cal obrir una etapa on el moviment de defensa es regenere i s’amplie. “El futur del valencià no pot continuar sent un debat a propòsit del 9 d’octubre, 23 novembre o 25 d’abril, hem d’anar més enllà”, ha destacat el nou president d’Escola Valenciana, Vicent Moreno. Aquest ha afegit que “cal avançar en la transversalitat de la llengua, que ha de tenir defensors en totes les opcions polítiques, però defensors que aporten quelcom concret i  útil”.
 
Com ho va fer Escola fa uns dies, la Intersindical ha animat els partits polítics a “formalitzar un pacte per allunyar la llengua de la confrontació electoral”.
   

 
 

78 aniversari de les Normes de Castelló

PICA'M, 21 desembre de 2010

Tal dia com hui, un 21 de desembre de 1932, es signaven a Castelló les Normes d’Ortografia Valenciana conegudes com Normes de Castelló (o Normes del 32) per part dels més destacats prohoms del valencianisme en representació de diverses plataformes culturals i polítiques del país que en aquells moments foren capaços de bastir un ampli consens sobre com calia escriure el valencià.

Les Normes del 32 (que podeu trobar en fascsimil des d’ací) són a grans trets les actualment vigents tal i com ho recull la Llei de Creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i esdevingueren en el moment de la seua signatura una important fita per a l’impuls del valencià.

Impulsades per la Societat Castellonenca de Cultura, i amb l’adhesió d’institucions com Lo Rat Penat o el Centre de Cultura Valenciana, les normes suposaven una adaptació valenciana de la normativa fabriana adoptada anys abans per a la llengua a Catalunya.

Entre els seus signants més destacats d’un llistat de fns a seixanta-una personalitats s’inclouen noms com els de Francesc Almela i Vives, Francesc Bosch Morata, Enric Duran i Tortajada, Lluís Fullana Mira, Emili Gómez Nadal, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Gaietà Huguet i Segarra, Eduard Martínez Ferrando, Adolf Pizcueta i Alfonso, Joaquim Reig i Rodríguez, Carles Salvador i Gimeno, Manuel Sanchis Guarner Enric Soler i Godes, Maximilià Thous i Llorens, i Ignasi Villalonga i Villalba.

L’acord possibilità l’entesa entre la pràctica totalitat dels valencianistes de l’època i va permetre conciliar la normativa de l’Institut d’Estudis Catalans vigent en aquella època amb moltes formes i expressions, llavors no reconegudes per l’IEC, però amb completa vitalitat dins del territori valencià.

Així les Normes del 32 fins i tot reconeixen algunes particularitats, diferents de la norma fabriana, que amb posterioritat han estat esmenades pels lingüístes per tal d’afavorir la convergència lingüística. D’igual manera també la pròpia AVL, responsable segons l’Estatut de la seua actualització, ha incorporat algunes correccions no previstes en l’esperit d’aquelles normes.

   

 
 

29 anys sense Sanchis Guarner

Pica'm, 16/12/2010

[Sanchis Guarner a ENXARXATS]

Mentre Lo Rat Penat, assetjada ara pels anticatalanistes més radicals, comença a donar tímides passes cap a la racionalitat de la què mai deuria haver eixit hui recordem la mort d’un dels seus membres expulsats més il·lustres, el professor Manuel Sanchis Guarner que va faltar tal dia com hui de 1981.

Guarner va morir dos anys després d’haver rebut un paquet bomba camuflat entre torrons. Tot i que els seus coneixements militars el lliuraren de ser víctima de l’explosió el fet que la justícia no condemnara ningú i la constant pressió exercida pels ultres van aconseguir apagar a un dels homes més destacats, mesurats i conciliadors per al valencianisme del moment. Un fet que el va convertir en diana de les dèries anticatalanistes.

Entre moltes altres coses Guarner va estar clau en la configuració del Diccionari Català-Valencià-Balear, defensà la idea que el valencià és una modalitat dialectal d’una llengua comuna compartida amb diferents variants a Catalunya i Balears, però mai subordinada o inferior a elles a “La llengua dels valencians”, reivindica la Senyera coronada davant les autoritats franquistes que tenien prohibit el seu ús, i creà el Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.

Hui, en l’aniversari de la seua mort vos convidem a conèixer un poc millor la vida i l’obra de Guarner pegant una ullada al seu complet web de l‘AELCA o al brillant llibre Manuel Sanchis Guarner, 1911-1981. Una vida per al diàleg, de Santi Cortés.

   

 
 

Lo Rat Penat carrega contra els ´totalitaris´ del ´blaverisme´ i aïlla el secessionisme polític

El president de l'entitat regionalista, en una crítica a Coalició Valenciana i UV, diu que "no hi ha una única forma de veure el valencianisme"

[Àudio de la conferència d'Abelard Saragossà, 2/12/2010, Lo Rat Penat] (*) Valencianisme.com
[Text íntegre de la conferència] Valencianisme.com
Entrevista a Enric Esteve, president de Lo Rat Penat. Levante-EMV 15/12/2010

Levante-EMV

Ni el valencianisme catalanitzant, ni el catalanisme pancatalanitzador, ni la uniformització castellana procedent de Madrid. El nou i inesperat enemic de Lo Rat Penat és el blaverisme de tall radical. Així ho va advertir anit en la gala dels Jocs Florals Enric Esteve, president de Lo Rat Penat, en un contundent discurs en què va carregar contra "els hipòcrites del valencianisme" i va anunciar que la seua entitat, fundada en 1878 i partidària del secessionisme lingüístic, "continuarà deixant en el camí als que en les seues formes d'actuar es convertixen en els més absoluts totalitaris i intolerants, que ens recorden èpoques passades -llija's Batalla de València- que no hem de consentir que tornen".

Encara que no els va citar pels seus noms, la crítica anava dirigida al blaverisme polític que representen Coalició Valenciana -el partit de Juan García Sentandreu-, Unió Valenciana i el Grup d'Acció Valencianista (GAV). I per si quedaven dubtes, el president ratpenatista els va aclarir. "Mai no hem volgut recolzar un radicalisme que en ple segle XXI viu acomplexat per l'esdevindre de la societat i que se sent en possessió de l'única veritat de la nostra cultura. [Però] no hi ha una veritat absoluta. Per això, no hi ha una única forma de veure, entendre i defendre el valencianisme. I ací no ha d'haver-hi cap inquisidor que, des d'una capella, atorgue i passades títols de valencianitat a ningú", va dir Esteve, després de destacar que Lo Rat Penat s'ha apartat d'un valencianisme "ancorat a un passat sense suport social que s'alimentava de l'odi i la visceralitat".

Estes paraules d'Enric Esteve en l'acte més important de l'any, sens dubte, marquen un punt d'inflexió en la trajectòria pendular de Lo Rat Penat i suposen una sacsada en el valencianisme tricolor. El blaverisme polític, allunyat de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) -ja no segueix les seues normes ortogràfiques- i ara despreciat pel Rat Penat, queda dislocat de les dos institucions culturals que han sustentat ideològicament el blaverisme polític.

En esta línia de desconnexió cultural i aïllament polític ha d'entendre's al president de Lo Rat Penat quan anit va denunciar que "estos hipòcrites del valencianisme viuen d'esquena als referents de la cultura valenciana. Que sí, que el carrer és necessari, però quan va acompanyada d'un llibre i d'una càrrega de bona voluntat per a fer esta societat cada vegada més plural i democràtica", va matisar.

Enric Esteve no va voler esquivar la qüestió de les recents pintades patides en la seu de Lo Rat Penat que l'acusaven de "catalanista" després d'haver invitat a una conferència al professor de Filologia Catalana Abelard Saragossà. Esteve va descriure els autors de les pintades com "uns aniquiladors de les llibertats del poble valencià". "I els puc assegurar que no eren partidaris del Nord [és a dir, Catalunya, una paraula que no va pronunciar], no. Estes pintades venien d'estos que pateixen la greu malaltia de creure's en possessió de la veritat". "A este reducte els he de dir que Lo Rat Penat continuarà treballant per la defensa dels interessos de tota la pàtria valenciana. I més en concret, per la nostra llengua, cultura i tradicions".

Si el president de les joventuts d'Unió Valenciana, Raül Cerdá, perplex amb la invitació de Lo Rat Penat al professor de Filologia Catalana, exigia fa 10 dies a esta entitat "que parlen ara o que callen per sempre", anit va obtindre la resposta: Lo Rat Penat decideix donar l'esquena als partits polítics regionalistes.

"No tancarem les portes als qui, volent a València, pensen d'una altra forma"

A banda de la crítica dirigida als moviments regionalistes amb més estirada electoral (Coalició Valenciana, 21.304 vots en 2007; Unió Valenciana, 19.419) i les seues entitats satèl·lit, el president de Lo Rat Penat va apel·lar anit a la unió del valencianisme. Si Lo Rat Penat "ha sigut punt de trobada entre tots els valencians, d'esquerres, de dretes, monàrquics, republicans, nacionalistes, regionalistes", va dir Enric Esteve, "no serem nosaltres els qui d'una manera dictatorial tanquem les portes a gent que, volent a València i treballant per ella, tinguen diferents formes de pensar", va afirmar el president de l'entitat degana del valencianisme i que va ser cresol del nacionalisme progressista durant bona part del segle XX. Esteve també va presumir que la seua entitat treballa "sense deixar el diàleg, però al mateix temps sense renunciar a res".

(*) Aclariments per a escoltar l'àudio:
1) Espera que acabe el compte arrere.
2) Fes clic en "descàrrega normal" i indica on vols guardar l'arxiu.
3) Espera que s'acabe de descarregar l'arxiu i el podràs reproduir.

   

 
 

40 anys d’Acció Cultural del País Valencià

   
 

Intervencions d’Eliseu Climent (President d'Acció Cultural del País Valencià), Joan Francesc Mira (Escriptor, membre de la Junta Directiva d'ACPV i ex-president d'ACPV), Vicent Martínez Sancho (Professor de Física de la Universitat de València, membre de la Junta Directiva d'ACPV i ex-president d'ACPV), Romà de la Calle (Ex director del MUVIM i crític d'art) i Toni Gisbert (Coordinador d’Acció Cultural del País Valencià).


 
 

Més educació i major classe social: més valencià

La Conselleria d'Educació publica els resultats de la seua última enquesta de coneixement i ús social del valencià, sense incloure cap comparació amb dades anteriors.

L'Informatiu, 9/12/2010

"El 93,9% de la població major de 15 anys resident a la Comunitat entén el valencià i el 76,7% sap parlar-lo" titulava la Conselleria d'Educació la nota de premsa anunciant els resultats de la seua última enquesta de coneixement i ús social del Valencià a la Comunitat. Ho feia com si d'una bona notícia es tractara, i pot ser-ho, encara que el fet que la mateixa enquesta assenyalara que el 100% dels immigrants de països de parla no espanyola entenen el castellà i també el 100% el parla en major o menor mesura, sembla indicar que la salut, l'estima i el valor que reporten els ciutadans —tant estrangers com a autòctons— al valencià no està al mateix nivell que el del castellà.

Entendre fàcilment l'enquesta, malgrat la profusió de dades i colors i l'agradable disseny, no era senzill, bàsicament a causa que la Conselleria ometia qualsevol referència a investigacions anteriors, per la qual cosa observar l'evolució de l'ús de la llengua era impossible si un no es dedicava a trobar-les. I després de fer-ho i comprovar que l'anterior consulta es remunta a 2005, l'entusiasme deuria ser, si més no, mesurat, ja que en l'estudi de 2005 era el 93'7 de la població la que l’entenia i el 77'9 la que el parlava, encara que fóra mínimament.

El conseller Font de Mora preferia apuntar-se el tant d'un de les dades més positives visibles en la mostra, que indica que és la població més jove, menor de 25 anys, la que té el major nivell de competència lingüística a l'hora d'entendre, parlar, llegir i escriure en valencià

Però el més curiós no figurava ací, sinó en l'evolució de la valoració de quin hauria de ser l'ús del valencià en un futur, que ha descendit tant en valencianoparlants com en castellanoparlants. Entre els primers s'ha passat del 59'5% que deien que havia d'usar-se més en el futur al 45'8 actual; mentre que entre els castellanoparlants, els que consideren que el valencià hauria de parlar-se més es reduïen del 26'5% de 2005 al 19'6 actual. En tots dos casos, allò que s'imposa és la sensació que en un futur, malgrat el baix índex de coneixement real (la mitjana de la gent que diu parlar-lo, llegir-lo i escriure’l amb correcció no supera el 15%), s'hauria d'usar igual que ara (així ho afirma un 42'7% dels valencianoparlants i el 49'6 dels castellanoparlants). Sens dubte, un baix grau d'autoexigència de la ciutadania respecte al coneixement de la llengua pròpia que la Conselleria d'Educació es podria atribuir com a resultat de la seua política en els últims anys.

No obstant açò, el conseller Font de Mora preferia apuntar-se el tant d'un de les dades més positives visibles en la mostra, que indica que és la població més jove, menor de 25 anys, la que té el major nivell de competència lingüística a l'hora d'entendre, parlar, llegir i escriure en valencià. "Per tant, la piràmide de coneixements és major en la seua base, la qual cosa marca un futur esperançador per al valencià", indicava el conseller que, malgrat tot, és el principal responsable que aproximadament 80.000 alumnes es quedaren sense plaça per a estudiar secundària en valencià el present curs.

Entre les curiositats, també destaca que el coneixement del valencià està lligat tant al nivell educatiu (el que indica la importància de l'ensenyament escolar), en el qual a major nivell d'estudis, major és el coneixement i ús de la llengua, com al nivell econòmic, sent les classes altes les que tenen un major coneixement del valencià i en fan un major ús. Una dada, esta última, que podria explotar-se fàcilment per a establir una correlació positiva que incentivara encara més l'interés per conéixer i emprar la llengua, però en la qual la Conselleria fins ara no ha incidit.

Segons la secretària autonòmica d'Educació, Concha Gómez, "estes dades evidencien que el treball que s'està realitzant des dels organismes públics per la llengua pròpia està donant els seus fruits, la qual cosa permet la seua extensió i ús cada vegada major entre la població". En canvi, la valoració de l'enquesta per part de la diputada d’Esquerra Unida a Les Corts, Marina Albiol, era ben diferent: “Els dolents resultats que dóna a conéixer l’última enquesta de la Conselleria d’Educació sobre l’ús i el coneixement del valencià no són sorprenents, ja que tenim un Conseller d’Educació que menysprea la nostra llengua”. Albiol considera que la política de retalls del Partit Popular pel que fa a la promoció i al foment del valencià “no ens ajuden a avançar, i si continuem així les pròximes enquestes donaran, malauradament, uns resultats encara pitjors”, i recordà que enguany s’ha produït un retall del 39% de les subvencions per al foment del valencià, per a la promoció de la nostra llengua al teatre o per a la traducció de les obres literàries en valencià.

   

 
 

Inicien una enquesta sobre l'ús del valencià en els ajuntaments

La Plataforma per la Llengua ha iniciat una enquesta per a conéixer l'ús del valencià en els nostres ajuntaments i demana la col·laboració de tots per a que no quede fora cap municipi. Des de l'entitat, afirmen que els objectius són, per una banda, conéixer l’opinió de la ciutadania valenciana i, per una altra banda, el diàleg en base als resultats per a elaborar propostes de millora que es comunicaran als ajuntaments, "perquè el valencià és cosa de tots".
Podeu accedir a l'enquesta picant ací. Animeu-vos a incloure la vostra localitat!

   

 
 

L'Acadèmia i un col·lectiu de religiosos es proposen difondre els textos litúrgics en valencià al marge dels bisbes

L'arquebisbe Carlos Osoro encara no ha donat llum verda a l'aprovació de la versió valenciana realitzada per l'AVL

El Punt, 2/12/2010

La trentena de preveres, laics i membres de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) que han participat en la Jornada sobre Llengua i Església, organitzada per abordar la presència del valencià en la vida de l'Església, han decidit constituir-se en una “entitat estable” per portar a terme la publicació de diversos tipus de textos religiosos en valencià i estudiar la manera de donar a conéixer la traducció feta per l'AVL per al Missal Romà “si els bisbes no es pronuncien” sobre les peticions que en aquest sentit els ha fet tant l'AVL com col·lectius de cristians.

L'Acadèmia realitzà l'any passat visites institucionals als quatre titulars de les diòcesis valencianes, Carlos Osoro, Remigio Palmero, Casimiro López i Javier Salinas per oferir-los la seua versió valenciana dels textos litúrgics com a proposta de base per a la traducció del Missal Romà que ha de produir una Comissió Interdiocesana per a Litúrgia en valencià que encara no s'ha constituït. I més recentment, 121 preveres i religiosos de la diòcesi de València es van dirigir a l'arquebisbe Carlos Osoro per demanar-li l'aprovació dels textos litúrgics valencians, petició que encara no ha tingut resposta.

Mentrestant, a les diòcesis valencianes continua vigent la versió parcial dels textos litúrgics del Llibre del Poble de Déu , que els preveres adapten de diferent manera, oralment o per escrit, segons diòcesis i parròquies. Altres vegades són associacions i fins i tot ajuntaments que editen versions particulars de l'Ordinari de la Missa i dels Leccionaris, “encara que hi ha una instrucció papal que prescriu que se supere com més prompte millor la fase de fulls i edicions provisionals, fase que en el cas valencià dura més de 45 anys”, han recordat els assistents a la jornada.

   

 
 

Acció Cultural del País Valencià reforça la mobilització per la llengua en el seu 40è aniversari

Vilaweb, 30/11/2010

Presenta un manifest de balanç de la feina feta i anuncia més activitats per a l'any vinent · Destaca l'augment de l'ús del català entre els joves

Acció Cultural del País Valencià (ACPV) celebra el 2011 el seu 40è aniversari reforçant la mobilització per la llengua i amb actes commemoratius el febrer, quan serà l'aniversari exacte, i el 16 d'abril, coincidint amb la manifestació del 25 d'Abril. En una conferència de premsa, l'entitat ha valorat (manifest, pdf) positivament el seu creixement en quatre dècades però remarca la preocupació per la situació de la llengua i la cultura.

ACPV ha reunit avui destacats representants de la societat civil valenciana per anunciar les activitats commemoratives, que barrejaran mobilització i celebració. El coordinador de l'entitat, Toni Gisbert, ha fet un balanç positiu dels èxits de l'entitat en el capítol lingüístic com 'la fi del debat jurídic sobre la unitat de la llengua' però ha mostrat preocupació per l'actual situació política al País Valencià.

El president d'ACPV, Eliseu Climent, ha fet durant la seva intervenció un repàs des dels inicis de l'entitat, l'any 1971, dins d'un context de clandestinitat i d'una il·legalitat que no es va resoldre fins l'any 1978. Climent ha destacat 'la gran sort' d'haver tingut al costat i en aquells inicis gent com Joan Fuster, primer president d'ACPV, Vicent Ventura o l'escultor Andreu Alfaro.

Climent ha repassat breument les quatre dècades d'història d'ACPV, remarcant que els anys 70 del segle passat varen ser 'anys de consolidació i de formació de mestres en la llengua del país'. Climent ha destacat que en aquells anys 'es varen formar més de 10.000 mestres de català, més que a Catalunya i Balears' i que aquest fet va servir per quan, arribada la democràcia es promulgar la Llei d'ús i ensenyament del valencià, el professorat estigués format.

Als anys 80, ha relatat Climent, 'la preocupació d'ACPV va ser l'ensenyament i dels mitjans de comunicació, la democratització de la universitat, els repetidors de TV3 i la primera gran mobilització per tenir una televisió en llengua pròpia al País Valencià'.

La creació de grans institucions com la institució Lluís Vives, l'assemblea de regidors Joan Fuster, l'Institut Villalonga d'economia i empresa i l'apartat científic amb la Joan Baptista Peset, són fruit dels anys 90, 'anys de grans mobilitzacions al país amb el bloc de progrés Jaume I', ha remarcat Climent.

Per Eliseu Climent, aquesta dècada que ara culmina, ACPV ha posat 'especial èmfasi en els serveis jurídics i s'han guanyat batalles en favor de la unitat de la llengua i molts debats de democratització del país'. Totes aquestes accions han finalitzat amb la creació del Centre Octubre, que concentra les seus de les diferents institucions i esdevé un gran centre cultural a la capital del País Valencià.

   

 
 

Les Corts reconeixen la figura de Bosch i Morata

Pica'm, 26/11/2010

A la tercera va la vençuda. Almenys així ha estat a les Corts Valencianes per tal de reconèixer la figura del Conseller republicà de Cultura Bosch i Morata després que Compromís ho intentara  abans en dos ocasions i el PP ho vetara.. Finalment ha estat una declaració institucional, que compta amb el suport de tots els grups polítics.El reconeixement institucional a qui fora màxim impulsor de l’Institut d’Estudis Valencians i la Biblioteca Nacional del País Valencià li arriba en atenció a la seua “decisiva contribució al desenvolupament de la consciència del poble valencià com una nacionalitat històrica i la dignificació i recuperació de la seua cultura i identitat singular”.

Bosch i Morata fou un destacat dirigent deb valencianisme polític durant els anys de la II República nascut a Xàtiva i mort a l’exili de Mèxic, el 25 de setembre de 1950.

[+ informació a Viquipèdia]

   

 
 

La docència en valencià baixa en la Universitat Politècnica de València

Segons dades de la mateixa universitat, la docència en valencià ha entrat en una dinàmica regressiva els últims cursos. Així, mentre que el curs 2008/2009 els crèdits que la Universitat Politècnica de València oferia en valencià suposaven el 7’34% del total (dada que ja era la pitjor de les universitats valencianes que ofereixen aquesta possibilitat), el curs actual s’han quedat en el 5’83%. Aquesta regressió de l’oferta contrasta amb un cert augment dels alumnes que demanen o que acceptarien classes en valencià, prop del 36%, i amb un 50% de la plantilla de professors que afirma que estava disposat a fer classes en valencià, sempre segons dades de la institució.

El Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià veu en la deixadesa de l’equip de govern la principal causa d’aquesta situació. De fet, representants d’aquest sindicat van declarar que trencaven les converses sobre la qüestió lingüística amb l’equip rectoral poc abans de l’estiu, a causa d’un canvi sobtat d’actitud, tot i haver arribat a algun acord. El detonant va ser la negativa de l’equip rectoral a implementar cap tipus de mesura de control contra el frau que suposa el fet que molts grups catalogats com de docència en valencià no reben les classes en aquesta llengua. Aquest frau, incontrolat, hauria de corregir encara més a la baixa la ja exigua xifra del 5% de docència en valencià.

El Sindicat ha anunciat la seua determinació de continuar treballant per l’expansió de la llengua pròpia a la universitat valenciana, siga per la via del diàleg directe, “que la UPV està posant molt difícil amb la seua actitud”, siga per la de la pressió, buscant el suport i el treball conjunt amb altres col·lectius preocupats per la situació de la llengua a la UPV. En aquest sentit, es considera peremptòria l’aprovació d’una normativa general que assegure la reducció progressiva de la diferència escandalosa entre l’oferta i la demanda de classes en valencià. A més, STEPV va presentar una bateria d’esmenes a l’esborrany que servirà de base de la reforma d’estatuts que el claustre d’aquesta universitat debatrà en breu i demana el suport de tots els claustrals, independentment de la seua filiació ideològica o sindical, per fer avançar la llengua pròpia al si de la institució. 

24 de novembre de 2010

   

   
 
 

Balears convalidarà els títols de la JQCV i restableix de facto la unitat lingüística

Levante EMV, 5/11/2010

Les illes tornen a acceptar els diplomes de valencià després d'anul·lar la seua convalidació després que el Consell fera el mateix

El govern balear reconeixerà com a vàlids els títols emesos per la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, segons l'esborrany d'una ordre de convalidacions feta pública ahir per la Direcció General de Política Lingüística de l'executiu balear. En el seu vessant pràctic, esta ordre permetrà als posseïdors d'un títol oficial de valencià treballar en l'administració pública balear sense necessitat passar un examen previ de llengua i cultura, com succeïa fins ara. Per exemple, el Grau Mitjà de valencià equivaldrà al C1 que s'exigeix als funcionaris a Balears. En la seua dimensió més profunda, la nova ordre recompon de facto la unitat lingüística en les administracions de Catalunya, la Comunitat Valenciana i Balears, trencada en 1995 amb l'entrada del PP a la Generalitat Valenciana.

Aquell any, el Consell va tombar l'homologació en l'administració valenciana dels títols de català expedits pels organismes oficials de Catalunya i Balears, tal com havia decretat el govern de Lerma. Com a reacció a aquell greuge comparatiu, que perjudicava els ciutadans balears, el govern illenc va anul·lar la seua convalidació dels títols lingüístics emesos per organismes valencians. Ambdues comunitats s'havien declarat la guerra.

No obstant això, la decisió de la Generalitat, recorreguda per l'STEPV i Acció Cultural, va ser tombada en 2006 per una sentència del Suprem i ara ja són convalidables a València els títols de català aprovats a Catalunya i Balears. Quatre anys després, Balears posa el punt final a la separació lingüística entre administracions. Marc Candela, portaveu de l'STEPV, va afirar ahir que és "la bona notícia que faltava a l'efecte d'homologació".

   

   
 
 

S'ha mort Joan Solà

Fou un gran referent en la lingüística i també un gran divulgador de la llengua

L'any passat va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

El filòleg i lingüista, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes l'any passat, Joan Solà, s'ha mort avui a la nit a setanta anys, víctima d'un càncer. Solà, vice-president del IEC, ha publicat més de quaranta llibres i ha dedicat tota la seva vida i la seva carrera acadèmcia a l'estudi i la divulgació de la llengua. El juny de l'any passat va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes que Òmnium Cultural atorga per reconèixer una persona que ha contribuït a la vida cultural del nostre país. L'any passat va publicar el recull d'articles 'Plantem cara' (vegeu l'entrevista de VilaWeb TV) i aquest mes de juny va fer l'última classe a la universitat. La setmana passada va publicar l'últim article, a l'Avui.

Nascut a Bell-lloc d'Urgell (Pla d'Urgell) el 1940, va estudiar Magisteri a Lleida i el 1965 va rebre el títol de Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona, on va fer el doctorat en Filologia Catalana. Des del 1966 ensenyava lingüística catalana a la UB i en unes quantes institucions, com la UAB, l'Escola de Mestres Rosa Sensat, la Universitat d'Estiu de Prada, la Càtedra Ramon Llull de Mallorca, la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat de Girona. Va escriure una quarantena de llibres sobre llengua i va dur a terme una extensa tasca divulgativa als mitjans de comunicació.

   

 
 

Intersindical Valenciana denuncia l’intent de l’Executiu espanyol d’aturar la ILP Televisió Sense Fronteres

Intersindical Valenciana vol fer constar el seu malestar davant l’escrit de la Secretaria d’Estat d’Assumptes Constitucionals i Parlamentaris del Ministeri de la Presidència, adreçat a la Mesa del Congrés, en el qual no presta conformitat a la tramitació de la iniciativa legislativa popular (ILP) Televisió Sense Fronteres que havia de garantir la lliure recepció dels canals de televisió en llengua catalana, basca i gallega arreu del domini lingüístic de cada llengua.

Trobem molt greu l’intent de l’executiu espanyol que, per primera vegada en la història, vol impedir que una ILP amb les signatures requerides arribe al Congrés per ser debatuda.

A més, trobem lamentable que el Govern socialista s’excuse en qüestions econòmiques per a refusar la ILP i, intentar que ni tan sols puga ser debatuda al Congrés. És, al menys sorprenent que des de posicions suposadament progressistes s’intente callar la veu de més de 600.000 ciutadans que han donat suport amb la seva signatura a la ILP, de les quals gairebé 30.000 són de ciutadans del País Valencià.

Tot i això, Intersindical Valenciana es mostra satisfet que la Mesa del Congrés espanyol no haja acceptat la proposta del Ministeri de la Presidència i l’haja retornat amb la petició d’ampliar l’argumentació sobre el suposat cost econòmic.

València, 22 d'octubre de 2010
 


 
 

La mesa del Congrés reclama explicacions al govern espanyol pel rebuig a l'ILP

Mai abans s'havia tombat una ILP abans de passar pel congrés. La mesa demana a l'executiu espanyol que argumenti millor la decisió.  Ara el procés de la ILP continua marxa.

La mesa del congrés ha demanat explicacions al govern espanyol per haver denegat la tramitació de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) Televisió Sense Fronteres que havia de garantir les emissions de TV3 al País Valencià. De fet, era la primera volta que una ILP era tombada abans de passar pel congrés. Amb aquesta decisió el procés continua en marxa. El coordinador d'ACPV, Toni Gisbert, trobava sorprenent que l'argument del govern espanyol fos econòmic i remarcava que no hi havia pas objecció jurídica ni tècnica.

El govern espanyol al·legava que 'no presta conformitat a la seva tramitació' perquè l'aprovació de la ILP 'tindria com a conseqüència un augment dels crèdits pressupostaris'. Acció Cultural havia presentat al congrés espanyol 650.000 signatures favorables a la ILP, que necessitava un mínim de 500.000 firmes vàlides per tirar endavant. És la primera vegada a la història que el govern espanyol impedia que una ILP amb les signatures requerides arribés al congrés. Segons fonts de la Moncloa, la mesura obligaria a la creació d'un nou múltiplex, perquè la ILP, afirmen, pretenia utilitzar un espai de banda ampla que l'executiu preveu destinar a la televisió per a mòbils, l'anomenat divident digital. Les mateixes fonts van voler remarcar que el veto no era a les emissions de TV3 al País Valencià, perquè es podrien fer realitat si el govern de Francisco Camps s'avingués a signar un conveni amb la Generalitat. Per contra, apunten, si s'arribés a aprovar la ILP obligaria l'estat a crear un nou múltiplex, perquè l'ample de banda que reclama està reservat a la televisió per a mòbils.

Ara, però, el procés de la ILP no queda interromput i continua en marxa mentre la mesa del congrés demana explicacions al govern espanyol. La mesa està formada pel president del congrés, quatre vice-presidents i quatre secretaris escollits pel ple. Actualment, l'integren el president José Bono (PSOE); els vice-presidents Teresa Cunillera (PSC-PSOE), Ana Pastor (PP), Jorge Fernández (PP) i Jordi Jané (CiU); i els secretaris Jaime Javier Barrero (PSOE), Francisco Ramón Beloki (PNB), Juan Ignacio Gil (PP) i María Teresa Villalobos (PP).

Per part d'Acció Cultural, Toni Gisbert havia declarat avui al matí a VilaWeb: 'Hi ha una certa sorpresa perquè políticament tot sembla que anava bé, i no sembla que es qüestioni la ILP des d'un punt de vista tècnic o jurídic, sinó econòmic. Es tracta d'una decisió política greu, perquè al darrere hi ha un suport ciutadà molt important, al qual es dóna l'esquena'.

Crítiques de Compromís, d'ERPV i del Bloc

També hi ha hagut crítiques de partits a la negativa del govern espanyol a tramitar la ILP. El síndic de Compromís, Enric Morera, l'ha criticada: 'És lamentable que el govern socialista s’escude en qüestions econòmiques per a refusar la ILP i no permetre ni tan sols que arribe a ser debatuda al Congrés. És una excusa molt poc consistent perquè açò no necessita cap inversió desmesurada, és tracta de tindre voluntat política per a garantir les emissions de TV3 al País Valencià, una voluntat, que com s’ha comprovat el govern de Rodríquez Zapatero no té'.

Esquerra també troba que l'argument econòmic esgrimit pel govern espanyol és una excusa per amagar la manca de voluntat política. 'Es tracta de pretextos tècnics que demostren una falta de voluntat política i que, com a conseqüència, deixen sense veu a més de mig milió de persones', segons el president d'Esquerra Republicana del País Valencià, Agustí Cerdà.

També s'hi ha pronunciat el diputat del PSM pel Bloc per Mallorca Antoni Alorda, que considera la decisió del govern espanyol 'una aberració, un despropòsit i un insult als ciutadans que han avalat la ILP'. A més, considera que l'argument econòmic que ha donat l'executiu 'no se sosté perquè el cost econòmic que es derivaria de l'aplicació d'aquesta ILP és perfectament assumible per a l'estat'.

Publicat a Vilaweb 21/10/2010

   

 
 

La presidenta de l'AVL crida a la unitat lingüística i a "arraconar qüestions que ens han separat"

Valencianisme. com. Dilluns, 18 octubre de 2010

Figueres, en una imatge d'arxiuLa presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Ascensió Figueres, va participar ahir en la cloenda d'un curs sobre didàctica de la llengua valenciano-catalana com a idioma estranger, que organitzaven l'AVL, l'Institut Ramon Llull i la Xarxa Lluís Vives d'Universitats de Catalunya, València, les Illes Balears i el Rosselló. En l'acte, celebrat en la localitat valenciana de Morella, Figueres va recordar la unitat lingüística valenciano-catalana i va fer una crida a "arraconar qüestions que ens han separat durant massa temps".

La presidenta va explicar que "este curs és un prova més de la línia d'acostament de tot allò que ens unix: dos cultures germanes, la catalana i la valenciana, amb els seus dos patrimonis propis i una llengua que compartim i enriquim amb la seua diversitat". A més, va criticar la polèmica creada per la distinció de les dos denominacions oficials ("valencià" i "català") de l'idioma compartit al mateix nivell.

Per a ella, "jornades com esta deurien servir per a arraconar qüestions que, a un costat i a l'altre de l'Ebre, ens han separat durant massa temps, més per una falta de comprensió que per la voluntat de superar velles traves lingüístiques". Figueres també va mostrar la "satisfacció" de l'Acadèmia per organitzar un curs que "fomenta, estudia i difon la llengua que compartim", segons informa El Mercantil Valenciano.

Cal recordar que l'AVL ha demostrat repetidament el seu compromís amb la unitat lingüística (acompanyada de la dualitat onomàstica), però poques voltes la seua màxima representant havia fet unes declaracions públiques tan explícites a favor de la superació definitiva del conflicte.

També varen participar en l'acte de cloenda el president de l'Institut Ramon Llull, Josep Bargalló (ex conseller català per ERC), la vicerectora de Cooperació i Relacions Internacionals de la Universitat Jaume I de Castelló, Immaculada Fortanet, i el batle de Morella, Joaquim Puig.

   

 
 

El CGPJ converteix valencià i català en idiomes diferents

Una resolució sobre els mèrits dels alumnes de l'Escola Judicial publicada al BOE diferencia entre les dues parles

Una associació de juristes envia una carta de queixa als vocals del Poder Judicial

 

La justícia ha tornat a atemptar contra les convencions de la comunitat lingüística internacional que reconeixen el català com una llengua romànica compartida per 9 milions de persones que parlen diverses varietats dialectals, de nord a sud i d'est a oest, en el dit territori dels Països Catalans. Una resolució del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) publicada al BOE el juliol passat dóna categoria d'idioma diferenciat al valencià i el català.

La resolució té com a finalitat reconèixer el coneixement oral i escrit de les llengües oficials de les comunitats autònomes, perquè els alumnes ho puguin presentar com a mèrit en els concursos de provisió de places. Van ser sis els alumnes als quals es va reconèixer el mèrit, tres amb coneixement del català i tres amb coneixement de valencià i català, com si es tractés de dues llengües diferenciades.

La resolució del CGPJ ha motivat la queixa de l'Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia, que des de fa anys treballa en el difícil àmbit de la normalització lingüística dels jutjats. Des de l'entitat s'ha tramès una carta a tots els vocals del Consell exposant el seu malestar per aquest acte que atempta “contra la racionalitat més essencial”. Les cartes també s'han tramès als vocals catalans, Ramon Camp i Carles Cruz.

Des de l'Associació es recorda que la lingüística proclama la unitat lingüística del català i que “l'Acadèmia Valenciana de la llengua així ho va recordar el 2003”. Els advocats argumenten que l'únic criteri existent per proclamar la distinció entre les dues parles és el d'aquells sectors polítics que “desitgen la disgregació i l'extermini de la llengua”. La carta acaba sol·licitant als integrants del CGPJ que “en reconeixement d'un fet científic i indiscutible anul·lin en el futur qualsevol distinció entre valencià i català”.

El problema de la segregació de les llengües es posa de manifest cada any que els alumnes de l'última promoció de l'Escola Judicial, amb seu a Barcelona, reben el seu despatx en un acte solemne a l'Auditori de la Ciutat. En la informació que es lliura a la premsa es relata les característiques de la promoció, i en especificar els mèrits i coneixements es distingeix sempre entre el català i valencià com a llengües diferents.

El que l'Escola ensenya

L'Escola Judicial ja ha estat objecte de polèmica lingüística en altres ocasions pel fet d'oferir un aprenentatge diferenciat del valencià i el català als seus alumnes. Els cursos no són gaire seguits, i el tema de la llengua no desvetlla gaire interès entre els jutges.

Una mostra d'això és la visita que va fer el president de la Generalitat, José Montilla, a l'Escola a principis d'any, en la qual alguns alumnes li van qüestionar la necessitat d'aprendre català per poder exercir en un jutjat de Catalunya.

   

 
 

Educació considera que a les escoles de la demarcació de Castelló no es pot estudiar en castellà

Valencianisme.com

Així ho ha assegurat la secretaria d'Educació, Concha Gómez, en una compareixença a les Corts Valencianes. No és la primera volta que la número dos del conseller Font de Mora, catalana d'origen i afincada a casa nostra, realitza manifestacions pintoresques respecte del valencià. Cal recordar que, en declaracions al diari digital Vilaweb, Gómez va asseverar que "el valencià i el català són llengües diferents" perquè ella parla "català molt de la TV3" però, en canvi, "no sap parlar valencià amb la mateixa fluïdesa".

La secretària d'Educació ha afirmat durant la seua intervenció davant de la Comissió d'Educació i Cultura de les Corts Valencianes que a les comarques del nord del País Valencià hi ha una "proliferació de línies en valencià" que "impossibiliten" que els pares puguen escollir "si els seus fills volen estudiar en una línia PIP", ha dit en referència als programes d'incorporació progressiva al valencià, uns plans d'ensenyament "mal anomenats en castellà" segons la número dos de la Conselleria.

Gómez ha aprofitat la seua al·locució per a carregar durament contra Escola Valenciana, entitat a la qual ha acusat de voler implantar al País Valencià un "sistema monolingüe", cosa que no es troba "emparada" ni per l'Estatut d'autonomia ni per la Constitució espanyola.

En este sentit, la secretaria autonòmica ha denunciat que en algunes zones del nostre país, com la ciutat de Castelló, "no hi ha llibertat lingüística" a causa de l'absència de línies en què el valencià s'impartix només com a assignatura. Davant d'eixa situació, ha remarcat que la Conselleria aposta per "complir la norma bàsica" i "salvaguardar" que els pares puguen escollir la llengua en què volen escolaritzar els seus fills.

Alhora, la responsable d'Educació ha defés la política lingüística en l'àmbit de l'ensenyament que ha dut a terme el PP durant els seus anys de govern al País Valencià, ja que, segons ha exposat, mentre que en 1995 hi havia 74.277 alumnes estudiant en programes d'ensenyament en valencià (PEV) i programes d'immersió lingüística (PIL), actualment els 62% de les escoles públiques valencianes han implantat plans d'este tipus, fet que es va traduir en 211.436 alumnes matriculats en ambdós programes en el curs anterior.

Per la seua banda, el president d'Escola Valenciana, Diego Gómez, ha demanat a la número dos de la Conselleria que "deixe de fer demagògia política respecte a un tema com la llengua" i li ha recordat que el valencià, "el nostre tret d'identitat més important", ha d'estar "per damunt d'ideologies i colors polítics".

Respecte de les acusacions llançades per la secretaria d'Educació, Gómez ha exposat que l'objectiu de l'entitat és "treballar per un sistema educatiu valencià" que estiga "a l'altura de les circumstàncies d'una societat valenciana plurilingüe" i en el qual l'alumnat tinga "competència lingüística" en les dos idiomes oficials a casa nostra i també en anglés.

En esta línia, el president de la FEV ha sol·licitat a la Conselleria "solucions" per tal de fer possible un pla d'ensenyament plurilingüe i ha lamentat el seu "silenci" davant de la proposta presentada per l'entitat cívica fa més d'un any.

14/10/2010

   

 
 

La flama del Correllengua s'acomiada del País Valencià, després d'una edició en record d'Enric Valor

Valencianisme.com

La Ribera

Riola

El passat divendres 8 d'octubre, després de 15 anys sense celebrar el Correlllengua, la flama de la llengua es tornà a passejar pels carrers de Riola.

Van ser molts els veïns i veïnes que eixiren al carrer en defensa de la nostra llengua i per reivindicar el seu ús a tots els àmbits de la vida. La jornada començà amb l'actuació del contacontes Carles Cano que va delectar grans i menuts amb el seus contes. Després, per escalfar motors, un grup de joves coeters del poble ens feren una “passada de corda antiga” per commemorar una festa de llarga tradició a la localitat com és la cordà. Amb el so de la dolçaina i el tabal del grup Tabalaina, acompanyats pel grup de danses Les Moreres de Riola i la colla de coeters, s'inicià una cercavila que comptà amb la participació d'un gran nombre de veïns i veïnes del poble. La comitiva, arribà a la plaça de la Constitució on es van llegir els manifests del Correllengua de la mà de tres alumnes de l'escola de Riola i de la regidora de cultura, Rosa Franco. L'acte va concloure amb el so de la muixeranga.

Cullera

Un centenar de persones assistiren als actes de la festa per la llengua

Més d’un centenar de persones de totes les edats assistiren el passat divendres 8 d’Octubre al Correllengua de Cullera; la festa per la llengua, organitzada conjuntament pel Casal Jaume I de la localitat, la Falla el Raconet i l’Assemblea de Joves de la Ribera Baixa – CAJEI.

El actes començaren al voltant de les 8 i mitja de la vesprada. Primerament, els dolçainers i tabaleters de la Falla el Raconet tocaren tot un seguit de cercaviles per tal d’animar l’ambient.

Tot seguit, l’artista convidat Toni de l’Hostal amb el seu humor propi llegí el manifest de la 15a edició del Correllengua, que enguany anava dedicat a la figura de l’escriptor valencià Enric Valor, que donà pas a l’actuació de la colla de dansaes de la Falla el Raconet.

La jornada acabà amb un sopar popular que oferí el Casal Jaume I a tots els assistents i l’actuació de l’abans esmentat Toni de l’Hostal, amb les seues dosis d’humor valencià.

Sueca

Com cada any pel 9 d'Octubre, socis i simpatitzants d'ACPV, l'equip de govern municipal i un gran nombre de veïns i veïnes de la comarca, s'aplegaren a Sueca, capital de la Ribera Baixa per commemorar la nostra diada nacional.

Tots junts, marxàrem en cercavila acompanyats pel grup de dolçainers Tabalaina i La Xara, i per la muixeranga de Sueca des de l'Ajuntament fins a la casa de Fuster. Allí, Guillem Ribes, membre del Casal Ribera Baixa va llegir el manifest general del Correllengua. La visita a ca Fuster acabà amb els balls del grup de danses Almogàver de Sueca i amb la Muixeranga. Després, la comitiva es traslladà de nou a l'Ajuntament on diferents col·lectius, associacions i partits polítics van retre un sentit homenatge a l'escriptor i il·lustre suecà, Joan Fuster. La diada continuà amb l'entrega anual de premis per part de l'Ajuntament. L'acte va concloure amb la baixada del penó de la conquesta des del balcó de l'Ajuntament i els balls del grup de danses Almogàver de Sueca.

Carcaixent

Enguany el Casal ha tingut dues celebracions del 9 d'Octubre. Primer el passat dijous 7 d'octubre estaguérem a Alzira, junt a l'Assemblea de Joves El Cau, recuperant després de molts anys d'absència a la ciutat veïna, el Correllengua.

I el passat 9 d'Octubre, com des de de l'any 2005 és habitual, les organitzacions de Carcaixent que creuen en el seu País i treballen dia a dia per dignificar la societat que ens ha tocat viure, ens reunírem per homenatjar a Jaume I i al mestre Enric Valor, fent nostra la seva lluita pel valencià, el català de tots.

Alzira

Dijous 7 d'octubre, després de molts anys sense que la flama de la llengua passara pels carrers d'Alzira, des d'aquells primers Correllengua on la flama passava de poble en poble, els Joves d'Alzira organitzats al voltants de l'Assemblea de Joves El Cau i Acció Cultural del País Valencià convocaren a la ciutadania per a commemorar els 15 anys de Correllengua, homenatjar a Enric Valor i reivindicar l'ús del valencià.

L'acte fou ben concorregut, i al so de la batucada d'Alcoi Ta! Quiriquita! marxaren els i les joves d'Alzira, socis i sòcies d'Acció, el regidor del Bloc d'Alzira Carles Aranda, el president d'Escola Valenciana Diego Gómez, Juan Miguel Araque d'Esquerra Unida a Alzira, el Bloc Jove d'Alzira i els veïns i veïnes d'Alzira i la comarca que es reuniren a la Plaça Major per manifestar que estimem el nostre valencià, el català de tots, com deia el mestre Valor.

El Baix Vinalopó

Elx

Més de 700 alumnes dels col·legis de primària d'Elx participen al Correllengua 2010

El passat divendres 8 d'octubre el Gran Teatre d'Elx es va quedar menut. Més de 700 alumnes dels col·legis de primària d'Elx gaudiren amb l'arribada del Correllengua al Gran Teatre d'Elx. Felip Kervarec (Món d'animació) va ser l'encarregat d'interpretar l'obre "Va d'Enric Valor" L'amor de les tres taronges. A més l'Institut Municipal de Cultura de l'Ajuntament d'Elx va obsequiar als col·legis que van assistir a l’acte amb una col·lecció de 8 llibres de les Rondalles Valencianes d'Enric Valor, adaptades al públic infantil i juvenil per Rosa Serrano.

La nit del mateix divendres a les 20:00 hores va arribar la Flama del Correllengua al saló de plens de l'Ajuntament d'Elx, on va ser rebuda per la Tinent d’Alcalde i Regidora de Cultura Àngels Candela i Plaza la qual ens va obsequiar amb un parlament a favor de la nostra llengua i cultura, i també van fer acte de presència els Tinents d'Alcalde, Maria Teresa Sempere i Jaén i José Manuel Sánchez i Asencio. El ple de l’ajuntament s’ocupà per complet per veure l’arribada de la flama de la llengua i escoltar la lectura del manifest a càrrec dels jóvensAnna Durà, Josep M. Boix i Neus Paredes de l'IES Victòria Kent. I com a novetat d'enguany i que volem repetir l’any que ve amb altres representants del món associatiu i cultural d’Elx: Lluís Tarí president de l’associació cultural Xino-Xano de la Vallverda (camp d’Elx) va fer un magnífic parlament en nom d’ACPV sobre els nostres arrels com a poble. Tot això acompanyats amb les dolçaines i els tabalets de la colla “El Cascabot” d’Elx.

A les 21:30 hores al Casal Jaume I d'Elx s’omplí, amb l'assistència de nombroses persones que van poder gaudir amb la magnífica música i les veus de Miquel Pujadó i Olga Sùarez amb l’actuació “Dos entre Tants: El Verí d'Estellés” Vicent Andrés Estellés: el gran poeta valencià en llengua catalana del segle XX, i un dels grans poetes europeus contemporanis.

A més volem donar les gràcies a les diverses institucions i persones que han col·laborat en els actes del Correllengua 2010, la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Elx, Acció Cultural del País Valencià, als i les mestres dels Col·legis Públics: La Vallverda, Sanchis Guarner, Cervantes, Jaume I i El Palmerar, Ies Victoria Kent, i als socis/es del Casal Jaume I d'Elx, que de forma voluntària han col·laborat, sense els quals no hauria estat possible el Correllengua 2010.
L'Alacantí

El Campello

Tots els anys, des del Sud, al Campello, celebrem la Diada del País Valencià. El 9 d'Octubre i com a cloenda dels actes del Correllengua, es representa al castell fester la presa de la ciutat de València pel Rei En Jaume I i el naixement així, del nostre País Valencià. La representació està a càrrec d'alumnes dels col·legis públics del Campello, i de nombrosos festers que, vestits amb els trajes de moros i de cristians, donen vida i color a l'acte. A continuació, el Jaumet, càrrec que cada any l'ostenta una xiqueta o xiquet, dalt del seu cavall, encapçala la Processó Cívica nutrida de veïns i representants d'entitats cíviques que amb la seua presència reafirmen la seua identitat com a poble en el marc del País Valencià. La processó recorre els principals carrers del municipi, acompanyada en tot moment pel so de dolçaines i tabals.

L’acte va concloure al castell fester amb el so solemne de la Muixeranga. I com cada any, es fa "la Mocadorada" en celebració del dia de Sant Dionís, dia dels enamorats al País Valencià, on després del repartiment dels mocadors amb dolços entre les parelles, té lloc la popular Dansà pel carrer Pal fins la plaça del Poble. Un dinar de germanor posa punt i final a una jornada de commemoració.

L'Horta

Correllengua València i Horta

Del 5 d'octubre al 8 d'octubre la Flama del Correllengua acompanyada de dolçaines i tabals ha recorregut els següents centres de València i l'Horta: Col·legi Rei en Jaume de Tavernes Blanques; Col·legi Joan Comenius, Col·legi Santa Teresa, Col·legi Angelina Carnisser, Col·legi Sara Fernandez, Col·legi Ramiro Jover i Col·legi Ciutat Artista Faller de València; Col·legi Blasco Ibañez i Col·legi Lluís Vives de Beniparrell; Col·legi San Ignasi, Col·legi Verge de la Vallivana, Col·legi San Cristòfol i Col·legi La Nostra Escola Comarcal de Picassent; Col·legi Antonio Ferrandis de la Coma de Paterna; Col·legi Jaume el Conqueridor de Catarroja; Col·legi Sant Joan de la Ribera d'Alfara del Patriarca; Col·legi Lluís Vives de Massanassa; Col·legi La Patacona i Col-legi Cervantes d'Alboraia; Col·legi San Clemente de Sedaví; Col·legi 9 d'octubre d'Alcàsser; Col·legi Lluís de Santangel del Saler.

La festa final del Correllengua escolar a València, organitzada per CP Carles Salvador i CP Pare Català i les seues respectives AMPA's, va ser el passat 8 d'octubre a Benimaclet. Festa que va començar després de l'horari lectiu amb dues cercaviles simultànies que eixiren des dels dos col·legis fins arribar a la Plaça de Benimaclet. Davant d'una Plaça plena de gom a gom, en la que els alumnes pogueren gaudir d'un taller de pilota i de jocs infantils, tingueren lloc les actuacions dels alumnes de dansetes del CP Pare Català, de Llorenç Giménez El Contacontes, de la Colla de Dolçainers i Tabaleters “Estrella Roja” i dels Dimonis de Benimaclet.

Per acabar la jornada del 8 d'octubre, el Casal d'ACPV de la Malva-rosa va organitzar un sopar en el qual assistiren nombrosos socis i simpatitzants del Casal.

La Plana

Vila-real

Una cinquantena de persones es van reunir divendres 8 d'octubre al Casal d'Acció Cultural a Vila-real, per tal de celebrar l'arribada de la Flama del Correllengua. Tanmateix, prèviament, el dia 4, la torxa havia recorregut ja vuit centres escolars de la població. L'acte del Casal va començar a les 19 hores, amb les actuacions musicals del grup Tirant lo Rock i el cantautor de la Vilavella Josep Lluís Notari. Seguidament, es va procedir a la lectura del Manifest del Correllengua 2010 i va tenir lloc un sopar de pa-i-porta, que va servir també per cloure els actes del Correllengua a les comarques de Castelló, almenys aquells que han tingut lloc abans la data del 9 d'Octubre.

Els Ports

Morella

El Correllengua a Morella reivindica les emissions de TV3 i Aragó Televisió

La Flama del Correllengua va arribar el passat 11 d'octubre a Morella acompanyada d’una protesta pel tancament del repetidor que donava senyal als canals autonòmics de Catalunya i Aragó. La Flama va entrar a Morella per les Torres de Sant Miquel i va arribar fins a l’Ajuntament, on es va llegir el Manifest del Correlengua 2010, que enguany homenatja Enric Valor.

Distints membres del col·lectiu Els Ports en Moviment, van realitzar una performance per a reivindicar les emissions de TV3 i Aragó TV. A continuació, el jove de Villores, Guillem Tena, va presentar el seu llibre “Petjades d’una guerra: 1936-2009”.

Els actes del Correllengua 2010 a Morella han estat organitzats per Acció Cultural del País Valencià, el col·lectiu Els Ports en Moviment i l’Ajuntament de Morella. Cal recordar que el consistori morellà es va veure obligat a tallar les emissions del senyal de TV3 i Aragó Televisió fa ja més de quatre mesos. Des d’aleshores, s’han organitzat distints actes de protesta pel tall de les emissions, destacant manifestacions, lectura de manifestos o recollida de signatures.

El Camp Túria

Llíria

El Correllengua escolar 2010 va cloure el divendres passat al Camp de Túria. Uns dos mil set-cents menuts de la comarca han gaudit del pas de la Flama de la llengua pels seus col·legis. El col·legi públic número 2 de Vilamarxant, el col·legi Mas d’Escoto de Riba-Roja de Túria, Verge del Carme de l’Eliana, Lluís Vives de Benaguasil, Lloma del Mas de Bétera, i l’Olivera de l’Eliana han participat activament en aquesta festa que va consolidant-se. La Flama tampoc podia obviar la població de Llíria, la capital edetana va ser la darrera estació. En la seu del Casal Jaume I, i amb Dani Miquel com a mestre de cerimònies, la Flama va impregnar el seu esperit als xiquets de la ciutat de la música.

La Vall d'Albaida

Ontinyent

El passat 8 d’octubre per tal de posar fi al Correllengua 2010 a la Vall d'Albaida es va realitzar per la vesprada un concert de Pau Alabajos a Benigànim, que va comptar amb la col·laboració del Col·lectiu Cultural el Ganxo. I per finalitzar la programació a la sala OTK d’Ontinyent va tindre lloc un concert d’Auxili, Assabè I The Skafeïnats. Ambós actes van comptar amb un públic nombrós i van suposar el referent cultural de la comarca per al cap de setmana.

14/10/2010

   

 
 

DISCRIMINACIÓ SINDICAL

El Consell manté exclós a STEPV de les subvencions per a la promoció del valencià

El Sindicat presentarà el corresponent recurs per discriminació sindical

Aquest matí, el Consell Valencià ha acordat concedir 62.688 euros de subvenció a les organitzacions sindicals per a la realització d’activitats de promoció o foment de l’ús del valencià durant 2010. STEPV ha estat exclosa d’aquestes ajudes, malgrat comptar amb un conveni signat amb el Conseller d’Educació per a fomentar l’ús del valencià, que no ha estat denunciat per cap de les parts i que fins ara es concedien amb normalitat.

Recordem que els pressupostos de 2010 van excloure el Sindicat, no només d’aquesta partida pressupostària, sinó també de la corresponent a les ajudes per a activitats sindicals que fins ara s’otorgaven atenent la representativitat sindical. Com ja va denunciar STEPV en aquell moment, ha estat l’únic sindicat que s’ha vist exclós de totes aquestes ajudes econòmiques que venien concedint-se amb total normalitat.

Fruit d’aquest intent d’exclusió, el Sindicat va engegar una campanya de denúncia i es va entrevistar amb els grups de l’oposició perquè esmenaren els pressupostos, esmenes que van ser rebutjades pel grup popular. Tanmateix, el Conseller d’Educació, Alejandro Font de Mora, va haver de contestar en abril una pregunta parlamentària sobre els motius de l’exclusió de STEPV d’aquestes subvencions, i va al·legar una “incidència administrativa” com a causa de l’exclusió.

A més de la campanya, el Sindicat va presentar el corresponent recurs contenciós-administratiu per a restituir el dret a rebre les subvencions que legalment li corresponen, recurs que STEPV entén desestimat per l’acord assolit aquest matí pel Consell.

La decisió de mantindre aquesta exclusió i la desestimació del recurs confirmen que no es tracta d’un error administratiu, com afirmava el conseller, sinó d’una decisió política plenament conscient d’intentar marginar i arraconar el sindicat majoritari a l’ensenyament.

En eixe sentit, STEPV presentarà un nou recurs contra la resolució que publique les ajudes que el Consell ha acordat concedir, per discriminació sindical i per tal de restituir els drets que com a organització sindical li corresponen.

8 d’octubre de 2010
 


   

 

 


 

< anar al començament | index ensenyament públic | All-i-Oli | Principal >