Foto:© Pere Virgili
Miquel Martí i Pol ha mort avui, 11 de novembre, a Vic, amb setanta-quatre anys, despres de mesos d'empitjorament del seu estat de salut per l'esclerosi múltiple que l'afectava de feia molts anys.
La seua poesia ens acompanyarà per sempre.
Gràcies Miquel
Pàgina
de l'AELC;
Pàgina
de Lletra;
Pàgina de
l'Associació d'Amics
Biografia
escrita per Martí i Pol
mariner de bona traça,
me n'iria mar endins
tot sol amb la meva barca;
El vent fóra un crit de goig,
la vela, coloma blanca,
el cor, d'un blau com d'encís
i els ulls, d'un verd d'esperança.
Mare, si fos mariner,
mariner de bona traça,
me n'iria mar endins
tot sol amb la meva barca.
Us faria adéu al port,
un adéu ple d'enyorança,
entre l'escàlem i el pit
me'n duria el goig de l'aire,
la verdor fina dels pins,
la llum de les vinyes clares...
Mare, si fos mariner,
tot sol amb la meva barca
iria a cercar l'amor
per ports i cales llunyanes,
gallardet a dalt del pal
perquè encaminés la passa,
i olor de fonoll marí
entre el meu pit i l'escàlem.
L'amor seria molt lluny,
si en caldrien de jornades!;
De nits guaitaria el cel,
de dies, la mar tan blava;
Veuria passar vaixells
vinguts de terres estranyes.
-Doncs on aneu, mariner,
tot sol amb la vostra barca?
-Cerco l'amor, que bé prou
sé com m'espera i demana.
Cerco l'amor, ai companys!,
períxò m'empeny l'esperança.
mare, si fos mariner,
iria amb la meva barca
cercant amb delit l'amor
per mars de somni i rondalla.
L'amor seria
al seu port
esperant-me, tota blanca.
La vela, de lluny alluny,
cridaria l'arribada
i el vent desfaria en llum
les trenes d'or de la tarda.
-Amor -li diria jo-,
guaita la mar, ampla i clara:
ella m'ha dut al teu port,
ella ens farà companya;
el camí de retornar
serà un petó que s'allarga,
jo llegiré en els teus ulls
tot el que espero i em manca
i el viu del cor serà fresc
com una rosa que es bada.
Tornarem al mateix port
d'on vaig sortir per trobar-te;
Hi tornarem llavimuts
un dia en caient la tarda;
Tu tindràs el cabell pur,
jo, la pell un xic colrada,
i el nostre retorn, el gust
d'una música llunyana.
Mare, si fos
mariner,
tot sol amb la meva barca,
iria a cercar l'amor
per mars de somni i rondalla.
tres les vaig perdre en combat;
la bandera que fa quatre
l'he desada en un calaix.
No la'n trauré fins que bugi
ben fort el vent de llevant
i s'endugui aquest mal aire
que ens toca de respirar.
Tenia quatre banderes,
tres les vaig perdre en combat.
Tenia un
jardí amb tres arbres,
un mal vent me'ls ha esfullat.
Amb el jardí ple de fulls
no fa de bon caminar.
El mal vent encara bufa;
jo no em canso d'esperar:
per cada fulla caiguda
als arbres hi neix un tany.
Tenia un jardí amb arbres,
un mal vent me'ls ha esfullat.
De dos
amors que tenia,
l'un en terra, l'altre en mar,
el de terra l'empresonen,
l'altre viu exiliat.
Jo ni ploro pel de terra
ni em lamento pel de mar.
Plor i laments de què serveixen?
Gent que lluiti és el que cal.
De dos amors que tenia,
l'un en terra, l'altre en mar.
Rinc una
llengua tan viva
com les més vives que hi ha.
Si quan parlo s'esparveren,
jo que sí, em poso a cantar.
Canto i canto i cantaria
si pogués més fort i clar.
Quan les cançons fossin pedres,
vinga fones i al combat!
Tinc una llengua tan viva
com les més vives que hi ha.
Amors,
arbres i banderes
són mots de bon recordar.
Qui n'aprèn la cantarella
mai més no l'oblidarà.
Si de cas no l'heu apresa
no us canseu de preguntar,
que si els mots són com la pluja
la terra som tos plegats.
Amors, arbres i banderes
són mots de bon recordar.