Articles d'opinió

informe

Resolucions congressuals STA-Iv

Resolucions aprovades en el III congrés del Sindicat de Treballadors de l’Administració - Intersindical Valenciana (STA-Iv). desembre 2004
12/12/04		Sobre l’ús i la situació del valencià al nostre sindicat
12/12/04		Sobre els perfils lingüístics de totes les places de l’administració local valenciana

-

Sobre l’ús i la situació del valencià al nostre sindicat

Resolució aprovada en el III congrés del Sindicat de Treballadors de l’Administració - Intersindical Valenciana (STA-Iv). desembre 2004

Els valencians, a partir de l’arribada de la democràcia a l’estat espanyol, ens hem dotat de legislació pròpia que afavoreix l’ús i la recuperació del valencià, llengua pròpia i tradicional del nostre poble.

Així el nostre Estatut d’Autonomia, aprovat l’any 1982, estableix:

Article 7.1: "els dos idiomes oficials de la Comunitat Autònoma són el valencià i el castellà. Tothom té dret a conèixer-los i usar-los".

Article 7.2: "La Generalitat garantirà l’ús normal i oficial de les dues llengües i adoptarà les mesures necessàries per assegurar el seu coneixement".

Article 7.3: "Ningú no podrà ser discriminat per raó de la seua llengua".

Article 7.4: "Hom atorgarà protecció i respecte especials a la recuperació del valencià".

I la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (1983) estableix:

Article 2: "El valencià és llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i, en conseqüència, tots els ciutadans tenen dret a conèixer-lo i a usar-lo oralment i per escrit tant en les relacions privades com en les relacions amb les instàncies públiques".

Article 7.1: "El valencià, com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, ho és també de la Generalitat i de la seua Administració Pública, de l’Administració Local i de les altres corporacions i institucions públiques depenent d’aquelles".

A pesar d’això, dels anys que han passat, i que el valencià, tal com estableixen les lleis anteriors, és "la llengua històrica i pròpia del nostre poble, del qual constitueix la més peculiar senya d’identitat", i que la Generalitat Valenciana i totes les administracions radicades al nostre territori tenen el compromís irrenunciable de defensar el patrimoni cultural de la comunitat autònoma i, d’una manera especial, la recuperació del valencià, el valencià continua estant en una situació de discriminació perquè s’han produït pocs avanços en la seua normalització dins de les administracions públiques.

Per contra, sí que hi ha hagut molts avanços en l’àmbit educatiu. Són ja moltes les generacions de joves valencians que han passat per l’escola i l’han aprés. La situació actual i la d’aquella època (1982) són ben diferents. Recordem que la Llei d’Ús i Ensenyament es va aprovar quan l’ensenyament el valencià encara no estava generalitzat a escoles i instituts. La pràctica totalitat dels valencians no sabia llegir ni escriure en la llengua pròpia, i no es tractava d’una opció lliurement triada, sinó el resultat de la llarga nit franquista de prohibició i persecució de l’ús del valencià en tots els àmbits considerats cultes: acadèmic, polític, judicial, etc.

S’ha de recordar l’històric menyspreu de l’aristocràcia i la burgesia valencianes cap a la llengua de les classes populars i els treballadors valencians. L’adopció del castellà es va convertir en un símbol d’estatus reservat a les classes altes i a les "forces vives" dels pobles. Es pretenia així justificar i "legitimar" una injusta distribució del poder polític i econòmic a partir d’una suposada "ignorància" del poble. Per a denigrar i rebaixar el poble, calia denigrar i rebaixar tot allò que li fóra característic, com ara la llengua que parlava.

No obstant això, la situació actual és ben diferent: la generalització de l’ensenyament del valencià a les escoles i als instituts ha posat a l’abast de les generacions de joves actuals el coneixement del valencià. En aquest sentit, també la població adulta ha fet molts esforços per a aprendre’l a través dels cursos de valencià organitzats pertot arreu. De tot açò podem inferir que, a hores d’ara, qualsevol entitat, administració o sindicat pot viure normalment en valencià, ja que s’ha generalitzat el coneixement del valencià entre la societat valenciana.

La societat valenciana que l’STA-IV vol contribuir a construir és una societat basada en el suport al saber i a la cultura, on tots els valencians siguen capaços d’expressar-se en les dues llengües oficials de la Comunitat, on tots els ciutadans estiguem ben orgullosos de viure en una societat en la qual el nostres fills podran beneficiar-se dels avantatges de ser individus plurilingües. Dins d’aquest model de societat, cap persona, organisme o entitat que aspire a servir als ciutadans pot negar-se a conéixer i usar una de les llengües amb què s’expressen molts ciutadans valencians.

Per això, l’STA-IV, com a sindicat valencià i progressista, instal·lat en diverses administracions al llarg de tot el país, que està al servei dels treballadors i de la societat valenciana, s’ha de comprometre en un suport decidit a la llengua pròpia, el valencià, i a la cultura pròpia dels valencians.

L’STA-IV ha de donar exemple i ser model en el compliment de la llei i en l’ús habitual i quotidià del valencià, que, en definitiva, és la millor manera de defensar-lo. Si no ho fa així, difícilment molts afiliats actuals i possibles no podran entendre la vida diària d’un sindicat "valencià", exclusivament viscuda només en castellà.

Des de l’STA-IV hem de fer l’esforç, sobretot en les comarques valencianoparlants, que el valencià siga la llengua habitual de treball i de relació amb els afiliats, l’administració, els mitjans de comunicació i la societat en general. Cal recordar que això ja passa i és habitual en els altres membres de la Intersindical Valenciana.

L’STA-IV ha de garantir que legalment la denominació en valencià del sindicat (Sindicat de Treballadors de l’Administració – Intersindical Valenciana), tinga plena validesa jurídica davant de qualsevol instància, de la mateixa manera que qualsevol element publicitari o identificador del sindicat (escuts, logos, etc.), documentació interna i externa, actes de reunions i congressos, carnets d’afiliats, etc.

Si hui, el nostre sindicat fa aquest pas decisiu i aprova aquesta resolució, encara podrà augmentar més el seu prestigi, la seua professionalitat i la seua imatge de servidor dels ciutadans valencians des de la seua labor sindical al si de l’Administració Valenciana. Per coherència amb els nostres principis, hem de situar-nos al davant en la defensa del nostre patrimoni lingüístic i cultural, que és de tots els valencians, tan denigrat i perseguit durant moltes dècades.

-

Sobre els perfils lingüístics de totes les places de l’administració local valenciana

Resolució aprovada en el III congrés del Sindicat de Treballadors de l’Administració - Intersindical Valenciana (STA-Iv). desembre 2004

Tenint en compte que el SINDICAT DE TREBALLADORS DE L’ADMINISTRACIÓ-INTERSINDICAL VALENCIANA és un sindicat amb una presència notòria en l’Administració Local valenciana, fermament implantat al llarg de tot el País Valencià, i favorable a l’ús oficial i públic del valencià en l’Administració Local, segons determinen el nostre Estatut d’Autonomia i la corresponent Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, hem de defensar la urgent i lògica necessitat de regular els usos lingüístics en l’administració local valenciana.

Concretament, hem d’exigir la regulació de la catalogació lingüística de totes les places i llocs de treball de l’Administració Local, especialment en les zones determinades com a valencianoparlants per la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià. Cada un dels llocs de treball de l’Administració local valenciana i els organismes que en depenen, ha de tenir associat necessàriament com a tret definitori el corresponent perfil lingüístic que expresse el grau adequat de coneixement de valencià per a exercir les tasques i funcions que li són pròpies. L’exigència de conéixer una llengua oficial és un requisit que acompanya necessàriament tota llengua oficial, com passa, per exemple, quan s’ha declarat obligatori que forme part del currículum dels escolars valencians.

Els ciutadans tenen la llibertat d’opció lingüística, i el respecte efectiu a aquesta llibertat d’opció implica una certa valoració de la competència lingüística dels funcionaris, perquè l’administració ha d’estar preparada per a poder respondre a la lliure elecció del ciutadà, és a dir, a un dret del ciutadà correspon un deure del personal al servei de l’administració, que en definitiva ha d’estar al servei dels ciutadans.

Per això:

1. L’STA-IV demanarà al govern valencià que modifique i adapte la Llei de la Funció Pública Valenciana a aquest requisit lingüístic.

2. L’STA-IV afavorirà en aquelles administracions on siga present que la perfilació lingüística de tots els llocs de treball siga una realitat, implantada anualment en totes les RPT (relacions de lloc de treball).

3. L’STA-IV no entorpirà en cap cas ni en cap administració que s’aproven i s’implanten els corresponents perfils lingüístics dels llocs de treball, adequats i adaptats als nivells i categories de cada plaça de l’administració.

< anar al començament | tornar a àrea de política lingüística | tornar a intersindical >

	Sobre l’ús i la situació del valencià al nostre sindicat
Resolució aprovada en el III congrés del Sindicat de Treballadors de l’Administració - Intersindical Valenciana (STA-Iv). desembre 2004

Els valencians, a partir de l’arribada de la democràcia a l’estat espanyol, ens hem dotat de legislació pròpia que afavoreix l’ús i la recuperació del valencià, llengua pròpia i tradicional del nostre poble. Així el nostre Estatut d’Autonomia, aprovat l’any 1982, estableix: Article 7.1: "els dos idiomes oficials de la Comunitat Autònoma són el valencià i el castellà. Tothom té dret a conèixer-los i usar-los". Article 7.2: "La Generalitat garantirà l’ús normal i oficial de les dues llengües i adoptarà les mesures necessàries per assegurar el seu coneixement". Article 7.3: "Ningú no podrà ser discriminat per raó de la seua llengua". Article 7.4: "Hom atorgarà protecció i respecte especials a la recuperació del valencià". I la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (1983) estableix: Article 2: "El valencià és llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i, en conseqüència, tots els ciutadans tenen dret a conèixer-lo i a usar-lo oralment i per escrit tant en les relacions privades com en les relacions amb les instàncies públiques". Article 7.1: "El valencià, com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, ho és també de la Generalitat i de la seua Administració Pública, de l’Administració Local i de les altres corporacions i institucions públiques depenent d’aquelles". A pesar d’això, dels anys que han passat, i que el valencià, tal com estableixen les lleis anteriors, és "la llengua històrica i pròpia del nostre poble, del qual constitueix la més peculiar senya d’identitat", i que la Generalitat Valenciana i totes les administracions radicades al nostre territori tenen el compromís irrenunciable de defensar el patrimoni cultural de la comunitat autònoma i, d’una manera especial, la recuperació del valencià, el valencià continua estant en una situació de discriminació perquè s’han produït pocs avanços en la seua normalització dins de les administracions públiques. Per contra, sí que hi ha hagut molts avanços en l’àmbit educatiu. Són ja moltes les generacions de joves valencians que han passat per l’escola i l’han aprés. La situació actual i la d’aquella època (1982) són ben diferents. Recordem que la Llei d’Ús i Ensenyament es va aprovar quan l’ensenyament el valencià encara no estava generalitzat a escoles i instituts. La pràctica totalitat dels valencians no sabia llegir ni escriure en la llengua pròpia, i no es tractava d’una opció lliurement triada, sinó el resultat de la llarga nit franquista de prohibició i persecució de l’ús del valencià en tots els àmbits considerats cultes: acadèmic, polític, judicial, etc. S’ha de recordar l’històric menyspreu de l’aristocràcia i la burgesia valencianes cap a la llengua de les classes populars i els treballadors valencians. L’adopció del castellà es va convertir en un símbol d’estatus reservat a les classes altes i a les "forces vives" dels pobles. Es pretenia així justificar i "legitimar" una injusta distribució del poder polític i econòmic a partir d’una suposada "ignorància" del poble. Per a denigrar i rebaixar el poble, calia denigrar i rebaixar tot allò que li fóra característic, com ara la llengua que parlava. No obstant això, la situació actual és ben diferent: la generalització de l’ensenyament del valencià a les escoles i als instituts ha posat a l’abast de les generacions de joves actuals el coneixement del valencià. En aquest sentit, també la població adulta ha fet molts esforços per a aprendre’l a través dels cursos de valencià organitzats pertot arreu. De tot açò podem inferir que, a hores d’ara, qualsevol entitat, administració o sindicat pot viure normalment en valencià, ja que s’ha generalitzat el coneixement del valencià entre la societat valenciana. La societat valenciana que l’STA-IV vol contribuir a construir és una societat basada en el suport al saber i a la cultura, on tots els valencians siguen capaços d’expressar-se en les dues llengües oficials de la Comunitat, on tots els ciutadans estiguem ben orgullosos de viure en una societat en la qual el nostres fills podran beneficiar-se dels avantatges de ser individus plurilingües. Dins d’aquest model de societat, cap persona, organisme o entitat que aspire a servir als ciutadans pot negar-se a conéixer i usar una de les llengües amb què s’expressen molts ciutadans valencians. Per això, l’STA-IV, com a sindicat valencià i progressista, instal·lat en diverses administracions al llarg de tot el país, que està al servei dels treballadors i de la societat valenciana, s’ha de comprometre en un suport decidit a la llengua pròpia, el valencià, i a la cultura pròpia dels valencians. L’STA-IV ha de donar exemple i ser model en el compliment de la llei i en l’ús habitual i quotidià del valencià, que, en definitiva, és la millor manera de defensar-lo. Si no ho fa així, difícilment molts afiliats actuals i possibles no podran entendre la vida diària d’un sindicat "valencià", exclusivament viscuda només en castellà. Des de l’STA-IV hem de fer l’esforç, sobretot en les comarques valencianoparlants, que el valencià siga la llengua habitual de treball i de relació amb els afiliats, l’administració, els mitjans de comunicació i la societat en general. Cal recordar que això ja passa i és habitual en els altres membres de la Intersindical Valenciana. L’STA-IV ha de garantir que legalment la denominació en valencià del sindicat (Sindicat de Treballadors de l’Administració – Intersindical Valenciana), tinga plena validesa jurídica davant de qualsevol instància, de la mateixa manera que qualsevol element publicitari o identificador del sindicat (escuts, logos, etc.), documentació interna i externa, actes de reunions i congressos, carnets d’afiliats, etc. Si hui, el nostre sindicat fa aquest pas decisiu i aprova aquesta resolució, encara podrà augmentar més el seu prestigi, la seua professionalitat i la seua imatge de servidor dels ciutadans valencians des de la seua labor sindical al si de l’Administració Valenciana. Per coherència amb els nostres principis, hem de situar-nos al davant en la defensa del nostre patrimoni lingüístic i cultural, que és de tots els valencians, tan denigrat i perseguit durant moltes dècades.

	Sobre els perfils lingüístics de totes les places de l’administració local valenciana
Resolució aprovada en el III congrés del Sindicat de Treballadors de l’Administració - Intersindical Valenciana (STA-Iv). desembre 2004

Tenint en compte que el SINDICAT DE TREBALLADORS DE L’ADMINISTRACIÓ-INTERSINDICAL VALENCIANA és un sindicat amb una presència notòria en l’Administració Local valenciana, fermament implantat al llarg de tot el País Valencià, i favorable a l’ús oficial i públic del valencià en l’Administració Local, segons determinen el nostre Estatut d’Autonomia i la corresponent Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, hem de defensar la urgent i lògica necessitat de regular els usos lingüístics en l’administració local valenciana. Concretament, hem d’exigir la regulació de la catalogació lingüística de totes les places i llocs de treball de l’Administració Local, especialment en les zones determinades com a valencianoparlants per la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià. Cada un dels llocs de treball de l’Administració local valenciana i els organismes que en depenen, ha de tenir associat necessàriament com a tret definitori el corresponent perfil lingüístic que expresse el grau adequat de coneixement de valencià per a exercir les tasques i funcions que li són pròpies. L’exigència de conéixer una llengua oficial és un requisit que acompanya necessàriament tota llengua oficial, com passa, per exemple, quan s’ha declarat obligatori que forme part del currículum dels escolars valencians. Els ciutadans tenen la llibertat d’opció lingüística, i el respecte efectiu a aquesta llibertat d’opció implica una certa valoració de la competència lingüística dels funcionaris, perquè l’administració ha d’estar preparada per a poder respondre a la lliure elecció del ciutadà, és a dir, a un dret del ciutadà correspon un deure del personal al servei de l’administració, que en definitiva ha d’estar al servei dels ciutadans. Per això: 1. L’STA-IV demanarà al govern valencià que modifique i adapte la Llei de la Funció Pública Valenciana a aquest requisit lingüístic. 2. L’STA-IV afavorirà en aquelles administracions on siga present que la perfilació lingüística de tots els llocs de treball siga una realitat, implantada anualment en totes les RPT (relacions de lloc de treball). 3. L’STA-IV no entorpirà en cap cas ni en cap administració que s’aproven i s’implanten els corresponents perfils lingüístics dels llocs de treball, adequats i adaptats als nivells i categories de cada plaça de l’administració.