Sobre l'assignatura de religió a l'ensenyament


 

   Campanya: Religió obligatòria? no, gràcies   

 

 Manifest   

 Per què la campanya? 

 Model de carta per al claustre/assemblea centre

 Model de carta per a l'AMPA

 Descarregar document en pdf (360kb)

 


21/06/03 Nota de la Condederación de STEs:
La arrogancia del MEC propicia una nueva guerra escolar

21/06/03 L' STEPV davant les propostes del MEC sobre l'àrea de societat, cultura i religió
7/7/03 El IIIer encuentro por la laicidad llama a defenderla en la enseñanza pública

Plataforma ciudadana por una sociedad laica

 

 
-
 

Religió obligatòria? no, gràcies

 
 
El curs 2004-05 les administracions educatives pretenen imposar dins el currículum obligatori, des d’Infantil fins a Batxillerat, l’assignatura Societat, Cultura i Religió. En qualsevol sistema educatiu modern i democràtic resulta inacceptable una ingerència d’aquesta envergadura, una imposició exercida des d’una confessió religiosa al conjunt de la societat.
El sistema educatiu espanyol encara pateix greus dependències del poder que l’Esglesia catòlica ha acumulat en la història recent. La qüestió ha estat especialment funesta pel que fa a l’assignatura de Religió (catòlica) i a les successives “solucions” alternatives presentades en l’ensenyament públic, totes elles recorregudes i admeses a tràmit pel Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional.

La Llei de Qualitat (LOCE) ha complicat encara més el problema, en pretendre incloure l’asssignatura Societat, Cultura Religió en dues versions, una confessional per als creients catòlics, i una altra suposadament “no confessional” per als que simplement no opten per la primera. Aquesta eixida esdevé dubtosa en coincidir els autors de les dues versions de l’assignatura. No existeix en la pràctica una alternativa a l’ensenyament de la religió catòlica: l’estructura de les dues versions és quasi idèntica i els continguts són molt similars. A més a més, es manté una visió clarament esbiaixada de les posicions laiques, amb una aposta decidida a favor de les posicions més retrògrades i integristes.

El Ministeri de Pilar del Castillo tracta d’aparentar una posició ponderada, plantejant el dret de l’alumnat d’accedir a una cultura bàsica sobre el fet religiós i el de les famílies a rebre una educació religiosa. Ningú no qüestiona que per accedir a uns sabers sobre la societat, la història o la literatura o estudiar els conflictes i els valors s’ha de posseir una cultura religiosa bàsica. Per això, matèries com Ètica, Filosofia, Història, Literatura, Música o Llengua incorporen continguts i conceptes lligats al fet religiós. Pretendre resoldre alguns del dèficits dels joves amb la imposició d’una assignatura alineada amb l’ortodòxia catòlica més conservadora és una falta de respecte inadmisible, a més d’una violació flagrant de l’article 16 de la Constitució.

És difícil trobar un cas idèntic a l’espanyol en altres països de la Unió Europea: no hi ha cap assignatura de religió o alternativa avaluable amb el mateix horari que la resta de matèries i amb continguts controlats i supervisats per l’autoritat d’una confessió religiosa. Només a Grècia i a Irlanda hi ha un estatus semblant d’aquestes matèries. En cap estat, ni a la mateixa Itàlia, trobem una situació comparable.

STEPV-Iv inicia una campanya informativa específica dirigida a la comunitat educativa i a l’opinió pública sobre les greus conseqüències de l’actitud del Consell d’imposar l’adoctrinament religiós en els centres educatius, i exigeix una correcció immediata del currículum valencià. El Sindicat estudiará la interposició davant dels tribunals de Justícia de recursos per la violació de drets constitucionals. 
D’igual manera, mamprendrà iniciatives per a manifestar l’objecció de consciència, la desobediència pacífica, la insubmissió o el boicot davant les imposicions ideològiques de l’Administració en aquesta matèria, i impulsarà un debat per a establir un currículum alternatiu.

El Sindicat, junt a la Confederació de STEs, participarà en les plataformes ciutadanes constituïdes en defensa d’una educació laica, i defensarà la supressió de la disposició adicional segona de la LOCE, que imposa l’obligatorietat de l’àrea de Religió. Finalment, denunciarà els acords subscrits entre Espanya i el Vaticà el 3 de gener de 1979, que atorguen unes prerrogatives inacceptables a l’Església catòlica.


 

Per què la campanya?

 
     
 

Característiques bàsiques

1. Es tracta d’una campanya informativa. No és una campanya contra les religions. Respectem el dret de qualsevol persona a tindre, o no, creences religioses, siguen catòliques o de qualsevol altra religió. No es tracta d’una guerra religiosa entre catòlics o no.

2. La nova regulació és una imposició ideològica que debilita l’espai públic educatiu entés com a currículum articulat de forma científica i acadèmica, currículum supervisat pels poders públics. 

3. Aquesta imposició vulnera els drets bàsics, inclosos els drets de les persones, arreplegades per exemple en la formulació bàsica del Conveni internacional de la UNESCO on s’expressa de forma contundent que no es pot obligar “cap persona a rebre una instrucció religiosa incompatible amb les seues creences” (Art 5.1 b) 

4. Els continguts previstos al currículum de l’àrea no tenen un caràcter acadèmic sinó una orientació clarament conservadora de la religió. I això afecta les garanties per a mantenir posicions ideològiques personals, però també de sociopolítica educativa. 

5. Pretenem que la mobilització de la comunitat educativa influïsca en l’administració educativa. El currículum aprovat pel MECD ha de ser desplegat per la Conselleria de Cultura, Educació i Esports que ha d’optar, en ús de les seues competències, per ampliar el currículum o deixar-lo intacte. Fins ara ja existeix una orientació curricular als anomenats “estudis alternatius als ensenyaments de religió”, aprovada el 1997 quan el president Camps era conseller. 

6. El Ministeri i la jerarquia eclesiàstica argumenten que tots i totes (també els que opten per l’alternativa a la religió catòlica) han d’estudiar el “fet religiós” com a fenomen antropològic i històric, però amaguen que els currículums actuals ja contenen elements bàsics de la cultura religiosa en els àmbits respectius de la Geografia i Història, Llengua i Literatura, Filosofia i Ètica, etc. 
¿Poden conviure sense conflicte dues versions d’una mateixa assignatura? ¿Són en realitat dues versions alternatives? o ¿són massa semblants? En aquest cas, traslladada aquesta contradicció al camp de la bioètica, la salut humana i el coneixement del propi cos, o els drets de les dones, ens portaria a un territori de continu conflicte. I la Constitució, article 27, garanteix que l’ensenyament bàsic és un dret que emana de l’espai públic, on les confessions religioses tenen prerrogatives determinades que ara esdevenen il·limitades.

¿Adoctrinament o estatus acadèmic?

Si l’assignatura té caràcter acadèmic, aleshores hauria de ser avaluable. I sembla difícil avaluar des d’una posició que no siga la d’adoctrinament religiós. ¿Com avaluar objectius educatius com “deducir del sacramento del matrimonio los valores de la entrega total, el compromiso de la procreación, la fidelidad y el sentido de la procreación” (1r ESO) o “adquirir el gusto por el buen obrar” (Infantil) o “saber relacionar la experiencia de la liberación de Israel con la presencia de Dios como padre amoroso” (3r ESO) ?

Però en la versió no confessional també trobem aspectes clarament ideològics:

- S’hi afirma que les religions monoteistes són resultat d’una evolució lògica i mantenen una superioritat enfront de les religions primitives. Religions com l'hinduisme o budisme són marginades del marc contemporani així com el diàleg ecumènic.
- La concepció cronològica és rígida i bloqueja l’estudi històric i temàtic. Per exemple, sols es tracta de forma històrica el cristianisme al tercer d’ESO amb el cristianisme primitiu i medieval i la reforma.
- Es margina els elements crítics no confessionals de la cultura humanística: les al·lusions a l’ateisme són connectades amb el totalitarisme.
- Les possibles connotacions negatives del “fet religiós”, com la no menció a la Inquisició espanyola o les sectes religioses, queden suprimides.
- Els continguts curriculars, considerats globalment, mantenen uns clars desequilibris conceptuals lluny d’una idea respectuosa amb les diferències en les creences, o simplement ecumènica, obviant tot tractament conflictiu o amb connotacions pejoratives del “fet religiós”. 
A més, existeixen redundàncies poc coherents amb altres àrees, fins i tot amb epígrafs literals, com Ciències Socials o Filosofia. 

¿Què passa a la resta de sistemes educatius de la Unió Europea?

És una altra de les qüestions més manipulades o simplement ignorades. Resulta difícil trobar exemples com l’espanyol en l’àmbit de la Unió Europea. Excepció feta de Grècia, Irlanda i alguns landers alemanys, no existeix una assignatura amb el mateix nivell acadèmic i horari que la resta, avaluable i computable pels expedients acadèmics. En la majoria dels casos no existeix religió o “alternativa” i els continguts de cultura religiosa s’assimilen en tot cas a l’area de Ciències Socials. 

 
El Claustre/ Assemblea de Professorat del centre 

____________________________________________ de_____________________________

Manifesta, davant la possible imposició de la matèria anomenada Societat, Cultura i Religió en els trams educatius d’Infantil, Primària, ESO i Batxillerat, el següent:

Que informats de l’obligatorietat d’aquesta assignatura per a l’alumnat que no opte per 
l’ensenyament de la religió catòlica per les disposicions de la LOCE i coneguts els continguts aprovats pel decret corresponent del BOE, publicat el 3 de juliol de 2003, i estant pendent el desplegament curricular per part de la Conselleria de Cultura, Educació i Esports

MANIFESTEM que els esmentats continguts de l’assignatura Societat, Cultura i Religió no són en absolut neutrals i són incongruents amb el projecte educatiu d’un institut aconfessional i modern.

EXIGIM de l’administració educativa valenciana la correcció immediata de l’esmentat currículum en l’àmbit de les seues competències ja que, en cas contrari demanarem a tots els membres de la comunitat educativa iniciatives d’OBJECCIÓ DE CONSCIÈNCIA, i ens reservem les mesures jurídiques pertinents per la violació de l’article 16.1 i 2 que garanteix la llibertat ideològica i 
religiosa.


__________________________ , ________ de 200


HONORABLE CONSELLER DE CULTURA, EDUCACIÓ I ESPORTS

L’Associació de Mares i Pares del centre 

____________________________________________ de_____________________________

VOL MANIFESTAR, davant la possible imposició de la matèria anomenada Societat, Cultura i Religió en els trams educatius d’Infantil, Primària, ESO i Batxillerat, el següent:

Que coneguts els continguts de l’assignatura Societat, Cultura i Religió, les mares i els pares d’alumnat d’aquest centre educatiu expressem la nostra preocupació, ja que considerem que l’assignatura no és en absolut neutral i no respecta l’essencial llibertat de consciència

DEMANEM de la Conselleria de Cultura, Educació i Esports una correcció immediata d’aquesta situació ja que, en cas contrari, prendrem iniciatives de OBJECCIÓ DE CONSCIÈNCIA per la imposició de l’esmentada assignatura emplaçant tots els membres de la comunitat educativa a seguir-les. A més a més, ens reservem les iniciatives de caràcter jurídic per la violació de l’Article 16.1 i 2 de la Constitució que garanteix la llibertat ideològica i religiosa.


__________________________ , ________ de 200


HONORABLE CONSELLER DE CULTURA, EDUCACIÓ I ESPORTS

La arrogancia del MEC propicia una nueva guerra escolar

La equiparación de la religión con el resto de asignaturas que el gobierno quiere realizar es claramente inconstitucional y supone retroceder a los tiempos de la dictadura cuando el Estado era confesional y la iglesia sacaba a Franco bajo palio.

La Confederación de STEs considera que con esta ilegal medida, que se viene a sumarse a la obligatoriedad impuesta a las comunidades autónomas de subvencionar enseñanzas no obligatorias principalmente en manos de la iglesia, el gobierno del PP saca su vena más rancia y ultraderechista, lo que provocará una clara y dura respuesta de los sectores que defendemos una educación laica, ajustada a la Constitución.

El gobierno, ignorando sentencias judiciales que han rechazado tanto la equiparación de la religión con el resto de asignaturas, como la obligatoriedad de los padres de optar a la hora de la matrícula escolar por la religión o por su alternativa, continúa en su línea de obediencia irracional a la iglesia católica y de desprecio al espíritu y a la letra de la Constitución; y también a la normativa laboral más elemental cuando permite que la propia iglesia contrate y despida sin ningún tipo de control al profesorado de religión que, sin embargo, cobra su sueldo del erario público.

Las medidas que está tomando el gobierno del PP, interpretando sesgadamente el convenio del Estado español con el del Vaticano de 1976, deben llevar a las fuerzas políticas de la oposición a presentar conjuntamente un recurso de inconstitucionalidad contra el citado acuerdo.

La Confederación de STEs presentará, cuando el decreto de equiparación se publique en el BOE, recurso contra el mismo y en defensa de la enseñanza laica y de la legalidad vigente, en el convencimiento que los poderes públicos pueden garantizar perfectamente el derecho constitucional de los padres a que sus hijos e hijas reciban la formación religiosa y moral que esté de acuerdo con sus propias convicciones, sin que esta formación tenga que estar incluida entre las materias a impartir con carácter obligatorio en la enseñanza.

Hacemos, por último, un llamamiento a todos los sectores de la sociedad que defendemos una enseñanza laica, científica y de calidad a que nos unamos y demos la contundente respuesta que esta provocación exige, empezando por expresar nuestro más absoluto rechazo a la arrogante Ministra de Educación que está demostrando el desprecio más absoluto a las más elementales normas de convivencia democrática.
 


L' STEPV davant les propostes del MEC sobre l'àrea de societat, cultura i religió

El STEPV-Iv denúncia que la proposta del MEC per equiparar les opcions confessional i aconfessional de l'assignatura de religió amb la resta d'assignatures per a calcular la nota mitja, passar curs o obtenir el títol d'educació secundària i batxillerat és un disbarat molt greu pel seu caràcter discriminatori i inconstitucional.

El caràcter no confessional de l'Estat ha d'implicar que l'ensenyament públic també ho siga i que, el dret del pares i mares a triar la formació religiosa dels fills en una opció concreta ha de canalitzar-se independentment del sistema educatiu o, en tot cas, fora de l'horari lectiu.

A les escoles i instituts és important atendre adequadament la diversitat i la interculturalitat i no sembla recomanable promoure polítiques que faciliten la creació de grups diferenciats per raó de les creences religioses. L'educació hauria d'aprofundir en els elements cohesionadors en lloc de fer-ho en aquells que fomenten la divisió social

Per un altra banda, no és pot avaluar amb mateixos criteris la religió aconfessional que la religió de cada confessió. Mentre que en la primera és l'administració educativa qui fixa els continguts, mètodes i criteris d'avaluació de l'assignatura, en la religió confessional és la jerarquia de cada religió qui designa el seu professorat, fixa els propis continguts de fe i la seva avaluació.

El STEPV-IV denúncia com amb aquesta norma, conseqüència de la LOCE (mal anomenada Llei de Qualitat) el govern ha cedit a les pressions de la jerarquia catòlica i imposa obligatòriament a tot aquell alumnat que NO fa religió confessional l'assignatura de religió NO confessional, amb uns objectius i continguts, estructurats i organitzats des de les necessitats i conveniències de l'Esglèsia Catòlica

El STEPV-Iv recorda que recentment el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, davant el recurs interposat per USTEC-STES ha reconegut  el dret constitucional dels pares de no manifestar si volen o no volen Religió: és una opció lliure de les famílies, i per tant anula l'obligació dels pares a declarar si volien o no religió imposada pel conselleria d'ensenyament de Catalunya  per satisfer la pressió exercida pels bisbes catalans.

VALÈNCIA 20 DE JUNY 2003
 


No a la asignatura alternativa: fuera de las escuelas el adoctrinamiento religioso

El IIIer Encuentro por la Laicidad concluyó hoy domingo sus sesiones, haciendo especial hincapié en la defensa de la laicidad en la enseñanza pública. Los representantes de la 18 organizaciones reunidas durante el fin de semana en Albacete, adoptaron varias e importantes iniciativas y conclusiones. De particular relevancia han sido las tomadas en materia educativa, en concreto las relativas a la oposición a la Disposición Transitoria 2ª de la Ley 10/2002, de 23 de Diciembre, Orgánica de Calidad de la Enseñanza, y de los recientes Reales Decretos que la desarrollan.

En este sentido, las organizaciones que han participado en este IIIer Encuentro, agrupadas en la Coordinadora Laicista, llaman a la opinión pública y al conjunto de la sociedad española, a defender la enseñanza pública, laica y de calidad, por encima de los estrechos y limitados intereses religiosos particulares, de una determinada confesión: la Iglesia Católica. Para ello, la Coordinadora Laicista se dirigirá a los Grupos Parlamentarios de las Cortes Generales, a los partidos políticos, asociaciones, sindicatos e instituciones –especialmente las Comunidades Autónomas-, para que promuevan los recursos legales pertinentes, en particular los recursos de inconstitucionalidad que procedan, contra las mencionadas disposiciones legales y reglamentarias.

En esa misma línea, los laicistas reclaman de las organizaciones civiles y sociales el lanzamiento de una campaña activa de información y movilización contra tales normas. En esta cuestión, la acción de las Comunidades Autónomas, por razón de su competencia en la materia, tienen en sus manos la posibilidad de eliminar, moderar o limitar, los perniciosos efectos de las disposiciones citadas. La actuación de algunas Comunidades Autónomas, como la de Castilla-La Mancha, que ha suscrito un acuerdo con el Arzobispado de Toledo para la extensión y difusión del adoctrinamiento religioso en las escuelas públicas de esa Comunidad, deben ser denunciados. Estos acuerdos permiten impartir religión en la enseñanza primaria e incluso en la preescolar, a los niños desde los tres años, así como conceden derecho de inspección sobre los centros educativos públicos a los obispos y al Arzobispado de Toledo.

En lo relativo a otros asuntos, la Coordinadora Laicista acordó también la creación de un Observatorio de la Laicidad en España, que vigile y denuncie las violaciones de la libertad de conciencia. También se acordó promover la fijación de un "Día Europeo de la Libertad de Conciencia", a plantear y acordar, en su caso, con las restantes organizaciones laicistas de la Unión Europea. También se acordó la creación de una asesoría jurídica general en materia de laicismo, dependiente de la secretaría de dicha Coordinadora Laicista.

Albacete, 6 julio 2003

 

 

< anar al començament | index ensenyament públic | All-i-Oli | Principal >