EL PAÍS

23-02-2005

L'examen de selectivitat valdrà més per anar a la universitat

• La llei que ultima el Govern atorgarà a la prova igual valor o més que a l'expedient de Batxillerat

• El ministeri es proposa introduir l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania en primària i ESO

ANTONIO M. YAGÜE / MADRID

JORDI CASABELLA / BARCELONA

El Ministeri d'Educació i Ciència preveu donar a conèixer a les comunitats autònomes el projecte de llei de la nova reforma educativa, que substituirà la llei de qualitat elaborada en l'última legislatura pel PP i que ha entrat només parcialment en vigor, el 30 de març vinent. La norma augmentarà el valor de la nota de la prova de selectivitat, en detriment de les qualificacions del Batxillerat, i anirà acompanyada d'una memòria econòmica que avaluarà el cost addicional de cadascuna de les noves mesures que s'implantin. La llei es podria aprovar abans que s'acabi l'any i entrar en vigor el curs 2006-2007.

ACCÉS A LES CARRERES

Tornar a la situació existent abans del 2000

La prova de selectivitat guanyarà pes a l'hora de confeccionar la nota mitjana d'accés a la universitat amb les qualificacions del Batxillerat. El Ministeri d'Educació es planteja augmentar del 40% actual al 50%, o fins i tot al 60%, el valor de la qualificació de la prova en la confecció de la nota mitjana, alhora que redueix del 60% al 50%, o al 40%, la importància de les qualificacions del Batxillerat.

Fonts del Ministeri d'Educació han explicat que "l'ajust i modernització" de la prova pretén, a més a més, que els estudiants s'examinin del temari dels dos cursos de Batxillerat, i no només de l'últim, i la introducció d'un examen oral en la prova de llengua estrangera, una cosa que a Catalunya ja s'ha posat en pràctica els últims anys, però amb caràcter voluntari per part dels alumnes.

L'increment del valor de la nota de selectivitat situarà la importància de la prova al nivell que tenia abans que, l'any 1999, el ministre d'Educació d'aleshores, Mariano Rajoy, promogués una reforma que, sense fer cas de l'opinió dels rectors, va revaloritzar les qualificacions del Batxillerat. Aquell model va ser criticat perquè podia incitar els centres escolars a inflar les notes a fi de millorar la posició dels seus alumnes a l'hora de poder cursar una carrera universitària.

NOVA MATÈRIA

Explicar el funcionament del sistema democràtic

El ministeri es proposa introduir una nova assignatura, anomenada Educació per a la Ciutadania, tant en primària com en secundària, a la qual se li encomanarà la missió de transmetre els valors democràtics, com la igualtat i la llibertat, i explicar el funcionament del sistema polític basat a l'Espanya de les autonomies. Fonts ministerials han explicat que la matèria únicament s'impartirà en alguns cursos. Malgrat això, les dues grans confederacions d'associacions de pares d'a- lumnes, CEAPA i CONCAPA, ja han manifestat que estan en desacord, per motius diferents, amb aquesta iniciativa.

REPETICIONS

La promoció de curs, en mans del professorat

La llei de qualitat elaborada durant el mandat de l'anterior ministra d'Educació, Pilar del Castillo, obligava l'alumnat de l'ESO que finalitzava el curs amb tres suspensos a repetir curs. La possibilitat de mantenir aquesta exigència a la nova llei ha estat definitivament abandonada i la norma deixarà la decisió en mans de les juntes de professorat, que valoraran la conveniència que l'estudiant promocioni o no.

Els detractors d'aquest sistema argumenten que, tal com passava amb la LOGSE, aquesta fórmula afavoreix a la pràctica la promoció automàtica, però els obstacles amb què ha anat ensopegant la possibilitat de repetir són més d'índole econòmica. L'existència de grups de repetidors comporta habilitar espais als centres i comptar amb més professorat, una exigència que sovint és incompatible amb les estretors pressupostàries. En qualsevol cas, només serà possible una repetició a primària i dues a secundària.

Educació es proposa, així mateix, potenciar la diversificació curricular a partir de primer d'ESO, creant agrupacions flexibles d'alumnes amb l'objectiu de reforçar l'ensenyament de continguts de Matemàtiques i Llengua.

MÉS DINERS

Una memòria econòmica detallada per capítols

La nova llei educativa anirà acompanyada d'una memòria econòmica en què cada nova mesura implantada tindrà la seva corresponent partida econòmica. Una comissió integrada per representants del Ministeri d'Educació i d'Economia i Hisenda ha fet aquesta avaluació al detall. Fonts ministerials insisteixen, no obstant, en la coresponsabilitat que han de tenir les comunitats autònomes a l'hora de finançar la despesa, cosa que fa pensar que les quantitats pressupostades a la memòria no satisfaran les exigències dels governs autònoms.

El fracàs d'alguns aspectes de la LOGSE, com el tractament de la diversitat de l'alumnat, ha estat atribuïda per part dels defensors de la norma a la inexistència d'una me- mòria econòmica que acompanyés la posada en marxa de moltes de les mesures previstes a la llei, que requerien una inversió addicional per tenir èxit.