Revista de Premsa

 

EL PUNT

28-02-2005

El fòrum social demana controlar la «creixent privatització» de l'educació

Unes propostes educatives que cal tenir en compte

Manifest del Fòrum Social per a l'Educació a Catalunya

 

 

El fòrum social demana controlar la «creixent privatització» de l'educació
Defensa que les escoles concertades passin a formar part de la xarxa pública a llarg termini



MÒNICA BERNABÉ . Barcelona

El Fòrum Social per l'Educació -que ha reunit unes 2.000 persones aquest cap de setmana a la Universitat de Barcelona- es va cloure ahir amb la reinvindicació de frenar la «privatització i mercantilització de l'educació i el coneixement». «Assistim a una presència creixent dels interessos privats tant als ensenyaments obligatoris, com a la universitat i la formació professional», van destacar els participants, en un manifest final. En l'escrit, també van reivindicar l'educació com a «bé públic i com a dret fonamental» i van demanar que les escoles concertades s'integrin a la xarxa pública a llarg termini.



Els aplaudiments espontanis van sonar ahir al paranimf de la Universitat de Barcelona quan un dels participants va llegir: «Que es faci una revisió a fons dels criteris de concertació dels centres privats o d'iniciativa social, per tal que tots els centres que reben fons públics compleixin tots els requisits legals, socials i propis d'un servei públic. Aquells que no els complissin no haurien de rebre cap mena de subvenció pública». De reivindicacions, però, al Fòrum Social per l'Educació -on professorat, alumnes i teòrics han debatut sobre el tipus d'educació que necessita Catalunya-, n'hi van haver moltes més. Els participants van insistir a destacar que els efectes de la globalització també es deixen notar en l'educació, que cada cop tendeix més cap a la mercantilització, i deixa la nostra llengua i cultura en un segon terme. En el manifest final, el fòrum va reclamar a les administracions que assegurin una educació infantil pública i gratuïta de 0 a 6 anys, que es treballi per adequar la vida laboral a la familiar i escolar, que se suprimeixi dels plans d'estudis tot enfocament i contingut doctrinari, sexista, homòfob o racista, que es proporcionin els recursos necessaris per garantir una educació al llarg de tota la vida i, sobretot, que la despesa pública d'educació se situï en el 6% del producte interior brut (PIB) i s'equipari així a la mitjana europea.
L'assessor del Departament d'Educació de la Generalitat Ramon Simon -que va assistir en representació de la consellera Marta Cid, que finalment no hi va participar per raons que no es van explicar- va assegurar que el govern català tindrà «molt en compte» les aportacions de les jornades.

 

Unes propostes educatives que cal tenir en compte




El juny de l'any 2003 un grup format per quinze intel·lectuals catalans va fer públic un manifest en què feia una crida a una reflexió en profunditat de l'educació a Catalunya. La proliferació de lleis fins i tot contradictòries -que encara no ha acabat- i els nous reptes generats, sobretot, per l'arribada d'immigrants a les aules i les noves tecnologies, havien situat el món educatiu en una situació molt perillosa. Ràpidament es va recollir el guant i es va muntar el Fòrum Social per l'Educació a Catalunya. El fòrum, sota el lema d'Una altra educació és necessària, ha organitzat el darrer any actes que han servit per reflexionar sobre el futur del món de l'educació. Aquest cap de setmana s'han dut a terme les jornades finals a Barcelona. Les conclusions, fetes públiques ahir, advoquen per una defensa de l'escola pública i l'advertiment dels perills de la mercantilització de l'ensenyament.
L'educació no és una exclusiva de les aules. I, de la mateixa manera, el que passa a les aules és fonamental per al desenvolupament de la societat. L'educació redueix les desigualtats de tota mena. En aquest sentit, els responsables del fòrum han apostat per defensar que és necessària una nova educació però no només perquè a les aules hi ha coses que no funcionen sinó perquè així es podrà canviar el món. Un objectiu ben lloable i, evidentment, defensable perquè tots volem que aquesta societat millori i l'educació, en majúscules, n'és un factor fonamental. Però al fòrum no només s'ha parlat d'objectius més o menys filosòfics. També s'han fet multitud de propostes -com publica aquest diari avui mateix-. En aquests moments, la comunitat educativa catalana viu un gran debat que ha de concloure amb una nova llei, cosa que també passa a l'Estat. Estem en un moment clau en què cal advocar perquè tots els sectors arribin a acords que facilitin que l'educació del futur sigui el millor possible. En aquest marc, les conclusions d'un fòrum amb moltíssima
participació haurien de ser tingudes en compte per Educació.

 
Manifest del Fòrum Social per a l'Educació a Catalunya

 

 

Tornar a Revista de Premsa