Revista de Premsa

 

AVUI 

09/01/05

 Què hem d'aprendre de l'informe Pisa?

 

 
Jaume Serramona
Catedràtic de pedagogia de la UAB

 

Ja se n'ha parlat molt, però en seguirem parlant, dels resultats obtinguts pels alumnes de 15 anys en el programa PISA de l'OCDE, perquè avui constitueixen la referència internacional més important per a tots els països, si bé tampoc cal mitificar-los. Sempre hi haurà l'interrogant de si les proves, encara que confeccionades d'acord amb les competències, tenen el mateix índex de dificultat arreu, atès que es redacten inicialment en una llengua (anglès) i sota una mentalitat cultural i després es tradueixen a la resta. D'altra banda, la seva aplicació dura dues hores, mentre que l'hàbit dels nostres estudiants és d'exàmens d'una hora, i tenen una part important de preguntes objectives a les quals tampoc estan tan habituats com els d'altres països.
Encara que algú pensi que no ha de ser l'Estat el nostre marc comparatiu, mentre depenguem d'ell pel que fa al finançament i al currículum bàsic, bo serà que puguem demostrar que estem per sobre de la seva mitjana, perquè quan en una avaluació de l'any 97 quedàrem al final de la llista de territoris prou se'ns va criticar, malgrat que aleshores hi havia elements objectius per demostrar errors en la naturalesa i en l'aplicació mateixa de les proves. Ara, com ja va passar l'any 2000, estem lleugerament per damunt de la mitjana estatal en comprensió lectora, i clarament per sobre en matemàtiques, ciències i resolució de problemes.
De la comparació amb la resta de països de l'OCDE, hem de treure la conclusió que hem de millorar el nostre rendiment en matemàtiques, perquè hem tret 494 punts sobre una mitjana teòrica de 500, si bé amb un marge d'error de 4,6 punts. Sabem que hem de potenciar els aprenentatges en el capítol d'espai/forma (482 p.), relacions (488 p.) i resolució de problemes (493 p.), i no tant en càlcul (506 p.). Un altre aspecte important a destacar és que solament tenim un 6,3% d'alumnes per sota del primer nivell de resultats, mentre que l'Estat en té el 8,1% i la mitjana de l'OCDE és del 8,2%; a canvi, tenim menys alumnes en el nivell superior (2,2% enfront de l'1,4% a l'Estat i el 4% al conjunt de l'OCDE), de manera que hem de potenciar les possibilitats de desenvolupament dels més brillants.
També hem de tenir presents algunes consideracions que es desprenen de l'informe dels resultats i tenen caire general. Ja té reconeixement mundial l'aprenentatge escolar d'acord amb les competències, per tant hem de fer el pas decisiu per determinar el nostre currículum escolar a partir de les mateixes, més quan ja les tenim identificades i les estem avaluant des de fa quatre anys. I en segon terme, atès que les condicions socioeconòmiques dels pares incideixen de manera decisiva en els resultats, car n'expliquen fins a 34 punts, les nostres escoles han de fer accions especials en aquest terreny, encara que mai arribin a compensar greus dèficits al respecte.
Quan sapiguem més detalls seguirem analitzant els resultats. Ara ens hem de felicitar de tenir prou dades fiables sobre els aprenentatges dels nostres alumnes, les obtingudes en les avaluacions pròpies i externes, per tant estem en condicions d'identificar les mesures que cal aplicar per millorar el nostre sistema educatiu, sense per això, esclar, condicionar-lo estrictament a quedar bé en les avaluacions internacionals.

 

 

Tornar a Revista de Premsa