Política Educativa i Renovació Pedagògica

Jornada i Temps Escolar

• SOBRE LA JORNADA CONTINUADA

• Documents / Experiències

SOBRE LA JORNADA CONTINUADA

Davant els canvis socials i la demanda creixent de qualitat, és arribada l’hora que la comunitat educativa aborde els nous problemes derivats de l’organització dels centres. En 1992, en el marc del V Congrés, STEPV-Iv ja defensava la jornada contínua, inserida dins d’un model nou d’organització escolar. El Sindicat actualitza ara aquella proposta i la presenta públicament per a ser estudiada i debatuda per la comunitat educativa.

A diferència dels plantejaments continguts en l’anomenada Llei de Qualitat Educativa (LOCE), una reforma que pretenga aconseguir de veres una educació de qualitat hauria d’impulsar inexorablement una organització escolar més flexible, dintre de la qual la jornada n’és una variable més. D’acord amb l’anàlisi de les experiències implantades, la jornada, per ella mateixa, no té un pes decisiu en el rendiment escolar de l'alumnat. No obstant això, una jornada escolar establida autònomament per decisió democràtica de les comunitats educatives i acompanyada d'un aprofitament major de la infraestructura escolar, millora les condicions de treball: es disposa de més professorat i personal en els centres, més dotacions escolars i unes ofertes suficients d'activitats extracurriculars complementàries. L’adopció de la jornada contínua, a més,pot esdevindre un instrument important per millorar la qualitat de l'ensenyament i redundar en benefici de tots i cadascun dels membres de la comunitat educativa.

 En aquesta nova organització escolar cal partir de les premisses següents :

• L'autonomia de les comunitats educatives de cada centre per a establir, per decisió democràtica dels seus membres, el tipus de jornada que consideren més escaient.

• L'horari dels treballadors i treballadores de l’ensenyament no ha de ser necessàriament coincident amb el de l'alumnat ni amb el del centre.

• Els centres han de romandre oberts pel matí i per la vesprada, i oferir tots els serveis necessaris.

• L'Administració ha d'estendre i garantir l’oferta de menjadors escolars a tots els centres que ho sol·liciten.

• Les administracions públiques han de garantir als centres el finançament de totes les seues activitats extracurriculars, culturals i esportives.

• S’ha de garantir la igualtat d'oportunitats educatives a tot l’alumnat, ofertant més a qui menys té.

• S’han de millorar les condicions de treball del professorat, del personal especialitzat i del personal no docent, per a optimitzar i traure el major rendiment a la seua tasca.

Horari i currículum

• L'horari escolar de l'alumnat ha de buscar el máxim aprofitament i rendiment mitjançant una adequada conjunció de períodes de treball i de descans. La metodologia ha de ser activa, científica i investigadora. A títol orientatiu, la jornada contínua podría sumar setmanalment un total de 32,5 hores, unes 22’5 pel matí (activitats reglades), i unes 10 per la vesprada (activitats no reglades).

• El temps ha de superar la rígida distribució horària de períodes de 45, 50 ó 60 minuts. S’ha de buscar períodes més amples i flexibles. Els períodes de descans han de ser més variables i s'han d'adaptar a l'edat dels xiquets i xiquetes.

• Dins del Pla de Centre, cada comunitat educativa ha de concretar i distribuir el seu horari amb plena autonomia.

• L'activitat escolar es desenvoluparà, bé en centres escolars, bé en centres o instal·lacions dependents de l'Administració autònoma o local, o en instal·lacions depenents de les entitats col·laboradores. Per a optimitzar el seu màxim rendiment, les instal·lacions han de poder acollir determinades activitats no reglades de diversos centres educatius.

Plantilla

• La dotació de personal s'ha d'incrementar en relaciò a l’actual plantilla dependent de l'Administració educativa. La composició ha de ser variada: mestres, personal especialitzat, personal d'administració i serveis. La provisió de places anirà a càrrec, bé de l'Administració educativa, bé d’altres conselleries o de l'Administració local.

• La jornada laboral del professorat no ha de ser necessàriament coincident amb l’horari de l’alumnat. El professorat haurà de garantir la dedicació temporal necessària en el centre a les tasques d’organització, coordinació i formació permanent. També se seguiran emprant les hores de treball fora del centre per a la preparació de la docència.

• Al marge de la seua dependència administrativa o laboral, tot el personal que ocupe llocs de treball de característiques semblants tindrà les mateixes condicions salarials i laborals

• Tant el professorat com el personal especialitzat i el no docent estaran representats en els òrgans col·legiats del centre. Junt als altres col·lectius de la comunitat educativa (alumnat, famílies…), s’encarregaran de planificar les activitats, reflectir-les en el Pla de Centre i avaluar-les.

Finançament

Atés el seu caràcter de servei públic, el finançament de les activitats educatives ha d’anar a compte de l'Administració a través d’una doble via. D’una banda, el finançament directe de la Conselleria d’Educació i d’altra, l’indirecte, a càrrec d'altres conselleries i les administracions locals, mitjançant els oportuns convenis. També cal assegurar que la Generalitat Valenciana transferisca els fons suficients a tots els ajuntaments.

 Cal garantir el finançament de la Generalitat per distints motius. En primer lloc, cal dotar de les infraestructures necessàries (instal·lacions, personal i mitjans) per a satisfer les necessitats derivades de les activitats reglades comunes i les no reglades,  fixades per cada comunitat educativa. D’altra banda, cal dotar del servei de menjador escolar i de la corresponent dotació econòmica a tots els centres que ho sol·liciten.  Els centres han de comptar amb professionals, no docents, per a atendre el servei.

El cost econòmic d'aquest model d'organització és molt significatiu, al marge del tipus de jornada establit per cada comunitat educativa. En aquest sentit, cal insistir en la necessitat que els pressupostos avancen fins aconseguir que a l’educació se li reserve, almenys, un 6% del producte interior brut (PIB).

Els criteris que hauran de guiar el finançament proposat han de ser:

• Aprofitament exhaustiu de tots els recursos assignats per les Administracions a les activitats educatives i culturals dirigides a la infància i la joventut.

• Increment dels recursos destinats al servei públic educatiu.

• Garantia d’absència de discriminacions en les activitats extracurriculars, per tal d’incrementar i dignificar els serveis dels centres escolars d’entorns socials i econòmics més desfavorits.

Procediment

• La Conselleria d’Educació, després de la negociació corresponent, establirà el marc normatiu que haurà de permetre l'organització escolar en jornada continuada —o d'altre tipus— a les comunitats educatives que democráticament ho decidesquen.

• El Consell Escolar de cada centre elaborará el projecte global d'activitats, que reflectirà al Pla de Centre.

• Cada Consell Escolar Municipal establirà els criteris comuns per a tot el municipi i organitzarà els recursos per a l’alumnat de tots els centres del municipi.