|
SOBRE LA CONCERTACIÓ DE
L'EDUCACIÓ INFANTIL |
El conseller Manuel Tarancón acusa al STEPV-Iv de "alcanzar
límites históricos de irresponsabilidad..."
L'STEPV-Iv considera que el conseller Manuel Tarancón ha perdut els papers ja que les
seues crítiques no estan justificades en absolut.
7 maigDelegades i delegats del STEPV-Iv s'han tancat el
dilluns 10 d'abril, a la Conselleria d'Educació per a exigir més recursos i inversions a
l'ensenyament públic.
10 d'abril
Comunicat de premsa
al voltant del "Pacte per l'Educació"
14 abril
Tarancón cedeix de nou a les
pressions de la patronal i concertarà lEducació Infantil de 3 a 6 anys
7 d'abril
|
 |
|
L'STEPV-IV REPLICA AL CONSELLER MANUEL
TARANCÓN
El conseller Manuel Tarancón acusa
al STEPV-Iv de "alcanzar límites históricos de irresponsabilidad..."
L'STEPV-Iv considera que el conseller Manuel Tarancón ha perdut els papers ja que les
seues crítiques no estan justificades en absolut.
El Sindicat de Treballadores i Treballadors de l'Ensenyament del País
Valencià-Intersindical Valenciana ix al pas de les declaracions del conseller, Manuel
Tarancón en les que acusa al STEPV de "alcanzar límites históricos de
irresponsabilidad", "de utilizar un doble lenguaje" i "de generar
confución con evidente mala fe".
L'STEPV-IV considera que el conseller Manuel Tarancón ha perdut els papers ja que les
seues crítiques no estan justificades en absolut. Ens expliquem:
1. El conseller va declarar el passat 6 d'abril de 2000 en el congrés d'una de les
patronals el següent respecte a la financiació de l'educació infantil:
"garantizando la temporalización, llegaremos al año 2004 con las condiciones
adecuadas para que el concierto pase de régimen singular a régimen general, lo que
supondrá que, desde ese momento, esa etapa educativa se impartirá en condiciones de
absoluta gratuidad para la comunidad educativa". Aquestes declaracions van ser
arreplegades en tots i cadascun dels mitjans de comunicació: premsa diaria, agències,
ràdios, televisions,
L'entitat organitzadora del Congrés i les que estan d'acord
amb la concertació van mostrar la seua satisfacció. Sols cal revisar les hemeroteques.
2. El mateix dia 6 d'abril el conseller signava una ordre on afirmava que els concerts en
l'educació infantil són il.legals per contravindre l'article 7.2 de la LOGSE i el Reial
Decret del reglament dels concerts educatius per no ser un tram educatiu obligatori.
3. El 14 d'abril en l'entrevista mantinguda pel conseller Tarancón i el nostre sindicat
es va reafirmar en la política de concertació.
4. Ara, quan el nostre sindicat ha posat en evidència les contradiccions dels actes del
propi conseller, aquest nega (ho farà tres vegades?) que mai haguera parlat de concert
generals i que sempre ho havia fet de concerts singulars. També diu que no hi haurà
gratuïtat total a l'educació infantil privada.
En aquest context, davant de les nostres crítiques a les seues pròpies contradiccions,
com reacciona el conseller ?. Ens acusa de ser irresponsables, d'utlitzar un doble
llenguatge i de tindre mala fe.
Per a l'STEPV-Iv, el conseller d'Educació ha demostrat la seua incapacitat per continuar
al front de la Conselleria d'Educació. Negarà, ara, que va parlar de concerts generals
?. Ho farà davant dels dirigents de la patronal i dels seus invitats (també estavem
nosaltres) ?. Ho farà davant dels periodistes?. Ho farà davant de les Corts
Valencianes?. L'actuació del conseller Manuel Tarancón amb la publicació de l'ordre
abans esmentada dificulta des del punt de vista polític, l'anunciada concertació general
de l'educació infantil després del 2003, com era la seua pretensió i, no sols la seua
sinó també del propi Govern de la Generalitat Valenciana (es pot consultar el programa
electoral del P.P. que afirmava que es concertaria l'Educació Infantil). És a dir, la
seua deficient gestió ha hipotecat la política de concertació de l'educació infantil,
segurament també la dels batxillerats que li reclama la patronal. De tot açò, l'únic
responsable és el conseller que al no saber com eixir de la situació que ell ha generat
està disparant crítiques contra el missatger, el nostre sindicat, no assumint, amb
valentia i responsabilitat, els seus propis actes i com a conseqüència d'ells actuar amb
humiltat i demanar excuses.
Respecte de les crítiques de doble llenguatge i de mala fe o similars, el sindicat sempre
ha dit que cal prioritzar els recursos a l'ensenyament públic, completar les 400 unitats
d'educació infantil de 3 anys que falten a l'ensenyament públic i una xarxa d'escoles
infantils públiques. I si mala fe és posar en evidència les contradiccions del
conseller, denota una actitud arrogant i totalitària per la seua banda.
Respecte de la nostra actitud crítica amb l'actual govern de la Generalitat valenciana
per la seua política educativa li oferim al conseller a un debat públic sobre ella, amb
els mitjans de comunicació presents. En aquest debat es pot parlar de les
infraestructures educatives, dels recursos que es dedica a l'ensenyament, de les despeses
de funcionament dels centres, de la manca de negociació en els temes realment importants,
del pacte per l'educació o de la manipulació de la matriculació. No tindrem eixa sort
ja que el conseller està més interessat en la seua imatge personal i de la seua carrera
política que en resoldre els problemes de l'ensenyament.
Per acabar, el conseller hauria de ser més rigoròs en les seues afirmacions pel càrrec
que ostenta.
València, 7 de maig de 2000.
|
|
Tarancón
cedeix de nou a les pressions de la patronal i concertarà lEducació Infantil de 3
a 6 anys |
|
|
No
era ni el moment ni el lloc. Tampoc era la primera vegada. La política "sense
complexos" del conseller Manuel Tarancón el va portar en setembre a inaugurar el
curs en un centre privat dalt standing que acabava de concertar, malgrat tenir grans
deutes amb la Seguretat Social. Ara, la mateixa manca de complexos, lha dipositat
directament a la trona presidencial dun congrés de la patronal per anunciar que els
diners públics asseguraran també el seu negoci en els trams educatius no obligatoris;
que assumiran els seus deutes amb els treballadors i treballadores del sector, i, ja
posats, continuaran finançant lideari i la confessió religiosa de
lempresari. Pels antecedents que coneixem (a les Illes, per exemple), amb el
concert, la patronal continua reiterant les mateixes il.legalitats laborals:
subcontractació, persones que treballen en aules diferents que les que estan
concertades... El conseller ha buscat el millor escenari per a obtenir un apludiment
automàtic que en cap altre àmbit haguera aconseguit. A canvi, ha deixat ben clar amb qui
linteressa signar el seu Pacte per la Qualitat de lEducació. Ara ja no és
possible que la concertació de lEducació Infantil es presente davant la societat
com el resultat dun acord amb totes les parts de la comunitat educativa. Es tracta
duna conseqüència més de la majoria absoluta del PP. Que no juguen a ser
dialogants, pactistes i amants del consens.
No era el moment. El Govern
ha de tindre altres prioritats. La primera, atendre com cal lensenyament obligatori.
Cada curs augmenten els barracons. Primer, no hi havia mapa escolar, després no podien
gestionar tants projectes de construcció, ara diuen que no troben mà dobra. La
diversitat que suposa atendre tot lalumnat fins els 16 anys o es resol adequadament
o es convertirà en una mina dexplosió retardada en la xarxa pública. El
professorat necessita instruments i formació específica. Els centres públics pateixen
des de 1995 una autèntica congelació del pressupost per atendre la seua despesa
ordinària. Respecte a 1999, el mòdul per unitat dEducació Primària ha augmentat
en el 2000 només en 1.455 pessetes, el de valencià, 354, i el de Pedagogia Terapèutica
ni una sola pesseta. Les coses no estan millor en Educació Infantil. Falten 300 unitats,
segons el que diu el Mapa Escolar. I adequar una bona part de les instal.lacions on
subiquen aquests xiquets i xiquetes. No sha enllestit encara la negociació de
les plantilles de Formació Professional: shaurà de fer a partir duna bona
oferta de mòduls i cicles formatius en la xarxa pública. LEducació Especial
necessita molts recursos. Els SPE treballen amb zones tan grans que no arriben en bones
condicions a tot lalumnat que els necessita. La immigració és important en algunes
comarques, sobretot del Sud del País Valencià, i necessita aules i un bon plantejament
educatiu intercultural.
Amb tot, el conseller
anuncia també que la planificació de lEducació Infantil de 0 3 anys es farà amb
el mateix criteri de complementarietat, és a dir, oferta pública i privada gratuïtes.
Una fal.làcia més: la privada ja té loferta, la pública només té 23 escoles.
En el context actual, quant hi haurà una xarxa pública? Quan la privada atenga ja la
demanda?
Amb tot el que sha
dit volem remarcar que la qüestió no és subvencions o concerts en lensenyament
privat. La qüestió és prioritzar ara les necessitats de lensenyament públic.
València, 7 dabril
de 2000 |
|
TANCAMENT Delegades i delegats del Sindicat de Treballadores i
Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià-Intersindical Valenciana s'han tancat al
llarg del matí d'avui, dilluns 10 d'abril, a les dependències de la Conselleria de
Cultura, Educació i Ciència per a exigir de l'Administració Educativa valenciana que
dedique més recursos i inversions a l'ensenyament públic. El conseller Manuel Tarancón
s'ha negat a rebre-los, després d'estar més de quatre hores esperant una resposta la
petició d'entrevista.
Per a l'STEPV-Iv, l'actuació del conseller evidencia la seua manca de voluntad de
diàleg. El sindicat considera que l'ensenyament públic no és una prioritat per a
l'actual Govern de la Generalitat Valenciana, ja que no dedica ni recursos ni inversions
suficients per a una correcta aplicació dels nous ensenyaments previstos a la LOGSE.
En concret, segons l'STEPV-Iv, la Conselleria no ha donat compliment a l'acord de
Plantilles dels centres d'Educació Infantil i Primària pel que fa a la creació de les
unitats de 3 anys a tots els centres públics. No s'han creat unes 300 unitats escolars
d'Educació Infantil de 3 anys, sobretot a les ciutats on conviuen la pública i la
privada, quan hi ha demanda de llocs escolars públics per part de les famílies. L'acord
preveia que tots els centres públics tindrien unitats de 3 anys, l'any 1999.
Per altra part, el sindicat considera que no és acceptable que es pretenga concertat el
tram 0-3 anys de la privada quan sols hi ha 23 escoles infantils depenents de la
Generalitat Valenciana. Primer cal estendre la xarxa de les escoles infantils públiques.
Tampoc s'ha complit l'apartat que feia referència a l'incorporació de l'alumnat del
primer cicle d'ESO als IES al llarg de la passada legislatura, ja que, a hores d'ara, un
60% de l'alumnat d'aquest cicle està escolaritzat als col.legis.
Altre dels aspectes que critica el sindicat és les instruccions que està donant
l'inspecció educativa respecte a la matriculació de l'alumnat de secundària als IES
públics. S'està restringint la possiblitat d'ofertar llocs escolars públics en molts
centres de ciutats on també hi ha oferta privada. En concret, s'estant donant
instruccions per a rebaixar el nombre d'unitats i, per tant de llocs de escolars, en la
quasi totalitat dels IES públics, casos com Manises, Torrent, València, Sagunt,
En
definitiva es pretén el trasvassament d'alumnat que a hores d'ara ja està escolaritzat
als centres públics als centres privats, reduint per imperatiu de la inspecció educativa
l'oferta de la pública.
Pel que fa a les infraestructures, el sindicat considera que la situació actual no és
òptima, caldria tindre enllestits els centres, tant els nous com l'adequació dels
actuals, ja que ara és quan hi ha demanda de llocs escolars públics pel desplegaments
dels nous ensenyaments.
El sindicat demana, així mateix, un augment de les partides pressupostàries destinades a
atendre les despeses de funcionament dels centres públics, partida que, en la pràctica,
s'ha quedat congelada, doncs ha abastat des de 1995 una diferència respecte a l'IPC
d'entre 11 i 13 en Primària i Secundària, respectivament.
Per altra banda, el procés de matrícula ha posat de relleu la perversitat de l'actual
Decret d'admissió d'alumnat que permet la selecció d'aquest per part dels centres
privats, raó per la qual l'STEPV-Iv demana la seu derogació.
En definitiva, l'STEPV-Iv considera que la Conselleria d'Educació ha de canviar la seua
política envers l'ensenyament públic, dedicant més recursos i inversions, si vol
arribar a acords dintre de l'anomenat Pacte per l'Educació.
València, 10 d'abril de 2000
|
|
Comunicat de premsa
14 d'abril
El Sindicat de Treballadores i Treballadors de
lEnsneyament del País Valencià-Intersindical Valenciana (STEPV-Iv) sha
reunit, hui, divendres 14 dabril, amb el conseller dEducació, Manuel
Tarancón per a tractar sobre lanomenat Pacte per a la millora de la qualitat del
sistema educatiu a la Comunitat Valenciana.
Aquesta reunió senmarca dintre de la segona roda de reunions que està
celebrant el conseller dEducació amb els diferents agents socials per a arreplegar
les valoracions del Pacte que han fent.
Per a lSTEPV-Iv, el pacte només té trellat si aboca a una política de
consens, i el consens està lluny daconseguir-se. Molt haurien de canviar les coses.
El sindicat considera que lactual política educativa de la Generalitat
Valenciana condiciona la negociació del pacte. Aquesta política està caracteritzada per
la consideració de lensenyament públic com a subsidiari del privat. Mentre no
canvie aquesta consideració i les actuacions que sestant fent, no serà possible
que lSTEPV-Iv subscriga el Pacte.
La recent decisió de la concertació de leducació infantil dels centres
privats, suposa per a lSTEPV-Iv una mostra de deslleialtat institucional del
conseller dEducació respecte de la seua pròpia proposta de Pacte i dels marcs de
negociació. Es pren una decisió que no figurava al text del Pacte i es fa en el Congrés
duna de les Patronals de lEnsenyament Privat. Tot una mostra dallò que
entén lAdministració del consens i del diàleg.
LSTEPV-Iv ha traslladat al conseller el seu malestar per tota una sèria
dactuacions que van en contra de lensenyament públic: sestà
condicionant la matriculació de lalumnat dESO i de Batxillerat als IES; no
estan a punt els nous IES ni shan fent les adequacions del centres quan pertocava,
és a dir, al mateix temps que sestava implantant la LOGSE; no sha completat
la xarxa de les unitats dEd. Infantil de 3 anys en tots els centres públics,
manquen 300 unitats; no hi ha quasi oferta pública del tram 0-3 anys; la normativa de
matriculació de lalumnat permet la selecció de lalumnat als centres; les
despeses de funcionament dels centres públics són insuficients,
No hem tingut una
resposta satisfactòria a les nostres peticions, sols hi ha hagut intents de justificar
allò injustificable.
Per acabar, el sindicat espera un canvi dactitud i de les actuacions del
conseller envers de lensenyament públic, donant una resposta positiva a tots
aquests, i daltres, problemes, si vol fer creible la seua proposta de Pacte. En cas
contrari no sols no subscriuren el Pacte sinó que ens trobarà enfront, soposarem
contudentment i proposarem mobilitzacions al conjunt de la Comunitat Educativa
València, 14 dabril de 2000.
|
|
< anar al començament | informacions actuals | All-i-Oli
| Principal > |