stepv55.gif (3507 bytes)

POLÍTICA EDUCATIVA I IMMIGRACIÓ

Compensació educativa i atenció a l'alumnat immigrant 14/09/01

Article d'opinió: Immigrants i educació

Visita a Enxarxats: Educació Intercultural - immigració


 

Compensació educativa i atenció a l'alumnat immigrant

   

En el DOGV de 17 de juliol de 2001 (DOGV nº 4.044) es va publicar l'ORDRE de 4 de juliol de 2001 de la Conselleria de Cultura i Educació, per la qual es regula l'atenció a l'alumnat amb necessitats de compensació educativa. Aquesta ordre, malgrat que l'STEPV-Iv en el procés de negociació varen exigir un desplegament més acurat de les intencions que hi conté, l'Administració s'hi va negar, de moment. L'ordre planteja un grau elevat d'incrocrecions i d'incoherències per poder atendre correctamenta la població escolar immigrant matriculada en els centres educatius mantinguts amb fons públics d'Educació Infantil, Primària i d'Ensenyament Secundari (IES).

No obstant tot això els equips directius dels esmentats centres, així com els seus respectius Claustres haurieu de fer una valoració del nombre d'alumnat immigrant matriculat en els centres, així com de les mesures organitzatives i de les necessitats de recursos humans, econòmics i materials necessaris per poder atendre'ls correctament. Una vegada fet aquest diagnòstic de la situació haurieu de fer una sol.licitud adreçada a la Conselleria de Cultura i Educació, Direcció General d'Ordenació, Innovació i Política Lingüística, en els termes i terminis que planteja la Disposició transitòria Primera, apartats 2 i 3,de l'ordre anteriorment esmentada, per tal de poder obtenir els recursos per a possibilitar l'atenció educativa a l'alumnat immmigrant.

ATENCIÓ ALS TERMINIS:

Els terminis per a presentar les sol.licituds són:

1. Centres que impartisquen Educació Infantil i Primària i transitòriament el primer cicle de Secundària fins el dia 28 DE SETEMBRE.

2. Centres que impartisquen Educació Secundària (IES) fins el dia 31 D'OCTUBRE.

Us demanem que ens lliureu una còpia de la sol.licitud presentada.
València, 13 de setembre de 2001.


   Immigrants i educació
Vicent Esteve i Montalvà  

Les millors polítiques envers la immigració són les que conjuguen el verb previndre. No serà que no estàvem advertits. L’accentuació de les diferències entre països rics i pobres ha tingut com a conseqüència l’agudització de la misèria de qui no se l’ha llevada mai del damunt. I l’empitjorament de les condicions de vida en la perifèria del capitalisme. Però pitjor que no previndre és ignorar. Si no fóra un tret de la cultura dominant l’individualisme insolidari, no caldria recordar que parlem de persones, dels seus drets fonamentals. El dret a l’educació és, quan es realitza, l’instrument més potent d’integració i socialització en un nou espai vital. Amb aquest objectiu, les autoritats i els ciutadans hem d’actuar, si més no, en tres plans. Abans que res, proporcionar unes condicions de vida dignes i practicar una igualtat de dret i de fet entre la població immigrant i l’autòctona. Al servei d’aquesta igualtat han d’estar els centres públics i els centres privats concertats. En segon lloc, tota la comunitat escolar s’ha de comprometre explícitament amb els valors de la convivència. I, finalment, ja estaria bé que allò que s’aprén i que s’ensenya contemple una pluralitat de maneres de veure el món. Però sols una actuació concertada entre l’administració educativa, de benestar social i municipal permetria l’eficàcia del que ha de ser un esforç extraordinari per redreçar una situació que ens ha desbordat. Així que ja està bé de discursos formals i polèmiques artificioses: s’ha d’empadronar els immigrants perquè són habitants de les nostres ciutats i, com a tals, tenen dret a un lloc escolar. La primera actuació en el marc educatiu ha de procurar una recepció adequada a aquesta població: cal poder establir comunicació sempre que no hi ha una llengua comuna; i el professorat precisa d’un diagnòstic previ que oriente l’ensenyament-aprenentatge. Tan segur com que cal tenir una estratègia metodològica per al centre (el projecte educatiu) i per a l’aula (el que s’aprén) és que no hi ha ni un sol paper fet al respecte. Però hem d’aprofitar l’experiència d’altres. El que si sabem sobradament és que, al costat de l’aula, ha d’haver un menjador escolar. Aprendre amb la panxa plena i en un lloc segur i agradable quan els pares i mares hi són a la feina és indispensable. El menjador és també un espai educatiu, de coneixement i de re-coneixement de la cultura de l’entorn. El Govern s’ha d’espabilar: a concertar amb d’altres països que hi vinga professorat nadiu de suport; a conveniar amb les escoles d’idiomes els serveis d’intèrprets i traductors; a formar un professorat que no en sap, d’aquests nous problemes; a proporcionar assessorament i suport legal, social i psicopedagògic als centres educatius. Fins ara no s’hi ha fet res. I estem parlant de persones.


< anar al començament | index ensenyament públic | All-i-Oli | Principal >