|
Després d'un any, el Pacte per l'Educació està en via morta |
29-01-01 |
Comunicat de
premsa al voltant del "Pacte per l'Educació" Entrevista Conseller-STEPV-Iv |
14/04/00 |
Valoració
de l'STEPV-Iv sobre el contingut de la proposta. Primera lectura crítica i algunes
propostes.
|
15/02/00 |
Per a descarregar en format
word Document de la Conselleria amb la proposta de pacte |
31/01/00 |
Comunicat
de l'STEPV-Iv. Entrevista Conseller-STEPV-Iv
|
31/01/00 |
Sobre
el pacte escolar que la Conselleria d'Educació proposa a la comunitat educativa.
Primera valoració de l'STEPV-Iv
|
26/01/00 |
DESPRÉS D’UN ANY, EL PACTE PER L’EDUCACIÓ ESTÀ EN VIA MORTA
Per aquestes dates, fa un any des que el conseller d’Educació va llançar la proposta coneguda com a " Pacte per l’Educació".
En aquell moment, l’STEPV ja va advertir que una proposta d’eixe abast, que volia ser global, es presentava després que el govern del president Eduardo Zaplana havia esgotat una legislatura, és a dir, després de més de quatre anys d’aplicar la política educativa del PP de forma unilateral. Per al sindicat, si de veritat es volia fer una política de consens, s’hauria d’haver oferit un pacte en començar a governar, tal i com va fer, per exemple, el govern de la Generalitat de Catalunya en les Corts Catalanes fa anys, quan s’havia de posar en marxa la LOGSE, o com va fer el nou govern aragonés després de les últimes eleccions autonòmiques. Perquè ara, com fa un any, quan es va parlar del Pacte per primera vegada, s’han fet ja moltes coses sense consens, s’han produït moltes diferències en molts temes i en temes molt importants, exemples significatius dels quals referim a continuació:
El mapa escolar no va ser fruit d’un acord, el Govern fa i desfà al seu gust i segons el seu criteri en cada població i en cada moment. Ni tan sols complix els seus propis conpromisos per construir els centres quan ho ha retardat el que ha volgut.
El model de formació del professorat tampoc no es va consensuar: els centres de professors, els CEPs, van ser substituïts unilateralment pels CEFIREs, la dotació dels quals mai ha sigut mitjançant un sistema de provisió de personal públic.
Les instruccions per organitzar els centres són motiu de discordia cada any.
S’han congelat els pressupostos per a la despesa ordinària dels centres públics des de fa anys. Res se’n diu al Pacte.
L’ensenyament en valencià és molt a prop de la paràlisi quan no arriba més enllà del 19% de l’alumnat valencià i només al 4% dels centres privats concertats. El Pacte ignora aquesta situació.
Es controla els llibres de text en valencià en detriment de la llibertat de càtedra, de manera que hui ja no és possible que un llibre homologat per la Conselleria explique clarament que valencià i català sòn dos maneres de denominar una mateixa llengua.
Sistemàticament, els representants de l’Administració en el Consell Escolar Valencià voten en contra de la proposició de l’STEPV consistent en que tots els centres públics facen oferta de 3 anys i, segons la demanda, s’obriguen les unitats corresponents. El Pacte no en diu res.
Potser l’aspecte del pacte que impossibilita de forma més radical el consens és que contempla els centres públics i els centres privats de forma igualitària, com a part de la mateixa xarxa, quan en realitat compleixen funcions socials molt diferents i estan administrats i gestionats seguint models oposats. Al menys, el Govern de la Comunitat Autònoma de Madrid, en ocasió de la negociació d’un acord d’aquestes característiques, va tenir la sensatesa —i l’habilitat— d’atribuir als centres privats concertats un paper complementari respecte als de la xarxa pública.
Al servei d’aquesta falsa igualtat està el decret que regula l’admissió de l’alumnat el qual permet la selecció d’aquest pels centres, raó per la qual no compta amb l’aprovació de cap sindicat de la Mesa Sectorial d’Ensenyament. I està al Pacte.
Més greu encara és que el Pacte no diga res de la concertació amb els centres privats de l’Educació Infantil, quan aquesta ha estat una de les decisions més rellevants, i més polèmiques, de la Conselleria en la configuració de la xarxa escolar.
En definitiva, aquest profund desacord amb la política educativa seguida pel Govern, la incorporació de molts d’aquests temes a l’anomenat Pacte, o l’absència deliberada d’altres, que han motivat profundes discrepàncies, fan impossible coronar una negociació d’un pacte global amb èxit, com ho demostra el temps transcorregut. És més, després d’un any sense resultats, sense haver aclarit ni tan sols amb quina metodologia ni amb quin calendari s’havia de fer la negociació del pacte, després que el mateix Consell Escolar Valencià retornara al conseller la proposta perquè no sabia que se li demanava que fera amb ella, hi ha dubtes més que raonables de que es pretenguera alguna cosa més que escriure una pàgina més del manual de política d’escaparate que tant li agrada al govern ¿Com va a ser possible firmar un pacte que parteix de donar-ho tot per bo? ¿Quin sentit té reeditar anteriors desacords? ¿Quants diners hi costarà? ¿Hi serà finalment consensuat a les Corts Valencianes? En la proposta no hi ha una sola línia que ens diga que les coses van a canviar. Aquest és el problema per poder arribar a un acord global.
Per a l’STEPV, sols cap parlar de pacte si es canvia de política, si es van a modificar actuacions anteriors. Si no és així, l’ensenyament públic no té res a guanyar i, per tant, no hi ha cap motiu per firmar un document que més que res és un llistat de les coses que el Govern ja ha executat unilateralment o està obligat a posar en marxa cada curs, intentant fer, una vegada més, de la necessitat una virtut.
València, 27 de gener de 2001
Comunicat de premsa 14 d'abril
El Sindicat de Treballadores i Treballadors de
lEnsneyament del País Valencià-Intersindical Valenciana (STEPV-Iv) sha
reunit, hui, divendres 14 dabril, amb el conseller dEducació, Manuel
Tarancón per a tractar sobre lanomenat Pacte per a la millora de la qualitat del
sistema educatiu a la Comunitat Valenciana.
Aquesta reunió senmarca dintre de la segona roda de reunions que està
celebrant el conseller dEducació amb els diferents agents socials per a arreplegar
les valoracions del Pacte que han fent.
Per a lSTEPV-Iv, el pacte només té trellat si aboca a una política de
consens, i el consens està lluny daconseguir-se. Molt haurien de canviar les coses.
El sindicat considera que lactual política educativa de la Generalitat
Valenciana condiciona la negociació del pacte. Aquesta política està caracteritzada per
la consideració de lensenyament públic com a subsidiari del privat. Mentre no
canvie aquesta consideració i les actuacions que sestant fent, no serà possible
que lSTEPV-Iv subscriga el Pacte.
La recent decisió de la concertació de leducació infantil dels centres
privats, suposa per a lSTEPV-Iv una mostra de deslleialtat institucional del
conseller dEducació respecte de la seua pròpia proposta de Pacte i dels marcs de
negociació. Es pren una decisió que no figurava al text del Pacte i es fa en el Congrés
duna de les Patronals de lEnsenyament Privat. Tot una mostra dallò que
entén lAdministració del consens i del diàleg.
LSTEPV-Iv ha traslladat al conseller el seu malestar per tota una sèria
dactuacions que van en contra de lensenyament públic: sestà
condicionant la matriculació de lalumnat dESO i de Batxillerat als IES; no
estan a punt els nous IES ni shan fent les adequacions del centres quan pertocava,
és a dir, al mateix temps que sestava implantant la LOGSE; no sha completat
la xarxa de les unitats dEd. Infantil de 3 anys en tots els centres públics,
manquen 300 unitats; no hi ha quasi oferta pública del tram 0-3 anys; la normativa de
matriculació de lalumnat permet la selecció de lalumnat als centres; les
despeses de funcionament dels centres públics són insuficients,
No hem tingut una
resposta satisfactòria a les nostres peticions, sols hi ha hagut intents de justificar
allò injustificable.
Per acabar, el sindicat espera un canvi dactitud i de les actuacions del
conseller envers de lensenyament públic, donant una resposta positiva a tots
aquests, i daltres, problemes, si vol fer creible la seua proposta de Pacte. En cas
contrari no sols no subscriuren el Pacte sinó que ens trobarà enfront, soposarem
contudentment i proposarem mobilitzacions al conjunt de la Comunitat Educativa
València, 14 dabril de 2000.
Primera lectura crítica i
algunes propostes.
Del context i daltres observacions prèvies. La iniciativa dun pacte escolar per part del Govern arriba al mateix temps que shan convocat les eleccions generals i després de quatre anys daplicació sistemàtica de la política educativa del PP, caracteritzada, fonamentalment, per haver aprofundit la privatització de lensenyament i mantenir la xarxa pública en un estat de provisionalitat permanent. De pretendre alguna cosa més que llançar un missatge en clau electoral naturalment que no, ens han dit- o donar compte daquells assumptes que el Govern està obligat a posar en marxa fent de la necessitat virtut- ha de ser canviar de política. Per tant, només si lensenyament públic és el motor del nou sistema educatiu i, en conseqüència, passa a ser una prioritat del Govern, tindrà credibilitat la proposta. Només si es redreça lesbiaxament conservador de la política actual per a passar a una política per a la majoria, especialment pensada per als sectors socials més necessitats datenció, es podrà guanyar el consens dels uns i dels altres. Només amb un debat real sobre necessitats reals, sencertarà a prendre les mesures escaients. Finalment, una obvietat: allò raonable per a un pacte és consensuar la política abans daplicar-la. No podem ignorar que durant més de quatre anys el Govern ha aplicat mesures, algunes irreversibles, amb les quals discrepem radicalment, precísament perquè actuen de forma decisiva sobre el funcionament del sistema educatiu. Per exemple, la normativa sobre ladmissió de lalumnat, el model de formació (CEFIRES inclosos) o el sectarisme en matèria lingüística que en la pràctica erosiona la llibertat de càtedra. Llançar ara la idea dun pacte escolar amb la finalitat de consensuar una política educativa global, però reeditant aquestes profundes discrepàncies, és arriscat. El principal entrebanc per a un pacte escolar és, doncs, la política educativa del Govern.
1, 2 I 3. SOBRE LA INTRODUCCIÓ I ELS PRINCIPIS BÀSICS. Des de bon començament, es fa evident lesbiaxament ideològic que impregna la proposta, més enllà del que és admissible, fins i tot per al lector més asèptic. Arranca amb una cita del propi Eduardo Zaplana -per a dir que locupació ha de ser leix bàsic de leducació- i continua tergiversant larticle 27 de la Constitució en atribuir-li un dels eixos principals de la seua política educativa: la suposada llibertat delecció de centre, alhora que es fa desaparèixer la llibertat de càtedra. Només que shaguera citat, per exemple, la UNESCO, sestaria possibilitant el consens i fonamentant adequadament els valors de lEducació. I si se cita la Constitució, que siga literalment i no interessadament. Al mateix temps, les grans absències en els apartats introductoris són també òbvies: No es vincula expressament a les grans lleis que regulen leducació (potser perquè el PP ha estat en contra de totes elles), no hi ha un suport directe a les finalitats centrals de la Reforma Educativa, ni un compromís explícit amb la cultura i la llengua del País Valencià, els referents principals que haurien de caracteritzar el nou sistema educatiu a casa nostra. Per altra banda, cal materialitzar un compromís de finançament que indique lesforç afegit que implica la voluntat de fer un pacte escolar, més enllà del que és la inversió ordinària, i això sha de concretar per capítols, si més no a grans trets, per poder entendre quin és labast del pacte en relació als grans temes: infraestructures, formació del professorat, recursos materials dels centres... Finalment, shauria de consensuar, en primer lloc, el procediment per a la negociació i el debat de la proposta, sense exclusions de cap agent social o moviment cívic de fort arrelament a la comunitat educativa. 4. SOBRE ELS OBJECTIUS GENERALS Pag. 4.Aquests dos objectius estan formulats de forma errònia, tot just al contrari del que cal: sha de garantir lescolarització fins el setze anys per ser obligatòria i estendre la postobligatòria segons un índex descolarització adequat al nostra grau de desenvolupament. . Garantir el dret a l'educació en igualtat d'oportunitats, constituint la xarxa de centres sostinguts amb fons públics amb centres de titularitat pública i centres concertats, i vetlant per la correcta aplicació de les normes que regulen els processos d'admissió dels alumnes. No compartim la consideració igualitària dels centres públics i privats per tal de garantir "el dret a leducació en igualtat doportunitats" en tant en quant qui de fet ho assegura en qualsevol context territorial, cultural i socioeconòmic és la xarxa pública. En aquest sentit, és més encertat i més afavoridor del consens mantenir "la consideració de que leducació és un dret la prestació del qual constitueix un servei públic i dinterés social en el que colabora lensenyament privat" (Acuerdo social para la mejora de la calidad de la educación en Madrid. 19 de enero de 1999). Allò prioritari per a una Administració pública ha de ser el manteniment, lextensió i la qualitat del sistema públic, abans que el sosteniment de centres privats. Per altra banda, pel que fa a la referència a laplicació de les normes que regulen els processos dadmissió dalumnes, cal repetir que impossibiliten, de fet, la coordinació entre el primer i el segon de lESO quan simparteixen en col.legis de primària i instituts de secundària respectivament, la qual cosa contradiu allò regulat als Reglaments Orgànics i Funcionals dels centres públics. A més, aquestes normes, després dels canvis intriduïts pel Govern, determinen que els llocs escolars dels trams obligatoris als centres concertats són ocupats preferentment per lalumnat que hi ha ingressat en educació infantil, tot i que aquest tram no és gratuït ni obligatori. Només si hi ha vacants sobrants es posen a disposició de la demanda externa al centre. Per aquests raons, entre daltres, no hem donat ni podem donar suport a aquesta normativa.
Ni lEstatut dAutonomia ni la Llei 4/83 es limiten a la satisfacció de la demanda dels Programes dEducació bilingüe (com si en el nostre cas es tractara de llengües extrangeres) en tant en quant el valencià té lestatus de llengua oficial i pròpia, però no gaudeix de la normalitat del castellà. Així doncs, sha dactuar en la línia que assenyala la legislació i de forma molt decidida: "Hom atorgarà protecció i respecte especials a la recuperació del valencià". "LAdministració adoptarà les mesures que calguen per a garantir lús normal, la promoció i el coneixement del valencià". "El valencià, com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, ho és també de la Generalitat i de la seua Administració Pública". "Els alumnes han destar capacitats per a utilitzar, oralment i per escrit, el valencià en igualtat amb el castellà"."Els professors han de conèixer les dues llengües". En tots aquests aspectes legals cal formular objectius i posar en marxa mesures adients.
Ni el Mapa Escolar, com a proposta de lAdministració que aquesta gestiona i modifica al seu gust i criteri des de 1996, ni els terminis de les obres en centres públics, han estat consensuats mai amb cap sector de la comunitat educativa ni menys encara responen a la voluntat política majoritària de Les Corts Valencianes.
El tractament de la diversitat és un concepte que implica una nova organització escolar i una nova metodologia, a la fi, una nova cultura escolar. No és sols una atenció més directa i personal. És un problema principal dels nostres centres. LAdminsitració no va consensuar amb els sindicats la normativa sobre diversitat.
La integració -la inclusió, com prefereix el propi text més avant- és un fet a les nostres escoles i instituts. No és, per tant, cosa de promoure-la, sinó de realitzar-la com cal, amb els mitjans materials, humans i organitzatius adequats. Per tant, cal desplegar el Decret 39/98 sobre atenció a lalumnat amb necessitats educatives especials.
Certament, la professió docent es revaloritza si sexerceix des de lestabilitat laboral i està degudament remunerada, però també amb campanyes informatives sobre la importància de la seua funció social que soposen a estereotipus, tòpics, prejudicis i mostres de manca de respecte. També amb actuacions administratives diligents en matèria de responsabilitat civil i patrimonial que dissuadisquen els ciutadans de procedir judicialment contra el professorat. I rellevant-lo de tasques burocràtiques que avui ocupen una bona part del seu temps, especialment en educació infantil i primària.
Aquesta formulació genèrica se sustenta en la pràctica en un model que no compartim. En la negociació dels CEFIRE no es va acceptar cap de les nostres propostes, però és que a hores dara els mantenen amb una política de personal per designació, fora dels procediments establerts per al seu nomenament. Res es diu de la formació autònoma del professorat ni de la formació en centres els pressupostos de la qual han baixat en centres públics i han augmentat en centres concertats. Signora els MRPs, les Escoles dEstiu...
Ací cal reivindicar El Consell Escolar Valencià, òrgan de participació per excel.lència del conjunt de la comunitat educativa, amb una trajectòria de treball en plenari i, per tant, de diàleg social, que el distingeix entre tots els de lEstat.
Cal elaborar el Mapa, però en funció dun model propi del qual ni sha començat a parlar. El Mapa ha de ser la planificació dallò que necessitem i volem tenir.
I comprometres amb la Llei de la Formació de Persones Adultes, amb el desplegament de la totalitat del seus aspectes.
Cal treure la Inspecció Educativa del "forat negre" en què la té lAdministració des de 1995, amb un incompliment flagrant de la normativa. A hores dara, continua el nomenament a dit dels inspectors.
Lactuació de lAdministració és contradictòria amb la mesura que es formula en lapartat 5.19 sobre oferta docupació pública on es parla dun accés diferenciat per al professorat interí, però la Conselleria no està proposant açò al MEC. 5. SOBRE ELS OBJECTIUS ESPECÍFICS 5.1. EDUCACIÓ INFANTIL PRIMER CICLE (0-3 ANYS) Pag 6. En un sistema educatiu com el nostre, únic en la Comunitat Europea, que contempla l'educació del xiquet i de la xiqueta des del moment del naixement, i sense un referent educatiu escolar, el fet dincardinar este cicle en el sistema educatiu es convertix en una tasca complexa. És per això que la metodologia traçada arranca de l'organització dels centres públics dependents de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència del primer cicle, perquè este model servisca posteriorment per a ser aplicat als centres privats i als centres dependents d'altres entitats públiques que reben algun tipus d'ajuda econòmica d'esta Conselleria. Després de 10 anys daprovada la LOGSE, és la primera vegada que saborda el tractament de lEducació Infantil de 0 -3 anys. No és cert, però, que en el nostre cas shaja de fer sense un referent educatiu escolar. Les Escoles Infantils de la Generalitat així com les que constituien lantic Patronat Municipal de València van desenvolupar un model educatiu per a aquestes edats molt valorat dins i fora del País Valencià. Ara mateix, algunes daquelles "escoletes" continuen aplicant i desenvolupant aquell model compromés amb valors educatius universals i permanents alhora que integren la participació de les famílies i el context social i cultural que les envolta. Són, en suma, un model valencià dEscola Infantil en la línia del que diu la LOGSE que forma part del nostre patrimoni cívic i educatiu.
Com es pot veure, ni en la introducció daquest apartat ni en lobjectiu assenyalat ni en les mesures a aplicar apareix el compromís de construir una xarxa pública, ans al contrari, el que es preveu són ajudes econòmiques a lalumnat, és a dir, una oferta no gratuïta i, per tant, majoritàriament privada. El compromís es queda en la regulació, la programació de loferta. Com els recursos van a ser necessàriament limitats, caldria que serviren per posar en marxa en primer lloc una xarxa pública dEscoles Infantils, tot comptant amb les de la Generalitat i les de titularitat municipal. 5.2. EDUCACIÓ INFANTIL SEGON CICLE (3-6 anys) I PRIMÀRIA (6-12 anys) OBJECTIUS: 1.Generalitzar el 2n cicle de l'Educació Infantil. Aquest objectiu hauria destar aconseguit a hores dara, segons allò previst a lAcord de plantilles de 1996. Reeditar-lo ara no respon a les intencions de la Conselleria ja que els seus representants en el CEV acabaen de votar en contra de la proposta de lSTEPV-Iv consistent, literalment, a que tots els col.legis públics feren loferta descolarització de 3 anys i que fora la demanda la que determinara les unitats que calia per al curs 2000-01. Així les coses, la redacció daquest apartat hauria de ser inequívoca i shauria de materialitzar ja en la planificació del curs vinent.
És anacrònica lOrdre del 92 actualment vigent i, per tant, cal fer-ne una de nova per desenrotllar el ROF. Però dir-ho no ens condueix a res. La qüestió és que els esborranys daquesta nova ordre que dormen als calaixos de lAdministració estan molt lluny de les espectatives dels sindicats. Molt haurien de canviar les coses perque aquest objectiu tinguera una resolució satisfactòria.
Els plans de la Conselleria en aquest punt no responen a les necessitats reals dels centres. Només que en Educació Infantil ladequació necessària afecta a molts més centres dels que hi figuren en la relació dobres coneguda. Moltes unitats de 3 anys shan posat en marxa enviant una mestra més i punt. Per tant, sols si estiguerem dacord amb el que cal fer es podria donar per bo lobjectiu. Formulat en termes genèrics no és útil.
Possibilitar no és la paraula. La Conselleria té el compromís de fer-ho.
Ens remetem a lobjectiu: cal generalitzar loferta i respondre a la demanda.
Elaborar-la és la seua obligació. Consensuar-la no ha estat possible fins ara. No es tracta, per tant, de signar ara en blanc.
A pesar del que diu el text, la Conselleria ha dit que no pensa complir "... els mateixos terminis". Caldrà un exercici de sinceritat respecte a aquesta analogia retributiva. No hi ha cap mesura que reponga a lobjectiu d"adequar, ampliar o renovar les infraestructures dels col.legis". El primer que caldria fer és un estudi per conèixer les deficiències i on són. LSTEPV-Iv té ddades concretes. Cal augmentar significativament el pressupost dels centres públics, congelat des de fa anys, per atendre les despesses ordinàries.
Shan assenyalat els temes claus en aquest apartat, però ni es veu una voluntat de respondre adequadament ni de consensuar les actuacions amb els sindicats. Per exemple, repetim que lOrdre que regula latenció a la diversitat no està consensuada, com tampoc el ritme dinversions en infraestructures. Per altra banda, incomprensiblement, la proposta diu poca cosa sobre Batxillerats mentre sestén molt en Cicles Formatius.
És anacrònica lOrdre del 92 actualment vigent i, per tant, cal fer-ne una de nova per desenrotllar el ROF. Però dir-ho no ens condueix a res. La qüestió és que els esborranys daquesta nova ordre que dormen als calaixos de lAdministració estan molt lluny de les espectatives dels sindicats. Molt haurien de canviar les coses perque aquest objectiu tinguera una resolució satisfactòria.
La qüestió és quan, perquè els compromisos de lAdministració en matèria de construccions no sacompleixen (i això que són els seus, no els ha negociat amb ningú) i on ja és possible aquesta incorporació de vegades no es fa per por a la reacció de sectors de la població. En aquest punt, pràcticament es signaria en blanc.
Convindria fixar una taxa de referència que assenyale labast que han de tenir aquests ensenyaments en relació a la població escolar. En cap cas hauria de ser inferior al 70%.
És un compromís adquirit mitjançant un acord Administració-sindicats que sha de complir, no possibilitar.
A lEnsenyament Secundari també cal adequar, ampliar o renovar les infraestructures dels instituts, així com proveir de recursos materials els centres per desenrotllar els seus propis programes. Sense espais no va a ser possible noves formes organitzatives de lactivitat docent, especialment latenció a la diversitat.
Les plantilles estaran en relació a loferta i loferta sha de planificar.
Cal incloure mesures per al nou objectiu, així com actualitzar els mòduls econòmics que reben els centres per atendre la despesa ordinària atés que el pressupost que reben està pràcticament congelat des de fa anys.
Aquest capítol -a continuació dels ensenyaments obligatoris- shauria de dedicar a la gratuïtat de lensenyament. Shauria de canviar el plantejament de tot el capítol. Però és que, a més, no compartim els objectius en la mesura que estan adreçats, sobretot, a procurar lelecció de centre, un objectiu que ni compartim ni considerem rellevant.
En aquest capítol també sha de materialitzar un avanç significatiu cap a la gratuïtat total de lensenyament. Shauria de procurar el servei de menjador i transport escolar a tot lalumnat que ho necesite en la xarxa pública, així com donar passes significatives en la gratuïtat dels llibres de text.
Amb diferència, és el capítol més desenvolupat de tota la proposta. A grans trets, és, com la resta, una declaració dintencions, però hi conté algunes propostes novedoses. A continuació fem algunes aportacions que la completen. - Hem dinsistir, una vegada més, que cal dotar els instituts que imparteixen la Formació Professional amb més recursos materials i amb més pressupost per al seu manteniment. - Tot el sistma integrat de la Formació Professional (reglada, ocupacional i contínua) es pot impartir des dels instituts. Així, a més, es multiplicaria lús del recursos existents i sobtindria una major rendibilitat social deixes dotacions. No estem per propiciar interessos privats mitjançant la formació. - Cal avançar en el desenvolupament curricular propi. Per exemple, Comerç Exterior està preparat i no sha posat en marxa. - Els cicles de grau mitjà més curts en la seua durada -poc més dun any- caldria ampliar-los fins els dos anys per una qüestió de qualitat. - Les estades del professorat a les empreses cal considerar-les imprescindibles per a lactualització i, en conseqüència, hauria de ser obligatori el reciclatge del professorat a les empreses. 5.7. PROGRAMES DE GARANTIA SOCIAL Shauria dinvertir lordre daquests dos primers objectius i la implantació daquests programes seria bo que es fera en tots els instituts ja que la demanda potencial es troba en qualsevol dells i, en eixe cas, interessa harmonitzar les seues condicions. Tots els instituts han de tenir la mateixa consideració social.
5.11. APRENENTATGE DE LLENGÜES El títol daquest apartat no respon a la nostra realitat lingüística ni a la seua concreció en el sistema educatiu. Laprenentatge de llengües és comú a tots els sistemes educatius, però sols un país amb llengua pròpia, en un estat plurilingüe, ha de configurar el seu sistema educatiu a partir de Programes dEducació Bilingüe, que és el títol adient.
Aquests cursos sha doferir al professorat que forma les borses de treball, i no sols a qui està en actiu, per tal de tenir recursos humans amb competència lingüística en el moment que es necessiten els seus serveis.
És sorprenent que no es plantege aquesta avaluació per als programes que realment configuren el bilingüisme del nostre sistema educatiu atés que estan en tots els centres, presenten moltes irregularitats en el seu funcionament i encara hi ha llacunes normatives o que precisen una revisió dels seus efectes. Daquesta avaluació sobtindrien moltes mesures a aplicar que són molt més importants pel seu abast que el PEBE. Apuntem algunes propostes al final daquest capítol.
Aquesta mesura ha danar associada a la provisió de mitjans materials i humans als centres i als serveis implicats (Assessoria Didàctica per a lEnsenyament en Valencià, Assessoria de Llengües Estrangeres, Assessoria de Llengües Maternes), així com duna formació específica, tant per al professorat afectat com per a la inspecció i el serveis de suport als centres.
En Educació Secundària les carències de tot tipus pel que fa a lensenyament en valencià haurien de ser un objectiu prioritari que inspirara un conjunt de mesures urgents. A més, tot i que siga un objectiu del sistema educatiu laprenentatge de llengües estrangeres, no és cap objectiu dels Programes dEducació Bilingüe.
A portació general a la proposta.Un coneixement de com funcionen els Programes dEducació Bilingüe necessiten mesures concretes en relació als següents aspectes: . Sha de garantir la continuïtat daquests programes en Educació Secundària per a la qual cosa cal procedir a classificar llocs de treball, determinar plantilles i organitzar la formació del professorat. . No té sentit que en el mateix sistema educatiu hi haja alumnat monolingüe i bilingüe. Un sistema que siga coherent amb les seues finalitats i que no discrimine lalumnat en funció del lloc de residència ha dassegurar a tothom el dret a conèixer les dues llengües oficials. Per tant, sha de procedir a regular les exempcions amb lobjectiu que devitar aquesta situació. . Sha de possibilitar lensenyament en valencià en lensenyament postobligatori i especialitzat: cicles formatius, conservatoris, Arts i Oficis, etc... . El coneixement dambdues llengües sha dexigir a tot el professorat en tots els trams i especialitats de lEnsenyament Obligatori. . El coneixement del valencià ha de ser un requisit en el sistema daccés a la Funció Pública Docent, concursos de trasllats i comissions de servei perquè laplicació dels programes siga possible en condicions de qualitat. . Igualment, ha de ser un requisit en la xarxa de CEFIRE i en la Inspecció Educativa i en tots els serveis davaluació, seguiment i suport en el Sistema Educatiu. . Sha dincentivar decidídament que els centres privats concertats també impartesquen programes densenyament en valencià o dimmersió lingüística. Actualment, pel que fa a les llengües oficials, hi ha també una doble xarxa: escola pública en valencià i escola privada en castellà. . Cal aconseguir lacompliment del Programa dIncorporació Progressiva en tots el seus aspectes per a la qual cosa és determinant la col.laboració de la Inspecció Educativa. . Les sol.licituds de tractament lingüístic diferent en els Programes dIncorporació Progressiva han de quedar limitades a alumnes dincorporació tardana al nostre sistema educatiu i a residents temporals, sempre i quan es justifique el desconeixement de la llengua. La situació "densenyament a la carta" que provoquen actualment aquestes sol.licituds, desprovistes de tota justificació, és absurda, contradiu lautonomia dels centres i laprovació democràtica del Projecte Educatiu pel Consell Escolar. . LAdministració sha adreçar als centres sempre en valencià, ha dassumir que ha de ser el motor de la normalització als centres educatius. 5.12. NOVES TECNOLOGIES (INFOCOLE)No shan complit encara els objectius de la primera fase i això que afecta a pocs centres. No és creïble, per tant, la seua generalització. En definitiva, quin model, com, amb quin pressupost, en quins terminis, se seleccionaran els següents centres, es formarà el professorat (no es tracta de fer un curset dInternet, com ara) es tindrà previst lassessorament tècnic a les aules, o es deixarà tot al voluntarisme del professorat? Si es valorara el que sha fet fins ara es voria que els convenis amb institucions i empreses privades no han donat resultats positius, per exemple, no funcionen les pàgines centrals dINFOCOLE. 5.13. EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA
Actualment, shan congelat partides i en la pràctica sha reduït el finançament a centres PAEP. Açò sha traduït en que les quantitats percebudes pels centres públics han baixat mentre les rebudes pels centres privats concertats són molt superiors.
És curiós que la sigla siga en castellà o, més que curiós, simptomàtic de que la nostra Conselleria dEducació treballa en castellà i tradueix després. L "IVAQUE" ha merescut un informe no aprovatori del Consell Escolar Valencià per la seua concepció i composició. Es tracta dun aparell administratiu més que en absolut reflectirà la valoració que del funcionament del sistema educatiu puga fer la comunitat educativa. La seua dotació pressupostària per posar-lo en marxa és ridícula ja que es considera com un servei administratiu dels més reduïts dels que funcionen en lAdministració, la qual cosa confirma la nostra valoració i lincapacita per fer avaluacions qualificades. 5.18. RETRIBUCIONS DEL PROFESSORAT Aquest punt es situa en el passat. Caldria pensar en el futur. Per a lSTEPV-Iv sha de plantejar la modificació de lactual sistema retributiu basat en els sexennis, per injust i discriminatori.
Conclusió provisional. Des de lSTEPV-Iv no hem vist en aquesta proposta un canvi de la política educativa seguida fins ara pel Govern. Hi ha, això si, un referència del que cal fer encara, en uns casos més detallada, en daltres esboçada. Daltres temes, pràcticament no es diu res. Al mateix temps, es donen per bones moltes mesures i actuacions anteriors que no mai han sigut consensuades i, per tant, no té molt de sentit reeditar-les ara si no és per canviar-les. És evident que el Govern, amb aquesta proposta, pretén revalidar la seua política envers lensenyament privat, tot considerant-lo en igualtat amb la xarxa pública. Ni la funció social que ha de complir el sistema educatiu ni lestat de provisionalitat en què es troba lensenyament públic fan possible un consens sobre aquesta qüestió. La prioritat del Govern ha de ser lensenyament públic. Per tot açò, pensem que la proposta no és realista, en tant en quant no està pensada en clau de consens. Febrer de 2000 |
Reunió del Conseller amb l'STEPV-Iv. 31/01/00
Hui, 31 de gener, el conseller d'Educació i l'STEPV-Iv han mantingut un primer intercanvi d'opinions sobre el Pacte Escolar.
El conseller ha demanat a l'STEPV-Iv la seua participació en el debat que, segons ha explicat, ha obert a tots els sectors de la comunitat educativa i als partits polítics.
L'STEPV-Iv ha presentat en aquesta primera reunió tres consideracions generals que condicionen les aportacions que farà al llarg del debat i la possibilitat d'arribar a acords:
1. Amb caràcter previ, i per crear un clima adequat per a un debat assossegat, cal que la mateixa voluntat de diàleg que es manifesta per a un pacte global presidesca la negociació imminent de temes claus, com ara la regulació de l'oferta d'ocupació pública i l'accés del professorat interi a la funció pública docent, l'adscripció dels mestres als llocs de treball del primer cicle d'ESO en instituts, el desenvolupament de l'acord de plantilles de Secundària i la dinamització de la Mesa d'Ensenyament privat.
2. Respecte a la proposta del conseller, l'STEPV-Iv ha subratllat el sesgo ideològic que la impregna, fins i tot fent una lectura esbiaxada de l'art. 27 de la Constitució, per aproximar-la a un dels eixos principals de la política educativa seguida fins ara per Educació: la suposada llibertat d'elecció de centre i la conseqüent política de concertació i subvenció de l'ensenyament privat. De contrari, hi manca una aposta clara per la xarxa pública com a motor del nou sistema educatiu.
3. Igualment, aquesta organització sindical ha posat de relleu que sovint no hi correspondència entre la formulació d'objectius, a manera de declaració d'intencions, i les mesures destinades a realitzar-los. Així mateix, les mesures que es proposen no presenten cap concreció pel que fa al seu abast, la seua temporalització i el finançament.
En conclusió, per a l'STEPV-Iv caldrà que s'introduesquen canvis substancials en la proposta de la Conselleria si es pretén consensuar una nova política educativa per als pròxims anys.
Sobre el pacte escolar que la Conselleria d'Educació proposa a tots els sectors de la comunitat educativa. Primera valoració de l'STEPV-Iv. 26/01/00
Primer. L'STEPV-Iv, com a organització majoritària representativa del professorat valencià, estudiarà detingudament la proposta de la Conselleria d'Educació com correspon a qualsevol iniciativa del govern que afecte a serveis públics bàsics, com ara l'educació. Al mateix temps, difondrà el seu contingut entre el conjunt del professorat com a condició imprescindible per a que la resposta dels representants del professorat siga fruit d'un debat real arrelat a les necessitats del sistema educatiu.
Segon. Això no obstant, l'STEPV-Iv constata que aquesta iniciativa del govern arriba al mateix temps que s'han convocat les eleccions generals i després de més de quatre anys d'aplicació sistemàtica i unilateral de la política educativa del PP, caracteritzada, fonamentalment, per haver aprofundit la privatització de l'ensenyament i mantenir la xarxa pública en un estat de provisionalitat permanent. Cal dir que aquesta política ha sigut contestada de forma unànime per totes les organitzacions sindicals representatives del professorat (sense anar més lluny, en la manifestació del 25 de novembre passat), així com per una bona part de la societat valenciana, especialment per amplis sectors populars que venen reclamant, des de fa més de quatre anys, una atenció prioritària a les infraestructures escolars públiques que no arriben, a pesar de les declaracions triomfalistes dels quatre consellers d'Educació que ha tingut la Generalitat valenciana en eixe temps. Conseqüentment, l'STEPV-Iv buscarà en la proposta de la Conselleria signes de canvi d'aquesta política.
Tercer. L'STEPV-Iv no considera que s'haja superat l'etapa en que calia proporcionar els elements de "quantitat" al sistema educatiu i que d'ara endavant és l'hora de la "qualitat", com ha afirmat el conseller Manuel Tarancón. Ni la manca d'infraestructures escolars, especialment en ESO i l'Educació Infantil, ni l'adequació del centres a les exigències de la LOGSE, ni el grau d'aplicació de les plantilles pactades, ni els recursos materials i econòmics de què disposen els centres públics, permeten afirmar una cosa així. Però, en qualsevol cas, no és possible separar quantitat i qualitat. La qualitat no és un recull filosòfic de bones intencions, sinó la conseqüència de proporcionar els mitjans adequats per a realitzar un ambiciós pla d'innovació educativa que, per ara, no hem vist en les intencions de la Conselleria.
Des d'aquestes primeres consideracions, l'STEPV-Iv valorarà el pacte escolar proposat per la Conselleria i orientarà les aportacions que considere escaients de fer per a una reforma progressista del sistema educatiu valencià. Tot i això l'STEPV-Iv considera que el document està ple d'obvietats, és a dir, el document és en gran part una simple declaració d'intencions, de disposicions legals o de les obligacions legals que el govern valencià no ha complit en més de quatre anys de govern.
< anar al començament | Principal >