Presentació del manifest al País Valencià

Benvolgudes amigues i benvolguts amics:

El pròxim 21 de novembre tindrà lloc un acte sobre el manifest PER UNA EDUCACIÓ DE QUALITAT PER A TOTES I PER A TOTS. L'acte se celebrarà a les 19h en el Saló d'Actes de la Facultat de Filosofia i Ciències de l'Educació: Av, Blasco Ibáñez 32. Tenen confirmada la seua assistència els Secretaris Generals i màxims responsables de les diferents organitzacions convocants (CCOO PV, UGT PV, STEPV-Iv, CGT, PSPV-PSOE, EUPV, Els Verds, Esquerra Verda-IPV, BLOC, Confederació d'AMPES Gonzalo Anaya, Fed. MRPs, Fed. Escola Valenciana, ADIDE, Sindicat d'Estudiants, Campus Jove, BEA-L'Aplec, ADE Castelló, UP Alacant), així com diferents personalitats del món de la cultura i de l'educació.

Per a firmar el manifest, remeteu per correu electrònic el vostre nom complet i el DNI a aquesta direcció

Després de l'èxit de les mobilitzacions del passat 29 d'octubre, esperem que siga un punt de trobada més de tots els ciutadans i ciutadanes que volem mostrar el nostre rebuig a una Llei que té com a lema principal segregar i excloure als alumnes amb dificultats.

Una salutació, Miguel Soler (en nom de les organitzacions firmants)

Estimadas amigas y estimados amigos:

Tal y como os avanzamos en un correo anterior, el próximo 21 de noviembre tendrá lugar un acto en torno al manifiesto POR UNA EDUCACIÓN DE CALIDAD PARA TODAS Y PARA TODOS. El acto se celebrará a las 19h en el Salón de Actos de la Facultad de Filosofía y Ciencias de la Educación: Avda, Blasco Ibáñez 32. Tienen confirmada su asistencia los Secretarios Generales y máximos responsables de las diferentes organizaciones convocantes (CCOO PV, UGT PV, STEPV-Iv, CGT, PSPV-PSOE, EU-PV, Els Verds, Esquerra Verda-IPV, BLOC, Confederació d'AMPES Gonzalo Anaya, Fed. MRPs, Fed. Escola Valenciana, ADIDE, Sindicat d'Estudiants, Campus Jove, BEA-L'Aplec, ADE Castelló, UP Alacant), así como diferentes personalidades del mundo de la cultura y de la educación.

Para firmar el manifiesto, remitid por correo electrónico vuestro nombre completo y el DNI a esta direcció

Después del éxito de las movilizaciones del pasado 29 de octubre, esperamos que sea un punto de encuentro más de todos los ciudadanos y ciudadanas que queremos mostrar nuestro rechazo a una Ley que tiene como lema principal segregar y excluir a los alumnos con dificultades.

Un saludo, Miguel Soler (en nombre de las organizaciones firmantes)

Sense igualtat 
no hi ha qualitat

No a les contrareformes del PP

Una vegada analitzat detingudament l’avantprojecte de Llei de Qualitat de l'Educació, des de les Plataformes en Defensa d'un Ensenyament Públic de Qualitat de tot l'Estat manifestem la nostra profunda preocupació davant la contrareforma educativa que el MECD pretén imposar.

La proposta presentada per Pilar del Castillo ha vingut a confirmar els més negres pronòstics, ja que planteja la introducció de mecanismes que enquistaran les desigualtats socials i l'abandó d'un model educatiu integrador, fomentant a més una realitat que comença a ser palpable en els grans nuclis urbans: la subsidiarietat de l'escola pública en relació als centres privats de tot tipus, en contraposició al que succeeix en la major part dels països del nostre entorn.

El document de Bases parteix d'una anàlisi prèvia de la realitat educativa basada en simples opinions, manca de rigor i presenta visions esbiaixades de certs informes o estadístiques: en analitzar el problema del fracàs escolar, s'eludeixen dades significatives com el fet que la taxa bruta d'escolaritat en Secundària ha passat d'un 50% en 1982 a un 95% en 2002, o que la taxa de fracàs en l'ESO —que és necessari disminuir— és menor de la que era en el conjunt de BUP i FP.

Especial gravetat revesteix el fet que aquesta ministra i aquest Govern s'obstinen a ignorar que l'entorn socioeconòmic de l'alumnat és un factor d'incidència fonamental en els resultats acadèmics, i que, tal com es manifesta en l'informe Pisa, "l'objectiu dels sistemes educatius no és només aconseguir elevats resultats sinó també minimitzar les disparitats internes". Aquest mateix estudi, la lectura parcial i interessada del qual ha airejat el Ministeri, demostra que és possible l'assoliment d'un elevat nivell educatiu en els sistemes comprensius (Finlàndia, Japó...) i que sistemes segregadors com l'alemany o el belga no comporten un augment dels nivells i sí de les desigualtats.

Per a ocultar el veritable esperit selectiu i jerarquizador d'aquesta contrareforma, el Ministeri al·ludeix contínuament al que anomenen "cultura de l'esforç", "sistema d'oportunitats", "flexibilitat", "cultura de l'avaluació" o "recerca de l'excel·lència". Però darrere d'aquesta enganyosa i eufemística borumballa podem distingir amb claredat el propòsit de crear les condicions materials, estructurals i pedagògiques per a la dualització de l'ensenyament, amb una educació selectiva destinada a formar a les futures elits i altra bàsica residual per a abastir les necessitats de mà d'obra precària.

Rebutgem aquests itineraris que proposa el Ministeri, que ni solucionaran els problemes de fracàs, falta de motivació i indisciplina que es detecten en el nostre sistema educatiu, ni garantiran les oportunitats de les quals es parla, en separar l'alumnat des dels 12 anys en funció exclusiva del seu expedient acadèmic, i no de les seues motivacions o interessos, el que suposarà un prematur camí sense tornada que reduïrà les possibilitats de molts joves. Igualment, això consagrarà elements nous de diferenciació i competitivitat entre centres que aniran en detriment de l'escola pública i impediran la integració de la major part de l'alumnat immigrant.

En relació a la revàlida, res positiu ni nou pot esperar-se d'aquesta arcaïca prova que introdueix la desconfiança en relació a la labor d'avaluació del professorat i que desvirtua els objectius del Batxillerat.

Pel que fa al professorat, el document es limita a oferir com a suposats estímuls l'enumeració de funcions que ja es vénen realitzant i l'anunci d'una jerarquització absurda, amb la resurrecció del cos de directors i el cos de catedràtics, obviant els problemes reals d'un col·lectiu que ha d'enfrontar-se a dificultats inèdites i a un creixent desprestigi social per raons alienes al seu treball, i al que en molts casos no s'ha proveït dels mitjans necessaris per a afrontar els nous reptes de l'ensenyament.

Pel que fa a l’assignatura de Religió, hauria d’impartir-se fora de l’horari escolar.

Gravetat especial revesteix també el propòsit de retallar dràsticament la participació de la comunitat educativa en els centres, amb la intenció de reduir els consells escolars i claustres a mers "òrgans de participació i control" i el canvi en les atribucions de la direcció de centres, que serien elegits "a dit" per les administracions.

Encara que de manera enganyosa en el document es contrapose la "cultura de l'esforç" a la inversió en educació com si ambdues fossen incompatibles, la veritat és que segons l'OCDE Espanya és, després de Grècia, el país de la UE que menor percentatge del PIB inverteix en educació; del 4,9% en 1993 s'ha passat al 4,5% en 2001, sent el descens especialment acusat des de 1996, a pesar de tractar-se d'una etapa de creixement econòmic. No hi ha reforma ni millora de la qualitat que puga portar-se a terme en condicions sense un finançament adequat, a no ser, clar, que estem parlant d'una contrareforma privatitzadora que al seu document de Bases només es contempla la possibilitat d'augmentar el pressupost per als concerts a etapes no obligatòries de l'educació, el que, ateses les circumstàncies, dóna una idea del nivell de compromís del Govern amb l'escola pública, que garanteix la igualtat real d'oportunitats i que no selecciona prèviament a l'alumnat, com segueixen fent la immensa majoria dels centres privats sostinguts amb fons públics.

Enfront d'aquest document, les organitzacions que componem les distintes plataformes en representació de tots els sectors de la comunitat educativa, reiterem la nostra convicció que la qualitat no està renyida amb l'equitat, l'educació no ha de reproduir ni els mecanismes de selecció de la societat ni les normes que regeixen el mercat laboral.

Les alternatives que defensem i que hem donat a conèixer en diferents fòrums també es basen en les conclusions i anàlisi dels informes de l'OCDE o de la Comissió Europea, que tan distragudament han llegit la ministra i els seus assessors, perquè són aquests organismes internacionals els que recomanen, per tal de millorar la qualitat, avançar en una atenció més personalitzada i en la compensació de les desigualtats educatives; reduir el nombre d'estudiants per grup; motivar al professorat a través d'una veritable millora de les condicions laborals i impulsant la seua formació; fomentar l'autonomia dels centres mitjançant, entre altres aspectes, la participació democràtica de la comunitat educativa, o corregir la concentració de l'alumnat amb dificultats majors en determinats centres educatius.

Però per a això cal voluntat política i finançament. Alguna cosa que no s’endevina ni remotament en aquesta futura llei, que més que de qualitat hauríen d’anomenar de calamitat, i davant la qual anunciem la nostra més decidida oposició.

Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic del País Valencià

Plataforma Estatal en Defensa de l’Ensenyament Públic

Sin igualdad 
no hay calidad

No a las contrarreformas del PP

Una vez analizado detenidamente el Anteproyecto de Ley de Calidad de la Educación, desde las Plataformas en Defensa de una Enseñanza Pública de Calidad de todo el Estado manifestamos nuestra honda preocupación ante la contrarreforma educativa que el MECD pretende imponer.

La propuesta presentada por Pilar del Castillo ha venido a confirmar los más sombríos pronósticos, ya que en ella se plantea la introducción de mecanismos que enquistarán las desigualdades sociales y el abandono de un modelo educativo integrador, fomentando además una realidad que comienza a ser palpable en los grandes núcleos urbanos: la subsidiariedad de la escuela pública en relación a los centros privados de todo tipo, en contraposición a lo que sucede en la mayor parte de los países de nuestro entorno.

El documento de Bases parte de un análisis previo de la realidad educativa basado en meras opiniones, carece de rigor y presenta visiones sesgadas de ciertos informes o estadísticas: al analizar el problema del fracaso escolar, se eluden datos significativos como el hecho de que la tasa bruta de escolaridad en Secundaria ha pasado de un 50% en 1982 a un 95% en 2002, o que la tasa de fracaso en la ESO –que es necesario disminuir- es menor de lo que era en el conjunto de BUP y FP.

Especial gravedad reviste el hecho de que esta ministra y este Gobierno se empeñen en ignorar que el entorno socioeconómico del alumnado es un factor de incidencia fundamental en los resultados académicos, y que, tal como se manifiesta en el informe Pisa, "el objetivo de los sistemas educativos no es sólo conseguir elevados resultados sino también minimizar las disparidades internas". Este mismo estudio, cuya lectura parcial e interesada ha aireado el Ministerio, demuestra que es posible el logro de un elevado nivel educativo en los sistemas comprensivos (Finlandia, Japón...) y que sistemas segregadores como el alemán o el belga no conllevan un aumento de los niveles y sí de las desigualdades.

Para ocultar el verdadero espíritu selectivo y jerarquizador de esta contrarreforma, el Ministerio alude continuamente a lo que llaman "cultura del esfuerzo", "sistema de oportunidades", "flexibilidad", "cultura de la evaluación" o "búsqueda de la excelencia". Pero detrás de esta engañosa y eufemística hojarasca podemos distinguir con claridad el propósito de crear las condiciones materiales, estructurales y pedagógicas para la dualización de la enseñanza, con una educación selectiva destinada a formar a las futuras élites y otra básica residual para abastecer las necesidades de mano de obra precaria.

Rechazamos esos itinerarios que propone el Ministerio, que ni solucionarán los problemas de fracaso, falta de motivación e indisciplina que se detectan en nuestro sistema educativo, ni garantizarán las oportunidades de las que se habla, al separar al alumnado desde los 12 años en función exclusiva de su expediente académico, y no de sus motivaciones o intereses, lo que supondrá un prematuro camino sin retorno que mermará las posibilidades de muchos chicos y chicas. Igualmente, ello consagrará nuevos elementos de diferenciación y competitividad entre centros que irán en detrimento de la escuela pública e impedirán la integración de la mayor parte del alumnado inmigrante.

En relación a la reválida, nada positivo ni novedoso puede esperarse de esta arcaica prueba que introduce la desconfianza en relación a la labor de evaluación del profesorado y que desvirtúa los objetivos del Bachillerato.

Con respecto al profesorado, el documento se limita a ofrecer como supuestos estímulos la enumeración de funciones que ya se vienen realizando y el anuncio de una absurda jerarquización, con la resurrección del cuerpo de directores y el cuerpo de catedráticos, obviándose los problemas reales de un colectivo que ha de enfrentarse a dificultades inéditas y a un creciente desprestigio social por razones ajenas a su trabajo, y al que en muchos casos no se ha provisto de los medios necesarios para afrontar los nuevos retos de la enseñanza.

En cuanto a la asignatura de Religión, ésta debería impartirse fuera del horario escolar

Especial gravedad reviste también el propósito de recortar drásticamente la participación de la comunidad educativa en los centros, con la intención de reducir los consejos escolares y claustros a meros "órganos de participación y control" y el cambio en las atribuciones de la dirección de los centros, que serían elegidos "a dedo" por las administraciones.

Aunque de manera artera en el documento se contraponga la "cultura del esfuerzo" a la inversión en educación como si ambas fueran incompatibles, lo cierto es que según la OCDE España es, tras Grecia, el país de la UE que menor porcentaje del PIB invierte en educación; del 4,9% en 1993 se ha pasado al 4,5% en 2001, siendo el descenso especialmente acusado desde 1996, a pesar de tratarse de una etapa de crecimiento económico. No hay reforma ni mejora de la calidad que pueda llevarse a cabo en condiciones sin una financiación adecuada, a no ser, claro, que estemos hablando de una contrarreforma privatizadora en cuyo documento de bases sólo se contempla la posibilidad de aumentar el presupuesto para los conciertos a etapas no obligatorias de la educación, lo que, dadas las circunstancias, da una idea del nivel de compromiso del Gobierno con la escuela pública, que garantiza la igualdad real de oportunidades y que no selecciona previamente al alumnado, como siguen haciendo la inmensa mayoría de los centros privados sostenidos con fondos públicos.

Frente a este documento, las organizaciones que componemos las distintas plataformas en representación de todos los sectores de la comunidad educativa, reiteramos nuestra convicción de que la calidad no está reñida con la equidad, la educación no debe reproducir ni los mecanismos de selección de la sociedad ni las normas que rigen el mercado laboral.

Las alternativas que defendemos y que hemos dado a conocer en diferentes foros también se basan en las conclusiones y análisis de los informes de la OCDE o de la Comisión Europea, que tan distraídamente han leído la ministra y sus asesores, porque son esos organismos internacionales los que recomiendan, para mejorar la calidad, avanzar en una atención más personalizada y en la compensación de las desigualdades educativas; reducir el número de estudiantes por grupo; motivar al profesorado a través de una verdadera mejora de las condiciones laborales e impulsando su formación; fomentar la autonomía de los centros mediante, entre otros aspectos, la participación democrática de la comunidad educativa, o corregir la concentración del alumnado con mayores dificultades en determinados centros educativos.

Pero para ello hace falta voluntad política y financiación. Algo que no se atisba ni por asomo en esta futura ley, que más que de calidad deberíamos llamar de calamidad, y frente a la cual anunciamos nuestra más decidida oposición.

Plataforma en Defensa de la Enseñanza Pública del País Valenciano

Plataforma Estatal en Defensa de la Enseñanza Pública