La precarietat laboral en el sector docent
jugar a enfrontar els treballadors

 L'Oferta d'Ocupació Pública per a l'any 2000 en el sector docent, determinada unilateralment per la Conselleria d'Educació, no ha satisfet cap organització sindical, però ha creat una tensió sindical gratuïta i en tot cas perjudicial per als interins i aturats. Des del punt de vista de l'STEPV-Iv, no s'hauria d'oblidar mai que la responsabilitat és de l'Administració.

Amb l'objectiu d'aclarir perquè s'ha arribat a l'actual nivell de precarietat en el sector docent i aportar solucions a la situació del professorat interí, cal tenir ben presents alguns fets.

El sistema transitori d'accés previst a la LOGSE (1990) va tenir una aplicació molt desafortunada i ineficaç al País Valencià per la judicialització de les oposicions corresponents. Des d'aleshores, l'absència de planificació educativa ha vingut a sumar cada vegada més interins al sistema educatiu. Açò ha ocorregut en el conjunt de l'Estat i és responsabilitat exclusiva de l'Administració. Ara bé, les legítimes discrepàncies sindicals a l'hora d'abordar qualsevol qüestió haurien de manifestar-se amb prudència, si més no, per no amagar obvietats com que el grau de precarietat laboral actual és també la conseqüència lògica i acumulada de l'oferta pública d'ocupació dels anys 1995 (pactada entre la Conselleria, UGT i CC.OO), 1997 i 1999 (pactades entre ANPE, CSI-CSIF, UGT I CC.OO).

És normal, per tant, que aquests sindicats assumisquen la seua responsabilitat i vulguen ara trobar solucions. L'STEPV-Iv comparteix eixa mateixa preocupació i també desitja una bona solució al problema.

Respecte a eixa solució, tots els sindicats, sense excepció, es presentaren a les eleccions sindicals amb la reivindicació d'un accés diferenciat per al professorat interí. Tots volien evitar la gegantina controversia jurídica de l'any 1991, provocada perquè en un accés únic es tractava de forma diferent els interins i els opositors lliures. En aquest mateix sentit, el programa electoral del Partit Popular també diu textualment: "Convocará en cada uno de los cuatro años que dure la legislatura las correspondientes concursos-oposiciones tanto libres como restringidas, en las que se prime fundamentalmente la experiencia docente adquirida como funcionario interino". L'STEPV-Iv es limita a demanar que s'acomplesca aquest apartat del programa perquè coincideix amb el que volem els sindicats.

Dit açò, sembla lògic que si la Conferencia de Educación està abordant ara mateix un canvi normatiu en l'accés a la funció pública docent que no s'aplicarà fins les oposicions del 2001, l'oferta d'ocupació pública d'enguany siga moderada i no malbarate les posibilitats de resoldre el greu problema dels interins l'any que ve. ¿De què serviria un nou sistema d'accés si no hi ha prou vacants? De res, com no va servir el sistema transitori de l'any 91 perque el conflicte jurídic irresolt retragué el nombre de places dels anys posteriors. Per això, prudentment, l'STEPV-Iv demana a l'Administració les dades referides a vacants i personal interí en la Mesa Sectorial per tal de valorar l'impacte que pot tenir l'oferta de l'Administració sobre les possibilitats de treball per al curs que ve de l'actual professorat interí. En no obtenir cap resposta de l'Administració, l'STEPV-Iv no pot donar per bona la seua proposta i menys encara reclamar una oferta màxima.

L'aplicació de l'acord de plantilles de Secundària, amb 3.200 places del cos de Secundària i un mínim de 1.198 de Formació Professional, totes de nova creació, permet ara mateix oferir vacants al professorat interí i al de nou ingrés. Només cal tindre a punt el sistema d'accés per donar satisfacció a uns i als altres.

Aquestes consideracions són les que justifiquen que l'STEPV-Iv haja convocat al professorat interí a dues jornades de vaga, el 25 de febrer i el 8 de març, amb un seguiment més que acceptable del 76% i del 47% respectivament, al mateix temps que s'han fet manifestacions molt exitoses pels carrers de la ciutat de València.

La primera jornada de vaga va coincidir amb la reunió de la Conferencia de Educación (totes les Administracions educatives de l'Estat) a València, per tal de pressionar en el sentit d'aconseguir un accés diferenciat per al professorat interí, tot just en el moment que es tractava aquesta qüestió.

La segona jornada de vaga s'ha fet per manifestar-li a l'Administració el desacord total amb les propostes de modificació del sistema d'accés sobre les que està treballant.

El professorat en vaga critica el doble llenguatge del conseller Manuel Tarancón que, per una part, es compromet públicament a buscar fòrmules per a aconseguir un accés diferenciat, introdueix una mesura amb aquesta finalitat en el Pacte per l'Educació i al programa electoral del PP i, per altra, quan es tracta d'actuar, es limita a propiciar fòrmules que en absolut suposen un accés diferenciat, sinó un continuïsme en l'actual sistema de l'accés.

A més, a més, ha causat un gran malestar entre el professorat el que la Conselleria haja decidit, unilateralment, que l'adjudicació de places per al proper curs siga per sol.licitud escrita i no presencial, com vol la majoria del col.lectiu.

Per tot açò, el professorat ha decidit continuar pressionant les diferents Administracions educatives. Les actuacions previstes es concreten en l'arreplegada de signatures a favor d'un accés diferenciat, una concentració a Madrid el proper 8 d'abril i concentracions a València, Alacant i Castelló el dia 22 de març a les 18 hores, als Serveis Territorials d'Educació d'Alacant i Castelló i al Palau de la Generalitat (Plaça de Manises) a València.

L'STEPV-Iv lamenta que algunes organitzacions sindicals malbaraten el sentiment unitàri de defensa de l'escola pública que tants esforços ha costat aconseguir (acords de plantilles, de retribucions, plataformes unitàries, manifestacions com la del passat 25 de novembre a València i del 22 de febrer a Alacant) fent convocatòries com les del dia 9 de març que, sota l'aparença de defensar l'escola pública, no pretenen altra cosa que oposar-se a aquesta lluita del professorat interí, propiciant l'enfrontament entre sectors del professorat i entre aquest i les persones aturades. Les discrepàncies sindicals són legítimes. La manipulació interessada de la defensa unitària de l'escola pública és impresentable.

València, 9 de març de 2000

L'STEPV CONTESTA ARGUMENTACIONS DELS SINDICATS QUE CONVOCAREN LA JORNADA EN DEFENSA DE L'ESCOLA PÚBLICA DEL 9 DE MARÇ

1. Des de fa anys, estan constituïdes Plataformes Unitàries en Defensa de l'Ensenyament Públic que han treballat de valent en contra de la política educativa del govern del PP. Les organitzacions sindicals que van convocar la concentració del passat dia 9 de març no van proposar en cap moment, en cap plataforma unitària, on participen associacions de pares i mares, sindicats d'estudiants, MRPs, moviment en defensa de la llengua, veinals, … i també sindicats de professorat, l'elaboració d'una taula reivindicativa o fer alguna acció de protesta unitària, ans el contrari, han convocat pel seu compte eixa concentració. Per tant, solament aquestes organitzacions sindicals són responsables del trencament de la "unitat d'acció" del front progressista davant la política del PP.
L'STEPV-Iv dificílment podria haver convocat cap concentració quan ningú s'ha adreçat a nosaltres per a invitar-nos a participar ni a consensuar cap taula reivindicativa. Si s'haguera volgut fer una gran mobilització a favor de l'ensenyament públic, caldria haver sumat forces i no restar-les. S'ha perdut una bona ocasió.

2. La proposta de l'STEPV per a l'accés és ben coneguda per tothom, si alguns dirigents sindicals no la coneixen és el seu problema. Aquest sindicat no ha de demanar el vistiplau de cap altre sindicat per a elaborar les propostes ni per a  lluitar per aconseguir-les. En canvi, és insubstituïble l'opinió del professorat afectat. Per això els interins han participat amb la mobilització de l'STEPV i no n'hi havia cap el dia 9 en la concentració d'altres sindicats. La concepció patrimonialista del sindicalisme és pròpia de temps passats, en els quals alguns vivien molt cómodament.

3. L'STEPV-Iv va recòrrer l'Addenda 1999 sobre professorat interí, no pel seu contingut, sinó per no haver-se negociat en el marc de la Mesa Sectorial. La redacció final es va acordar entre el Director General de Personal i algunes  organitzacions sindicals, fòra dels marcs de negociació legalment establerts, tot vulnerant el dret a la llibertat sindical. L'informe del fiscal reconeix aquesta vulneració i per això els sindicats que hi van col.laborar en aquella vulneració dels drets sindicals es mostren nervisosos. La sentència serà el 2 de maig. Qui serà responsable de les conseqüències de la sentència és qui negocia fòra de la legalitat. En qualsevol cas, passe el que passe, està i estarà en vigor l'acord de professorat interí de 1993, signat per l'STEPV-Iv i d'altres sindicats. La continuïtat de les borses està assegurada per aquest acord. El professorat interí pot estar ben trànquil, l'STEPV-Iv ha estat i continuarà lluitant pels seus drets en contra de la política del PP i de qui pretenga substituir uns treballadors en precari per d'altres. 
L'STEPV considera que tots els sindicats volen acabar amb la precarietat actual. La diferència sindical consisteix, bàsicament, a que mentre uns volen acabar amb la precaritat dels llocs, d'altres volem acabar amb la precaritat de les persones que els ocupen. Per això, uns proposem que l'oferta d'ocupació siga ampla quan hi ha haja un sistema que permeta accedir als interins, en el 2001, segons les Administracions educatives, i d'altres ho proposen ja, abans que el sitema canvie. El sindicalisme està al servei dels treballadors. Cal canviar la normativa per poder acabar amb la precarietat sense que això tinga un cost personal.

4. En tot cas, la situació actual de precarietat és la conseqüència acumulada de les anteriors ofertes d'ocupació que sí van ser objecte d'acord entre l'Administració i els sindicats. Hi va haver pacte en l'oferta d'ocupació pública en tots els anys anteriors que l'Administració en va fer, d'oferta: en 1995 (pactada entre la Conselleria, UGT i CCOO), en 1997 i 1999 (pactades entre ANPE, CSI-CSIF, UGT i CCOO).

València, 10 de març de 2000

< anar al començament | informacions actuals | All-i-Oli | Principal >